<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
  <title type="text">Alimentació RSS del Tiki per a formularis-bd individuals: </title>
  <subtitle type="text">Darreres consultes tributàries incloses al lloc</subtitle>
  <logo>https://aatf.ad/LogoAATF100.jpg</logo>
  <updated>2026-04-20T05:12:16+00:00</updated>
  <generator uri="https://getlaminas.org" version="2">Laminas_Feed_Writer</generator>
  <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/"/>
  <link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://aatf.ad/tiki-tracker_rss.php?trackerId=3"/>
  <id>https://aatf.ad/</id>
  <author>
    <name>Associació d'Assessors Tributaris i Fiscals d'Andorra</name>
  </author>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Comunicat tècnic en matèria tributària<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=764" data-type="trackeritem" data-object="764">Comunicat tècnic, del 25 de març del 2026, sobre l’aplicació de la deducció per creació de llocs de treball</a><br />Data document:: 25/03/2026<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Comunicat_t_cnic_del_25-3-2026_sobre_l_aplicaci_de_la_deducci_per_creaci_de_llocs_de_treball.">Comunicat tècnic del 25-3-2026 sobre l’aplicació de la deducció per creació de llocs de&nbsp;treball.<a href="#Comunicat_t_cnic_del_25-3-2026_sobre_l_aplicaci_de_la_deducci_per_creaci_de_llocs_de_treball." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div id='toc'><div id='toctitle'><h3>Índex</h3><a class="link"  href="javascript:toggleToc()">[Mostra/Amaga]</a></div><ul class="toc"><ul><ul><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Marc_normatiu' class='link'>2. Marc normatiu</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_l_increment_mitj_de_la_plantilla' class='link'>3. Determinació de l’increment mitjà de la plantilla</a>
</li><li><a href='#Contractes_computables' class='link'>3.1. Contractes computables</a>
</li><li><a href='#C_mput_de_la_plantilla_mitjana_criteri_de_les_1.800_hores_' class='link'>3.2. Còmput de la plantilla mitjana (criteri de les 1.800 hores)</a>
</li><li><a href='#Dret_a_deducci_' class='link'>3.3. Dret a deducció</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_la_deducci_' class='link'>3.4. Determinació de la deducció</a>
</li><li><a href='#Requisit_de_manteniment_de_l_increment' class='link'>3.5. Requisit de manteniment de l’increment</a>
</li><li><a href='#Conclusi_' class='link'>4. Conclusió</a>
</li><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Normativa_aplicable' class='link'>2. Normativa aplicable</a>
</li><li><a href='#Criteris_generals' class='link'>3. Criteris generals</a>
</li><li><a href='#An_lisi_espec_fica_del_producte_objecte_d_aquest_comunicat' class='link'>4. Anàlisi específica del producte objecte d’aquest comunicat</a>
</li></ul><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIó DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
<ul><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Marc_normatiu' class='link'>2. Marc normatiu</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_l_increment_mitj_de_la_plantilla' class='link'>3. Determinació de l’increment mitjà de la plantilla</a>
</li><li><a href='#Contractes_computables' class='link'>3.1. Contractes computables</a>
</li><li><a href='#C_mput_de_la_plantilla_mitjana_criteri_de_les_1.800_hores_' class='link'>3.2. Còmput de la plantilla mitjana (criteri de les 1.800 hores)</a>
</li><li><a href='#Dret_a_deducci_' class='link'>3.3. Dret a deducció</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_la_deducci_' class='link'>3.4. Determinació de la deducció</a>
</li><li><a href='#Requisit_de_manteniment_de_l_increment' class='link'>3.5. Requisit de manteniment de l’increment</a>
</li><li><a href='#Conclusi_' class='link'>4. Conclusió</a></li></ul></li></ul></ul><!--toc--></div><br />
<strong>Destinataris:</strong> aquest comunicat s’adreça als obligats tributaris de l’impost sobre societats i als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques que desenvolupen activitats econòmiques i que poden aplicar la deducció per creació de llocs de treball prevista a la normativa vigent.<br />
<br />
<strong>Normativa:</strong> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic">1. Objecte d’aquest comunicat&nbsp;tècnic<a href="#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Aquest comunicat estableix els criteris que han de garantir una aplicació homogènia i clara de la deducció, al mateix temps que detalla, pas per pas, com s’ha de procedir per al càlcul de l’increment de la plantilla comparant l’exercici declarat amb l’exercici immediatament anterior, tot aplicant la proporcionalitat temporal basada en 1.800 hores anuals, i com es calcula l’import de la deducció. Així mateix, recorda el requisit del manteniment acumulatiu que condiciona l’efectivitat del benefici fiscal.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Marc_normatiu">2. Marc&nbsp;normatiu<a href="#Marc_normatiu" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_44" rel="external">article 44.1 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_49" rel="external">article 49 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, modificats per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, els obligats tributaris que porten a terme una activitat econòmica poden minorar la seva quota de tributació quan incrementen la seva plantilla fixa anual mitjana respecte de l’exercici anterior, increment que s’ha de mantenir durant l’exercici posterior.<br />
<br />
A aquest efecte, només generen dret a deducció els treballadors que es trobin inscrits com a demandants d’ocupació al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la contractació.<br />
<br />
Aquest precepte és aplicable als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2024, tal com es desprèn de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005#DF4" rel="external">disposició final quarta de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Determinaci_de_l_increment_mitj_de_la_plantilla">3. Determinació de l’increment mitjà de la&nbsp;plantilla<a href="#Determinaci_de_l_increment_mitj_de_la_plantilla" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<h5 class="showhide_heading" id="Contractes_computables">3.1. Contractes&nbsp;computables<a href="#Contractes_computables" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
A l’efecte de determinar l’increment mitjà de la plantilla només computen els contractes indefinits i els contractes fixos de caràcter discontinu, en ambdós casos formalitzats a Andorra i subjectes a la normativa laboral andorrana. Aquesta limitació respon al fet que la deducció pretén incentivar l’ocupació estable i mantinguda, i no l’increment temporal. Els contractes temporals no són computables perquè no formen part de la plantilla estructural ni garanteixen el manteniment exigit.<br />
<h5 class="showhide_heading" id="C_mput_de_la_plantilla_mitjana_criteri_de_les_1.800_hores_">3.2. Còmput de la plantilla mitjana (criteri de les 1.800&nbsp;hores)<a href="#C_mput_de_la_plantilla_mitjana_criteri_de_les_1.800_hores_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018031#Article_55" rel="external">article 55.11 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals</a> la jornada anual màxima és de 1.800 hores, i aquest és el còmput anual de referència.<br />
<br />
Això implica que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Un treballador que fa 1.800 hores anuals computa com una unitat, i la realització de més hores per part d’aquest treballador no es tindrà en compte per determinar l’increment de la plantilla.<br />
- Els treballadors amb menys hores es computen proporcionalment (hores fetes/1.800 hores).</div><br />
<br />
Aquest mètode s’aplica tant a la plantilla general com a la plantilla inscrita al Servei d’Ocupació d’Andorra dels dos exercicis comparats.<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Dret_a_deducci_">3.3. Dret a&nbsp;deducció<a href="#Dret_a_deducci_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Verificació de l’increment general de la plantilla<br />
La primera de les premisses per poder gaudir de la deducció objecte d’aquest comunicat és que la plantilla fixa total de l’empresari hagi experimentat un increment respecte de l’exercici anterior.<br />
Només si entre l’exercici declarat i l’anterior s’acredita un increment de la plantilla general, es pot valorar l’aplicació de la deducció.<br />
Sense increment general no pot aplicar-se la deducció, encara que hi hagi contractacions de persones inscrites al Servei d’Ocupació d’Andorra.<br />
Aquesta plantilla general s’ha de mantenir en l’exercici posterior.<br />
b) Determinació de l’increment de la plantilla inscrita al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la seva contractació<br />
Respecte de l’increment mitjà de la plantilla general, s’haurà de determinar l’increment que correspon a treballadors que en el moment de contractar-los es trobessin inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra, atès que aquest increment és l’únic computable a efecte de la deducció.<br />
De la mateixa manera que l’increment general, aquest increment s’haurà de mantenir en l’exercici posterior.</div><br />
<h5 class="showhide_heading" id="Determinaci_de_la_deducci_">3.4. Determinació de la&nbsp;deducció<a href="#Determinaci_de_la_deducci_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Tal com s’ha mencionat al punt anterior, l’increment computable a l’efecte d’aplicar la deducció correspon exclusivament al que prové de treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de ser contractats.<br />
<br />
La determinació de la deducció aplicable segueix tres etapes:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>I) Segregació de la plantilla mitjana en tres grups<br />
<div class='sagnatnou'>i) Plantilla fixa no inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació.<br />
ii) Plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació d’entre 25 i 55 anys i sense discapacitat reconeguda.<br />
iii) Plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació de menys de 25 anys o de més de 55 anys o amb una discapacitat reconeguda.<br />
La plantilla mitjana de cada exercici s’ha de calcular segons el criteri proporcional de 1.800 hores, d’acord amb el que s’ha exposat en el punt anterior.</div><br />
II) Determinació de l’increment de cada plantilla<br />
L’increment és la diferència entre la plantilla mitjana de l’exercici declarat i la plantilla mitjana de l’exercici immediatament anterior.<br />
III) Limitació de la deducció aplicable a l’increment general<br />
Per determinar el dret a deducció generat, es tindrà en compte la participació de cada un dels tres grups diferenciats en la primera fase en l’increment general de la plantilla mitjana.</div><br />
<br />
La deducció màxima aplicable serà l’aplicable a l’increment general de la plantilla mitjana. En aquest sentit, si l’increment de la plantilla mitjana dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació fos superior a l’increment global, l’increment màxim sobre el qual s’aplicaria la deducció seria aquest últim. En canvi, si l’increment de la plantilla mitjana dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació fos inferior a l’increment global, s’aplicaria la deducció sobre el primer increment.<br />
<br />
La fórmula que s’ha d’aplicar és la següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Fórmula que cal aplicar per calcular la deducció generada per (b):<br />
<div class='sagnatnou'><img src="tiki-download_file.php?fileId=152&display"  width="421" height="68" alt="CTT20260325A.2" class="regImage pluginImg152 img-fluid" /><br />
Nota: si algun dels elements del denominador és negatiu, no es té en compte aquest element en el sumatori.</div><br />
<div class='sagnatnou'>- Fórmula que cal aplicar per calcular la deducció generada per (c):<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=153&display"  width="421" height="68" alt="CTT20260325A.1" class="regImage pluginImg153 img-fluid" /><br />
Nota: si algun dels elements del denominador és negatiu, no es té en compte aquest element en el sumatori.</div></div><br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) increment de la plantilla fixa no inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació.<br />
b) increment de la plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació d’entre 25 i 55 anys i sense discapacitat reconeguda.<br />
c) increment de la plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació de menys de 25 anys o de més de 55 anys, o amb una discapacitat reconeguda.<br />
d) increment mitjà de plantilla (a + b +c)<br />
Nota: condició indispensable: a + b + c > 0</div><br />
<h5 class="showhide_heading" id="Requisit_de_manteniment_de_l_increment">3.5. Requisit de manteniment de&nbsp;l’increment<a href="#Requisit_de_manteniment_de_l_increment" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Tal com s’ha esmentat en els punts anteriors, l’increment que dona dret a la deducció s’ha de mantenir durant l’any posterior al tancament de l’exercici. Aquest manteniment té dos components obligatoris i acumulatius:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- S’ha de mantenir l’increment mitjà general de la plantilla.<br />
- S’ha de mantenir l’increment mitjà individual dels grups que donen dret a la deducció, és a dir, el dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la seva contractació d’entre 25 i 55 anys i sense discapacitat reconeguda, i/o el dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la seva contractació de menys de 25 anys o de més de 55 anys, o amb una discapacitat reconeguda.</div><br />
<br />
Si no es mantenen els dos increments en l’exercici següent, la deducció queda totalment invalidada, i l’obligat tributari ha de reintegrar l’import deduït i satisfer els interessos de demora.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Conclusi_">4. Conclusió<a href="#Conclusi_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
La deducció per creació de llocs de treball només pot aplicar-se quan hi ha un increment real de la plantilla general, i només genera deducció l’increment que prové de la contractació de treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra, calculats proporcionalment sobre la base de 1.800 hores anuals. També cal diferenciar el col·lectiu amb requisits especials, que dona dret a una deducció superior. A més, el benefici fiscal només es consolida si es manté, durant l’any posterior, tant l’increment general com l’increment dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra; la manca d’un d’aquests requisits comporta la pèrdua íntegra de la deducció. Aquests criteris garanteixen que la deducció s’apliqui exclusivament en els casos en què es produeix una creació d’ocupació estable i alineada amb la finalitat de la norma.<br />
<br />
<br />
Cosa que es fa pública per a coneixement general.<br />
<br />
Andorra la Vella, 25 de març del 2026<br />
<br />
<div class='firma'>Ramon Lladós Bernaus<br />
Ministre de Finances</div><br /><br />]]></summary>
    <published>2026-04-13T06:41:18+00:00</published>
    <updated>2026-04-13T06:41:18+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D764"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D764</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Comunicat tècnic en matèria tributària<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=763" data-type="trackeritem" data-object="763">Comunicat tècnic, del 25 de març del 2026, sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques d’operacions d’assegurança per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris</a><br />Data document:: 25/03/2026<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Comunicat_t_cnic_del_25-3-2026_sobre_la_tributaci_en_l_impost_sobre_la_renda_de_les_persones_f_siques_d_operacions_d_asseguran_a_per_cobrir_l_amortitzaci_de_pr_stecs_hipotecaris.">Comunicat tècnic del 25-3-2026 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques d’operacions d’assegurança per cobrir l’amortització de préstecs&nbsp;hipotecaris.<a href="#Comunicat_t_cnic_del_25-3-2026_sobre_la_tributaci_en_l_impost_sobre_la_renda_de_les_persones_f_siques_d_operacions_d_asseguran_a_per_cobrir_l_amortitzaci_de_pr_stecs_hipotecaris." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div id='toc'><div id='toctitle'><h3>Índex</h3><a class="link"  href="javascript:toggleToc()">[Mostra/Amaga]</a></div><ul class="toc"><ul><ul><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Marc_normatiu' class='link'>2. Marc normatiu</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_l_increment_mitj_de_la_plantilla' class='link'>3. Determinació de l’increment mitjà de la plantilla</a>
</li><li><a href='#Contractes_computables' class='link'>3.1. Contractes computables</a>
</li><li><a href='#C_mput_de_la_plantilla_mitjana_criteri_de_les_1.800_hores_' class='link'>3.2. Còmput de la plantilla mitjana (criteri de les 1.800 hores)</a>
</li><li><a href='#Dret_a_deducci_' class='link'>3.3. Dret a deducció</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_la_deducci_' class='link'>3.4. Determinació de la deducció</a>
</li><li><a href='#Requisit_de_manteniment_de_l_increment' class='link'>3.5. Requisit de manteniment de l’increment</a>
</li><li><a href='#Conclusi_' class='link'>4. Conclusió</a>
</li><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Normativa_aplicable' class='link'>2. Normativa aplicable</a>
</li><li><a href='#Criteris_generals' class='link'>3. Criteris generals</a>
</li><li><a href='#An_lisi_espec_fica_del_producte_objecte_d_aquest_comunicat' class='link'>4. Anàlisi específica del producte objecte d’aquest comunicat</a>
</li></ul><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIó DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS_:' class='link'>PARTS :</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
</li><li><a href='#Extracte_facilitat_per_Strategos' class='link'>Extracte facilitat per Strategos</a>
</li><li><a href='#PARTS:' class='link'>PARTS:</a>
</li><li><a href='#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:' class='link'>COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</a>
</li><li><a href='#ANTECEDENTS_DE_FET' class='link'>ANTECEDENTS DE FET</a>
</li><li><a href='#FONAMENTS_DE_DRET' class='link'>FONAMENTS DE DRET</a>
</li><li><a href='#DECISI_' class='link'>DECISIÓ</a>
<ul><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Marc_normatiu' class='link'>2. Marc normatiu</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_l_increment_mitj_de_la_plantilla' class='link'>3. Determinació de l’increment mitjà de la plantilla</a>
</li><li><a href='#Contractes_computables' class='link'>3.1. Contractes computables</a>
</li><li><a href='#C_mput_de_la_plantilla_mitjana_criteri_de_les_1.800_hores_' class='link'>3.2. Còmput de la plantilla mitjana (criteri de les 1.800 hores)</a>
</li><li><a href='#Dret_a_deducci_' class='link'>3.3. Dret a deducció</a>
</li><li><a href='#Determinaci_de_la_deducci_' class='link'>3.4. Determinació de la deducció</a>
</li><li><a href='#Requisit_de_manteniment_de_l_increment' class='link'>3.5. Requisit de manteniment de l’increment</a>
</li><li><a href='#Conclusi_' class='link'>4. Conclusió</a>
</li><li><a href='#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic' class='link'>1. Objecte d’aquest comunicat tècnic</a>
</li><li><a href='#Normativa_aplicable' class='link'>2. Normativa aplicable</a>
</li><li><a href='#Criteris_generals' class='link'>3. Criteris generals</a>
</li><li><a href='#An_lisi_espec_fica_del_producte_objecte_d_aquest_comunicat' class='link'>4. Anàlisi específica del producte objecte d’aquest comunicat</a></li></ul></li></ul></ul><!--toc--></div><br />
<strong>Destinataris:</strong> aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques i als obligats a practicar retencions i ingressos a compte de l’impost esmentat.<br />
<br />
<strong>Normativa:</strong> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> –d’ara endavant, “la Llei de l’impost”– i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> –d’ara endavant, “el Reglament d’aplicació”.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic">1. Objecte d’aquest comunicat&nbsp;tècnic<a href="#Objecte_d_aquest_comunicat_t_cnic" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Clarificar el criteri de tributació de les operacions d’assegurança que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris per part dels obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques, així com les obligacions de retenció en aquests casos.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Normativa_aplicable">2. Normativa&nbsp;aplicable<a href="#Normativa_aplicable" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
<div class='sagnatnou'>i. Qualificació de la renda<br />
<div class='sagnatnou'>D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, es consideren guanys i pèrdues de capital “les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes”.<br />
D’altra banda, per determinar la subjecció a l’impost de les prestacions derivades de contractes d’assegurança, resulta rellevant la referència continguda a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">apartat 4 de l’article 4</a>, que considera com a no subjectes les rendes derivades de “les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, <em>inter vivos</em>, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari”.</div><br />
ii. Còmput de la renda<br />
<div class='sagnatnou'>La quantificació dels guanys i les pèrdues de capital es fa, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_25" rel="external">article 25 de la Llei de l’impost</a>, per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió dels elements patrimonials. Segons preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">apartat 1 de l’article 26 de la mateixa Llei</a>, parlem de valor d’adquisició quan aquesta adquisició ha tingut lloc a títol onerós, l’import real satisfet en l’adquisició, incrementat en les despeses i els tributs inherents a l’adquisició i satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">apartat 3 de l’esmentat article 26 de la Llei de l’impost</a> configura el valor de transmissió com l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. D’aquest valor de transmissió se’n dedueixen les despeses i els tributs a què s’ha fet referència anteriorment, si han estat satisfets pel transmitent.</div><br />
iii. Obligacions de practicar retenció o ingrés a compte<br />
<div class='sagnatnou'>L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_50" rel="external">article 50 de la Llei de l’impost</a> estableix l’obligació, a càrrec de les entitats i de les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra, de practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’IRPF corresponent al perceptor, i ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin rendes del treball, del capital mobiliari i/o guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, excepte en el cas de rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la mateixa Llei</a>.<br />
El desenvolupament reglamentari de les obligacions de retenció i ingrés a compte es troba, amb relació als guanys de capital, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#C8S4" rel="external">secció quarta del capítol vuitè del Reglament d’aplicació</a>.</div></div><br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="Criteris_generals">3. Criteris&nbsp;generals<a href="#Criteris_generals" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
En primer lloc, s’ha de tenir en compte que tenen la consideració de <em>guanys de capital</em> els guanys procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris.<br />
<br />
Així mateix, convé recordar que estan excloses de l’àmbit de l’impost (com a rendes no subjectes) les prestacions procedents de contractes d’assegurança sobre la vida quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.<br />
<br />
<h5 class="showhide_heading" id="An_lisi_espec_fica_del_producte_objecte_d_aquest_comunicat">4. Anàlisi específica del producte objecte d’aquest&nbsp;comunicat<a href="#An_lisi_espec_fica_del_producte_objecte_d_aquest_comunicat" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h5>
<br />
Són objecte d’aquest comunicat les assegurances de vida contractades per persones físiques amb l’objectiu de cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris. Aquestes assegurances cobreixen, habitualment, les contingències de mort i/o invalidesa de l’assegurat, però tenen com a beneficiària l’entitat financera que prèviament els ha concedit un préstec hipotecari, amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent d’aquest préstec en cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades.<br />
<br />
En el moment en què es produeix la contingència coberta pel contracte d’assegurança i l’entitat financera rep la indemnització estipulada, es genera una renda pels deutors del préstec hipotecari amortitzat. Aquesta renda no es deriva pròpiament de l’operació d’assegurança, sinó que té l’origen en la cancel·lació del deute a càrrec de l’obligat tributari, que veu el seu patrimoni incrementat.<br />
<br />
Per tant, la qualificació d’aquesta renda és la de guany de capital, a computar per l’import del deute hipotecari pendent de satisfer, que queda, íntegrament o parcialment, cancel·lat en el moment de produir-se la contingència coberta.<br />
<br />
Convé mencionar que el guany de capital no només es dona en seu de l’assegurat, sinó que també es produeix per a totes les persones que, juntament amb l’assegurat, hagin formalitzat el préstec hipotecari i es vegin beneficiades per la cancel·lació, íntegra o parcial, del seu deute.<br />
<br />
En el cas en què la contingència coberta és la mort de l’assegurat, resulta aplicable l’exempció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost</a> respecte al guany de capital obtingut pel difunt.<br />
<br />
En el supòsit en què la contingència coberta és la invalidesa de l’assegurat, el guany de capital obtingut pel mateix assegurat estaria subjecte a l’impost i no exempt. Així mateix, aquest guany estarà sotmès a retenció per part de l’entitat asseguradora de conformitat amb els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_50" rel="external">articles 50 i 51 de la Llei de l’impost</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#C8S4" rel="external">capítol vuitè (i, en particular, la secció quarta) del Reglament d’aplicació de l’impost</a>.<br />
<br />
En qualsevol dels dos supòsits anteriors, els guanys de capital obtinguts per terceres persones, diferents de la persona assegurada, com a conseqüència de la cancel·lació parcial o íntegra del deute formalitzat juntament amb l’assegurat, no tindran la consideració de subjectes de conformitat amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">apartat 4 de l’article 4 de la Llei de l’impost</a>.<br />
<br />
Aquest comunicat tècnic substitueix i deixa sense efecte el contingut de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20150304B#2" rel="external">apartat 2.c.viii, Assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris, del Comunicat tècnic sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinades operacions d’assegurança</a>, publicat l’11 de març del 2015 al <em>Butlletí Oficial del Principat d’Andorra</em> núm. 18.<br />
<br />
<br />
Cosa que es fa pública per a coneixement general.<br />
<br />
Andorra la Vella, 25 de març del 2026<br />
<br />
<div class='firma'>Ramon Lladós Bernaus<br />
Ministre de Finances</div><br /><br />]]></summary>
    <published>2026-04-13T06:34:50+00:00</published>
    <updated>2026-04-13T06:34:50+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D763"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D763</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=760" data-type="trackeritem" data-object="760">CV0357-2025 Consulta vinculant a tributs, del 05 de desembre del 2025, en relació amb la localització dels serveis relacionats amb la comercialització de paquets turístics de navegació fluvial</a><br />Data document:: 05/12/2025<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_localitzaci_dels_serveis_relacionats_amb_la_comercialitzaci_de_paquets_tur_stics_de_navegaci_fluvial.">Consulta vinculant en relació amb la localització dels serveis relacionats amb la comercialització de paquets turístics de navegació&nbsp;fluvial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_localitzaci_dels_serveis_relacionats_amb_la_comercialitzaci_de_paquets_tur_stics_de_navegaci_fluvial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable309-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable309">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0357-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">05/12/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">· Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Assumpte: Consulta vinculant, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 la Llei 21/2014</a>, en relació amb el tractament a l’Impost General Indirecte (IGI) respecte de les prestacions de serveis efectuades i rebudes per la societat a l’exterior d’Andorra.<br />
<br />
La societat X representada pel Sr. A, en la seva condició d’Administrador Únic exposa els següents<br />
<br />
I. Caràcter de la Consulta<br />
<br />
Que segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària i la seva resolució té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta.<br />
<br />
En aquest sentit es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim o la qualificació tributària plantejat a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable pel contribuent per a l’exercici 2025 i següents.<br />
<br />
II. Descripció dels Fets i Normativa aplicable.<br />
<br />
La societat consultant constituïda a l’any 2025 i degudament inscrita en el Registre de Societats té com a activitat principal “Operador turístic internacional”.<br />
<br />
Per tal motiu la societat comercialitza paquets turístics de navegació fluvial a altres operadors turístics internacionals que estan establerts a d’altres països tercers no andorrans. Per tant, els destinataris dels seus serveis són entitats no residents localitzades a països de la Unió Europea (UE) principalment, però també fora del territori UE que, a la seva vegada, ofereixen els paquets turístics als seus clients persones físiques.<br />
<br />
Per tal d’oferir els paquets turístics a d’altres entitats prestadores de serveis de viatges, l’entitat contracta diferents prestacions de serveis (principalment contractes de “Charter” o noliejament de vaixells fluvials que inclouen serveis de la tripulació i complementaris relatius als vaixells). Aquests contractes es formalitzen amb entitats residents a Xipre, Malta i Suïssa.<br />
<br />
Per tant, l’operativa d’operador turístic de l’entitat es realitza principalment a l’exterior si bé la direcció i gestió de l’entitat es fa des de territori andorrà donat que l’administrador únic de l’entitat andorrana és resident a Andorra i també contracta determinats serveis de terceres entitats a Andorra (principalment serveis de comptabilitat i gestió administrativa i d’altres serveis relacionats amb la gestió i direcció de l’activitat a Andorra).<br />
<br />
L’entitat X és també titular d’un immoble a Andorra que es així mateix el seu domicili social i fiscal i, per tant, d’on es centralitza la direcció de les activitats.<br />
<br />
En relació amb l’activitat exposada per l’entitat consultant es plantegen les següents qüestions:<br />
<br />
1.- Lloc de realització de les prestacions de serveis efectuades per la societat X<br />
<br />
Aquest primer apartat es refereix a les prestacions de serveis que efectua l’entitat consultant respecte de l’oferiment de paquets turístics en els vaixells fluvials destinats a terceres entitats (empresaris o professionals), totes radicades fora d’Andorra (països UE i no UE). Els països en els que es localitzen les empreses operadores turístiques són, entre d’altres: Alemanya, França, Espanya, Noruega, Estats Units, Canadà, Xina, Dinamarca, Suècia, Àustria, Bulgària, Eslovènia, Romania, Brasil Portugal, Austràlia, Turquia, Argentina, Bèlgica i Polònia.<br />
<br />
Es tracta de serveis majoristes que després aquestes entitats ofereixen als seus clients minoristes.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei 11/2012, de l’IGI</a> preveu que el fet generador de l’IGI consisteix en el lliurament de béns i la prestació de serveis realitzats en territori andorrà, per empresaris o professionals, a títol onerós, amb caràcter habitual i també ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits per l’activitat econòmica.<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei de l’IGI</a> defineix les prestacions de serveis com a “tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o les importacions de béns”.<br />
<br />
Per tant, l’entitat consultant entén que els serveis que desenvoluparà tenen la consideració de prestacions de serveis als efectes de l’IGI, i l’entitat X té així mateix la consideració d’empresària.<br />
<br />
En relació a la localització de les prestacions de serveis que constitueixen l’activitat de la consultant, tal com s’ha indicat anteriorment (serveis d’operador turístic internacional amb entitats no residents a Andorra), l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article article 43 de la Llei11/2012, de l’IGI</a> estableix que les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en el següents casos:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.<br />
b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, en aquells casos en els que els serveis són prestats per un empresari o professional que té a Andorra la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual.</div><br />
<br />
En conseqüència, l’entitat consultant considera que les prestacions de serveis que s’han descrit no s’entenen realitzades a Andorra conforme a la normativa de l’IGI, al tenir la consideració els destinataris d’empresaris no radicats en territori andorrà, ni tenir un establiment permanent en l’esmentat territori.<br />
<br />
2.- Lloc de realització de les prestacions de serveis rebudes per l’entitat X<br />
<br />
D’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43 de la Llei de l’IGI</a> les prestacions de serveis es localitzaran a Andorra “Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual”<br />
<br />
Per tant, conforme l’indicat els serveis que rep la societat X relatius a “Charter” o noliejament de vaixells procedents d’entitat no radicades a Andorra (Xipre, Malta i Suïssa) es localitzen en el territori d’aplicació de l’IGI.<br />
<br />
El subjecte passiu de les prestacions de serveis rebudes per l’obligat tributari seria la pròpia societat andorrana X, donat que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_52" rel="external">article 52.1 b) de la Llei de l’IGI</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“b) No obstant això, són obligats tributaris els empresaris o professionals per qui es realitzen les operacions subjectes a gravamen;<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Quan els empresaris o professionals que realitzen els lliuraments de béns o presten els serveis subjectes a l’impost no estan establerts en l’àmbit territorial de l’impost i els destinataris de les operacions realitzades són empresaris o professionals establerts en territori andorrà.”</div></div><br />
<br />
3.- Prestacions de serveis rebudes d’entitats residents a Andorra<br />
<br />
L’entitat X també rep determinades prestacions de serveis (serveis assessorament i d’altres) així com a possibles lliuraments de béns per part d’empreses residents a Andorra. En les factures emeses pels subjectes obligats s’aplica el corresponent IGI d’acord amb la normativa vigent.<br />
<br />
Les quotes d’IGI suportat es registraran i s’inclouran en les declaracions del tribut que efectuarà l’entitat consultant.<br />
<br />
4.- Règim de deducció de l’IGI suportat per l’entitat X<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_61" rel="external">article 61 de la llei de l’IGI</a> estableix la deducció de les quotes tributàries indicant:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques”</div><br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_62" rel="external">article 62 de l’esmentada Llei</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 d’aquesta Llei</a>”</div><br />
<br />
L’exercici del dret de la deducció de les quotes d’IGI suportades haurà de complir els requisits establerts als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">articles 63 i següents de la indicada norma</a>.<br />
<br />
Per tant, l’entitat consultant considera que podrà deduir les quotes d’IGI suportades en l’exercici de la seva activitat econòmica d’acord amb els preceptes esmentats.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
1.- Confirmació que les prestacions de serveis concertats per l’entitat andorrana X a d’altres entitats no establertes en territori andorrà per la seva activitat d’operador turístic internacional no s’entenen realitzades en el territori d’aplicació de l’IGI.<br />
<br />
2.- Determinar que les prestacions de serveis que rep l’entitat andorrana X per part d’altres empreses radicades fora de territori andorrà s’entenen localitzades a Andorra.<br />
<br />
3.- Confirmar que les prestacions de serveis realitzades a l’interior d’Andorra per empreses residents a Andorra en favor de l’entitat X haurà d’aplicar-se a l’IGI corresponent.<br />
<br />
4.- Com a conseqüència de les conclusions anteriors, l’entitat X podrà deduir les quotes d’IGI suportades en aquelles operacions realitzades en territori andorrà en la mesura que es destinin a la realització de les seves activitats i es compleixen els requisits materials i formals establerts a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012 de l’IGI</a>.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència al que es menciona a la primera qüestió sobre l’aplicació de l’impost general indirecte a la comercialització de paquets turístics de navegació fluvial que desenvolupa la consultant destinats a empresaris, o professionals que actuen com a tal, no establerts a Andorra, segons es desprèn de la informació proporciona la prestació de servei principal consisteix en el transport per vies navegables efectuat exclusivament amb fins de plaer o recreatius, completat de forma accessòria amb allotjament i altres serveis (restauració, neteja, entre d’altres), en aquest supòsit s’hauran de valorar les regles de localització aplicables a les prestacions de serveis previstes als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">articles 43 i 44 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>. Amb una menció específica a les regles especials de localització aplicables al transport de persones previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44.2.a</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals</em></strong><br />
<br />
1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.<br />
b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 44. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials</em></strong><br />
<br />
S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:<br />
[...]<br />
<br />
2. Els de transport de passatgers i de béns, per la part de trajecte que discorri per territori andorrà, en els següents casos:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En el transport de passatgers, que inclou el transport per cable, qualsevol que sigui el destinatari del servei.</div><br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, considerant que el transport de persones que es menciona a la consulta no discorre per territori andorrà, aquest servei no es localitzarà en territori andorrà i, en conseqüència, no estarà subjecte a l’impost general indirecte.<br />
<br />
Pel que fa a la segona qüestió en relació amb els serveis que tenen com a destinatària la mateixa consultant i que deriven dels contractes que es defineixen al text de la consulta, com contractes charter o noliejament de vaixells fluvials que inclouen serveis de la tripulació i complementaris relatius als vaixells, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44.9</a>, sobre la localització dels arrendaments de mitjans de transport, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 44. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especial</em></strong><br />
<br />
S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
9. Els serveis d’arrendament de mitjans de transport en els següents casos:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Els d’arrendament a curt termini quan els mitjans de transport es posin efectivament en possessió del destinatari en el territori andorrà.<br />
b) Els d’arrendament a llarg termini quan el destinatari no tingui la condició d’empresari o professional actuant com a tal sempre que es trobi establert o tingui el seu domicili o residència habitual en el territori andorrà.</div><br />
<br />
No obstant quan els arrendaments a llarg termini el destinatari dels quals no sigui un empresari o professional actuant com a tal tinguin per objecte embarcacions d’esbarjo, no s’entendran prestats en el territori andorrà.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquest precepte, atès que la consultant actua com empresària o professional a l’efecte de l’impost i que els mitjans de transport no es posen a la seva disposició en territori andorrà, el lloguer de vaixells, que inclou entre altres serveis la tripulació, no s’entendrà localitzat en territori andorrà i, per tant, es tracta d’un servei que no està subjecte a l’impost.<br />
<br />
Respecte a la tercera qüestió, sobre si les operacions efectuades per altres persones estan subjectes a l’impost, aquesta circumstància dependrà, entre d’altres aspectes, de la consideració o no d’empresari o professional a l’efecte de l’impost que tingui la persona que presti el servei o lliuri el bé.<br />
<br />
Sobre la quarta qüestió, plantejada en relació amb el dret a deduir les quotes de l’impost suportades per l’exercici de l’activitat econòmica desenvolupada per la consultant, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_52" rel="external">article 52.1.a</a>, preveu qui té la consideració d’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 52. <em>Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
1. Són obligats tributaris de l’impost:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.”</div></div><br />
<br />
La mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_62" rel="external">article 62</a>, estableix la condició subjectiva per a l’aplicació de la deducció de les quotes suportades:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 62. <em>Requisits subjectius de la deducció</em></strong><br />
<br />
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, la norma preveu una sèrie de limitacions del dret a deduir i exclusions del dret a deduir. Concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">article 63.1</a> preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 63. <em>Limitacions del dret a deduir</em> </strong><br />
<br />
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.<br />
<br />
No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.20</a>.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles, la consultant podrà deduir les quotes de l’impost general indirecte suportades pel desenvolupament de l’activitat que consisteix en la comercialització de paquets turístics de navegació fluvial sempre que es compleixin els requisits formals previstos a la normativa. Aquesta deducció serà aplicable tot i que els serveis prestats per la consultant no estiguin subjectes a l’impost per les regles de localització.<br /><br />]]></summary>
    <published>2026-02-13T09:49:24+00:00</published>
    <updated>2026-02-13T09:49:24+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D760"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D760</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=759" data-type="trackeritem" data-object="759">CV0356-2025 Consulta vinculant a tributs, del 05 de desembre del 2025, en relació amb l’aplicació del recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats a Andorra</a><br />Data document:: 05/12/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_rec_rrec_especial_sobre_els_guanys_especulatius_en_les_transmissions_de_b_ns_immobles_situats_a_Andorra.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats a&nbsp;Andorra.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_rec_rrec_especial_sobre_els_guanys_especulatius_en_les_transmissions_de_b_ns_immobles_situats_a_Andorra." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable310-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable310">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0356-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">05/12/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style="">· <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Per la present, la Societat X inscrita al Registre de Societats Mercantils, degudament representada pel sotasignat, el senyor A.<br />
<br />
De conformitat amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">art.65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, i amb els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_24" rel="external">art. 24 i següents del Reglament, de l’11 de febrer del 2015, d’aplicació dels tributs</a>, per la present formula la present CONSULTA TRIBUTÀRIA ESCRITA dirigida a l’Administració tributaria, en base amb la següent informació:<br />
interna.<br />
<br />
PERIODES CONCERNITS<br />
<br />
El període concernit es de l’exercici 2025 en endavant.<br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA<br />
<br />
La consultant manifesta expressament que no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la consulta.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
La societat andorrana X va adquirir un terreny al juny del 2020.<br />
<br />
Entre 2020 i 2024 es va dur a terme la construcció de tres habitatges, finalitzant-se les obres durant el 2024.<br />
<br />
Al novembre de 2024 es va obtenir el certificat de revalorització d’aquests habitatges.<br />
<br />
Durant l’exercici 2026, està prevista la venda d’una de les unitats immobiliàries.<br />
<br />
Segons la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2025005" rel="external">Llei 5/2025, de 6 de març, anomenada “Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge”</a>, el recàrrec per especulació immobiliària s’aplica sobre la base obtinguda, en funció del temps transcorregut entre la data d’adquisició i la data de transmissió, amb els percentatges següents:<br />
<br />
- Menys de 2 anys →10 %<br />
- Entre 2 i 5 anys → 5 %<br />
- Més de 5 anys → 0 %<br />
- Menys de 2 anys → 5 %, en el cas de Promoció per obra nova<br />
<br />
La qüestió que es planteja es a quina data fa referència la llei quan indica “Data d’adquisició” en el cas exposat, la data d’adquisició del terreny, la data de finalització de l’obra o la data de valor actualitzat del immoble?<br />
<br />
I en conseqüència, quin recàrrec ens correspondria aplicar.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra qüestió relacionada amb l’aplicació del recàrrec especial en les transmissions de béns immobles, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei 95/2010, del 29 de desembre</a>, introduïda per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener</a>, i modificada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2025005" rel="external">Llei 5/2025, del 6 de març</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició addicional segona. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu, derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis</a>.<br />
<br />
2. Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.<br />
<br />
3. El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei</a>.<br />
<br />
Si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és inferior a 2 anys, el tipus a aplicar és el 10%. Si aquest període és igual o superior a 2 anys i inferior a 5 anys, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%.<br />
<br />
No obstant això, en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció, únicament estaran sotmesos al recàrrec especial els guanys quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari. En aquest cas, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%.<br />
<br />
4. El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1.<br />
<br />
5. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">articles 45 bis i 45 ter</a>, en els terminis i les condicions que s’estableixen <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
<br />
6. El recàrrec especial previst en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DA2" rel="external">disposició addicional</a> té la consideració de quota de l’impost sobre societats.”<br />
interna.</div><br />
<br />
De conformitat amb el tercer paràgraf de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DA2" rel="external">apartat 3 d’aquesta disposició</a>, considerant que la consultant va adquirir el terreny el mes de juny del 2020 per efectuar una nova construcció i que la transmissió d’un dels immobles construïts s’efectuarà durant l’any 2026, el període transcorregut des de l’adquisició del terreny fins al moment de la transmissió és superior a dos anys i, per tant, en el cas exposat no s’aplicarà el recàrrec especial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2026-02-13T09:45:53+00:00</published>
    <updated>2026-02-13T09:45:53+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D759"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D759</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=758" data-type="trackeritem" data-object="758">CV0355-2025 Consulta vinculant a tributs, el 20 de novembre del 2025, en relació amb el tipus de gravamen aplicable a les operacions relacionades amb el actius digitals</a><br />Data document:: 20/11/2025<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_a_les_operacions_relacionades_amb_el_actius_digitals.">Consulta vinculant en relació amb el tipus de gravamen aplicable a les operacions relacionades amb el actius&nbsp;digitals.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_a_les_operacions_relacionades_amb_el_actius_digitals." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable311-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable311">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0355-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">20/11/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style="">· <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (en endavant, Llei 21/2014), desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de l’11 de febrer del 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta expressament que en moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta en relació a l’exercici 2025 i posteriors.<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que el consultant té previst prestar, al Principat d’Andorra, serveis relacionats amb actius digitals, consistents en:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a)    Serveis de plataforma de compra-venda d’actius digitals per compte de tercers.<br />
b)    Serveis de custòdia i administració d’actius digitals per compte de tercers.<br />
c)    Serveis d’execució, recepció i transmissió d’ordres d’actius digitals per compte de tercers.</div><br />
<br />
Que aquestes activitats es realitzaran en compliment de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a> (en endavant, Llei 24/2022), i de la normativa de desplegament (entre altres, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20221123C" rel="external">Decret 478/2022, del 23 de novembre de 2022</a>).<br />
<br />
Que, a l’efecte fiscal, el consultant vol conèixer quin és el tipus de gravamen de l’Impost General Indirecte (IGI) que correspon aplicar a la prestació d’aquests serveis, d’acord amb el text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’IGI</a> (en endavant, Llei 11/2012), aprovat pel Decret legislatiu del 5 de juny del 2019.<br />
<br />
A aquests efectes, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_8" rel="external">article 8 de la Llei 11/2012</a> (fet imposable), constitueixen el fet imposable de l’IGI, entre d’altres, les prestacions de serveis efectuades per empresaris o professionals, a títol onerós, en l’àmbit espacial de l’impost. Per tant, els serveis descrits tenen, en principi, la condició de prestació de serveis subjecta a l’IGI, sens perjudici del tipus impositiu que correspongui aplicar.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">article 57</a> estableix:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 57. <em>Tipus de gravamen general</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”</div><br />
<br />
Alhora, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, estableix:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 60. <em>Tipus de gravamen incrementat</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquest darrer precepte, cal determinar si els serveis esmentats poden tenir la consideració de servei financer.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà</a> (en endavant, Llei 7/2013), a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_3" rel="external">article 3</a>, defineix el sistema financer andorrà i les entitats que en formen part, entre les quals es troben entitats bancàries, entitats financeres d’inversió, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, entitats financeres no bancàries de crèdit especialitzat, entitats de pagament i entitats de diner electrònic.<br />
<br />
Ni de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022</a> ni de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023007" rel="external">Llei 7/2023</a> es pot deduir que les empreses que prestin serveis de compra-venda, custòdia o transmissió d’ordres d’actius digitals per compte de tercers formin part de les entitats operatives del sistema financer, si bé les entitats financeres poden exercir aquestes activitats si compleixen amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#Article_13" rel="external">article 13.2 de la Llei 24/2022</a>.<br />
<br />
Així, a la vista de tot l’exposat, segons la interpretació preliminar del consultant, aquests serveis podrien estar subjectes al tipus general del 4,5% per tractar-se de prestacions de serveis digitals, llevat que puguin considerar-se dins la categoria de serveis financers subjectes al tipus incrementat del 9,5%, o eventualment exempts en determinades transmissions d’actius digitals utilitzats com a mitjà de pagament.<br />
<br />
No existeix criteri publicat per part de l’Administració Tributària que confirmi aquesta qualificació en el cas concret, motiu pel qual es formula la present consulta vinculant.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que, a l’empara del que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 i següents de la Llei 21/22014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, l’administració Tributària emeti resposta vinculant sobre:<br />
<br />
1. Quin és el tipus de gravamen de l’IGI aplicable a:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>-    Serveis de plataforma de compra-venda d’actius digitals per compte de tercers.<br />
-    Serveis de custòdia i administració d’actius digitals per compte de tercers.<br />
-    Serveis d’execució, recepció i transmissió d’ordres d’actius digitals per compte de tercers.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta tributària escrita sobre el tipus de gravamen aplicable als serveis prestats relacionats amb actius digitals, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, sobre l’aplicació del tipus de gravamen general, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">article 57</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 57. <em>Tipus de gravamen general</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”</div><br />
<br />
Altrament, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>, en relació amb el tipus de gravamen incrementat, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 60. <em>Tipus de gravamen incrementat</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, per determinar el tipus de gravamen aplicable als serveis prestats pel consultant esdevé essencial avaluar si aquests serveis poden tenir o no la consideració de servei financer. En relació amb aquesta consideració, convé tenir en compte el que disposa la normativa en vigor que regula el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà</a> i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_1" rel="external">article 1</a>, sobre l’objecte d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Objecte</em></strong><br />
<br />
L’objecte d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei</a> és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.”</div><br />
<br />
La mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_3" rel="external">article 3</a>, preveu quines entitats formin part del sistema financer andorrà:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Composició del sistema financer andorrà</em></strong><br />
<br />
El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) les activitats financeres regulades i exercides per les entitats operatives del sistema financer andorrà;<br />
b) els mercats financers andorrans;<br />
c) altres activitats en relació amb les entitats operatives del sistema financer i els mercats financers andorrans, incloses les associacions professionals del sector financer.</div><br />
<br />
Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) entitats bancàries;<br />
b) entitats financeres d’inversió;<br />
<div class='sagnatnou'>- societats financeres d’inversió;<br />
- agències financeres d’inversió;<br />
- societats gestores de patrimonis;<br />
- assessors financers.</div><br />
c) societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva;<br />
d) entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat;<br />
e) entitats de pagament;<br />
f) entitats de diner electrònic.<br />
g) societats financeres de cartera, tal com es defineixen en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018035#Article_3" rel="external">punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió</a>, que estiguin subjectes a autorització prèvia per l’AFA d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018035#Article_5_bis" rel="external">apartat 1 de l’article 5 bis</a>;<br />
h) societats financeres mixtes de cartera tal com es defineixen en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018035#Article_3" rel="external">punt 57 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió</a>, que estiguin subjectes a autorització prèvia per l’AFA d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018035#Article_5_bis" rel="external">apartat 1 de l’article 5 bis</a>.</div><br />
<br />
Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018035#Article_27" rel="external">article 27</a>.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes i segons la informació proporcionada, el consultant no té la consideració d’entitat operativa del sistema financer andorrà. A més, la mateixa llei que regula el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer no qualifica els serveis desenvolupats pel consultant relacionats amb actius digitals com una activitat financera pròpiament dita. Per tant, a efectes tributaris, els serveis de plataforma de compravenda d’actius digitals per compte de tercers, els serveis de custòdia i administració d’actius digitals per compte de tercers i els serveis d’execució, recepció i transmissió d’ordres d’actius digitals per compte de tercers, no tindran la consideració de serveis financers i, en conseqüència, estaran subjectes al tipus de gravamen general del 4,5%.<br /><br />]]></summary>
    <published>2026-02-13T09:43:55+00:00</published>
    <updated>2026-02-13T09:43:55+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D758"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D758</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=757" data-type="trackeritem" data-object="757">CV0358-2025 Consulta vinculant a tributs, el 22 de desembre del 2025, en relació amb l’aplicació de l’exempció sobre els guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en l’habitatge habitual</a><br />Data document:: 22/12/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_l_exempci_sobre_els_guanys_de_capital_derivats_de_les_transmissions_immobili_ries_oneroses_per_a_la_reinversi_en_l_habitatge_habitual.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de l’exempció sobre els guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en l’habitatge&nbsp;habitual.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_l_exempci_sobre_els_guanys_de_capital_derivats_de_les_transmissions_immobili_ries_oneroses_per_a_la_reinversi_en_l_habitatge_habitual." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable312-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable312">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0358-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">22/12/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style="">· <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor A,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
<strong>I. Caràcter de la Consulta</strong><br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, per mitjà del present escrit desitja plantejar una Consulta Tributària, relativa als fets i normes tributaries que s’exposen a continuació́ per el període impositiu 2025 i en endavant.<br />
<br />
El senyor A manifesta expressament que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributaria que li correspongui plantejat en la consulta.<br />
<br />
<strong>II. Normativa d'Aplicació</strong><br />
<br />
1. <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, de 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari</a>.<br />
<br />
2.Text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 punt r)</a>.<br />
<br />
<strong>III. Descripció dels Fets</strong><br />
<br />
A l’any 2004, el consultant va adquirir conjuntament amb la seva parella al 50% un immoble ubicat a Andorra.<br />
<br />
Des del de 2004 fins a l'actualitat - sense interrupció - l'immoble ha estat l’habitatge habitual del consultant.<br />
<br />
A l’any 2023, en dissoldre's el condomini, el consultant va adquirir el 50% restant de la propietat, va compensar l’altra part pel valor de la mateixa sense que es produís en cap cas sobre adjudicació.<br />
<br />
La dissolució del condomini no va alterar en cap mesura l'ús de l’habitatge com a residència habitual del consultant.<br />
<br />
Ara es projecta la venda de l'immoble per reinvertir en un nou habitatge habitual.<br />
<br />
QÜESTIO PLANTEJADA<br />
<br />
<strong>IV. Qüestió Plantejada</strong><br />
<br />
Es consulta si el termini que l’habitatge transmès hagi estat habitual per a l'exempció per reinversió es computa des de:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La data de l'adquisició del 100% de la propietat (2023),<br />
o<br />
b) La data d'inici de la residència efectiva (2004).</div><br />
<br />
<strong>V. Anàlisi i Arguments</strong><br />
<br />
1. Doctrina Administrativa Vinculant del Tribunal Econòmic-Administratiu Central<br />
<br />
La Resolució nº 00/6331/2013 del Tribunal Econòmic-Administratiu Central d'Espanya, de 10 de setembre de 2015, estableix doctrina administrativa vinculant sobre un cas idèntic:<br />
<br />
<div class='cita'>"acuerda DESESTIMARLO, fijando el criterio de que a efectos de los beneficios fiscales relacionados con la vivienda habitual, en los supuestos de adquisición de la propiedad en pro indiviso, habiendo el obligado tributario residido ininterrumpidamente en la vivienda desde su adquisición, para el cómputo del plazo de tres años para determinar si el inmueble tiene o no la consideración de vivienda habitual, ha de estarse a la fecha en que se produjo la adquisición de la cuota indivisa, sin tener a estos efectos trascendencia la fecha en que se adquirió la cuota restante"</div><br />
<br />
Aquesta doctrina estableix clarament que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>-    El termini d'habitabilitat es computa des de l'adquisició de la quota indivisa inicial.<br />
-    La data d'adquisició del 100% de la propietat és irrellevant per al còmput del termini.<br />
-    Es reconeix l’habitatge com a habitual des de l'inici de la residència amb la primera quota.</div><br />
<br />
2. Principi de Realitat Econòmica<br />
<br />
La realitat inqüestionable és que el consultant porta 20 anys residint a l’habitatge de manera ininterrompuda. La dissolució de condomini de 2023 va ser una operació jurídica que no va alterar aquesta realitat material de l'ús com a residència habitual.<br />
<br />
3. Principi de Neutralitat Fiscal<br />
<br />
No és raonable que una operació de dissolució de condomini (que no altera l'ús de l’habitatge) privi al contribuent d'un benefici fiscal al qual sí tindria dret si hagués venut l'immoble abans d'aquesta operació.<br />
<br />
<strong>VI. Conclusió</strong><br />
<br />
En base a l’exposat, el consultant considera que l’immoble objecte d’aquesta consulta es el seu habitatge habitual i permanent des de l’any 2004 i fins a la data d’avui complint així els requisits establerts als efectes d’aplicació de l’exempció per reinversió en habitatge habitual.<br />
<br />
I en virtut dels expositius anteriors,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es contesti aquesta consulta confirmant que el període d'habitabilitat per a l'exempció per reinversió en l’habitatge habitual es computa des de l'adquisició de la quota inicial del 50% (2004) i no des de la data d'adquisició del 100% de la propietat (2023).<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta sobre la possibilitat que el guany obtingut per la transmissió d’un bé immoble pugui estar exempt de tributació per reinvertir aquesta renda en un altre habitatge, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r</a>, preveu els requisits i les circumstàncies que s’han de donar per aplicar aquesta exempció:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>r) Els guanys de capital derivats de les transmissions oneroses de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, que hagin constituït l’habitatge habitual i permanent de l’obligat tributari, sempre que concorrin les condicions següents:<br />
<div class='sagnatnou'>- Que el transmetent tingui la nacionalitat andorrana amb residència efectiva al Principat d’Andorra, o bé sigui estranger i acrediti un període mínim de residència legal, permanent i continuada al Principat d’Andorra de cinc anys.<br />
- Que el transmetent reinverteixi l’import percebut per la venda en l’adquisició d’un nou habitatge habitual i permanent al Principat d’Andorra.</div><br />
A aquests efectes, quan l’import reinvertit sigui inferior al total de l’import percebut en la transmissió, únicament quedarà exempta de tributació la part proporcional del guany de capital obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.<br />
S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.<br />
Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent en un període superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i si l’habitatge és l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de quatre anys continuats.<br />
El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar des del moment de la transmissió de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquests períodes, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de l’impost inicialment exonerat per motiu de l’exempció, així com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeix el dit incompliment.<br />
<div class='sagnatnou'>- Que el transmetent no tingui deutes pendents de pagament amb l’Administració general.<br />
- Que l’obligat tributari opti per l’aplicació de l’exempció. A aquests efectes, ha de sol·licitar l’exempció a l’Administració i ha de complir amb les condicions formals i els procediments que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.</div><br />
En cas d’incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en un nou habitatge habitual, el dret de l’Administració tributària a iniciar un procediment de comprovació del compliment dels requisits per gaudir de l’exempció comença a comptar des del moment en què finalitza el termini dels dos anys perquè l’habitatge es consideri habitual i permanent.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
En el cas exposat, com a resultat de la transmissió del bé immoble es donaran dos rendes, qualificades com a pèrdues o guanys de capital a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques i que deriven de dos inversions efectuades en moments diferents. Cada renda té les seves pròpies característiques amb un valor d’adquisició concret i una antiguitat de la propietat del bé immoble específica.<br />
<br />
Pel que fa a la possibilitat d’aplicar l’exempció per reinversió a la renda derivada per la transmissió del bé immoble corresponent a la part de la inversió efectuada pel consultant l’any 2023, moment en què adquireix la plena propietat de l’immoble, el consultant manifesta que va adquirir l’immoble en proindivís l’any 2004 i que des d’aleshores ha sigut el seu habitatge habitual i permanent. Per tant, en el cas en qüestió, en què es tracta d’un bé indivisible en què el consultant ha sigut propietari (part alíquota o plena propietat) d’aquest mateix bé des de l’any 2004 fins a l’actualitat i que durant aquest període l’immoble ha sigut el seu habitatge habitual, amb independència del moment en què es va adquirir la plena propietat, a efectes exclusivament de l’exempció per reinversió, l’inici del còmput per a la consideració de l’immoble com a habitatge habitual i permanent es considerarà la data en què el consultant va adquirir l’immoble en proindivís.<br /><br />]]></summary>
    <published>2026-02-13T09:41:33+00:00</published>
    <updated>2026-02-13T09:41:33+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D757"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D757</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=756" data-type="trackeritem" data-object="756">Sentència 18-2025 del TSJA. Impost de societats. Règim transitori de la Llei 6/2018. Règim especial d’intangibles i comerç internacional. Empreses que ja estaven acollides han de presentar declaració si l’empresa es volen acollir al règim transitori</a><br />Data document:: 19/05/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_18-2025_del_TSJA._Impost_de_societats._R_gim_transitori_de_la_Llei_6_2018._R_gim_especial_d_intangibles_i_comer_internacional._Empreses_que_ja_estaven_acollides_han_de_presentar_declaraci_si_l_empresa_es_volen_acollir_al_r_gim_transitori.">Sentència 18-2025 del TSJA. Impost de societats. Règim transitori de la Llei 6/2018. Règim especial d’intangibles i comerç internacional. Empreses que ja estaven acollides han de presentar declaració si l’empresa es volen acollir al règim&nbsp;transitori.<a href="#Sent_ncia_18-2025_del_TSJA._Impost_de_societats._R_gim_transitori_de_la_Llei_6_2018._R_gim_especial_d_intangibles_i_comer_internacional._Empreses_que_ja_estaven_acollides_han_de_presentar_declaraci_si_l_empresa_es_volen_acollir_al_r_gim_transitori." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució que desestima el recurs administratiu interposat contra la resolució dictada pel Director adjunt d’Inspecció Tributaria per considerar que la societat no va complir amb el requisit formal de comunicació prèvia als efectes de poder aplicar el Règim Especial de Societats que Realitzen Explotació Internacional d’Intangibles o Intervenen en el Comerç Internacional.<br />
<br />
El Tribunal considera que, en base al literal de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">Disposició Transitòria segona de la Llei 6/2018</a>, les societats que volien acollir-se al règim transitori de referencia havien de complir amb el requisit de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances amb la identificació de les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim de referencia.<br />
<br />
Segons el Tribunal, del contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> (BOPA 16/05/2018) no es desprèn que existís obligació d’aprovar un model específic per a realitzar la comunicació. Tanmateix, considera que, malgrat la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> no establia un termini legal per a la comunicació, en base a la normativa de l’IS, el termini de presentació de la comunicació no pot diferir-se més enllà del previst per a la declaració de l’IS de l’exercici afectat.<br />
<br />
El Tribunal considera que la voluntat del legislador amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> va ser la de suprimir els règims especials previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>. En aquest sentit, en la mesura que la llei va entrar en vigor el 17/05/2018, la llei no s’aplicava a una situació vella, sinó a un tribut (IS) i un període (exercici 2018) no conclòs (finalitzava el 31/12/2018) amb un termini de presentació que finalitzava el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, és a dir, el mes setè de l’any 2019.<br />
<br />
El Tribunal recorda que el Tribunal Constitucional ha avalat la posició de que la presentació de la comunicació era un requisit necessari per poder gaudir del Règim Especial (STC de data 15/01/2024 dictada a la causa 2023-67-RE).<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirmar la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 18/2025).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000002/2025<br />
ORIGEN.- 1000022/2024 - 0<br />
NIG: 53005453202<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_18-2025">SENTÈNCIA 18-2025<a href="#SENT_NCIA_18-2025" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: P, SL</strong><br />
<div class='sagnatnou'>Representant: xxx<br />
Advocada: xxx</div><br />
<br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnatnou'>Representant: xxx<br />
Advocada: xxx</div><br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable313-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable313">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Presidenta:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Anna ESTRAGUES ARMENGOL <br /> Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<strong>Objecte:</strong> Impost de societats. Règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. Règim especial d’intangibles i comerç internacional. Empreses que ja estaven acollides han de presentar declaració si l’empresa es volen acollir al règim transitori.<br />
<br />
Andorra la Vella, el 19 de maig de 2025.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000022/2024.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat P, SL va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT) núm. 387769/2024, de data 06/09/2022, per la qual es va desestimar el recurs administratiu interposat contra la resolució de data 17/10/2024, dictada pel Director adjunt d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres i que va posar fi al procediment de comprovació de gestió núm. EXP220033, que analitzava l’aplicació per part de la societat agent del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">primer punt de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a>.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 50/2024, el Tribunal Unipersonal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que las resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat agent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La sentència no valora els arguments emprats a la demanda, que es fonamenten en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’Impost de Societats</a>.<br />
- Les STJA <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">47-2023</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-204</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024048" rel="external">48-2024</a> en les que es basa la sentencia recorreguda, es centren exclusivament en l’exposició de motius de la LIS.<br />
- No existeix cap disposició en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> que estableixi la pèrdua del règim especial per l’incompliment d’una obligació formal (la presentació d’una comunicació).<br />
- L’administració tributària insisteix en la pèrdua automàtica del règim per la no presentació de la comunicació sense justificar en què l’article de la norma s’empara.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el GOVERN, estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Les sentències STJA <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">47-2023</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-204</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024048" rel="external">48-2024</a> avalen que, per gaudir del règim transitori per continuar aplicant el règim especial de tributació de l’IS –amb les previsions del propi règim transitori-, s’havia de presentar una comunicació específica.<br />
- L’obligació de presentar la comunicació està expressament prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera punt 2 de la Llei 6/2028</a>.<br />
- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2018</a>, i la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT1" rel="external">disposició transitòria primera del Reglament, del 14/05/2019, de l’impost de societats</a>, obliguen al subjecte passiu que es vulgui continuar acollint al règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional, a que presenti una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals opti per aplicar el règim transitori, i, compte tingut que la part agent no ho va fer, no pot seguir acollint-se a aquell règim.<br />
- La interessada estava obligada a presentar una comunicació al ministeri i no ho va fer, com ella mateixa reconeix, i aquesta comunicació és un acte formal que s’ha de considerar com una nova altra censal per aquest règim transitori, i l’incompliment d’aquest requisit comportava de facto l’exclusió d’aquest règim.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència </strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.- La Llei 6/2018. Aplicació al cas que ens ocupa</strong><br />
<br />
La part agent –ara apel·lant-, és una societat que, en data 18/11/2014, es va acollir al règim especial d’intangibles i comerç internacional segons la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> (LIS), que va ser modificada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. Interessa especialment recordar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Exposici_de_motius" rel="external">exposició de motius de la Llei 6/2018</a>, que és paràmetre per la seva interpretació, segons reiterada jurisprudència constitucional:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“...la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.<br />
<br />
No obstant, <u>en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis</u>. En aquesta línia, <u>cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte.</u><br />
<br />
En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada <u>Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses</u>, tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.<br />
<br />
En el desenvolupament d’aquesta revisió, <u>l’Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament.</u><br />
<br />
Cal tenir en compte que <u>l’Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment.</u><br />
<br />
Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.<br />
<br />
D’acord amb això, <u>s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a la llum dels criteris internacionals.</u> D’aquesta revisió s’ha conclòs que, <u>per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup. Així mateix, cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.</u><br />
<br />
A la vegada, <u>és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.”</u></div><br />
<br />
Així, aquesta llei tenia una finalitat clara, específica i determinada: eliminar els règims especials previstos per la LIS a la llum dels criteris internacionals, tot aplicant l’Acció 5 del BEPS que és un estàndard mínim o mesura d’implementació obligada pel Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS.<br />
<br />
Ara bé, el propi legislador introdueix un règim transitori només pels obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria segona</a> estableix:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.<br />
b) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.<br />
c) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.</div><br />
<br />
2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. <strong>Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</strong><br />
<br />
3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> des de l’1 de gener del 2017.”</div><br />
<br />
(la negreta no és de l’original)<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
<br />
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’art. 39.1 de la LIS determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’art. 40 estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’art. 58 de la LIS disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats</a> -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, establia:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.<br />
<br />
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.<br />
<br />
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.<br />
<br />
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</div><br />
<br />
I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 del Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>, aplicable per raons temporals.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT1" rel="external">disposició transitòria primera d’aquest últim Reglament</a> disposava que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>, de modificació de la LIS, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.<br />
<br />
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018067" rel="external">núm. 67/2018, del 28/09/2018</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018110" rel="external">núm. 110/2018, del 22/11/2018</a>, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.<br />
<br />
A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “<em>Les modificacions introduïdes per l<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">’article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018</em>”, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article1" rel="external">art. 1</a> és en el que s’introdueixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article16_bis" rel="external">articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS</a>.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS.<br />
<br />
Així, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, que va entrar en vigor el 17/05/2018, no s’aplica a una situació vella (en expressió del Tribunal Constitucional a la seva sentència de data 22/06/2001, causa 2001-1-L), sinó a un tribut (l’IS) i per un període (l’exercici del 2018), que no havia conclòs (finalitzava el 31/12/2018), i quan els contribuents, un cop passada aquesta data, no havien de presentar la seva autoliquidació fins el mes següent desprès dels 6 mesos posteriors, és a dir, al mes setè de l’any 2019, i, a més, la pròpia Llei va preveure un període transitori de tres anys.<br />
<br />
En definitiva, cap retret es pot fer a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>.<br />
<br />
A més, ha estat el propi Tribunal Constitucional qui ha avalat la posició d’aquesta Sala pel que fa a entendre que la presentació de la comunicació era requisit necessari per poder gaudir del règim transitori establert a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. En aquest sentit, a la STC de data 15/01/2024 dictada a la causa 2023-67-RE, s’afirma:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“3.7. I, en darrer terme, la societat recurrent en empara manifesta que el procediment de comprovació de gestió no es pot emprar per comprovar el compliment dels requisits per a l'obtenció de beneficis fiscals i que és nul de ple dret, afegint que la Sala Administrativa confon l'aplicació transitòria d'un règim fiscal especial amb el compliment dels requisits.<br />
<br />
Una vegada més, l'aplicació del cànon de constitucionalitat referent al deure de motivació exigeix que aquest Tribunal Constitucional limiti la seva anàlisi respecte de si els arguments emprats per la Sala Administrativa per defensar la correcció de la utilització del procediment de comprovació de gestió -i no del d'inspecció- poden ser entesos com a raonables i lògics.<br />
<br />
La Sala Administrativa considera que la competència no correspon a la inspecció, atès que no es tracta d'un benefici fiscal, ni d'una devolució tributària, <u>sinó de la determinació de l'aplicació transitòria de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> i del compliment de la comunicació com a requisit formal per acollir-se a aquest.</u> En aquesta línia d'idees, la Sala Administrativa fonamenta la seva argumentació en el contingut de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_79" rel="external">article 79 de la Llei de bases de l'ordenament tributari</a>, en virtut del qual son funcions de la gestió tributària la recepció i la comprovació de declaracions, les autoliquidacions i la resta de documents amb transcendència tributària, alhora que els procediments propis de rectificació i de substitució, així com el control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals.<br />
<br />
De l'anàlisi de l'aparell argumental emprat per la Sala Administrativa no se'n dedueix una motivació absurda, inversemblant o arbitrària, sinó perfectament raonable i lògica, en consonància amb allò que determina la Llei quant a l'objecte i funcions de la gestió tributària.”</div><br />
<br />
Les consideracions anteriors condueixen a la desestimació del recurs d’apel·lació interposat per la societat P, SL.<br />
<br />
<strong>Tercer.- Costes </strong><br />
<br />
No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat P, SL, i confirmar la sentència núm. 50/2024 dictada en el procediment 1000022/2024.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Declarar que les resolucions recorregudes en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong>  No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2026-01-16T07:48:28+00:00</published>
    <updated>2026-01-16T07:48:28+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D756"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D756</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=754" data-type="trackeritem" data-object="754">CV0354-2025 Consulta vinculant a tributs, del 24 de setembre del 2025, en relació amb la tributació derivada de la renúncia d’un dret d’usdefruit sobre determinats béns immobles</a><br />Data document:: 24/09/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF, IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_derivada_de_la_ren_ncia_d_un_dret_d_usdefruit_sobre_determinats_b_ns_immobles.">Consulta vinculant en relació amb la tributació derivada de la renúncia d’un dret d’usdefruit sobre determinats béns&nbsp;immobles.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_derivada_de_la_ren_ncia_d_un_dret_d_usdefruit_sobre_determinats_b_ns_immobles." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable314-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable314">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0354-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">24/09/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style="">· <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> <br /> · <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:     Consulta fiscal en referència a la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost general indirecte i l’impost sobre transmissions patrimonials, derivada de la renúncia d’un usdefruit vitalici per part d’una persona física.<br />
<br />
Normativa:    <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (en endavant, Llei de l’IRPF).<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a> (en endavant, Llei de l’IGI).<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, Llei de l’ITP)</div><br />
<br />
1.    MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret del 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per al període 2025.<br />
<br />
2.    DESCRIPCIÓ DELS FETS:<br />
<br />
La Sra. A (d’ara endavant la Consultant), és una persona física resident fiscal al Principat d’Andorra i obligat tributària de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en endavant, IRPF).<br />
<br />
Per la seva banda, els fills de la Consultant (en endavant, també ens hi referirem com “els hereus” són dues persones físiques amb residència fiscal al Principat d’Andorra. Concretament, els fills de la Consultant són el Sr. B i el Sr. C.<br />
<br />
En aquells pronunciaments en els que la Consultant i els hereus es pronunciïn en bloc, es presentaran conjuntament com “els consultants”.<br />
<br />
La Consultant és empresària a efectes de l’Impost General Indirecte (en endavant, IGI), fruït del desenvolupament de l’activitat econòmica d’arrendament, activitat respecte la qual declara els rendiments obtinguts com rendiments d’activitats econòmiques en l’IRPF.<br />
<br />
El patrimoni de la Consultant respecte del que es consulta en la present consulta vinculant és el que es detalla seguidament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Usdefruit vitalici sobre una sèrie d’actius immobiliaris localitzats  en territori andorrà i explotats econòmicament en règim d’arrendament. El nombre d’immobles arrendats al llarg dels darrers anys ha estat superior a 6.<br />
- Usdefruit vitalici sobre una sèrie d’actius immobiliaris localitzats en territori andorrà, utilitzats de forma privativa per la Consultant.</div><br />
<br />
Aquest usdefruits vitalici (tant el corresponent a actius immobiliaris explotats econòmicament com el  corresponent a actius utilitzats de forma privativa), derivat dels capítols matrimonials perfeccionats entre la consultant i el seu cònjuge, es troba íntegrament en mans de la Consultant des del moment de la defunció del seu cònjuge l’any 2020. Aquesta previsió es trobava expressament regulada en l’escriptura de donació, amb reserva d’usdefruit vitalici dels donants, a favor dels hereus i en el testament del cònjuge de la Consultant.<br />
<br />
La nua propietat dels actius immobiliaris referenciats correspon als dos fills de la Consultant.<br />
<br />
Descripció de l’operació a realitzar<br />
<br />
Fruit de la seva avançada edat, a la Consultant li resulta cada vegada més costós la gestió del patrimoni immobiliari respecte del que disposa de l’usdefruit vitalici, motiu pel qual es planteja procedir a la renúncia de l’usdefruit del qual és titular.<br />
<br />
Amb aquesta renúncia, la plena propietat dels actius immobiliaris presentats anteriorment recauria en mans dels fills de la Consultant, complint així amb la voluntat manifestada en els capítols matrimonials perfeccionats entre la Consultant i el seu difunt espòs.<br />
<br />
Consulta plantejada<br />
<br />
Atenent a l’operació de renúncia a l’usdefruit vitalici plantejada i a la consideració d’empresària de la Consultant, es presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació:<br />
<br />
• En matèria d’imposició directa:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que la renúncia a l’usdefruit plantejada no comporta l’existència del fet generador de l’IRPF en seu dels hereus.<br />
- Confirmació que la renúncia a l’usdefruit sobre els immobles explotats econòmicament es trobaria subjecta a l’IRPF, revestint les potencials rendes obtingudes la consideració de rendes d’activitats econòmiques.<br />
- Confirmació que la renúncia a l’usdefruit sobre els immobles no explotats econòmicament es trobaria subjecta a l’IRPF, revestint les potencials rendes obtingudes la consideració de guanys o pèrdues de capital.<br />
- Confirmació que, atenent al grau de parentiu existent entre la Consultant i els hereus, a tota renda o guany de capital derivada de l’operació plantejada li resultaria d’aplicació l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.m) de la Llei de l’IRPF</a>.</div><br />
<br />
• En matèria d’imposició indirecta:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació de la subjecció a l’IGI de la renúncia a l’usdefruit vitalici sobre actius immobiliaris explotats econòmicament en règim d’arrendament.<br />
- En cas de resposta afirmativa, confirmació de la deduibilitat de l’IGI suportat per part dels hereus.<br />
- Confirmació de la subjecció a l’ITP de la renúncia a l’usdefruit vitalici sobre actius immobiliaris no explotats econòmicament.<br />
- En cas de resposta afirmativa, confirmació que, atenent al grau de parentiu existent entre la Consultant i els hereus, l’operació plantejada es trobaria exempta de l’ITP.</div><br />
<br />
3. INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
3.1 IMPOSICIÓ DIRECTA – IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES<br />
<br />
Inexistència del fet generador de l’IRPF en seu dels hereus<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4.4 de la Llei de l’IRPF</a> disposa que “No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior, entenen els hereus que la renúncia a l’usdefruit vitalici per part de la Consultant no implicarà per a aquests l’existència de cap renda subjecta a l’IRPF.<br />
<br />
Naturalesa de les rendes obtingudes en seu de la Consultant<br />
<br />
Atenent a la diferent naturalesa dels actius immobiliaris sobre els que la Consultant ostenta l’usdefruit vitalici, resulta adequat dur a terme la següent diferenciació:<br />
<br />
Immobles afectes a l’activitat econòmica d’arrendament<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14.1 de la Llei de l’IRPF</a> preveu que constitueixen rendes d’activitats econòmiques “les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”<br />
<br />
Continua l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei de l’IRPF en el seu punt 2</a>, assenyalant que  “L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles s’entén que realitza una activitat econòmica quan, en qualsevol moment del període impositiu immediatament anterior, s’hagi donat qualsevol de les dos circumstàncies següents: a) El nombre de béns immobles que hagi tingut arrendats o oferts en arrendaments sigui igual o superior a sis. Per determinar aquest nombre de béns immobles es té en compte qualsevol bé immoble que hagi estat arrendat o ofert en arrendament en qualsevol moment del període impositiu.[...]”<br />
<br />
Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de l’IRPF</a> estableix que “En el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a>.”<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16.1 de la Llei de l’IRPF</a> preveu que: “La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15.2 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, disposa que “es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents: a) Els transmesos o adquirits a títol lucratiu. b) Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestació. c) Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis. [...]”<br />
<br />
Finalment, continua l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en el seu apartat 3</a>, indicant que “en els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 2, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior, entén la Consultant que la renúncia a l’usdefruit generaria, en allò relatiu als actius immobiliaris explotats en règim d’arrendament, un rendiment d’activitats econòmiques subjecte a l’IRPF.<br />
<br />
En aquest sentit s’ha pronunciat aquest Departament de Tributs i de Fronteres en consultes vinculants relatives a supòsits similars al plantejat. A mode d’exemple, en la seva resposta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20200187" rel="external">consulta vinculant CV0187-2020, de 28 de juliol</a>, el Departament de Tributs i de Fronteres manifestà que “pel que fa a les implicacions fiscals a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques que es derivarien com a conseqüència de la transmissió del negoci per donació o herència, tenint en compte que els elements patrimonials objecte de donació o herència estan afectes a una activitat econòmica, s’ha de tenir present el que preveu el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 16.1</a>: “La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.” En conseqüència, en tractar-se de transmissions lucratives serà aplicable la regla de valoració prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15.3 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> i, aleshores, el donant o causant integrarà en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.[...]”<br />
<br />
Immobles no afectes a l’activitat econòmica d’arrendament<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">article 24 de la Llei de l’IRPF</a> disposa que “als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”<br />
<br />
Continua l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_25" rel="external">article 25 de la Llei de l’IRPF</a> establint la mecànica de càlcul dels guanys i pèrdues de capital dels obligats tributaris de l’IRPF. L’esmentat article disposa que: “l’import dels guanys o pèrdues de capital és: a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials. b) En la resta de casos, el valor real dels elements patrimonials o les seves parts, si escau [...].”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis. de la Llei de l’IRPF</a> estableix la mecànica de càlcul dels guanys i pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra, així com de la constitució o la cessió de drets de reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra. L’esmentat article, en el seu apartat segon, estableix que “El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a sis anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari: a) 0,8 entre sis anys i un dia i set anys b) 0,6 entre set anys i un dia i vuit anys c) 0,4 entre vuit anys i un dia i nou anys d) 0,2 entre nou anys i un dia i deu anys. El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior, entén la Consultant que la renúncia a l’usdefruit generaria, en allò relatiu als actius immobiliaris no explotats econòmicament, un guany o una pèrdua de capital.<br />
<br />
Exempció per vincle parentiu<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat m) de l’article 5 de la Llei de l’IRPF</a>, “les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior, considera la Consultant que qualsevol renda o guany de capital que es posi de manifest en seu d’aquesta fruït, de la renúncia a l’usdefruit vitalici a favor dels hereus tindrà la consideració d’exempta de l’IRPF, per existir un vincle de consanguinat de primer grau entre la Consultant i els hereus.<br />
<br />
3.2 IMPOSICIÓ INDIRECTA – IMPOST GENERAL INDIRECTE<br />
<br />
Subjecció a l’impost<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei de l’IGI</a> estableix que “estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_7" rel="external">article 7.1 de la Llei de l’IGI</a> defineix el concepte de lliurament de béns com “Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre els béns corporals, fins i tot si es realitzen mitjançant la cessió de títols representatius d’aquests béns.”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9.1 de la Llei de l’IGI</a> descriu la prestació de serveis com “tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o importació de béns.”<br />
<br />
Addicionalment a l’anterior, convé atendre a la definició que els article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_8" rel="external">8</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_10" rel="external">10</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’IGI</a> fan de les operacions assimilables al lliurament de béns i a les prestacions de serveis, respectivament:<br />
<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_8" rel="external">article 8 de la Llei de l’IGI</a> estableix que “Es consideren operacions assimilades al lliurament de béns a títol onerós l’autoconsum de béns. A l’efecte d’aquest impost, es considera autoconsum de béns les operacions següents fetes sense contraprestació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La transferència, realitzada per l’obligat tributari, de béns corporals del seu patrimoni empresarial o professional al seu patrimoni personal o al consum particular.<br />
- La transmissió del poder de disposició sobre béns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari.<br />
- L’afectació o, en el seu cas, el canvi d’afectació de béns produïts, construïts, extrets, transformats, adquirits o importats en l’exercici de l’activitat empresarial o professional de l’obligat tributari per utilitzar-los com a béns d’inversió.[...]”</div><br />
<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_10" rel="external">article 10 de la Llei de l’IGI</a> estableix que: “Es consideren operacions assimilades a les prestacions de serveis a títol onerós els autoconsums de serveis. A l’efecte del que preveu aquesta Llei, són autoconsums de serveis les operacions següents per les quals no es percep cap contraprestació: 1. Les transferències de béns i drets no inclosos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_8" rel="external">article 8</a>, del patrimoni empresarial o professional al patrimoni personal de l’obligat tributari. 2. L’aplicació total o parcial a l’ús particular de l’obligat tributari o, en general, a finalitats alienes a la seva activitat empresarial o professional dels béns que formen part del seu patrimoni empresarial o professional. 3. Les altres prestacions de serveis efectuades a títol gratuït per l’obligat tributari no mencionades en els números anteriors, sempre que es realitzin amb finalitats alienes a les de l’activitat empresarial o professional.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior, entén la consultant que la renúncia a l’usdefruit vinculat als immobles explotats econòmicament en règim d’arrendament constituiria una operació subjecta a l’IGI.<br />
<br />
En aquest sentit s’ha pronunciat aquest Departament en supòsits similars al plantejat, com en la seva resposta a la consulta vinculant <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190156" rel="external">CV0156-2019, de 18 de juny</a>, on el Departament de Tributs i de Fronteres manifestà que “la transmissió del dret d’usdefruit corresponent a un immoble afecte a una activitat econòmica efectuada per una persona física que té la consideració d’empresari a l’efecte de l’impost general indirecte tindrà la consideració d’operació subjecta a l’impost general indirecte. Vist que la transmissió de l’usdefruit de l’immoble s’efectua en el marc d’una activitat empresarial subjecta a l’impost general indirecte, la transmissió no estarà subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.”<br />
<br />
Així mateix, en la seva resposta a la consulta vinculant <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20170095" rel="external">CV0095-2017, de 23 d’agost</a>, el Departament de Tributs i de Fronteres assenyalà que “si el consultant es considera empresari o professional als efectes de l’impost general indirecte i els béns immobles dels quals es vol efectuar la donació de la nua propietat forma part del patrimoni empresarial o professional del consultant, la donació de la nua propietat d’aquests béns es considera un autoconsum. Consegüentment, el fet en qüestió s’assimila a un lliurament de béns a títol onerós subjecte a l’impost general indirecte.”<br />
<br />
Per tot l’anterior, entén la Consultant que la renuncia a l’usdefruit vitalici sobre immobles explotats econòmicament en règim d’arrendament constituiria una operació subjecta a l’IGI.<br />
<br />
Deducció de l’IGI suportat pels hereus<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_61" rel="external">article 61.1 de la Llei de l’IGI</a>, “els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_67" rel="external">apartat 5 de l’article 67 de la Llei de l’IGI</a> estableix que “els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior, consideren els hereus que l’IGI que aquests suportessin fruit de la renúncia a l’usdefruit per part de la Consultant podria ser objecte de deducció, sempre i quan aquests afectessin els immobles en qüestió a una activitat econòmica, com podria ser la d’arrendament.<br />
<br />
En aquest sentit s’ha pronunciat el Departament de Tributs i de Fronteres en nombrosos pronunciaments, com en la seva recent resposta a la consulta vinculant <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240324" rel="external">CV0324-2024, de 17 d’octubre</a>, on aquest Departament establí que “les quotes de l’impost general indirecte suportades per empresaris o professionals seran deduïbles en la mesura en què els béns immobles adquirits hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat econòmica subjecta a l’impost. El grau d’utilització dels béns immobles l’han d’acreditar els obligats tributaris per qualsevol mitjà de prova admès en dret. Per consegüent, si el consultant es considera empresari a l’efecte de l’impost per a l’any 2024, podrà deduir la quota suportada de l’impost per l’adquisició que efectuarà durant el mateix any de l’immoble que destinarà a l’arrendament. [...] atès que el consultant manifesta que no tenia la consideració d’empresari a l’efecte de l’impost, la deducció de la quota de l’impost suportada com a conseqüència de l’adquisició efectuada l’any 2023 de l’immoble destinat a l’activitat d’arrendament haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició, tenint en compte que als efectes d’aquest impost la vida útil dels immobles s’estableix en deu anys. Pel que fa a les quotes de l’impost suportades durant l’any 2024 per l’adquisició de serveis i béns vinculats amb l’arrendament dels béns immobles, si el consultant opta per ser empresari abans de finalitzar aquest any, aquesta consideració tindrà efectes per a tot el període impositiu. En conseqüència, podrà deduir les quotes de l’impost suportades durant aquest període per les adquisicions o serveis que afectin de manera exclusiva l’activitat d’arrendament d’immobles subjecta a l’impost. [...]”<br />
<br />
3.3 IMPOSICIÓ INDIRECTA – IMPOST SOBRE TRANSMISIONS PATRIMONIALS<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_3" rel="external">article 3.1 de la Llei de l’ITP</a>, “són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei de l’ITP, en el seu apartat 5</a>, estableix que es troben exemptes de l’ITP “Les transmissions a títol gratuït de béns immobles així com les constitucions o cessions de drets reals sobre els mateixos, realitzades entre cònjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2005004" rel="external">Llei 4/2005, de 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella</a>, o les realitzades entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau.”<br />
<br />
En virtut de l’anterior entenen els consultants que la renuncia a l’usdefruit dels actius immobiliaris no explotats  econòmicament tindrà la consideració d’operació subjecta i exempta de l’ITP.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
4. QÜESTIONS PLANTEJADES<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal manifestada al llarg, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta:<br />
<br />
• En matèria d’imposició directa:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que la renúncia a l’usdefruit plantejada no comporta l’existència del fet generador de l’IRPF en seu dels hereus.<br />
- Confirmació que la renúncia a l’usdefruit sobre els immobles explotats econòmicament es trobaria subjecta a l’IRPF, revestint les potencials rendes obtingudes la consideració de rendes d’activitats econòmiques.<br />
- Confirmació que la renúncia a l’usdefruit sobre els immobles no explotats econòmicament es trobaria subjecta a l’IRPF, revestint les potencials rendes obtingudes la consideració de guanys o pèrdues de capital.<br />
- Confirmació que, atenent al grau de parentiu existent entre la Consultant i els hereus, a tota renda o guany de capital derivada de l’operació plantejada li resultaria d’aplicació l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.m) de la Llei de l’IRPF</a>.</div><br />
<br />
• En matèria d’imposició indirecta:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació de la subjecció a l’IGI de la renúncia a l’usdefruit vitalici sobre actius immobiliaris explotats econòmicament en règim d’arrendament.<br />
- En cas de resposta afirmativa, confirmació de la deduibilitat de l’IGI suportat per part dels hereus.<br />
- Confirmació de la subjecció a l’ITP de la renúncia a l’usdefruit vitalici sobre actius immobiliaris no explotats econòmicament.<br />
- En cas de resposta afirmativa, confirmació que, atenent al grau de parentiu existent entre la Consultant i els hereus, l’operació plantejada es trobaria exempta de l’ITP.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la consulta tributària presentada, a continuació donem resposta a cada una de les qüestions exposades diferenciant la imposició directa de la indirecta i tenint en compte com actua cadascun dels consultants:<br />
<br />
Imposició directa (transmitent)<br />
<br />
Pel que fa a les qüestions relacionades amb la imposició directa i més concretament sobre la tributació a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, quant a la tributació del transmitent del dret d’usdefruit, en primer lloc s’ha de qualificar la renda que es pugui esdevenir a efectes de l’impost. A aquest efecte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">14.1</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_18" rel="external">18.1c</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">24</a> diu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Rendes íntegres d’activitats econòmiques</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren ‘rendes íntegres d’activitats econòmiques’ les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 18. <em>Béns i drets destinats a una activitat econòmica</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren ‘béns i drets destinats a una activitat econòmica’ els següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Qualsevol altre element patrimonial que sigui necessari per obtenir els rendiments de l’activitat econòmica. En cap cas no tenen aquesta consideració els actius representatius de la participació en fons propis o el patrimoni net d’una entitat i de la cessió de capitals a tercers.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 24. <em>Concepte</em></strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, tenint en compte que el dret d’usdefruit recau sobre béns immobles afectes i no afectes a una activat econòmica, en seu del transmitent es donaran dos tipus de rendes. Aquestes rendes es qualificaran com a guanys o pèrdues de capital resultants de la transmissió del dret d’usdefruit de béns immobles no afectes a l’activitat econòmica i com a rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques derivades de la transmissió del dret d’usdefruit de béns immobles afectes a l’activitat econòmica.<br />
<br />
Pel que fa al còmput del guany o la pèrdua de capital de la transmissió de béns immobles que no estan afectes a una activitat econòmica, es determinarà segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis de la mateixa Llei</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 27 <em>bis</em>. <em>Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra</em></strong><br />
<br />
1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.<br />
b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000</a>.”</div></div><br />
<br />
De conformitat amb aquest precepte, el guany o la pèrdua de capital derivat de la transmissió del dret d’usdefruits relatius a béns immobles que no estan afectes a l’activitat econòmica de la transmitent es determinarà per la diferència entre el seu valor d’adquisició i el valor real del dret en el moment de la transmissió, establert segons la norma que regula l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.<br />
<br />
Quant al còmput del rendiment de l’activitat econòmica procedent de la transmissió del dret d’usdefruits dels béns immobles afectes a una activitat econòmica, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16.1 de la mateixa Llei</a> preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 16. <em>Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques</em></strong><br />
<br />
1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, tenint en compte que la renda neta d’activitat econòmica es determina tenint en compte la normativa que regula l’impost sobre societats, seran aplicables els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">articles 9.2 i 9.3 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_43" rel="external">article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, el benefici o la pèrdua derivada de la transmissió del dret d’usdefruit es computarà segons preveu la normativa comptable, corregit amb les disposicions específiques de la normativa que regula l’impost sobre societats.<br />
<br />
Una vegada qualificada el tipus de renda que es pot donar en seu de la transmitent i determinat el còmput, cal fer una menció especial de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, que va modificar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, per preveure l’exempció de totes les rendes que puguin derivar-se de les transmissions lucratives inter vivos amb vincle de parentiu, i no només els guanys de capital, preservant (en el cas de les transmissions inter vivos) el mateix valor fiscal dels béns que tenia la persona transmitent.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 5.m</a>, en relació amb les rendes generades per transmissions lucratives entre persones unides amb un determinat vincle de parentiu, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>m) Les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat. No obstant això, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”</div></div><br />
<br />
Atès que es tracta d’una transmissió lucrativa entre persones unides amb un vincle de parentiu de primer grau per consanguinitat, l’exempció prevista en aquest article serà aplicable tant a la renda qualificada com a guany o pèrdua de capital com a la renda classificada com a rendiment procedent d’activitats econòmiques. Tanmateix, aquests elements conservaran el valor i l’antiguitat que tenien en seu de la transmitent.<br />
<br />
Imposició directa (adquirents)<br />
<br />
Pel que fa a la imposició directa dels adquirents, cal fer una menció especifica a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4.4</a> aplicable a les adquisicions a títol gratuït inter vivos:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest article, considerant que la transmissió dels diferents drets d’usdefruits s’efectua a títol lucratiu, la renda derivada d’aquestes adquisicions no està subjecta a l’impost.<br />
<br />
Imposició indirecta (transmitent)<br />
<br />
Pel que fa a imposició indirecta, quant a la transmissió dels drets d’usdefruit dels béns immobles afectes a l’activitat econòmica de la transmitent, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4</a>, sobre el fet generador de l’impost, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”</div><br />
<br />
Sobre la consideració de prestació de serveis i operacions assimilables a les prestacions de servei, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9.2.c i a l’article 10</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte de prestació de serveis</em></strong><br />
<br />
1. A l’efecte d’aquest impost, s’entén per prestació de serveis tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o importació de béns.<br />
<br />
2. En particular, es consideren prestacions de serveis:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>[...]<br />
c) Les cessions d’ús o usdefruit de béns.<br />
[...]</div><br />
<br />
<strong>Article 10. <em>Operacions assimilades a les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
Es consideren operacions assimilades a les prestacions de serveis a títol onerós els autoconsums de serveis.<br />
<br />
A l’efecte del que preveu aquesta Llei, són autoconsums de serveis les operacions següents per les quals no es percep cap contraprestació:<br />
<br />
1. Les transferències de béns i drets no inclosos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_8" rel="external">article 8</a>, del patrimoni empresarial o professional al patrimoni personal de l’obligat tributari.<br />
<br />
2. L’aplicació total o parcial a l’ús particular de l’obligat tributari o, en general, a finalitats alienes a la seva activitat empresarial o professional dels béns que formen part del seu patrimoni empresarial o professional.<br />
<br />
3. Les altres prestacions de serveis efectuades a títol gratuït per l’obligat tributari no mencionades en els números anteriors, sempre que es realitzin amb finalitats alienes a les de l’activitat empresarial o professional.”</div><br />
<br />
Atès que en la consulta es manifesta que la transmitent és empresària a efectes de l’impost, la transmissió dels drets d’usdefruit d’immobles afectes a la seva activitat econòmica s’assimilarà a una prestació de servei subjecta a l’impost.<br />
<br />
Imposició indirecta (adquirents)<br />
<br />
En relació amb el dret a deduir les quotes suportades de l’impost per part dels adquirents:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 61. <em>Quotes tributàries deduïbles</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 63. <em>Limitacions del dret a deduir</em></strong><br />
<br />
2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.<br />
[...]<br />
c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a, d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.</div><br />
<br />
En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b, qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.”</div><br />
<br />
En la mesura que els adquirents tinguin la consideració d’empresaris o professionals a efectes de l’impost i els béns immobles estiguin afectes a l’activitat econòmica que desenvolupin, podran deduir les quotes de l’impost suportades derivades d’aquestes operacions, sempre que es compleixin la resta de requisits formals que es mencionen a la normativa.<br />
<br />
Per altra banda, en relació amb la transmissió del dret d’usdefruit sobre béns immobles que no estan afectes a una activitat econòmica, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_3" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials del 29 de desembre del 2000, a l’article 3</a>, sobre el fet generador de l’impost, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei disposa una exempció aplicable a les transmissions lucratives quan es compleix un determinat grau de parentiu; concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_4" rel="external">article 4.5</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
Resten exemptes de l’impost:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
5. Les transmissions a títol gratuït de béns immobles així com les constitucions o cessions de drets reals sobre els mateixos, realitzades entre cònjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2005004" rel="external">Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella</a>, o les realitzades entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, considerant que la transmitent no efectua aquesta operació en el marc de la seva activitat empresarial, l’adquisició del dret d’usdefruit corresponent als béns immobles que no estan afectes a l’activitat econòmica de la transmitent estarà subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Atès que es tracta d’una transmissió lucrativa entre persones unides amb un vincle de parentiu de primer grau per consanguinitat, aquestes adquisicions podran estar exemptes de l’impost.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-11-04T11:11:18+00:00</published>
    <updated>2025-11-04T11:11:18+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D754"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D754</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=753" data-type="trackeritem" data-object="753">CV0353-2025 Consulta vinculant a tributs, del 19 de setembre del 2025, en relació amb la qualificació i determinació de la renda derivada de les plataformes de fondeig.</a><br />Data document:: 19/09/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_qualificaci_i_determinaci_de_la_renda_derivada_de_les_plataformes_de_fondeig.">Consulta vinculant en relació amb la qualificació i determinació de la renda derivada de les plataformes de&nbsp;fondeig.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_qualificaci_i_determinaci_de_la_renda_derivada_de_les_plataformes_de_fondeig." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable315-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable315">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0353-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">19/09/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en relació amb la qualificació i tributació, a l’efecte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), dels ingressos que el consultant pugui percebre per la seva participació en plataformes de fondeig de trading amb comptes de demostració.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> (LBOT).<br />
- Decret de l’11 de febrer del 2015 pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G" rel="external">Reglament d’aplicació dels Tributs</a> (RAT).</div><br />
<br />
1. MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
El sotasignat, persona física amb domicili a Andorra, manifesta expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que, en el moment de la presentació d’aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb la qualificació tributària de la matèria objecte d’aquesta consulta;<br />
b) Que la consulta es refereix al període impositiu de l’exercici 2025 i, si escau, als exercicis fiscals posteriors.</div><br />
<br />
2. ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DEL CAS<br />
<br />
El consultant és resident fiscal al Principat d’Andorra i la present consulta es formula exclusivament a títol personal, com a persona física.<br />
<br />
El consultant participa en diverses plataformes de fondeig que ofereixen entorns de trading simulat a canvi del pagament d’una quota d’accés. Per accedir-hi, cal abonar una quota d’entrada, la qual dona dret a participar en un examen o procés d’avaluació que determina si el participant és apte per operar en un compte de demostració gestionat per la plataforma. Aquestes plataformes no proporcionen capital real ni permeten gestionar capital de tercers, sinó que ofereixen entorns simulats que reprodueixen les condicions de mercat.<br />
<br />
Un cop superada l’avaluació imposada per les plataformes, el consultant pot operar dins d’un compte de demostració amb paràmetres definits (nivells de risc, volum, tipus d’estratègia permesa, etc.). En funció del rendiment obtingut dins d’aquest entorn simulat, la plataforma pot pagar una remuneració dinerària real al consultant, com a contraprestació segons els termes contractuals.<br />
<br />
Els contractes amb les diferents plataformes estableixen, expressament, que no existeix cap relació laboral entre la plataforma i el consultant. A hores d’ara, el consultant no està donat d’alta com a empresari individual, però es planteja aquesta possibilitat segons la interpretació que doni l’Administració.<br />
<br />
Actualment, no ha percebut encara cap remuneració per aquestes activitats, tot i que preveu ingressos esporàdics. Així mateix, el consultant ha incorregut en despeses derivades del pagament de les quotes d’accés per poder operar, que considera indispensables per a dur a terme l’activitat.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
3. QÜESTIONS PLANTEJADES<br />
<br />
1. Com s’han de qualificar fiscalment, als efectes de l’IRPF, els ingressos que el consultant pugui percebre de les plataformes de fondeig? Es consideren rendiments d’activitats econòmiques, rendiments del capital mobiliari, guanys patrimonials o una altra categoria?<br />
<br />
A criteri del sotasignat, aquests ingressos haurien de qualificar-se com a rendiments d’activitats econòmiques, ja que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis, segons el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei 5/2014</a>.<br />
<br />
És correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
En cas contrari, quina qualificació fiscal tindrien?.<br />
<br />
2. En cas que es considerin rendiments d’activitats econòmiques, cal que el consultant es doni d’alta com a empresari individual tot procedint a l’obertura del pertinent comerç o n’hi ha prou amb la presentació d’una declaració censal davant del Departament de Tributs i de Fronteres?<br />
<br />
A criteri del consultant, llevat d’indicació en contrari, si que seria necessari tramitar l’obertura del pertinent comerç tot i que el consultant ja ostenti la condició d’administrador únic de la societat mercantil andorrana B.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a les qüestions exposades en la consulta tributària relacionades amb la qualificació de la renda derivada de les plataformes de fondeig, per determinar aquesta consideració esdevé essencial avaluar les característiques del contracte efectuat entre el consultant i les diferents empreses que exploten aquestes plataformes. Segons es desprèn de la informació proporcionada, el consultant efectua un treball personal aportant els seus coneixements en diferents operacions financeres, utilitzant els seus propis recursos, sense dependència de l’entitat i actuant amb autonomia; és a dir, presta un servei a canvi de rebre una retribució econòmica prèviament acordada.<br />
<br />
Per altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 14.1</a>, defineix la consideració de les rendes íntegres d’activitats econòmiques: “Es consideren rendes íntegres d’activitats econòmiques les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”<br />
<br />
D’acord amb les particularitats d’aquests contractes, la renda que percep el consultant derivada de l’activitat desenvolupada en aquestes plataformes reuneix les característiques pròpies dels rendiments procedents d’un activitat econòmica.<br />
<br />
Quant a la segona qüestió sobre l’obligació o no d’obtenir una autorització administrativa per exercir l’activitat desenvolupada pel consultant, atès que no és una qüestió d’àmbit tributari no es pot donar una resposta a aquesta qüestió. La competència en aquesta matèria recau sobre l’Àrea de Comerç del Ministeri de Turisme i Comerç. En l’àmbit tributari, considerant que el consultant duu a terme una activitat econòmica en el territori andorrà, haurà de donar-se d’alta al Registre d’Empresaris i Professionals.<br />
<br />
En referència a la tercera qüestió, sobre la consideració de despesa deduïble en concepte de les quotes pagades pel consultant per accedir a aquestes plataformes, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 16.1</a>, preveu com es determina el rendiment net procedent de l’activitat econòmica:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 16. <em>Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques</em></strong><br />
<br />
1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 9.3</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
Atesos els preceptes esmentats i les dades aportades, les despeses que es mencionen a la consulta que consisteixen en les quotes d’accés a les plataformes estan correlacionades amb els ingressos de l’activitat econòmica del consultant; per tant, aquestes despeses seran deduïbles per determinar el rendiment net de l’activitat econòmica, sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental. Sobre aquest darrer requisit, les partides de despeses o quotes deduïbles s’han de demostrar mitjançant factura, sense perjudici dels requisits materials o formals addicionals que disposi la norma de cada tribut.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-28T16:15:36+00:00</published>
    <updated>2025-10-28T16:15:36+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D753"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D753</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=752" data-type="trackeritem" data-object="752">CV0352-2025 Consulta vinculant a tributs, del 12 de setembre del 2025, en relació amb l’aplicació del Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles</a><br />Data document:: 12/09/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h2 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_R_gim_especial_d_explotaci_de_determinats_actius_intangibles">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del Règim especial d’explotació de determinats actius&nbsp;intangibles<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_R_gim_especial_d_explotaci_de_determinats_actius_intangibles" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable316-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable316">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0352-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">12/09/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consultant: Societat A.<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a>, relatiu a l’aplicació del règim especial d’explotació de determinats actius intangibles.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a><br />
<br />
1. MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la consulta;<br />
b) Que la consulta que els presentem, es refereix al període impositiu 2025 i següents.</div><br />
<br />
2. DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat A és una societat amb domicili a Andorra constituïda amb el següent objecte social “Entrenament personal per a assolir objectius de millora en l’entorn personal, social i professional. Realització de formacions en l’àmbit d’entrenament personal, entre altres activitats.”<br />
<br />
El departament de tecnologia de l’empresa està desenvolupant una App i aula virtual web basant-se en una interface existent, que és un Learning Management System totalment personalitzat mitjançant desenvolupament, construint funcionalitats, pantalles, en alguns casos aportant codi, i en altres no.<br />
<br />
D’altra banda, també han desenvolupat 2 ERPs propis que han creat utilitzant apps no-code, més automatitzacions, i codi, per gestionar vendes, alumnes des d’una mateixa APP. Un dels ERP s’utilitza per centralitzar les vendes i en l’altre es centralitza la informació sobre alumnes.<br />
<br />
L’empresa està interessada en explotar la possible aplicació del règim especial d’explotació en ambdues situacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- En situació en què s’incorporen millores, pantalles i codi sobre una interface existent.<br />
- En el desenvolupament i explotació dels ERPS propis creat per l’empresa des de 0, en què s’ha utilitzat apps no code, automatitzacions, i codi desenvolupats íntegrament per la societat.</div><br />
<br />
D’altra banda en quant al desenvolupament dels treballs es plantegen dos possibilitats i es vol examinar si són compatibles amb la sol·licitud del règim:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Un sol treballador contractat laboralment a Andorra encarregat de fer totes les tasques de desenvolupament, tant sobre l’entorn de la plataforma, com respecte als ERPS propis.<br />
- Si es pot subcontractar empresa estrangera del grup localitzada a Xipre per fer el desenvolupament per compte de la societat andorrana, i fer l’explotació des d’Andorra de les propietats intel·lectuals. En aquest cas, ens interessa saber si és imprescindible tenir treballadors a Andorra.</div><br />
<br />
3. INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurídiques residents a Andorra.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la Llei 95/2010 del 29 de desembre de l’impost sobre societats</a>, regula el règim especial d’explotació de determinats actius intangibles que implica una reducció del 80% de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a> que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.<br />
b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles.</div><br />
<br />
No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.<br />
<br />
La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.</div><br />
<br />
L’aplicació de la reducció esta subjecte als següents condicionants:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>a) L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.<br />
b) El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.<br />
c) L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.</div></div><br />
<br />
Actius desenvolupats sobre una interface existent<br />
<br />
Aquesta part interpreta que les despeses pels treballs fets sobre la plataforma, així com per l’adquisició dels drets per treballar sobre la plataforma (assumint que el propietari és una persona física/jurídica no resident), és una activitat relacionada amb la creació de l’actiu intangible que volen explotar, i per tant plenament deduïbles.<br />
<br />
L’explotació dels actius intangibles resultants, serien objecte de deducció al 80% en els termes previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la Llei 95/2010 de 29 de desembre de l’impost sobre societats</a>, independentment que partim d’un desenvolupament portat a terme i adquirit a un altre, en aquest cas, una persona no resident.<br />
<br />
És irrellevant els possibles drets de propietat intel·lectual que puguin ostentar els propietaris de la plataforma sobre el resultat.<br />
<br />
ERPs desenvolupats íntegrament per l’empresa<br />
<br />
El desenvolupament és plenament propietat de l’empresa, i està portat a terme íntegrament per la mateixa. La seva explotació estaria subjecta a la reducció del 80% dels ingressos, i al numerador podríem incloure la totalitat de despeses incorregudes en el projecte.<br />
<br />
En relació a les qüestions dels treballadors o la subcontractació de l’empresa del grup de Xipre:<br />
<br />
En la redacció actual de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23</a> regulador del règim, no s’exigeix tenir cap treballador o que els treballs es portin a terme materialment des d’Andorra, de manera que entenem que si hi ha un treballador a Andorra tot estarà OK, i és possible subcontractar fora d’Andorra.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23.1.b</a> estableix “b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles”<br />
<br />
Entenem que els treballs fets des de l’empresa de Xipre entrarien dins d’aquestes despeses, ja que es tracta de persones vinculades amb l’obligat tributari (empresa grup) que no és resident fiscal, però el dubte és sobre la interpretació de “les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger”, i si això implica que es tracta de persones vinculades i les activitats tenen consideració d’efectuades a l’estranger, fa que aquests costos quedin fora del règim, o estiguem en situació incompatible amb el règim, especialment si a Andorra no hi ha treballadors.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal realitzada per part del Consultant al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades més amunt, així com els criteris exposats al llarg de la present Consulta Vinculant, els quals consultem sobre la seva confirmació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que les rendes obtingudes en la explotació dels actius intangibles, en ambdós supòsits (els de base de la plataforma, i els desenvolupats íntegrament per l’empresa, es poden acollir a la reducció del 80%.<br />
- Confirmació dels requisits per poder aplicar el règim especial, en cas que aquest Centre consideri no aplicable la reducció als nostres supòsits.<br />
- Confirmació que el règim és compatible amb tenir un sol treballador a Andorra en plantilla.<br />
- Confirmació de la compatibilitat del règim amb el desenvolupament subcontractat dels treballs sobre la propietat intel·lectual a empresa del grup ubicada a Xipre, o si per existir vinculació, i consideració treballs fets al estranger, no és compatible amb el règim aquesta situació<br />
- Confirmació en el cas de la subcontractació d’empresa del grup de Xipre, si té implicacions el tenir o no tenir treballadors a Andorra.<br />
- Confirmació de la viabilitat de l’aplicació del règim en el supòsit que la propietat industrial es patenti a Xipre, però s’exploti des d’Andorra (després de fer un contracte que reguli l’explotació entre ambdues societat)</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb les vostres qüestions sobre l’aplicació del règim especial d’explotació de determinats actius intangibles, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 23</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 23. <em>Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a> que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.<br />
b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a, i les d’adquisició d’actius intangibles.</div><br />
<br />
No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.<br />
<br />
La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.<br />
<br />
2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.<br />
b) El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.<br />
c) L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.</div><br />
<br />
3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.<br />
<br />
4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.<br />
<br />
5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.<br />
<br />
Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.<br />
<br />
L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.<br />
<br />
6. Per a la generació dels ingressos que generin el dret a la deducció prevista en aquest article, es requereix que els obligats tributaris realitzin o tinguin contractades activitats d’explotació, gestió o promoció empresarial. S’entenen compreses en el present article, entre altres, les activitats de promoció i redactat de sol·licituds de patents, les d’administració i gestió de l’activitat d’explotació de patents i les de recerca i desenvolupament en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest article, les rendes positives procedents dels programes d’ordinador que es mencionen a la consulta es podran acollir al règim sempre que aquests últims estiguin protegits per drets d’autor. No obstant això, l’aplicació d’aquest règim queda supeditada a la sol·licitud a instància de l’obligat tributari que fonamenti la concurrència dels condicionants mencionats i a la resolució favorable emesa per part de l’Administració tributària. Entre altres requisits, l’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica i el cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica, en relació amb aquestes circumstàncies no es menciona res a la consulta tributària. Segons les dades facilitades, no es pot concloure que es compleixin aquests requisits.<br />
<br />
D’altra banda, tal com preveu l’exposició de motius, element que s’ha de tenir en compte a l’hora d’interpretar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre</a>, en la versió que li va donar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>, el règim especial d’explotació de determinats actius intangibles permet als obligats tributaris de l’impost sobre societats acollir-se a un règim de propietat intel·lectual únicament quan l’obligat tributari hagi incorregut en determinades despeses associades a activitats de recerca i desenvolupament que generin rendes procedents de l’explotació de la propietat intel·lectual. El propòsit del règim es basa a concedir un incentiu exclusivament a la renda que procedeix de la propietat intel·lectual, en què l’activitat real de recerca i desenvolupament és efectuada pel mateix obligat tributari.<br />
<br />
Tenint en compte els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartats 1.a i 1.b de l’article 23</a>, per calcular el quocient per determinar la reducció de la base de tributació corresponent a les rendes obtingudes per les societats acollides al règim especial d’explotació de determinats actius intangibles, al numerador i al denominador s’hi imputaran, amb les condicions previstes en aquests apartats, les despeses en què s’ha incorregut per la creació de cada actiu.<br />
<br />
Considerant que els beneficis derivats d’aquest règim especial estan lligats al desenvolupament d’activitats econòmiques que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament duta a terme efectivament a Andorra, el fet que la consultant disposi únicament d’un treballador en territori andorrà o subcontracti el servei de desenvolupament dels programaris a empreses no establertes a Andorra no són motius d’exclusió del règim, però aquestes circumstàncies poden tenir repercussió a l’hora de determinar el quocient aplicable. Així mateix, a efectes d’aquest incentiu fiscal, no resulta exigible que el programari estigui específicament registrat a Andorra; el que és rellevant és que estigui legalment protegit en virtut de la normativa nacional o internacional.<br />
<br />
Per tant, en el cas exposat en la vostra consulta tributària no es pot confirmar que, en cas de resolució favorable de l’Administració tributària per a l’aplicació del règim, la reducció sobre la base de tributació corresponent a l’explotació dels programaris mencionats sigui del 80%. Aquest percentatge de reducció dependrà del quocient que es derivi de l’aplicació dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartats 1.a i 1.b de l’article 23</a>; això és una qüestió de fet que s’haurà d’acreditar davant d’una eventual comprovació de l’Administració tributària.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-28T15:54:49+00:00</published>
    <updated>2025-10-28T15:54:49+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D752"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D752</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=751" data-type="trackeritem" data-object="751">CV0351-2025 Consulta vinculant a tributs, del 6 d&#039;agost del 2025, en relació amb la localització dels serveis de gestió discrecional de carteres d’inversió</a><br />Data document:: 06/08/2025<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_localitzaci_dels_serveis_de_gesti_discrecional_de_carteres_d_inversi_.">Consulta vinculant en relació amb la localització dels serveis de gestió discrecional de carteres&nbsp;d’inversió.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_localitzaci_dels_serveis_de_gesti_discrecional_de_carteres_d_inversi_." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable317-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable317">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0351-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">06/08/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El sotasignat, el Sr. A, en nom i representació, en la seva qualitat de Director General, de la societat andorrana B,  compareix front el Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra i com millor en Dret procedeixi manifesta,<br />
<br />
1.- MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
1.1.- Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (en endavant, LIGI).<br />
<br />
1.2.- Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’Impost General Indirecte<br />
<br />
El sotasignat, d’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’Ordenament Tributari</a> (en endavant, LBOT), desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11 de febrer del 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), manifesta expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongui plantejat en la consulta;<br />
b) Que la consulta que es presenta, es refereix al període impositiu començat en aquest exercici i, en el seu cas, els següents.</div><br />
<br />
2.-ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DETALLADES DEL CAS<br />
<br />
L’entitat consultant és una societat degudament establerta al Principat d’Andorra, autoritzada i supervisada per les autoritats competents andorranes per a la prestació de serveis financers. En concret, l’entitat presta serveis d’assessorament financer personalitzat i de gestió discrecional de carteres d’inversió, tant de manera directa com a través de tercers autoritzats o delegats.<br />
<br />
Els serveis oferts per l’entitat s’adrecen tant a clients residents fiscals al Principat d’Andorra com a clients no residents, siguin persones físiques o jurídiques, amb domicili o residència fiscal en diverses jurisdiccions estrangeres.<br />
<br />
Les funcions exercides per l’entitat consultant es concreten en dues modalitat principals:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Gestió discrecional de carteres d’inversió, basada en un mandat específic atorgat pel client, que implica la presa de decisions d’inversió per compte del client, sense intervenció directa d’aquest en cada decisió concreta.<br />
- Assessorament financer personalitzat, que es concreta en l’emissió de recomanacions específiques dirigides a clients concrets, sobre un o més instruments financers, basades en l’anàlisi de les seves circumstàncies personals i objectius d’inversió.</div><br />
<br />
La prestació d’aquests serveis pot comportar la gestió de fons o actius que es troben disposats:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- En entitats financeres no establertes al Principat d’Andorra, situades en jurisdiccions estrangeres, degudament autoritzades a operar com entitats dipositàries.<br />
- En entitats financeres establertes al Principat d’Andorra i degudament autoritzades per operar com entitats dipositàries.</div><br />
<br />
Aquestes activitats es realitzen en el marc de la normativa andorrana vigent en matèria de serveis financers i sota la supervisió de les autoritats competents, d’acord amb les llicències i autoritzacions corresponents.<br />
<br />
Descrits els serveis anteriors, els consultants els sorgeix una consulta en relació al lloc de realització de les prestacions de serveis. En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43 de la LIGI</a>, en relació a la localització de les prestacions de serveis, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.<br />
b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.</div><br />
<br />
2. No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) Els d’assessorament, auditoria, enginyeria, gabinet d’estudis, advocacia, consultors, experts comptables o fiscals i altres similars, a excepció dels relacionats amb béns immobles segons el disposat a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44</a>. (...)”</div></div><br />
<br />
Conforme l’anterior, es pot concloure que s’entenen per realitzats fora del Principat d’Andorra -i, per tant, no subjectes al IGI-, uns serveis d’assessorament financer sempre i quan, el receptor dels serveis sigui no resident al Principat d’Andorra i la utilització o explotació de dits serveis es produeixi fora del territori andorrà.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
A la vista de la normativa citada anteriorment, sobre el lloc de realització de les prestacions de serveis als efectes de la LIGI, en el cas concret es vol precisar l’aplicació correcte de la normativa jurídica sobre les activitats que es desenvolupen per part de la Societat relatives a la gestió de fons o actius que es troben dipositats en entitats financeres no establertes al Principat d’Andorra titularitat de clients no residents al Principat d’Andorra.<br />
<br />
En concret:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Si el servei relatiu a la gestió de carteres d’inversió (tal i com s’ha detallat en el apartat 2 de l’escrit) prestat a clients no residents al Principat d’Andorra (ja siguin particulars o empresaris o professional actuant com a tal) sobre els actius que tenen dipositats en entitats financeres situades en jurisdiccions estrangeres, es un servei que es pot considerar no realitzat al Principat d’Andorra en aplicació del art. 43 de la LIGI i, en conseqüència, és una operació no subjecte al IGI.<br />
- Si el servei relatiu a l’Assessorament financer personalitzat (tal i com s’ha detallat en el apartat 2 de l’escrit) prestats a clients no residents al Principat d’Andorra (ja siguin particulars o empresaris o professionals actuant com a tal) sobre els actius que tenen dipositats en entitats financeres situades en jurisdiccions estrangeres, és un servei que es pot considerar no realitzat al Principat d’Andorra en aplicació del art. 43 de la LIGI i, en conseqüència, és una operació no subjecte al IGI.</div><br />
<br />
Per tot l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITO que, en base amb el previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">art. 65 de LBOT</a> i dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">art. 25 i següents del RAT</a>, es tingui per degudament plantejada la consulta vinculant expressada en aquest escrit i que aquest Departament de Tributs i de Fronteres es pronunciï de manera vinculant sobre les qüestions exposades.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta sobre les normes de localització de l’impost general indirecte aplicables als dos tipus de servei que identifiqueu en el text de la consulta: la gestió discrecional de carteres d’inversió i l’assessorament financer personalitzat; que presenten les seves pròpies característiques. No obstant això, de la documentació requerida se’n desprèn que la consultant s’ocupa, principalment, de realitzar les inversions, desinversions i l’administració seguint instruccions del inversor, operant en nom i per compte i risc de l’inversor i prenent les decisions d’inversió que estima més adequades per als interessos del seu client i que, per tant, l’assessorament es realitza de manera accessòria i no principal, entenent doncs que el servei prestat és principalment el de gestió discrecional de carteres d’inversió.<br />
<br />
Així doncs, la resposta s’enfoca únicament en la localització d’aquest servei de gestió discrecional de carteres d’inversió quan els destinataris dels mateixos serveis no són residents en el territori d’aplicació de l’impost.<br />
<br />
Altrament, per determinar si aquest servei està subjecte a l’impost, s’han de considerar les normes de localització de les prestacions de servei previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43, de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals</em></strong><br />
<br />
1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.<br />
b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.</div><br />
<br />
2. No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) Els d’assessorament, auditoria, enginyeria, gabinet d’estudis, advocacia, consultors, experts comptables o fiscals i altres similars, a excepció dels relacionats amb béns immobles segons el disposat a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44</a>. [...]”</div></div><br />
<br />
D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.1.a,</a> i tenint en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44</a> no preveu cap norma de localització especial que sigui aplicable en el cas exposat, els serveis de gestió discrecional de carteres d’inversió prestats per la consultant a empresaris o professionals que actuen com a tals no establerts a Andorra, basats en la gestió discrecional de carteres d’inversió no es localitzen en territori andorrà i, per tant, no estan subjectes a l’impost. Tanmateix, aquests serveis prestats a persones que no són empresàries o professionals que actuen com a tals i que no estan establerts a Andorra, es localitzaran a Andorra en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.1.b</a> i, en conseqüència, estaran subjectes a l’impost. En aquest cas en qüestió, els serveis es localitzen en territori andorrà amb independència del lloc en el qual estiguin ubicades les entitats financeres on estan dipositats els actius.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-28T11:14:03+00:00</published>
    <updated>2025-10-28T11:14:03+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D751"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D751</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=750" data-type="trackeritem" data-object="750">CV0350-2025 Consulta vinculant a tributs, del 6 d’agost del 2025, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 06/08/2025<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable318-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable318">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0350-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">06/08/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta en referència a l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (en endavant, Llei de l’IRPF).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, (en endavant, Llei de l’IS).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, Llei de reorganització empresarial).<br />
<br />
1.  MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats em la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per al període 2025.<br />
<br />
2. DESCRIPCIÓ DELS FETS:<br />
<br />
El Sr. A (d’ara en endavant, el Consultant), és una persona física amb residència fiscal al Principat d’Andorra, obligat tributari de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en endavant, IRPF).<br />
<br />
El Consultant és empresari a efectes de l’Impost General Indirecte (en endavant, IGI), fruit del desenvolupament de l’activitat econòmica d’arrendament, activitat respecte la qual declara els rendiments obtinguts com rendiments d’activitats econòmiques en l’IRPF.<br />
<br />
El patrimoni del Consultant respecte del que es consulta en la present consulta vinculant és el que es detalla seguidament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Actius immobiliàries afectes a l’activitat econòmica d’arrendament. La totalitat dels actius immobiliaris esmentats es corresponen amb terrenys i construccions localitzats en el Principat d’Andorra.<br />
- Actius immobiliaris actualment no afectes a cap activitat econòmica però susceptibles de ser explotats en un futur proper. La naturalesa del esmentats actius també és la de terrenys i construccions localitzats en territori andorrà.<br />
- Actius immobiliaris d’ús personal del Consultant i de familiars de primer grau d’aquest. Tots aquests actius estan localitzats al Principat d’Andorra.<br />
- Participació majoritària (superior al 50%) en el capital social de la Societat B. (en endavant, la Societat), societat en la que participa juntament amb els seus dos fills. A resultes de l’anterior, els membres del grup familiar ostenten el 100% del capital social a nivell familiar.</div><br />
<br />
La Societat B és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou la realització de totes les activitats pròpies de la gestió del patrimoni familiar integrat per l’entitat familiar formada ostenten el 100% del capital social a nivell familiar.<br />
<br />
En aquest sentit, fins el moment, la Societat ha actuat com a vehicle d’inversió dels seus socis en diferents societats, no formant part del seu actiu béns immobles.<br />
<br />
En el moment de presentar la present consulta vinculant, la Societat no disposa de bases de tributació negatives pendents de compensar ni de deduccions pendents d’aplicar.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Participacions minoritàries, però superiors al 5%, en el capital social de diferents societats andorranes, totes elles obligades tributàries de l’Impost sobre Societats i subjectes al tipus general de l’impost.</div><br />
<br />
Tal i com es desprèn del detall anterior, l’actual estructura patrimonial del Consultant presenta una sèrie d’oportunitats que permetrien una gestió més eficient i segura, alhora que facilitaria el seu manteniment en el temps.<br />
<br />
Així mateix, l’objecte social de la Societat permet assumir la gestió i tinença d’actius actualment propietat del Consultant. Per tant, actualment la Societat no és tot l’eficient i rendible que podria ser.<br />
<br />
Finalment, el manteniment de part del patrimoni del Consultant de forma directa podria dificultar una futura successió d’aquest.<br />
<br />
Prenent en consideració l’actual estructura patrimonial exposada, el Consultant es planteja dur a terme una reorganització patrimonial, d’acord amb el que seguidament es detalla.<br />
<br />
Descripció de l’operació a realitzar<br />
<br />
L’operació de reorganització patrimonial respecte la que es qüestiona a aquesta Administració consistiria en l’aportació no dinerària dels actius esmentats en els antecedents de la present consulta vinculant, amb l’excepció de l’immoble d’ús privatiu que constitueix l’habitatge habitual del consultant.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, els actius que serien objecte d’aportació a la Societat serien els que es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Actius immobiliaris localitzats a Andorra i afectes a l’activitat econòmica d’arrendament.<br />
- Actius immobiliaris a Andorra actualment no afectes a cap activitat econòmica però susceptibles de ser explotats en futur proper.<br />
- Actius immobiliaris localitzats a Andorra d’ús personal de familiars de primer grau dels Consultants.<br />
- Participacions minoritàries, però superiors al 5%, en el capital societat de diferents societats andorranes, totes elles obligades tributàries de l’impost sobre Societats i subjectes al tipus general de l’impost.</div><br />
<br />
Motius econòmics de l’operació a realitzar<br />
<br />
El motius econòmics i organitzatius que justifiquen l’operació anteriorment esmentada són els que es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius financers i immobiliaris sota el paraigües d’una entitat dedicada exclusivament a la seva gestió i explotació permetria una professionalització del seu funcionament.<br />
- Racionalització i simplificació de les obligacions vinculades al patrimoni familiar: Mitjançant l’operació que es pretén dur a terme es simplificaria i racionalitzaria la gestió del patrimoni familiar a través d’una única societat. Aquest fet permetria reduir les obligacions administratives, comptables, legals, etc. actualment duplicades fruït de la innecessària existència de diferents obligats tributaris amb una activitat econòmica. En aquest sentit, l’estructura patrimonial resultant permetria concentrar totes aquestes obligacions en seu de la Societat.<br />
- Limitació de riscos: l’aportació no dinerària plantejada permetria limitar tot eventual impacte negatiu que pogués sobre l’activitat econòmica, compartimentant riscos i evitant que aquests afectin a la resta  del patrimoni personal del Consultant.<br />
- Reducció de costos financers i comercials: una societat amb majors recursos propis facilita l’obtenció de condicions econòmiques i comercials més avantatjoses que les habitualment aplicables a persones físiques o jurídiques amb un pitjor situació patrimonial i financera.<br />
- Implicació familiar: l’operació plantejada permetria la incorporació dels fills del Consultant en la gestió del patrimoni familiar, mitjançat la seva participació directa en la Societat.<br />
- Simplificació de la futura successió: el resultat de l’operació plantejada permetria facilitar la futura successió del patrimoni del Consultant als seus descendents, de forma que es simplificaria la separació d’una futura herència a través del repartiment de les participacions en dita societat.</div><br />
<br />
Aquest fet, juntament amb la facilitació de la implicació dels membres del grup familiar del Consultant permetria assegurar la continuïtat de l’activitat a llarg termini, mitigant els riscos de degradació del patrimoni familiar.<br />
<br />
Consulta plantejada<br />
<br />
Atenent a l’operació plantejada i als objectius perseguits amb la mateixa, es presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen  a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que els motius econòmics que fonamenten l’operació d’aportació no dinerària plantejada són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la Llei de reorganització empresarial.<br />
- Confirmació  que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial a la Llei de reorganització empresarial.</div><br />
<br />
3. INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei de l’IRPF</a>, al seu apartat primer, preveu que constitueixen rendes d’activitats econòmiques “ les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”<br />
<br />
Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de l’IRPF</a> estableix que “En el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a>.”<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16 de la Llei de l’IRPF</a> preveu, al seu apartat primer, que “la determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">article 24 de la Llei de l’IRPF</a> disposa que “als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”<br />
<br />
Continua l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_25" rel="external">article 25 de la Llei de l’IRPF</a> establint la mecànica de càlcul dels guanys i pèrdues de capital del obligats tributaris de l’IRPF. L’esmentat article disposa que “L’import dels guanys o pèrdues de capital és: a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials. b) En la resta de casos, el valor real dels elements patrimonials o les seves parts, si escau [...].”<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis. de la Llei de l’IRPF</a> estableix la mecànica de càlcul dels guanys i pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra dels obligats tributaris de l’IRPF. L’esmentat article  estableix que “Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents: a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició. b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.[...]”<br />
<br />
No obstant allò disposat de forma genèrica per la Llei de l’IRPF, la Llei de reorganització empresarial ha establert, per a determinades operacions societàries entre les que s’inclouen les aportacions no dineràries com la plantejada en la present consulta vinculant, una sèrie de mecanismes destinats a diferir la tributació que es pogués derivar de dites operacions. En aquest sentit es pronuncia el legislador quan, en l’exposició de motius de l’esmentada Llei de reorganització empresarial, assenyala que “des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no -integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.”<br />
<br />
D’acord amb el contingut de la Llei de reorganització empresarial, l’aplicació del règim de neutralitat previst en dita Llei requereix de l’acompliment d’una sèrie de requisits objectius i, d’altra banda, de requisits subjectius.<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4 de la Llei de reorganització empresarial</a> determina, en els seus apartats b) i c), que té la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.<br />
c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”</div></div><br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3.1 de la referida Llei</a> disposa que “no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.”<br />
<br />
Entén el Consultant que, en l’operació d’aportació no dinerària plantejada, es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats en els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.4.b) i c)</a> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">3.1</a> reproduïts:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- El Consultant aportaria a la Societat elements patrimonials actualment explotats econòmicament, actius immobiliaris actualment no afectes a cap activitat econòmica però susceptibles de ser explotats en un futur proper i accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social d’entitats residents al Principat d’Andorra <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4 de la Llei de reorganització empresarial</a>).<br />
- La Societat és una entitat amb residència fiscal a Andorra íntegrament participada pel Consultant i pels seus 2 fills <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4.c de la Llei de reorganització empresarial</a>).<br />
- A canvi de l’aportació efectuada, el Consultant rebria valors representatius del capital social de la Societat.</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Addicionalment als requisits de caire objectiu previstos al llarg del redactat de la Llei de reorganització empresarial, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2 de l’esmentada Llei</a> estableix que “no obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.”<br />
<br />
Com es pot apreciar, en el referit article s’exigeix que les operacions formalitzades sota el règim especial de neutralitat fiscal es duguin a terme per motius econòmicament vàlids i no només per motius fiscals. En aquest sentit, tal i com ja s’ha fet esment en els antecedents de la present consulta, l’operació d’aportació no dinerària plantejada persegueix un seguit d’objectius de caire eminentment econòmic que seguidament es tornen a presentar:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius financers i immobiliaris sota el paraigües d’una entitat dedicada exclusivament a la seva gestió i explotació permetria una professionalització del seu funcionament.<br />
- Racionalització i simplificació de les obligacions vinculades al patrimoni familiar: Mitjançant l’operació que es pretén dur a terme es simplificaria i racionalitzaria la gestió del patrimoni familiar a través d’una única societat. Aquest fet permetria reduir les obligacions administratives, comptables, legals, etc. actualment duplicades fruït de la innecessària existència de diferents obligats tributaris amb una activitat econòmica. En aquest sentit, l’estructura patrimonial resultant permetria concentrar totes aquestes obligacions en seu de la Societat.<br />
- Limitació de riscos: l’aportació no dinerària plantejada permetria limitar tot eventual impacte negatiu que pogués sofrir sobre l’activitat econòmica, compartimentant riscos i evitant que aquests afectin a la resta  del patrimoni personal del Consultant.<br />
- Reducció de costos financers i comercials: una societat amb majors recursos propis facilita l’obtenció de condicions econòmiques i comercials més avantatjoses que les habitualment aplicables a persones físiques o jurídiques amb un pitjor situació patrimonial i financera.<br />
- Implicació familiar: les operacions plantejades permetria la incorporació dels fills del Consultant en la gestió del patrimoni familiar, mitjançat la seva participació directa en la Societat.<br />
- Simplificació de la futura successió: el resultat de l’operació plantejada permetria facilitar la futura successió del patrimoni del Consultant als seus descendents, de forma que es simplificaria la separació d’una futura herència a través del repartiment de les participacions en dita societat.</div><br />
<br />
Aquest fet, juntament amb la facilitació de la implicació dels membres del grup familiar del Consultant permetria assegurar la continuïtat de l’activitat a llarg termini, mitigant els riscos de degradació del patrimoni familiar.<br />
<br />
En conseqüència, entén el Consultant que l’operació d’aportació no dinerària plantejada donaria compliment a la totalitat dels requisits objectius i subjectius fixats per la Llei de reorganització empresarial, per acollir-ser al règim de neutralitat previst en la present Llei.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
4. QÚESTIONS PLANTEJADES<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal manifestada al llarg, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que els motius econòmics que fonamenten l’operació no dinerària plantejada són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la Llei de reorganització empresarial.<br />
- Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació a al Llei de reorganització empresarial.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la qüestió sobre l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial en una operació que consisteix en l’aportació de béns immobles afectes o no a una activitat econòmica i en l’aportació de participacions en el capital social d’una altra entitat per part del consultant a una societat andorrana i rebre, a canvi, valors de representació en el capital d’aquesta societat beneficiària de l’aportació, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> de la normativa esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius, als punts 2.4.b i 2.4.c disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.<br />
c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Atès que la societat beneficiària és una entitat resident a Andorra, en la mesura que la consultant pugui acreditar que els béns immobles que són objecte d’aportació estan afectes a la seva activitat econòmica, aquestes aportacions estaran emparades per l’apartat b i, per tant, tindran la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Altrament, pel que fa a les aportacions de béns immobles que, segons s’indica, no estan afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica, tenint en compte que la titularitat del capital social de la societat beneficiària de l’aportació recau sobre el consultant i els seus fills, aquestes aportacions estaran emparades per l’apartat c i, aleshores, també tindran la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Així mateix, quant a l’aportació de les participacions en el capital social que el consultant té en diverses societats andorranes, vist el percentatge de participació que representen, aquestes aportacions també tindrien cabuda en aquesta definició.<br />
<br />
Altrament, cal fer una referència especial a l’objectiu principal del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial. La finalitat d’aquest règim és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució de les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. En el marc d’aquest requisit, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
Amb referència a aquesta consideració, els motius exposats a la consulta que justifiquen el fons econòmic de les operacions mencionades a la consulta, relacionats amb la professionalització de l’estructura societària, la simplificació de la futura successió i la implicació familiar, entre altres que s’esmenten, són motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim especial de reorganització empresarial. No obstant això, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si hi ha o no motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim especial de reorganització empresarial.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-28T10:42:58+00:00</published>
    <updated>2025-10-28T10:42:58+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D750"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D750</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=749" data-type="trackeritem" data-object="749">CV0349-2025 Consulta vinculant a tributs, del 2 de juliol del 2025, en relació amb l’aplicació de l’exempció sobre els guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en l’habitatge habitual</a><br />Data document:: 02/07/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_l_exempci_sobre_els_guanys_de_capital_derivats_de_les_transmissions_immobili_ries_oneroses_per_a_la_reinversi_en_l_habitatge_habitual.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de l’exempció sobre els guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en l’habitatge&nbsp;habitual.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_l_exempci_sobre_els_guanys_de_capital_derivats_de_les_transmissions_immobili_ries_oneroses_per_a_la_reinversi_en_l_habitatge_habitual." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable319-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable319">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0349-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">02/07/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Ref. Consulta Vinculant en relació amb l’exempció per reinversió en l’habitatge habitual  i permanent previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a>.<br />
<br />
Impost: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)<br />
<br />
El Sr. A,  resident al Principat d’Andorra, compareix davant d’aquesta Administració Tributària i com millor en Dret escaigui<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>  (“LBOT”) i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en l’operació la naturalesa de les qual s’expressa en l’escrit de la consulta, realitzada a partir de l’exercici 2025 i següents:<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
El Sr. A (en endavant, el “Contribuent” o “l’Obligat”) és resident fiscal al Principat d’Andorra i per tant, obligat tributari de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques conforme les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_8" rel="external">article 8 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a> (“LIRPF”).<br />
<br />
Al 2017 va comprar una vivenda al Principat d’Andorra destinada a constituir el seu domicili habitual i permanent i el de la seva unitat familiar. Si bé, al 2021 va adquirir una parcel·la de terreny per tal de vestir-hi a sobre una casa que constituís el nou domicili habitual seu i de la seva família.<br />
<br />
Les obres de construcció del nou habitatge familiar s’han encarregat a una empresa constructora del país i van començar a realitzar-se en el mateix exercici 2021, Està prevista la seva finalització al 2025, moment en que es formalitzarà l’escriptura de declaració d’obra nova amb entrega de la construcció. Durant aquest període, l’obligat tributari ha anat satisfent les quantitats corresponents a les certificacions d’obra en base a l’avançament de l’obra.<br />
<br />
La transmissió de la que ha constituït la seva vivenda habitual des de l’any 2017 i fins el 2025 s’ha formalitzat al 2025. Es fa constar de forma expressa que, conforme l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r de la LIRPF i l’article 14 del Reglament de la LIRPF</a> (“RLIRPF”) prèviament a l’atorgament de l’escriptura de transmissió de l’habitatge va presentar davant de l’Oficina de Gestió Tributària, la sol·licitud corresponent a l’exempció per reinversió en l’habitatge habitual i permanent. La mateixa va ser resolta de forma favorable.<br />
<br />
En aquest context, la valoració del nou habitatge es consignarà en la declaració d’obra nova i anirà associada al certificat de valor actualitzat emès pel Departament de Tributs i de Fronteres  (“DTF”). Seguint les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#Article_21" rel="external">article 21 del RLIRPF</a> el valor d’adquisició del nou habitatge s’haurà d’acreditar mitjançant l’aportació de la següent documentació:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“a) Autorització de les obres efectuades d’acord amb la legislació urbanística.<br />
b) Factures acreditatives de les obres autoritzades, detall dels costos de l’obra i certificats d’obra.<br />
c) Documents acreditatius del pagament de les factures.<br />
d) Escriptura de divisió en propietat horitzontal en què consti l’assignació del coeficient que correspon a cada unitat construïda, en el cas de les noves promocions immobiliàries, i, si escau, el detall de la repercussió dels costos a cadascuna d’aquestes unitats.<br />
e) Títol de propietat que acrediti la data d’adquisició i l’import.<br />
f) Acreditació del valor fiscal net.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb això, el valor d’adquisició del nou habitatge estarà constituït pel valor d’adquisició de la parcel·la sobre el que es vesteix la construcció i per totes les despeses incorregudes en l’edificació (certificacions d’obra, entre d’altres despeses).<br />
<br />
En aquest mateix sentit, la data d’adquisició del nou habitatge serà la de la declaració d’obra nova o en tot cas la de l’escriptura de declaració d’obra nova. Amb anterioritat  a aquesta data, no és raonable l’existència de cap habitatge.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes i duaneres</a>.<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">Reglament, del 29 de desembre 2023, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.</div><br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA<br />
<br />
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, el consultant, no té coneixement que s’estigui tramitant una procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació que correspongui al cas aquí plantejat.<br />
<br />
ANTECEDENTS APLICABLES<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r de la LIRPF</a> en la versió modificada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>r) Els guanys de capital derivats de les transmissions oneroses de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, que hagin constituït l’habitatge habitual i permanent de l’obligat tributari, sempre que concorrin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que el transmetent tingui la nacionalitat andorrana amb residència efectiva al Principat d’Andorra, o bé sigui estranger i acrediti un període mínim de residència legal, permanent i continuada al Principat d’Andorra de cinc anys.<br />
- Que el transmetent reinverteixi l’import percebut per la venda en l’adquisició d’un nou habitatge habitual i permanent al Principat d’Andorra.</div></div><br />
<br />
A aquests efectes, quan l’import reinvertit sigui inferior al total de l’import percebut en la transmissió, únicament quedarà exempta de tributació la part proporcional del guany de capital obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.<br />
<br />
S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.<br />
<br />
Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent en un període superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i si l’habitatge és l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de quatre anys continuats.<br />
<br />
El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar des del moment de la transmissió de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquests períodes, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de l’impost inicialment exonerat per motiu de l’exempció, així com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeix el dit incompliment.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><div class='sagnatnou'>- Que el transmetent no tingui deutes pendents de pagament amb l’Administració general.<br />
- Que l’obligat tributari opti per l’aplicació de l’exempció. A aquests efectes, ha de sol·licitar l’exempció a l’Administració i ha de complir amb les condicions formals i els procediments que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.</div></div><br />
<br />
En cas d’incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en un nou habitatge habitual, el dret de l’Administració tributària a iniciar un procediment de comprovació del compliment dels requisits per gaudir de l’exempció comença a comptar des del moment en què finalitza el termini dels dos anys perquè l’habitatge es consideri habitual i permanent.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#Article_14" rel="external">article 14.1 del RLIRPF</a> sobre el termini i còmput de la reinversió, estableix el següent “En cas que l’adquisició del nou habitatge tingui lloc, com a màxim, sis mesos abans de la transmissió del bé objecte de l’aplicació d’aquesta exempció, l’obligat tributari ha de sol·licitar l’aplicació d’aquesta exempció en el moment de la transmissió del bé objecte de l’aplicació de l’exempció, ha d’acomplir tots els requisits assenyalats i acompanyar-hi, a més a més, una còpia de l’escriptura de l’adquisició del nou habitatge dins el termini de sis mesos esmentat anteriorment.<br />
<br />
En cas que la reinversió no es faci per la totalitat, només queda exempta de tributació la part proporcional de la plusvàlua que es correspon amb l’import de la reinversió feta. L’obligat tributari ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària per la part del guany de capital que no es destini a la reinversió.”<br />
<br />
Arribat a aquest punt, sorgeix el dubte sobre la data en que s’entén realitzada la nova adquisició i el valor de la mateixa als efectes de l’exempció.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#Article_21" rel="external">article 21 del RLIRPF</a> sobre l’acreditació del valor dels immobles d’obra nova, tracta el valor de la construcció bastida sobre el terreny com una inversió en el mateix. Per tant, el propi RLIRPF especifica de forma concreta que en el cas de noves promocions immobiliàries, com seria el cas en qüestió, realment el que s’està fent és una inversió al propi terreny.<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Quan l’obligat tributari ha d’acreditar obres de millores o inversions que augmenten el valor d’adquisició o, en el cas de noves promocions immobiliàries, ha de justificar davant l’Administració tributària l’import de les inversions o millores fetes que augmenten el valor d’adquisició del bé”</div><br />
<br />
El certificat del valor actualitzat emès pel Departament de Tributs i de Fronteres (“DTF”) que pel cas d’obres noves es tradueix en el valor fiscal, inclou el valor del terreny i la construcció bastida sobre el mateix.<br />
<br />
Així mateix, respecte a l’entrega de la construcció i accés a l’habitatge aquests no s’entén produït fins l’obtenció del certificat de final d’obra i cèdula d’habilitat d’acord amb les disposicions del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20200513K" rel="external">Reglament, del 13 de maig del 2020, de Construcció</a>. Constituint per tant la data d’adquisició de l’habitatge el moment en que es formalitzi la declaració d’obra nova.<br />
<br />
D’acord amb tots els preceptes normatius exposats aquesta part entén que el valor total de la reinversió en el nou habitatge ha d’incloure el valor d’adquisició del terreny sobre el que es vesteix la construcció i la data en que s’entén realitzada aquesta és la de la formalització de la declaració d’obra nova i entrega de la construcció.<br />
<br />
Una interpretació en contra no seria coherent en tant amb anterioritat a la formalització de l’escriptura d’obra nova no es pot reconèixer al titularitat i existència de l’habitatge. El termini de 12 mesos concedit per poder realitzar la reinversió (amb inclusió dels 6 mesos de forma prèvia segons el RLIRPF) no podria resultar mai aplicable en casos d’obres noves promocionades pel propi contribuent, creant per tant un greu perjudici respecte a tots aquells contribuents que opten per adquirir unitats immobiliàries a un tercer.<br />
<br />
Respecte a la valoració, una interpretació en contra seria considerar la construcció com un element independent al terreny i pel cas mantenen la mateixa titularitat. Sense el terreny no es podria considerar la construcció de cap habitatge.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Per tot l’anterior, es sol·licita a l’Administració Tributària que, a la vista de quan s’ha exposat anteriorment i atès l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la LBOT,</a> emeti criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació, tal i com es proposa, que la data en que s’entén realitzada l’adquisició de la nova residència habitual als efectes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r) de la LIRPF</a> és la de la formalització de l’escriptura d’obra nova i entrega de la construcció.<br />
- Confirmació, tal i com es proposa, de l’aplicació de l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r) de la LIRPF</a> en cas que la formalització de la declaració d’obra nova i entrega de la construcció es realitzi amb posterioritat as 12 mesos des de la transmissió de l’habitatge.<br />
- Confirmació, tal i com es proposa que el valor del nou habitatge als efectes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r) de la LIRPF</a> és el valor conjunt del terreny i la construcció.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra qüestió sobre l’aplicació de l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual quan l’obligat tributari va adquirir un terreny per bastir un immoble que serà el seu habitatge habitual, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.r,</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>r) Els guanys de capital derivats de les transmissions oneroses de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, que hagin constituït l’habitatge habitual i permanent de l’obligat tributari, sempre que concorrin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que el transmetent tingui la nacionalitat andorrana amb residència efectiva al Principat d’Andorra, o bé sigui estranger i acrediti un període mínim de residència legal, permanent i continuada al Principat d’Andorra de cinc anys.<br />
- Que el transmetent reinverteixi l’import percebut per la venda en l’adquisició d’un nou habitatge habitual i permanent al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
A aquests efectes, quan l’import reinvertit sigui inferior al total de l’import percebut en la transmissió, únicament quedarà exempta de tributació la part proporcional del guany de capital obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.<br />
<br />
S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.<br />
<br />
Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent en un període superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i si l’habitatge és l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de quatre anys continuats.<br />
<br />
El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar des del moment de la transmissió de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquests períodes, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de l’impost inicialment exonerat per motiu de l’exempció, així com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeix el dit incompliment.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que el transmetent no tingui deutes pendents de pagament amb l’Administració general.<br />
- Que l’obligat tributari opti per l’aplicació de l’exempció. A aquests efectes, ha de sol·licitar l’exempció a l’Administració i ha de complir amb les condicions formals i els procediments que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.</div></div></div><br />
<br />
En cas d’incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en un nou habitatge habitual, el dret de l’Administració tributària a iniciar un procediment de comprovació del compliment dels requisits per gaudir de l’exempció comença a comptar des del moment en què finalitza el termini dels dos anys perquè l’habitatge es consideri habitual i permanent.”<br />
<br />
Així mateix, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#Article_14" rel="external">Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 14</a>, regula els aspectes tècnics i de procediment per a l’aplicació de l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Sol·licitud de l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual</em></strong><br />
<br />
1. La persona o les persones que realitzin transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual han de presentar prop del ministeri encarregat de les finances la sol·licitud en el format oficial corresponent, degudament emplenada i acompanyada de la documentació següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En el termini d’un mes, a comptar del moment de la transmissió, la persona o les persones transmissores han de presentar a l’Administració una còpia simple de l’escriptura de transmissió de l’habitatge venut.<br />
b) En el termini d’un mes a comptar del moment en què es realitza la reinversió, la persona o les persones transmissores han de presentar a l’Administració una còpia de l’escriptura d’adquisició del nou habitatge habitual i permanent.<br />
c) En el termini de sis mesos a comptar del moment en què es fa la reinversió, s’ha de presentar el certificat de residència expedit pel comú que acrediti la data d’inscripció en el bé immoble.<br />
d) Un cop a l’any, i fins que hagin transcorregut els anys que la Llei exigeix perquè l’habitatge sigui considerat habitual i permanent, els subjectes obligats han de presentar a l’Administració el certificat de residència expedit pel comú, així com els rebuts d’electricitat, telèfon i/o aigua de l’habitatge que demostrin que l’habitatge és l’habitual i permanent.<br />
e) L’Administració es reserva el dret de demanar qualsevol informació o documentació complementària, tant per a l’atorgament com per al control de l’exempció.</div><br />
<br />
En cap cas no és aplicable aquesta exempció per a les transmissions oneroses de l’habitatge habitual i permanent si no ha estat acordada favorablement amb anterioritat a la formalització en document públic o privat de la transmissió.<br />
<br />
En els casos en què s’acordi l’exempció, la transmissió s’ha de formalitzar en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la resolució en què s’acorda l’exempció. Transcorregut aquest termini, les persones interessades han de presentar una nova sol·licitud d’exempció.<br />
<br />
En cas que l’adquisició del nou habitatge tingui lloc, com a màxim, sis mesos abans de la transmissió del bé objecte de l’aplicació d’aquesta exempció, l’obligat tributari ha de sol·licitar l’aplicació d’aquesta exempció en el moment de la transmissió del bé objecte de l’aplicació de l’exempció, ha d’acomplir tots els requisits assenyalats i acompanyar-hi, a més a més, una còpia de l’escriptura de l’adquisició del nou habitatge dins el termini de sis mesos esmentat anteriorment.<br />
<br />
En cas que la reinversió no es faci per la totalitat, només queda exempta de tributació la part proporcional de la plusvàlua que es correspon amb l’import de la reinversió feta. L’obligat tributari ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària per la part del guany de capital que no es destini a la reinversió.<br />
<br />
En cas que l’obligat tributari s’hagi beneficiat de l’exempció prevista i no hagi fet la reinversió de l’import de la venda en el termini establert, o bé no mantingui la reinversió i l’habitatge com a habitatge habitual i permanent durant el termini establert, ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària més els interessos de demora corresponents.<br />
<br />
L’incompliment dels requisits exigits per a l’aplicació dels beneficis fiscals determina la pèrdua del dret des del moment en què l’incompliment es produeixi.<br />
<br />
2. L’obligat tributari disposa d’un termini d’un mes des de la pèrdua del dret al benefici fiscal per presentar a l’Administració tributària una autoliquidació i ingressar, juntament amb la quota resultant, els interessos moratoris corresponents a comptar de la data de la transmissió.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> preveu el següent en relació amb l’aplicació de les normes tributàries i de les exempcions:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Interpretació de les normes</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses és aplicable quan s’efectua la reinversió en l’habitatge habitual i es compleixen la resta de requisits previstos a la norma. El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar del moment de la transmissió del bé objecte de l’aplicació d’aquesta exempció o, com a màxim sis mesos abans de la transmissió d’aquest bé immoble.  Així mateix, les normes tributàries s’interpreten tenint en compte la seva literalitat, les exempcions han de ser aplicades restrictivament i no es poden entendre més enllà del que preveu el text de la norma. La Llei de l’impost preveu literalment que  “[...] es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent [...]” i no assimila l’adquisició d’un terreny per a la posterior construcció d’un immoble a la inversió en un habitatge habitual.<br />
<br />
Per tant, tenint en compte que el consultant va fer una inversió en un bé que al seu moment no podia tenir la consideració d’habitatge habitual ja que es tractava d’un terreny i atès que les dates corresponents a l’adquisició del terreny i l’inici de l’execució de l’obra són anteriors als sis mesos de la data en què s’efectua la transmissió del bé immoble que ha generat el guany del qual se sol·licita l’exempció, en el cas exposat no és aplicable l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-28T09:05:57+00:00</published>
    <updated>2025-10-28T09:05:57+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D749"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D749</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=748" data-type="trackeritem" data-object="748">CV0348-2025 Consulta vinculant a tributs, del 2 de juliol del 2025, en relació amb la tributació de la donació de valors representatius de la participació en els fons propis d’una societat andorrana.</a><br />Data document:: 02/07/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_donaci_de_valors_representatius_de_la_participaci_en_els_fons_propis_d_una_societat_andorrana.">Consulta vinculant en relació amb la tributació de la donació de valors representatius de la participació en els fons propis d’una societat&nbsp;andorrana.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_donaci_de_valors_representatius_de_la_participaci_en_els_fons_propis_d_una_societat_andorrana." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable320-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable320">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0348-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">02/07/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta vinculant – Tributació de la donació de les participacions sobre una societat patrimonial familiar<br />
<br />
El Sr. A, actuant en nom i representació pròpia;<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables al règim de tributació d’IRPF, a partir del present exercici 2025 en endavant.<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova al Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, es manifesta expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
- Text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (“LIRPF”).<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
El consultant, el Sr. A (en endavant, el consultant) és una persona física resident fiscal al Principat d’Andorra. Al 2022, el consultant va adquirir en plena propietat 100 participacions socials de la societat andorrana B, en motiu de la seva constitució.<br />
<br />
Respecte al total de la societat, el número de participacions adquirides pel consultant representa una participació del 33% en el capital social, format per 300 participacions de 10,00 € de valor nominal unitari, respectivament.<br />
<br />
Per la seva banda, la societat B (en endavant, la societat) és una societat de gestió del patrimoni familiar, que té per objecte social, entre altres activitats, tota activitat relacionada amb l’explotació i gestió, la tinença, adquisició, administració i alienació de tota classe de béns i drets, tant mobles com immobles.<br />
<br />
A efectes de la present consulta s’informa que:<br />
<br />
1) La societat està íntegrament participada pel consultant i 2 germans del consultant. Concretament, el 66% restant de la societat està participada per 2 germans del consultant, que ostenten un 33% cada un, respectivament. Per tant, la totalitat dels socis ostenten vincle parentiu de segon grau entre ells.<br />
<br />
2) Tanmateix, s’informa que el consultant i els 2 germans en qüestió, son a la vegada administradors solidaris de la societat. No obstant, la mare dels 3 germans també es administradora solidària, si bé no té la condició de sòcia de la societat.<br />
<br />
3) Per últim, s’informa que la societat està composada en més d’un 50% dels seus actius per béns immobles ubicats al Principat d’Andorra.<br />
<br />
Així doncs, el consultant pretén realitzar una donació de 25 participacions socials de la societat B, en favor d’un quart germà (que actualment, no participa en la societat), també resident fiscal a Andorra, amb la voluntat d’ordenar el patrimoni familiar i facilitar el relleu generacional.<br />
<br />
Es convenient fer esment que, com a conseqüència d’aquesta eventual donació la composició dels socis seguirà sent 100% titularitat de 4 germans (incloent, el consultant), que ostenten un vincle parentiu consanguini de fins a segon grau entre ells.<br />
<br />
INTERPRETACIÓ JURÍDICA DONACIÓ<br />
<br />
1) TRIBUTACIÓ DIRECTE TRANSMITENT<br />
<br />
En primer lloc, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">apart 1 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (en endavant, Llei de l’IRPF), es consideren guanys i pèrdues de capital les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta llei es consideren rendes.<br />
<br />
Sota el nostre punt de vista, interpretem que la transmissió patrimonial lucrativa inter vivos de 25 de participacions socials d’una entitat andorrana a favor d’un germà es considerada una alteració patrimonial, susceptible de generar guanys o pèrdues patrimonials a la base de l’estalvi dels transmitent.<br />
<br />
Tanmateix, en la mesura que les participacions transmeses corresponent a una societat andorrana, on més del 50% del seu actiu està compost per béns immobles situats al Principat d’Andorra, d’acord amb el nou <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis de la Llei de l’IRPF</a>, a efectes del còmput del guany o pèrdua patrimonial generada seran d’aplicació les regles per la transmissió de béns immobles.<br />
<br />
No obstant, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat m) de l’article 5 de la Llei de l’IRPF</a> exposa que entre d’altres supòsits, estaran exemptes de tributació les rendes derivades de transmissió lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per consanguinitat col·lateral de fins a tercer grau, inclusivament.<br />
<br />
En conseqüència, considerem que l’operació descrita de donació és susceptible d’acolliment pel transmitent a aquesta exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat m) de l’article 5</a>, malgrat ser una societat que més del 50% del seu actiu estigui format per actius immobiliaris ubicats al Principat d’Andorra, essent l’operació totalment exempta de tributació.<br />
<br />
2) TRIBUTACIÓ DIRECTE ADQUIRENT<br />
<br />
Pel que fa al quart germà adquirent de les 25 participacions socials de la societat B, en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">apartat 4 de l’article 4 de la Llei de l’IRPF</a>, considerem que no estaria subjecte a tributació de l’IRPF, en la mesura que, es tractaria d’una adquisició de participacions inter vivos, amb caràcter gratuït.<br />
<br />
Altrament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat m) de l’article 5 de la Llei de l’IRPF</a> exposa que els elements rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions gratuïtes entre familiars es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió, així com també conservaran la data d’adquisició. De tal manera, que no seria aplicable la regla de valoració de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27" rel="external">article 27 de la Llei de l’IRPF</a>, ja que els elements transmesos no es considerarien a valor normal de mercat, sinó que conservarien el valor històric d’adquisició del transmitent.<br />
<br />
De tot l’exposat anteriorment, es desprèn que la donació de participacions socials entre germans, fiscalment estaria exempta de tributació a l’IRPF pel germà transmitent, i no subjecte a l’IRPF pel que fa al germà adquirent. No obstant, en vistes del nou redactat de la Llei de l’IRPF ens sorgeix el dubte sobre si aquesta donació gratuïta de les 25 participacions entre germans, seguiria tributant tal com interpretem en l’Impost sobre la renda de les persones físiques.<br />
<br />
ANTECEDENTS APLICABLES<br />
<br />
En quant a l’Impost sobre la renda de les persones físiques, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril</a>, en el seu apartat 1, estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27" rel="external">article 27 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril</a>, estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“Quan l’adquisició o la transmissió s’hagin realitzat a títol lucratiu, s’apliquen les regles previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">apartat 1 de l’article 26</a>, considerant com a valor real dels elements transmesos el seu valor normal de mercat.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis de la Llei 5/2014, del 24 d’abril</a>, en el seu apartat 1, estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Tanmateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, en el seu apartat m</a>), estableix la següent exempció per les transmissions lucratives inter vivos:<br />
<br />
<div class='cita'>“Estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>m) Les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Finalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, en el seu apartat 4</a>, estableix la no subjecció de l’Impost a l’adquisició de béns per donació:<br />
<br />
<div class='cita'>“4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”</div><br />
<br />
Tenint en compte l’exposat, plantegem les següents qüestions sobre el tractament fiscal de l’operació de donació de 25 participacions socials de la societat B pel consultant en favor del seu germà, a efectes de l’impost sobre la renda de les Persones Físiques:<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tenint en compte els antecedents exposats i l’operació projectada pel consultant descrita:<br />
<br />
1. Pel que fa al transmitent, es correcte interpretar que es pot acollir a l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 m) de la Llei de l’IRPF</a>, en relació als guanys i/o pèrdues patrimonials que es generin per la transmissió gratuïta inter vivos de 25 participacions socials de la societat B, a favor del germà del consultant?<br />
<br />
2. Pel que fa a l’adquirent, es correcte interpretar que es pot acollir a la no subjecció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4.4 de la Llei de l’IRPF</a>, en motiu de l’adquisició gratuïta inter vivos de les 25 participacions socials de la societat B, rebudes del consultant?<br />
<br />
3. En cas afirmatiu, es correcte interpretar que el germà adquirent conservarà el valor adquisició històric de les 25 participacions social de la societat B, així com la data d’adquisició del transmitent?<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentada en temps i forma aquesta consulta i la documentació adjunta i, previs als tràmits oportuns, procedeixi a la resolució de la mateixa i a la seva posterior notificació a la direcció indicada a l’encapçalament.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Pel que fa a les qüestions exposades en la vostra consulta tributària escrita sobre la tributació aplicable a la donació d’unes participacions en el capital social d’una entitat, en primer lloc cal fer una referència especial al deure d’informació per part de l’Administració tributària previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_64" rel="external">article 64 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 64. <em>Deure d’informació i assistència als obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.”</div><br />
<br />
Altrament, en relació amb les consultes tributàries escrites, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65, als apartats 1, 2 i 3</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 65. <em>Consultes tributàries escrites</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Dades identificadores del consultant.<br />
b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas.<br />
c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.</div><br />
<br />
2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.<br />
<br />
3. L’Administració tributària arxiva, sense donar-hi resposta, les consultes que no compleixin els requisits inclosos en aquest article i les consultes formulades que plantegin qüestions relacionades amb la tramitació d’un procediment, recurs o reclamació iniciat amb anterioritat. L’Administració tributària notifica l’arxivament d’aquestes consultes, el qual no és susceptible de recurs.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
El consultant exposa diverses qüestions relacionades amb les obligacions tributàries a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques derivades de la donació d’unes participacions en una societat andorrana. Segons es desprèn de la informació proporcionada, el consultant actua com a donant i una altra persona com a donatària. Considerant que la segona i la tercera qüestions són relatives a les obligacions tributàries del donatari, el consultant que actua com a donant no està legitimat per efectuar consultes tributàries sobre obligacions tributàries d’aquesta altra persona. En conseqüència, aquesta resposta es limita exclusivament a la primera qüestió, en què s’exposa un dubte que s’origina en matèria tributària del mateix consultant.<br />
<br />
Per determinar la imposició directa a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques de la renda resultant de la donació de les participacions, primerament cal qualificar la renda; a aquest efecte, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en relació amb el concepte de guany i pèrdua de capital i sobre la determinació de la renda d’aquestes operacions, a l’article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">24.1</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">27 bis</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 24. <em>Concepte</em></strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 27 <em>bis</em>. <em>Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra</em></strong><br />
<br />
1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.”</div></div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, al marge de qualsevol activitat professional, genera una variació en el patrimoni del transmitent derivada de la seva alteració i, en conseqüència, les rendes que se’n deriven tenen la qualificació de guany o pèrdua de capital. Atès que el 50% de l’actiu de la societat està compost per béns immobles, la transmissió de les participacions s’assimila a la transmissió de béns immobles als efectes del còmput del guany o la pèrdua d’aquesta operació.<br />
<br />
Altrament, sobre la possibilitat que el guany procedent de la donació de les participacions en el capital d’una societat andorrana estigui exempt de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, va modificar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, per preveure l’exempció de totes les rendes que puguin derivar-se de les transmissions lucratives mortis causa i inter vivos amb vincle de parentiu, i no només els guanys de capital, preservant (en el cas de les transmissions inter vivos) el mateix valor fiscal dels béns que tenia la persona transmitent. Concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.m de la Llei de l’impost</a> preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>m) Les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat. No obstant això, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest article, considerant que la donació es fa entre persones unides per un vincle de consanguinitat de segon grau, la renda que es pugui generar en seu del consultant que actua com a transmitent estarà exempta de l’impost, amb independència que l’actiu de la societat estigui compost en més d’un 50% de béns immobles ubicats a Andorra.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-27T11:48:51+00:00</published>
    <updated>2025-10-27T11:48:51+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D748"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D748</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=747" data-type="trackeritem" data-object="747">CV0347-2025 Consulta vinculant a tributs, del 2 de juliol del 2025, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius i de bescanvi de valors als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.</a><br />Data document:: 02/07/2025<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_i_de_bescanvi_de_valors_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius i de bescanvi de valors als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_i_de_bescanvi_de_valors_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable321-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable321">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0347-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">02/07/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta en referència a l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (en endavant, Llei de l’IRPF).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a> (en endavant, Llei de l’IS).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/20410, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, Llei de reorganització empresarial).<br />
<br />
1.    MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per al període 2025.<br />
<br />
2.    DESCRIPCIÓ DELS FETS:<br />
<br />
La Sra. A (d’ara endavant la Consultant),  és una persona física amb residència fiscal al Principat d’Andorra i obligada tributària de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (en endavant, IRPF).<br />
<br />
La consultant és empresària a efectes de l’Impost General Indirecte (en endavant, IGI), fruït del desenvolupament de l’activitat econòmica d’arrendament, activitat respecte la qual declara els rendiments obtinguts com a rendiments d’activitat econòmica en l’IRPF.<br />
<br />
El patrimoni de la Consultant respecte del que es consulta en la present consulta vinculant és el que es detalla seguidament:<br />
<br />
Patrimoni actualment propietat de la Consultant<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Actius immobiliaris afectes a l’activitat econòmica d’arrendament. La totalitat dels actius immobiliaris esmentats es corresponen amb terrenys i construccions localitzats en el Principat d’Andorra.<br />
- Copropietat d’actius immobiliaris localitzats també en territori andorrà afectes a l’activitat econòmica d’arrendament, sent l’altre copropietari el marit de la Consultant.<br />
- Actius immobiliaris actualment no afectes a cap activitat econòmica però susceptibles de ser explotats en un futur proper. La naturalesa dels esmentats actius també és la de terrenys i construccions localitzats en territori andorrà.<br />
- Actius immobiliaris d’ús personal de la Consultant i de familiars de primer grau d’aquesta. Tots aquests actius estan localitzats al Principat d’Andorra.<br />
- Participació majoritària (superior al 50%) en el capital social de la Societat B (en endavant, la Societat), societat en la que participa juntament amb el seu espòs i amb dues societats unipersonals andorranes, sent els socis de cadascuna d’elles un dels fills de la Consultant. A resultes de l’anterior, els membres del grup familiar ostenten (a nivell directe i indirecte) el 100% del capital social a nivell familiar.</div><br />
<br />
La Societat B és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou la gestió i explotació del seu patrimoni propi, integrat per béns provinents del patrimoni personal dels seus socis, així com per tots aquells altres béns que la societat adquireixi per qualsevol causa.<br />
<br />
D’entre els actius que integren el balanç de la Societat, revesteixen importància diferents actius immobiliaris que aquesta explota econòmicament en règim d’arrendament, comptant a tals efectes amb un estructura empresarial suficient.<br />
<br />
Patrimoni que ostentarà la Consultant en un breu període de temps<br />
<br />
Actualment la Consultant es troba en procés de dissolució d’una comunitat de béns de la que forma part juntament amb els seus germans. En aquest sentit, fruït d’aquesta dissolució, la Consultant passarà a ostentar la propietat següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Participació majoritària (superior al 50%) en el capital societat de la Societat C (en endavant, la Participada). La participació minoritària restant en el capital social de la Participada es troba en procés de ser adquirida per la Societat.</div><br />
<br />
La Participada  és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual és, entre altres activitats, l’estudi i execució, per compte propi o d’altri, de tota classe de projectes i obres, públiques o privades.<br />
<br />
Actualment, fruit de l’activitat de la Participada, més de la meitat del seu actiu està composat per immobles ubicats al Principat d’Andorra. Addicionalment, la Participada disposa de crèdits fiscals pendents d’aplicar.<br />
<br />
L’actual estructura patrimonial de la Consultant genera una sèrie d’ineficiències i dificultats de gestió del seu patrimoni, derivades de l’existència de diferents agents amb una mateixa activitat economia i de l’edat de la Consultant. Aquesta situació d’ineficiència es veurà accentuada amb la propera adquisició de la participació en la Participada.<br />
<br />
Així mateix, l’actual estructura organitzativa de la Societat permet assumir la gestió i tinença d’un major número d’unitats immobiliàries. Per tant, actualment la Societat no és tot l’eficient i rendible que podria ser.<br />
<br />
Finalment, l’actual estructura patrimonial descrita duplica els riscos associats a la tinença d’actius immobiliaris al no existir una única figura societària que actuï com a especialista en la tinença d’aquesta tipologia d’actius. Alhora, el manteniment de part del patrimoni de la Consultant de forma directa podria dificultar una futura successió d’aquesta.<br />
<br />
Prenent en consideració l’actual estructura patrimonial exposada, la Consultant i la resta de membres del grup familiar es plantegen dur a terme una reorganització patrimonial amb la finalitat d’aconseguir una gestió més eficient i simple del patrimoni familiar.<br />
<br />
Descripció de les operacions a realitzar<br />
<br />
A continuació es presenten les operacions de reorganització patrimonial respecte de les quals es qüestiona a aquesta Administració. Aquestes operacions (les quals es presenten en la seva totalitat, incloent també la relativa a l’adquisició de participacions que és produirà en curt període de temps) responen a un plantejament global dels motius econòmics i estratègics que també es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>-  Com a primer estadi de la reorganització patrimonial es planteja l’aportació no dinerària a la Societat de la totalitat dels actius immobiliaris de la Consultant, incloent els posseïts en copropietat amb el seu marit. Aquesta operació permetria ampliar el parc immobiliari de la Societat amb tots els actius mantinguts fins el moment a títol personal per la Consultant i conjuntament amb el seu espòs.<br />
- En un segon estadi, una vegada adquirida la participació en la Participada, la Consultant es planteja procedir a efectuar un bescanvi de valors, aportant la participació mantinguda en la Participada a la Societat, quedant aquesta darrera societat com l’única societat del grup familiar amb actius immobiliaris, ja sigui directament o indirectament a través de la participació en el capital social de la Participada (societat unipersonal una vegada perfeccionada l’aportació).</div><br />
<br />
Objectius de les operacions a realitzar<br />
<br />
Els motius econòmics i organitzatius que justifiquen les operacions anteriorment assenyalades, globalment considerades, són els que es detallen a continuació i que s’han de posar en context amb la voluntat d’organitzar amb la màxima previsió el patrimoni familiar que, com s’ha posat de manifest en els antecedents d’aquesta consulta vinculant, es veurà modificat fruït de la dissolució d’una comunitat de béns en la que participava la Consultant:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius immobiliaris sota el paraigües d’una entitat dedicada exclusivament a la seva gestió i explotació, tant directa com indirecta, permetria una professionalització del seu funcionament.<br />
En aquest sentit, l’actual existència de recursos societaris destinats a aquesta tasca en seu de la Societat permet incrementar el volum d’actius gestionats sense necessitat d’incórrer en un increment de recursos, aprofitant així economies d’escala inexistents fins el moment, maximitzant la funcionalitat de la Societat.<br />
- Limitació de riscos: l’aportació dels actius immobiliaris a la Societat permetria limitar tot eventual impacte negatiu que pogués sofrir l’activitat econòmica, compartimentant riscos i evitant que aquests afectin a la resta del patrimoni familiar.<br />
- Implicació familiar: les operacions plantejades permetrien la incorporació dels fills de la Consultant en la gestió del patrimoni immobiliari familiar de forma progressiva, mitjançant la seva participació indirecta a través de les societats unipersonals participants en la Societat.<br />
- Simplificació de la futura successió: el resultat de les operacions plantejades permetria facilitar la futura successió del patrimoni de la Consultant als seus descendents, de forma que es simplificaria la separació d’una futura herència a través del repartiment de les participacions en dita societat.<br />
Aquest fet, juntament amb la facilitació de la implicació dels membres del grup familiar de la Consultant permetria assegurar la continuïtat de l’activitat a llarg termini, mitigant els riscos de degradació del patrimoni familiar i venda dels actius en futures successions.<br />
- Eficiència econòmica i financera: sota l’actual estructura patrimonial, determinades distribucions de resultats amb la finalitat d’afrontar noves inversions implica la necessària fuita de recursos fora de l’àmbit de l’activitat econòmica (a mode d’exemple, resultats de la Societat que es vulguin destinar a l’activitat econòmica d’arrendament corresponent als actius immobiliaris posseïts directament per la Consultant).</div><br />
<br />
En aquest sentit, l’estructura societària resultant de les operacions plantejades permetria incórrer en menys ineficiències a l’hora de distribuir resultats amb la voluntat de reinvertir o d’assumir noves inversions per part d’alguna de les societats del grup encapçalat per la Societat.<br />
<br />
CONSULTA PLANTEJADA<br />
<br />
Atenent a les operacions plantejades i als objectius perseguits amb les mateixes, es presenta la següent consulta davant d’aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>• En relació amb l’aportació no dinerària d’actius immobiliaris a la Societat:<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial.</a><br />
- Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
• En relació amb l’operació de bescanvi de valors de la Participada:<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
- Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div></div><br />
<br />
3.    INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei de l’IRPF</a>, al seu apartat primer, preveu que constitueixen rendes d’activitats econòmiques “les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis”.<br />
<br />
Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de l’IRPF</a> estableix que “en el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a>.”<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16 de la Llei de l’IRPF</a> preveu, al seu apartat primer, que “ la determinació de la renda neta de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei”.<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">article 24 de la Llei de l’IRPF</a> disposa que “als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es consideren rendes.”<br />
<br />
Continua l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_25" rel="external">article 25 de la Llei de l’IRPF</a> establint la mecànica de càlcul dels guanys i pèrdues de capital dels obligats tributaris de l’IRPF. L’esmentat article disposa que “l’import dels guanys o pèrdues de capital és: a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials. b) En la resta de casos, el valor real dels elements patrimonials o les seves parts, si escau [...]”.<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis. de la Llei de l’IRPF</a> estableix la mecànica de càlcul dels guanys i pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra dels obligats tributaris de l’IRPF. L’esmentat article estableix que “per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents: a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició. b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000. [...]”<br />
<br />
No obstant allò disposat de forma genèrica per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’IRPF</a>, la  <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a> ha establert, per a determinades operacions societàries entre les que s’inclouen les aportacions no dineràries o els bescanvi de valors com els plantejats en la present consulta vinculant, una sèrie de mecanismes destinats a diferir la tributació que es pogués derivar de dites operacions. En aquest sentit es pronuncia el legislador quan, en l’exposició de motius de l’esmentada Llei de reorganització empresarial, assenyala que “des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent”<br />
<br />
D’acord amb el contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, l’aplicació del règim de neutralitat previst en dita Llei requereix de l’acompliment d’un sèrie de requisits objectius i, d’altra banda, de requisits subjectius.<br />
<br />
3.1. APORTACIÓ NO DINERARIA DE BÉNS IMMOBLES<br />
<br />
En aquesta operació, la Consultant procediria a aportar la totalitat dels actiu immobiliaris posseïts personalment a la Societat, ampliant així el seu parc immobiliari amb tots els actius mantinguts fins el moment a títol personal. Així mateix, tant la Consultant com el seu marit aportarien els actius immobiliaris dels que son copropietaris.<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4 de la Llei de reorganització empresarial</a> determina, en els seus apartat b) i c), que té la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='cita'>“b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica [...]<br />
<br />
c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”</div><br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3.1 de la referida Llei</a> disposa que “no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.”<br />
<br />
Entén la Consultant que, en l’operació d’aportació no dinerària plantejada, es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats en els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">articles 2.4 b) i c) i 3.1</a> reproduïts:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La Consultant (i el seu marit pels immobles que posseeixen en copropietat) aportaria a la Societat elements patrimonials actualment explotats econòmicament i actius immobiliaris actualment no afectes a cap activitat econòmica però susceptibles de ser explotats en un futur proper <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4 de la Llei de reorganització empresarial</a>).<br />
- La Societat és una entitat amb residència fiscal a Andorra íntegrament participada, de forma directa o indirecta, per la Consultant, el seu cònjuge i pels seus 2 fills <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4c de la Llei de reorganització empresarial</a>).<br />
- A canvi de l’aportació efectuada, la Consultant i el seu marit (en allò relatiu als immobles en copropietat) rebrien valors representatius del capital social de la Societat.</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Addicionalment als requisits de caire objectiu previstos al llarg del redactat de la Llei de reorganització empresarial, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2 de l’esmentada Llei</a> estableix que “no obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.”<br />
<br />
Com es pot apreciar, en el referit article exigeix que les operacions formalitzades sota el règim especial de neutralitat fiscal es duguin a terme per motius econòmicament vàlids i no només per motius fiscals. En aquest sentit, tal i com ja s’ha fet esment en els antecedents de la present consulta, l’operació d’aportació no dinerària plantejada persegueix un seguit  d’objectius de caire eminentment econòmic que seguidament es presenten:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius immobiliaris sota el paraigües d’una entitat dedicada exclusivament a la seva gestió i explotació, tant directa com indirecta, permetria una professionalització del seu funcionament.<br />
En aquest sentit, l’actual existència de recursos societaris destinats a aquesta tasca en seu de la Societat permet incrementar el volum d’actius gestionats sense necessitat d’incórrer en un increment de recursos, aprofitant així economies d’escala inexistents fins el moment, maximitzant la funcionalitat de la Societat.<br />
- Limitació de riscos: l’aportació dels actius immobiliaris a la Societat permetria limitar tot eventual impacte negatiu que pogués sofrir l’activitat econòmica, compartimentant riscos i evitant que aquests afectin a la resta del patrimoni familiar.<br />
- Implicació familiar: l’operació plantejada permetria la incorporació dels fills de la Consultant en la gestió del patrimoni immobiliari familiar de forma progressiva, mitjançant la seva participació indirecta a través de les societats unipersonals participants en la Societat.<br />
- Simplificació de la futura successió: el resultat de les operacions plantejades permetria facilitar la futura successió del patrimoni immobiliari familiar als seus descendents, de forma que es simplificaria la separació d’una futura herència a través del repartiment de les participacions en dita societat.</div><br />
<br />
Aquest fet, juntament amb la facilitació de la implicació dels membres del grup familiar de la Consultant permetria assegurar la continuïtat de l’activitat a llarg termini, mitigant els riscos de degradació del patrimoni familiar i venda dels actius en futures successions.<br />
<br />
En conseqüència, entén la consultant que l’operació d’aportació no dinerària plantejada donaria compliment a la totalitat dels requisits objectius i subjectius fixats per la Llei de reorganització empresarial, per a acollir-se al règim de neutralitat previst en dita Llei.<br />
<br />
3.2. BESCANVI DE VALORS<br />
<br />
En aquesta operació, la Societat passaria a ostentar la condició de sòcia única de la Participada, mitjançant l’aportació per part de la Consultant de la participació mantinguda en la Participada a la Societat (que, com ja s’ha exposat en els antecedents, es troba en procés d’adquirir la resta de partició en el capital social de la Participada).<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.5 de la Llei de reorganització empresarial</a> determina que té la consideració de bescanvi de valors l’operació per la qual “ una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.”<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_8" rel="external">article 8 de la referida Llei</a> disposa que “no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les operacions de bescanvi de valors quan els socis que realitzin el bescanvi rebin valors representatius del capital social d’una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra.”<br />
<br />
Entén la Consultant que en l’operació de bescanvi de valors plantejada es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats en els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.5</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_8" rel="external">8</a> reproduïts:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Fruït de dita operació, la Societat passaria a ostentar la totalitat del capital social i dels drets de vot de la Participada.<br />
- A canvi de l’aportació efectuada, la Consultant, en tant que sòcia aportant de la Participada, rebria valors representatius del capital social de la Societat.<br />
- La Societat és una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Tal i com ja s’ha fet esment en els antecedents de la present consulta, les operacions de bescanvi de valors plantejades persegueix els següents objectius de caire eminentment econòmic:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius immobiliaris sota el paraigües d’una entitat dedicada exclusivament a la seva gestió i explotació, tant directa com indirecta, permetria una professionalització del seu funcionament.<br />
- Simplificació de la futura successió: el resultat de l’operació plantejada permetria facilitar la futura successió del patrimoni de la Consultant als seus descendents, de forma que es simplificaria la separació d’una futura herència a través del repartiment de les participacions en dita societat.<br />
- Eficiència econòmica i financera: sota l’actual estructura patrimonial, determinades distribucions de resultats amb la finalitat d’afrontar noves inversions implica la necessària fuita de recursos fora de l’àmbit de l’activitat econòmica (a mode d’exemple, resultats de la Societat que es vulguin destinar a l’activitat econòmica d’arrendament corresponent als actius immobiliaris posseïts directament per la Consultant o per la Participada).<br />
En aquest sentit, l’estructura societària resultant de l’operació plantejada permetria incórrer en menys ineficiències a l’hora de distribuir resultats amb la voluntat de reinvertir o d’assumir noves inversions per part d’alguna de les societats del grup encapçalat per la Societat.<br />
- Inexistència de cap avantatge fiscal en l’estructura resultant: si bé la Participada actualment disposa de crèdits fiscals, cap de les operacions de reorganització plantejades suposa una subrogació en els mateixos. En aquest sentit, el perfeccionament dels bescanvi de valors de la Participada no comportaria cap canvi en allò relatiu a l’aprofitament dels seus crèdits fiscals.</div><br />
<br />
D’acord amb l’exposat, entén la Consultant que el bescanvi de valors plantejat donaria compliment a la totalitat dels requisits objectius i subjectius fixats per la Llei de reorganització empresarial, per a acollir-ser al règim de neutralitat previst en dita Llei.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal manifestada al llarg, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>• En relació amb l’aportació no dinerària d’actius immobiliaris a la Societat:<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la Llei de reorganització empresarial.<br />
- Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-ser al règim fiscal especial previst l’aplicació a la Llei de reorganització empresarial.</div><br />
• En relació amb l’operació de bescanvi de valors de la Participada:<br />
<div class='sagnatnou'>- Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la Llei de reorganització empresarial.<br />
- Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst a la Llei de reorganització empresarial.</div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la primera qüestió, sobre l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial en una operació que consisteix en l’aportació de béns immobles per part de la consultant a una societat andorrana i rebre, a canvi, valors de representació en el capital d’aquesta societat, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> de la normativa esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius, al punt 2.4.b i 2.4.c disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.<br />
c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Atès que la societat beneficiària és una entitat resident a Andorra, en la mesura que la consultant pugui acreditar que els béns immobles que són objecte d’aportació estan afectes a la seva activitat econòmica, aquestes aportacions estaran emparades per l’apartat b i, per tant, tindran la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Altrament, pel que fa a les aportacions de béns immobles que, segons s’indica, no estan afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica, tenint en compte que la titularitat del capital social de la societat beneficiària de l’aportació recau sobre la consultant, el seu cònjuge i els seus fills, aquestes aportacions estaran emparades per l’apartat c i, aleshores, també tindran la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Pel que fa a l’aportació d’un percentatge superior al 50% de les participacions en una societat andorrana que la consultant adquirirà properament i que està valorant aportar a la societat participada directament per la mateixa consultant, el seu cònjuge i de manera indirecta pels seus fills, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.5</a>, sobre la consideració de bescanvi de valors, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Atès que l’aportació de les participacions permetrà a la societat beneficiària obtenir la majoria de drets de vot en l’altra entitat i que, com a conseqüència d’aquesta aportació, a la persona consultant se li atribuiran participacions en el capital social de la societat andorrana beneficiària de l’aportació, l’operació indicada en la consulta tindrà la consideració de bescanvi de valors a l’efecte de l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
D’altra banda, per a l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, s’ha de tenir en compte el que estableix la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
D’aquest precepte se’n desprèn que la finalitat del règim de reestructuració empresarial és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals.<br />
<br />
Amb referència a aquesta consideració, els motius exposats a la consulta que justifiquen el fons econòmic de les dos operacions mencionades a la consulta, relacionats amb la professionalització de l’estructura societària, la simplificació de la futura successió i l’eficiència econòmica i financera, són motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial. No obstant això, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si existeixen o no motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-27T10:48:11+00:00</published>
    <updated>2025-10-27T10:48:11+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D747"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D747</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=746" data-type="trackeritem" data-object="746">CV0346-2025 Consulta vinculant a tributs, del 2 de juliol del 2025, en relació amb l’aplicació del règim especial del sector financer.</a><br />Data document:: 02/07/2025<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_r_gim_especial_del_sector_financer.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del règim especial del sector&nbsp;financer.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_r_gim_especial_del_sector_financer." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable322-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable322">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0346-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">02/07/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor A, en tant que apoderat de la societat andorrana X (en endavant, la Consultant o la Societat).<br />
<br />
Així, en nom i representació de la Societat,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2025.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La Societat, per tal de desenvolupar la seva activitat econòmica, és arrendatària de la totalitat d’un edifici d’oficines. La superfície disponible en aquestes oficines resulta superior a les necessitat actuals i per obtenir-ne un rendiment ha sotsarrendat a tercers parts d’aquest edifici (incloent-hi, com a mínim, una planta sencera).<br />
<br />
Degut a l’activitat que desenvolupa, la Societat està sotmesa al règim especial del sector financer de l’impost general indirecte.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
PRIMERA.- DE LA CONSIDERACIÓ D’EMPRESARI I DE LES OPERACIONS SUBJECTES O NO SUBJECTES A L’IMPOST<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">art.4 de la Llei de l’impost general indirecte</a> (LIGI) assenyala el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’apartat primer de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">art. 5 LIGI</a> estableix que “són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis. L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.” L’apartat segon d’aquest mateix article assenyala que, a efectes d’aquesta Llei, tenen la consideració d’empresaris les entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, la Consultant té la consideració d’empresari i, per tant, les operacions (entregues de béns i prestacions de serveis) realitzades en el marc de les seves activitats empresarials estarien subjectes a l’impost general indirecte, excepte que la pròpia normativa establis que concorre un supòsit de no subjecció.<br />
<br />
En aquest sentit, algunes de les operacions realitzades per l’activitat de la Consultant estan específicament no subjectes a l’impost general indirecte. Així, per exemple, l’apartat desè de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">art.6 LIGI</a> estableix la no subjecció dels serveis d’operacions financeres que remunerin la cessió a tercers de capitals propis o aliens, tant en posicions de crèdit com de dèbit, i els altres serveis bancaris o financers que no porten comissió.<br />
<br />
SEGONA.- DEL RÈGIM GENERAL DE DEDUCCIÓ DE LES QUOTES D’IGI SUPORTADES<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’impost general indirecte</a> estableix que “els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.” <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_61" rel="external">art.61</a>). Així mateix, s’assenyala que “poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 d’aquesta Llei</a>.” <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_62" rel="external">art.62</a>).<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">art. 63 de l’esmentada Llei</a> estableix una sèrie de limitacions al dret a deduir les quotes de l’impost suportades:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.<br />
<br />
No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.20</a>.<br />
<br />
2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.<br />
b) Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 en la proporció del 50%.</div><br />
<br />
No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 els automòbils següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><div class='sagnatnou'>- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.<br />
- Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.<br />
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.<br />
- Els utilitzats per fer proves, demostracions o per promocionar vendes.<br />
- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els agents comercials.<br />
- Els utilitzats en serveis de vigilància.</div><br />
c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a) d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.</div><br />
<br />
En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b), qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.<br />
<br />
3. El que disposa l’apartat anterior també és d’aplicació a les quotes suportades o satisfetes per l’adquisició o la importació dels béns i serveis següents directament relacionats amb els béns a què es refereix aquest apartat:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Accessoris i peces de recanvi.<br />
b) Combustibles, carburants i productes energètics necessaris per al seu funcionament.<br />
c) Serveis d’aparcament i utilització de vies de peatge.<br />
d) Rehabilitació, renovació i reparació dels mateixos béns.”</div></div><br />
<br />
La regulació anteriorment descrita resulta coherent amb l’objectiu que la normativa de l’impost general indirecte persegueix. Així aquesta regulació, d’acord amb el que estableix l’exposició de motiu de la LIGI, s’ha configurat prenent “en consideració els principis de la neutralitat, tant interior com internacional, de la simplicitat normativa i de l’equitat”.<br />
<br />
En referència al principi de neutralitat, l’exposició de motius de la LIGI assenyala el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“(...) L’impost general indirecte s’aplica en totes les fases de producció i distribució dels béns i serveis, així com en les importacions de béns. Els encarregats de la seva aplicació són les empreses mitjançant el mecanisme de la repercussió, quedant el comprador obligat a suportar l’impost, i les empreses a ingressar les quotes repercutides en les liquidacions periòdiques de l’impost general indirecte. Com que l’impost només vol gravar el consum final, a l’hora de liquidar l’impost les empreses es poden deduir les quotes d’impost suportat en les seves compres de manera que en cada fase es recapta l’impost corresponent al valor afegit en la dita fase. Com a resultat, l’impost és neutral per a les empreses, tot i que juguen un paper fonamental en el seu funcionament, ja que són obligats tributaris.<br />
<br />
Aquesta neutralitat és consubstancial a l’impost general indirecte, que grava el consum final i no els consums intermedis, i només es pot assolir mitjançant l’estimació directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptació obtinguda per l’Administració, sense que es produeixin discrepàncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de l’impost i, a més, tot sovint s’allunyen de la realitat econòmica. De manera automàtica, les liquidacions de l’impost s’adaptaran a l’evolució del cercle econòmic. Aquestes característiques representen sens dubte una important millora respecte als impostos indirectes actualment en vigor i que l’impost general indirecte substitueix.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
La reproducció parcial de l’exposició de motius de la Llei no és una llicència de la Consultant, sinó que es vol fer palès la necessitat d’interpretar aquest tribut sota el principi (rector) de neutralitat. La deducció de els quotes suportades és el mitjà a través del qual s’aconsegueix respectar el principi de neutralitat.<br />
<br />
Així mateix, tal com estableix l’exposició de motius de la Llei, “’l’impost general indirecte del Principat d’Andorra segueix aquest camí, perquè a l’hora de la seva configuració s’ha tingut en compte l’experiència internacional, en particular de la Unió Europea i de la Directiva 2006/112/CE que harmonitza l’impost general indirecte dins la Unió Europea”.<br />
<br />
La jurisprudència que emana dels diferents pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació al dret de deducció, és que aquest no és un benefici o un concessió, sinó una part integral del mecanisme dissenyat per garantir la neutralitat.<br />
<br />
TERCERA.- DEL RÈGIM ESPECIAL DEL SECTOR FINANCER<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#DA5" rel="external">disposició addicional cinquena de la Llei de l’impost</a> estableix un règim especial aplicable al sector financer:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Aplicació del règim<br />
<br />
S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que facin activitats subjectes al tipus de gravamen previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, “Tipus de gravamen incrementat”.<br />
b) Que siguin entitats bancàries o entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, segons la definició de les entitats operatives dels sistema financer andorrà prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra</a>.</div><br />
<br />
Aquest règim no és aplicable als béns immobles.<br />
<br />
2. Base de tributació i repercussió de la quota<br />
<br />
La base de tributació es calcula segons el que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C7" rel="external">capítol setè</a>, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_55" rel="external">article 55</a>.<br />
<br />
3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C8" rel="external">capítol vuitè</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”</div><br />
<br />
La norma transcrita estableix un règim especial per les entitats bancàries o entitats financeres de crèdit especialitzat. En allò que afecta a la repercussió de la quota de l’impost ens remet a la normativa general i, en canvi, si preveu una limitació específica al dret de deduir les quotes suportades.<br />
<br />
El legislador imposa una limitació al principi de neutralitat per les entitats financeres, consistent en limita la deducció de les quotes de l’IGI suportades en l’àmbit de la seva activitat al 10% de la quotes repercutides al tipus de gravamen incrementat (9,5%). Del règim especial i, per tant, la limitació, s’exclouen explícitament per la Llei “les operacions realitzades amb béns immobles”. Aquesta limitació ha de ser, en opinió de la Consultant, estrictament interpretada en el següent sentit:<br />
<br />
1)    Només pot afectar a les quotes suportades per l’activitat empresarial pròpia d’una entitat financera. En cas contrari la mateixa activitat empresarial resultaria més onerosa per una entitat del sector financer que per qualsevol altre entitat. Per tant, la limitació no afectaria a altres activitats empresarials que pogués desenvolupar l’entitat financera que res tinguessin a veure amb les activitats regulades per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà</a>.<br />
<br />
2)    L’exclusió relativa als béns immobles no es pot circumscriure exclusivament l’adquisició del dret de propietat de béns immobles, sinó que inclou necessàriament altres negocis jurídics com és l’arrendament de béns immobles o l’adquisició de qualsevol dret real sobre aquests béns.<br />
<br />
QUARTA.- DE LA NECESSÀRIA INTERPRETACIÓ RESTRICTIVA DE LA LIMITACIÓ DEL DRET A DEDUCCIÓ CONTINGUDA EN EL RÈGIM ESPECIAL DEL SECTOR FINANCER<br />
<br />
La Consultant destina aquest apartat a fonamentar jurídicament la necessitat d’interpretar de manera restrictiva la limitació a la deducció de les quotes suportades en el règim especial del sector financer.<br />
<br />
En primer terme, perquè la limitació constitueix una conculcació del principi de neutralitat, principi rector del propi tribut. És a dir, és una excepció al règim establert en el propi tribut per un cas específic que és l’activitat empresarial del sector financer i, a més a més, s’ha volgut modular el greuge d’aquesta excepcionalitat excloent-n’hi les operacions amb béns immobles.<br />
<br />
En segon lloc, perquè aquesta interpretació restrictiva seria la més respectuosa amb el principi d’igualtat tributària. Aquest principi es troba recollit en diversos textos legals:<br />
<br />
1. La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">Constitució del Principat d’Andorra</a><br />
<br />
En aquest text es proclama com a principis inspiradors de l‘acció de l’Estat “el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona”.<br />
<br />
En el mateix sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_6" rel="external">apartat segon de l’art. 6 del text constitucional</a> estableix el deure dels poders públics “de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives”.<br />
<br />
Així mateix, en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#C6" rel="external">capítol VI</a>, dedicat als deures dels andorrans i dels estrangers, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_37" rel="external">art. 37</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les carregues fiscals”.</div><br />
<br />
2. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_1" rel="external">apartat primer de l’art. 1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari</em></strong><br />
<br />
1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
3.    El Conveni Europeu dels Drets Humans (en endavant, CDEH) del qual Andorra n’és signant. El seu article 14 estableix la prohibició de discriminació:<br />
<br />
<div class='cita'>“El gaudiment dels drets i les llibertat reconeguts en el present Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça, color, llengua, religió, opinions polítiques o altres, origen nacional o social, pertinença a una minoria nacional, fortuna, naixença o qualsevol altra situació.”</div><br />
<br />
Si bé inicialment la prohibició de discriminació només afectava als drets reconeguts pel mateix CDEH, amb la signatura per part del Principat d’Andorra del protocol número 12 de l’esmentat Conveni s’amplia aquesta prohibició de discriminació “de gaudir de qualsevol dret previst per la llei”. Incloent-hi, per tant, també la prohibició de discriminació en relació a qüestions de caràcter tributari.<br />
<br />
El principi d’igualtat davant la llei imposa al legislador i a la pròpia Administració, amb caràcter general, l’obligació de dispensar un mateix tracte a aquells que es trobin en situacions jurídiques iguals, prohibint tota desigualtat que, des del punt de vista de la finalitat de la norma qüestionada, manqui d’una justificació objectiva i raonable o resulti desproporcionada en relació a dita justificació.<br />
<br />
Aquesta interpretació del principi d’igualtat ha estat sostinguda pel Tribunal Constitucional (Sentencia del dia 15 de març de 1994) i per la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia (a mode d’exemple, les sentencies núm.35-2021, 112-2019 i 49-2011). També ha estat especialment desenvolupada en l’àmbit tributari pel Tribunal Constitucional d’Espanya en diverses sentències (com exemple la sentència núm. 96/2002 de 25 d’abril de 2002).<br />
<br />
L’aplicació de l’esmentat principi d’igualtat davant la llei tributària, comporta la prohibició de concedir privilegis tributaris discriminatoris, és a dir, de beneficis tributaris injustificats des del punt de vista constitucional que puguin conculcar el deure genèric de contribuir al sosteniment de la despesa de l’Estat.<br />
<br />
Per comprovar si una norma tributària resulta respectuosa amb el principi constitucional d’igualtat, la doctrina constitucional espanyola, que ha ventilat multitud de qüestions vinculades al principi d’igualtat (per exemple en el fonament jurídic quart de la sentència del tribunal constitucional espanyol número 60/2015, de 18 de març de 2015), ha considerat necessari realitzar el següent anàlisis:<br />
<br />
1)    Establir que les situacions que volem comprovar són iguals en allò important.<br />
<br />
2)    Determinar que les situacions són iguals, confirmar que existeix una finalitat objectiva i raonable que legitimi un tractament desigual a aquestes situacions comparables.<br />
<br />
3)    Que les conseqüències jurídiques que comporten aquest tracte diferenciat resultin raonables, per existir una relació de proporcionalitat entre els mitjans utilitzats i la finalitat perseguida, evitant resultants excessivament perjudicials o desmesurats.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, només la interpretació defensada per la Consultant evita la transgressió del principi constitucional d’igualtat. En conseqüència només les activitats empresarials del sector financer quedarien afectades per la limitació de la disposició addicional cinquena LIGI, però no d’altres no relacionades amb aquest. En cas contrari, estaríem davant d’una vulneració de l’esmentat principi on tindríem dues situacions idèntiques, tractades de forma diferent, sense que hagi una finalitat perseguida que pugui justificar aquesta desigualtat.<br />
<br />
CINQUENA.- DE LA DEDUCCIÓ DE LES QUOTES D’IGI SUPORTADES EN EL LLOGUER D’UN EDIFICI D’OFICINES<br />
<br />
Com ja hem assenyalat, la Societat disposa d’una limitació específica per la deducció de les quotes d’IGI suportades que emena directament del règim especial del sector financer.<br />
<br />
D’acord amb el règim especial del sector financer, la Societat podrà deduir-se totes les quotes d’IGI suportades en el desenvolupament de la seva activitat empresarial subjecte a aquest règim, tenint l’obligació de presentar el mes de gener una declaració de regularització de l’any anterior per tal de regularitzar les seves quotes suportades anuals deduïbles fins als límit d’un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus de gravamen incrementat (9,5%).<br />
<br />
Aquesta regla específica, resultant del règim especial aplicable al sector financer, no és d’aplicació a les operacions realitzades amb béns immobles d’acord amb la ja esmentada interpretació restrictiva. Per tant, la Consultant considera que, a efectes de determinar la deduïbilitat de les quotes suportades pel lloguer de l’edifici d’oficines, li seran d’aplicació exclusivament les limitacions generals (aplicables a la majoria dels obligats tributaris de l’IGI) previstes, principalment, en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">article 63 de la Llei de l’impost general indirecte</a>.<br />
<br />
D’aquesta manera, perquè la Societat pugui deduir-se les quotes d’IGI suportades en el lloguer de l’edifici d’oficines és necessari que:<br />
<br />
1.    Les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts estiguin relacionades directament amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.<br />
<br />
Requisit que és satisfet en la mesura en que l’edifici d’oficines és utilitzat per la seva activitat i, en els espais “lliures”, sotsarrendat a tercers. En aquest sentit, l’art. 5 LIGI estableix explícitament que l’arrendament de béns immobles és una activitat a efectes de l’impost.<br />
<br />
2.    Que la Consultant tingui la condició d’empresari a efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’impost general indirecte</a>, la qual cosa és manifest.<br />
<br />
3.    Per regla general, es limita el dret a deducció de les quotes suportades per l’adquisició de béns o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial subjecta a l’impost.<br />
<br />
El requisit d’afectació exclusiva a una activitat empresarial subjecte a l’impost és modulada en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">apartat segon de l’art. 63 LIGI</a>. Així, s’estableix que les quotes suportades pel lloguer o la cessió d’ús de béns d’inversió que s’utilitzin parcialment en el desenvolupament d’activitats empresarials subjectes a l’impost, es poden deduir en la proporció -d’acord amb criteri fonamentats- en que s’utilitzin per una activitat empresarial subjecte a l’impost.<br />
<br />
Per la seva pròpia naturalesa un bé immoble (edifici d’oficines) ha de ser classificat com un bé d’inversió. Per tant, la Societat podrà deduir-se les quotes d’IGI suportades pel lloguer de l’edifici d’oficines en la mateixa proporció que s’afectin a les activitats que desenvolupa que estan subjectes a l’IGI.<br />
<br />
En l’activitat desenvolupada per la consultant resulta difícil determinar quin percentatge s’utilitza per aquells serveis que proporciona a canvi d’una comissió i quins no. En aquest sentit, el Departament de Tributs i de Fronteres ha manifestat explícitament (CV02016-2021) que l’aplicació de la regla de prorrata que preveu la Directiva de la Unió Europea relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit no és un criteri acceptable.<br />
<br />
Que davant la impossibilitat d’utilitzar l’esmentada regla de prorrata, la Consultant no disposa d’un criteri que permeti establir, pel que fa a la seva activitat, el percentatge d’utilització de l’edifici per l’activitat subjecte a IGI. No obstant això, sí disposa d’un criteri senzill i homogeni per determinar quin percentatge de l’edifici d’oficines s’ha destinat al sotsarrendament (activitat subjecte a IGI) i quina a l’activitat desenvolupada per la societat (parcialment subjecte a IGI): el percentatge de superfície destinada a cadascuna de les activitats.<br />
<br />
D’aquesta manera, la Consultant pot determinar el percentatge deduïble de les quotes suportades pel lloguer de l’esmentat edifici d’oficines d’acord amb el percentatge que representa la superfície destinada al sotsarrendament sobre el total de la superfície de l’edifici d’oficines (atribuint els espais comuns i de serveis en la mateixa proporció).<br />
<br />
Finalment, la Societat també podrà considerar com deduïbles, d’acord amb el percentatge anterior, les quotes d’IGI suportades per les reparacions, manteniment, i/o millores que efectuí en el conjunt de l’esmentat edifici <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_63" rel="external">art. 63.3 LIGI</a>). A mode d’exemple: inspecció anual de les instal·lacions elèctriques, manteniment dels ascensors, canvi de la il·luminació dels ascensors, etc...<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Atesa la descripció dels fets prèviament exposada, es sol·licita a l’Administració que es pronunciï expressament sobre els punts següents:<br />
<br />
1)    Que confirmi si, per als obligats tributaris als quals és aplicable el règim especial del sector financer, les quotes d’IGI deduïbles es determinen exclusivament d’acord amb les disposicions d’aquest règim (a excepció de les operacions relatives a béns immobles). En conseqüència, que aclareixi si, en aquests supòsits, resulten irrellevants altres limitacions previstes a la Llei, com les establertes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">article 63</a>, exceptuant les obligacions merament formals.<br />
<br />
En relació amb això, es sol·licita que l’Administració concreti quines són les obligacions formals a les quals es refereix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#DA5" rel="external">disposició addicional cinquena de la Llei de l’impost general indirecte</a>, les quals estarien previstes en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C8" rel="external">capítol vuitè</a>.<br />
<br />
2)    Que confirmi si l’exclusió de les operacions amb béns immobles del règim especial del sector financer implica que la deduibilitat de les quotes suportades per l’arrendament de l’edifici d’oficines esmentat s’hagi de determinar conforme al règim general i, específicament, aplicant la limitació de les deduccions de les quotes suportades pel lloguer segons el que disposa l’art.63 de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’impost general indirecte</a>.<br />
<br />
Així mateix, es pronunciï si, en cas de tractar-ser de les quotes suportades per l’adquisició del dret real d’usdefruit sobre l’esmentat edifici d’oficines, la resposta a aquesta consulta seria diferent i en el seu cas, l’exposi.<br />
<br />
3)    Que manifesti si el criteri exposat per la Consultant per determinar el percentatge de deducció de les quotes suportades per l’arrendament de l’esmentat immoble és, al seu parer, un criteri idoni. En cas contrari, es demana que exposi quin o quins serien els criteris que admetria com a vàlids per determinar-ho.<br />
<br />
4)    Finalment, confirmi que l’esmentat criteri també serà vàlid per determinar el percentatge de deducció de les reparacions, rehabilitacions i millores que s’efectuïn en el citat edifici d’oficines.<br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la Consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la presenta consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Quant a les vostres qüestions relacionades amb l’aplicació del règim especial del sector financer, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#DA5" rel="external">disposició addicional cinquena de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, que regula el règim especial del sector financer, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició addicional cinquena. Règim especial del sector financer</strong><br />
<br />
1. Aplicació del règim<br />
<br />
S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que facin activitats subjectes al tipus de gravamen previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_60" rel="external">article 60</a>, “Tipus de gravamen incrementat”.<br />
b) Que siguin entitats bancàries o entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, segons la definició de les entitats operatives dels sistema financer andorrà prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra</a>.</div><br />
<br />
Aquest règim no és aplicable als béns immobles.<br />
<br />
2. Base de tributació i repercussió de la quota<br />
<br />
La base de tributació es calcula segons el que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#C7" rel="external">capítol setè</a>, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_55" rel="external">article 55</a>.<br />
<br />
3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#C8" rel="external">capítol vuitè</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_60" rel="external">article 60</a>, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”</div><br />
<br />
Aquesta disposició es va introduir mitjançant l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014010#Article_21" rel="external">article 21 de la Llei 10/2014, del 3 de juny, que va modificar la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>.<br />
<br />
L’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014010" rel="external">Llei 10/2014, del 3 de juny,</a> explica la raó i l’objectiu del règim especial del sector financer argumentant la introducció d’aquest règim pel “[...] fet que una part significativa de l’activitat de les entitats del sector financer no estigui subjecta a l’impost general indirecte limita en gran part la capacitat de deducció de les quotes suportades de l’impost segons el règim general de deducció, atès que no es poden atribuir de manera exclusiva les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.<br />
<br />
Així doncs, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta [...]”.<br />
<br />
Així mateix, l’aplicació del règim especial del sector financer té caràcter obligatori quan es donen les circumstàncies relacionades amb l’activitat econòmica desenvolupada i el tipus d’entitat que la fa. Aquest règim regula de forma concreta i específica l’aplicació de l’impost a les entitats del sector financer i preveu que no estaran sotmeses a aquest règim les operacions efectuades amb béns immobles. En aquest cas, s’entenen com a tals les adquisicions de béns immobles o drets reals sobre aquests béns immobles i no el seu arrendament. Únicament quedaran exclosos del règim especial del sector financer les quotes suportades i repercutides de la transmissió de béns immobles o drets reals sobre béns immobles.<br />
<br />
Quan sigui aplicable el règim especial financer, aquest règim preval sobre el règim general i aleshores no seran aplicables les normes relacionades amb la deducció de les quotes suportades per l’arrendament de béns d’inversió mencionades a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">article 63 de la Llei 11/2012</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la qüestió sobre les obligacions tributàries formals que són aplicables en aquest règim, s’ha de tenir en compte que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_26" rel="external">article 26</a>, defineix la consideració d’obligació tributària formal. Es consideren obligacions tributàries formals, entre d’altres, expedir, lliurar i conservar documents substitutius de factures, i portar i conservar llibres de comptabilitat, registres i la resta de documents que en cada cas es pugui considerar que tenen transcendència tributària, que estan previstos a la norma de cada tribut, així com a la normativa comptable. Per la seva banda, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C8" rel="external">capítol vuitè de la Llei 11/2012</a> regula aspectes relacionats amb el trasllat de l’impost: menciona en quin moment s’ha de repercutir l’impost i estableix que el trasllat de l’impost s’ha d’efectuar mitjançant una factura o document substitutiu. En resum, aquest precepte estableix que aquestes obligacions també són aplicables als obligats tributaris acollits al règim especial del sector financer.<br />
<br />
En referència a les qüestions exposades als punts 3 i 4, atès que les quotes suportades de l’impost per l’arrendament i les reparacions del bé immoble no són deduïbles pel règim general, no es pot determinar el percentatge de deducció d’aquestes quotes suportades d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">article 63 de la Llei 11/2012</a>.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-24T11:08:26+00:00</published>
    <updated>2025-10-24T11:08:26+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D746"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D746</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=743" data-type="trackeritem" data-object="743">CV0345-2025 Consulta vinculant a tributs, del 27 de maig del 2025, en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 27/05/2025<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_devoluci_d_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_devoluci_d_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable323-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable323">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0345-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">27/05/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""> Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
La societat A (la “Consultant” o la “Societat”), societat andorrana, amb N.R.T. número X i, en el seu nom  i representació, la Sra. B, en la seva condició de presidenta del consell d’administració de la Societat;<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
I.    Que de conformitat amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació del tributs</a>, aprovat mitjançant Decret de l’11 de febrer de 2015, planteja davant aquesta Administració consulta tributària vinculant sobre la interpretació i aplicació dels articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.6</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">15</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (la “LRFORE”).<br />
<br />
II.    Que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària objecte de la present consulta vinculant.<br />
<br />
III.    Que aquesta consulta vinculant consisteix una ampliació de la consulta publicada com a consulta vinculant <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240328" rel="external">V0328-24, de desembre del 2024</a> (la “CV0328-24”).<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
PRIMER.-Antecedents de fet<br />
<br />
El Sr. C (†), pare de la Sra. B i del Sr. D, va disposar en testament que la seva filla, la Sra. B, assumís la condició d’hereva universal, mentre que el seu fill, el Sr. D, fos instituït beneficiari de diversos llegats específics. En conseqüència, la Sra. B està obligada a lliurar al seu germà, el Sr. D, els béns objecte dels llegats en compliment de la voluntat testamentaria.<br />
<br />
Un dels llegats encara pendents d’execució consisteix en un unitat immobiliària que, a dia d’avui, pertany a la Consultant, que és la societat patrimonial familiar, en la qual la Sra. B i el Sr. D ostenten una participació paritària del 50% cadascun.<br />
<br />
En el moment del decés del Sr. C, la Consultant es trobava en procés de construcció d’un edifici sobre un terreny de la seva propietat. Aquest immoble comprèn diverses unitats immobiliàries, entre les quals, figura la unitat pendent de lliurament per tal de satisfer el llegat testamentari (la “Unitat Immobiliària”).<br />
<br />
Amb la finalitat de donar compliment a la voluntat del causant, la Consultant valora la possibilitat d’efectuar una reducció de capital social, mitjançant la qual la unitat immobiliària en qüestió seria adjudicada al Sr. D en execució del llegat.<br />
<br />
SEGON.- L’operació plantejada compleix amb tots els requisits de caire objectiu establerts a la LRFORE.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 6 de l’article 2 de la LRFORE</a> determina que té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una “entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.<br />
<br />
També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.”<br />
<br />
En aquest sentit, la Consultant considera que en l’operació de devolució d’actius plantejada es donaria compliment a tots els requisits objectius que estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de Reorganització</a>, a saber:<br />
<br />
1.    Residència fiscal de la societat: La consultant és una societat resident al Principat d’Andorra.<br />
<br />
2.    Relació de parentiu: La consultant està íntegrament participada per persones unides entre elles per un vincle parentiu de segon grau col·lateral de consanguinitat, ja que la Sra. B i el Sr. D són germans.<br />
<br />
3.    Operació: Es realitzaria una reducció de la xifra del capital social per restitució de les aportacions, que és una de les operacions expressament contemplades a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 6 de l’article 2 de la LRFORE</a>.<br />
<br />
4.    Bé transmès: El bé patrimonial que es pretén transmetre és un bé immoble situat al Principat d’Andorra que està destinat a l’ús residencial per part del Sr. D.<br />
<br />
El Departament de Tributs i Fronteres ha arribat a aquesta conclusió en la consulta prèviament presentada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240328" rel="external">CV0328-24</a> amb el següent tenor literal:<br />
<br />
<div class='cita'>“De conformitat amb aquests preceptes, considerant que la societat està íntegrament participada per dos persones unides entre elles per vincles de parentiu per consanguinitat de segon grau i que l’adquirent de la unitat immobiliària serà un d’aquests socis, sempre que es doni el requisit en relació amb l’ús residencial de l’immoble, l’operació que es menciona a la consulta tindrà la consideració de devolució d’actius a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.”</div><br />
<br />
TERCER.- L’operació plantejada s’efectua per motius econòmics vàlids i, en cap cas, tenint com a objectiu principal el frau o l’evasió fiscal<br />
<br />
Addicionalment als requisits de caire objectiu anteriorment esmentats, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">apartat 2 de l’article 15 de la LRFORE</a> estableix que “no obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.”<br />
<br />
D’aquesta manera, en el referit article s’exigeix que les operacions formalitzades sota el règim especial de neutralitat fiscal es duguin a terme per motius econòmicament vàlids i no només per motius fiscals.<br />
<br />
El Departament de Tributs i Fronteres va concloure a la consulta prèviament presentada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240328" rel="external">CV0328-24</a> “que segons la informació i documentació aportades, no es justifiquen motius com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen”.<br />
<br />
En aquest sentit, la consultant vol exposar que l’operació objecte d’aquesta consulta s’emmarca en una lògica econòmica i patrimonial clara, ja que permet a la Consultant ajustar la seva estructura financera a la realitat de les seves obligacions i garantir l’efectivitat del llegat testamentari sense comprometre la seva viabilitat.<br />
<br />
En aquest sentit, la reducció de capital constitueix una alternativa racional i econòmicament justificada pels motius següents:<br />
<br />
1.    Compliment d’una obligació preexistent: La transmissió de la Unitat Immobiliària al Sr. D deriva d’un deure legal i patrimonial preestablert per la voluntat del causant, materialitzat en el seu testament. L’operació no respon, per tant, a una mera voluntat discrecional de reestructuració patrimonial, sinó a la necessitat d’executar un llegat amb plena efectivitat jurídica.<br />
<br />
2.    Reestructuració i racionalització patrimonial de la Consultant: L’actual estructura de la Consultant, en la qual ambdós germans ostenten una participació igualitària, no s’ajusta a la realitat econòmica i patrimonial derivada del llegat testamentari. L’adjudicació de l’actiu mitjançant la reducció de capital permet reequilibrar la situació societària, evitant tensions en la gestió i preservant la funcionalitat de la societat.<br />
<br />
3.    Reordenació del patrimoni empresarial: La transmissió de la Unitat Immobiliària al Sr. D permetrà separar els elements afectes a l’exercici de l’activitat econòmica de la Consultant d’aquells altres com la Unitat Immobiliària, que està destinada a l’ús i gaudi personal del Sr. D.<br />
<br />
4.    Concordança amb la finalitat descrita a l’exposició de motius de la LRFORE: L’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a> reconeix expressament la importància de la devolució d’actius com a instrument per “facilitar la resolució de conflictes en el teixit empresarial andorrà, amb especial incidència sobre l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni de grups familiars de manera fiscalment neutra, per protegir d’aquesta manera un sector tan característic del Principat d’Andorra.” En aquest cas, l’operació s’alinea plenament amb aquesta finalitat, ja que permet una reestructuració patrimonial necessària per garantir el compliment del llegat testamentari i l’estabilitat i continuïtat de la Consultant, evitant possibles controvèrsies entre els seus socis.<br />
<br />
5.    Optimització dels recursos i preservació de la viabilitat empresarial: La reducció de capital amb adjudicació de l’actiu evita que la societat hagi d’enfrontar una transmissió onerosa o una liquidació que pugui comprometre la seva estabilitat financera. Es tracta, doncs, d’una mesura que permet adaptar la societat a la nova realitat patrimonial de manera ordenada i eficient.<br />
<br />
6.    Absència d’un avantatge fiscal com a objectiu principal: L’operació no té com a finalitat primordial ni obtenir un benefici fiscal ni eludir cap obligació tributària. Pel contrari, la seva raó fonamental rau en la necessitat de donar compliment a una disposició testamentaria i en la racionalització de l’estructura societària, aspectes que constitueixen motius econòmics vàlids segons el parer d’aquesta part.<br />
<br />
A la llum d’aquestes consideracions, queda plenament justificat que la devolució d’actius projectada respon a raons de caràcter econòmic i patrimonial legitimes i objectives, de manera que no es pot presumir que l’operació tingui com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. Per tant, segons el parer d’aquesta part, hauria de poder acollir-se al règim fiscal de reorganització empresarial previst en la normativa vigent.<br />
<br />
QUESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
A la vista de tot l’anterior, es planteja la següent<br />
<br />
CONSULTA<br />
<br />
Confirmació que l’operació de resolució de capital social amb devolució d’actius, efectuada amb la finalitat de transferir la unitat immobiliària al Sr. D per al ús residencial, pot acollir-se al règim fiscal de reorganització empresarial previst a la LRFORE. En particular, es requereix la confirmació que l’operació compleix amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 6 de l’article 2 de la LRFORE</a> i que els motius exposats a la consulta són considerats motius econòmics vàlids pel Departament de Tributs i Fronteres.<br />
<br />
En virtut de tot això,<br />
<br />
SUPLICA, que tingui per formulada consulta que es desenvolupa en el cos del present escrit i procedeixi a la seva resposta com a millor en Dret correspongui.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta tributària relacionada amb la resposta publicada amb el número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240328" rel="external">CV-0328-2024, emesa en data 3 de desembre del 2024</a>, en què se sol·licitava, entre altres qüestions, si l’operació de resolució de capital social amb devolució d’actius per transferir a un dels socis la unitat immobiliària destinada a ús residencial tindria la consideració de devolució d’actius a l’efecte del règim fiscal de reorganització empresarial, el Departament de Tributs i de Fronteres va manifestar que l’operació mencionada té la consideració de devolució d’actius, en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.6 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>. Tanmateix, no es disposava de prou informació que justifiqués els motius econòmics vàlids que es mencionen a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, que preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong><em>Article 15. Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
D’aquest precepte se’n desprèn que la finalitat del règim de reestructuració empresarial és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. Amb referència a aquesta consideració, els motius exposats pel consultant en aquest nou escrit relacionats amb la reestructuració, la racionalització i la reordenació del patrimoni empresarial, són motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial.<br />
<br />
No obstant això, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si hi ha o no motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-02T15:16:24+00:00</published>
    <updated>2025-10-02T15:16:24+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D743"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D743</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=742" data-type="trackeritem" data-object="742">CV0344-2025 Consulta vinculant a tributs, el 27 de maig del 2025, en relació amb la meritació de l’impost en transmissions de béns immobles efectuades mitjançant document privat</a><br />Data document:: 27/05/2025<br />Impostos relacionats:: ITP<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_meritaci_de_l_impost_en_transmissions_de_b_ns_immobles_efectuades_mitjan_ant_document_privat">Consulta vinculant en relació amb la meritació de l’impost en transmissions de béns immobles efectuades mitjançant document&nbsp;privat<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_meritaci_de_l_impost_en_transmissions_de_b_ns_immobles_efectuades_mitjan_ant_document_privat" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable324-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable324">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta:</td>			<td style="">CV0344-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió:</td>			<td style="">27/05/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa:</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries, del 29 de desembre del 2000</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El sotasignat, Sr. A,  actuant en la qualitat d’administrador judicial de l’herència jacent del difunt Sr. B amb NRT número X; Compareixem davant del Departament de Tributs del M.I. GOVERN D’ANDORRA i com millor en dret procedeixi, atentament,<br />
<br />
D I U:<br />
<br />
I.- Que el Sr. B fou declarat en estat de cessació de pagaments i fallida, a títol personal, mitjançant AUTE de l’HBLE. BATLLIA D’ANDORRA.<br />
<br />
II.- Que, malauradament, el Sr. B va morir a l’any 2019.<br />
<br />
III.- Que el Sr. B va atorgar testament, nomenant hereva universal a la seva esposa, la Sra. C.<br />
<br />
IV.- Que l’esposa i descendents del difunt Sr. B varen refusar la seva herència i qualsevol drets successoris mitjançant escrit presentat davant de l’HBLE. BATLLIA D’ANDORRA.<br />
<br />
V.- Que mitjançant PROVIDÈNCIA de l’HBLE. BATLLIA D’ANDORRA s’acordava prosseguir amb la tramitació de les presents actuacions contra l’herència jacent del qui fou Sr. B.<br />
<br />
VI.- Que aquest administrador judicial ha sol·licitat i obtingut el NRT de l’herència jacent del Sr. B número X.<br />
<br />
VII.- Que, en els termes que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014,del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de data 11 de febrer del 2015, que aprova el Reglament d’Aplicació de Tributs</a>, es formula la present CONSULTA VINCULANT i es fa en base als següents:<br />
<br />
FETS I CONSIDERANCIONS<br />
<br />
Primer.- Escriptura de promesa de compravenda irrevocable.<br />
<br />
Que la societat D a l’any 1993 va adquirir, entre altres béns immobles,  un local situat a Andorra.<br />
<br />
Segon.- Manca d’activitat empresarial de la societat D.<br />
<br />
No consta que la societat D hagi tingut mai operativa comercial, ni que el local comercial citat anteriorment hagi estat mai vinculat a la seva activitat mercantil i/o empresarial.<br />
<br />
Tercer.- Escriptura de promesa de compravenda irrevocable.<br />
<br />
Que la societat D i el Sr. B varen atorgar escriptura de promesa de compravenda irrevocable a l’any 1998 que tenia per objecte el local citat anteriorment.<br />
<br />
De l’escriptura de promesa de compravenda irrevocable interessa destacar els següents extrems:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- En primer lloc, que la part prometent venedora confessava haver rebut el preu de la compravenda de la part prometent compradora.<br />
- En segon lloc, que la part prometent compradora passava a formar part de la Comunitat de Propietaris de l’edifici.<br />
- En tercer lloc, les parts varen acordar que les despeses comunitàries, aigua, electricitat i qualsevol altres que siguin imputables a la unitat immobiliària seran de càrrec exclusiu de la part prometent compradora.<br />
- En quart , que la part prometent venedora va donar a la part prometent compradora la possessió del bé immoble i la quasi-possessió dels drets inherents al citat bé immoble, prometent la part prometent venedora no impugnar per cap motiu la promesa irrevocable de compravenda i responent d’evicció davant de la prometent compradora.</div><br />
<br />
Quart.- Reconeixement de domini.<br />
<br />
Que tant la societat D com la Comunitat de Propietaris de l’Edifici han reconegut que el difunt Sr. B era el propietari real del local, essent la persona que ha comparegut a les reunions de la Comunitat de Propietaris en qualitat de propietari i, al seu torn, la persona que ha liquidat i pagat totes les despeses comunitàries del citat local comercial des de l’any 1998 fins a l’any  2022 (data d’adjudicació en subhasta pública).<br />
<br />
Cinquè.- Actiu de la fallida / Venda en subhasta pública.<br />
<br />
Que davant de tots els fets exposats anteriorment, aquest administrador judicial i l’HBLE. BATLLIA D’ANDORRA van tractar el local com un actiu de la fallida de l’herència jacent del difunt senyor B subhastant-lo i adjudicant-lo.<br />
<br />
Sisè.- Manca de procediment ni recurs administratiu.<br />
<br />
Que en el moment de presentar el present escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària.<br />
<br />
Setè.- Objecte de la consulta.<br />
<br />
Que l’objecte de la present consulta és determinar si l’atorgament en l’actualitat any 2025 d’una escriptura notarial de reconeixement de domini entre la societat D i l’herència jacent del difunt Sr. B del local, està subjecte a l’Impost de Transmissions Patrimonials Immobiliàries (ITP) o a l’Impost General Indirecte (IGI), tota vegada que la transmissió efectiva del citat bé immoble es va produir l’any 1998, és a dir, amb anterioritat a l’entrada en vigor de les esmentades lleis.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’Impost de Transmissions Patrimonials Immobiliàries (ITP) va entrar en vigor l’any 2001</a>.<br />
- I la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012 de l’Impost General Indirecte (IGI) va entrar en vigor l’any 2013</a>.</div><br />
<br />
En aquest sentit, existeix una <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20200188" rel="external">consulta vinculant número CV0188-2020 de data 24 de setembre del 2020</a>, segons la qual en les escriptures de formalització de reconeixement del domini, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9</a> (que regula l’àmbit temporal) de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> sobre l’àmbit d’aplicació de les normes tributàries, no estan subjectes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’Impost General Indirecte</a>, ni a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, quan la propietat reconeguda porta causa d’una transmissió que va tenir lloc amb anterioritat a l’entrada en vigor de les ressenyades lleis.<br />
<br />
Així mateix, aquesta part ha tingut coneixement de que en un cas similar al present, es va atorgar escriptura de reconeixement de domini en data 1 de desembre del 2022 entre l’HBLE. Batllia d’Andorra i diversos particulars respecte d’uns béns immobles que varen adquirir uns particulars mitjançant un contracte de fidúcia subscrit en data 1 de gener del 1997, sense aplicar en el moment d’atorgar l’escriptura notarial cap impost, en considerar que la transmissió dels béns immobles va tenir lloc amb anterioritat a l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’Impost General Indirecte</a> (IGI) i a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials</a> (ITP), tot fent referència a la consulta vinculant citada anteriorment número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20200188" rel="external">CV0188-2020 de data 24 de setembre del 2020</a>.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Per tot el què, al Departament de Tributs del M.I. GOVERN D’ANDORRA, respectuosament,<br />
<br />
S O L · L I C I T O:<br />
<br />
Vulguin rebre el present escrit, juntament amb la documentació que s’acompanya, tenint per formulada CONSULTA VINCULANT en els termes exposats al cos del present escrit, tot sol·licitant que en el seu dia i en els seus mèrits vulgui resoldre la consulta en el sentit si l’atorgament d’una escriptura notarial de reconeixement de domini entre la societat D i l’herència jacent del difunt Sr. B del local, està subjecte a l’Impost de Transmissions Patrimonials Immobiliàries (ITP) o a l’Impost General Indirecte (IGI).<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra qüestió relacionada amb la possibilitat que l’operació mencionada a la consulta es consideri un fet subjecte a l’impost general indirecte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">articles 4 i 5</a>, sobre la consideració de fet generador, activitat econòmica i d’empresari a l’efecte de l’impost, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.<br />
<br />
<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em> </strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.<br />
<br />
5. A l’efecte d’aquesta Llei, el Fons d’Habitatge té la consideració d’empresari o professional.”</div><br />
<br />
La mateixa norma, quant al concepte de lliurament de béns i la meritació de l’impost, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_7" rel="external">7.1</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">45.1</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 7. <em>Concepte de lliurament de béns</em></strong><br />
<br />
1. Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre els béns corporals, fins i tot si es realitzen mitjançant la cessió de títols representatius d’aquests béns.<br />
<br />
A l’efecte d’aquest impost, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 45. <em>Meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
1. L’impost es merita:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En els lliuraments de béns, quan té lloc la seva posada a disposició de l’adquirent o, en el seu cas, quan s’efectuen conforme la legislació que els sigui aplicable.</div><br />
<br />
No obstant el que disposa l’apartat anterior, en els lliuraments de béns efectuats en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o qualsevol altra condició suspensiva, d’arrendament venda de béns o d’arrendament de béns amb pacte de reserva amb clàusula de transferència de la propietat vinculant per ambdues parts, l’impost es merita quan els béns es posen en possessió de l’adquirent.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, l’impost general indirecte grava, entre altres operacions, els lliuraments de béns efectuats per empresaris o professionals. Tanmateix, en el cas exposat, cal fer una referència especial a l’entrada en vigor d’aquest impost, prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#DF5" rel="external">disposició cinquena de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició final cinquena</strong><br />
<br />
Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2013.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en referència a l’aplicació de les normes tributàries, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Àmbit temporal</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament.<br />
<br />
2. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.<br />
<br />
No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada.”</div><br />
<br />
Segons l’àmbit temporal previst a la norma, l’impost general indirecte s’aplicarà a partir de la data en què entri en vigor, això és, l’1 de gener del 2013, tal com es desprèn de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#DF5" rel="external">disposició final cinquena</a>. En el cas en qüestió, segons la informació proporcionada, el bé immoble es va posar a disposició del consultant anteriorment a l’entrada en vigor d’aquest impost i, per tant, es tracta d’un lliurament de béns no subjecte a l’impost general indirecte.<br />
<br />
Quant a l’aplicació de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29-12-2000</a>, respecte al fet generador, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em> </strong><br />
<br />
1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”</div><br />
<br />
Altrament, la mateixa Llei preveu una <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#DTU" rel="external">disposició transitòria única</a> aplicable als contractes corresponents a transmissions de béns immobles efectuats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Concretament, aquesta disposició estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria Única </strong><br />
<br />
Als efectes de l'aplicació d'aquest impost la data de transmissió de béns o drets es determina segons el que disposa l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_11" rel="external">article 11.2 d'aquesta Llei</a>. Tanmateix, els contractes corresponents a transmissions de béns o drets que recaiguin sobre béns immobles realitzats abans de l'entrada en vigor d’aquesta Llei i que no s’hagin formalitzat en escriptura pública es poden elevar a públics en el termini d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei sense que s’exigeixi el pagament de l’impost, quan s’acrediti al ministeri encarregat de les finances la possessió del bé immoble o dret sobre el bé immoble amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la presentació dels documents administratius relacionats amb el bé immoble de què es tracti, emesos a nom del propietari. S’ha d’establir reglamentàriament el procediment administratiu aplicable. Els actes i contractes que d’acord amb el paràgraf anterior s’acrediti que han estat formalitzats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de regir per la normativa i disposicions aplicables i vigents en el moment en què es van efectuar les operacions esmentades.”</div><br />
<br />
En el cas exposat, esdevé rellevant considerar el que preveu la Llei a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_11" rel="external">article 11</a>, en referència a la prescripció de l’impost:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Prescripció</em></strong><br />
<br />
1. Aquest impost prescriu en el termini que estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
2. La prescripció es comença a comptar des de la data en què es formalitzi l’escriptura pública notarial o, si es tracta de documents privats, des del moment en què el document sigui presentat a liquidació.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, atès que el document privat mitjançant el qual es va efectuar la transmissió durant el 1998, protocol·litzat davant notari, no es va elevar a públic amb els termes previstos a la disposició transitòria esmentada i els documents privats tampoc no s’han presentat a liquidació, l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries no ha prescrit i, en conseqüència, aquesta transmissió està subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-02T14:37:32+00:00</published>
    <updated>2025-10-02T14:37:32+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D742"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D742</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=741" data-type="trackeritem" data-object="741">CV0343-2025 Consulta vinculant a tributs, del 27 de març del 2025, en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb actius digitals</a><br />Data document:: 27/03/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_determinades_operacions_efectuades_amb_actius_digitals">Consulta vinculant en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb actius&nbsp;digitals<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_determinades_operacions_efectuades_amb_actius_digitals" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable325-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable325">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0343-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">27/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Objecte: consulta vinculant sobre l’IRPF<br />
<br />
PERÍODE APLICABLE<br />
<br />
Any 2024 i següents.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’IRPF</a>.<br />
<br />
El Sr. A, actuant en nom propi,<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
Que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspon, plantejat en la consulta.<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta, realitzades a partir de l’exercici 2024 i següents:<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
I. El consultant, actuant en nom propi, manifesta que a l’any 2024 va vendre uns bitcoins que posseïa des de l’any 2013. Aquestes criptomonedes havien romàs sense moviment en el seu compte des de la data d’adquisició fins al moment de la venda.<br />
<br />
II. La totalitat del valor obtingut per la venda, va ser transferida íntegrament a un compte bancari que té el consultant a una entitat bancària andorrana.<br />
<br />
III. Seguidament el consultant va realitzar una inversió en tres fons d’inversió andorrans gestionats per l’entitat bancària, tots ells elegibles per complir amb els requisits de residència sense activitat lucrativa al Principat d’Andorra (vegeu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012009#Article_96" rel="external">article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració</a>).<br />
<br />
IV. El consultant formula aquesta consulta per obtenir seguretat jurídica en relació amb la tributació del guany de capital vinculat a la venda dels bitcoins, i en especial, amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">disposició addicional segona, punt 3, apartat 9, de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre de registre distribuït i blockchain</a>, que diu com segueix : “9. Un cop determinada la renda del capital, s’aplicarà un coeficient reductor o d’abatiment del 25% anual per cada any de permanència a partir del segon any, sempre que s’hagin mantingut els actius digitals, sense haver-los canviat per diner fiat o altres actius digitals, i es reinverteixin íntegrament en actius al Principat d’Andorra.”<br />
<br />
Confirmi aquest Departament si, d’acord amb el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">punt 9 de la disposició addicional segona de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre de registre distribuït i blockchain</a>, el guany de capital derivat de la transmissió dels bitcoins és elegible per aplicar el coeficient reductor del 25% anual per cada any de permanència a partir del segon any, tenint en compte que:<br />
<br />
Els bitcoins es van mantenir sense cap moviment des de la seva adquisició fins a la venda.<br />
<br />
El producte de la venda s’ha reinvertit íntegrament en actius financers gestionats al Principat d’Andorra.<br />
<br />
A aquest efecte i per analogia, es precisa que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012009#Article_96" rel="external">article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració</a>, disposa com segueix:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 96. <em>Inversió en actius andorrans</em></strong><br />
<br />
1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra.<br />
b) Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra.<br />
c) Instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra.<br />
d) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra.<br />
e) Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra.<br />
f) Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana.”</div></div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
En conseqüència, se sol·licita a aquest Departament que es pronunciï sobre les següents qüestions :<br />
<br />
Existeix una durada mínima obligatòria per mantenir els fons adquirits posteriorment a la venda, per a què el coeficient reductor del 25% sigui aplicable? En cas afirmatiu, quina és aquesta durada?<br />
<br />
Durant aquest període mínim, és possible vendre totalment o parcialment aquests fons per reinvertir en altres actius financers andorrans, sense perdre l’aplicació del coeficient reductor?<br />
<br />
Confirmi si l’analogia amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012009#Article_96" rel="external">article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’Immigració</a>, és útil per a la caracterització de la reinversió “en actius al Principat d’Andorra” <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">segons el punt 3, apartat 9, de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a>.<br />
<br />
En cas que no sigui el cas, quins són els criteris específics o el llistat d’inversions andorranes que compleixen aquest requisit?<br />
<br />
Confirmi que el règim instituït pel <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">punt 9 de la disposició addicional segona de la Llei 24/2022, del 30 de juny</a>, condueix a l’exempció total del guany de capital, en la mesura que hagin passat més de cinc anys entre la data de compra i la data de venda dels actius digitals, i sempre i quan els criteris ad hoc es trobin complerts.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb les qüestions exposades a la vostra consulta, en primer lloc, cal fer una menció específica al contingut de la normativa tributària aplicable en les operacions amb actius digitals i al criteri emès fins avui pel Departament de Tributs i de Fronteres.<br />
<br />
Per una banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, en relació amb el concepte de guany i pèrdua de capital i el seu còmput, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">articles 24, 25 i 26</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 24. <em>Concepte</em> </strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”<br />
<br />
<strong>Article 25. <em>Còmput</strong></em><br />
<br />
1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 26. <em>Transmissions a títol onerós</em></strong><br />
<br />
1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) L’import real satisfet en l’adquisició.<br />
b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.<br />
c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, la transmissió de monedes digitals per part de persones físiques, al marge de qualsevol activitat professional, genera una variació en el patrimoni del transmitent derivada de la seva alteració i, en conseqüència, les rendes que se’n deriven tenen la qualificació de guany o pèrdua de capital. Així mateix, aquestes rendes s’imputen en el moment en què es produeix la transmissió o la conversió. Aquest criteri és el que va manifestar el Departament de Tributs i de Fronteres en la resposta vinculant publicada amb el número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180130" rel="external">CV0130-2018, emesa en data 17 de setembre del 2018</a>.<br />
<br />
De la situació exposada pel consultant, no se’n desprèn que sigui aplicable cap exempció, bonificació o deducció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, i en tot cas li serà aplicable la reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi establerta a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_37" rel="external">article 37 de la Llei esmentada</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a>, en què es preveu un règim tributari dels actius digitals, s’han de tenir en consideració els preceptes legals que estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i que se citen a continuació.<br />
<br />
En relació amb els principis tributaris que fonamenten la creació, interpretació i aplicació dels tributs, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari</em></strong><br />
<br />
1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.<br />
<br />
2. L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de les despeses indirectes derivades del compliment d’obligacions formals i ha d’assegurar el respecte dels drets i les garanties dels obligats tributaris als que es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_27" rel="external">article 27</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_8" rel="external">article 8, aquesta mateixa Llei 21/2014</a> estableix, en relació amb la identificació i derogació expressa de les normes tributàries, el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Les lleis i els reglaments que continguin normes tributàries ho han d’esmentar expressament en el seu títol i en la rúbrica dels articles corresponents.<br />
<br />
2. Les lleis i els reglaments que modifiquin normes tributàries han de contenir una relació completa de les normes derogades i la nova redacció de les que siguin modificades.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, en relació amb la regulació dels beneficis fiscals i altres bonificacions, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 19. <em>Beneficis fiscals, deduccions, bonificacions i exempcions</em></strong><br />
<br />
1. Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat que es realitzi el fet imposable, la llei de cada tribut eximeix del compliment de l’obligació tributària principal. La prova del caràcter procedent de l’exempció correspon a l’obligat tributari.<br />
<br />
2. La llei particular de cada tribut pot establir, així mateix, supòsits de deducció, bonificacions o d’altres beneficis fiscals que concretin el deute tributari. La prova de l’aplicació d’aquests beneficis fiscals correspon a l’obligat tributari.<br />
<br />
3. La llei de cada tribut pot regular els beneficis per als acords tributaris especials, previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_67" rel="external">article 67</a>.”</div><br />
<br />
Altrament, l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, que tot i no formar part del text legal té valor interpretatiu, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] La creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques que comprengui sota el seu abast la totalitat de les rendes obtingudes pels residents fiscals andorrans és conseqüència de la necessitat de fer efectiu el mandat constitucional en virtut del qual totes les persones han de contribuir a les despeses públiques, segons la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema fiscal just, fonamentat en els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb tots aquests preceptes, la llei particular de cada tribut pot establir supòsits de deducció, bonificacions o altres beneficis fiscals. Així mateix, un dels principis tributaris fonamentals és el principi de capacitat econòmica, que té com a característiques la proporcionalitat i l’equitat. En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a> no deroga ni modifica la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, que regula, entre altres aspectes específics, quines rendes estan subjectes a l’impost, la determinació de les bases, les reduccions, els tipus impositius i les deduccions aplicables.<br />
<br />
Per tant, a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per qualificar, determinar i valorar la renda seran únicament aplicables les disposicions previstes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> i els criteris emanats pel Departament de Tributs i de Fronteres mitjançant comunicats tècnics i respostes a consultes tributàries amb caràcter vinculant. Consegüentment, el guany o la pèrdua de capital es determinarà per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-02T11:00:28+00:00</published>
    <updated>2025-10-02T11:00:28+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D741"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D741</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=740" data-type="trackeritem" data-object="740">CV0342-2025 Consulta vinculant a tributs, del 27 de març del 2025, en relació amb la limitació aplicable a la compensació de bases de tributació negatives i a les deduccions a la quota de tributació</a><br />Data document:: 27/03/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_limitaci_aplicable_a_la_compensaci_de_bases_de_tributaci_negatives_i_a_les_deduccions_a_la_quota_de_tributaci_">Consulta vinculant en relació amb la limitació aplicable a la compensació de bases de tributació negatives i a les deduccions a la quota de&nbsp;tributació<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_limitaci_aplicable_a_la_compensaci_de_bases_de_tributaci_negatives_i_a_les_deduccions_a_la_quota_de_tributaci_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable326-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable326">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0342-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">27/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta en referència a la determinació de la quota de liquidació de l’impost sobre societats.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> (en endavant, Llei de l’IS).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, el 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a> (en endavant, LRF).<br />
<br />
1. MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per als períodes 2024 i posteriors.<br />
<br />
2. DESCRIPCIÓ DELS FETS:<br />
<br />
La societat A, (en endavant, la consultant), és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra i obligada tributària de l’impost sobre societats (en endavant, IS). L’exercici social de la consultant coincideix amb l’any natural.<br />
<br />
En el marc de la propera extinció de la consultant, a la data de presentació de la present consulta vinculant, aquesta es troba en procés de liquidació. En aquest sentit, en l’exercici 2024 aquest procés ja es trobava iniciat. Per aquest motiu, és segur que la liquidació de la consultant afectarà, com a mínim, a dos períodes impositius de l’IS.<br />
<br />
La consultant, que disposa de crèdits fiscals (bases de tributació negatives pendents de compensar i deduccions pendents d’aplicar), estima probable que en algun dels exercicis vinculats a la seva liquidació, obtingui una base de tributació prèvia de l’IS positiva.<br />
<br />
En vista de la situació actual descrita, en la que la consultant es troba en ple procés de liquidació, aquesta es planteja si els crèdits fiscals de què disposa poden ser objecte d’aprofitament.<br />
<br />
Consulta plantejada<br />
<br />
Atenent a la situació descrita, es presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació:<br />
<br />
- Confirmació que, en l’exercici de la seva liquidació, a la consultant no li resulta d’aplicació la quota mínima de tributació prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">article 43.2 de la Llei de l’IS</a>.<br />
<br />
- En cas de resposta afirmativa, confirmació que la quota mínima de tributació prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">article 43.2 de la Llei de l’IS</a> no resultarà d’aplicació en cap dels períodes impositius en els què la consultant es trobi en liquidació.<br />
<br />
3.    INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Una de les principals novetats introduïdes per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a> és l’establiment d’una tributació mínima en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">IS</a> per a tots aquells obligats tributaris que obtinguin resultat fiscal positiu, això és, una base de tributació prèvia a la compensació de bases de tributació negatives positiva.<br />
<br />
Aquesta tributació mínima es desplega mitjançant la introducció dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">apartats 2 i 3 de l’article 43 de la Llei de l’IS</a>, que queda redactat de la següent la manera:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43. <em>Quota de liquidació i deduccions a la quota</em></strong><br />
<br />
1. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43_bis" rel="external">article 43 bis</a> i les deduccions regulades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_44" rel="external">articles 44 i 44 bis</a>. La quota de liquidació no pot ser negativa i com a mínim es consigna l’import zero.<br />
<br />
2. No obstant això, la quota de liquidació no pot ser inferior al 30% de la quota de tributació corresponent a la base de tributació positiva del període impositiu prèvia a la compensació de les bases de tributació negatives d’exercicis anteriors. Quan és aplicable el límit previst en aquest apartat, es redueix, en la quantitat corresponent, l’import de les bases de tributació negatives que es poden compensar i l’import de les deduccions previstes en l’apartat anterior que es poden aplicar en el període impositiu.<br />
<br />
3. Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació o per l’aplicació del límit establert a l’apartat 2 d’aquest article es poden deduir de la quota de tributació en els sis períodes impositius que concloguin posteriorment al període en què s’hagin generat, amb el límit establert a l’apartat anterior.”</div><br />
<br />
En línia amb l’anterior, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_22" rel="external">article 22 de la Llei de l’IS</a> també s’ha vist modificat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>, establint que “les bases de tributació negatives poden compensar les bases de tributació positives dels períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors, amb el límit previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">apartat 2 de l’article 43</a>. Les bases de tributació negatives que, d’acord amb el límit previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">apartat 2 de l’article 43</a>, no puguin ser deduïdes, poden deduir-se de la base de tributació en els períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors a la seva generació”.<br />
<br />
Contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a><br />
<br />
Tal i com s’ha posat de manifest anteriorment, l’establiment d’una quota mínima de tributació es va materialitzar amb la publicació i entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>. En aquest sentit, a continuació es presenta la voluntat perseguida pel legislador amb la introducció d’aquesta mesura, expressada a l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>, als efectes d’analitzar les seves implicacions al cas que ens ocupa:<br />
<br />
<div class='cita'>“S’introdueix un nou límit a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">apartat 2 de l’article 43</a> respecte a la compensació de bases de tributació negatives i a l’aplicació de deduccions a la quota de tributació, de tal manera que la compensació de les unes i l’aplicació de les altres no pot reduir la quota de tributació en més d’un 70% de la mateixa quota. [...]. La limitació no és aplicables en l’exercici d’extinció de l’obligat tributari sempre que es compleixin certs requisits.”</div><br />
<br />
Tenint en compte per una banda l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a> i, per altra, la redacció del nou article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">43.2 de la Llei de l’IS</a>, destaca que a l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a> es preveu la inaplicabilitat de la quota mínima de liquidació “en l’exercici d’extinció de l’obligat tributari sempre que es compleixin certs requisits”, mentre que aquesta inaplicació no està expressament prevista en l’articulat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>.<br />
<br />
Rellevància de l’exposició de motius en les normes tributàries<br />
<br />
Són nombrosos els pronunciaments on les autoritats administratives andorranes han atorgat valor jurídic a les disposicions previstes en les exposicions de motius de normes tributàries.<br />
<br />
Un clar exemple de l’anterior és la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190149" rel="external">consulta vinculant del DTF CV0149-2019, d’1 d’abril</a>, en la que dit organisme manifestà que “Amb referència a les qüestions sobre l’aplicació del règim de béns usats, en l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013011" rel="external">Llei 11/2013, del 23 de maig, que modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny</a>, s’expressen les raons per les quals es va portar a terme la introducció d’aquest règim: [...]. L’exposició de motius és un element a tenir en compte en la interpretació de la Llei; per tant, tenint en compte que aquesta modificació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny</a>, tenia per objecte evitar un augment injustificat de la tributació indirecta en el sector de la compravenda de béns usats quan aquests béns són adquirits per empresaris del sector a particulars, en el cas exposat, en què la consultant adquireix els vehicles a societats i no a particulars, no serà aplicable el règim de béns usats. En conseqüència, la base de tributació de l’impost, en les transmissions dels vehicles adquirits prèviament a societats, estarà constituïda per l’import total de la contraprestació”.<br />
<br />
En línia amb l’anterior, tant aquest DTF com el Tribunal Superior de Justícia del Principat d’Andorra han emès pronunciaments atorgant valor a les exposicions de motius de les normes tributàries a l’hora d’interpretar les disposicions de les mateixes, concloent que la voluntat del legislador és determinant a l’hora d’assolir una interpretació normativa per part de les autoritats tributàries.<br />
<br />
A mode d’exemple, en els pronunciaments número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20150005" rel="external">CV0005-2015, del 9 de juny</a>, la número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210198" rel="external">CV0198-2021</a>, número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20160048" rel="external">CV0048-2016, del 2 de maig</a> o número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210215" rel="external">CV0215-2021, del 10 de setembre</a>, aquest DTF ha deixat palès que el contingut de l’exposició de motius de les normes tributàries i la voluntat perseguida pel legislador representen aspectes essencials a l’hora d’interpretar la normativa tributària. Aquests pronunciaments van en línia amb el criteri emès pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en nombroses ocasions, tals com en la seva <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">Sentència 47/2023, de 26 de setembre</a>, el què pren com element essencial a l’hora d’interpretar les normes tributàries el contingut de les seves exposicions de motius. Concretament, manifestà el Tribunal Superior de Justícia en l’esmentada sentència, que “la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010,del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> (LIS) va ser modificada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. Interessa especialment recordar l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, que és paràmetre per la seva interpretació, segons la reiterada jurisprudència constitucional [...]”.<br />
<br />
En virtut de l’anterior, entén la consultant que, prenent en consideració la voluntat manifestada pel legislador en l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>, la quota mínima de tributació establerta a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">article 43.2 de la Llei de l’IS</a> no resulta d’aplicació en l’exercici de la seva liquidació, com a pas previ imprescindible a la seva extinció.<br />
<br />
Aquesta interpretació, alienada amb la voluntat manifestada pel legislador en l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>, és assimilable a la que resulta d’aplicació a sistemes tributaris de països del nostre entorn amb mesures similars a la que és objecte de la present consulta, tals com l’espanyol. En aquest sentit, l’article 26.1 de la “Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades” disposa que “las bases imponibles negativas que hayan sido objeto de liquidación o autoliquidación podran ser compensadas con las rentas positivas de los períodos impositivos siguientes con el límite del 70 por ciento de la base imponible prèvia a la aplicación de la reserva de capitalización establecida en el articulo 25 de esta Ley y a su compensación. En todo caso, se podrán compensar en el período impositivo bases imponibles negativas hasta el importe de 1 millón de euros. [...]. El límite previsto en este apartado no se aplicará en el período impositivo en que se produzca la extinción de la entidad, salvo que la misma sea consecuencia de una operación de reestructuración a la que resulte de aplicación el régimen fiscal especial establecido en el Capítulo VII del Título VII de esta Ley”.<br />
<br />
Liquidació amb impacte en diversos exercicis<br />
<br />
Tal i com s’ha posat de manifest en els antecedents de la present consulta vinculant, actualment la consultant es troba en procés de liquidació, trobant-se l’esmentat procés ja iniciat en l’exercici 2024. Per aquest motiu, és segur que la liquidació de la consultant afectarà, com a mínim, a dos períodes impositius de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">IS</a><br />
<br />
Arribats a aquest punt, convé atendre a l’impacte de la potencial exclusió de l’aplicació de la quota mínima de tributació prevista en l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a>, en el cas que aquesta liquidació s’estengui en el transcurs de múltiples períodes impositius.<br />
<br />
Per aquest motiu, advertint que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’IS</a> reconeix en la seva exposició de motius que l’impost tractat és homologable al d’altres països veïns, resulta adequat tenir com a marc comparable en cas de defecte de pronunciaments de les autoritats tributàries andorranes, la doctrina administrativa emesa pels òrgans administratius competents en matèria tributària dels països veïns, tals com Espanya.<br />
<br />
La qüestió tractada en la present consulta vinculant ha estat desenvolupada per la Dirección General de Tributos (en endavant, DGT) en consultes tals com la Consulta Vinculant 2466-16, de 7 de juny.<br />
<br />
En un supòsit com el plantejat, considera la DGT que, quan un procediment de liquidació que s’hagi d’estendre durant diferents exercicis per motius aliens a la societat i existint rendes que inequívocament procedeixin de la seva liquidació, la limitació en l’aplicació de crèdits fiscals no ha de resultar d’aplicació en relació a les rendes generades durant tot el període de liquidació, encara que l’extinció formal es produeixi en un període impositiu posterior.<br />
<br />
Concretament, la DGT manifestà que “no obstante, en el caso concreto planteado en el escrito de consulta, el proceso de liquidación se va a extender durante varios períodos impositivos, de manera que existirán rentas que, procediendo inequívocamente de la liquidación de la entidad, sin embargo pudieran no verse excluidas del límite por el hecho de no producirse la extinción jurídica de la misma. Esta situación no resultaría acorde con la finalidad perseguida por el precepto que no es otra que excluir del límite a la compensación de bases imponibles negativas de períodos impositivos anteriores a las últimas rentas generadas por la entidad con ocasión de su liquidación y extinción. Por tanto, en este supuesto, dado que el proceso de liquidación de extiende durante varios períodos impositivos, dada la complejidad del procedimiento concursal, el sustancial número de acreedores, la existencia de un activo de lenta y complicada realización, la pendencia de numerosos litigios y otras circunstancias ajenas a la voluntad de la entidad, debe entenderse que la limitación en la compensación de bases imponibles negativas no debe resultar de aplicación para la entidad consultante en relación con las rentas generadas en el período de liquidación concursal de la entidad, aun cuando su extinción formal se producirá en un período impositivo posterior, lo que resulta ajeno a la voluntad de la entidad.”<br />
<br />
Considera la consultant que aquesta argumentació és plenament coherent amb la voluntat expressada pel legislador a l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">LRF</a> i perfectament aplicable al present supòsit, en el que la liquidació de la consultant s’estendrà al llarg de més d’un període impositiu. Un posicionament contrari no resultaria coherent amb la finalitat perseguida pel legislador, que no és cap altra que excloure l’aplicació de la quota mínima de tributació a les darreres rendes generades per l’obligat tributari amb motiu de la seva liquidació i extinció.<br />
<br />
Per tot l’exposat, entén la consultant que, tot i que la seva liquidació i extinció es produeixi al llarg de diversos períodes impositius, en cap d’ells resultarà d’aplicació la quota mínima de tributació prevista a l’exposició de motius i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">article 43.2 de la Llei de l’IS</a>.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal desenvolupada al respecte, concloem reiterant-nos en les qüestions plantejades a l’inici de la consulta així com amb els criteris exposats al llarg de la mateixa, els quals consultem sobre la seva confirmació:<br />
<br />
- Confirmació que, en l’exercici de la seva liquidació, a la consultant no li resulta d’aplicació la quota mínima de tributació prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">article 43.2 de la Llei de l’IS</a>.<br />
<br />
- En cas de resposta afirmativa, confirmació que la quota mínima de tributació prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">article 43.2 de la Llei de l’IS</a> no resultarà d’aplicació en cap dels períodes impositius en els què la consultant es trobi en liquidació.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra consulta relacionada amb la possibilitat d’aplicar les deduccions i la compensació de bases de tributació negatives en la liquidació de la societat que les ha generat, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_22" rel="external">22</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">43</a>, en relació amb aquests drets estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 22. <em>Compensació de bases de tributació negatives </em></strong><br />
<br />
1. Les bases de tributació negatives poden compensar les bases de tributació positives dels períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors, amb el límit previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">apartat 2 de l’article 43</a>.<br />
<br />
Les bases de tributació negatives que, d’acord amb el límit previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43" rel="external">apartat 2 de l’article 43</a>, no puguin ser deduïdes, poden deduir-se de la base de tributació en els períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors a la seva generació.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 43. <em>Quota de liquidació i deduccions a la quota</em> </strong><br />
<br />
1. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_43_bis" rel="external">article 43 bis</a> i les deduccions regulades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_44" rel="external">articles 44 i 44 bis</a>. La quota de liquidació no pot ser negativa i com a mínim es consigna l’import zero.<br />
<br />
2. No obstant això, la quota de liquidació no pot ser inferior al 30% de la quota de tributació corresponent a la base de tributació positiva del període impositiu prèvia a la compensació de les bases de tributació negatives d’exercicis anteriors.<br />
<br />
Quan és aplicable el límit previst en aquest apartat, es redueix, en la quantitat corresponent, l’import de les bases de tributació negatives que es poden compensar i l’import de les deduccions previstes en l’apartat anterior que es poden aplicar en el període impositiu.<br />
<br />
3. Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació o per l’aplicació del límit establert a l’apartat 2 d’aquest article es poden deduir de la quota de tributació en els sis períodes impositius que concloguin posteriorment al període en què s’hagin generat, amb el límit establert a l’apartat anterior.”</div><br />
<br />
Tal com es desprèn d’aquests articles, la compensació de bases de tributació negatives i l’aplicació de deduccions a la quota de tributació estan limitades de manera que la compensació de les unes i l’aplicació de les altres no poden reduir la quota de tributació en més d’un 70% de la quota. Així mateix, tot i que l’exposició de motius explica els objectius i la voluntat del legislador per modificar aquests articles, la norma no preveu de forma literal en el seu articulat la no aplicació d’aquesta limitació en els supòsits de d’extinció de societats com ho fa, per exemple, en la limitació de la deducció de les despeses financeres, on l’articulat de la llei preveu el següent: “[...] La limitació prevista en aquest article no resulta aplicable en el període impositiu en què es produeixi l’extinció de l’entitat [...]”. Consegüentment, aquesta limitació s’aplica en el cas exposat.<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-02T09:41:37+00:00</published>
    <updated>2025-10-02T09:41:37+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D740"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D740</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=739" data-type="trackeritem" data-object="739">CV0341-2025 Consulta vinculant a tributs, del 27 de març del 2025 en relació amb l’aplicació del règim especial del sector financer</a><br />Data document:: 27/03/2025<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_r_gim_especial_del_sector_financer">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del règim especial del sector&nbsp;financer<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_r_gim_especial_del_sector_financer" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable327-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable327">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0341-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">27/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor X, en tant que apoderat de la societat andorrana A (en endavant, la consultant o la societat).<br />
<br />
Així, en nom i representació de la Societat,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2025.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat per tal de desenvolupar la seva activitat econòmica és arrendatària de la totalitat d’un edifici d’oficines.<br />
<br />
La societat està sotmesa al règim especial del sector financer de l’impost general indirecte. Aquest règim estableix una limitació especifica a la deducció de les quotes suportades d’IGI per aquells obligats tributaris als qui els hi resulta d’aplicació.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
PRIMERA.- DE LA CONSIDERACIÓ D’EMPRESARI I DE LES OPERACIONS SUBJECTES O NO SUBJECTES A L’IMPOST<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">art. 4 de la Llei de l’impost general indirecte</a> (LIGI) assenyala el següent<br />
<br />
<div class='cita'>“Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">apartat primer de l’art. 5 LIGI</a> estableix que “són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis. L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.” L’apartat segon d’aquest mateix article assenyala que, a efectes d’aquesta Llei, tenen la consideració d’empresaris les entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, la consultant té la consideració d’empresari i, per tant, les operacions (entregues de béns i prestacions de serveis) realitzades en el marc de la seva activitat empresarial estarien subjectes a l’impost general indirecte, excepte que la pròpia normativa establís que concorre un supòsit de no subjecció.<br />
<br />
SEGONA.- DEL RÈGIM DE DEDUCCIÓ DE LES QUOTES D’IGI SUPORTADES PER LA SOCIETAT<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#DA5" rel="external">disposició addicional cinquena de la Llei de l’impost</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Aplicació del règim<br />
<br />
S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que facin activitats subjectes al tipus de gravamen previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, “Tipus de gravamen incrementat”.<br />
b) Que siguin entitats bancàries o entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, segons la definició de les entitats operatives dels sistema financer andorrà prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra</a>.</div><br />
<br />
Aquest règim no és aplicable als béns immobles.<br />
<br />
2. Base de tributació i repercussió de la quota<br />
<br />
La base de tributació es calcula segons el que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C7" rel="external">capítol setè</a>, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_55" rel="external">article 55</a>.<br />
<br />
3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C8" rel="external">capítol vuitè</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”</div><br />
<br />
Com s’avançava, a la consultant li resulta d’aplicació aquest règim especial de l’impost general indirecte i presta serveis als quals els hi resulta d’aplicació el tipus de gravamen incrementat de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">art. 60 LIGI</a>.<br />
<br />
El contingut del règim especial consisteix en establir una limitació a la deduïbilitat de les quotes d’IGI suportades per l’obligat tributari en l’exercici de la seva activitat subjecte a l’esmentat règim especial del sector financer. És a dir, en el concret àmbit de deducció de les quotes suportades, el règim especial desplaça i substitueix el règim general de deducció previst en la normativa.<br />
<br />
En essència, el règim limita la deducció de les quotes d’IGI suportades durant l’any natural al 10% de les quotes repercutides al tipus de gravamen incrementat en el període temporal. En aplicació d’aquest règim, la societat està obligada a regularitzar durant el mes de gener les quotes d’IGI deduïdes durant l’any natural anterior, ingressant-ne l’excés deduït.<br />
<br />
No obstant, la normativa exclou expressament de dita la limitació totes les operacions realitzades amb béns immobles. En aquest sentit, la consultant interpreta que en referir-se a “operacions realitzades amb béns immobles” la intenció era excloure no només les transmissions, sinó altres operacions com poden ser l’arrendament, la cessió d’us, la transmissió i/o constitució de drets reals sobre aquest béns.<br />
<br />
L’exclusió de la limitació en operacions d’aquesta tipologia respon a la voluntat del legislador de modular un règim especial de l’IGI, el del sector financer, especialment onerós pels obligats tributaris. D’aquesta manera, les quotes d’IGI que suporta la societat per l’arrendament de l’edifici d’oficines serien deduïbles sense limitació de cap tipus, més enllà de la necessària vinculació de l’arrendament d’aquest edifici amb la seva activitat empresarial.<br />
<br />
Així mateix, considera la consultant que totes les quotes d’IGI que suporti per obres de millora, rehabilitacions i reparacions de l’edifici arrendat, han de considerar-se com operacions realitzades amb béns immobles en els termes de la disposició addicional cinquena de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’impost</a>. Per tant, aquestes quotes suportades serien també deduïbles sense cap altre limitació que la vinculació del bé immoble arrendat amb l’activitat empresarial de la societat.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tot tenint en compte la descripció dels fets, es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les qüestions següents:<br />
<br />
1)    Que confirmi que, efectivament, l’exclusió de les operacions amb béns immobles del règim especial del sector financer permet la completa deduïbilitat de les quotes d’IGI suportades per l’arrendament de l’esmentat edifici d’oficines.<br />
<br />
2)    Manifesti si també seran completament deduïbles les quotes suportades per les reparacions, rehabilitacions i millores que s’efectuïn en el ja citat edifici d’oficines.<br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra qüestió sobre la possibilitat de deduir la quota de l’impost general indirecte suportada per l’arrendament d’un bé immoble i pels serveis associats a millores i reparacions d’aquest bé immoble, tenint en compte que la consultant és una entitat acollida al règim especial del sector financer, s’ha de tenir present la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#DA5" rel="external">disposició addicional cinquena de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició addicional cinquena. Règim especial del sector financer</strong><br />
<br />
1. Aplicació del règim<br />
<br />
S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que facin activitats subjectes al tipus de gravamen previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, “Tipus de gravamen incrementat”.<br />
b) Que siguin entitats bancàries o entitats financeres ‒no bancàries‒ de crèdit especialitzat, segons la definició de les entitats operatives dels sistema financer andorrà prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra</a>.</div><br />
<br />
Aquest règim no és aplicable als béns immobles.<br />
<br />
2. Base de tributació i repercussió de la quota<br />
<br />
La base de tributació es calcula segons el que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C7" rel="external">capítol setè</a>, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_55" rel="external">article 55</a>.<br />
<br />
3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#C8" rel="external">capítol vuitè</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.<br />
<br />
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”</div><br />
<br />
Tal com es desprèn d’aquest article, en la determinació de les quotes suportades s’exceptuen d’aquest càlcul les operacions realitzades amb béns immobles. En aquest cas, s’entenen com a tals les adquisicions de béns immobles i no el seu arrendament.<br />
<br />
Així mateix, les quotes de l’impost suportades per l’arrendament o serveis associats als béns immobles es tenen en compte per determinar el límit de l’impost suportat, sempre que aquestes quotes derivin del desenvolupament de l’activitat subjecta a l’impost.<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-10-02T08:37:02+00:00</published>
    <updated>2025-10-02T08:37:02+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D739"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D739</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=738" data-type="trackeritem" data-object="738">CV0340-2025 Consulta vinculant a tributs, el 27 de març del 2025, en relació amb la consideració de dissolució als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 27/03/2025<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_fusi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial">Consulta vinculant en relació amb la consideració de fusió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_fusi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable328-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable328">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0340-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">27/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta vinculant – Obligacions fiscals de les parts en relació amb la dissolució de la societat A, en liquidació.<br />
<br />
La Sra. X, en nom i representació de la Comissió liquidadora de la societat andorrana A en liquidació;<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, en relació amb l’afectació fiscal de l’operació de dissolució de la societat mercantil A, en liquidació, participada al 100% per  una corporació pública, en període 2025.<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova al Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, es manifesta expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
- Decret legislatiu del 05-06-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (“LIGI”).<br />
<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010 de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La consultant, la societat A, és una societat anònima unipersonal andorrana, constituïda davant notari andorrà.<br />
<br />
Es tracta d’una entitat mercantil de dret privat que està íntegrament participada per una corporació pública amb personalitat jurídica pròpia, que es el soci únic i fundador.<br />
<br />
Aquesta societat es troba en situació de liquidació i ja s’han iniciat els primers tràmits notarials per formalitzar la dissolució.<br />
<br />
En relació amb la constitució de la societat la corporació pública va realitzar diverses aportacions no dineràries d’actius a la consultant, que entre d’altres es va incloure els edificis on s’ubiquen les instal·lacions de la societat. En aquest sentit, per dites aportacions no dineràries la corporació pública va procedir a liquidar el corresponent Impost sobre transmissions patrimonials, en el moment de l’aportació no dinerària. Concretament, en la constitució es van aportar diferents elements patrimonials, entre altres, diversos béns immobles.<br />
<br />
Durant els anys d’existència, la societat, no ha hagut de realitzar inversions significatives a excepció d’alguna compra de determinats elements.<br />
<br />
En tractar-se d’una operació de dissolució d’una societat depenent al 100% d’un organisme públic, es generen dubtes en relació amb els tributs que serien exigibles.<br />
<br />
ANTECEDENTS APLICABLES<br />
<br />
En primer lloc, és escaient analitzar la possibilitat d’incloure aquesta operació de dissolució dins dels supòsits previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>:<br />
<br />
- L’operació de dissolució de la societat A on, aquesta societat, transfereix el conjunt del seu patrimoni de manera universal a la corporació pública, quedant extingida; està descrit en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.1 lletra c) i d) de la referida Llei 17/2017</a>.<br />
<br />
- L’Aplicació de la normativa tributària ha de tenir un caràcter universal i més en el cas d’una norma com aquesta que ha estat creada per ordenar i resoldre situacions on determinades operacions societàries podien arribar a generar un cost tributari significatiu.<br />
<br />
- No s’estableix en aquesta llei una exempció per les administracions públiques. Aquesta possible exempció crearia un perjudici, en aquest cas, a la corporació pública i també, a la societat A que s’hauria de resoldre i equilibrar mitjançant un règim especial per societats amb participació pública. Sense l’existència d’un règim especial específic ni una exclusió clara, entenem que cal incloure a les entitats públiques dins de les disposicions d’aquesta Llei.<br />
<br />
- L’activitat econòmica que s’ha vingut realitzant amb els actius de la societat, no s’ha aturat.<br />
<br />
Tenint en compte l’exposat, plantegem les següents qüestions sobre el tractament fiscal de l’operació descrita per la Consultant.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Consulta principal<br />
<br />
- Aquesta operació de dissolució, es troba subjecta al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial descrites en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>?<br />
<br />
Consulta subsidiària<br />
<br />
Subsidiàriament, en el cas que la resposta a la consulta principal fos negativa, es plantegen dos consultes addicionals:<br />
<br />
- Tenint en compte la naturalesa singular dels actius de la societat transmitent i les aïllades inversions realitzades amb posterioritat, és necessari, en aquest cas, obtenir el certificat de valor actualitzat? i, en cas afirmatiu, quina documentació caldria presentar per què el Departament de Tributs i Fronteres el pugui emetre?<br />
<br />
- Donades les dificultats d’obtenció d’una valoració realista dels actius, es podria considerar com a valor raonable el valor comptable dels actius? o pel contrari, cal presentar un peritatge?<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentada en temps i forma aquesta consulta i la documentació adjunta i, previs als tràmits oportuns, procedeixi a la resolució de la mateixa i a la seva posterior notificació a la direcció indicada a l’encapçalament.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la possibilitat que la transmissió del patrimoni de la consultant com a conseqüència de la seva dissolució al seu soci únic, que és un organisme públic, es pugui acollir al règim fiscal de reorganització empresarial, primerament s’ha de tenir present que aquest règim només s’aplica a determinades operacions que estan específicament incloses als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">articles 1 i 2 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.<br />
<br />
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.<br />
<br />
<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de fusió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una o diverses entitats transfereixen a una altra entitat ja existent la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent a una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’altra entitat i, en el seu cas, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
b) Dues o més entitats transfereixen a una altra entitat de nova creació la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de la nova entitat i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
c) Una entitat transfereix el conjunt del seu patrimoni de manera universal, quedant extingida, a l’entitat que posseeix la totalitat dels valors representatius del seu capital social.<br />
d) Una entitat transfereix el conjunt del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, a una altra entitat de la qual posseeix la totalitat dels valors representatius del seu capital social.</div><br />
<br />
2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat transfereix a dos o més entitats de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div><br />
<br />
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.</div><br />
<br />
3. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària de branca d’activitat l’operació per la qual una entitat aporta, sense quedar extingida, a una altra entitat de nova creació o ja existent la totalitat de la seva activitat o bé una o més branques d’activitat, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.<br />
<br />
4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.<br />
b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.<br />
c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.</div><br />
<br />
5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
<br />
6. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.<br />
<br />
També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.<br />
<br />
7. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.”</div><br />
<br />
El mecanisme de neutralitat fiscal es basa en el fet que les plusvàlues latents que resulten d’aquestes operacions no tributen en el moment de realitzar-les sinó que es difereixen, segons el tipus d’operació al moment de la transmissió efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent o bé quan els socis de l’entitat beneficiària transmeten les participacions rebudes com a conseqüència de les operacions acollides al règim de neutralitat fiscal. Com es pot observar d’aquests preceptes, el fet que una societat transmeti la totalitat del seu patrimoni al seu soci únic, que és un organisme públic, donaria lloc a una desimposició de la renda generada d’aquesta operació i no un diferiment ja que l’adquirent és una entitat totalment exempta de l’impost sobre societats.<br />
<br />
Una vegada vist que no és aplicable el règim fiscal de reorganització empresarial, per determinar la tributació en seu de la consultant a l’efecte de l’impost sobre societats, cal fer una referència especial a les normes de valoració previstes als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">apartats 1, 2 i 3 de l’article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Regles de valoració</em></strong><br />
<br />
1. Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.<br />
<br />
2. Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Els transmesos o adquirits a títol lucratiu.<br />
b) Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestació.<br />
c) Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis.<br />
d) Els transmesos en virtut de fusió, absorció i escissió total o parcial.<br />
e) Els adquirits per permuta.<br />
f) Els adquirits per canvi o conversió.</div><br />
<br />
S’entén per “valor normal del mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.<br />
<br />
3. En els casos que preveuen les lletres a, b, c i d de l’apartat 2, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes la societat consultant haurà d’integrar en la base de tributació de l’impost la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.<br />
<br />
D’altra banda, atès que els elements que seran objecte de transmissió són béns immobles, s’ha de tenir present l’obligació de fer un pagament a compte, prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45 bis, de la de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45 <em>bis</em>. <em>Pagaments a compte en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.<br />
c) Les adjudicacions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.<br />
d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.<br />
<br />
3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei.<br />
<br />
4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.<br />
<br />
5. En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través de contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte, presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.<br />
<br />
En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.<br />
<br />
6. En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte siguin atorgades a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_ter" rel="external">article 45 ter</a>.<br />
<br />
7. S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models i les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del pagament.”</div><br />
<br />
Per tant, la societat consultant haurà de liquidar un pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública. Aquest pagament a compte es determina aplicant el 10% sobre la diferència entre el valor de mercat dels elements patrimonials transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.<br />
<br />
En relació amb les qüestions relacionades amb l’acreditació del valor d’adquisició, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_39" rel="external">Reglament de l’impost sobre societats, a l’article 39</a>, desenvolupa i concreta els requisits per a la seva aplicació pràctica:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 39. <em>Acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració</em></strong><br />
<br />
1. Quan l’obligat tributari ha d’acreditar obres de millora o inversions que augmenten el valor d’adquisició o, en el cas de noves promocions immobiliàries, ha de justificar davant l’Administració tributària l’import de les inversions o les millores efectuades que augmenten el valor d’adquisició del bé o el dret objecte de gravamen, també ha d’aportar la documentació següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Autorització de les obres efectuades d’acord amb la legislació urbanística.<br />
b) Factures acreditatives de les obres autoritzades, detall dels costos de l’obra i certificats d’obra.<br />
c) Documents acreditatius del pagament de les factures.<br />
d) Escriptura de divisió en propietat horitzontal en què consti l’assignació del coeficient que correspon a cada unitat construïda, en el cas de les noves promocions immobiliàries, i, si escau, el detall de la repercussió dels costos a cadascuna d’aquestes unitats.<br />
e) Títol de propietat que acrediti la data d’adquisició i l’import.<br />
f) Acreditació del valor fiscal net.</div><br />
<br />
2. En els supòsits derivats de l’execució forçosa d’una resolució judicial que comporti l’alienació de béns immobles, es podrà acreditar el valor d’adquisició mitjançant l’aportació d’una taxació pericial, sempre que s’acrediti la impossibilitat de presentar la documentació mencionada en el punt anterior.<br />
<br />
3. En el termini d’un mes, l’Administració ha de comprovar i ha d’emetre un certificat del valor d’adquisició actualitzat que ha d’incloure l’import de les inversions, les obres i les millores efectuades. En el cas de les promocions immobiliàries, s’ha d’emetre un certificat per a cada unitat construïda.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest article, la societat consultant té la possibilitat de sol·licitar l’acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració, sempre que hagi d’acreditar obres de millora o inversions que incrementin el valor d’adquisició del elements objecte de transmissió.<br />
<br />
Sobre la qüestió quant a l’acreditació del valor de mercat, tal com s’ha mencionat anteriorment, s’entén per valor normal del mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars; aquest valor es podria acreditar amb una taxació pericial, entre altres mitjans de prova admesos en dret. Tanmateix, no es pot entendre com a tal el seu valor net comptable.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-09-30T16:20:48+00:00</published>
    <updated>2025-09-30T16:20:48+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D738"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D738</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=737" data-type="trackeritem" data-object="737">CV0339-2025 Consulta vinculant a tributs, el 27 de març del 2025, en relació amb la localització dels serveis de formació</a><br />Data document:: 27/03/2025<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_localitzaci_dels_serveis_de_formaci_">Consulta vinculant en relació amb la localització dels serveis de&nbsp;formació<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_localitzaci_dels_serveis_de_formaci_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable329-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable329">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0339-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">27/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta Vinculant amb relació a la subjecció a l’Impost General Indirecte<br />
<br />
Consultant: Societat A.<br />
<br />
1. Antecedents<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a la possible subjecció a l’Impost General Indirecte (en endavant, “IGI”) al Principat d’Andorra, de l’activitat de formació prestada des del Principat d’Andorra a clients establerts a Espanya.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>.<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012 de 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a>, (d’ara endavant, “la Llei”).<br />
Decret del 2-07-2014 pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">Reglament de l’Impost General Indirecte</a>, (d’ara endavant, “el Reglament”).<br />
Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G" rel="external">Reglament d’aplicació dels Tributs</a>.</div><br />
<br />
Manifestacions prèvies:<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifesto expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a)    Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o qualificació tributària que correspongui al cas plantejat en aquesta consulta.<br />
b)    Que la consulta que presento es refereix al període impositiu 2025 i següents.</div><br />
<br />
2. Descripció dels fets<br />
<br />
L’entitat andorrana A (d’ara endavant, “el Consultant”), té la intenció de realitzar formacions per una entitat espanyola que imparteix formacions reglades, així com per a terceres entitats que no imparteixen formació reglada, i per a persones físiques establertes a Espanya.<br />
<br />
La formació que es pretén impartir es prestaria en la majoria dels casos de forma telemàtica des del territori del Principat, si bé, els destinataris de la mateixa serien tant empresaris o professionals a efectes de l’IGI, com persones físiques, tots ells no establerts en el Principat.<br />
<br />
Considerant que, a la data del present escrit, el Consultant, entre altres activitats, està autoritzat a realitzar formacions en els àmbits de l’economia, de la fiscalitat, de la comptabilitat i de la gestió d’empreses, tal i com es troba reflectida a les activitats detallades del seu certificat del Registre de Comerç i Industria.<br />
<br />
El Consultant es qüestiona sobre la subjecció a l’IGI sobre determinats serveis prestats, com es detallarà a continuació.<br />
<br />
3. Interpretació fiscal de la qüestió plantejada<br />
<br />
En primer lloc, d’acord amb el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44.7.c) de la Llei prèviament citada</a>, el Consultant entén que, depenent de la condició del receptor dels serveis prestats per la societat A, la operació es pot entendre localitzada al Principat d’Andorra o a Espanya.<br />
<br />
En aquest sentit, a continuació es cita el referit article:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 44. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials</em></strong><br />
<br />
Se entendran prestats en el territori andorrà els següents serveis:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
7. Els que s’enuncien a continuació, quan es presten materialment en territori andorrà i el destinatari no és un empresari o professional actuant com tal:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Els serveis relacionats amb manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives, jocs d’atzar o similars, tal com feries o exposicions, inclòs els serveis d’organització i altres accessoris.”</div></div><br />
<br />
En aquest sentit, a continuació es fa un desglossament de cadascuna de les possibilitats:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La societat A presta formacions presencials a persones físiques que resideixen a Espanya: d’acord amb el citat precepte, l’activitat no es trobaria subjecta a IGI a Andorra.<br />
- La societat A presta formacions presencials a empresaris o professionals a efectes de l’impost que resideixen a Espanya: d’acord amb el citat precepte, l’activitat no es trobaria subjecte a IGI a Andorra<br />
- La societat A presta formacions online a persones físiques que resideixen a Espanya: d’acord amb el citat precepte, l’activitat estaria subjecta a IGI.<br />
- La societat A presta formacions online a empresaris o professionals a efectes de l’impost que resideixen a Espanya: d’acord amb el citat precepte, l’activitat no estaria subjecta a IGI andorrà, i en conseqüència, no deuria de repercutir IGI en la factura emesa a l’entitat resident a Espanya.<br />
- La societat A presta formacions online a persones físiques que resideixen a Espanya, si be, el professor es troba ubicat a Estats Units, des d’on imparteix la formació en qüestió: d’acord amb el citat precepte, l’activitat estaria subjecta a IGI.</div><br />
<br />
Conflicte amb <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210205" rel="external">CV0205-2021</a><br />
<br />
No obstant això, aquesta Administració va publicar en l’any 2021 una Consulta Vinculant amb relació a les normes de localització dels serveis prestats en concepte de formació online per a jugadors de pòquer, amb número de resolució <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210205" rel="external">CV0205-2021 i data d’emissió 10 de juny de 2021</a>.<br />
<br />
En aquesta consulta, aquest centre directiu considera que, en el escenari que la societat efectuï formació en territori andorrà, amb independència de la condició del destinatari (empresari o professional que actuï con a tal) i de lloc on estigui establert el destinatari, el servei es localitzarà en territori andorrà i, en conseqüència, aquest servei estarà subjecte a IGI.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
En conseqüència, el Consultant pel que fa als serveis prestats a destinataris empresari o professional no establerts a Andorra, que aquesta resolució no és ajustada a la normativa interna de l’impost i, per tant, interessa a aquesta part sol·licitar la confirmació del següents escenaris:<br />
<br />
1) La prestació de formació presencial sobre territori espanyol per una entitat andorrana a persones jurídiques que radiquen a Espanya està subjecta a IGI?<br />
<br />
2) La prestació de formació presencial sobre territori espanyol per una entitat andorrana a persones físiques que radiquen a Espanya està subjecta a IGI?<br />
<br />
3) La prestació de formació online per una entitat andorrana a persones físiques que radiquen a Espanya està subjecta a IGI?<br />
<br />
4) La prestació de formació online per una entitat andorrana a persones jurídiques que radiquen a Espanya està subjecta a IGI?<br />
<br />
5) La prestació de formació online a persones físiques que radiquen a Espanya per un professor establert a Estats Units i subcontractat per la societat A, on el formador imparteix la formació des d’Estats Units, esta subjecta a IGI?<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostres qüestions tributàries relacionades amb les normes de localització aplicables als serveis de formació, cal fer referència a les regles generals i especials previstes als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">43</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">44.3 i 44.7</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43.<em> Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals</em></strong><br />
<br />
1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.<br />
b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.”</div><br />
<br />
<strong>Article 44. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials</em> </strong><br />
<br />
S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. L’accés a manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives o similars, com fires o exposicions, i els serveis accessoris al mateix, sempre que el destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal i dites manifestacions tinguin lloc efectivament en el territori andorrà.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
7. Els que s’enuncien a continuació, quan es presten materialment en territori andorrà i el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Els serveis relacionats amb manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives, jocs d’atzar o similars, com fires o exposicions, incloent els serveis d’organització i altres serveis accessoris.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Tenint en compte aquest preceptes, sobre la primera i la segona qüestions, si la formació es fa efectivament fora del territori andorrà, amb independència de la consideració del destinatari (empresari o professional actuant com a tal o no), en aplicació dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">apartats 3 i 7 de l’article 44</a>, aquestes formacions no s’entendrien localitzades a Andorra i, per tant, no estarien subjectes a l’impost.<br />
<br />
Pel que fa a les qüestions 3 i 4, relacionades amb les formacions efectuades per la consultant de forma telemàtica des d’Andorra, com que aquesta formació es fa efectivament des d’Andorra, amb independència del mitjà que s’utilitza per portar-la a terme, la consideració del destinatari (empresari o professional actuant com a tal o no) i del lloc on estigui establert, en aplicació dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">apartats 3 i 7 de l’article 44</a>, aquestes formacions s’entendrien localitzades a Andorra i subjectes a l’impost. Aquest criteri ja ha estat manifestat pel Departament de Tributs i de Fronteres mitjançant la resposta vinculant número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210219" rel="external">CV0219-2021, emesa en data 10 de setembre del 2021</a>, i amb la número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210205" rel="external">CV0205-2021, emesa en data 10 de juny del 2021</a>.<br />
<br />
Quant a la cinquena qüestió, en què els destinataris són persones que no actuen com a empresaris o professionals, si el servei es contracta amb la consultant i és la mateixa que presta el servei, aquest servei s’entendrà localitzat en territori andorrà i subjecte a l’impost, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44.7</a>, amb independència que la consultant subcontracti els serveis d’una altra persona.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-09-30T11:00:08+00:00</published>
    <updated>2025-09-30T11:00:08+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D737"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D737</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=735" data-type="trackeritem" data-object="735">CV0338-2025 Consulta vinculant a tributs, el 24 de març del 2025, en relació amb l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats</a><br />Data document:: 24/03/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_r_gim_especial_de_societats_de_tinen_a_de_participacions_en_societats">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en&nbsp;societats<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_r_gim_especial_de_societats_de_tinen_a_de_participacions_en_societats" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable330-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable330">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0338-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">24/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor X, en tant que apoderat legal de la societat andorrana A (en endavant, la Societat).<br />
<br />
Així, en nom i representació de la Societat,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2025.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La consultant és una societat andorrana constituïda com a capçalera d’un grup empresarial que ha anat adoptant un rol de societat hòlding o de mera tenidora d’accions, sense perjudici que encara rep el resultat d’operacions dutes a terme en exercicis anteriors.<br />
<br />
Es valora fermament sol·licitar l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societat previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">art. 38 de la Llei de l’impost sobre societats</a> (LIS). La consultant donaria compliment a tots els requisits establerts en la normativa i, per això, modificaria al seu objecte social a, exclusivament, la gestió i tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra. No obstant això, tot i no realitzar cap mena d’actuació, fruit de la materialització del resultat de prestacions de serveis d’anys anteriors, podria rebre ingressos derivats de la seva activitat anterior.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
PRIMERA.- de la sol·licitud i concessió administrativa del règim especial de societats de tinença de participacions en societats<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">art. 38 de la Llei de l’impost sobre societats</a> regula el règim especial de societat de tinença de participacions en el següent sentit:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.<br />
<br />
2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.<br />
<br />
3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">apartat 2, de l’article 20</a> són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.<br />
<br />
Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.<br />
<br />
Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.<br />
<br />
En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.<br />
<br />
La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.<br />
<br />
4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.<br />
<br />
5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_38" rel="external">art 38 del Reglament de l’impost sobre societats</a> s’estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els obligats tributaris que vulguin gaudir de l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">article 38 de la Llei de l’impost sobre societats</a> han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats.<br />
<br />
(...)<br />
<br />
3. El règim s’aplica al període impositiu que finalitzi amb posterioritat a l’autorització del ministeri encarregat de les finances, i els successius que concloguin abans de comunicar la renúncia al règim al ministeri encarregat de les finances.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
Per tant, un cop modificat els estatuts socials per adaptar l’objecte social de la consultant a allò previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">art. 38 LIS</a>, aquesta podrà sol·licitar, a través de la declaració censal corresponent, l’aplicació del règim i aplicar-lo en el mateix període impositiu en el qual obtingui l’autorització corresponent.<br />
<br />
Els ingressos que la consultant obtingui per dividends o per la transmissió de participació de societats, sempre que respectin els demés requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">apartat 3 de l’art. 38 LIS</a>, estaran exempts de l’impost sobre societats.<br />
<br />
SEGONA.- del tractament fiscal en l’impost sobre societats dels ingressos obtinguts per la consultant des de la concessió de l’esmentat règim especial<br />
<br />
Des de la concessió per l’Administració del règim especial previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">art. 38 LIS</a>, els ingressos que la consultant obtingui per dividends o per la transmissió de participació de societats estaran exempts de l’impost sobre societats.<br />
<br />
Els possibles ingressos diferents als dividends o al benefici per la transmissió de la seva participació en societats, sempre de caràcter residual i corresponents a serveis o operacions realitzades amb anterioritat a l’aplicació de l’esmentat règim especial de tinença de participacions en societats, no suposarien en cap cas una vulneració de la prohibició de tenir un objecte diferent a la gestió i tinença de participacions en societats <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2010095#Article_38" rel="external">art. 38.1 LIS</a>).<br />
<br />
En concret, el reconeixement d’aquests ingressos en períodes impositius en que resulta d’aplicació del règim especial serien conseqüència d’obligacions legals derivades de la normativa comptable o fiscal però no del desenvolupament de cap activitat d’aquell període (per exemple pel resultat de plets que, en aquests moments es troben pendents de resolució per part de l’autoritat judicial). Tot això sense perjudici que s’integrarien en la base de tributació de l’impost sobre societats de la consultant en el període impositiu en que ja resultarà d’aplicació l’esmentat règim especial de tinença de participacions en societats.<br />
<br />
D’altre banda, ressaltar que la introducció del règim especial previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">art. 38 LIS</a> constitueix una decisió conscient del legislador d’excloure, en tots el casos, de tributació els beneficis provinents de la participació en societats andorranes o estrangeres. Aquesta renúncia del legislador a gravar la possible renda positiva generada cerca situar el Principat d’Andorra com una jurisdicció competitiva per atreure societats hòlding en l’àmbit europeu.<br />
<br />
La pròpia Administració, en la seva resolució de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180111" rel="external">consulta vinculant núm. CV0111-2018</a>, ha compartit aquesta premissa explícitament:<br />
<br />
<div class='cita'>“Vist que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre</a>, modificada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2011017" rel="external">Llei 17/2011, del 1 de desembre</a> i per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, a l’apartat 3</a>, estableix que “les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió [...]”, i atès que la societat consultant està acollida al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres, en el cas en qüestió, els guanys que es produeixen com a conseqüència dels canvis en el valor raonable de les accions que s’han d’imputar en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici, en aplicació de la norma de valoració posterior dels actius financers de negociació establerta al Pla general de comptabilitat, estaran exempts de l’impost sobre societats.”</div><br />
<br />
És a dir, segons el criteri establert per l’Administració, els guanys produïts pel canvi de valor de les participacions en altres societats propietat de l’entitat holding acollida al règim fiscal especial quedarien exempts de tributació en aplicació de les prerrogatives del propi règim fiscal especial.<br />
<br />
En aquest sentit, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15.2 i 15.3 LIS</a>, en el cas d’una hipotètica dissolució i liquidació, la companyia estaria obligada a incloure en la base de tributació de l’última autoliquidació la diferència positiva o negativa existent entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals.<br />
<br />
En aquests supòsits, estaríem davant un ingrés ocasionat també com a conseqüència dels canvis en el valor raonable de les participacions en altres societats i, per tant, l’ajust extracomptable derivat de la diferencia entre el valor normal de mercat i el valor dels elements transmesos quedaria compensat per l’ajust extracomptable a la inversa corresponent al propi règim especial de tinença de participacions en societats.<br />
<br />
Com podem veure, l’Administració accepta aquesta voluntat del legislador i, per tant, accepta que l’aplicació d’aquest règim comporta la no tributació dels beneficis procedents de les participacions de societats, en aquest cas, negociades en mercats organitzats, encara que no s’hagin obtingut per raó d’obtenció de dividends o la transmissió d’aquestes, sinó que provinguin de canvis de valoració.<br />
<br />
A aquests efectes, resulta irrellevant que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180111" rel="external">consulta vinculant núm. CV0111-2018</a> correspongui a la redacció prèvia de l’actual <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">article 38 LIS</a>, en la mesura que la modificació únicament s’ha centrat a permetre l’aplicació d’aquest règim també a la participació en societats andorranes.<br />
<br />
Resultaria sense fonament i contrari a la voluntat del legislador pretendre gravar definitivament la possible renda que hagi generat aquesta participació en societats quan la consultant hagi estat explícitament autoritzada a aplicar l’esmentat règim especial.<br />
<br />
El posicionament fiscal de la consultant exposat anteriorment pel supòsit de dissolució i liquidació de la societat andorrana que aplica el règim especial de societats de tinença de participacions, resultaria idènticament aplicable en el supòsit de trasllat del domicili social i fiscal de la societat a un tercer país diferent al Principat d’Andorra, donat que el potencial guany derivat tindria fonament en el canvi de valor raonable de les participacions en altres societats.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tot tenint en compte la descripció dels fets exposats en aquest escrit, es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les qüestions següents:<br />
<br />
1)    Que reconegui que, la possible obtenció d’ingressos corresponents a serveis o operacions realitzades amb anterioritat al període impositiu de la modificació de l’objecte social de la societat, no impedirà l’aplicació règim especial de societats de tinença de participacions en societats de l’impost sobre societats.<br />
<br />
2) Que confirmi que, en l’hipotètic cas de dissolució i liquidació de la societat andorrana consultant, en l’última autoliquidació de l’impost sobre societats podria tenir que realitzar dos ajustos extracomptables:<br />
<br />
a)    La diferència positiva o negativa existent entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2010095#Article_15" rel="external">art. 15.2 i 15.3 LIS</a>).<br />
<br />
b)    Els possibles ajusts extracomptables anteriors que corresponguin a la participació en societats andorranes o estrangeres, serà objecte d’ajust extracomptable pel mateix import però en signe contrari a conseqüència de l’aplicació de l’esmentat règim especial.<br />
<br />
3)    Per últim, que la solució jurídica aplicable en supòsit de dissolució i liquidació, resultaria també aplicable en el supòsit de trasllat del domicili social i fiscal de la societat andorrana a un tercer país.<br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra qüestió relacionada amb la possibilitat d’aplicar el règim especial de societats de tinença de participacions en societats, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> preveu les condicions i les obligacions que s’han de complir per aplicar aquest règim:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 38. <em>Règim especial de societats de tinença de participacions en societats</em> </strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.<br />
<br />
2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.<br />
<br />
3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">apartat 2 de l’article 20</a> són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.<br />
<br />
Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.<br />
<br />
Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.<br />
<br />
En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.<br />
<br />
La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.<br />
<br />
4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.<br />
<br />
5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_32" rel="external">Reglament de l’impost sobre societats, a l’article 32</a>, desenvolupa, entre altres aspectes, els requisits formals per acollir-se al règim especial de societats de tinença de participacions en societats:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 32. <em>Règim especial de societats de tinença de participacions en societats</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que vulguin gaudir de l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">article 38 de la Llei de l’impost sobre societats</a> han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats.<br />
<br />
2. Els obligats tributaris que s’acullin a aquest règim especial han d’identificar a la memòria dels comptes anuals els conceptes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- El detall de les participacions en les societats que tinguin o hagin mantingut en l’exercici.<br />
- El valor patrimonial de la cartera posseïda.<br />
- Els dividends o reserves que percebin en l’exercici.</div><br />
<br />
3. El règim s’aplica al període impositiu que finalitzi amb posterioritat a l’autorització del ministeri encarregat de les finances, i els successius que concloguin abans de comunicar la renúncia al règim al ministeri encarregat de les finances.<br />
<br />
4. La societat ha d’informar en el moment de presentar la declaració a què fa referència l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_45" rel="external">article 45</a> de l’exempció obtinguda en la base de tributació.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, per a l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats l’objecte social de les entitats ha de ser exclusivament la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra. És a dir, durant el període d’aplicació del règim tots els ingressos han de derivar estrictament d’aquesta activitat. En el cas en qüestió, en què es manifesta que la consultant es reconeixerà ingressos com a conseqüència d’obligacions legals derivades de la normativa comptable o fiscal en períodes impositius on es preveu aplicar el règim especial, no seria aplicable el règim especial de societats de tinença de participacions en societats.<br />
<br />
Pel que fa a la resta de qüestions relacionades amb la tributació en els supòsits d’extinció o canvi de residencia de la consultant, donat que no es aplicable el règim especial de societats de tinença de participacions en societats, no s’emet una resposta.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-07-08T16:07:24+00:00</published>
    <updated>2025-07-08T16:07:24+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D735"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D735</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=734" data-type="trackeritem" data-object="734">CV0337-2025 Consulta vinculant a tributs, del 7 de març del 2025, en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb actius digitals</a><br />Data document:: 07/03/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_determinades_operacions_efectuades_amb_actius_digitals">Consulta vinculant en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb actius&nbsp;digitals<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_determinades_operacions_efectuades_amb_actius_digitals" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable331-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable331">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0337-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">07/03/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a>.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a>.<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a><br />
<br />
1. MANIFESTACIONS PRÈVIES.<br />
<br />
El Sr. A, d’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’Ordenament Tributari</a> (en endavant, LBOT), desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11 de febrer del 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), manifesta expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la consulta;<br />
<br />
b) Que la consulta que presento, es refereix al període impositiu començat aquest exercici 2024 i, en el seu cas, els següents.</div><br />
<br />
2. ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DETALLADES DEL CAS.<br />
<br />
El consultant és resident administratiu al Principat d’Andorra des de l’any 2021 i resideix al Principat, des d’aleshores, de manera ininterrompuda.<br />
<br />
El consultant és inversor en diverses criptomonedes les quals adquirí entre els anys 2017 i 2024.<br />
<br />
De resultes de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a> (d’ara endavant Llei 24/2022), sorgeixen diversos dubtes pel que respecta a la seva interpretació.<br />
<br />
Tal com s’ha exposat, el consultant és un inversor experimentat en criptomonedes i vol plantejar diverses consultes per a determinar si, determinades conductes, es consideren fets imposables a efectes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a> (IRPF).<br />
<br />
En aquest sentit, degut a que es tracta d’una qüestió tècnica, cal fer una explicació detallada de les circumstàncies específiques del cas.<br />
<br />
En primer lloc, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022</a> defineix, al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#Article_2" rel="external">article 2.3, sotsapartat 73</a>, com a token: “representació digital de valor, ja sigui en forma d’interessos o de drets econòmics, de governança, de drets d’utilitat o de drets de consum, en un llibre registre distribuït de propietat que està protegit emprant criptografia a fi d’assegurar la seva autenticitat i a fi d’evitar modificacions o falsificacions sense el consentiment del seu propietari, i que sigui susceptible de ser emès, transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.”<br />
<br />
A tall d’exemple, a hores d’ara, els tokens més coneguts són bitcoin que el seu ticker és BTC i ether que el seu ticker és ETH. Tot i això, a hores d’ara, hi ha milers de tokens diferents.<br />
<br />
A títol informatiu i per evitar confusions, recordem que el nom del token s’escriu amb lletra minúscula i el nom de la xarxa o cadena en la qual cada token opera s’escriu la primera lletra amb majúscula i les altres lletres en minúscula. Aclarit això i per evitar confusions entre la moneda i la cadena o xarxa, d’ara endavant ens referirem a la criptomoneda “bitcoin” com BTC (que és el seu ticker) i a la xarxa com “Bitcoin”. En el cas del ether ens referirem al mateix com ETH (que és el seu ticker) i la seva xarxa nativa com Ethereum.<br />
<br />
Per tant, BTC opera únicament en la seva xarxa nativa Bitcoin i ETH, almenys en els seus inicis, en la seva xarxa nativa Ethereum Mainnet. Com exposarem més endavant, i això és part de la consulta, ETH ha passat progressivament a ser un token “multicadena” que pot operar-se en nombroses cadenes secundàries, xarxes o capes L2 (Layer 2 en anglès).<br />
<br />
Al nostre cas, la consulta del sotasignat està relacionada amb BTC i ETH i planteja tres qüestions: (A), l’eventual generació d’un fet imposable per dur a terme una determinada conducta (canvi de cadena); (B), la possibilitat d’utilitzar el mètode LIFO (Last in First Out) i (C), l’eventual exempció del guany patrimonial generat en cas que la renda obtinguda es reinverteixi íntegrament en actius al Principat d’Andorra.<br />
<br />
(A), Sobre l’eventual generació d’un fet imposable per dur a terme una determinada conducta (canvi de cadena).<br />
<br />
La criptomoneda BTC pot migrar entre diferents cadenes de blocs per tal de realitzar transaccions que no són possibles en la seva pròpia cadena. Aquest procés permet que els usuaris de BTC puguin aprofitar les funcionalitats específiques d’altres cadenes de blocs, com Ethereum, que permeten operacions com els contractes intel·ligents (els anomenats “Smart Contracts”), que no són possibles directament a la xarxa Bitcoin ja que el llenguatge és “no Turing-complet” el què limita la seva capacitat de processament.<br />
<br />
Degut a la limitació de la xarxa de Bitcoin per a operar amb “Smart Contracts”, diverses organitzacions van crear “wrapped bitcoin” (el seu ticker és wBTC). wBTC és una versió de BTC que pot utilitzar-se a la xarxa Ethereum per tractar-se d’un token ERC-20 compatible amb aquesta xarxa. D’aquesta manera, pots “enrotllar” (en anglès “wrap”) el teu BTC en wBTC. En conseqüència, entregues el teu BTC i reps la mateixa quantitat de wBTC a canvi.<br />
<br />
El avantatges que proporciona wBTC respecte BTC són, entre d’altres, poder utilitzar la xarxa Ethereum per a fer transaccions o interactuar amb aplicacions que només funcionen a la xarxa Ethereum. Un cop l’usuari hagi acabat, pot tornar a convertir el seu wBTC en BTC “original” i fer que torni a la xarxa nativa de Bitcoin.<br />
<br />
En termes analògics, podem comparar BTC amb els diners reals que portes al casino, mentre que wBTC (wrapped bitcoin) serien les fitxes del casino. Quan entres al casino (la xarxa Ethereum), canvies els teus diners de curs legal (en el nostre cas la criptomoneda BTC) per fitxes del casino (wBTC). Aquestes fitxes representen el valor dels teus diners reals però només es poden utilitzar dins del casino (per transaccions i contractes intel·ligents a Ethereum). Els diners reals es mantenen en custòdia de manera segura, assegurant que les fitxes tenen un valor equivalent. Així, quan acabes la teva activitat al casino, pots canviar les teves fitxes per diners reals, de la mateixa manera que pots convertir wBTC en BTC quan ja no necessitis les funcionalitats de la xarxa Ethereum.<br />
<br />
Al respecte cal fer dues precisions: (1), quan canvies BTC per wBTC, estàs transferint la custòdia dels teus BTC a una entitat de confiança, similar a quan deixes els teus “diners reals” (euro) al casino. L’usuari pot recuperar el seu BTC sempre que ho desitgi, però fins llavors, estan sota la custòdia d’un tercer de confiança: l’entitat emissora de wBTC i, (2), l’emissió de wBTC (equivalent a les fitxes del casino) ha de ser transparent i auditable per assegurar que cada wBTC en circulació està recolzat per una quantitat equivalent de BTC en custòdia. Aquest procés és similar a les fitxes del casino ja que aquestes han de tenir un valor equivalent en “diners reals” guardats a la caixa del casino.<br />
<br />
En aquest sentit, és d’especial rellevància citar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei 24/2022., Apartat “3.</a> Tributació específica”, sot apartat 5, quan diu: “Per determinat el guany o la pèrdua que es pugui donar del canvi d’una determinada criptomoneda a euros o a un altre actiu digital, s’haurà de comparar el valor de transmissió, determinat com l’import en euros o percebut en el moment de la conversió de les monedes virtuals, amb el valor en euros que tenien aquestes monedes quan es van adquirir”.<br />
<br />
Com s’ha explicat, un canvi de “cadena” o “xarxa” no es pot considerar, a criteri del sotasignat, un canvi d’una determinada criptomoneda a una altra.<br />
<br />
Cal precisar que aquests intercanvis entre BTC i wBTC no tenen res a veure amb l’activitat econòmica del sol·licitant.<br />
<br />
Una situació similar es planteja amb el canvi de cadena del token ETH des de la seva xarxa nativa Ethereum a les nombroses capes 2 o “Layer 2” (L2).<br />
<br />
La capa 1 és la cadena de blocs “nativa” d’Ethereum. Ethereum i Bitcoin són ambdues cadenes de blocs de capa 1, perquè són la base sotsjacent sobre la qual s’han construït diverses xarxes de capa 2. Exemples de projectes de capa 2 inclouen els «rollups» (o acumulacions) en Ethereum i la xarxa Ligthning en Bitcoin. Tota l’activitat de transacció de l’usuari en aquests projectes de capa 2 pot establir-se en última instància en la cadena de blocs de la capa 1.<br />
<br />
Ethereum també funciona com una capa de disponibilitat de dades per a la capa 2. Els projectes de la capa 2 publicaran les dades de les seves transaccions a capa 1 nativa d’Ethereum, confiant que estaran disponibles després en aquesta xarxa. Aquestes dades poden utilitzar-se per obtenir l’estat de la capa 2, o per a disputat transaccions en la capa 2.<br />
<br />
Els beneficis de la capa 2 són tres principalment: comissions més baixes, mantenir la seguretat i ampliar casos d’ús. Entre aquests casos d’ús destaca l’accés a tot l’extens i creixent ecosistema Defi (finances descentralitzades).<br />
<br />
Exemples de capes 2 o L2 són Arbitrum One, Optimism, Base, ZKsync, Blast o Starknet, tot i que hi ha moltes més. En la majoria dels casos esmentats, ETH ni tan sols canvia de ticker en canviar d’una capa a una altra des de la xarxa nativa Ethereum. Per a aquests canvis s’utilitzen els anomenats “Bridges” o ponts. Un Bridge és realment un contracte intel·ligent en el qual, per exemple, diposites 1 ETH de xarxa Ethereum i et lliura 1 ETH de xarxa Optimism o de Blast. Per tant el “tercer de confiança” que esmentàvem en el cas de BTC i wBTC, aquí seria el Bridge o pont, encara que, en aquest cas, descentralitzat. En el moment en el qual una persona vulgui recuperar el seu ETH de xarxa Ethereum, es pot realitzar l’operació contrària.<br />
<br />
A l’apartat “4. QÜESTIONS PLANTEJADES”, el sotasignat exposarà el dubte jurídic que vol plantejar a la vista d’aquestes precisions.<br />
<br />
(B), Sobre la possibilitat d’utilitzar el mètode LIFO (Last in First Out).<br />
<br />
D’altra banda, de l’anàlisi de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022</a>, el consultant té dubtes respecte a la legitimitat per a aplicar el mètode LIFO (Last in First Out). En efecte, segons estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">disposició addicional segona, apartat 2, de l’esmentada Llei</a>: “L’intercanvi de criptomonedes per diner fiat o per altres criptomonedes té la consideració de transmissió a títol onerós o gratuït de béns, i en determinarà un guany o una pèrdua patrimonial que s’haurà d’imputar al moment en què tingui lloc l’alteració patrimonial, o sigui, en el moment en què es produeixi la transferència de l’actiu digital, en funció del mètode FIFO (First in, First out).”<br />
<br />
Tanmateix, a continuació, a l’apartat “3. Tributació específica”, sot apartat 5, de la mateixa disposició, diu: “En el cas que l’inversor hagi efectuat més d’una operació amb la mateixa moneda virtual, la valoració s’haurà de portar a terme aplicant qualsevol mètode de valoració generalment acceptat i que permeti valorar, de forma raonable, fiable i adequada a les seves característiques, la cartera de les monedes virtuals de què és titular l’obligat tributari. En tot cas, una vegada s’ha escollit un determinat mètode, aquest s’ha de mantenir, com a mínim, fins a la transmissió de totes les monedes virtuals homogènies. Així mateix, en cas d’una eventual comprovació del Departament de Tributs i de Fronteres, els valors esmentats s’hauran d’acreditar mitjançant qualsevol prova admesa en dret.”<br />
<br />
Per tant, de la lectura del paràgraf immediatament anterior (que, recordem, està inclòs dins de l’apartat. “3. Tributació especifica”), sembla deduir-se que es podrien utilitzar altres mètodes de valoració generalment acceptats, com LIFO (Last in, First out).<br />
<br />
(C), Sobre l’eventual exempció del guany patrimonial generat en cas que la renda obtinguda es reverteixi íntegrament en actius al Principat d’Andorra.<br />
<br />
Finalment, pel que fa a l’exempció del guany patrimonial generat en cas que la renda obtinguda es reverteixi íntegrament en actius al Principat d’Andorra s’han de fer varis comentaris abans de plantejar les corresponents consultes.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei 24/2022, Apartat “3</a>. Tributació específica”, sot apartat 9, estableix: “Un cop determinada la renda del capital, s’aplicarà un coeficient reductor o d’abatiment del 25% anual per cada any de permanència a partir del segon any, sempre que s’hagin mantingut els actius digitals sense haver-los canviat per diner fiat o altres actius digitals, i es reinverteixin íntegrament en actius al Principat d’Andorra”.<br />
<br />
Una circumstància important que cal aclarir és que el sotasignat va adquirir els criptoactius abans de convertir-se en resident al Principat d’Andorra. Per aquest motiu, el sotasignat no té clar quin és el “dies a quo” per a l’aplicació del càlcul del “coeficient reductor”, ja que considera que hi ha almenys dues interpretacions possibles: (1), la data d’adquisició dels criptoactius o, (2) l’exercici fiscal en què el sotasignat es va traslladar al Principat d’Andorra.<br />
<br />
De la mateixa manera, la normativa aplicable no defineix què s’entén per “actius al Principat d’Andorra”, ni tampoc especifica el termini disponible per realitzar aquesta “reinversió íntegra”, ni quina data es consideraria com a referència (dies ad quem) per a que es consideri la inversió com a formalitzada.<br />
<br />
Per exemple, en el cas d’un immoble, podria tractar-se de : (1) la data del contracte de reserva; (2) la data de signatura d’un contracte d’arres; (3) la data d’escriptura davant notari o, (4), una altra data no contemplada pel sotasignat.<br />
<br />
De l’anàlisi d’aquesta normativa, no queda definit què s’entén per “25% anual per cada any de permanència a partir del segon any”. No s’especifica si aquest percentatge es refereix a l’exercici fiscal (per tant l’any 1 seria l’any en què al sotasignat adquirí la residència fiscal al Principat d’Andorra) o si, pel contrari, es calcula en relació amb la data d’adquisició dels actius, independentment de si el consultant era resident al Principat d’Andorra en aquell moment.<br />
<br />
Entre altre ordre de coses, no queda clar el moment temporal en el què l’exempció per reinversió en actius al Principat d’Andorra serà del 100%. En particular, sorgeixen dubtes sobre: (1) el “dies a quo” i (2), el moment exacte en què es considera realitzada la reinversió; (3), el termini del què es disposaria per dur a terme la inversió (mateix exercici fiscal? i, (4), quins actius compleixen els requisits per beneficiar-se de l’exempció total.<br />
<br />
A la vista d’aquestes precisions, a l’apartat “4. QÜESTIONS PLANTEJADES” es plantejaran tota una sèrie de dubtes interpretatius d’aquesta normativa.<br />
<br />
3. NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre de registre distribuït i blockchain</a>.<br />
<br />
- <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a> (IRPF).<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
4.1.- A la vista del cas exposat, l’apartat “2. ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DETALLADES DEL CAS”, sot apartat, “(A), Sobre l’eventual generació d’un fet imposable per dur a terme una determinada conducta (canvi de cadena)”, el sol·licitant durà a terme canvis entre BTC (bitcoin) i wBTC (wrapped bitcoin) i també de ETH des de la L1 nativa de Ethereum a qualsevol de les capes L2 disponibles i considera que cap d’aquests dos canvis temporals no genera un fet imposable en l’IRPF compte tingut que:<br />
<br />
(1), El BTC que es diposita a l’entitat de custòdia es conserva de manera segura, mentre que el wBTC que s’emet representa aquest BTC de manera digital a la xarxa Ethereum. El BTC en custòdia actua com una garantia per al wBTC emès;<br />
<br />
(2), wBTC funciona com un títol que permet als usuaris recuperar el BTC original. Quan un usuari desitja convertir wBTC de nou en BTC, el wBTC C és “cremat” (eliminat) i es retorna la quantitat dipositada de BTC des de la custòdia. Així, el wBTC serveix com un títol que pot ser canviat per BTC en el futur i,<br />
<br />
(3), Aquests “canvis” entre BTC i wBTC no es poden considerar com un canvi d’una criptomònada per una altra, pels motius exposats a l’apartat “2. ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DETALLADES DEL CAS” del present escrit.<br />
<br />
(4), Pel cas en que es faci una permuta de ETH, des de la L1 nativa de Ethereum a qualsevol de les capes L2 disponibles, encara que sí que existeix un canvi o permuta de 1ETH de xarxa Ethereum (L1) per 1 ETH de capa 2 (L2), el valor monetari (o contravalor) és 1:1 i el resultat és un benefici o pèrdua igual a zero. És a dir, no hi ha hagut una alteració patrimonial real que impliqui pèrdua o guany.<br />
<br />
En conseqüència, compte tingut que no hi ha una alteració patrimonial real i que, a criteri del sotasignat, en cap cas es pot considerar una alteració patrimonial ni en el sentit de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022</a> ni en el sentit de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180130" rel="external">Consulta Vinculant CV0130-2018</a>, aquesta operació de canvi de “xarxa” (wBTC a BTC o bé de ETH L1 a ETH L2) no estaria sotmesa a tributació, és correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
Addicionalment a la consulta exposada a l’apartat immediatament anterior, el consultant considera que l’eventual canvi de “xarxa” posterior (de wBTC a BTC o bé de ETH L1 a ETH L2), tampoc generaria un fet imposable als efectes de l’IRPF, compte tingut que allò que realment s’ha dut a terme és “la recuperació” d’un actiu dipositat a una entitat de custòdia, és correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
4.2.- A la vista de la normativa citada a l’apartat “2. ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DETALLADES DEL CAS”, sot apartat, “(B), Sobre la possibilitat d’utilitzar el mètode LIFO (Last in First Out)”, del present escrit, pel que fa als mètodes de valoració, el sotasignat entén que es pot utilitzar el mètode LIFO (Last In, First Out), per al càlcul de l’eventual guany o pèrdua patrimonial compte tingut que, a criteri del sotasignat, el mètode LIFO és un mètode “de valoració generalment acceptat”, és correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
En cas que aquesta interpretació no sigui correcta, quins són els mètodes de valoració generalment acceptats?, s’acceptaria el mètode anomenat cost mitjà ponderat?<br />
<br />
4.3.- A la vista de les circumstàncies exposades a l’apartat “2. ANTECEDENTS I CIRCUMSTÀNCIES DETALLADES DEL CAS”, sot apartat, “(C), Sobre l’eventual exempció del guany patrimonial generat en cas que la renda obtinguda es reverteixi íntegrament en actius al Principat d’Andorra”, plantegem diversos dubtes.<br />
<br />
1.- Quin és el “dies a quo” per a l’aplicació del càlcul del “coeficient reductor”? és la data d’adquisició dels criptoactius o l’exercici fiscal en què el sotasignat es va traslladar al Principat d’Andorra?;<br />
<br />
A criteri del sotasignat, aquest “dies a quo” ha d’ésser la data d’adquisició dels criptoactius, independentment de la data en què el sotasignat adquirí la residència fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
2.- Pel que fa al càlcul dels anys s’ha de fer “de data a data” (per exemple, des del 17 d’abril de l’any X fins al 17 d’abril de l’any X+1)?, o pel contrari, s’ha de considerar per exercici fiscal a partir de la data d’adquisició de la residència fiscal al Principat d’Andorra? En cas que es consideri aquesta segona hipòtesi, prego vulguin confirmar que “l’any 1” és el primer any natural en què el sotasignat ha estat resident fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
A criteri del sotasignat, llevat d’indicació en contrari, el còmput s’ha de fer de data a data, sense tenir en consideració l’exercici fiscal.<br />
<br />
3.- Als efectes de l’aplicació del “coeficient reductor” de constant referència, el fet que un determinat criptoactiu canviï d’una xarxa a una altra (per exemple, de wBTC a BTC o bé de ETH L1 a ETH L2), implica la pèrdua de l’antiguitat, posant el comptador “a zero”?<br />
<br />
A criteri del sotasignat, compte tingut que no es generaria un “fet imposable”, no es perdria l’antiguitat als efectes de l’aplicació del coeficient reductor.<br />
<br />
4.- Què son actius andorrans als efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022</a>?, s’han de considerar els actius enumerats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012009#Article_96" rel="external">article 96.1 de la Llei 9/2012 del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’Immigració</a>?<br />
<br />
En aquest sentit els actius allà enumerats són: a) Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra; b) Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra; c) Instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra; d) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra; e) Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra; f) Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana.<br />
<br />
A criteri del sotasignat, es tracta dels actius esmentats al paràgraf immediatament precedent. Prego vulguin confirmar aquesta premissa o, en cas contrari, esmentin quins serien els actius andorrans als efectes de poder gaudir de l’aplicació del coeficient reductor de constant referència.<br />
<br />
5.- Un cop les criptomonedes han estat convertides a euro, de quin termini es disposa per a dur a terme la inversió en actius andorrans?<br />
<br />
A criteri del sotasignat, un cop les criptomonedes han estat convertides a euro, el termini no podria esser inferior a un any natural a comptar des de la data en què es van vendre els criptoactius, compte tingut que l’adquisició d’un immoble és una operació que requereix un període de temps considerable, és correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
6.- Quina data es consideraria com a referència (dies ad quem) per a que es consideri la inversió com a formalitzada?<br />
<br />
En el cas específic d’invertir en un o varis immobles, és (1) la data del contracte de reserva; (2) la data de signatura d’un contracte d’arres; (3) la data d’escriptura davant notari o, (4), una altra data no contemplada pel sotasignat?<br />
<br />
A criteri del sotasignat, el “dies ad quem” per a que es consideri la inversió com a formalitzada és la data del contracte de reserva o qualsevol altre contracte anàleg d’acord de voluntats entre les parts intervinents.<br />
<br />
És correcta aquesta interpretació? En cas contrari, prego vulguin precisar de quina data es tractaria.<br />
<br />
7.- La normativa estableix que s’ha d’aplicar un “coeficient reductor o d’abatiment del 25% anual per cada any de permanència a partir del segon any”, quan es considera aquest “segon any”?<br />
<br />
A criteri del sotasignat, aquest “segon any” s’ha de computar des de la data d’adquisició dels criptoactius, independentment de la data en què el sotasignat adquirí la residencia fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
És correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
8.- Considerant que el sotasignat va adquirir la residència fiscal l’any 2022, s’ha de considerar aquest any -2022- com el primer any als efectes de l’aplicació del coeficient reductor o d’abatiment del 25% anual? O bé, tenint en compte que els criptoactius van ser adquirits en diverses dates, essent la primera adquisició el 29 de juliol de 2017, hauria de comptar-se com a “primer any”, als efectes de l’aplicació del coeficient reductor o d’abatiment del 25% anual, el període transcorregut des del 29 de juliol de 2017 fins al 29 de juliol de 2018, per a aquesta “primera adquisició”, independentment de la data en què el sotasignat va adquirir la residència fiscal al Principat d’Andorra?<br />
<br />
A criteri del sotasignat, el període comprès entre la data d’adquisició i els 365 dies posteriors (a tall d’exemple, el període compres entre el 29 de juliol de 2017 fins el 29 de juliol de 2018, per a la primera adquisició), hauria d’ésser considerat com el “primer any” als efectes de l’aplicació del coeficient reductor a d’abatiment del 25% anual, per a aquesta “primera adquisició”, sense tenir en compte la data en què el sotasignat va obtenir la residència fiscal al Principat d’Andorra, compte tingut que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022</a> no fa cap referència a aquest extrem -data d’obtenció de la residència fiscal a Andorra-, és correcta aquesta interpretació?<br />
<br />
Per tot l’exposat, amb la deguda consideració i respecte,<br />
<br />
D E M A N O:<br />
<br />
Vulgui admetre el present escrit, juntament amb la seva documentació annexa, tingui per formulada consulta vinculant en els termes de la LBOT i, en el seu dia, resolgui sobre les qüestions plantejades a l’apartat “4. QÜESTIONS PLANTEJADES” del present escrit, indicant si les interpretacions proposades pel consultant al cos de l’escrit són les correctes i, en cas que no ho siguin, vulgui esmentar quina seria la interpretació ajustada a la normativa tributària andorrana.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb les qüestions exposades a la vostra consulta, en primer lloc, cal fer una menció específica al contingut de la normativa tributària aplicable en les operacions amb actius digitals i al criteri emès fins avui pel Departament de Tributs i de Fronteres.<br />
<br />
Per una banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, en relació amb el concepte de guany i pèrdua de capital i el seu còmput, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">articles 24, 25 i 26</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 24. <em>Concepte</em> </strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”<br />
<br />
<strong>Article 25. <em>Còmput</strong></em><br />
<br />
1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 26. <em>Transmissions a títol onerós</em></strong><br />
<br />
1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) L’import real satisfet en l’adquisició.<br />
b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.<br />
c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, la transmissió de monedes digitals per part de persones físiques, al marge de qualsevol activitat professional, genera una variació en el patrimoni del transmitent derivada de la seva alteració i, en conseqüència, les rendes que se’n deriven tenen la qualificació de guany o pèrdua de capital. Així mateix, aquestes rendes s’imputen en el moment en què es produeix la transmissió o la conversió. Aquest criteri és el que va manifestar el Departament de Tributs i de Fronteres en la resposta vinculant publicada amb el número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180130" rel="external">CV0130-2018, emesa en data 17 de setembre del 2018</a>.<br />
<br />
De la situació exposada pel consultant, no se’n desprèn que sigui aplicable cap exempció, bonificació o deducció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, i en tot cas li serà aplicable la reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi establerta a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_37" rel="external">article 37 de la Llei esmentada</a>.<br />
<br />
Pel que fa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a>, en què es preveu un règim tributari dels actius digitals, s’han de tenir en consideració els preceptes legals que estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i que se citen a continuació.<br />
<br />
En relació amb els principis tributaris que fonamenten la creació, interpretació i aplicació dels tributs, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari</em></strong><br />
<br />
1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.<br />
<br />
2. L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de les despeses indirectes derivades del compliment d’obligacions formals i ha d’assegurar el respecte dels drets i les garanties dels obligats tributaris als que es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_27" rel="external">article 27</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_8" rel="external">article 8</a>, aquesta mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a> estableix, en relació amb la identificació i derogació expressa de les normes tributàries, el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Les lleis i els reglaments que continguin normes tributàries ho han d’esmentar expressament en el seu títol i en la rúbrica dels articles corresponents.<br />
<br />
2. Les lleis i els reglaments que modifiquin normes tributàries han de contenir una relació completa de les normes derogades i la nova redacció de les que siguin modificades.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, en relació amb la regulació dels beneficis fiscals i altres bonificacions, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 19. <em>Beneficis fiscals, deduccions, bonificacions i exempcions</em></strong><br />
<br />
1. Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat que es realitzi el fet imposable, la llei de cada tribut eximeix del compliment de l’obligació tributària principal. La prova del caràcter procedent de l’exempció correspon a l’obligat tributari.<br />
<br />
2. La llei particular de cada tribut pot establir, així mateix, supòsits de deducció, bonificacions o d’altres beneficis fiscals que concretin el deute tributari. La prova de l’aplicació d’aquests beneficis fiscals correspon a l’obligat tributari.<br />
<br />
3. La llei de cada tribut pot regular els beneficis per als acords tributaris especials, previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_67" rel="external">article 67</a>.”</div><br />
<br />
Altrament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Exposici_de_motius" rel="external">exposició de motius de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, que tot i no formar part del text legal té valor interpretatiu, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] La creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques que comprengui sota el seu abast la totalitat de les rendes obtingudes pels residents fiscals andorrans és conseqüència de la necessitat de fer efectiu el mandat constitucional en virtut del qual totes les persones han de contribuir a les despeses públiques, segons la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema fiscal just, fonamentat en els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb tots aquests preceptes, la llei particular de cada tribut pot establir supòsits de deducció, bonificacions o altres beneficis fiscals. Així mateix, un dels principis tributaris fonamentals és el principi de capacitat econòmica, que té com a característiques la proporcionalitat i l’equitat. En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022024" rel="external">Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain</a> no deroga ni modifica la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, que regula, entre altres aspectes específics, quines rendes estan subjectes a l’impost, la determinació de les bases, les reduccions, els tipus impositius i les deduccions aplicables.<br />
<br />
Per tant, a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per qualificar, determinar i valorar la renda seran únicament aplicables les disposicions previstes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> i els criteris emanats pel Departament de Tributs i de Fronteres mitjançant comunicats tècnics i respostes a consultes tributàries amb caràcter vinculant.<br />
<br />
Respecte a la qüestió exposada al punt 4.1:<br />
<br />
- Considerant el criteri emès pel Departament de Tributs i de Fronteres, per determinar si es genera o no un guany de capital com a resultat de les operacions mencionades pel consultant consistents en canvis de BTC (bitcoin) a Wbtc (wrapped bitcoin) i d’ETH (Ethereum) des de l’L1 nativa d’ETH a qualsevol de les capes L2 disponibles, s’ha de valorar si aquestes operacions produeixen una variació en el valor del patrimoni del consultant com a conseqüència d’una alteració d’aquest mateix patrimoni.<br />
<br />
De la primera operació es desprèn que el consultant transfereix la custòdia dels seus BTC i rebrà el mateix valor en concepte de Wbt. Aquest Wbt està vinculat al BTC que representa i s'hi pot bescanviar en qualsevol moment, sense haver de fer operacions de compravenda. D’altra banda, pel que fa a la segona operació, el consultant canvia d’ETH des de l’L1 nativa d’ETH a qualsevol de les capes L2 disponibles, i rep un contravalor equivalent. Tenint en compte les característiques d’aquestes operacions, no s’observa una variació en el patrimoni del consultant com a conseqüència d’aquestes operacions.<br />
<br />
Per tant, sempre que es respectin aquestes condicions i particularitats no es generarà un guany o pèrdua de capital a l’efecte de l’impost. En altres supòsits, d’acord amb les característiques pròpies de cada operació s’haurà de valorar si es produeix o no aquesta variació patrimonial.<br />
<br />
Sobre la qüestió exposada al punt 4.2:<br />
<br />
- En relació amb el mètode de valoració quan s’adquireixen el mateix tipus de monedes digitals en diferents moments i valors, la valoració s’haurà de portar a terme aplicant qualsevol mètode de valoració generalment acceptat i que permeti valorar, de forma raonable, fiable i adequada a les seves característiques, la cartera de les monedes virtuals de què és titular l’obligat tributari. En tot cas, una vegada s’ha escollit un determinat mètode, aquest s’ha de mantenir, com a mínim, fins a la transmissió de totes les monedes virtuals homogènies. Així mateix, en cas d’una eventual comprovació del Departament de Tributs i de Fronteres, els valors esmentats s’hauran d’acreditar mitjançant qualsevol prova admesa en dret. Aquest criteri va ser manifestat pel Departament de Tributs i de Fronteres mitjançant la resposta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180130" rel="external">CV0130-2018, emesa en data 17 de setembre del 2018</a>.<br />
<br />
Quant a les qüestions exposades al punt 4.3:<br />
<br />
-    En relació amb les qüestions dels apartats 1, 2, 4, 5, 6, 7 i 8, per determinar el guany o la pèrdua derivada de la transmissió d’una moneda digital, seran aplicables les disposicions previstes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>. Per tant, el guany o la pèrdua de capital es determinarà per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió.<br />
<br />
-    Respecte a la qüestió de l’apartat 3 sobre la pèrdua de la data d’adquisició dels actius, segons el consultant en les operacions indicades “[...] entregues el teu BTC i reps la mateixa quantitat de WBTC a canvi [...]” així mateix “[...] Pel cas en que es faci una permuta de ETH, des de la L1 nativa de Ethereum a qualsevol de les capes L2 disponibles, encara que sí que existeix un canvi o permuta de 1ETH de xarxa Ethereum (L1) per 1 ETH de capa 2 (L2), el valor monetari (o contravalor) és 1:1 i el resultat és un benefici o pèrdua igual a zero. [...]”<br />
<br />
D’acord amb aquesta informació, amb aquestes operacions es dona un canvi en el tipus d’actiu digital, per tant els criptoactius percebuts com a conseqüència d’aquestes operacions no conservaran la data d’adquisició del criptoactius lliurats, amb independència que mitjançant aquests canvis no es generi una variació del patrimoni del consultant i no hagi un guany o pèrdua de capital.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-07-08T15:27:23+00:00</published>
    <updated>2025-07-08T15:27:23+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D734"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D734</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=733" data-type="trackeritem" data-object="733">Sentència 6-2025 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. La societat no pot acollir-se al règim transitori de la Llei 6/2018. Sanció per defraudació</a><br />Data document:: 14/02/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_6-2025_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._La_societat_agent_va_ser_autoritzada_despr_s_del_01_07_2017_per_la_qual_cosa_no_pot_acollir-se_al_r_gim_transitori_de_la_Llei_6_2018._Sanci_per_defraudaci_.">Sentència 6-2025 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. La societat agent va ser autoritzada desprès del 01/07/2017, per la qual cosa no pot acollir-se al règim transitori de la Llei 6/2018. Sanció per&nbsp;defraudació.<a href="#Sent_ncia_6-2025_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._La_societat_agent_va_ser_autoritzada_despr_s_del_01_07_2017_per_la_qual_cosa_no_pot_acollir-se_al_r_gim_transitori_de_la_Llei_6_2018._Sanci_per_defraudaci_." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum</strong>: La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució que desestima el recurs administratiu interposat contra les regularitzacions i sanció imposades pel Director adjunt d’Inspecció Tributaria en relació al Imposts sobre Societats (IS) per considerar que la societat havia aplicat erròniament la reducció del 80% del Règim Especial de Societats que Realitzen Explotació Internacional d’Intangibles o Intervenen en el Comerç Internacional per incomplir amb el requisit formal de comunicació prèvia al presentar la sol·licitud fora de termini (després de l’1 de juliol de 2017).<br />
<br />
En la sentència el Tribunal considera que la presentació extemporània de la comunicació corresponent implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial. De fet, recorda que sobre aquesta qüestió s’havia resolt en la sentència núm. 73-2023. Tanmateix, aquesta mateixa Sala Administrativa reitera la seva posició a les sentències dictades núm. <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024022" rel="external">22-2024</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024048" rel="external">48/2024</a>.<br />
<br />
Endemés de la presentació extemporània de la comunicació, es contempla un error de tipificació al no aplicar l’escalat de reducció progressiva que establia el règim transitori.<br />
<br />
En relació a la manca d’imparcialitat del òrgan (CTT) que va dictar l’acte objecte de recurs administratiu al formar-ne part el Director adjunt d’Inspecció Tributaria, el Tribunal estableix que es tracta d’un recurs especial en matèria tributaria i no d’un recurs d’alçada.<br />
<br />
<strong>Resolució</strong>: Desestimar el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 40/2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>Objecte</strong>: GOVERN IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. La societat agent va ser autoritzada desprès del 01/07/2017, per la qual cosa no pot acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. Sanció per defraudació<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000056/2024<br />
ORIGEN.- 1000036/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000061<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_006-2025">SENTÈNCIA 006-2025<a href="#SENT_NCIA_006-2025" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: S, SL</strong><br />
<div class='sagnatnou'>Representant: Sra. CFL<br />
Advocada: Sra. CVA</div><br />
<br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnatnou'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable332-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable332">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL <br /> Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 14 de febrer de 2025.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número núm. 1000036/2023.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat S SL va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (en endavant CTT) núm. 363837/2023, de data 24 de febrer del 2023, mitjançant la qual es desestimava el recurs prèviament presentat contra la resolució i les liquidacions provisionals emeses el 7 de novembre del 2022, pel Director adjunt d’inspecció tributària en relació a l’impost sobre societats (IS) dels exercicis 2018, 2019 i 2020, d’imports 78.728,97 €, 56.653,70€ i 48.645,38€ de principal, respectivament, referent en particular al benefici del règim especial d’explotació internacional d’intangibles o, intervenció en el comerç internacional previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de l’impost sobre societats</a> (en endavant LIS), règim al qual s’havia acollit la societat agent mitjançant sol·licitud presentada el 4 de desembre del 2017, que fou estimada mitjançant Resolució de la mateixa data (foli 197 de les actuacions).<br />
<br />
La part agent demanava que es dictés sentència per la qual s’acordés la nul·litat de ple dret o l’anul·labilitat de les resolucions i liquidacions impugnades i, conseqüentment, que es confirmessin les autoliquidacions presentades, i que s’ordenés a la part demandada a acordar l’arxiu del procediment de comprovació i el procediment sancionador instat d’ofici subsegüentment, tot amb expressa condemna en costes.<br />
<br />
La demanda va ser ampliada en relació a la resolució de la CTT núm. 374454/2023, de data 17 de juliol del 2023, mitjançant la qual es desestimava el recurs prèviament presentat contra la resolució de l’11 d’abril del 2023, del Director del Departament de Tributs i de Fronteres, que imposava a la part agent una sanció per infracció de defraudació lleu, corresponent a l’IS dels exercicis 2018, 2019 i 2020 per un import de 39.364,49 €, 28.326,85 € i 24.322,69 € respectivament. La part agent sol·licitava que la sentència acordés també la nul·litat de la resolució impugnada.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 40/2024, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent formula, en síntesi, les al·legacions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Manca d’imparcialitat de la CTT, compte tingut que l’òrgan que va dictar l’acte objecte del recurs administratiu -el Director adjunt d’inspecció tributària-, formava part de l’esmentada CTT.<br />
- El recurs s’ha de resoldre per un òrgan diferent que el que va dictar l’acte administratiu recorregut.<br />
- La participació en la CTT del Director adjunt d’inspecció tributària no és preceptiva.<br />
- El Director adjunt d’inspecció tributària s’hauria d’haver abstingut, en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_50" rel="external">art. 50 c) del Codi de l’Administració</a>, sense que el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211H" rel="external">Reglament de la CTT</a> pugui ser interpretat en contra del referit precepte.<br />
- Manca de motivació de la resolució de la CTT sobre la causa d’abstenció invocada.<br />
- Interpretació incorrecta de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. L’exposició de motius no té força vinculant.<br />
- Existeix una llacuna legal en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018 de modificació de la LIS</a> en no preveure què passava amb les autoritzacions concedides a partir del dia 1 de juliol de 2017 i fins a l’entrada en vigor de la reforma fiscal, i aquella data era la “línia divisòria”, compte tingut que, en cas contrari, la llei tindria efectes retroactius.<br />
- No resulta d’aplicació la sentència d’aquesta Sala Administrativa núm. 73-2023, compte tingut que el supòsit que analitza no és el mateix que el plantejat en aquest recurs.<br />
- La sentència apel·lada no dona cap resposta a la qüestió relativa a la manca d’imparcialitat de la CTT.<br />
- El dret administratiu sancionador participa dels principis de la Jurisdicció penal, que es caracteritza per la separació entre l’òrgan instructor i l’òrgan jutjador.<br />
- El procediment sancionador vulnera els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_118" rel="external">118</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_135" rel="external">135.2</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> (en endavant LBOT), ja que la proposta de resolució era confusa, i no deixava clar quins eren els fets susceptibles de sanció (si aplicar-se el règim de la DT 1ª o aplicar-se l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la LIS</a>).<br />
- S’ha infringit l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_120" rel="external">article 120 de la LBT</a> i la jurisprudència sobre el principi de responsabilitat.<br />
- En el moment en que es van presentar les autoliquidacions no s’havia dictat encara cap sentencia per aquesta Sala que interpretés els requisits establerts a la reforma fiscal de l’IS. A més, cap de les sentències dictades per la Sala Administrativa fan referència a un supòsit relatiu a una autorització concedida a partir de l’1 de juliol de 2017 i fins al 17 de maig de 2018.<br />
- Si s’han dictat vàries sentències sobre la modificació de la LIS no ha estat per voluntat de defraudació ni per ignorància de la norma, sinó perquè hi ha dos criteris interpretatius diferents: el de les empreses, i el de l’Administració, i si la modificació hagués estat clara, aquest tema no hauria arribat a la justícia ni tampoc al Tribunal Constitucional.<br />
- No es va fer cap difusió institucional al canvi legislatiu de la LIS, incomplint el deure de difusió que proclama la LBOT.<br />
- Si va aplicar les reduccions de la base de tributació en els exercicis 2018, 2019 i 2020 va ser perquè complia exactament amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la LIS</a>, tant amb la redacció antiga com a la redacció nova.<br />
- La sentència no respecta el principi de presumpció d’innocència.<br />
- Manca de proporcionalitat de les sancions.<br />
- De forma subsidiària considera que la infracció comesa estaria tipificada a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_127" rel="external">article 127.2.a) de la LBOT</a>.<br />
- Vulneració del principi d’igualtat ja que no consta que a les empreses que van interposar els recursos que van finalitzar amb les sentències d’aquesta Sala números 47-2023; 22-2024; 31-2024; 34-2024 i 48-2024 se’ls hi hagi obert un procediment sancionador.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- El nou <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014" rel="external">Codi d’Administració</a> només parla de “recurs administratiu”, i no com abans, de recurs de reposició i de recurs d’alçada, sense que actualment hi hagi cap previsió que obligui que hagi de ser el superior jeràrquic l’òrgan de resolució dels recursos.<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211H#Article_2" rel="external">art. 2 del Reglament de funcionament de la CTT d’11 de febrer de 2015</a>, no recull entre les causes d’abstenció dels seus membres la d’haver dictat la resolució objecte de recurs.<br />
- La societat agent va ser autoritzada per aplicar el règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional per Resolució de data 4 de desembre de 2017, és a dir, amb posterioritat a l’1 de juliol de 2017, per la qual cosa en cap cas es podia beneficiar del règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>.<br />
- La interpretació sobre el nou règim de la LIS ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la sentència núm. 47-2023, de data 23 de setembre, i aquesta doctrina ha estat reiterada a les sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024048" rel="external">48-2024</a>.<br />
- La sanció s’ha de confirmar, compte tingut que la part agent va aplicar a les autoliquidacions presentades una reducció del 80% de la base de tributació quan no estava autoritzada a fer-ho, i, en l’hipotètic cas que s’hagués pogut aplicar el règim transitori, tampoc podia haver-se aplicat  aquest percentatge sinó, en tot cas, del 60%, 40% i 20% en els tres exercicis afectats.<br />
- La norma és clara i no dona lloc a interpretacions diverses, ço que comporta que l’actuació de la part agent no pugui ser considerada com a diligent o mancada de culpa.<br />
- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024068" rel="external">sentència 68-2024</a> de la Sala Administrativa va confirmar una sanció imposada també per l’aplicació incorrecta de la reducció del 80% de la base de tributació de l’IS.<br />
- No hi ha coincidència entre l’instructor del procediment sancionador i qui finalment imposà la sanció (el Director del Departament de Tributs i Fronteres).</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> La part agent va renunciar al tràmit de conclusions, i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència</strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.- La Llei 6/2018, de reforma de la LIS</strong><br />
<br />
Per raons metodològiques ens referirem primer a la interpretació que cal fer de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de reforma de la LIS</a>. Doncs bé, aquesta Sala Administrativa s’ha referit de forma reiterada a aquesta modificació legislativa, com ambdues parts els hi consta, ja que han esmentat als seus respectius escrits les sentències que tracten d’aquesta qüestió.<br />
<br />
Tanmateix, la part agent considera que en tots els casos resolts amb anterioritat es tractava d’assumptes en els quals la societat agent havia estat autoritzada abans del dia 1 de juliol de 2017, i que existeix una llacuna legal en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> en no preveure què passava amb les autoritzacions concedides a partir del dia 1 de juliol de 2017 i fins a l’entrada en vigor de la reforma fiscal, i aquella data era la “línia divisòria”, compte tingut que, en cas contrari, la llei tindria efectes retroactius.<br />
<br />
És cert que tots els casos anteriorment resolts per aquesta Sala s’hi referien a societats autoritzades abans del dia 1 de juliol de 2017, però això no canvia les coses, compte tingut que a la sentència 73-2023 s’analitza de forma detallada l’abast de la reforma de l’IS que va portar a terme la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>.<br />
<br />
En aquest sentit es recordava que l’abast i contingut del principi d’irretroactivitat reconegut a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_3" rel="external">art. 3.2 de la Constitució del Principat d’Andorra</a>, i de la interpretació que del mateix ha fet el Tribunal Constitucional. Seguidament s’analitzava el rang de LBOT i es deia que aquesta norma és una llei ordinària -és a dir, no qualificada-, que té el mateix rang que qualsevol norma amb rang de llei (llei qualificada, llei ordinària, decret legislatiu, o text articulat previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_60" rel="external">art. 60 CA</a>), o, dit d’una altra manera, la LBOT no té cap preeminència pel que fa a altres normes tributàries. De fet, l’objectiu de la LBOT era el de configurar un marc bàsic d’aplicació de les relacions entre els contribuents i l’Administració Tributària.<br />
<br />
Tot seguit, a la sentència 73-2023 es reconeixia que, si bé és cert que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9.2 de la LBOT</a> disposa que “les normes tributàries no tenen efecte retroactiu”, i que “s’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor”, s’afegia que aquest no és un principi inamovible, com si es tractés d’un principi constitucional o quasi constitucional, sinó una previsió legal que pot ser modificada per una altra norma amb rang de llei. De fet, la Constitució, quan formula el principi de no retroactivitat, no es refereix a les normes tributàries sinó a “<em>les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables</em>”.<br />
<br />
En resum, es deia que si s’acceptés que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9.2 de la LBOT</a> no pot ser alterat per cap altra norma tributària amb rang de llei, s’estaria dotant a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a> de la categoria de principi inamovible o quasi constitucional.<br />
<br />
I s’afegia que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">art. 11 de la LBOT</a> estableix que les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat, i que el fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.<br />
<br />
També a la sentència 73-2023 es recordava que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_18" rel="external">art. 18.1 de la LBOT</a> determina que la meritació és la generació de l’obligació tributària i es produeix quan es fa efectiu el fet generador d’acord amb el que estableix la llei, i que la data de la meritació determina les circumstàncies rellevants per a la configuració de l’obligació tributària, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa, i que la llei pròpia de cada tribut pot fixar un moment diferent de la meritació del tribut per exigir la quota que s’ha d’ingressar o una part d’aquesta quota.<br />
<br />
Seguidament s’analitzava la modificació de la LIS per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, tot destacant l’exposició de motius d’aquesta última, que, si bé és cert no té caràcter normatiu, sí és paràmetre per la seva interpretació, segons reiterada jurisprudència constitucional. De fet, la referida exposició de motius no fa altra cosa que explicar i justificar la regulació normativa que es conté a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“...la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.<br />
<br />
No obstant, <u>en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. En aquesta línia, cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte.</u><br />
<br />
En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada <u>Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses,</u> tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.<br />
<br />
En el desenvolupament d’aquesta revisió, <u>l’Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament.</u><br />
<br />
Cal tenir en compte que <u>l’Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment.</u><br />
<br />
Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.<br />
<br />
D’acord amb això, <u>s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a la llum dels criteris internacionals. D’aquesta revisió s’ha conclòs que, per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup. Així mateix, cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.</u><br />
<br />
A la vegada, <u>és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.</u>”</div><br />
<br />
Així, com recull la sentència 73-2023, “<em>aquesta llei tenia una finalitat clara, específica i determinada: eliminar els règims especials previstos per la LIS a la llum dels criteris internacionals, tot aplicant l’Acció 5 del BEPS que és un estàndard mínim o mesura d’implementació obligada pel Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS</em>”.<br />
<br />
La referida sentència també reconeix que el propi legislador introdueix un règim transitori només pels obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials, i en tots els casos marca com a data per poderse acollir al règim transitori la de l’1 de juliol de 2017:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei <u>i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017</u> poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.<br />
b) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.<br />
c) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.</div><br />
<br />
2. <u>El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017.</u> Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> des de l’1 de gener del 2017.<br />
<br />
<strong>Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup</strong><br />
<br />
1. <u>Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017</u> poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de la dita data d’entrada en vigor i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.<br />
b) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.<br />
c) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.</div><br />
<br />
2. <u>El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017.</u> Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
<strong>Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
<br />
2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020, en la transmissió de participacions en societats adquirides <u>abans de l’1 de juliol del 2017,</u> estaran  exempts en els termes previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_38" rel="external">apartat 3 de l’article 38</a>, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.”</div><br />
<br />
Així, com recorda la sentència 73-2023 “<em>No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017</em>”.<br />
<br />
I si, com s’ha dit, per poder-se acollir al règim transitori, l’autorització havia d’haver-se sol·licitat abans del dia 1 de juliol de 2017, la conseqüència ineludible és que, com la societat agent va ser autoritzada en data 4 de desembre de 2017, és a dir, amb posterioritat a l’1 de juliol de 2017, en cap cas es podia beneficiar del règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>.<br />
<br />
En definitiva, no existeix cap llacuna legal, com sosté la part agent.<br />
<br />
I la sentència d’aquesta Sala 73-2023 és ferma, compte tingut que, com s’ha dit, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d’empara interposat per la part agent en aquell procediment.<br />
<br />
De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa ha reiterat la seva posició a les sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024022" rel="external">22-2024</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024048" rel="external">48/2024</a>.<br />
<br />
Al recurs d’apel·lació es diu que en el moment en que es van presentar les autoliquidacions no s’havia dictat encara cap sentència d’aquesta Sala que interpretés els requisits establerts a la reforma de l’IS. Però és evident que, per tal que entri en vigor una norma i hagi de ser aplicada per totes les persones concernides, no és necessari que hi hagi un pronunciament previ dels Tribunals. De fet, admetre la posició contrària seria tant com sostenir que els Tribunals andorrans funcionen com una mena d’òrgans consultius, de manera que només quan hi hagi un pronunciament judicial sobre la interpretació d’una norma, aquesta seria d’obligat compliment.<br />
<br />
D’altra banda, és cert que algunes de les societats afectades als règims especials de l’IS han interposat recurs contra les liquidacions practicades per les autoritats tributàries, i posteriorment recurs contenciós, però aquesta posició és comprensible si es té en compte que la modificació legislativa els hi comporta la pèrdua d’uns importants beneficis fiscals, però d’això no se’n pot deduir una suposada manca de claredat de la norma. En altres paraules, si s’han dictat vàries sentències sobre la modificació de la LIS ha estat per les reticències de les societats afectades a deixar de gaudir d’un règim que els hi era clarament favorable, i és per això que aquests assumptes han arribat a la justícia i fins i tot al Tribunal Constitucional, i en tots els casos s’ha rebutjat la interpretació que feien les societats recurrents.<br />
<br />
La part agent també al·lega que no es va fer cap difusió institucional al canvi legislatiu de la LIS “<em>incomplint el deure de difusió que proclama la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a></em>”. És cert que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_64" rel="external">article 64 de la LBOT</a> disposa que l’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions, i que un dels mitjans d’informació són les campanyes d’informació i de difusió, però això no implica que el fet de no haver-se portat a terme aquesta campanya hagi de tenir repercussió alguna.<br />
<br />
En qualsevol cas, la part agent podia haver plantejat una consulta escrita a l’Administració tributària, que és un altre dels mitjans d’informació previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_64" rel="external">article 64 de la LBOT</a>, i no consta que ho fes.<br />
<br />
De fet, el Departament de Tributs i Fronteres va donar resposta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190143" rel="external">consulta vinculant núm. CV0143-2019</a>. En aquell cas la societat consultant entenia que, amb el seu model de negoci, referit en la seva sol·licitud l’any 2012, quedaven suficientment detallats els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">apartat 2 de la Disposició transitòria primera intitulada de la Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>.<br />
<br />
<strong>Tercer. Composició de la CTT</strong><br />
<br />
La part agent també retreu la manca -al seu parer-, d’imparcialitat de la CTT, pel fet que l’òrgan que va dictar l’acte objecte del recurs administratiu (el Director adjunt d’inspecció tributària), en formava part de l’esmentada CTT, tot afegint, en aquesta mateixa línia argumental que, al seu parer, el recurs s’havia de resoldre per un òrgan diferent que el que va dictar l’acte administratiu recorregut; que la participació en la CTT del Director adjunt d’inspecció tributària no és preceptiva, i que el Director adjunt d’inspecció tributària s’hauria d’haver abstingut, en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_50" rel="external">art. 50 c) del Codi de l’Administració</a>, sense que el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211H" rel="external">Reglament de la CTT</a> pugui ser interpretat en contra del referir precepte.<br />
<br />
Val a dir, però, que la CTT és l’òrgan encarregat de resoldre uns recursos especials per raó de la matèria, compte tingut que només coneix dels recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats en el marc de l’aplicació de la pròpia LBOT, és a dir, contra actes tributaris. Així, no es tracta d’un recurs d’alçada, sinó d’un recurs especial en matèria tributària. De fet, com afirma la societat agent al foli 7 in fine del recurs d’apel·lació, la normativa andorrana s’inspira en dret comparat. Així, l’article 228 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria disposa que les anomenades “<em>reclamacions econòmiques-administratives</em>” seran resoltes per un <em>Tribunal Económico-administrativo</em>, que, tot hi el nom assignat, és un òrgan administratiu de resolució dels recursos especials en matèria tributària: les reclamacions econòmiques-administratives.<br />
<br />
Doncs bé, l’article 3 del Real Decreto 1524/1988, de 16 de diciembre, por el que se regula la organización y competencia de los Tribunales Económico-Administrativos, estableix que són els òrgans competents per conèixer i resoldre les reclamacions econòmiques-administratives: el Ministre d’Economia i Hisenda; el Tribunal Econòmic Administratiu Central; els Tribunals Econòmic Administratius Regionals, i els Locals de Ceuta i Melilla, i el Ministeri d’Economia i Hisenda és qui nomena el President de cada tribunal així com als vocals.<br />
<br />
I la composició de la CTT, que ve prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_138" rel="external">article 138.1 de la LBOT</a>, segueix aquest mateix esquema:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. La Comissió Tècnica Tributària es compon dels següents membres:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El ministre encarregat de les finances, que pot delegar les seves funcions en la persona que consideri adient.<br />
b) El director del departament competent en matèria tributària.<br />
c) El cap del gabinet jurídic del Govern.<br />
d) El director adjunt competent en matèria d’inspecció tributària.”</div></div><br />
<br />
A més, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_140" rel="external">article 140 de la pròpia LBOT</a> estableix les competències de la CTT:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“La Comissió Tècnica Tributària té les competències següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries.<br />
b) Elaborar informes en relació a qüestions que li puguin ésser plantejades pel Govern”.</div></div><br />
<br />
A l’últim cal dir que la LBOT és una norma especial mentre que el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014" rel="external">Codi de l’Administració</a> és una norma general, per la qual cosa ha de prevaldre la primera en relació amb la segona.<br />
<br />
<strong>Quart. El procediment sancionador</strong><br />
<br />
Pel que fa a les al·legacions que es contenen al recurs d’apel·lació referides al procediment sancionador, la part agent afirma que el dret administratiu sancionador participa dels principis de la Jurisdicció penal, que es caracteritza per la separació entre l’òrgan instructor i l’òrgan jutjador, afirmació que aquest Tribunal comparteix, com no podia ser d’una altra manera. Però cal dir que aquest principi s’ha respectat en el cas que ens ocupa, compte tingut que la proposta de resolució es va fer pel Director adjunt d’Inspecció Tributària (folis 529 i següents), la part agent va presentar al·legacions a la proposta (folis 504 i següents) i la resolució sancionadora la subscriu el Director del Departament de Tributs i Fronteres (folis 550 i següents).<br />
<br />
Tampoc es pot acceptar l’afirmació de la part apel·lant que el procediment sancionador vulnera els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_118" rel="external">118</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_135" rel="external">135.2</a> de la LBOT, ja que, segons diu, la proposta de resolució era confusa, i no deixava clar quins eren els fets susceptibles de sanció (si aplicar-se el règim de la DT 1ª o aplicar-se l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la LIS</a>), compte tingut que la proposta recull clarament que la societat agent va sol·licitar l’autorització per l’aplicació del règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional amb posterioritat de la data límit establerta a la LIS per aplicació del règim transitori, i que es va aplicar una reducció del 80% de la base de tributació establerta a la LIS previ a la seva modificació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, quan no ho podia fer.<br />
<br />
La part apel·lant també al·lega que s’ha infringit l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_120" rel="external">article 120 de la LBT</a> i de la jurisprudència sobre el principi de responsabilitat. Tanmateix, cal recordar que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la LBOT</a> recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària. I en aquest cas el perjudici està acreditat, compte tingut que per Resolució de data 7 de novembre de 2022, que aprovava la liquidació provisional rectificant l’import consignat pel subjecte passiu a l’epígraf 15 en concepte d’autoliquidacions de l’IS dels exercicis 2018, 2019 i 2020 d’import 78.728,97 €, 56.653,70€ i 48.645,38€ de principal, respectivament, exercicis en els quals la part agent va aplicar una reducció en la base de tributació de l’IS, a la qual no tenia dret. A més, l’Administració ha considerat que la infracció comesa era lleu i ha calculat la sanció aplicant el 50% sobre el deute tributari.<br />
<br />
Tampoc pot acceptar-se que la sanció imposada sigui desproporcionada, compte tingut que s’ha aplicat en el seu grau mínim.<br />
<br />
A l’últim, la part agent considera que s’ha vulnerat el principi d’igualtat ja que no consta que a les empreses que van interposar els recursos que van finalitzar amb les sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">47-2023</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024022" rel="external">22-2024</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024048" rel="external">48-2024</a>, se’ls hagi obert un procediment sancionador.<br />
<br />
Doncs bé, en relació amb aquesta qüestió cal dir que a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024068" rel="external">sentència 68-2024, del 20 de novembre</a>, aquesta Sala Administrativa va desestimar el recurs interposat per una societat que s’havia aplicat unes deduccions quan no tenia dret a fer-ho, supòsit que coincideix amb el cas que ens ocupa.<br />
<br />
Tot això sense perjudici que el fet que fins la data aquesta Sala no hagi resolt cap altre recurs d’apel·lació en el qual es discutia l’aplicació indeguda de bonificacions per l’IS (a banda del resolt a la sentència 68- 2024), no significa que l’Administració no les hagi sancionat.<br />
<br />
Per tot això, cal desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la part agent.<br />
<br />
No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per S, SL.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions recorregudes en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-06-02T18:18:14+00:00</published>
    <updated>2025-06-02T18:18:14+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D733"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D733</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=732" data-type="trackeritem" data-object="732">CV0336-2025 Consulta vinculant a tributs, del 13 de febrer del 2025, en relació Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions</a><br />Data document:: 13/02/2025<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_al_Conveni_entre_el_Govern_del_Principat_d_Andorra_i_el_Govern_de_la_Rep_blica_Francesa_per_evitar_les_dobles_imposicions_i_prevenir_l_evasi_i_el_frau_fiscals_en_mat_ria_d_impostos_sobre_la_renda_i_impost_sobre_societats">Consulta vinculant en relació al Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i impost sobre&nbsp;societats<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_al_Conveni_entre_el_Govern_del_Principat_d_Andorra_i_el_Govern_de_la_Rep_blica_Francesa_per_evitar_les_dobles_imposicions_i_prevenir_l_evasi_i_el_frau_fiscals_en_mat_ria_d_impostos_sobre_la_renda_i_impost_sobre_societats" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable333-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable333">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0336-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">13/02/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">· <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A" rel="external">Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda</a> <br /> · <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor A, en tant que representant legal de la societat andorrana X.<br />
<br />
Així, en nom i representació de la Societat,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> (“TRLBOT”) i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la TRLBOT</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DEL FETS<br />
<br />
La consultant és una societat andorrana dedicada a la gestió del patrimoni propi.<br />
<br />
En el marc de la seva activitat empresarial, la societat percep dividends d’una societat establerta a França que, en base a la normativa interna d’aquest estat, es troben subjectes a retenció del 25 %.<br />
<br />
En relació a la imposició dels dividends, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del Conveni per evitar la doble imposició entre el Principat d’Andorra i la República francesa</a> (“CDI Andorra-França”) s’estableix que els dividends són imposables en origen en base a la legislació interna, però l’impost exigit no podrà excedir del (i) 5 % si la participació directa en la societat filial es més gran o igual al 10 % o (ii) 15 %, en la resta de casos.<br />
<br />
No obstant, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> preveu una regla especial de “no doble exoneració” per la qual l’avantatge aplicat en l’Estat d’origen només aplica en la part de la renda que és imposable i no s’exonera en l’Estat de destí.<br />
<br />
En aquest context i sota la premissa de que els dividends distribuïts tindrien la condició d’exempts en seu de la consultant - per presumir el compliment dels requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> (“LIS”)-, la filial francesa aplica una retenció en origen del 25 % sobre l’import brut dels dividends distribuïts a la consultant en virtut del previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.6 del CDI Andorra-França</a> i del previst en la seva normativa interna.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
PRIMERA.- de la potestat del obligat tributari d’aplicar l’exempció per doble imposició econòmica sobre dividends prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a>.<br />
<br />
El dret d’exempció per doble imposició econòmica en dividends queda condicionat al compliment de manera acumulativa d’una sèrie de requisits material i formals previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_20" rel="external">article 20 del Reglament de l’impost sobre societats</a> (“RIS”).<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> regula els requisits materials del dret d’exempció per doble imposició econòmica en el següent sentit:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, [...], estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que l’entitat participada no-resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 50% del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable. Si l’entitat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars però sí que ho està l’entitat filial participada per aquesta entitat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de l’entitat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.<br />
En el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si l’entitat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.<br />
En el cas de participacions en beneficis, l’aplicació d’aquest requisit es refereix al període impositiu en el qual s’obtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa [...].<br />
[...].<br />
b) Que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital, els fons propis, el patrimoni net o els drets de vot de l’entitat resident o no-resident fiscal sigui igual o superior al 5%.<br />
La participació corresponent s’ha de posseir de manera ininterrompuda durant l’any anterior al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no n’hi ha, s’ha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar aquest període. [...] Per al còmput del termini esmentat, s’ha de tenir en compte el període en què la participació hagi estat posseïda ininterrompudament per persones vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
Si l’entitat participada obté dividends, participacions en beneficis o rendes derivades de la transmissió de valors representatius del capital d’entitats, el requisit previst en aquest apartat b) s’ha de complir de manera indirecta en aquestes entitats. Aquest requisit no resulta aplicable quan els dividends, participacions en beneficis o rendes obtinguts s’han integrat en la base de tributació de l’entitat directament o indirectament participada com a dividends, participacions en beneficis o rendes derivades de la transmissió de valors representatius del capital d’entitats, sense tenir dret a un règim d’exempció o de deducció per doble imposició”.</div></div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_20" rel="external">article 20 RIS</a> regula els requisits formals en el següent sentit:<br />
<br />
<div class='cita'>“Els obligats tributaris han de presentar, conjuntament amb la seva declaració per l’impost sobre societats dels exercicis en els quals practiquin l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, la informació següent en relació amb l’entitat directament participada:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La identificació i el percentatge de participació.<br />
- La descripció de les activitats de la participada.<br />
- El valor i la data d’adquisició de les participacions, així com el valor teòric d’aquestes participacions en els fons propis d’altres entitats, referit tant a l’inici de l’exercici com al tancament de l’entitat que participa.<br />
- Una prova que els dividends corresponen a rendes que han estat efectivament subjectes a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40% del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41 de la Llei de l’impost sobre societats</a>. Es consideren prova els comptes anyals de l’entitat participada, juntament amb la declaració i la liquidació que per l’impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra s’hagi fet en el territori de la filial. Alternativament, pot aportar-se una prova que l’entitat participada que satisfà els dividends és resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra ha subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li és aplicable. Es considera prova un certificat de residència en el sentit del conveni per evitar la doble imposició emès per les autoritats competents del país on és resident l’entitat participada.”</div></div><br />
<br />
Després d’una anàlisi de la regulació tributaria andorrana, la consultant considera que l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> és en si mateix un dret autònom del contribuent, i com a tal, no admetria restriccions, sens perjudici que explícitament es restringeixi per la normativa.<br />
<br />
A tal efectes, la consultant entén que, en el cas de complir tots els requisits formals i materials previstos per la normativa interna andorrana per l’aplicació de l’exempció sobre dividends prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a>, te lliure potestat per (i) exercir (ii) no exercir o (iii) renunciar a l’exempció.<br />
<br />
La consultant considera aquesta interpretació alineada amb els principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari andorrà.<br />
<br />
SEGONA.- de la no aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> en el cas d’existir efectiva tributació en territori andorrà per no aplicar l’exempció sobre els dividends de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> degut a no complir amb els requisits formals o per exercir la renuncia a la exempció de manera prèvia o posterior a la retenció en origen.<br />
<br />
El <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">CDI Andorra-España</a> regula la doble tributació dels dividends amb l’objectiu d’evitar la doble tributació d’una societat amb imposició en els dos estats contractants.<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a> estableix la regulació dels dividends en el següent sentit:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.<br />
<br />
2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) 5 % de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones) que posseeixi directament com a mínim el 10 % del capital de la societat que paga els dividends;<br />
b) 15 % de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos;<br />
c) aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis que serveixen per pagar els dividends.</div><br />
<br />
3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article, designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes sotmeses al règim de distribucions per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora.”</div><br />
<br />
Del literal de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a> es desprèn que els dividends distribuïts per la societat francesa en benefici de la societat andorrana serien, per regla general, imposables a França en base a la seva legislació interna. No obstant, l’impost exigit no podria excedir del (i) 5% si la participació directa en la societat filial es més gran o igual al 10% o (ii) 15%, en la resta de casos.<br />
<br />
No obstant, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> preveu un regla especial de tancament de “no doble exoneració” en relació a tot tipus de rendiments regulats en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A" rel="external">CDI Andorra-França</a>. Aquesta regla especial aplicaria en el cas que la societat andorrana beneficiaria dels dividends apliques l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">article 20 LIS</a> sobre els dividends rebuts.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> regula la regla especial de “no doble exempció” en el següent sentit:<br />
<br />
<div class='cita'>“Quan en aplicació de les estipulacions d’aquest Conveni, s’apliqui a una renda el benefici d’un avantatge fiscal en un Estat contractant, i quan en aplicar la legislació interna en vigor en l’altre Estat contractant, una persona no sigui sotmesa a l’impost que per a una fracció d’aquesta renda, i no sobre l’import total, l’avantatge fiscal atorgat en el primer Estat només s’aplica a la part de la renda que es imposable i no s’exonera en l’altre Estat”.</div><br />
<br />
En base les consideracions realitzades, en el cas que la societat beneficiaria andorrana exerceixi l’exempció sobre els dividends prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a>, la tributació dels dividends a França quedaria sotmès clàusula de “no doble exempció” prevista l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a>, deixant de ser aplicable l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a> (tributació en origen entre un 5% i un 15%).<br />
<br />
En sentit contrari, la consultant entén que en el cas que l’entitat andorrana no exerceixi l’exempció sobre els dividends prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a>, la tributació dels dividends es regiria pel previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a> i no quedaria sotmesa a la clàusula de “no doble exempció” prevista l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a>.<br />
<br />
Segons comentat anteriorment, la consultant valora la condició de l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> com un dret autònom en si mateix, i com a tal, te lliure potestat de no exercir-lo o de renunciar al mateix, amb tots els efectes que allò comporti, com suposa la tributació en territori andorrà, així com, a nivell d’aplicació del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A" rel="external">CDI Andorra-França</a>.<br />
<br />
El mateix resultat s’obtindria en el supòsit de complir amb els requisits materials (i.e. % participació i tinença continuada) però no amb els formals (e.g. falta de aportació liquidació impost participada francesa). En ambdós supòsits el contribuent perdria automàticament el dret d’exempció i per tant, el dividends tributarien en territori Andorrà i la clàusula de “no doble exempció” no seria aplicable. Per tant, la consultant consideraria incongruent que la renuncia a l’aplicació de la exempció sobre els dividends en territori andorrà no requalifiqui la tributació en origen en les estipulacions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a>.<br />
<br />
En base a l’anterior, la consultant entén que renunciant o, simplement, deixant d’exercir el seu dret d’exempció sobre els dividends rebuts en el seu Impost de Societats a Andorra, deixaria de ser aplicable la clàusula de “no doble exempció” prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a>, i per tant, la tributació dels dividends en origen quedaria emmarcada en els límits previstos en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra- França</a>, es a dir, entre el 5% i 15%.<br />
<br />
TERCERA.- De l’efectiva aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a>; mètodes de prova i procediment d’execució<br />
<br />
En el marc d’aquesta consulta, la consultant no vol perdre de vista les obligacions i riscos fiscals que l’entitat francesa té en el seu territori donat que és un punt de potencial conflicte en la relació entre les dos empreses. En aquest sentit, considera necessari consultar el procediment per garantir l’efectiva aplicació del previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a>, en següents escenaris:<br />
<br />
(i) retenció en origen realitzada en base al previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI España-França</a>.<br />
<br />
La consultant és coneixedora dels riscos associats a les obligacions fiscals de la societat francesa en el seu territori i és conscient que la distribució i pagament dels dividends és prèvia a la presentació de l’impost de societat a Andorra per part de la consultant; fet que genera controvèrsies a l’hora donar garanties a la societat pagadora de quin tipus de retenció aplicar (i) el delimitat per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 CDI</a> (entre 5%-15%) o (ii) el delimitat per la normativa interna francesa (25%).<br />
<br />
En aquest sentit, la consultant entén que la formalització d’una declaració responsable de renuncia a l’aplicació de l’exempció firmada pel representant de la companyia constituiria garantia suficient per a l’entitat francesa distribuïdora dels dividends als efectes de garantir l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 CDI</a> (retenció entre 5%-15%) en detriment de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 CDI</a> (retenció 25%).<br />
<br />
Alternativament, la consultant entén que també seria mètode de prova suficient que la entitat andorrana entregui a la entitat francesa un justificant de presentació d’escrit presentat a la Administració Andorrana en el que la entitat andorrana beneficiaria procedeixi a manifestar de manera prèvia a la presentació de l’impost de societats la renuncia a l’exempció sobre els dividends controvertits.<br />
<br />
(ii) Retenció en origen realitzada en base clàusula de tancament prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del mateix CDI</a><br />
<br />
En el cas que l’entitat francesa procedeixi amb la retenció en base a la clàusula de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> i, per tant apliqui una retenció en origen del 25%, la consultant entén que pot iniciar un procediment amistós previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_23" rel="external">article 23 del CDI Andorra-França</a> amb l’objectiu de recuperar els ingressos indegudament ingressats a França per l’excés de tributació entre el 25% i el 5%-15% aplicable.<br />
<br />
El descrit escenari es pot donar per varies raons, entre altres, que l’entitat andorrana no hagi enviat la declaració responsable a l’entitat francesa o simplement pel fet que l’entitat francesa no consideri assumir el risc derivats d’un defecte de retenció i acabi traspassant el risc del procés de sol·licitud d’ingressos indeguts a l’entitat andorrana.<br />
<br />
L’objectiu d’aquesta consulta és que la Administració Tributaria d’Andorra confirmi el parer de la consultant en relació a la prelació i aplicació dels articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">10</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">25</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_23" rel="external">23</a> del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A" rel="external">CDI d’Andorra</a> en els supòsits de fet traslladats en la consulta. Estem davant d’una discussió sobre una interpretació raonable de l’aplicació de la norma tributaria, en concret, del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A" rel="external">CDI Andorra-França</a>.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tot tenint en compte la descripció dels fets exposats en aquest escrit, es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les qüestions següents:<br />
<br />
1) Que reconegui que, l’exempció per doble imposició sobre dividends prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> és en si mateix un dret autònom del contribuent, i com a tal, en el cas de complit tots els requisits formals i materials previstos per la normativa interna andorrana, el contribuent te lliure potestat per (i) exercir (ii) no exercir o (iii) renunciar a l’exempció.<br />
<br />
2) Que confirmi que, en l’hipotètic cas de renuncia al dret o incompliment dels requisits formals d’aplicació de l’exempció sobre dividends prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 LIS</a> en seu de la societat andorrana beneficiaria dels dividends, no serien aplicables les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> i, en conseqüència, serien aplicables les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 del CDI Andorra-França</a> per la retenció/tributació en origen.<br />
<br />
3) Que confirmi que, la formalització d’una declaració responsable de renuncia a l’aplicació de l’exempció firmada pel representant de la companyia constitueix una garantia suficient per a l’entitat francesa distribuïdora dels dividends als efectes de garantir l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10 CDI</a> (retenció entre 5%-15%) en detriment de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 CDI</a> (retenció 25%).<br />
<br />
4) Que confirmi que, en el cas que l’entitat francesa procedeixi amb la retenció en base a la clàusula de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del CDI Andorra-França</a> i, per tant apliqui una retenció en origen del 25%, la consultant ha d’iniciar un procediment amistós previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_23" rel="external">article 23 del CDI Andorra-França</a> per tal de recuperar els ingressos indegudament ingressats a França per l’excés de tributació entre el 25% i el 5%-15% aplicable<br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 de Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta relacionada amb l’eliminació de la doble imposició internacional aplicable als dividends distribuïts per una societat francesa a favor de la societat consultant, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_1" rel="external">articles 1, 2 i 3</a> preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Naturalesa</em></strong><br />
<br />
1. L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurídiques d’acord amb les normes d’aquesta Llei.<br />
<br />
2. L’exacció de l’impost corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals en territori andorrà s’efectua d’acord amb la llei que regula l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.<br />
<br />
<strong>Article 2. <em>Àmbit d’aplicació espacial</em></strong><br />
<br />
L’impost sobre societats s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.<br />
<br />
<strong>Article 3. <em>Tractats i convenis</em></strong><br />
<br />
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.”</div><br />
<br />
En el cas exposat convé fer ressaltar que, en data d’aquesta consulta tributària i per al període que es menciona, és aplicable el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A" rel="external">Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda</a>. Aquest Conveni, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_10" rel="external">article 10</a>, en relació amb la potestat impositiva sobre els dividends, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 10 <em>Dividends</strong></em><br />
<br />
1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.<br />
<br />
2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) 5 per cent de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones) que posseeixi directament com a mínim el 10 per cent del capital de la societat que paga els dividends;<br />
b) 15 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos;<br />
c) aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis que serveixen per pagar els dividends.</div><br />
<br />
3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article, designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes sotmeses al règim de distribucions per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora.”</div><br />
<br />
No obstant això, aquest Conveni també inclou una clàusula de “no doble exoneració” per evitar que amb l’aplicació de les disposicions del Conveni s’originin situacions de doble exoneració; concretament l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“Divers<br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Quan en aplicació de les estipulacions d’aquest Conveni, s’apliqui a una renda el benefici d’un avantatge fiscal en un Estat contractant, i quan en aplicar la legislació interna en vigor en l’altre Estat contractant, una persona no sigui sotmesa a l’impost que per a una fracció d’aquesta renda, i no sobre l’import total, l’avantatge fiscal atorgat en el primer Estat només s’aplica a la part de la renda que és imposable i no s’exonera en l’altre Estat.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, els dividends satisfets per societats franceses a societats residents fiscals a Andorra són imposables a França amb limitacions que s’apliquen segons el percentatge de participació que tingui l’entitat beneficiària en la societat que distribueix els dividends.<br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20</a>, en relació amb l’exempció per evitar la doble imposició econòmica, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats</em></strong><br />
<br />
1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació, procedents de la dissolució d’una entitat participada, de la separació com a soci, o de les operacions de fusió, escissió, reducció de capital, aportació no dinerària, bescanvi de valors o cessió global de l’actiu i del passiu, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que l’entitat participada no-resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 50% del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable. Si l’entitat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars però sí que ho està l’entitat filial participada per aquesta entitat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de l’entitat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.<br />
En el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si l’entitat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.<br />
En el cas de participacions en beneficis, l’aplicació d’aquest requisit es refereix al període impositiu en el qual s’obtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa, mentre que en relació amb les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat, s’exigeix el compliment del requisit en tots els períodes de tinença de la participació.<br />
No obstant això, en cas que aquest requisit no es compleixi en algun dels períodes de tinença de la participació, s’entén que les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat s’han generat de forma lineal, llevat de prova en contrari, durant el període de tinença, i pot considerar-se exempta la part de la renda que proporcionalment es correspongui amb els exercicis en què sí que s’hagi complert el requisit esmentat.<br />
b) Que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital, els fons propis, el patrimoni net o els drets de vot de l’entitat resident o no-resident fiscal sigui igual o superior al 5%.<br />
La participació corresponent s’ha de posseir de manera ininterrompuda durant l’any anterior al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no n’hi ha, s’ha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar aquest període. En el cas de rendes derivades de la transmissió de la participació, el termini d’un any es computa fins al moment de transmissió de la participació o liquidació de la societat. Per al còmput del termini esmentat, s’ha de tenir en compte el període en què la participació hagi estat posseïda ininterrompudament per persones vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
Si l’entitat participada obté dividends, participacions en beneficis o rendes derivades de la transmissió de valors representatius del capital d’entitats, el requisit previst en aquest apartat b) s’ha de complir de manera indirecta en aquestes entitats. Aquest requisit no resulta aplicable quan els dividends, participacions en beneficis o rendes obtinguts s’han integrat en la base de tributació de l’entitat directament o indirectament participada com a dividends, participacions en beneficis o rendes derivades de la transmissió de valors representatius del capital d’entitats, sense tenir dret a un règim d’exempció o de deducció per doble imposició.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb això, quan es compleixin les condicions previstes en aquest article els dividends obtinguts per la societat andorrana estaran exempts de l’impost sobre societats. Quant a la qüestió sobre si la consultant pot decidir voluntàriament d’aplicar o no aquesta exempció quan es donen totes les circumstàncies esmentades a la norma per aplicar-la, és important mencionar específicament com s’han d’interpretar les normes tributàries. Sobre aquesta interpretació, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Interpretació de les normes</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.<br />
<br />
2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.<br />
<br />
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.<br />
<br />
4. En l’àmbit de l’Administració general, la facultat de dictar disposicions interpretatives o explicatives de les lleis i de les altres normes en matèria tributària, correspon de forma exclusiva i no delegable al ministre encarregat de les finances, excepte en el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65</a>, on el ministre podrà delegar en el director de departament que correspongui.<br />
<br />
5. Les disposicions interpretatives o explicatives d’abast general seran exclusivament d’obligat compliment per tots els departaments de l’Administració tributària competents en l’aplicació de les normes contingudes en la present Llei i es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”</div><br />
<br />
A partir d’aquests preceptes, i considerant que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de la Llei de l’impost</a> utilitza l’expressió “estan totalment exempts d’imposició”, es denota una obligació d’aplicar l’exempció quan es compleixin els requisits previstos a l’article. Per tant, atès que la normes tributàries s’han d’aplicar segons el seu sentit textual, els dividends distribuïts per la societat francesa estaran exempts i no s’hauran d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats.<br />
<br />
Tenint en compte que l’exempció plena prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20</a> és d’obligat compliment quan es donen tots els requisits, en el cas exposat els dividends distribuïts per la societat francesa hauran d’estar gravats en origen amb els termes previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20130402A#Article_25" rel="external">article 25.2 del Conveni</a>.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-05-29T08:57:28+00:00</published>
    <updated>2025-05-29T08:57:28+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D732"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D732</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=731" data-type="trackeritem" data-object="731">Sentència 72-2024 del TSJA. Operació de reorganització empresarial. Inexistència d’una branca d’activitat autònoma. Exempció de l’IPTPI per l’aportació de béns entre societats dels mateix grup empresarial</a><br />Data document:: 12/12/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_72-2024_del_TSJA._Operaci_de_reorganitzaci_empresarial._Inexist_ncia_d_una_branca_d_activitat_aut_noma._Exempci_de_l_IPTPI_per_l_aportaci_de_b_ns_entre_societats_dels_mateix_grup_empresarial">Sentència 72-2024 del TSJA. Operació de reorganització empresarial. Inexistència d’una branca d’activitat autònoma. Exempció de l’IPTPI per l’aportació de béns entre societats dels mateix grup&nbsp;empresarial<a href="#Sent_ncia_72-2024_del_TSJA._Operaci_de_reorganitzaci_empresarial._Inexist_ncia_d_una_branca_d_activitat_aut_noma._Exempci_de_l_IPTPI_per_l_aportaci_de_b_ns_entre_societats_dels_mateix_grup_empresarial" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum</strong>: La societat successora de l’operació d’escissió parcial de branca d’activitat va interposar demanda contra la regularització realitzada per la Direcció Adjunta D’Inspecció Tributaria en relació a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries</a> (IPTPI) i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Impost General Indirecte</a> (IGI) per considerar que la branca escindida no disposava en origen del passiu necessari per poder funcionar de forma autònoma i, per tant, no resultava d’aplicació el Règim Fiscal de les Operacions de Reorganització Empresarial.<br />
<br />
Del fet de que en termes comptables es puguin establir, per separat, els actius i passius atribuïbles a cadascuna de les unitats de negoci no implica que es constitueixi una explotació autònoma. Existirà una branca d’activitat als efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">llei 17/2017</a> quan els elements transmesos constitueixin un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans. Per tant, la manca de mitjans organitzatius i financers propis impedeixen apreciar l’existència d’una branca d’activitat en el sí de l’entitat transmitent i, per tant, no resulta d’aplicació el Règim Fiscal de les Operacions de Reorganització Empresarial i, en conseqüència, no son aplicables els casos de no subjecció del IGI i del IPTPI previstos en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">llei 17/2017</a>.<br />
<br />
En relació al IGI no concorre l’aplicació de no subjecció per existència de unitat econòmica autònoma que s’estipula a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">art. 6.1 de la seva Llei</a> en la mesura que quan la Llei de l’IGI parla d’una unitat econòmica autònoma no estableix uns requisits diferents dels que contempla la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a> a efectes d’una branca d’activitat.<br />
<br />
Per altre banda, el Tribunal rectifica i considera aplicable l’exempció del IPTPI prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_4" rel="external">article 4.8 de la Llei de l’impost</a> en base a que el contingut de l’escriptura d’escissió posa de relleu que ambdós societats tenen el mateix soci majoritari i que pertanyen a un grup horitzontal.<br />
<br />
<strong>Resolució</strong>: Estimació parcial en relació a l’exempció del IPTPI i desestimació en relació a la no subjecció del IGI per la inexistència d’unitat autònoma (Tribunal unipersonal de la Batllia, Secció Administrativa, sentència dictada el 10 de juny de 2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<strong>Objecte:</strong> TRIBUTS. Operació de reorganització empresarial. Inexistència d’una branca d’activitat autònoma. Exempció de l’IPTPI per l’aportació de béns entre societats dels mateix grup empresarial.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000038/2024<br />
ORIGEN.- 2000053/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000089<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_072-2024">SENTÈNCIA 072-2024<a href="#SENT_NCIA_072-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: X. SA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocat: Sr. AGS</div><br />
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocat: Sr. AGR</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable334-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable334">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 12 de desembre de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000053/2023.</strong><br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació de l’entitat X. SA, en tant que successora universal de la societat Y. SAU, va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució adoptada el 8 de maig de 2023 per la Comissió Tècnica Tributària, desestimatòria del recurs formulat contra la resolució de 16 de gener de 2023 de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària, per mitjà de la qual es van emetre les liquidacions provisionals de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (IPTPI) i de l’impost general indirecte (IGI), en relació a una operació d’escissió parcial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, generant un deute tributari de 3.220.879,22 €.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 10 de juny de 2024, va estimar parcialment el recurs i va declarar que la resolució impugnada no era ajustada a dret tan sols quant a la presa en consideració de les 12 unitats immobiliàries adquirides per l’entitat Y. SA i transmeses per la societat R. SL, que apareixen referenciades en l’escriptura de dació en pagament i carta de pagament aportada.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) L’import d’adquisició previ que s’ha de tenir en compte és aquell que consta en l’escriptura d’adquisició prèvia de les 74 unitats immobiliàries de referència.<br />
b) És cert que en l’import originari de la transmissió dels béns que consta en la liquidació provisional no es troben compreses les 12 unitats immobiliàries a què fa referència la sentència. Tanmateix, en les liquidacions corresponents a la transmissió prèvia feta el 18 de desembre de 2020, es va fer constar un valor d’adquisició de 3.057.624,18 €, que és el que ha de ser considerat com a base de tributació pel càlcul de l’IPTPI.<br />
c) Subsidiàriament, si es confirma la sentència apel·lada, s’hauria de requerir l’agent a regularitzar la transmissió prèvia formalitzada el 18 de desembre de 2020, declarant un valor total de 3.351.101,12 €.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> La representació de la societat agent ha interposat igualment recurs d’apel·lació contra la sentència de la Batllia, articulant, en resum, les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Vulneració del dret a la jurisdicció per l’existència d’un error patent en la valoració de la prova, ja que no s’ha tingut en compte l’informe pericial d’acord a les regles de la sana crítica, ni tampoc els documents públics aportats a la demanda.<br />
b) Indeguda valoració de la prova, ja que la unitat de negoci constituïa una branca d’activitat, entesa com una explotació autònoma capaç de funcionar pels seus propis mitjans, en origen i en destí.<br />
c) El funcionament autònom d’uns determinats actius i passius ho ha de ser des del punt de vista de l’organització i no de d’un punt de vista financer.<br />
d) Subsidiàriament, en cas de no aplicar-se el règim de neutralitat, s’ha d’aplicar el supòsit de no subjecció a l’IGI de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.1 de la seva Llei reguladora</a>, ja que l’abast del concepte de branca d’activitat a efectes de l’impost sobre societats (IS) és diferent al concepte d’unitat econòmica autònoma a efectes de l’IGI.<br />
e) També de forma subsidiària, és aplicable l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_4" rel="external">article 4.8 de la Llei reguladora de l’IPTPI</a>, que contempla les plusvàlues derivades de les aportacions de béns immobles o drets reals sobre els mateixos realitzades a societats que pertanyin al mateix grup.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> L’objecte d’aquest procés consisteix en determinar la legalitat de les liquidacions girades a càrrec de Y SA pels conceptes de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (IPTPI) i de l’impost general indirecte (IGI), en relació a una operació d’escissió parcial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, generant un deute tributari de 3.220.879,22 €.<br />
<br />
Mentre que la societat agent defensa que l’escissió tenia per objecte una branca d’activitat autònoma de l’entitat transmitent i que, en conseqüència, l’operació no estava subjecta a l’IGI ni a l’IPTPI, segons els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_12" rel="external">articles 12 i 13 de la Llei 17/2017, de 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, l’Administració sosté que no es tractava d’una explotació autònoma, capaç de funcionar pels seus propis mitjans, en els termes que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.7 de la mateixa Llei</a>, de manera que no són aplicables els supòsits de no subjecció als referits tributs que preveu el text legal.<br />
<br />
La sentència apel·lada ha confirmat substancialment les resolucions administratives impugnades. Considera que la unitat de negoci objecte d’escissió, que té per objecte la gestió dels crèdits deteriorats i dels actius adjudicats és susceptible de ser considerada com una branca d’activitat dotada d’autonomia de funcionament, però que, en aquest cas, no disposava en origen del passiu necessari per poder funcionar de forma autònoma. Tanmateix, s’estima molt parcialment el recurs, ja que no s’havien tingut en compte les 12 unitats immobiliàries provinents de la societat R. SL.<br />
<br />
En vista del contingut de la sentència, cadascuna de les parts impugna en aquesta alçada la part que li és desfavorable, en base als arguments que s’han exposat en resum en els antecedents, i que seran objecte d’examen detallat a continuació. Per raons de sistemàtica, s’examinaran en primer lloc els motius d’impugnació que articula la societat agent, i a continuació els del Govern.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> S’han d’analitzar conjuntament els motius d’impugnació relatius a la indeguda valoració de la prova i la vulneració del dret fonamental de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_10" rel="external">article 10 del text constitucional</a>, ja que els dos es refereixen a una qüestió íntimament relacionada.<br />
<br />
És cert que la sentència apel·lada no fa una referència explícita a l’informe pericial que va ser aportat per la part agent. Ara bé, l’anàlisi jurídica que conté aquella resolució és suficientment indicativa de que no es considera que les valoracions efectuades pels tècnics siguin determinants a l’hora d’aplicar el règim de neutralitat fiscal a aquesta operació de reorganització empresarial per mitjà d’una escissió parcial. En conseqüència, no es pot considerar que la prova hagi estat negligida, sinó que, encara que de forma tàcita, s’ha considerat que no dona recolzament a les pretensions de l’agent.<br />
<br />
En realitat, la prova pericial aportada per la part no podia ser valorada d’altra manera. En efecte, el seu objecte era el d’analitzar, des d’una perspectiva econòmica, si cabria considerar l’activitat de gestió de crèdits deteriorats i actius adjudicats com a branca d’activitat en sí mateixa, pronunciant-se, a més, sobre si és raonable des de la perspectiva econòmica considerar l’existència d’una branca d’activitat en el sí de les dues societats que van acordar l’escissió parcial.<br />
<br />
La Batllia ha seguit en bona part les conclusions de l’informe, en el sentit d’admetre que es tracta d’un àmbit de l’activitat bancària que és susceptible de ser considerat com una branca d’activitat. Ara bé, l’anàlisi jurídica sobre la concurrència efectiva dels requisits establerts en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a> era i és competència exclusiva de l’òrgan jurisdiccional, i no pot venir condicionada per les consideracions dels perits, realitzades des d’una perspectiva estrictament econòmica. En aquest cas, la sentència, després d’examinar les circumstàncies concretes del cas, ha conclòs que no existia una explotació autònoma capaç de funcionar pels seus propis mitjans, de manera que no resultava aplicable el règim de neutralitat que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">citada Llei</a>.<br />
<br />
En conseqüència, no es pot considerar que s’hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, per una inadequada valoració de la prova pericial de la part agent.<br />
<br />
A la mateixa conclusió s’ha d’arribar pel que fa a la valoració de la prova documental pública incorporada a les actuacions. En efecte, les diverses resolucions administratives que han autoritzat l’escissió produeixen els seus efectes en els àmbits mercantil i bancari, però no prejutgen l’aplicabilitat del règim de neutralitat fiscal de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>. D’aquesta manera, tampoc es pot apreciar una indeguda valoració de la prova per aquest motiu.<br />
<br />
Procedeix, doncs, desestimar el primer motiu d’impugnació de la part agent.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> El nucli de la qüestió litigiosa resideix en determinar si l’escissió del sector de negoci de Y SA relatiu a la gestió dels actius crediticis deteriorats i del actius immobiliaris adjudicats i la seva transmissió a l’entitat P., tenia per objecte una branca d’activitat en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.7 de la Llei 17/2017</a> i, en conseqüència, eren aplicables els supòsits de no subjecció a l’IGI i l’IPTPI que preveuen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_12" rel="external">articles 12 i 13 de la pròpia Llei</a>.<br />
<br />
Segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2 d’aquest text legal</a>:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“7. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans”.</div><br />
<br />
Com es desprèn del precepte, l’autonomia funcional i organitzativa s’ha de donar tant en l’entitat transmitent com en l’adquirent. Com bé diu la sentència apel·lada, la preexistència del conjunt de mitjans personals, materials i financers que constitueix aquesta organització separada és la que permet comprovar la seva realitat als efectes de l’aplicació del règim de neutralitat tributària.<br />
<br />
En aquest cas, l’entitat recurrent defensa que l’activitat de gestió dels actius crediticis deteriorats i del actius immobiliaris adjudicats és una branca d’activitat clarament diferenciada del negoci bancari general, i que el funcionament autònom ha de ser organitzatiu, independentment de la forma de finançament. Es recolza en aquest sentit en el contingut de l’informe pericial, que descansa en el mètode de la comptabilitat analítica, el qual desglossa els ingressos i despeses de les diferents unitats o centres d’una mateixa empresa, amb la finalitat de determinar els fluxos originats per cadascun d’ells i adoptar les decisions empresarials adequades en funció d’aquests resultats.<br />
<br />
Ara bé, el fet de que, en termes comptables, es puguin establir per separat els actius i passius atribuïbles a cadascuna de les unitats de negoci d’una empresa no implica necessàriament que constitueixin una explotació autònoma, supòsit que només es donarà, als efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, quan constitueixin un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> En el cas que ara s’examina, es desprèn del contingut de les actuacions que la gestió dels actius crediticis deteriorats i del actius immobiliaris adjudicats no estava encomanada en l’entitat d’origen a una branca d’activitat constitutiva d’una explotació autònoma que funcionés pels seus propis mitjans.<br />
<br />
En aquest sentit, la pròpia recurrent admet que el personal destinat a aquesta activitat es dedicava també a altres tasques bancàries, cosa que justifica pel caràcter reduït de l’entitat. Tampoc consta que aquests empleats s’ubiquessin en alguna ubicació separada de les oficines del banc, de manera que no disposava d’instal·lacions pròpies. Finalment, no s’acredita l’existència d’un finançament separat de l’entitat de la qual depenia. El fet d’invocar-se un deute entre la unitat i Y. és una mostra de l’anomenada comptabilitat analítica, que parteix de l’existència d’unitats excedentàries i deficitàries, però no afegeix res quant al funcionament separat de la unitat. En conseqüència, la manca de mitjans organitzatius i financers propis impedeix apreciar l’existència d’una branca d’activitat autònoma en el sí de l’entitat transmitent.<br />
<br />
A la mateixa conclusió s’ha d’arribar pel que fa a l’entitat adquirent. Com afirma la sentència apel·lada, la mateixa no disposava, en la data de l’escissió, d’elements de passiu que li permetessin actuar amb els seus propis mitjans. Això no suposa en cap cas negar la possibilitat d’un finançament extern, però el cert és que el préstec atorgat per l’entitat bancària recurrent, que s’invoca en l’apel·lació, no va ser formalitzat fins després de l’escissió, de manera que, quan aquesta es va produir, l’entitat adquirent no disposava de la necessària autonomia de funcionament.<br />
<br />
En conseqüència, no concorren en aquest cas els supòsits de fet que permetin concloure que existia una branca d’activitat autònoma, per la qual cosa no és aplicable el règim de neutralitat tributària que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, ni els supòsits de no subjecció a l’IGI i l’IPTPI que contemplen els seus <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_12" rel="external">articles 12 i 13</a>.<br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> De forma subsidiària, la recurrent al·lega que, encara que no es consideri aplicable el règim de neutralitat previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, l’operació tampoc estaria subjecte a l’IGI, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.1 de la seva Llei reguladora</a>, el qual estableix que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“No es troben subjectes a aquest impost les operacions següents:<br />
<br />
1. La transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.<br />
<br />
 (...)”.</div><br />
<br />
En aquesta línia, la recurrent sosté que el concepte d’unitat econòmica autònoma és diferent del de branca d’activitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, i que, en qualsevol cas, l’autonomia d’aquella unitat econòmica només és predicable de l’adquirent i no del transmitent.<br />
<br />
Aquestes al·legacions no poden ser compartides. Quan la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’IGI</a> parla d’una unitat econòmica autònoma susceptible de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans no està establint uns requisits diferents dels que contempla la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a> als efectes de la definició d’una branca d’activitat, ja que, en ambdós casos, es requereix la capacitat d’actuar a través de mitjans propis. A més, el text de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> no permet circumscriure aquesta exigència a l’entitat adquirent, deixant de banda la transmitent.<br />
<br />
Encara que és obvi que la legislació espanyola és totalment inaplicable a Andorra, la recurrent invoca el contingut de certa doctrina jurisprudencial i administrativa del país veí, que recolzaria la conclusió de que l’autonomia de la unitat només seria predicable de l’adquirent. Ho fa des de la perspectiva de que la normativa espanyola segueix les previsions de la Directiva europea 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, que també invoca l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei andorrana 11/2012, reguladora de l’IGI</a>.<br />
<br />
Ara bé, és necessari constatar que la Llei espanyola 37/1992, de 28 de desembre, reguladora de l’impost sobre el valor afegit, també exigeix l’autonomia de la unitat econòmica en el transmitent, de manera que ha de decaure el criteri interpretatiu que invoca la recurrent. En efecte, l’article 7 de la referida Llei disposa que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“No estarán sujetas al impuesto:<br />
<br />
1.º La transmisión de un conjunto de elementos corporales y, en su caso, incorporales que, formando parte del patrimonio empresarial o profesional del sujeto pasivo, constituyan o sean susceptibles de constituir una unidad económica autónoma <strong>en el transmitente</strong>, capaz de desarrollar una actividad empresarial o profesional por sus propios medios, (…)”.</div><br />
<br />
En conseqüència, ateses les circumstàncies de fet que abans s’han descrit, s’ha de concloure que no existeix en aquest cas “una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans”, per la qual cosa l’operació està plenament subjecta a l’IGI.<br />
<br />
<strong>Setè.-</strong> També de forma subsidiària, la recurrent defensa que, encara que no s’apliqui el règim de neutralitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, les plusvàlues derivades de les aportacions de béns immobles o drets reals sobre els mateixos estan exemptes en aquest cas de l’IPTPI, ja que l’operació d’escissió s’ha formalitzat entre dues societats del mateix grup empresarial.<br />
<br />
La sentència no nega aquesta possibilitat, però parteix del fet que no s’ha acreditat la pertinença de les dues entitats al mateix grup d’empreses, per la qual cosa denega l’aplicació de l’exempció.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei reguladora de de l’IPTPI</a> disposa que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Resten exemptes de l’impost:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
8. Les plusvàlues derivades de les aportacions de béns immobles o drets reals sobre els mateixos béns realitzades a societats que pertanyin al mateix grup”.</div><br />
<br />
A fi de determinar l’existència d’un grup empresarial, s’ha d’atendre al que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, de 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a>. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030#Article_34" rel="external">article 34.2 d’aquesta Llei</a> defineix els requisits que han de concórrer per apreciar l’existència d’un grup d’empreses, i aquest precepte s’ha d’interpretar d’acord amb l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">pròpia llei</a>, la qual afirma que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“En aquest àmbit cal destacar, sobretot, la delimitació del perímetre de consolidació que, basant-se en el sistema establert per la setena directiva comunitària en matèria comptable, introdueix l’obligació de consolidació, no sols dels grups verticals, sinó també dels denominats grups horitzontals, quan el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats correspongui a una o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen conjuntament”.</div><br />
<br />
En el cas que ara s’examina, l’escriptura d’escissió posa de relleu que tant la societat transmitent com l’adquirent tenen en comú un soci majoritari que ostenta més del 50% del capital social, de manera que s’ha d’entendre justificada l’existència d’un grup empresarial de caràcter horitzontal, per la qual cosa les plusvàlues derivades de les aportacions de béns immobles o drets reals sobre els mateixos queden exemptes de l’IPTPI, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_4" rel="external">article 4.8 de la seva Llei reguladora</a>.<br />
<br />
De fet, l’Administració no s’ha oposat a aquest motiu d’impugnació, ni ha articulat cap al·legació sobre el mateix. En conseqüència, procedeix estimar parcialment en aquest punt el recurs d’apel·lació de l’entitat agent.<br />
<br />
<strong>Vuitè.-</strong> Pel que fa al recurs d’apel·lació del Govern, no es discuteix que en la liquidació impugnada no es van tenir en compte les 12 unitats immobiliàries provinents de la societat R. SL, de manera que la sentència de la Batllia ha disposat la retroacció de l’expedient a fi que es corregeixi aquesta omissió.<br />
<br />
L’Administració tributària, en el seu recurs, addueix que, en la transmissió prèvia de les 74 unitats immobiliàries en favor de Y. SA, que va tenir lloc el 18 de desembre de 2020, es va liquidar l’IPTPI per un import de 3.057.624,18 €, inferior als 3.351.101,12 €, de manera que, almenys, s’hauria de requerir l’entitat agent a fi que corregeixi la liquidació derivada de la transmissió de la data indicada, com a successora universal de Y. SA.<br />
<br />
Aquesta pretensió ha de ser desestimada per dos raons fonamentals. En primer lloc, perquè s’introdueix en l’alçada una qüestió que no va ser plantejada en la primera instància, cosa que contravé el principi <em>pendente apellatione nihil innovetur</em>. En segon lloc, perquè el subjecte passiu de l’impost per aquella transmissió no era Y. SA, sinó els transmitents dels immobles, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_6" rel="external">article 6.1 de la Llei reguladora de l’IPTPI</a>.<br />
<br />
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació del Govern.<br />
<br />
<strong>Novè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 10 de juny de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Estimar parcialment el recurs d’apel·lació que formula l’entitat X. SA contra la referida sentència, la qual es modifica en el sentit de declarar que l’operació d’escissió litigiosa està exempta de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, extrem en què s’anul·len les resolucions administratives impugnades, amb confirmació dels demés pronunciaments de la sentència apel·lada.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-05-28T15:06:26+00:00</published>
    <updated>2025-05-28T15:06:26+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D731"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D731</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=730" data-type="trackeritem" data-object="730">Sentència 68-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori. Aplicació indeguda de bonificacions. Sanció lleu per defraudació</a><br />Data document:: 20/11/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_68-2024_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori._Aplicaci_indeguda_de_bonificacions._Sanci_lleu_per_defraudaci_">Sentència 68-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori. Aplicació indeguda de bonificacions. Sanció lleu per&nbsp;defraudació<a href="#Sent_ncia_68-2024_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori._Aplicaci_indeguda_de_bonificacions._Sanci_lleu_per_defraudaci_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució que desestima el recurs administratiu interposat contra la sanció imposada per la Direcció Adjunta D’Inspecció Tributaria per considerar que la societat havia aplicat erròniament la reducció del 80% del Règim Especial de Societats que Realitzen Explotació Internacional d’Intangibles o Intervenen en el Comerç Internacional per incomplir amb el requisit formal de comunicació prèvia d’acolliment.<br />
<br />
En la sentència, el Tribunal considera que la manca de presentació de la comunicació corresponent implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial.<br />
<br />
Recorda que sobre aquesta qüestió s’havia resolt en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 26 de setembre</a>, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional. Tanmateix, aquesta mateixa Sala Administrativa reitera la seva posició a les sentències dictades núm. <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024 de data 16 de maig</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024 de data 23 de juny</a>.<br />
<br />
Per tant, endemés de la manca de presentació de la comunicació, es contempla un error de tipificació al no aplicar l’escalat de reducció progressiva que establia el règim transitori.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 18/2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<strong>Objecte:</strong> IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori. Aplicació indeguda de bonificacions. Sanció lleu per defraudació.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000033/2024<br />
ORIGEN.- 2000060/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000100<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_68-2024">SENTÈNCIA 68-2024<a href="#SENT_NCIA_68-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: A., SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocada: Sra. CBF</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable335-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable335">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000060/2023.</strong><br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. XXXXYY/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 25 de juny de 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 11 d’abril de 2023, per la qual es va imposar a la part agent una sanció de 14.173,22 euros, en considerar que la societat s’havia aplicat una reducció de les bases de tributació de l’impost de societats (en endavant IS), en els exercicis de 2018, 2019 i 2020, que no li corresponien, atès que no es beneficiava del règim transitori previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost de societats</a> (en endavant LIS).<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 18/2024, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La falta de presentació de la comunicació de l’aplicació del règim transitori no implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de societats que realitzen l’explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional.<br />
- En cap cas aquesta comunicació constituïa una autorització prèvia per a aplicar el règim especial transitori.<br />
- S’ha de presumir la bona fe i la manca de culpa o dol de la societat agent.<br />
- La societat venia aplicant el règim especial de l’IS des del 2016, i aplicà la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria 1ª de la Llei 6/2018</a>, que, a diferència del règim especial contingut en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">art. 23 de la LIS</a>, no preveia la necessitat de demanar i obtenir una autorització prèvia per aplicar el règim transitori.<br />
- S’ha fet una interpretació raonable de la norma.<br />
- Manca de doctrina o jurisprudència relativa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria 1ª de la Llei 6/2018</a>.<br />
- En aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_120" rel="external">art. 120.c) de la LBOT</a> no pot haver imposició de cap sanció.<br />
- A la data dels períodes comprovats no hi havia cap consulta vinculant publicada, ni sentència al respecte, sobre la qüestió relativa a les conseqüències de la manca de presentació de la comunicació sobre els actius.<br />
- Un error involuntari en l’aplicació del percentatge de reducció de la base de tributació no pot ser sancionat.<br />
- La manca de comunicació dels actius sobre els que s’aplicava el règim especial no constitueix una infracció de defraudació, sinó una infracció simple.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Tot i la modificació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>, la societat agent va continuar aplicant-se les mateixes reduccions que s’havia aplicat als exercicis anteriors, sense tenir en compte les reduccions previstes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria</a>, per tant, no es tracta només de la manca de presentació de la comunicació per acollir-se al règim transitori, sinó que va continuar aplicant-se la reducció del 80% sobre la base de tributació de l’IS dels exercicis 2018, 2019 i 2020.<br />
- No es pot parlar d’interpretació raonable de la norma compte tingut que la part agent simplement no l’ha aplicat.<br />
- La tipificació aplicada és la correcta, ja que es va produir una defraudació per gaudir indegudament de beneficis fiscals.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> De l’anàlisi de l’expedient administratiu remès es comprova que l’Administració va iniciar un procediment de comprovació (núm. EXP220029) de les autoliquidacions presentades per la societat agent de l’IS, que va finalitzar amb la Resolució de data 5 d’octubre del 2020 (foli 46 i següents de les actuacions), en la que es van regularitzar els imports que figuraven a les declaracions de l’IS dels exercicis 2018, 2019 i 2020, exercicis en el quals la part agent va aplicar un reducció del 80% en la base de tributació de l’IS. El deute tributari corresponen als tres exercicis va ser de 11.431,85 euros, 10.630,14 euros i 6.284,44 euros respectivament, és a dir, un total de 28.346,43. Aquesta resolució va esdevenir ferma ja que la part agent no la va recórrer.<br />
<br />
En el mes de gener del 2023, la direcció adjunta d’Inspecció Tributària va comunicar a la societat agent l’inici d’un procediment sancionador (EXP23001) per haver-se aplicat uns beneficis que no li corresponien, procediment que va finalitzar amb la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 11 d’abril de 2023 (folis 29 i següents de les actuacions), per la qual es va imposar a la part agent una sanció per defraudació lleu, en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_131" rel="external">art. 131 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a> (en endavant LBOT) que es va fixar en el 50% de l’import de la defraudació, és a dir, en 14.173,22 euros.<br />
<br />
Així, la part agent va acceptar les liquidacions emeses en el procediment de comprovació -ja que no les va recórrer-, però considera que no se li pot imposar cap sanció, compte tingut que va actuar de bona fe, i que no s’havia publicat cap consulta vinculant sobre la qüestió, ni tampoc s’havia dictat cap sentència en la matèria.<br />
<br />
Com s’ha dit, la primera qüestió que es planteja en el recurs d’apel·lació presentat per la part agent és la relativa a si les societats que volguessin acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> havien de presentar necessàriament una comunicació en tal sentit, o si es vol, si la manca de presentació d’aquesta comunicació implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de l’impost de societats. I aquesta qüestió ja ha estat ja resolta per aquesta mateixa Sala a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023,</a> de data 26 de setembre, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.<br />
<br />
En efecte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">STJA núm. 47/2023</a>, desprès de recordar la finalitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de reforma de la LIS</a> -finalitat que s’explicita a la seva exposició de motius-, recorda també el contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2028</a>, tot declarant que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
<br />
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">art. 39.1 de la LIS</a> determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_40" rel="external">art. 40</a> estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_58" rel="external">art. 58 de la LIS</a> disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015</a>, de l’impost sobre societats -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, establia:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Article 34. <em>Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.<br />
<br />
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.<br />
<br />
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.<br />
<br />
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</div><br />
<br />
I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT3" rel="external">disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament</a> disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.<br />
<br />
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018067" rel="external">núm. 67/2018, del 28/09/2018</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018110" rel="external">núm. 110/2018, del 22/11/2018</a>, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.<br />
<br />
A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article:1" rel="external">article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">art. 1</a> és en el que s’introdueixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_bis" rel="external">articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS</a>.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.</div><br />
<br />
De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa ha reiterat la seva posició a les sentències dictades als recursos d’apel·lació 3/2024 i 88/2023 (sentències núm. <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a>, de dates 16 de maig i 23 de juny, respectivament).<br />
<br />
A més, cal tenir en compte que el Departament de Tributs i Fronteres va donar resposta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190143" rel="external">consulta vinculant núm. CV0143-2019</a>. En aquell cas la societat consultant entenia que, amb el seu model de negoci, referit en la seva sol·licitud l’any 2012, quedaven suficientment detallats els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, segons el que preveu l’a<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">partat 2 de la Disposició transitòria primera</a> intitulada “Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional” de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>.<br />
<br />
Doncs bé, la resposta del Departament de Tributs i Fronteres a aquesta consulta vinculant fou la següent:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Segons la informació proporcionada, la societat consultant va ser autoritzada a aplicar el règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’intangible abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>, i a les rendes derivades de l’actiu objecte de consulta se’ls aplica el règim especial des del període impositiu 2012. Així mateix, en relació amb els requisits per poder aplicar el règim transitori, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera, als articles 1 i 2</a>, disposa que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents: [...]<br />
<br />
2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”<br />
<br />
Atesos els preceptes esmentats i les dades facilitades per la societat consultant, <u>a l’actiu intangible exposat a la consulta hi podrà ser aplicable el règim transitori, sempre que es complexin les formalitats establertes a la normativa</u>”.</div></div><br />
<br />
(el subratllat no és de l’original)<br />
<br />
És a dir, l’Administració Tributària va contestar que el compliment de les formalitats establertes -la presentació de la comunicació prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera apartat 2, de la Llei 6/2018</a>-, era requisit <em>sine qua non</em> per poder acollir-se al règim transitori.<br />
<br />
Endemés, com abans s’ha dit, la part agent va aplicar a les seves autoliquidacions una reducció del 80% en els tres exercicis, per la qual cosa, a més de no presentar la comunicació que era preceptiva per gaudir dels beneficis fiscals de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>, no va aplicar l’escalat de reducció progressiva que establia el règim transitori, sinó que va ignorar completament les modificacions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a> que va introduir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>.<br />
<br />
Arribats a aquest punt cal recordar que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la LBOT</a> recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària. I en aquest cas el perjudici està acreditat, compte tingut que per Resolució de data 5 d’octubre del 2020, es van regularitzar els imports que figuraven a les declaracions de l’IS dels exercicis 2018, 2019 i 2020, exercicis en el quals la part agent va aplicar un reducció del 80% en la base de tributació de l’IS, i que el deute tributari va ser de 28.346,43 euros i 977,99 euros en concepte d’interessos, resolució que, com s’ha dit, va esdevenir ferma ja que la part agent no la va recórrer. A més, l’Administració ha considerat que la infracció comesa era lleu i ha calculat la sanció aplicant el 50% sobre el deute tributari.<br />
<br />
Per tot això, cal desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la part agent.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per A, SLU.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-05-28T10:16:43+00:00</published>
    <updated>2025-05-28T10:16:43+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D730"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D730</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=729" data-type="trackeritem" data-object="729">CV0334-2025 Consulta vinculant a tributa, del 5 de febrer del 2025, en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la normativa de l&#039;IIEI</a><br />Data document:: 05/02/2025<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la&nbsp;normativa<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable336-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable336">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0334-2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">05/02/2025</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consultant: Sra. A.<br />
<br />
1. ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a la no subjecció a l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària al Principat d’Andorra, relativa a dissolucions de condominis conformats per immobles amb adjudicacions amb compensació, quan l’acord de voluntats és anterior al 5 de setembre de 2023.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> (d’ara en endavant, “LIIEI”).<br />
<br />
Decret 76/2024, del 28-2-2024, pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> (d’ara en endavant, “Reglament”).<br />
<br />
Manifestacions prèvies:<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifesta expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a)    Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o qualificació tributària que correspongui al cas planteja en aquesta consulta.<br />
b)    Que la consulta que presento es refereix al període impositiu 2024 i següents.</div><br />
<br />
2. DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La senyora A (d’ara endavant, “la consultant”) és nacional i resident fiscal a Espanya fins al moment de la presentació d’aquesta Consulta Vinculant, sense que sigui titular de cap tipus d’autorització d’immigració emesa per part del Govern del Principat d’Andorra.<br />
<br />
A l’any 1991, davant notari del Principat d’Andorra, el matrimoni format pel pare i la mare de la consultant, casats en règim de separació de béns, van adquirir en règim de proindivís i a parts iguals un immoble (immoble 1) a Andorra. Aquesta adquisició també incloïa una plaça d’aparcament i un traster.<br />
<br />
Posteriorment, a l’any 2005, davant notari del Principat d’Andorra, la consultant i la seva germana, van adquirir, en règim de proindivís i a parts iguals, un immoble a Andorra (Immoble 2). Igual que l’anterior, aquesta unitat incloïa una plaça d’aparcament i un traster.<br />
<br />
L’any 2016, va morir la mare de la consultant i, en conseqüència, a l’any 2016, les seves filles, la consultant i la seva germana, van acceptar l’herència de la seva mare davant notari espanyol. Com a resultat d’aquesta herència, la consultant i la seva germana van adquirir el 25% de la propietat de l’Immoble 1. Tanmateix, cal destacar que aquesta acceptació d’herència es va fer de manera exclusiva en territori espanyol, sense que a data de la present Consulta Vinculant s’hagi ratificat aquesta acceptació d’herència al Principat d’Andorra.<br />
<br />
A l’any 2019, després de la mort del pare de la consultant, les germanes van acceptar l’herència del seu pare davant notari espanyol. En morir el pare, que havia adquirit l’immoble juntament amb la seva esposa en règim de separació de béns, la consultant i la seva germana van adquirir cadascuna un 25% addicional de l’Immoble 1. D’aquesta manera, la propietat d’aquest immoble va quedar repartida al 50% entre les dues germanes, de manera proindivisa i a parts iguals, passant a formar part aquest Immoble 1 de la comunitat de béns titularitat de les dues germanes.<br />
<br />
A l’any 2022, sent copropietàries proindivís al 50% de diferents unitats immobiliàries, entre les quals es trobava l’Immoble 1, la consultant i la seva germana van decidir dissoldre el condomini i adjudicar-se els immobles, formalitzant aquesta operació a Espanya, davant notari espanyol. A l’escriptura corresponent es va reflectir que el títol de propietat de l’immoble tenia el seu origen en un 50% per herència de la mare i un 50% per herència del pare. Com a resultat de la dissolució de la comunitat de béns existent entre les dues germanes, la consultant va adquirir la titularitat completa de l’Immoble 1. Donat que els immobles adjudicats a la consultant constituïen un valor inferior als assignats a la seva germana, la consultant va percebre una compensació satisfeta per la seva germana. Aquesta operació de dissolució del condomini no ha estat ratificada davant cap notari del Principat d’Andorra.<br />
<br />
Al llarg d’aquests processos, la consultant i la seva germana,  van passar de ser copropietàries al 50% de diverses unitats immobiliàries ubicades en territori andorrà a ser propietàries exclusives de diferents immobles, realitzant les compensacions econòmiques necessàries per equilibrar el valor de les adjudicacions. És rellevant remarcar que totes les escriptures d’acceptació d’herència i dissolució de condomini es van realitzar davant notaris espanyols i que, en alguns casos, la titularitat registral a Andorra no va ser actualitzada després de l’execució d’aquestes operacions.<br />
<br />
3.INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
L’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària (d’ara en endavant, “IIEI”) és un impost de naturalesa indirecta que grava la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. En concret, l’IIEI es tracta d’un gravamen progressiu en funció del nombre d’unitats immobiliàries que posseeixen les persones físiques i jurídiques no residents al Principat d’Andorra (des de la data d’entrada en vigor da la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a>) que realitzin la inversió estrangera immobiliària.<br />
<br />
Així mateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a> inclou, mitjançant disposicions finals, modificacions a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’Inversió Estrangera al Principat d’Andorra</a> (en endavant, “LIE”) per tal de redefinir el concepte d’inversió estrangera, amb la finalitat d’incorporar-hi nous subjectes que esdevenen, alhora, subjectes obligats de l’IIEI.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">article 1 de la LIE</a> entén que “[...] es consideren inversions estrangeres al Principat d’Andorra les adquisicions, per qualsevol títol de béns situats al Principat per part de: a) persones físiques no residents al Principat d’Andorra. [...]”<br />
<br />
Segons aquesta definició, la Consultant tindria la consideració d’inversora estrangera d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a>.<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_13" rel="external">article 13 de la LIE</a> defineix la inversió en immobles “[...] les inversions que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, la promoció urbanística o immobiliària i de les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra [...]”.<br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_14" rel="external">article 14.1 de la LIE</a> preveu que estan subjectes a autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera “[...] les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones, físiques o jurídiques, enumerades a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">article 1.1 a), b), d), e) i f)</a>”.<br />
<br />
En conseqüència, la consultant, haurà de sol·licitar una autorització d’inversió estrangera per tal de poder ratificar l’adquisició d’ambdós immobles davant d’un Notari del Principat d’Andorra.<br />
<br />
En aquest mateix sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5 de la LIIEI</a> determina els obligats tributaris de l’IIEI, entre els quals, es preveuen els següents quan obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra. [...]”</div><br />
<br />
En conseqüència, la consultant entén que seria considerada obligada tributària de l’IIEI per l’adquisició d’ambdós immobles.<br />
<br />
Tanmateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició transitòria primera de la LIIEI</a>, titulada “Sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023016" rel="external">Llei 16/2023 Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra”</a> preveu el següent literal “[...] 2. Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>. Tampoc estan subjecte a la present Llei els residents que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent [...]”.<br />
<br />
Pel cas concret, val a dir que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>(i) Existeix un acord de voluntats previ al 5 de setembre de 2023.<br />
Le dissolucions dels condominis i les adjudicacions dels immobles es van formalitzar en dates anteriors al 5 de setembre de 2023:<br />
<div class='sagnatnou'>- Immoble 1: dissolució del condomini i adjudicació a la consultant a l’any 2022.<br />
- Immoble 2: dissolució del condomini i adjudicació a la consultant a l’any 2022.</div><br />
(ii) Transacció econòmica materialitzada amb anterioritat al 5 de setembre de 2023.<br />
En ambdues dissolucions de condomini es van realitzar compensacions econòmiques entre les germanes per equilibrar el repartiment dels immobles:<br />
<div class='sagnatnou'>- Immoble 1: la germana de la consultant va abonar una quantitat econòmica a la consultant.<br />
- Immoble 2: la consultant va abonar una quantitat econòmica a la seva germana.</div><br />
(iii) Acreditació fefaent.</div><br />
<br />
Les dissolucions dels condominis i les adjudicacions es van realitzar davant notari espanyol, en escriptures públiques, la qual cosa acredita fefaentment l’acord de voluntats i la transacció econòmica associada.<br />
<br />
En conseqüència, entén la consultant que les adjudicacions dels immobles derivades de les dissolucions de condomini, executades davant notari espanyol durant l’exercici 2022 (això és, abans del 5 de setembre de 2023), no quedarien subjectes a l’IIEI.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal realitzada, es sol·licita la confirmació del següent:<br />
<br />
1. Confirmació de la no subjecció a l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària (IIEI) de les adjudicacions de la propietat dels Immobles 1 i 2, derivades de les dissolucions dels condominis realitzades entre la consultant i la seva germana, en aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició Transitòria Primera de la LIIEI</a>, ja que l’acord de voluntats i transacció econòmica es van materialitzar amb anterioritat al 5 de setembre de 2023.<br />
<br />
2. Confirmació de que les dissolucions dels condominis i les adjudicacions realitzades a Espanya abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a> impliquen que l’acord de voluntats és previ a l’impost i, per tant, que aquestes operacions no estan subjectes al IIEI.<br />
<br />
3. Confirmació que l’acreditació fefaent dels extrems esmentats (acord de voluntats i transacció econòmica materialitzada) mitjançant l’aportació de les escriptures públiques notarials és suficient per justificar la no subjecció al IIEI.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb les qüestions exposades en la vostra consulta tributària escrita sobre l’aplicació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, en primer lloc cal fer una referència especial al deure d’informació per part de l’Administració tributària previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_64" rel="external">article 64 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 64. <em>Deure d’informació i assistència als obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.”</div><br />
<br />
Altrament, en relació amb les consultes tributàries escrites, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65, als apartats 1, 2 i 3</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 65. <em>Consultes tributàries escrites</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Dades identificadores del consultant.<br />
b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas.<br />
c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.</div><br />
<br />
2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.<br />
<br />
3. L’Administració tributària arxivarà sense donar resposta aquelles consultes que no compleixin amb els requisits contemplats en aquest article.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
La consultant exposa diverses qüestions tributàries relacionades amb les obligacions tributàries com a conseqüència de l’adquisició d’uns determinats béns immobles i que repercuteixen en la mateixa consultant i sobre una altra persona. D’acord amb els preceptes esmentats, la consultant no està legitimada per efectuar consultes tributàries sobre obligacions tributàries d’aquesta altra persona. En conseqüència, aquesta resposta es limita exclusivament a les obligacions tributàries a l’efecte de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra de la mateixa consultant.<br />
<br />
Respecte a la qüestió relativa a la subjecció o no a l’impost de les adjudicacions dels béns immobles ubicats en territori andorrà que s’elevaran a públic davant un notari andorrà en l’actualitat a nom de la consultant, en relació amb el fet generador de l’impost, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals ‒amb exclusió dels drets reals de garantia‒, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”</div><br />
<br />
Quant a l’entrada en vigor de l’impost, la mateixa Llei, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DF9" rel="external">disposició final novena</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició final novena. Entrada en vigor</strong><br />
<br />
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en referència a l’aplicació de les normes tributàries, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Àmbit temporal</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament.<br />
<br />
2. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritat a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.<br />
<br />
No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada.”</div><br />
<br />
Segons l’àmbit temporal previst a la norma, l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra s’aplicarà a partir de la data en què entri en vigor, això és, el 29 de febrer del 2024, tal com es desprèn de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DF9" rel="external">disposició final novena</a>. En el cas en qüestió, tenint en compte que l’adquisició dels béns immobles s’elevaran a públic davant un notari andorrà una vegada en vigor l’impost, es produeix el fet generador de l’impost.<br />
<br />
Pel que fa a la possibilitat que aquestes operacions es tractin com a no subjectes a l’empara de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">apartat 2 de la disposició transitòria primera</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria primera</strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>. Tampoc estan subjecte a la present Llei els residents que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent.”</div><br />
<br />
A efectes tributaris, les adjudicacions dels béns immobles a favor de la consultant s’entendran fetes en el moment en què aquestes operacions constin en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà. Tanmateix, en el cas exposat queda degudament acreditat que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats per adquirir els immobles que portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data i, consegüentment, serà aplicable aquesta disposició.<br />
<br />
L’acreditació del compliment de la circumstancia prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">disposició transitòria primera</a> s’ha de fer davant el Registre d’Inversions Estrangeres, òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-05-26T08:53:58+00:00</published>
    <updated>2025-05-26T08:53:58+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D729"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D729</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=728" data-type="trackeritem" data-object="728">Sentència 9-2025 del TSJA. Deduccions IRPF per fills. Només les previstes al conveni regulador</a><br />Data document:: 19/03/2025<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_9-2025_del_TSJA._Deduccions_IRPF_per_fills._Nom_s_les_previstes_al_conveni_regulador">Sentència 9-2025 del TSJA. Deduccions IRPF per fills. Només les previstes al conveni&nbsp;regulador<a href="#Sent_ncia_9-2025_del_TSJA._Deduccions_IRPF_per_fills._Nom_s_les_previstes_al_conveni_regulador" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum</strong>: La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació del recurs administratiu interposat contra la regularització practicada per la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributaria en relació al Imposts sobre la Renta de les Persones Físiques (IS) per considerar que el subjecte passiu s’havia deduït de la base imposable quantitats superiors en concepte d’anualitat d’aliments no incloses en el conveni de separació.<br />
<br />
El Tribunal es remet explícitament al que s’estipula a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la LIRPF</a> per desestimar l’argument del subjecte passiu en base a que els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents a les anualitats per aliments satisfetes d’acord amb la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.<br />
<br />
Tanmateix, la mateixa Sala Administrativa es remet al que es disposa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024051" rel="external">STJA 51-2024</a>, la qual estima una qüestió similar al cas que ocupa la present.<br />
<br />
D’altre banda, el Tribunal nega que en via de recurs administratiu o en via contenciosa no es pugui aportar nova documentació, o si es vol, una documentació diferent de la que va tenir en compte l’Administració en el moment de dictar la resolució inicial, ja que, en cas contrari, limitaria la possibilitat de prova.<br />
<br />
<strong>Resolució</strong>: Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, sentència núm. 40/2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>Objecte:</strong> Deduccions IRPF per fills. Només les previstes al conveni regulador<br />
<br />
 Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000055/2024<br />
ORIGEN.- 2000019/2024 - 0<br />
NIG: 5300545320240000017<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_009-2025">SENTÈNCIA 009-2025<a href="#SENT_NCIA_009-2025" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocat: Sr. AGR</div><br />
<strong>Apel·lant: Sr. JSM</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. AHD<br />
Advocat: Sr. XLH</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable337-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable337">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Presidenta:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL <br /> Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 19 de març de 2025.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions núm. TSJA 0000055/2024.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (en endavant CTT) de data 5 de desembre del 2023 i referenciada amb número XXXXXX/2023 (f. 377-381 de l’expedient administratiu, en endavant EA), per la qual s’acordà desestimar el recurs administratiu interposat pel subjecte passiu contra la resolució del 28 de setembre del 2023 emesa per part de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària (f. 237-241 EA). Mitjançant aquesta darrera resolució, dictada en el marc d’un expedient de comprovació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (en endavant IRPF) dels exercicis 2019 a 2021, s’acordà rectificar l’import consignat per part del Sr. S. en l’epígraf relatiu a les pensions compensatòries i/o anualitats per aliments de les autoliquidacions dels exercicis referits, derivant-se’n un deute tributari de 2.734,53€ en relació a l’exercici 2019, 2.707,90€ en quant a l’exercici 2020 i de 1.758,07€ pel que fa a l’exercici 2021.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 40/2024, de data 23 de setembre de 2024 el Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024051" rel="external">sentència d’aquesta Sala Administrativa número 51-2024</a> va resoldre una qüestió similar a la que es discuteix en aquest procediment, concretament si es poden deduir de la base de l’IRPF els imports lliurats als fills que no estiguin recollits en el conveni regulador del règim de separació o divorci, i que, aplicant aquella mateixa doctrina, les resolucions impugnades en la instància s’ajusten a dret.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta al recurs d’apel·lació del Govern, la part agent al·lega que el supòsit de fet analitzat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024051" rel="external">STJA 51-2024</a> es referia al pagament d’un pare a un fill major d’edat que estava treballant però que els seus ingressos eren inferiors al salari mínim, mentre que en el cas que ens ocupa els seus fills continuen estudiant amb aprofitament, i que el conveni regulador no preveu una pensió d’aliments satisfets d’acord amb la legislació civil aplicable, per la qual cosa escau aplicar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la LIRPF</a>.<br />
<br />
<strong>5.-</strong> També la representació del Sr. S. va interposar recurs d’apel·lació, recurs que va circumscriure a la decisió continguda en el fonament de dret sisè de la sentència, de no admetre com a prova els documents adjuntats a la demanda i a l’escrit complementari del mes de març de 2024. En aquest sentit, al·lega que la sentència aplica un criteri formal que resulta injust, i que ha de prevaldre el fet que finalment sí que es va aportar la documentació que acreditava que havia fet els pagaments als seus fills. Afegeix que l’argument de que no es podien aportar nous documents més enllà del termini d’al·legacions en fase administrativa, es va introduir per primera vegada en seu judicial, i el Tribunal d’instància, en tant que ha acceptat aquest argument, vulnera el principi d’igualtat d’armes en el procés.<br />
<br />
També al·lega que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_40" rel="external">article 40 del Reglament d’aplicació dels tributs</a> (en endavant RAP) no es pot interpretar en el sentit que pretén la sentència, compte tingut que si es fes, això comportaria la conculcació al procediment degut i del dret de defensa, i que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_136" rel="external">article 136 i següents de la Llei de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (en endavant LBOT) no impedeix l’aportació de nous documents amb la interposició d’un recurs, i que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_40" rel="external">article 40 del RAT</a> suposa una vulneració del principi de jerarquia i dels principis establerts en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LBOT</a>. A l’últim, la part agent al·lega que en cap de les dues resolucions –de dates 21 de març de 2023 i 30 de juny de 2023- es va informar de la impossibilitat d’aportar documents més enllà de la fase d’al·legacions.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> El Govern es va oposar al recurs d’apel·lació de la part agent, tot al·legant que feia expressa remissió al contingut dels seus escrits de contestació a la demanda i de conclusions formulats en primera instància, i afegeix que la CTT sí que va tenir en compte la documentació aportada (extracte parcial d’un compte de la societat K. SL, participada i administrada de manera única per l’agent), tot i que no va acceptar que acredités qui era el beneficiari de les despeses ni el destí de les quantitats objecte de deducció, i, pel que fa els documents 38, 39 i 40 aportats amb l’escrit addicional presentat per la part agent en data 8 de març de 2024 davant el tribunal a quo, no van ser facilitats a l’òrgan d’inspecció durant la comprovació, i resulta coherent que s’al·legui i justifiqui amb l’escrit de contestació presentat que no s’havien aportat en via administrativa.<br />
<br />
<strong>7.-</strong> En el tràmit de conclusions ambdues parts van confirmar les al·legacions formulades en els seus escrits.<br />
<br />
<strong>8.-</strong>S’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència</strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.- Deduccions de la base de l’IRPF en cas de conveni regulador de la sentència de separació o divorci</strong><br />
<br />
La part agent va incloure a les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2019, 2020 i 2021 una reducció de la base pels pagaments que havia fet als seus fills. Segons la seva posició, tot i que el conveni regulador no preveu aquests pagaments, cal estar a la legislació civil reguladora del règim d’aliments, i, a més, té la cobertura de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la LIRPF</a>, mentre que la demandada sosté que les úniques reduccions que es poden fer són els pagaments previstos al conveni regulador del divorci dels cònjuges.<br />
<br />
L’altra qüestió a discutir és la relativa a si es poden admetre documents un cop passat el tràmit d’al·legacions en via administrativa.<br />
<br />
Doncs bé, en relació amb la primera de les qüestions cal dir que de forma recent aquesta mateixa Sala Administrativa va analitzar un cas similar al que ara ens ocupa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024051" rel="external">sentència 51-2024</a>, dictada en el rollo d’apel·lació TSJA.- 0000097/2023:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Tercer.-</strong> La qüestió plantejada per l’agent ha de ser resolta d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, en la redacció aplicable als exercicis de referència. Segons aquest precepte:<br />
<br />
<div class='cita'>“Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
2. Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment”. </div><br />
<br />
En el cas que ara s’examina, el conveni de separació que va ser subscrit en el seu dia pels cònjuges estableix clarament que:<br />
<br />
<div class='cita'>“La pensió serà abonada per mentre els fills siguin menors d’edat, això com durant tot el temps en què aquest cursin estudis acadèmics amb normal aprofitament”.</div><br />
<br />
Consta acreditat que, en els exercicis de referència, el fill major de l’agent no cursava cap tipus d’estudis, sinó que va desenvolupar determinades activitats laborals retribuïdes. En conseqüència, queda clar que, en els termes del conveni, no existia obligació d’abonar-li la pensió per aliments en la part corresponent al mateix. Tot i això, el recurrent sosté que les retribucions que percebia el seu fill eren inferiors al salari mínim, de manera que no disposava d’independència econòmica i li corresponia al progenitor abonar la pensió per aliments que procedís, en els termes previstos a la legislació civil, que seria deduïble de la base de tributació de l’IRPF.<br />
<br />
Tanmateix, <u>encara que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la Llei reguladora de l’impost</a> es refereix de forma genèrica a les anualitats per aliments satisfetes d’acord amb la normativa civil d’aplicació, el mateix precepte especifica a continuació que són deduïbles les pensions per aliments abonades en compliment d’una resolució judicial o bé d’un conveni objecte d’homologació judicial o protocol·litzat davant de Notari. </u><br />
<br />
<u>En conseqüència, en base al principi de seguretat jurídica, s’ha de considerar que, en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·litzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s’han de correspondre amb les que s’han establert en aquests instruments, ja que no es pot deixar a l’arbitri del subjecte passiu la deducció d’unes altres de diferents. En el seu cas, i de ser necessari, l’interessat podrà instar la modificació de les mesures adoptades a l’inici. </u>A aquests efectes, cal tenir en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022030#Article_243" rel="external">article 243 de la Llei 30/2022, de 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família</a>, disposa que les normes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022030#T2C5" rel="external">capítol 5è del títol II, sobre aliments familiars</a>, són merament subsidiàries en els supòsits en els quals per llei, per pacte o per testament o codicil s’hagi reconegut un dret d’aliments”.</div><br />
<br />
(el subratllat no és de l’original)<br />
<br />
La part agent, conscient que aquesta sentència reflecteix la tesi que és contrària als seus interessos –i favorable als de la part demandada-, afirma que el cas analitzat per aquesta sentència no té res a veure amb el que ara ens ocupa. És cert que les circumstàncies familiars en el cas analitzat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024051" rel="external">STSJA 51-2024</a> eren diferents de les presents –de fet, és pràcticament impossible que es donin dos casos amb idèntiques circumstàncies familiars-, però això no impedeix que el criteri seguit per aquesta Sala en la sentència transcrita sigui perfectament aplicable al cas present, compte tingut que la doctrina general que conté -que en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·litzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s’han de correspondre amb les que s’han establert en aquests instruments, sense perjudici que l’interessat pugui instar la modificació de les mesures adoptades-, és perfectament traslladable a qualsevol altre supòsit en el qual, existint un conveni de separació, el pagador de la pensió establerta al referit conveni s’hagi deduït de la base imposable de la autoliquidació de l’IRPF, quantitats superiors a les que es recullen al propi conveni.<br />
<br />
<strong>Tercer.- Presentació de nous documents amb la presentació d’un recurs administratiu o contenciós</strong><br />
<br />
A l’últim, pel que fa la possibilitat de presentar nova documentació un cop finalitzat el tràmit d’audiència, és cert que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_40" rel="external">article 40 del RAT</a> disposa que <em>“Un cop realitzat el tràmit d’audiència, no es pot incorporar a l’expedient més documentació acreditativa dels fets, tret que es justifiqui la impossibilitat d’haver-la aportat abans de la finalització del tràmit, i sempre que s’aportin abans d’emetre la resolució”</em>, però aquesta previsió te com a objectiu que el procediment no s’allargui. En qualsevol cas, val a dir que la CTT sí va tenir en compte la documentació aportada, tot i que no la va considerar suficient per justificar les deduccions de la base aplicades pel subjecte passiu, compte tingut que les úniques que s’accepten són les recollides al conveni de la sentència de divorci.<br />
<br />
Ara bé, a la sentència d’instància afirma també que “Cal també recordar en aquest punt que la revisió jurisdiccional dels actes administratius s’ha d’efectuar en base als fets i circumstàncies existents al moment d’adoptar-se la resolució impugnada i per tant, contràriament al que exposa la part demandant, la documentació aportada amb posterioritat a l’emissió de la resolució qüestionada no pot ser tampoc aquí presa en consideració doncs l’acte administratiu contrariat, que és el que és objecte de revisió, no els va poder tampoc analitzar.”, i aquesta afirmació no es pot admetre sense matisos.<br />
<br />
En efecte, és cert que el recurs contenciós té per objecte un acte administratiu que s’ha dictat tenint en compte els elements, fets i documents inclosos a l’expedient administratiu, però això no pot suposar que en via de recurs administratiu o en via contenciosa no es pugui aportar nova documentació, o si es vol, una documentació diferent de la que va tenir en compte l’Administració en el moment de dictar la resolució inicial, ja que que això suposaria limitar la possibilitat de proposar prova.<br />
<br />
Cal tenir en compte que l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009" rel="external">Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu</a> (en endavant LPCA), posa de relleu que <em>“Aquesta Llei regula un únic procediment en primera instància, que resulta aplicable a tota classe de recursos, amb independència de la quantia o de la matèria. Es tracta d’un procediment relativament simple i àgil, força semblant al que preveia la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A" rel="external">Llei del 1989</a>, però que en corregeix les mancances, en particular les que estaven lligades a la impossibilitat de la part recurrent de formular noves al·legacions o de proposar noves proves en rebre trasllat de l’escrit de contesta a la demanda”</em>, i aquesta voluntat queda plasmada a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_2" rel="external">article 2.1</a>.<br />
<br />
En definitiva, el fet que el recurs contenciós sigui revisor de l’actuació administrativa no impedeix que les parts puguin proposar com a prova l’admissió de documents diferents del que ja consten a l’expedient administratiu. Una altra cosa és la valoració que se’n pugui fer d’aquells documents que no van ser coneguts per l’Administració en el moment de dictar la resolució inicial (perquè no es van aportar per l’interessat), i que es presenten amb el recurs administratiu, o fins i tot en via contenciosa.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Estimar el recurs d’apel·lació interposat pel Govern i revocar la sentència d’instància, tot declarant que les resolucions recorregudes en la instància són ajustades a dret i als fins que justifiquen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent, sense perjudici que el fonament sisè de la sentència d’instància quedi substituït pel fonament tercer d’aquesta sentència.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-05-23T10:38:00+00:00</published>
    <updated>2025-05-23T10:38:00+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D728"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D728</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=726" data-type="trackeritem" data-object="726">CV0333-2024 Consulta vinculant a tributs, del 23 de desembre del 2024, en relació amb la tributació de la cessió i reversió d’un dret de superfície</a><br />Data document:: 23/12/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_cessi_i_reversi_d_un_dret_de_superf_cie.">Consulta vinculant en relació amb la tributació de la cessió i reversió d’un dret de&nbsp;superfície.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_cessi_i_reversi_d_un_dret_de_superf_cie." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable338-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable338">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0333-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">23/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a> <br /> Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
ASSUMPTE<br />
<br />
Impost General Indirecte.- Tributació en l’impost General Indirecte derivada de la constitució d’un dret real de superfície i de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.<br />
<br />
Impost sobre Societats.- Tributació en l’impost sobre Societat derivada de la constitució d’un dret de superfície, i l’obligació d’efectuar el pagament a compte d’aquest impost derivat de la renda positiva generada per la constitució d’un dret real de superfície sobre un immoble situat al Principat d’Andorra.<br />
<br />
El senyor A, actuant en nom i representació de la societat B, compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
mitjançant el present escrit, i a tenor del previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present consulta tributària vinculant.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius 2024 i següents.<br />
<br />
1. ANTECEDENTS<br />
<br />
La societat B és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra és obligat tributari als efectes de l’Impost sobre Societats i considerada com empresari o professional als efectes de de l’Impost General Indirecte.<br />
L’objecte social de la societat B és, entre altres activitats, l’assessorament i gestió d’empreses, realització de tot tipus de màrqueting i estudis de mercat per empreses de capitalització comercial.<br />
<br />
La societat C és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, és obligat tributari als efectes de l’Impost sobre Societats i considerada com empresari o professional als efectes de de l’Impost General Indirecte.<br />
L’objecte social de la societat C és, entre altres activitats, l’adquisició, transmissió, gravamen i explotació, per qualsevol títol, de béns immobles.<br />
<br />
Dins del desenvolupament de l’activitat empresarial de ambdues societats, l’any 2022, la Societat C, (d’ara en endavant, el “cedent”) i la Societat B (d’ara en endavant, el “superficiari”) van signar un contracte de cessió del dret de superfície per a la construcció d’un complex comercial i logístic subjecte a certes condicions suspensives en relació al seu perfeccionament (d’ara en endavant, el contracte).<br />
<br />
En el marc del contracte anteriorment esmentat, les societats van convenir procedir a la constitució d’un dret de superfície sobre les parcel·les identificades al contracte (en endavant, les “parcel·les”) per durada de 35 anys, fixant-se com a contraprestació a la constitució del dret real de superfície el retorn de la possessió de les parcel·les juntament amb la reversió, al cedent, de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hi hagin estat incorporats pel superficiari a les mateixes durant la durada del contracte.<br />
<br />
Tanmateix, i com a contraprestació addicional per la constitució del dret de superfície, es fixa el pagament per part del superficiari al cedent, d’un cànon anual.<br />
<br />
Segons l’esmentat anteriorment i com a conseqüència del compliment de les condicions suspensives establertes al contracte, es pretén formalitzar la constitució del dret real de superfície en escriptura pública durant l’exercici 2024.<br />
<br />
2. QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
Impost General Indirecte.- Tributació en l’Impost General Indirecte derivada de la constitució d’un dret de superfície i de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertit en el futur.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (d’ara en endavant, LIGI) estableix que “estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular”.<br />
<br />
Segons l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5.1 LIGI</a> pel que fa a la consideració d’activitats econòmiques, tenen aquesta qualificació “les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis. L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica”.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9.2 de la LIGI</a> estableix que té la consideració de prestació de serveis “b) l’arrendament de béns, una indústria o un negoci, una empresa o un establiment mercantil, amb opció de compra o sense. i c) les cessions d’ús o usdefruit de béns”.<br />
<br />
En aquest sentit, cal assenyalar que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">LIGI</a> atorga un tractament idèntic a les operacions de constitució, modificació o transmissió de tals drets al recollit per a l’arrendament de béns immobles.<br />
<br />
D’acord amb els preceptes anteriorment exposats, resultaria raonable considerar que la societat C estaria realitzant una prestació de serveis. Per tant, l’operació es podria trobar emmarcada dins del concepte d’activitat econòmica, als efectes de l’Impost General Indirecte (d’ara endavant, IGI). En conseqüència, la constitució del dret de superfície seria una operació subjecta a l’IGI.<br />
<br />
Meritació de l’IGI en la constitució del dret real de superfície i en la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur:<br />
<br />
Per a determinar els elements integrants del tribut en aquesta operació cal assenyalar, en primer lloc, que la contraprestació del dret de superfície objecte de consulta estaria constituïda (1) pels cànons periòdics que ha de satisfer el superficiari així com (2) per les construccions, instal·lacions i elements mobles que revertiran a la cedent un cop transcorregut el termini pactat.<br />
<br />
En relació amb la meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">lletra b) de l’apartat 1 de l’article 45 de la LIGI</a> estableix que aquest es produirà: “en les prestacions de serveis, quan es presten, executen o efectuen les operacions gravades. No obstant això, tractant-se d’execucions d’obra amb aportació de materials, quan els béns es posen a disposició del propietari de l’obra.”<br />
<br />
Tanmateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">lletra f) de l’apartat 1 de l’article 45</a> disposa que “en els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprèn cada percepció. No obstant, quan no s’ha pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’ha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat s’ha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data”.<br />
<br />
En la mesura en què la constitució, transmissió o modificació de drets reals d’ús o gaudiment d’immobles s’assimila per la pròpia <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">LIGI</a> a les operacions d’arrendament, es dedueix que el tractament com a operació de tracte successiu seria el procedent per a la constitució, transmissió o modificació de drets reals d’ús o gaudiment sobre immobles, inclusivament el dret de superfície que ens ocupa.<br />
<br />
Quan no s’hagués pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’hagués determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa s’hagués establert amb una periodicitat superior a un any natural, com ocorre en el supòsit per la part de la contraprestació consistent en la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles, la meritació de l’IGI es produiria a 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la citada data -data de la reversió-.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, en l’operació a què ens estem referint en la present consulta, l’IGI es meritarà, pel que respecta a la constitució del dret de superfície de la següent manera:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>1. quan resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció, això és, quan resultin exigibles els cànons anuals que ha de satisfer el superficiari durant el període de vigència del contracte;<br />
2. a 31 de desembre de cada any, per la part proporcional del valor de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.</div><br />
<br />
Com s’ha assenyalat prèviament, de manera paral·lela a la constitució del dret de superfície i una vegada extingit el dret de superfície, es produiria la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles.<br />
<br />
Aquestes operacions de reversió tindrien la naturalesa d’un lliurament de béns en els termes establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_7" rel="external">article 7 de la LIGI</a> i, per tant, d’acord amb la regla establerta en <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">lletra a) de l’apartat 1. de l’article 45 de la LIGI</a>, aquest Impost es meritaria “quan té lloc la seva posada a disposició de l’adquirent o, en el seu cas, quan s’efectuen conforme la legislació que els sigui aplicable.”<br />
<br />
No obstant això, pel que fa a la reversió dels actius, cal tenir en compte que una part de la constitució del dret de superfície és la contraprestació del citat lliurament o reversió.<br />
<br />
Per això, s’hauria de tenir en consideració l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">apartat 2 de l’article 45 de la LIGI</a>, d’acord amb el qual “sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total o si és parcial, pels imports efectivament percebuts.”<br />
<br />
Conseqüentment, a mesura que es presti el servei que implica la constitució del dret de superfície, conforme a les regles de meritació que s’han assenyalat amb anterioritat, hauria de considerar-se que es merita la corresponent a la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles. En concret, a 31 de desembre de cada any, per la part proporcional del valor de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.<br />
<br />
<ul><li>Base de tributació de l’IGI en la constitució del dret real de superfície i en la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur:
</li></ul>En quan a la base de tributació corresponent a la constitució del dret de superfície, cal tenir present que la contraprestació d’aquesta cessió estaria constituïda (1) pel cànon periòdic -contraprestació dinerària- i (2) per les construccions, instal·lacions i elements mobles que passaran a ser propietat del cedent una vegada transcorregut el període establert -contraprestació en espècie-.<br />
<br />
En aquest sentit, resultaria d’aplicació la regla per a determinar la base de tributació establerta a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">apartat 1 de l’article 48 de la LIGI</a>, que estableix que “quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera base de tributació el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats. No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera base de tributació el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.”<br />
<br />
Segons l’esmentat anteriorment, la contraprestació per la constitució del dret real de superfície estaria integrada, d’una part, pels cànons a satisfer pel superficiari i, d’una altra, per les construccions, instal·lacions i elements mobles. Per tant, seria aplicable la regla assenyalada en el paràgraf anterior, de manera que per base de tributació d’aquesta constitució caldria prendre la suma dels cànons a percebre més el valor de mercat les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.<br />
<br />
Considerant el que es disposa per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_49" rel="external">apartat 4 de l’article 49 de la LIGI</a>, conforme al qual “si l’import de la contraprestació no resultés conegut en el moment de la meritació de l’impost, l’obligat tributari hauria de fixar-lo provisionalment aplicant criteris fonamentats, sense perjudici de rectificar-lo quan aquest import sigui conegut”, deduiria que es pot considerar, com a valor de mercat de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, a aquest efecte, el valor net comptable d’aquestes en seu del superficiari, calculat conforme al que es disposa per les normes reguladores de l’Impost sobre Societats, això és, el cost d’adquisició d’aquestes, pel qual constarien en l’immobilitzat del superficiari minorat en l’import de les amortitzacions o deterioraments a practicar anualment, computades aquestes en els imports que assenyala la normativa de de l’Impost sobre Societats per a la seva admissibilitat com a despesa deduïble.<br />
<br />
Aquest import, valor net comptable en seu del superficiari, hauria d’imputar-se periòdicament al llarg de la durada del contracte, tal com s’ha detallat en el punt anterior, repartint-se en proporció al valor dels cànons i actius reversibles i la seva exigibilitat.<br />
<br />
En conseqüència, l’impost que s’esdevingui en ocasió de l’exigibilitat de cadascuna d’aquestes partides prendria com a base, d’un costat, l’import respectiu de cada cànon i, d’un altre, el valor net comptable de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió en els termes esmentats anteriorment.<br />
<br />
En definitiva, les societat B i C entenen que, en el que correspon a la base de tributació corresponent a la reversió dels actius a revertir, aquesta estaria constituïda pel valor net comptable que hagin de tenir els esmentats actius en seu del superficiari, quantificats conforme a les normes de l’Impost sobre Societat, en el moment de la reversió.<br />
<br />
<ul><li>Impost sobre Societats.- Tributació en l’Impost sobre Societats derivada de la constitució d’un dret de superfície, i l’obligació d’efectuar el pagament a compte d’aquest impost derivat de la renda positiva generada per la constitució d’un dret real se superfície sobre un immoble situat al Principat d’Andorra.
</li><li>Tributació en l’Impost sobre Societats derivada de la constitució d’un dret de superfície
</li></ul>L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">article 9.3 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a> (d’ara endavant, LIS) estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10.1 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de la LIS</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’immobilitzat intangible i tangible, i de les inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.<br />
<br />
En el cas de l’immobilitzat tangible i de les inversions immobiliàries, es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Annex_1" rel="external">Annex I</a>. Es considera que la depreciació de l’immobilitzat intangible és efectiva d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article.<br />
<br />
En qualsevol cas, els obligats tributaris poden formular un pla especial d’amortització a l’Administració tributària, el qual se sotmet a la seva aprovació en els termes que <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B" rel="external">reglamentàriament</a> s’estableixin.”</div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_17" rel="external">article 17 del Decret 595/2023, del 29-12-2023, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Societats</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 17. <em>Pla especial d’amortització</em></strong><br />
<br />
1. Quan els obligats tributaris formulin un pla especial d’amortització a l’Administració tributària, la societat ha de presentar-lo abans de finalitzar el període impositiu al qual s’aplica i ha de contenir les informacions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Descripció dels elements patrimonials que són objecte del pla especial d’amortització, indicant l’activitat a la qual estan afectats i la seva ubicació.<br />
Mètode d’amortització que es proposa, assenyalant la distribució temporal de les amortitzacions que se’n desprenen.<br />
Justificació del mètode d’amortització proposat.<br />
Preu d’adquisició o cost de producció dels elements patrimonials.<br />
Data d’inici de l’amortització dels elements patrimonials.</div><br />
<br />
En cas d’haver-hi elements patrimonials en curs de construcció és necessari indicar la data prevista per començar a amortitzar.<br />
<br />
2. L’Administració tributària disposa del termini de sis mesos per acceptar o refusar el pla especial d’amortització. Aquest termini es computa a partir de l’endemà de presentar el pla especial d’amortització. Durant aquest termini, l’Administració tributària pot sol·licitar la informació complementària i els aclariments que consideri oportuns.<br />
<br />
3. Amb caràcter previ a la resolució, l’Administració Tributària ha de notificar a l’obligat tributari la proposta de resolució perquè en un termini de deu dies, a comptar de l’endemà de la notificació, presenti les al·legacions i els documents i justificants que consideri necessaris. Es pot prescindir d’aquest tràmit quan no es tinguin en compte altres fets o al·legacions que els efectuats per l’obligat tributari o quan s’accepti el pla d’amortització presentat.<br />
<br />
4. L’Administració Tributària resol i dicta una resolució en què, si és procedent, s’estima favorablement el pla d’amortització proposat.<br />
<br />
5. L’obligat tributari pot modificar el pla d’amortització presentat, prèvia sol·licitud en què indica els motius i els punts del pla d’amortització que vol modificar. Aquesta sol·licitud ha de presentar-se prop de l’Administració Tributària i són aplicables les disposicions dels paràgrafs anteriors per estimar o desestimar la sol·licitud presentada.”</div><br />
<br />
Per part seva, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19 de la LIS</a> assenyala que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20120215A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.<br />
<br />
2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
En relació al tractament comptable de la constitució d’un dret real de superfície, podríem extreure els següents aspectes:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Tractament comptable en seu de la societat C:<br />
El cànon originaria el reconeixement d’un ingrés anual de conformitat amb el principi de meritació.<br />
Les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió a rebre s’haurien de reflectir comptablement pel cedent com un futur dret de propietat sobre els mateixos, això és, com un actiu (dret de crèdit a rebre, les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió) i el corresponent ingrés de manera sistemàtica durant el termini del contracte, d’acord amb un criteri financer, sense perjudici de la possible aplicació del principi d’importància relativa.<br />
Quant a l’import que hauria de reflectir en l’actiu del cedent de les parcel·les en finalitzar el dret de superfície, excepte millor evidència en cas contrari, seria un import assimilable al valor net comptable de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió en el superficiari, en aquesta data. Si és el cas, al tancament de cada exercici s’haurien d’efectuar les correccions valoratives necessàries.<br />
Finalment, considerant la seva naturalesa, l’esmentat actiu es presentaria en l’epígraf “Deutors comercials no corrents”.<br />
b) Tractament comptable en seu de la societat B:<br />
El cànon originaria el reconeixement d’una despesa anual de conformitat amb el principi de meritació.<br />
En relació a les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, en aquest tipus de contractes ens els que el control sobre les mateixes recau sobre el superficiari durant el període de durada del dret de superfície (35 anys), aquestes haurien de ser registrades com a immobilitzat material i amortitzar-se durant aquest període de durada del dret de superfície. De manera que, en finalitzar el període de durada del contracte de dret de superfície, els actius haurien d’estar totalment amortitzats i el seu valor net comptable hauria de ser zero.<br />
Obligació d’efectuar el pagament a compte d’aquest impost derivada de la renda positiva d’un dret real de superfície sobre un immoble situat al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19.3 de la LIS</a>, en relació a la consideració d’operacions a terminis o amb preu ajornat, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“3. En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.<br />
<br />
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.<br />
<br />
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.<br />
<br />
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquets precepte, tenint en compte que es cedeix el dret de superfície per una durada de 35 anys amb una contraprestació anual durant la vigència del contracte, la constitució del dret real de superfície tindria la consideració d’operació a termini i, per tant, la cedent hauria d’imputar a la base de tributació els cobraments anuals corresponents a cada període impositiu i, si escau, l’ingrés que es derivi del dret de reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.<br />
<br />
Addicionalment i en relació a l’obligació d’efectuar el pagament a compte en transmissions immobiliàries, en concret, sobre la constitució de dret real de superfície, l’[https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis||article 45 bis de la LIS] estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.<br />
c) Les adjudicacions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.<br />
d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.<br />
<br />
3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei.<br />
<br />
4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.<br />
<br />
5. En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través de contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte, presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.<br />
<br />
En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.<br />
<br />
6. En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte siguin atorgades a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_ter" rel="external">article 45 ter</a>.<br />
<br />
7. S’han de determinar <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B" rel="external">reglamentàriament</a> els terminis, els models i les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del pagament.”</div><br />
<br />
Per tant, i de conformitat amb l’anteriorment esmentat, la constitució del dret de superfície estaria subjecta a l’obligació d’efectuar el pagament a compte de l’Impost sobre Societats en el moment de la formalització de l’escriptura pública corresponent.<br />
<br />
Tanmateix, l’import del pagament a compte seria el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de ‘Impost sobre Societats sobre la renda positiva que, en el present supòsit, estaria constituïda per l’import del cànon anual que s’hagi de percebre en la data de transmissió, sense tenir en compte l’ingrés que pugui esdevenir a efectes comptables pel futur de propietat sobre les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
3. CONSULTA FORMULADA<br />
<br />
Per tot l’anterior i com millor procedeix en Dret, es sol·licita a l’Administració Tributària que, a la vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, emeti criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<ul><li>Confirmació, tal i com es proposa, que respecte a la reversió dels actius vinculats al dret de superfície, l’IGI es meritaria a 31 de desembre de cada any, per la part proporcional del valor de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.
</li><li>Confirmació, tal i com es proposa, que la base de tributació de l’IGI de la reversió dels actius vinculats al dret de superfície estaria constituïda pel valor de mercat de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, i aquest valor seria el valor net comptable que hagin de tenir els elements actius en el moment de la finalització del contracte en seu del superficiari quantificats a les normes de l’Impost sobre Societats en el moment de la reversió, això és, cost que suportarà el superficiari de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió minorat en l’import de les amortitzacions o deterioraments a practicar anualment, computats conforme la normativa de l’impost sobre Societats.
</li><li>Confirmació, tal i com es proposa que, en seu del superficiari i en relació a les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, en aquests tipus de contractes, en els que el control sobre els mateixos recau sobre el superficiari durant el període de durada del dret de superfície (35 anys), aquestes haurien de ser registrades com a immobilitzat material i amortitzar-se fiscalment durant aquest període de durada del dret de superfície. De manera que en finalitzar el període de durada del contracte de dret de superfície, els actius haurien d’estar totalment amortitzats i el seu valor net comptable i fiscal hauria de ser zero.
</li><li>Confirmació, tal i com es proposa que, en el supòsit que el superficiari formulés un Pla especial d’amortització per a les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, aquestes haurien de ser registrades com a immobilitzat material i amortitzar-se fiscalment durant aquest període de durada que resultés del mateix. De manera que en finalitzar el període de durada del contracte de dret de superfície, els actius haurien d’estar totalment amortitzats i el seu valor net comptable i fiscal hauria de ser zero.
</li></ul><h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Pel que fa a les qüestions sobre l’aplicació de l’impost general indirecte que es mencionen als punts 3.1 i 3.2, que s’exposen a l’apartat de consulta formulada, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">articles 4 i 5</a>, en relació amb el fet generador i el concepte d’empresari o professional, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.<br />
<br />
<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
<br />
5. A l’efecte d’aquesta Llei, el Fons d’Habitatge té la consideració d’empresari o professional.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9</a>, preveu una sèrie d’operacions que tenen la consideració de prestació de serveis:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte de prestació de serveis</em></strong><br />
<br />
2. En particular, es consideren prestacions de serveis:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Les cessions d’ús o usdefruit de béns.<br />
d) La cessió de drets d’autor, llicències, patents, marques de fàbrica i comercials i altres drets de propietat intel·lectual i industrial.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Altrament, quant a la meritació de l’impost, en les prestacions de serveis relacionades amb els arrendaments, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">article 45, als apartats 1.a, 1.f i 2</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45. <em>Meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
1. L’impost es merita:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En els lliuraments de béns, quan té lloc la seva posada a disposició de l’adquirent o, en el seu cas, quan s’efectuen conforme la legislació que els sigui aplicable.</div><br />
<br />
No obstant el que disposa l’apartat anterior, en els lliuraments de béns efectuats en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o qualsevol altra condició suspensiva, d’arrendament, venda de béns o d’arrendament de béns amb pacte de reserva amb clàusula de transferència de la propietat vinculant per ambdues parts, l’impost es merita quan els béns es posen en possessió de l’adquirent.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>f) En els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprèn cada percepció.</div><br />
<br />
No obstant, quan no s’ha pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’ha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat s’ha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data.<br />
<br />
S’exceptuen del que es disposa en aquest apartat les operacions a les quals es refereix l’apartat 1, lletra a, paràgraf segon, d’aquest article.<br />
<br />
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total o si és parcial, pels imports efectivament percebuts.”</div><br />
<br />
Quant a la determinació de la base de tributació de l’impost, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>, respecte a les regles especials de la base de tributació, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">article 48.1</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 48. <em>Base de tributació. Regles especials</em></strong><br />
<br />
1. Quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera base de tributació el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats.<br />
<br />
No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera base de tributació el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.”</div><br />
<br />
Respecte a la part del pagament que correspongui a la reversió dels béns que farà el superficiari a favor del propietari, aquests tindran la consideració de pagaments a compte i la meritació de l’impost es produirà cada dia 31 de desembre de cada any de durada del dret de superfície, per l’import proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació fins a la data indicada.<br />
<br />
Així mateix, caldrà determinar la base de tributació i obtenir-ne la part que correspon a cada any de durada del dret de superfície. La base de tributació estarà constituïda pel valor de mercat dels béns objectes de transmissió. S’entendrà com a valor de mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.<br />
<br />
En relació amb els dubtes exposats sobre l’aplicació de l’impost sobre societats, previst al punt 3.3 i 3.4, de l’apartat consulta formulada, cal fer una menció especial de la resposta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240313" rel="external">consulta vinculant CV0313-2024</a>, emesa en data 13 de juny del 2024:<br />
<br />
<div class='cita'> “[...] tenint en compte que el control d’aquest immoble recaurà sobre la societat cessionària, que és qui el construirà i l’explotarà durant els 35 anys de vigència del contracte, el valor d’aquesta construcció en el moment de la finalització del contracte equivaldrà al valor net fiscal que tindrà aquest immoble en la societat cessionària. Per establir aquest valor esdevé essencial el cost que suportarà la societat cessionària per la construcció de l’immoble i la depreciació efectiva d’aquest actiu segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_95" rel="external">article 10 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre</a>. Amb les dades aportades no es pot concloure que en el moment de la finalització del contracte la construcció a efectes fiscals s’hagi depreciat efectivament en la seva totalitat. [...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquesta resposta, el superficiari haurà de registrar al seu actiu els béns construïts, les instal·lacions i els elements mobles objecte de reversió, i aplicar la corresponent despesa d’amortització en els termes previstos en la norma de l’impost sobre societats. Quant a la valoració que tindran aquests elements en el moment de finalitzar la cessió, tal com es va manifestar en la resposta, amb les dades aportades no es pot concloure que la totalitat dels actius estiguin depreciats íntegrament; aquesta és una qüestió de fet que s’haurà d’acreditar davant una eventual comprovació de l’Administració.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-10T16:26:43+00:00</published>
    <updated>2025-03-10T16:26:43+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D726"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D726</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=725" data-type="trackeritem" data-object="725">CV0330-2024 Consulta vinculant a tributs, del 19 de desembre del 2024, operació de promoció immobiliària amb permuta de terreny a canvi d’obra o edificació futura, determinació de la base de tributació i aplicació de les disposicions transitòries</a><br />Data document:: 19/12/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_d_una_operaci_de_promoci_immobili_ria_amb_permuta_de_terreny_a_canvi_d_obra_o_edificaci_futura_la_determinaci_de_la_base_de_tributaci_i_sobre_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa.">Consulta vinculant en relació amb la tributació d’una operació de promoció immobiliària amb permuta de terreny a canvi d’obra o edificació futura, la determinació de la base de tributació i sobre l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la&nbsp;normativa.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_d_una_operaci_de_promoci_immobili_ria_amb_permuta_de_terreny_a_canvi_d_obra_o_edificaci_futura_la_determinaci_de_la_base_de_tributaci_i_sobre_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable339-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable339">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0330-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">19/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de 1 de febrer, de l’Impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
ASSUMPTE: IMPOST SOBRE LA INVERSIÓ ESTRANGERA IMMOBILIÀRIA AL PRINCIPAT D’ANDORRA<br />
<br />
El sotasignat, Sr. A actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B, en qualitat d’administrador, compareix i com millor procedeixi en Dret, exposa els següents antecedents:<br />
<br />
Caràcter de la Consulta<br />
<br />
Que segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària i la seva resolució té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta.<br />
<br />
En aquest sentit es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària plantejat a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable per a l’exercici 2024 i exercicis següents.<br />
<br />
Descripció dels fets.<br />
<br />
La societat consultant actualment està participada en un 50% pel Sr. A, resident fiscal a Espanya, i en un 50% pel Sr. C, resident fiscal a Andorra des de fa més de 3 anys.<br />
<br />
En els propers mesos hi haurà una modificació de l’accionariat de la societat, esdevenint la participació estrangera en un percentatge superior al 5% i inferior al 50%.<br />
<br />
El maig de 2023, els Sr. A i Sr. C, actuant en nom propi i també en nom de la futura societat que pretenien en breu constituir, varen signar un contracte de permuta de solar per obra futura, amb el cost que hi havia en aquell moment administratiu, essent en el cas d’una permuta acords inalterables.<br />
<br />
Posteriorment a dit contracte, es va signar un annex al contracte el juny del 2023, la segona quinzena d’octubre de 2023 una actualització del primer contracte de permuta i, finalment, un annex a aquest darrer contracte l’abril de 2024.<br />
<br />
Aquests documents justifiquen que, abans del 5 de setembre de l’any 2023, hi havia un acord de voluntats d’una operació de permuta per part de les dues persones d’un terreny a canvi d’unes unitats immobiliàries fruit de la immobiliària que es pretén dur a terme sobre dit terreny. Aquest acord de voluntats, tractant-se d’una permuta, no pot portar associada una transacció econòmica entesa com a pagament monetari ja que, jurídicament, la contraprestació d’una permuta sempre és un altre bé.<br />
<br />
També cal esmentar que, poc després de signar-se el contracte de permuta, concretament al mes de juny de 2023, l’arquitecte encarregat del projecte va començar les actuacions amb el topògraf i el Comú per preparar la documentació per entrar la sol·licitud de llicència d’obra per la promoció urbanística.<br />
<br />
Malauradament hi van haver canvis urbanístics al Comú i en aquest moment, si no fos possible tirar endavant el projecte en que està basada la permuta, l’edificabilitat actual seria d’un 50% menys de la projectada.<br />
<br />
A partir del mes d’agost de 2023, el responsable del Departament d’Urbanisme del Comú va estar de baixa, el que va suposar una demora important en tota la nostra tramitació i, conseqüentment, que es retardés l’entrada de la sol·licitud de llicència d’obra fins el febrer del 2024.<br />
<br />
III.- Normativa aplicable<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de 1 de febrer, de l’Impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.<br />
<br />
Decret 76/2024 del 28 de febrer de 2024, pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament de l’Impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.<br />
<br />
Segons exposat anteriorment, es formulen les següents<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
1.- Confirmació que, a efectes de la inversió estrangera i de l’eventual impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, estaríem davant de dues transaccions diferents: una operació seria la permuta del terreny i l’altra la promoció immobiliària que es durà a terme sobre el terreny.<br />
<br />
2.- Donat que queda degudament acreditat que, abans del 5 de setembre de l’any 2023, hi havia un acord de voluntats per una operació de permuta d’un terreny a canvi d’unes unitats immobiliàries fruit de la promoció immobiliària que es pretén dur a terme sobre dit terreny per part de la societat B, confirmació que, en virtut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició transitòria primera, apartat 2 de la Llei 3/2024, de 1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, la operació de permuta estaria no subjecta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a><br />
<br />
3.- Tot i que la sol·licitud de llicència d’obra no es va presentar abans del 5 de setembre de 2023, fet necessari perquè la promoció urbanística no estigui subjecta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, de conformitat amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">Disposició Transitòria Segona</a>, es podria considerar que aquesta promoció urbanística no està subjecta a dit Impost ja que queda provada la voluntat de la societat de fer dita promoció des del mes de maig del 2023, si bé per causes alienes a la societat no es va poder sol·licitar la llicència d’obra abans del 5 de setembre del 2023, més concretament, per dilacions degudes al Departament d’Urbanisme (canvis de criteris en la documentació a aportar, baixa del responsable i canvis tècnics al Comú)?<br />
<br />
En el present cas, aquesta societat va acordar una permuta de terreny condicionada al fet que es faria una promoció urbanística en aquest terreny i tota la planificació i pressupostos de l’obra es van fer abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de 1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.<br />
<br />
4.- En el cas que es consideri que la promoció immobiliària estaria subjecta a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, confirmació de que si el percentatge de participació estrangera en la societat andorrana és superior al 5% però inferior al 50%, l’impost a satisfer seria aplicat proporcionalment a la participació social corresponent al capital estranger.<br />
<br />
5.- En el cas que es consideri que la promoció immobiliària estaria subjecta a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, la llei indica que s’hauria de fer un pagament a compte amb caràcter previ al lliurament de la resolució favorable de la inversió estrangera. Pel càlcul de la base de tributació del pagament a compte, donat que encara no s’ha dut a terme la promoció i, per tant, no es disposa de cap factura acreditativa de les obres realitzades ni detall dels costos de l’obra ni certificacions d’obra, s’hauria de calcular la base de tributació en funció del pressupost global de l’obra?<br />
<br />
6.- En el cas que es consideri que la promoció immobiliària estaria subjecta a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, confirmació de que tant en el pagament a compte com en la liquidació final de l’impost, no s’integrarà en la base de tributació el valor del terreny de l’obra ja que l’adquisició del terreny via permuta forma part d’una altra transacció.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra qüestió sobre l’aplicació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra en l’operació de promoció immobiliària amb permuta de terreny a canvi d’obra o edificació futura, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quant a la constitució del fet generador i la consideració d’obligat tributari, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">5</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Per la seva part, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_13" rel="external">article 13</a>, en relació amb la consideració d’inversions en immobles, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 13. <em>Definició</em></strong><br />
<br />
1. Són inversions en immobles les inversions que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, la promoció urbanística o immobiliària i les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra.”</div><br />
<br />
De conformitat amb els articles anteriors, el fet generador de l’operació de promoció immobiliària amb permuta de terreny, dependrà de la consideració que aquesta tingui als efectes de l’autorització d’inversió estrangera. Quan en una mateixa resolució s’autoritza l’adquisició del terreny i la promoció immobiliària, s’entén que el fet generador de l’impost és la promoció immobiliària i que aquesta inclou l’adquisició del terreny. En aquest mateix sentit, si l’autorització concedida és la promoció immobiliària quantificada en la seva totalitat, i la permuta del terreny no requereix d’autorització prèvia sinó únicament d’inscripció posterior, el fet generador de l’impost serà la promoció immobiliària.<br />
<br />
Respecte a l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a> en relació amb la promoció immobiliària:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria segona. Promocions urbanístiques i immobiliàries</strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti.”</div><br />
<br />
De la documentació aportada se’n desprèn que la sol·licitud de la llicència d’obres no s’ha fet amb anterioritat al 5 de setembre del 2023; per tant, no és aplicable la disposició transitòria segona. Així doncs, la promoció immobiliària és un fet subjecte a l’impost.<br />
<br />
Pel que fa a la qüestió sobre la determinació de la base de tributació en la promoció immobiliària, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_7" rel="external">article 7</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 7. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
1. La base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió estrangera immobiliària que es formalitza a conseqüència de l’autorització de la inversió estrangera.<br />
<br />
2. Tanmateix, en el cas de persones jurídiques definides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartat e) i f) de l’article 5</a>, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al capital estranger en què participi en la persona jurídica, o al percentatge de finançament estranger, excloent el finançament de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà.<br />
<br />
3. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries realitzades per persones físiques o jurídiques definides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5</a>, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada.<br />
<br />
Aquest valor real s’ha d’acreditar prop de l’Administració tributària amb caràcter previ a la formalització de la declaració d’obra nova o del planejament urbanístic davant fedatari públic, en el termini, el lloc i la forma que es determini reglamentàriament. Per determinar la base de tributació de les promocions urbanístiques o immobiliàries, no es tindran en compte les inversions immobiliàries anteriors a aquestes promocions i que ja han estat gravades.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, si la consultant és una societat andorrana amb participació estrangera en el seu capital inferior al 50% i superior al 5%, la base de tributació de la promoció immobiliària estarà constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al capital estranger en què participi en la societat consultant.<br />
<br />
Respecte a l’obligació d’efectuar un pagament a compte sobre la promoció immobiliària i el seu càlcul, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_12" rel="external">article 12</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 12. <em>Pagament a compte</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte amb caràcter previ al lliurament de la resolució favorable d’inversió estrangera, en el lloc i la forma que es determini reglamentàriament.<br />
<br />
2. El pagament a compte es calcula aplicant el tipus de gravamen que correspongui, segons el que s’estableix en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_8" rel="external">article 8</a>, sobre l’import de la inversió estrangera declarat en la sol·licitud presentada prop del ministeri encarregat de l’economia.<br />
<br />
3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari segons el que estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.”</div><br />
<br />
Atès el contingut d’aquest article, la consultant haurà de fer la declaració del pagament a compte amb caràcter previ al lliurament de la resolució favorable d’inversió estrangera. Aquest pagament a compte es calcula aplicant el tipus de gravamen del 10% sobre l’import de la inversió estrangera declarat en la sol·licitud presentada prop del ministeri encarregat de l’economia. En cas d’una eventual comprovació de l’Administració tributària, s’haurà de justificar aquest valor mitjançant la documentació que acrediti fefaentment tots els costos previstos que intervindran en el desenvolupament de la promoció immobiliària.<br />
<br />
Quant a la presentació de la declaració de l’impost, s’ha de tenir present la meritació de l’impost en les promocions immobiliàries prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">article 6.2 de la Llei</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Meritació de l’impost</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries l’impost es merita en formalitzar la declaració d’obra nova, en el cas de noves edificacions, o el planejament urbanístic, en el cas de nova urbanització, davant del fedatari públic.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Altrament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_14" rel="external">article 14</a>, sobre l’autoliquidació de l’impost, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Autoliquidació i ingrés de l’impost</em></strong><br />
<br />
Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost, determinant el deute tributari corresponent i ingressar-lo, en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. En qualsevol cas el pagament haurà de ser anterior a l’atorgament de l’escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària i s’haurà d’acreditar al Notari atorgant de l’acte.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A#Article_8" rel="external">article 8</a>, desenvolupa el procediment de presentació de l’autoliquidació de l’impost:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Autoliquidació</em></strong><br />
<br />
1. Després d’obtenir la resolució favorable per part del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera i abans de formalitzar la inversió estrangera immobiliària en escriptura pública, l’obligat tributari ha d’autoliquidar l’impost i ingressar-ne l’import derivat.<br />
<br />
La base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada.<br />
<br />
En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries efectuades per les persones físiques o jurídiques definides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei de l’impost</a>, aquest valor real s’ha d’acreditar a l’Administració tributària amb caràcter previ a l’autoliquidació de l’impost segons el que està establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A#Article_13" rel="external">article 13</a>.”</div><br />
<br />
El mateix <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament</a>, quant a l’acreditació del valor real de la inversió, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 13. <em>Acreditació del valor real de la inversió immobiliària davant de l’Administració</em></strong><br />
<br />
1. Quan l’obligat tributari hagi d’acreditar el valor real de la inversió immobiliària per tractar-se de promocions urbanístiques o immobiliàries, ha de presentar davant l’Administració tributària el detall de les inversions efectuades en el marc de la promoció, aportant la documentació següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Autorització de les obres efectuades d’acord amb la legislació urbanística.<br />
b) Factures acreditatives de les obres autoritzades, detall dels costos de l’obra i certificats d’obra.<br />
c) Documents acreditatius del pagament de les factures.<br />
d) Un document de divisió en propietat horitzontal en què consti l’assignació del coeficient del sòl que correspon a cada unitat construïda, si escau.<br />
e) Títol de propietat que acrediti la data d’adquisició i l’import.<br />
f) Acreditació del valor fiscal net.</div><br />
<br />
2. En el termini d’un mes, l’Administració ha de fer les comprovacions i ha d’emetre un certificat de valor real de la inversió immobiliària. S’ha d’emetre un certificat per a cada unitat construïda, si escau.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, l’impost en les promocions immobiliàries es meritarà en el moment de formalitzar la declaració d’obra nova i la declaració s’haurà de presentar abans de formalitzar la inversió estrangera immobiliària en escriptura pública.<br />
<br />
La base de tributació estarà constituïda pel valor real de la inversió que s’haurà d’acreditar davant l’Administració amb caràcter previ a l’autoliquidació en els termes previstos reglamentàriament.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-10T16:15:24+00:00</published>
    <updated>2025-03-10T16:15:24+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D725"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D725</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=724" data-type="trackeritem" data-object="724">CV0331-2024 Consulta vinculant a tributs, del 19 de desembre del 2024, en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la normativa</a><br />Data document:: 19/12/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la&nbsp;normativa.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable340-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable340">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0331-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">19/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
La societat A (la “consultant” o la “societat”), societat andorrana i, en el seu nom i representació, la Sra. B, en la seva condició d’administradora única de la societat;<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que de conformitat amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, aprovat mitjançant Decret de l’11 de febrer del 2015, planteja davant aquesta Administració una consulta tributària vinculant sobre la interpretació i l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5</a> i de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.<br />
<br />
Manifesta així mateix que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària objecte de la present consulta.<br />
<br />
Primer.- Antecedents de fet -<br />
<br />
La societat A és una societat andorrana que es troba íntegrament participada per la societat espanyola, societat C.<br />
<br />
La societat consultant és propietària d’un solar inscrit al cadastre comunal que va adquirir l’any 1986.<br />
<br />
El setembre del 2022, la societat decideix presentar davant del Comú una sol·licitud de llicència urbanística, en concret una llicència d’obres de construcció d’edificis, infraestructures o instal·lacions de nova planta.<br />
<br />
D’altra banda, al febrer del 2024 el Comú va procedir a la resolució de la sol·licitud d’aprovació del pla parcial de desenvolupament urbanístic. En la mateixa es decideix aprovar el projecte de pla parcial de desenvolupament urbanístic.<br />
<br />
Fins a la data d’avui, la societat no ha rebut la resolució definitiva en relació amb la sol·licitud de llicència.<br />
<br />
En cas de rebre un resolució favorable, la societat pretén dur a terme una activitat de promoció immobiliària al solar que es finançaria amb finançament aliè obtingut d’entitats bancàries andorranes així com amb finançament propi consistent en aportacions dineràries del soci únic de la societat.<br />
<br />
Segon.- La societat va presentar la sol·licitud de la llicència d’obres de construcció d’edificis, infraestructures o instal·lacions de nova planta el mes de setembre del 2022 i, per tant, la promoció urbanística no està subjecta a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
<br />
A) NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
El 29 de febrer del 2024 va entrar en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> (“Llei de l’IIEI”).<br />
<br />
L’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra (“IIEI”) és un tribut de naturalesa indirecta que grava la inversió estrangera immobiliària en territori del Principat d’Andorra que es posi de manifest de forma directa o indirecta.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a> delimita el seu fet generador atenent a la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a>, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals –amb exclusió dels drets reals de garantia–, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària.<br />
<br />
No obstant això, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a> inclou dues disposicions transitòries on es determinen els supòsits de no subjecció a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a> per a les inversions efectuades abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023016" rel="external">Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra</a> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2024003#DT1" rel="external">disposició transitòria primera</a>) i la no subjecció a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a> d’aquelles promocions urbanístiques o immobiliàries que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>).<br />
<br />
En efecte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a> estableix que “les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti”.<br />
<br />
B) APLICACIÓ AL SUPÒSIT CONCRET<br />
<br />
Tal com s’ha exposat als antecedents, la societat va presentar la sol·licitud de llicència d’obres de construcció d’edificis, infraestructures o instal·lacions de nova planta, al setembre del 2022. Aquest extrem queda palès tant a la sol·licitud que fou presentada per la societat, com a les observacions del Departament d’Obres Públiques i Urbanisme del Comú.<br />
<br />
En cas que la resolució definitiva del Comú sigui favorable, la consultant durà a terme la promoció immobiliària del solar per a desenvolupar un projecte d’habitatges i aparcaments.<br />
<br />
En vista de les recents novetat legislatives a Andorra, la societat desitjaria confirmar que en atenció al fet que la sol·licitud de llicència es va efectuar el setembre de 2022 i, per tant, amb anterioritat al 5 de setembre de 2023, l’activitat promotora no quedaria subjecta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a> tal com estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a> i, per tant, que la societat no quedaria subjecta a l’IIEI un cop s’iniciï aquesta.<br />
<br />
Tercer.- La societat només rebrà finançament propi i finançament aliè per part d’entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà i, per tant, no es produirà el fet generador de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
<br />
A) NORMATIVA I DOCTRINA APLICABLE<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’IIEI</a> considera com a obligats tributaris de l’IEIE les persones jurídiques de nacionalitat andorrana que es trobin finançades directament o indirectament, per, entre d’altres, persones jurídiques de nacionalitat estrangera.<br />
<br />
Posteriorment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_7" rel="external">apartat 2 de l’article 7</a> delimita la base de tributació especificant que estarà constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al percentatge de finançament estranger, excloent el finançament de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà.<br />
<br />
El Departament de Tributs i de Fronteres (“DTF”) ha interpretat aquests articles a les seves respostes a les consultes vinculants <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240315" rel="external">CV0315-2024</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240316" rel="external">CV0316-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240319" rel="external">CV0319-2024</a>.<br />
<br />
El DTF confirma en aquestes consultes que “si una vegada entrada en vigor la Llei la consultant obté finançament aliè provinent de persones mencionades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartats a, b, c o d de l’article 5</a>, es produeix el fet generador de l’impost i l’obligat tributari de l’impost és la mateixa entitat consultant” <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(CVT20240316" rel="external">CV0316-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240319" rel="external">CV0319-2024</a>).<br />
<br />
Així mateix, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240315" rel="external">consulta CV0315-2024</a> s’estableix que “la base de tributació estarà constituïda per l’import del finançament aliè que provingui de persones mencionades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartats a, b, c i de l’article 5</a>. Aquest import resultarà de la proporció existent entre el finançament concedit per aquestes persones i la totalitat del finançament (propi/aliè). Per al càlcul del quocient del finançament aliè, s’entendran com a fons propis els fons generats internament per l’empresa, ja sigui per les aportacions dels socis o per les reserves, entre altres elements que formin part del seu patrimoni net”.<br />
<br />
B) APLICACIÓ AL SUPÒSIT CONCRET<br />
<br />
Tal com s’ha exposat als antecedents i en cas que la resolució definitiva del Comú sigui favorable, la societat durà a terme la promoció immobiliària amb finançament aliè obtingut d’entitats bancàries andorranes així com amb finançament propi consistent en aportacions dineràries del soci únic de la societat.<br />
<br />
En vista del recents pronunciaments administratius del DTF, la societat desitjaria confirmar que en atenció al fet que no rebria en cap cas finançament aliè provinent de les persones mencionades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024005#Article_5" rel="external">apartats a, b, c i d de l’article 5</a>, no es produiria el fet generador de l’IIEI.<br />
<br />
La consultant, segons requeriment del Departament de Tributs i de Fronteres, amplia la informació relacionada amb la qüestió plantejada i exposa el següent:<br />
<br />
“[...] Finançament de l’activitat de promoció immobiliària<br />
<br />
La societat pretén dur a terme una activitat econòmica de promoció immobiliària al solar que es finançaria amb finançament aliè obtingut d’entitats bancàries andorranes i amb finançament propi consistent en aportacions dineràries del soci únic de la societat.<br />
<br />
El finançament propi es realitzarà bé amb un aportació dinerària del soci únic al compte 118 – Aportacions de socis o propietaris, bé amb una ampliació de capital amb aportació dinerària. En aquest últim supòsit les noves accions emeses serien íntegrament subscrites pel seu soci únic, la societat espanyola C.<br />
<br />
A la vista de tot l’anterior, es planteja la següent<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que resulta aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, i, per tant, la promoció immobiliària no estaria subjecta a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària atès que la llicència d’obres es va sol·licitar el setembre del 2022.<br />
Confirmació que amb l’obtenció de finançament propi per part del soci únic, que és una societat espanyola, mitjançant l’aportació de fons a la societat, així com de finançament aliè d’entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà, no es produeix el fet generador de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra qüestió sobre la subjecció a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quant a la constitució del fet generador i la consideració d’obligat tributari, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">5</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.</div><br />
<br />
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.”</div><br />
<br />
La mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a>, en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, en relació amb les sol·licituds de les llicències efectuades abans del 5 de setembre del 2023, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria segona. Promocions urbanístiques i immobiliàries</strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre del 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre del 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de què es tracti.”</div><br />
<br />
D’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, sempre que es pugui acreditar de forma fefaent que es va sol·licitar la llicència d’edificació de l’immoble abans del 5 de setembre del 2023, l’operació no estarà subjecta a l’impost. Considerant que la consultant finançarà aquest projecte mitjançant fons aliens procedents d’entitats bancàries andorranes i aportacions dineràries efectuades pel mateix soci que participa íntegrament en el capital social de la consultant, no es produirà el fet generador de l’impost. Tot això sens perjudici del compliment dels requisits previstos en les normatives que regulen les societats anònimes i de responsabilitat limitada i la comptabilitat.<br />
<br />
L’acreditació del compliment de la circumstància prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a> s’ha de fer davant el Registre d’Inversions Estrangeres, òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-10T16:12:45+00:00</published>
    <updated>2025-03-10T16:12:45+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D724"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D724</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=723" data-type="trackeritem" data-object="723">CV0328-2024 Consulta vinculant a tributs, del 3 de desembre del 2024, en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 03/12/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_devoluci_d_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_devoluci_d_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable341-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable341">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0328-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">03/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014</a>, la Sra. A, en representació de la mercantil andorrana B, (en endavant la consultant) i hereva universal del testament del Sr. C (en endavant, difunt), formula la següent Consulta Tributària en relació a l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant Llei 17/2017, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial).<br />
<br />
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, la consultant no té coneixement de què s’estigui tramitant un procediment judicial o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada. A més a més, de declarar que aquesta consulta seria per dur a terme l’operació durant l’exercici 2025.<br />
<br />
Antecedents del cas en concret:<br />
<br />
El Sr. C (difunt), pare de la Sra. A i del Sr. D, va deixar en testament que la seva filla, Sra. A, actués com a hereva universal, mentre que el seu fill, Sr. D, fou designat com a beneficiari d’uns llegats específics. Així doncs, la Sra. A està obligada a fer l’entrega de certs llegats al seu germà, Sr. D, per complir amb les disposicions testamentàries.<br />
<br />
En concret, un dels darrers llegats pendents de ser lliurats és una unitat immobiliària, actualment pertanyents a la societat patrimonial familiar (societat B), participada a parts iguals per Sra. A i el Sr. D (50% cadascun).<br />
<br />
Per donar compliment al llegat, la societat consultant es planteja la possibilitat de realitzar una reducció de capital social, retornant la unitat immobiliària a Sr. D, per compliment del llegat. No obstant això, es vol aclarir les repercussions fiscals d’aquesta operació o si existeix una alternativa mercantil més adequada que permeti satisfer el llegat pendent sense implicacions fiscals.<br />
<br />
CONSULTA:<br />
<br />
La consultant vol formular una consulta escrita a l’Administració Tributària en relació als següents aspectes, en relació a l’operació en l’exercici 2025:<br />
<br />
1. Encaix de l’operació dins del règim fiscal de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017 de reorganització empresarial</a><br />
<br />
1.a) La societat consultant està constituïda per dos socis, Sra. A i Sr. D, amb una participació del 50% cadascun. Es planteja realitzar una reducció de capital amb la devolució d’unitats immobiliàries que pertanyen a la societat B i que es troben destinades a satisfer el llegat del difunt, a favor de Sr. D.<br />
<br />
La consultant interpreta que aquesta operació mercantil es pot considerar una devolució d’actius en els termes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 6 de l’article 2 de la Llei 17/2017</a>, ja que implica la transmissió d’un immoble des d’una entitat resident al Principat d’Andorra (societat consultant) cap a un soci, Sr. D, com a part de la devolució de la seva aportació de capital, tenint en compte que prové a través d’un llegat. Així doncs, es compleixen els requisits principals de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.6</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Relació de parentiu: la societat B està íntegrament participada per persones unides entre elles per vincle parentiu, ja que Sra. A i Sr. D són germans.<br />
Devolució d’actius: es pot realitzar mitjançant la reducció del capital social amb restitució de les aportacions o mitjançant una dissolució amb cessió global d’actius i passius.<br />
Béns immobles destinats a ús residencial: Si les unitats immobiliàries objecte de la devolució estan destinades a l’ús residencial dels socis, o de persones unides per vincles de parentiu amb els socis, tal com estableix en l’esmentat article, també es compleix aquesta condició per acollir-se al règim fiscal de devolució d’actius.</div><br />
<br />
1.b) L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2 de la Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a> estableix que no serà aplicable aquest règim a les operacions que tinguin com a objectiu principal el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
En aquest cas, la motivació econòmica és el compliment del testament del difunt, el que representa un motiu vàlid per portar a terme l’operació, complint així els requisits de reestructuració patrimonial i sense perseguir avantatges fiscals indeguts.<br />
<br />
1.c) Si no es considerés que l’operació de reducció de capital social amb devolució d’actius (unitat immobiliària) a favor del Sr. D encaixa en el règim fiscal especial de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">llei 17/2017</a>, s’hauria de qualificar com una transmissió inter vivos o, en el seu defecte, com una transmissió mortis causa, ja que l’immoble s’utilitza per complir un llegat testamentari.<br />
<br />
2. Fiscalitat en relació a l’operació de reducció de capital<br />
<br />
La consultant també vol saber, si al transmetre aquesta unitat immobiliàries al Sr. D, mitjançant l’operació mercantil explicada anteriorment, generaria alguna càrrega fiscal significativa i a tenir en compte per la societat, o per els socis la Sra. A i el Sr D.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
La consultant vol confirmar:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Si l’operació de resolució de capital social amb devolució d’actius per transferir la unitat immobiliària al Sr. D, destinades al seu ús residencial i per complir l’entrega de llegats, es pot acollir al règim fiscal de reorganització empresarial previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, en concret, complint els requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.6</a>.<br />
En cas que l’operació de reducció de capital social amb devolució d’actius (la unitat immobiliària) a favor del Sr. D no es consideri una operació d’encaix en el règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017</a>, aquesta devolució d’actiu s’hauria de considerar com una transmissió inter vivos, o bé podria ser qualificada com una transmissió mortis causa, atès que l’immoble està destinat a satisfer un llegat disposat en testament.<br />
Si existeix alguna alternativa mercantil a la reducció de capital que permeti realitzar aquesta operació de forma més eficient des del punt de vista fiscal.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb les qüestions exposades en la vostra consulta tributària escrita sobre les repercussions tributàries que pot tenir una reducció de capital, en primer lloc cal fer una referència especial al deure d’informació per part de l’Administració tributària previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_64" rel="external">article 64 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 64. <em>Deure d’informació i assistència als obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.”</div><br />
<br />
Altrament, en relació amb les consultes tributàries escrites, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65, als apartats 1, 2 i 3</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 65. <em>Consultes tributàries escrites</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Dades identificadores del consultant.<br />
b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas.<br />
c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.</div><br />
<br />
2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.<br />
<br />
3. L’Administració tributària arxivarà sense donar resposta aquelles consultes que no compleixin amb els requisits contemplats en aquest article.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
La societat consultant, actuant mitjançant el seu representant legal, exposa diverses qüestions tributàries que repercuteixen en la mateixa societat que efectuarà la reducció de capital i sobre l’altre soci, que actua com a adquirent. D’acord amb els preceptes esmentats, la consultant no està legitimada per efectuar consultes tributàries sobre obligacions tributàries d’aquesta altra persona. En conseqüència, segons l’escassa informació proporcionada sobre l’afectació o no d’aquest bé immoble a una activitat econòmica, aquesta resposta es limita exclusivament a les obligacions tributàries a l’efecte de l’impost sobre societats de la mateixa societat consultant.<br />
<br />
Amb referència a la vostra qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1</a>, preveu la finalitat i l’àmbit d’aplicació de la norma:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.<br />
<br />
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
A més, la normativa esmentada, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració de devolució d’actiu, l’apartat 6 disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
6. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.<br />
<br />
També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, considerant que la societat està íntegrament participada per dos persones unides entre elles per vincles de parentiu per consanguinitat de segon grau i que l’adquirent de la unitat immobiliària serà un d’aquests socis, sempre que es doni el requisit en relació amb l’ús residencial de l’immoble, l’operació que es menciona a la consulta tindrà la consideració de devolució d’actius a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Per altra banda, la finalitat d’aquest règim és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució de les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals.<br />
<br />
En el marc d’aquest requisit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
En relació amb el fons econòmic de l’operació, segons la informació i documentació aportades, no es justifiquen motius com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen. Consegüentment, a l’operació mencionada a la consulta no li serà aplicable el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Per tant, en seu de la societat transmitent, s’hauran de considerar les regles de valoració previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15.2.c de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Regles de valoració</em></strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
2. Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis.</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
3. En els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat anterior, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell. […]”</div><br />
<br />
En conseqüència, la societat transmitent haurà d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats la diferència entre el valor normal de mercat i el valor a efectes fiscals del bé immoble transmès.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-10T16:11:06+00:00</published>
    <updated>2025-03-10T16:11:06+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D723"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D723</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=722" data-type="trackeritem" data-object="722">CV0329-2024 Consulta vinculant a tributs, del 13 de desembre del 2024, en relació amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 03/12/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_escissi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_escissi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable342-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable342">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0329-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">03/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta vinculant formulada a l’Agència Tributaria, en relació a l’adequació d’una operació d’escissió al previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.<br />
<br />
La Sra. A actuant en nom propi i en representació de la societat B (en endavant, la “Societat”), en la qualitat d’ Administradora Única de la mateixa,<br />
<br />
DIU que en la representació que ostenta i mitjançant el present escrit, formula consulta vinculant a l’agència tributària d’Andorra, tot en base als següents,<br />
<br />
ANTECEDENTS:<br />
<br />
La Sra. A i el seu marit (en endavant, els “Socis”) són titulars del cent per cent (100%) de les participacions socials de la societat B, quines dades han estat ressenyades anteriorment, amb una participació del cinquanta per cent (50%) del capital social. Els Socis són conjugues, de nacionalitat andorrana i residents al Principat.<br />
<br />
La Societat duu a terme, entre d’altres activitats, la compravenda de terrenys, edificis, pisos i locals comercial, i la promoció immobiliària per compte propi. Addicionalment, la Societat és propietària d’un immoble.<br />
<br />
Amb la voluntat de separar el patrimoni empresarial i personal, estan interessats en procedir a l’escissió parcial de la societat B, de tal forma que, per mitjà de la creació d’una nova societat al Principat (en endavant, la “NewCo”), es transmeti a favor d’aquesta la branca d’activitat, consistent actualment en l’Immoble i que, per tant, no forma part de la branca d’activitat de compravenda d’immobles i promoció immobiliària que romandrà a la societat B. A tal efecte, es pretén que la societat B, dugui a terme l’activitat de compravenda i promoció immobiliària que desenvolupa actualment, i l’Immoble sigui aportat a favor de la NewCo, a través d’una operació d’escissió parcial; quedant la NewCo com a propietària de l’Immoble i duent a terme la única activitat de gestió del patrimoni propi.<br />
<br />
Està previst que la NewCo estigui participada igualment pels Socis, en la mateixa proporció que ostenten en el capital social de la Societat (50% del capital social cadascun d’ells).<br />
<br />
En relació a l’anterior, aquesta part desitja conèixer si l’operació d’escissió mencionada podria acollir-se a règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació d’altres actius, bescanvi de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, establert al Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, la “Llei d’operacions de reorganització empresarial” o la “Llei”).<br />
<br />
En concret, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.1 b) de la Llei</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de fusió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una o diverses entitats transfereixen a una altra entitat ja existent la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent a una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’altra entitat i, en el seu cas, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
b) Dues o més entitats transfereixen a una altra entitat de nova creació la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de la nova entitat i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.”</div></div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.2</a> de la mateixa preveu que:<br />
<br />
<div class='cita'>“2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat transfereix a dos o més entitats de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div><br />
<br />
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixen branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat escindida quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.”</div></div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
En relació amb l’anterior, essent que (a) la Societat s’escindirà parcialment a favor únicament d’una societat, la NewCo, sense quedar extingida (b) que els socis estan units en matrimoni, (c) que ambdós tindran la mateixa participació accionarial en la Societat i la NewCo, i que (d) l’actiu que es transmetrà en virtut de l’operació d’escissió és un bé immoble ubicat al Principat, i atenent així mateix a tot el mencionat al llarg del present escrit, aquesta part formula a l’Agència Tributària d’Andorra, respectuosament, la següent consulta vinculant, a l’empara de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 d ela Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en relació al previst al Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
Confirmació de si l’operació d’escissió parcial exposada al llarg del present escrit, està subjecta al règim fiscal previst a la Llei d’operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
A l’ensems, es fa constar que en el moment de presentar el present escrit no s’ha tramitat un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que es planteja en la consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a la vostra qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, sota la consideració d’escissió, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1</a>, preveu la finalitat i l’àmbit d’aplicació de la norma:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.<br />
<br />
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
A més, la normativa esmentada, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’escissió i branca d’activitat, els apartats 2.b i 7 disposen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div><br />
<br />
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, únicament tindran la consideració d’escissió a efectes del règim fiscal de reorganització empresarial les operacions en què el patrimoni segregat constitueixi una explotació autònoma. Tanmateix, no serà obligatòria l’existència de branques d’activitat en el cas que existeixin dos o més entitats adquirents i es compleixin una sèrie de condicions relacionades amb la participació de la societat escindida i el control de les entitats beneficiàries. En relació amb aquests requisits, de la informació proporcionada se’n desprèn que la societat que transferirà l’immoble està íntegrament participada en la mateixa proporció per dos persones unides per vincle matrimonial i que hi haurà una única societat adquirent participada per les mateixes persones i en la mateixa proporció. Per tant, en el cas en qüestió no es compleixen els requisits que eximeixen de l’obligació de branca d’activitat.<br />
<br />
Altrament, sobre la consideració de branca d’activitat, segons les dades aportades l’element objecte de transmissió és un únic immoble i no s’argumenta que aquest immoble per si mateix sigui una explotació autònoma, amb mitjans materials i humans específics i un organigrama funcional determinat. En conseqüència, l’operació mencionada no tindrà la consideració d’escissió a l’efecte de l’aplicació del règim fiscal de reorganització empresarial.<br />
<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-10T16:08:20+00:00</published>
    <updated>2025-03-10T16:08:20+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D722"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D722</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=721" data-type="trackeritem" data-object="721">CV0325-2024 Consulta vinculant a tributs, del 17 d’octubre de 2024, en relació amb la possibilitat d’aplicar l’exempció per vincle familiar en les adquisicions a títol lucratiu</a><br />Data document:: 17/10/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_possibilitat_d_aplicar_l_exempci_per_vincle_familiar_en_les_adquisicions_a_t_tol_lucratiu.">Consulta vinculant en relació amb la possibilitat d’aplicar l’exempció per vincle familiar en les adquisicions a títol&nbsp;lucratiu.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_possibilitat_d_aplicar_l_exempci_per_vincle_familiar_en_les_adquisicions_a_t_tol_lucratiu." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable343-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable343">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0325-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">17/10/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta">Consulta<a href="#Consulta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
La Sra. A,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables a les operacions la naturalesa de les quals s’expressa a l’escrit de la consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La consultant és una persona física no resident fiscal a Andorra.<br />
<br />
La qüestió és la següent:<br />
<br />
És una persona física no resident a Andorra. El seu pare, de nacionalitat andorrana i residència al Principat d’Andorra, ha mort aquest any 2024<br />
<br />
Al seu testament institueix hereva universal a la seva filla (la consultant). Entre els diferents béns que posseïa el causant, hi ha una societat limitada andorrana de la qual era soci en un 25% les participacions socials de la qual formen part del cabal hereditari. La resta de socis d’aquesta societat, és a dir el 75% restant, també són residents a Andorra.<br />
<br />
Aquesta societat, forma part de l’herència, el causant hi participava en un 25%. Així mateix, aquesta societat és propietària del 40% d’una altra societat també andorrana l’activitat de la qual és l’explotació de béns immobles i pràcticament tot el seu actiu està compost per immobles situats a Andorra. El 60% de la resta de socis d’aquesta societat són també residents a Andorra.<br />
<br />
Des del punt de vista de les exempcions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LLEI 3/2024 d’1 de febrer</a>, es troba a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">apartat a) de l’article 4</a>, que declara exempta l’adquisició per causa de mort, de béns immobles o drets reals sobre aquests per part d’una persona física o jurídica.<br />
<br />
Això no obstant, la participació del 25% de la societat andorrana que hereta la filla que, com s’ha dit, és propietat del 40% d’una altra societat andorrana l’activitat de la qual és l’explotació de béns immobles i, pràcticament tot el seu actiu està compost per immobles situats al Principat d’Andorra, es plantegen algunes dubtes sobre l’empara de l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4 c) de la LLEI 3/2024 d’1 de febrer</a>.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
La qüestió que els sotmeto a Consulta és si l’exempció es troba emparada al posterior <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">apartat c) del article 4</a>, que declara exempts les adquisicions a títol gratuït d’immobles o drets reals d’ús sobre aquests altres persones jurídics que tinguin drets sobres aquests immobles realitzades entre cònjuges o entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral fins al segon grau.<br />
<br />
El dubte que es planteja té el seu origen en l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a> on s’indica que la finalitat d’aquesta és implantar un tribut que gravi la inversió estrangera immobiliària que es posa de manifest a l’hora d’invertir al territori del Principat d’Andorra fons d’origen no andorrà.<br />
<br />
En el cas plantejat, és clar que no s’inverteixen en territori andorrà del Principat d’Andorra els fons d’origen no andorrà, ja que és una transmissió lucrativa mortis-causa que no suposa la inversió de fons dineraris.<br />
<br />
Així mateix em plantejo el dubte del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">apartat c) de l’article 4</a> esmentat anteriorment, que es refereix a les adquisicions a títol gratuït, per la qual cosa, a costa del seu millor criteri, al meu entendre, inclou l’adquisició per successió i per donació, condicionant totes dues al segon grau de parentiu quan estiguin realitzades per persones físiques.<br />
<br />
Tractant-se de la successió del pare de nacionalitat i residencia andorrana per la seva filla sense residència ni nacionalitat andorrana, complint-se en conseqüència el grau de parentiu exigit, la qüestió per tant que se sotmet a consulta és si les adquisicions a títol gratuït a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4 c) de la Llei</a> compren l’adquisició per successió de la societat descrita amb anterioritat i per tant està emparada per l’exempció de l’apartat c) de l’article esmentat.<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre la qüestió anteriorment exposada perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta relacionada amb la possibilitat que l’adquisició de participacions d’una societat andorrana mitjançant herència estigui exempta de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, primerament la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_8" rel="external">articles 8 i 9</a>, disposa la definició i l’àmbit de les inversions directes:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Definició</em></strong><br />
<br />
Són inversions directes les inversions que es vulguin efectuar mitjançant la participació en societats andorranes o mitjançant la constitució o l’ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents.<br />
<br />
<strong>Article 9. <em>Àmbit</em></strong><br />
<br />
Les inversions directes consistents en la participació en societats andorranes comprenen la constitució de la societat; la subscripció i l’adquisició total o parcial de les accions o de les participacions socials, l’adquisició de valors com els drets de subscripció d’accions o participacions socials, obligacions convertibles en accions o participacions o altres anàlegs que per la seva naturalesa atorguin el dret a participar en el capital de la societat, així com qualsevol negoci jurídic en virtut del qual s’adquireixin drets polítics.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3</a>, en relació amb el fet generador de l’impost, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”</div><br />
<br />
Altrament, la mateixa Llei preveu una sèrie d’operacions que estan exemptes de l’impost; concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.c</a>, en relació amb les adquisicions a títol gratuït, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Les adquisicions a títol gratuït d’immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles, realitzades entre conjugues, entre convivents en unió estable de parella, o les realitzades entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a segon grau.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, l’adquisició de participacions d’una societat andorrana per part de la consultant que és una persona no resident a Andorra és tracta d’una operació subjecta a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. Tanmateix, atès que es tracta d’una adquisició a títol gratuït mitjançant herència entre familiars de primer grau de consanguinitat, en el cas exposat serà aplicable l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.c</a>.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-10T16:05:33+00:00</published>
    <updated>2025-03-10T16:05:33+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D721"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D721</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=720" data-type="trackeritem" data-object="720">CV0332-2024 Consulta vinculant a tributs, del 23 de desembre del 2024, en relació amb la tributació de la cessió i reversió d’un dret de superfície</a><br />Data document:: 23/12/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_cessi_i_reversi_d_un_dret_de_superf_cie.">Consulta vinculant en relació amb la tributació de la cessió i reversió d’un dret de&nbsp;superfície.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_cessi_i_reversi_d_un_dret_de_superf_cie." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable344-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable344">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0332-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">23/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a> <br /> Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Els apartats ‘Antecedents’ i ‘Qüestió plantejada’ d’aquest document reprodueixen literalment la consulta formulada.<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
ASSUMPTE<br />
<br />
Impost General Indirecte.- Tributació en l’impost General Indirecte derivada de la constitució d’un dret real de superfície i de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.<br />
<br />
Impost sobre Societats.- Tributació en l’Impost sobre Societats derivada de la constitució d’un dret de superfície, i l’obligació d’efectuar el pagament a compte d’aquest impost derivat de la renda positiva generada per la constitució d’un dret real de superfície sobre un immoble situat al Principat d’Andorra.<br />
<br />
El senyor A, actuant en nom i representació de la societat B, compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
mitjançant el present escrit, i a tenor del previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present consulta tributària vinculant.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius 2024 i següents.<br />
<br />
1. ANTECEDENTS<br />
<br />
La societat B és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, és obligat tributari als efectes de l’Impost sobre Societats i considerada com empresari o professional als efectes de l’Impost General Indirecte.<br />
<br />
L’objecte social de la societat B és, entre altres activitats, l’adquisició, transmissió, gravamen i explotació, per qualsevol títol, de béns immobles.<br />
<br />
La societat C és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, és obligat tributari als efectes de l’Impost sobre Societats i considerada com empresari o professional als efectes de de l’Impost General Indirecte.<br />
<br />
L’objecte social de la societat C és, entre altres activitats, l’assessorament i gestió d’empreses, realització de tot tipus de màrqueting i estudis de mercat per empreses de capitalització comercial.<br />
<br />
Dins del desenvolupament de l’activitat empresarial de ambdues societats, a l’any 2022, la Societat B. (d’ara en endavant, el “cedent”) i la Societat C (d’ara en endavant, el “superficiari”) van signar un contracte de cessió del dret de superfície per a la construcció d’un complex comercial i logístic subjecte a certes condicions suspensives en relació al seu perfeccionament (d’ara en endavant, el contracte).<br />
<br />
En el marc del contracte anteriorment esmentat, les societats van convenir procedir a la constitució d’un dret de superfície sobre les parcel·les identificades al contracte (en endavant, les “parcel·les”) per durada de 35 anys, fixant-se com a contraprestació a la constitució del dret real de superfície el retorn de la possessió de les parcel·les juntament amb la reversió, al cedent, de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hi hagin estat incorporats pel superficiari a les mateixes durant la durada del contracte.<br />
<br />
Tanmateix, i com a contraprestació addicional per la constitució del dret de superfície, es fixa el pagament per part del superficiari al cedent, d’un cànon anual.<br />
<br />
Segons l’esmentat anteriorment i com a conseqüència del compliment de les condicions suspensives establertes al contracte, es pretén formalitzar la constitució del dret real de superfície en escriptura pública durant l’exercici 2024.<br />
<br />
2. QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
Impost General Indirecte.- Tributació en l’Impost General Indirecte derivada de la constitució d’un dret de superfície i de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertit en el futur.<br />
<br />
2.1.1. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (d’ara en endavant, LIGI) estableix que “estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular”.<br />
<br />
Segons l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5.1 LIGI</a> pel que fa a la consideració d’activitats econòmiques, tenen aquesta qualificació “les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis. L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica”.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9.2 de la LIGI</a> estableix que té la consideració de prestació de serveis “b) l’arrendament de béns, una indústria o un negoci, una empresa o un establiment mercantil, amb opció de compra o sense. i c) les cessions d’ús o usdefruit de béns”.<br />
<br />
En aquest sentit, cal assenyalar que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">LIGI</a> atorga un tractament idèntic a les operacions de constitució, modificació o transmissió de tals drets al recollit per a l’arrendament de béns immobles.<br />
<br />
D’acord amb els preceptes anteriorment exposats, resultaria raonable considerar que la societat B estaria realitzant una prestació de serveis. Per tant, l’operació es podria trobar emmarcada dins del concepte d’activitat econòmica, als efectes de l’Impost General Indirecte (d’ara endavant, IGI). En conseqüència, la constitució del dret de superfície seria una operació subjecta a l’IGI.<br />
<br />
2.1.2. Meritació de l’IGI en la constitució del dret real de superfície i en la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur:<br />
<br />
Per a determinar els elements integrants del tribut en aquesta operació cal assenyalar, en primer lloc, que la contraprestació del dret de superfície objecte de consulta estaria constituïda (1) pels cànons periòdics que ha de satisfer el Superficiari així com (2) per les construccions, instal·lacions i elements mobles que revertiran a la cedent un cop transcorregut el termini pactat.<br />
<br />
En relació amb la meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">lletra b) de l’apartat 1 de l’article 45 de la LIGI</a> estableix que aquest es produirà: “en les prestacions de serveis, quan es presten, executen o efectuen les operacions gravades. No obstant això, tractant-se d’execucions d’obra amb aportació de materials, quan els béns es posen a disposició del propietari de l’obra.”<br />
<br />
Tanmateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">lletra f) de l’apartat 1 de l’article 45</a> disposa que “en els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprèn cada percepció. No obstant, quan no s’ha pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’ha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat s’ha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data”.<br />
<br />
En la mesura en què la constitució, transmissió o modificació de drets reals d’ús o gaudiment d’immobles s’assimila per la pròpia <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">LIGI</a> a les operacions d’arrendament, es dedueix que el tractament com a operació de tracte successiu seria el procedent per a la constitució, transmissió o modificació de drets reals d’ús o gaudiment sobre immobles, inclusivament el dret de superfície que ens ocupa.<br />
<br />
Quan no s’hagués pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’hagués determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa s’hagués establert amb una periodicitat superior a un any natural, com ocorre en el supòsit per la part de la contraprestació consistent en la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles, la meritació de l’IGI es produiria a 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la citada data -data de la reversió-.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, en l’operació a què ens estem referint en la present consulta, l’IGI es meritarà, pel que respecta a la constitució del dret de superfície de la següent manera:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>1. quan resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció, això és, quan resultin exigibles els cànons anuals que ha de satisfer el superficiari durant el període de vigència del contracte;<br />
2. a 31 de desembre de cada any, per la part proporcional del valor de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.</div><br />
<br />
Com s’ha assenyalat prèviament, de manera paral·lela a la constitució del dret de superfície i una vegada extingit el dret de superfície, es produiria la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles.<br />
<br />
Aquestes operacions de reversió tindrien la naturalesa d’un lliurament de béns en els termes establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_7" rel="external">article 7 de la LIGI</a> i, per tant, d’acord amb la regla establerta en <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">lletra a) de l’apartat 1. de l’article 45 de la LIGI</a>, aquest Impost es meritaria “quan té lloc la seva posada a disposició de l’adquirent o, en el seu cas, quan s’efectuen conforme la legislació que els sigui aplicable.”<br />
<br />
No obstant això, pel que fa a la reversió dels actius, cal tenir en compte que una part de la constitució del dret de superfície és la contraprestació del citat lliurament o reversió.<br />
<br />
Per això, s’hauria de tenir en consideració l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">apartat 2 de l’article 45 de la LIGI</a>, d’acord amb el qual “sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total o si és parcial, pels imports efectivament percebuts.”<br />
<br />
Conseqüentment, a mesura que es presti el servei que implica la constitució del dret de superfície, conforme a les regles de meritació que s’han assenyalat amb anterioritat, hauria de considerar-se que es merita la corresponent a la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles. En concret, a 31 de desembre de cada any, per la part proporcional del valor de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.<br />
<br />
2.1.3. Base de tributació de l’IGI en la constitució del dret real de superfície i en la reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur:<br />
<br />
En quan a la base de tributació corresponent a la constitució del dret de superfície, cal tenir present que la contraprestació d’aquesta cessió estaria constituïda (1) pel cànon periòdic -contraprestació dinerària- i (2) per les construccions, instal·lacions i elements mobles que passaran a ser propietat del cedent una vegada transcorregut el període establert -contraprestació en espècie-.<br />
<br />
En aquest sentit, resultaria d’aplicació la regla per a determinar la base de tributació establerta a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">apartat 1 de l’article 48 de la LIGI</a>, que estableix que “Quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera base de tributació el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats. No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera base de tributació el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.”<br />
<br />
Segons l’esmentat anteriorment, la contraprestació per la constitució del dret real de superfície estaria integrada, d’una part, pels cànons a satisfer pel superficiari i, d’una altra, per les construccions, instal·lacions i elements mobles. Per tant, seria aplicable la regla assenyalada en el paràgraf anterior, de manera que per base de tributació d’aquesta constitució caldria prendre la suma dels cànons a percebre més el valor de mercat les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.<br />
<br />
Considerant el que es disposa per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_49" rel="external">apartat 4 de l’article 49 de la LIGI</a>, conforme al qual “si l’import de la contraprestació no resultés conegut en el moment de la meritació de l’impost, l’obligat tributari hauria de fixar-lo provisionalment aplicant criteris fonamentats, sense perjudici de rectificar-lo quan aquest import sigui conegut”, deduiria que es pot considerar, com a valor de mercat de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, a aquest efecte, el valor net comptable d’aquestes en seu del superficiari, calculat conforme al que es disposa per les normes reguladores de l’Impost sobre Societats, això és, el cost d’adquisició d’aquestes, pel qual constarien en l’immobilitzat del superficiari minorat en l’import de les amortitzacions o deterioraments a practicar anualment, computades aquestes en els imports que assenyala la normativa de de l’Impost sobre Societats per a la seva admissibilitat com a despesa deduïble.<br />
<br />
Aquest import (valor net comptable en seu del superficiari) hauria d’imputar-se periòdicament al llarg de la durada del contracte, tal com s’ha detallat en el punt anterior, repartint-se en proporció al valor dels cànons i actius reversibles i la seva exigibilitat.<br />
<br />
En conseqüència, l’impost que s’esdevingui en ocasió de l’exigibilitat de cadascuna d’aquestes partides prendria com a base, d’un costat, l’import respectiu de cada cànon i, d’un altre, el valor net comptable de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió en els termes esmentats anteriorment.<br />
<br />
En definitiva, les societats B i C . entenen que, en el que correspon a la base de tributació corresponent a la reversió dels actius a revertir, aquesta estaria constituïda pel valor net comptable que hagin de tenir els esmentats actius en seu del superficiari, quantificats conforme a les normes de l’Impost sobre Societat, en el moment de la reversió.<br />
<br />
<ul><li>Impost sobre Societats.- Tributació en l’Impost sobre Societats derivada de la constitució d’un dret de superfície, i l’obligació d’efectuar el pagament a compte d’aquest impost derivat de la renda positiva generada per la constitució d’un dret real se superfície sobre un immoble situat al Principat d’Andorra.
</li><li>Tributació en l’Impost sobre Societats derivada de la constitució d’un dret de superfície
</li></ul><br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">article 9.3 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a> (d’ara endavant, LIS) estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10.1 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de la LIS</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’immobilitzat intangible i tangible, i de les inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.<br />
<br />
En el cas de l’immobilitzat tangible i de les inversions immobiliàries, es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Annex_1" rel="external">Annex I</a>. Es considera que la depreciació de l’immobilitzat intangible és efectiva d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article.<br />
<br />
En qualsevol cas, els obligats tributaris poden formular un pla especial d’amortització a l’Administració tributària, el qual se sotmet a la seva aprovació en els termes que <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B" rel="external">reglamentàriament</a> s’estableixin.”</div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C#Article_17" rel="external">article 17</a> del Decret 595/2023, del 29-12-2023, pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C" rel="external">Reglament de l’Impost sobre Societats</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 17. <em>Pla especial d’amortització</em></strong><br />
<br />
1. Quan els obligats tributaris formulin un pla especial d’amortització a l’Administració tributària, la societat ha de presentar-lo abans de finalitzar el període impositiu al qual s’aplica i ha de contenir les informacions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Descripció dels elements patrimonials que són objecte del pla especial d’amortització, indicant l’activitat a la qual estan afectats i la seva ubicació.<br />
Mètode d’amortització que es proposa, assenyalant la distribució temporal de les amortitzacions que se’n desprenen.<br />
Justificació del mètode d’amortització proposat.<br />
Preu d’adquisició o cost de producció dels elements patrimonials.<br />
Data d’inici de l’amortització dels elements patrimonials.</div><br />
<br />
En cas d’haver-hi elements patrimonials en curs de construcció és necessari indicar la data prevista per començar a amortitzar.<br />
<br />
2. L’Administració tributària disposa del termini de sis mesos per acceptar o refusar el pla especial d’amortització. Aquest termini es computa a partir de l’endemà de presentar el pla especial d’amortització. Durant aquest termini, l’Administració tributària pot sol·licitar la informació complementària i els aclariments que consideri oportuns.<br />
<br />
3. Amb caràcter previ a la resolució, l’Administració tributària ha de notificar a l’obligat tributari la proposta de resolució perquè en un termini de deu dies, a comptar de l’endemà de la notificació, presenti les al·legacions i els documents i justificants que consideri necessaris. Es pot prescindir d’aquest tràmit quan no es tinguin en compte altres fets o al·legacions que els efectuats per l’obligat tributari o quan s’accepti el pla d’amortització presentat.<br />
<br />
4. L’Administració tributària resol i dicta una resolució en què, si és procedent, s’estima favorablement el pla d’amortització proposat.<br />
<br />
5. L’obligat tributari pot modificar el pla d’amortització presentat, prèvia sol·licitud en què indica els motius i els punts del pla d’amortització que vol modificar. Aquesta sol·licitud ha de presentar-se prop de l’Administració tributària i són aplicables les disposicions dels paràgrafs anteriors per estimar o desestimar la sol·licitud presentada.”</div><br />
<br />
Per part seva, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19 de la LIS</a> assenyala que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20120215A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.<br />
<br />
2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
En relació al tractament comptable de la constitució d’un dret real de superfície, podríem extreure els següents aspectes:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Tractament comptable en seu de la societat B:<br />
El cànon originaria el reconeixement d’un ingrés anual de conformitat amb el principi de meritació.<br />
Les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió a rebre s’haurien de reflectir comptablement pel cedent com un futur dret de propietat sobre els mateixos, això és, com un actiu (dret de crèdit a rebre, les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió) i el corresponent ingrés de manera sistemàtica durant el termini del contracte, d’acord amb un criteri financer, sense perjudici de la possible aplicació del principi d’importància relativa.<br />
Quant a l’import que hauria de reflectir en l’actiu del cedent de les parcel·les en finalitzar el dret de superfície, excepte millor evidència en cas contrari, seria un import assimilable al valor net comptable de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió en el superficiari, en aquesta data. Si és el cas, al tancament de cada exercici s’haurien d’efectuar les correccions valoratives necessàries.<br />
Finalment, considerant la seva naturalesa, l’esmentat actiu es presentaria en l’epígraf “Deutors comercials no corrents”.<br />
b) Tractament comptable en seu de la societat C:<br />
El cànon originaria el reconeixement d’una despesa anual de conformitat amb el principi de meritació.<br />
En relació a les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, en aquest tipus de contractes en els que el control sobre les mateixes recau sobre el superficiari durant el període de durada del dret de superfície (35 anys), aquestes haurien de ser registrades com a immobilitzat material i amortitzar-se durant aquest període de durada del dret de superfície. De manera que, en finalitzar el període de durada del contracte de dret de superfície, els actius haurien d’estar totalment amortitzats i el seu valor net comptable hauria de ser zero.<br />
Obligació d’efectuar el pagament a compte d’aquest impost derivada de la renda positiva d’un dret real de superfície sobre un immoble situat al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19.3 de la LIS</a>, en relació a la consideració d’operacions a terminis o amb preu ajornat, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“3. En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.<br />
<br />
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.<br />
<br />
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.<br />
<br />
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquets precepte , tenint en compte que es cedeix el dret de superfície per una durada de 35 anys amb una contraprestació anual durant la vigència del contracte, la constitució del dret real de superfície tindria la consideració d’operació a termini i, per tant, la cedent hauria d’imputar a la base de tributació els cobraments anuals corresponents a cada període impositiu i, si escau, l’ingrés que es derivi del dret de reversió de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.<br />
<br />
Addicionalment i en relació a l’obligació d’efectuar el pagament a compte en transmissions immobiliàries, en concret, sobre la constitució del dret real de superfície, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45 bis de la LIS</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.<br />
c) Les adjudicacions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.<br />
d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.<br />
<br />
3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei.<br />
<br />
4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.<br />
<br />
5. En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través de contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte, presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.<br />
<br />
En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.<br />
<br />
6. En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte siguin atorgades a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_ter" rel="external">article 45 ter</a>.<br />
<br />
7. S’han de determinar <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B" rel="external">reglamentàriament</a> els terminis, els models i les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del pagament.”</div><br />
<br />
Per tant, i de conformitat amb l’anteriorment esmentat, la constitució del dret de superfície estaria subjecta a l’obligació d’efectuar el pagament a compte de l’Impost sobre Societats en el moment de la formalització de l’escriptura pública corresponent.<br />
<br />
Tanmateix, l’import del pagament a compte seria el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’Impost sobre Societats sobre la renda positiva que, en el present supòsit, estaria constituïda per l’import del cànon anual que s’hagi de percebre en la data de transmissió, sense tenir en compte l’ingrés que pugui esdevenir a efectes comptables pel futur de propietat sobre les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
3. CONSULTA FORMULADA<br />
<br />
Per tot l’anterior i com millor procedeix en Dret, es sol·licita a l’Administració Tributària que, a la vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, emeti criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació, tal i com es proposa, que respecte a la constitució del dret de superfície, l’IGI meritaria de la següent manera (1) quan resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció, això és, quan resultin exigibles els cànons anuals que ha de satisfer el superficiari durant el període de vigència del contracte; i (2) a 31 de desembre de cada any, per la part proporcional del valor net comptable en seu del superficiari de les construccions, instal·lacions i elements mobles que hauran de revertir en el futur.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, que la base de tributació de l’IGI de la constitució del dret real de superfície estaria constituïda (i) per la suma dels cànons a percebre més (ii) el valor de mercat de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió, i aquest seria el valor net comptable que hagin de tenir els esmentats actius en el moment de la finalització del Contracte en seu del Superficiari quantificats conforme a les normes de l’Impost sobre Societats en el moment de la reversió, això és, cost que suportarà el Superficiari de les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió minorat en l’import de les amortitzacions o deterioraments a practicar anualment, computats conforme la normativa de l’Impost sobre Societats.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, que l’import del pagament a compte de l’Impost sobre Societats per la constitució del dret de superfície seria el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’Impost sobre Societats al cànon anual que s’hagi de percebre en la data de transmissió, sense tenir en compte l’ingrés que pugui esdevenir a efectes comptables pel futur dret de propietat sobre les construccions, instal·lacions i elements mobles objecte de reversió.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Pel que fa a les qüestions sobre l’aplicació de l’impost general indirecte que es mencionen als punts 3.1 i 3.2, que s’exposen a l’apartat de consulta formulada, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">articles 4 i 5</a>, en relació amb el fet generador i el concepte d’empresari o professional, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.<br />
<br />
<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
<br />
5. A l’efecte d’aquesta Llei, el Fons d’Habitatge té la consideració d’empresari o professional.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9</a>, preveu una sèrie d’operacions que tenen la consideració de prestació de servei:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte de prestació de serveis</em></strong><br />
<br />
2. En particular, es consideren prestacions de serveis:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Les cessions d’ús o usdefruit de béns.<br />
d) La cessió de drets d’autor, llicències, patents, marques de fàbrica i comercials i altres drets de propietat intel·lectual i industrial.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Altrament, quant a la meritació de l’impost, en les prestacions de servei relacionades amb els arrendaments, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_45" rel="external">article 45, als apartats 1.a, 1.f i 2</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45. <em>Meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
1. L’impost es merita:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En els lliuraments de béns, quan té lloc la seva posada a disposició de l’adquirent o, en el seu cas, quan s’efectuen conforme la legislació que els sigui aplicable.</div><br />
<br />
No obstant el que disposa l’apartat anterior, en els lliuraments de béns efectuats en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o qualsevol altra condició suspensiva, d’arrendament, venda de béns o d’arrendament de béns amb pacte de reserva amb clàusula de transferència de la propietat vinculant per ambdues parts, l’impost es merita quan els béns es posen en possessió de l’adquirent.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>f) En els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprèn cada percepció.</div><br />
<br />
No obstant, quan no s’ha pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’ha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat s’ha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data.<br />
<br />
S’exceptuen del que es disposa en aquest apartat les operacions a les quals es refereix l’apartat 1, lletra a, paràgraf segon, d’aquest article.<br />
<br />
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total o si és parcial, pels imports efectivament percebuts.”</div><br />
<br />
Quant a la determinació de la base de tributació de l’impost, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>, respecte a les regles especials de la base de tributació, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">article 48.1</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 48. <em>Base de tributació. Regles especials</em></strong><br />
<br />
1. Quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera base de tributació el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats.<br />
<br />
No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera base de tributació el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, la cessió del terreny es tracta d’una prestació de servei subjecta a l’impost; per tant, la base de tributació estarà constituïda per l’import del cànon i l’impost es meritarà en el moment en què sigui exigible.<br />
<br />
Respecte a la part del pagament que correspongui a la reversió dels béns que farà el superficiari a favor del propietari, aquests tindran la consideració de pagaments a compte i la meritació de l’impost es produirà cada dia 31 de desembre de cada any de durada del dret de superfície, per l’import proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació fins a la data indicada.<br />
<br />
Així mateix, caldrà determinar la base de tributació i obtenir-ne la part que correspon a cada any de durada del dret de superfície. La base de tributació estarà constituïda pel valor de mercat dels béns objectes de transmissió. S’entendrà com a valor de mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.<br />
<br />
En relació amb el dubte exposat sobre la determinació del pagament a compte en la cessió del terreny cal fer una menció especial de la resposta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240313" rel="external">consulta vinculant CV0313-2024</a>, emesa en data 13 de juny del 2024:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] tenint en compte que el control d’aquest immoble recaurà sobre la societat cessionària, que és qui el construirà i l’explotarà durant els 35 anys de vigència del contracte, el valor d’aquesta construcció en el moment de la finalització del contracte equivaldrà al valor net fiscal que tindrà aquest immoble en la societat cessionària. Per establir aquest valor esdevé essencial el cost que suportarà la societat cessionària per la construcció de l’immoble i la depreciació efectiva d’aquest actiu segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre</a>. Amb les dades aportades no es pot concloure que en el moment de la finalització del contracte la construcció a efectes fiscals s’hagi depreciat efectivament en la seva totalitat. [...]”</div><br />
<br />
Sobre la determinació del pagament a compte en la cessió del terreny, la mateixa resposta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240313" rel="external">CV0313-2024</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19.3</a>, sobre la consideració d’operacions a terminis o amb preu ajornat, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 19. <em>Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses</em></strong><br />
<br />
3. En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.<br />
<br />
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.<br />
<br />
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.<br />
<br />
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, tenint en compte que se cedeix el dret de superfície durant un termini de 35 anys amb una contraprestació mensual durant la vigència del contracte, l’operació indicada a la consulta té la consideració d’operació a termini i, per tant, la consultant haurà d’imputar a la base de tributació els cobraments mensuals corresponents a cada període impositiu i, si escau, l’ingrés que es derivi del dret de propietat de l’immoble.”<br />
<br />
Altrament, sobre l’obligació d’efectuar un pagament a compte en la cessió d’un dret de superfície, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45" rel="external">article 45, a l’apartat 1.d i a l’apartat 4</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45 bis. <em>Pagaments a compte en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquest article, la constitució del dret de superfície estarà subjecta a l’obligació d’efectuar el pagament a compte. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre la renda positiva que en el cas en qüestió estarà constituïda per l’import del cànon mensual que s’hagi de percebre en la data de transmissió i els dotze mesos posteriors, sense tenir en compte l’ingrés que pugui esdevenir a efectes comptables pel futur dret de propietat sobre l’immoble. Per tant, en aquest supòsit la consultant no haurà d’acreditar el valor d’adquisició davant de l’Administració. [...]”</div><br />
<br />
Consegüentment, tenint en compte les característiques del cas exposat, serà aplicable el criteri manifestat amb la contesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20240313" rel="external">CV0313-2024</a> i, per tant, l’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre la renda positiva, que, en el cas en qüestió, estarà constituïda per l’import del cànon mensual que s’hagi de percebre en la data de transmissió i els dotze mesos posteriors, sense tenir en compte l’ingrés que pugui esdevenir a efectes comptables pel futur dret de propietat dels elements patrimonials.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-06T10:30:39+00:00</published>
    <updated>2025-03-06T10:30:39+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D720"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D720</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=719" data-type="trackeritem" data-object="719">CV0327-2024 Consulta vinculant a tributs, del 3 de desembre del 2024, en relació amb les normes de localització dels serveis destinats a empreses no establertes consistents en el manteniment i la reparació de dispensadors de bitllets i caixers automà</a><br />Data document:: 03/12/2024<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_normes_de_localitzaci_dels_serveis_destinats_a_empreses_no_establertes_consistents_en_el_manteniment_i_la_reparaci_de_dispensadors_de_bitllets_i_caixers_autom_tics_ubicats_a_Andorra.">Consulta vinculant en relació amb les normes de localització dels serveis destinats a empreses no establertes consistents en el manteniment i la reparació de dispensadors de bitllets i caixers automàtics ubicats a&nbsp;Andorra.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_normes_de_localitzaci_dels_serveis_destinats_a_empreses_no_establertes_consistents_en_el_manteniment_i_la_reparaci_de_dispensadors_de_bitllets_i_caixers_autom_tics_ubicats_a_Andorra." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable345-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable345">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0327-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">03/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Antecedents i circumstàncies del cas exposat<br />
<br />
Amb la voluntat de donar compliment a la normativa vigent en matèria fiscal interessa formular la següent consulta tributària en relació a l’IGI, i concretament tot el relacionat a les normes de localització de les prestacions de servei efectuades per una societat andorrana.<br />
<br />
Objecte de la consulta amb la indicació del punt de l’articulat que ha motivat la consulta:<br />
<br />
Determinar si els serveis prestats a Andorra per una societat andorrana a un client persona jurídica espanyola, es consideren localitzats a Andorra, i en conseqüència s’haurien de facturar amb IGI.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.1.a de la Llei de l’IGI</a> determina les regles generals de localització quan el destinatari de l’operació és un empresari o professional, establint que les operacions s’entendran localitzades a Andorra quan el destinatari de les mateixes estigui establert al Principat.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44.10.a, de la Llei de l’IGI</a> determina les regles especials de localització quan, de conformitat a les regles que són aplicables als serveis, aquests no s’estenguin realitzats al territori andorrà, però la seva utilització o explotació efectiva es realitzi a l’esmentat territori.<br />
<br />
Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable<br />
<br />
Període en que seria aplicable: 2024 i posteriors.<br />
<br />
Part: La societat A, constituïda d’acord amb les lleis del Principat d’Andorra i degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.<br />
<br />
Manifestació expressa: En el moment de presentar aquest escrit la societat A no està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que els hi correspongui.<br />
<br />
Plantejament de la problemàtica: Una societat espanyola contracta els serveis de la societat A per realitzar els serveis de manteniment i reparació de dispensadors de bitllets, caixers automàtics i similars. Els dispensadors estan ubicats a Andorra i són propietat de societats amb domicili social al Principat. Per fer aquesta tasca, els tècnics de la societat A es desplacen físicament als dispensadors per fer-hi les intervencions necessàries per al correcte manteniment i reparació dels mateixos.<br />
<br />
La societat A emet la corresponent factura a la societat espanyola. La societat espanyola emet factura a societat amb domicili social a Andorra, propietària dels dispensadors de bitllets, caixers automàtics i similars.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Determinar si els serveis oferts per la societat A, a la societat espanyola es consideren localitzats a Andorra i en conseqüència s’haurien de factura amb IGI.<br />
<br />
En cas contrari, vulguin informar del perquè es considera el servei no localitzat a Andorra i conseqüentment no estaria subjecte a IGI.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència amb la qüestió sobre la subjecció a l’impost general indirecte del servei de manteniment i reparació de dispensadors de bitllets i caixers automàtics que presta la consultant en territori andorrà a una empresa no establerta a Andorra, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.1.a</a>, preveu les regles generals de localització de les prestacions de serveis:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals</em></strong><br />
<br />
Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, atès que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44</a> no preveu cap norma especial que localitzi aquests serveis en territori andorrà i que el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal que no està establert a Andorra, el servei de manteniment i reparació de dispensadors de bitllets i caixers automàtics no es localitzarà en territori andorrà i, en conseqüència, no estarà subjecte a l’impost.<br />
<br />
Aquesta resposta s’emet exclusivament sobre el dubte en matèria tributària que s’origina per la consultant com obligat tributari de l’impost general indirecte, sense valorar altres aspectes relacionats amb la destinatària del servei, com podria ser la consideració d’empresària establerta a efectes de l’impost.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-06T10:27:55+00:00</published>
    <updated>2025-03-06T10:27:55+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D719"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D719</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=718" data-type="trackeritem" data-object="718">CV0322-2024 Consulta vinculant a tributs, del 17 d’octubre del 2024, en relació amb la tributació de l’abonament d’interessos moratoris per part d’una Administració a conseqüència d’una devolució d’ingressos indeguts</a><br />Data document:: 17/10/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_l_abonament_d_interessos_moratoris_per_part_d_una_Administraci_a_conseq_ncia_d_una_devoluci_d_ingressos_indeguts.">Consulta vinculant en relació amb la tributació de l’abonament d’interessos moratoris per part d’una Administració a conseqüència d’una devolució d’ingressos&nbsp;indeguts.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_l_abonament_d_interessos_moratoris_per_part_d_una_Administraci_a_conseq_ncia_d_una_devoluci_d_ingressos_indeguts." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable346-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable346">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0322-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">17/10/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> <br /> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>: determinació de la potestat tributària en l’Impost sobre la Renda de les Persones físiques (d’ara en endavant, IRPF) de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques: qualificació tributària de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
El senyor A, compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
Que mitjançant el present escrit, i a tenor de l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65</a> del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), manifesta que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats anteriorment per al període impositiu 2024 i següents:<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor A és resident fiscal al Principat d’Andorra i per tant, obligat tributari de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) pel període impositiu 2024.<br />
<br />
Arrel d’un acord d’execució d’una resolució econòmica-administrativa, el senyor A ha obtingut un pronunciament favorable per part de l’Administració Tributària espanyola mitjançant el qual es procedeix a l’anul·lació de la liquidació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del període impositiu 2012 presentada a Espanya, donat que en a l’esmentat període impositiu el senyor A era resident fiscal al Regne d’Espanya, resultant de la mateixa una quantitat al seu favor en concepte de devolució d’ingressos indeguts procedents de la liquidació anul·lada, així com l’abonament d’una quantitat en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts.<br />
<br />
En aquest sentit, el senyor A es planteja quina seria la qualificació de la renda obtinguda als efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>, per l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola, així com la qualificació jurídica en l’IRPF i la subjecció o no a l’impost.<br />
<br />
En el moment del pagament de la quantitat corresponent als interessos moratoris per ingressos indeguts per part de l’Administració Tributària, és rellevant destacar que la mateixa no ha procedit a la pràctica de cap retenció ni ingrés a compte sobre l’import total abonat.<br />
<br />
QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>: determinació de la potestat tributària en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques: qualificació tributària de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
2.1.1. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_20" rel="external">article 20 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni són imposables exclusivament en aquest Estat.<br />
<br />
Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_6" rel="external">apartat 2 de l’article 6</a>, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_7" rel="external">article 7</a>.”</div><br />
<br />
2.1.2.L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_2" rel="external">article 2</a> del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a> (d’ara en endavant, TRLIRPF) delimita l’objecte de l’impost establint el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Objecte de l’impost</em></strong><br />
<br />
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.”</div><br />
<br />
2.1.3.Tanmateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4 del TRLIRPF</a> estableix el fet generador de l’impost:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.<br />
<br />
2. Componen la renda de l’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les rendes del treball.<br />
b) Les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques.<br />
c) Les rendes del capital immobiliari.<br />
d) Les rendes del capital mobiliari.<br />
e) Els guanys i les pèrdues de capital.<br />
f) Les imputacions de renda en règim de transparència fiscal</div><br />
<br />
3. Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Formen la renda general les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.<br />
b) Formen la renda de l’estalvi les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.</div><br />
<br />
4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”</div><br />
<br />
2.1.4. D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_30" rel="external">article 30.2 de la Llei 21/20014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, en quant als interessos moratoris que l’Administració Tributària deu pagar al contribuent en el moment del retorn de quantitats ingressades indegudament, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 30. <em>Devolucions d’ingressos indeguts</em></strong><br />
<br />
2. Amb la devolució dels ingressos indeguts l’Administració tributària abona l’interès moratori regulat a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">article 23</a>, sense necessitat que l’obligat tributari ho sol·liciti. A aquest efecte, l’interès moratori es merita des de la data de realització de l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordeni el pagament de la devolució.”</div><br />
<br />
2.1.5. Tanmateix, els Tribunals de països veïns, com per exemple, la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, sosté un criteri definit en la sentència STS 4027/2020, respecte a la qualificació tributària dels interessos moratoris annexes a una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
En el cas objecte de cassació, la qüestió debatuda consistia en determinar el règim fiscal que hauria d’aplicar-se als interessos moratoris meritats abonats per l’Administració Tributària al efectuar una devolució d’ingressos indeguts. La qüestió consisteix en determinar si, per una banda, tot i el seu caràcter compensatori, es troba subjecte i no exempt de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, constituint un guany patrimonial que procedirà integrar en la base imposable de l’estalvi, o pel contrari, deu ser un altre el seu tractament fiscal, atenent a que, pel seu caràcter compensatori, la finalitat és compensar o reparar el perjudici causat com a conseqüència del pagament d’una quantitat que mai hauria de ser desemborsada pel contribuent.<br />
<br />
En aquest sentit, es reprodueix parcialment a continuació, la Sentència 4027/2020:<br />
<br />
<div class='cita'>“El contribuyente recurrió ante la vía jurisdiccional la anterior resolución, interesando que se dejase sin efecto, al entender que los intereses de demora que proceden de una devolución de ingresos indebidos no pueden tener la consideración de ganancia patrimonial. La sentencia recurrida, al socaire de otra anterior dictada por la misma Sala de 18 de octubre de 2018 (recurso 223/2015), la reproduce prácticamente en su integridad, estimando su pretensión y concluyendo que:<br />
<br />
A tenor del contenido de la sentencia transcrita, el recurso que nos ocupa debe ser estimado. El importe que ha percibido el demandante en concepto de intereses de demora no tiene la consideración de ganancia patrimonial, atendiendo al propio carácter de los intereses de demora cuya naturaleza persigue compensar o reparar el perjuicio causado como consecuencia del pago de una cantidad que nunca tuvo que ser desembolsada por el contribuyente. Nótese que los intereses de demora dejan de tener la consideración de ganancia o pérdida patrimonial, en función de quien ha hecho frente al pago de los mismos, la Administración o el contribuyente. Por ello, se deja sin efecto la resolución recurrida, así como el acto del que la misma trae causa, con todas las consecuencias inherentes a este pronunciamiento." (sic).”<br />
<br />
<div class='cita'>“(...) En el presente recurso, la parte hoy recurrida, inició un procedimiento de devolución de ingresos indebidos, obteniendo dicha devolución más los correspondientes intereses de demora. La cuestión debatida viene referida al régimen fiscal que debe aplicarse a esos intereses de demora devengados. Al respecto, la Administración sostiene que se trata de una ganancia patrimonial que debe ser objeto de declaración en el período impositivo en que sea percibida, mientras que el contribuyente considera que el importe que percibió en concepto de intereses de demora, no tenía la consideración de ganancia patrimonial, por lo que no tuvo que tributar por él.”<br />
<br />
“(...) TERCERO.- Jurisprudencia sobre la no deducibilidad en el Impuesto de Sociedades de los intereses de demora. La STSJCV se apoya en buena medida en la jurisprudencia de este Tribunal Supremo sobre no deducibilidad en el Impuesto de Sociedades de los intereses de demora que tiene que pagar el contribuyente a la Administración cuando no cumple correctamente sus obligaciones tributarias. Viene a decir la sentencia que, del mismo modo que se niega a los contribuyentes la posibilidad de deducir esos intereses, ya que no pueden beneficiarse de su actuación contraria al ordenamiento, no se debe aceptar que la Administración cobre impuestos por una cantidad que debe pagar por haber exigido antes un ingreso indebido y que la sujeción al IRPF en este caso desvirtuaría la naturaleza indemnizatoria misma de los intereses. A este segundo argumento, sostiene el Abogado del Estado, parece también apuntar el Auto de admisión de este recurso, cuando cuestiona la sujeción al IRPF de los intereses "pese a su naturaleza indemnizatoria".</div><br />
<br />
Para el Abogado del Estado, no es asimilable la situación de los contribuyentes que perciben rentas por las que han de tributar de acuerdo con la ley, a la de la Administración que está exenta de pagar tributos por ser, precisamente, la que los recauda para financiar los servicios públicos que presta. Si se tiene esto en cuenta, se comprueba que es falaz el planteamiento de la STSJCV que coloca en el mismo plano a contribuyentes y Administración. Si el contribuyente hubiera dispuesto desde el momento inicial de la cantidad que la Administración le devuelve luego por haber sido objeto del ingreso indebido y hubiera obtenido por ella una rentabilidad, esta habría estado igualmente sujeta a tributación por lo que no se desvirtúa la función indemnizatoria de los intereses que la Administración debe pagar en estos supuestos por entenderlos sujetos al IRPF.<br />
<br />
La STS de 25-2-2010 en que se basa el TSJCV, lo que analiza es si los intereses de demora podían ser calificados como gasto deducible. Partiendo de la consideración de los gastos deducibles como gestos relacionados con la obtención de los rendimientos gravados por el Impuesto de Sociedades, la Sentencia llega a la conclusión, totalmente lógica, de que no se pueden calificar como tales los gastos derivados de incumplimiento de la norma. En cambio, lo que aquí se analiza, no es si el contribuyente incurrió en gestos deducibles, sino si obtuvo una renta sujeta a IRPF y la conclusión que se alcanza, por todo lo razonado, es positiva.<br />
<br />
Niega el Abogado del Estado este argumento acudiendo a la distinta finalidad que la potestad recaudatoria de la Administración persigue y que justifica que ésta quede exenta de pagar tributos. Pero no es esto lo que se discute, sino si como sostiene la sentencia recurrida, no es coherente negar la naturaleza de gasto deducible en el impuesto de sociedades, pese a suponer una alteración en su patrimonio, so pretexto de que no se puede obtener una ventaja de un comportamiento ilegal, como en el caso de los intereses de demora, y cuando dichos intereses abonados previamente por el contribuyente para obtener la suspensión del acto, son reconocidos como indebidos y se abonan al contribuyente, estos estén sujetos al impuesto y no exentos, recuperando la Administración una parte de los mismos y desnaturalizando su carácter indemnizatorio, al menos parcialmente, máxime si como se admite el ejercicio en que se tienen que declarar es el de su abono, pues ello se traducirá normalmente en un aumento de la base imponible, que se traducirá, dado el carácter progresivo del impuesto, en un aumento de la cuota .<br />
<br />
Para la sentencia en la devolución de ingresos indebidos subyace una actuación administrativa contraria al ordenamiento jurídico de la que la Administración no podría obtener un beneficio.<br />
<br />
El Abogado del Estado no acepta el razonamiento alegando que los ingresos indebidos, como resulta de los arts. 32 y 221 LGT, pueden perfectamente ser consecuencia de la actuación del obligado tributario que por error incurre en duplicidad en el pago, o ingresa en el Tesoro una cantidad superior al importe resultante del acto administrativo o la autoliquidación, o realiza el pago después de haber trascurrido los plazos de prescrición. La misma STS de 5-7-2016, invocada "ut supra" recordó a este respecto que, como dijo la STS de 2-4-2008 (RCA5682/2002 ): "Aun cuando la ley no contenga un concepto de ingreso indebido, de la enumeración anterior puede deducirse que el mismo surge a partir de la entrega al Tesoro Público de cualquier cantidad como consecuencia de tributos que no resulte procedente, siempre que no provenga de la propia mecánica de la liquidación, regida por la normativa de cada tributo y que puede hacer que el ingreso en principio "debido" se convierta posteriorment en improcedente." Así, los intereses que paga la Administración en este caso, que forman parte de los derechos y garantías reconocidos a los obligados tributarios ya desde la Ley 1/1998, de 26 de febrero, ni siquiera se asocian a una mora o retraso en el pago, puesto que se devengan, como se ha dicho, desde la fecha misma en que se realiza el ingreso indebido. De aquí que haya declarado esa Sala, como se ha visto, en la misma STS de 5-7-2016, que los ingresos indebidos no precisan un incumplimiento de la Administración.<br />
<br />
Sin embargo, el que existan supuestos de devolución de ingresos indebidos en los que no se pueda imputar una actuación culposa de la Administración no empecé al argumento utilizado por la sentencia recurrida, que se basa en el distinto tratamiento que se da a los intereses de demora cuando se deniega su deducción para los soportados por el contribuyente, para no obtener ventajas de una actuación derivada del incumplimiento de sus obligaciones fiscales, y cuando se reconoce el carácter de indebidos de los ingresos se entiende que el abono de los intereses de demora están sujetos y no exentos.<br />
<br />
En todo caso, como ya se ha dicho, en nuestro ordenamiento tributario, no cabe reconocer, como hace en definitiva el TSJCV, una exención tributaria no prevista en la ley. Por estas razones, los distintos Tribunales Superiores de Justicia como los de Madrid y Cataluña, han entendido que los intereses de demora que paga la Administración a los contribuyentes están sujetos a IRPF, simplemente, porque es lo que resulta del tenor de la normativa reguladora del impuesto. TSJ de Madrid en la Sentencia de 28-5-2018, Rec. 649/2016(ECLI: ES:TSJM:2018:5300): y también el TSJ de Cataluña, en la Sentencia de 15-4-2019, Rec. 129/2017(ECLI: ES:TSJCAT:2019:3752) y el propio TSJCV, en sentencias anteriores a ésta, como la de 29-3-2018, rec. 845/2014, resolvió en sentido contrario al que aquí se combate y declaró que los intereses de demora, precisamente por su carácter indemnizatorio, no pueden calificarse como rendimientos de capital mobiliario sino que han de tributar como ganancias patrimoniales.<br />
<br />
Sin embargo la cuestión no es si estamos ante un supuesto de no exención, no previsto legalmente, sino si estamos ante un supuesto de sujeción. Y en este sentido hay que considerar que los intereses de demora constituyen un supuesto de no sujeción, esto es, si estamos como sostiene el artículo 2 de la ley ante una ganancia patrimonial, y es evidente que, cuando se devuelven al contribuyente unos intereses soportados por el mismo indebidamente, compensándolos, no existe tal ganancia patrimonial, sino que se produce un reequilibrio, anulando la perdida antes sufrida. Y desde luego no tiene sentido negar el carácter deducible de los intereses soportados por el contribuyente, y entender como sujetos y no exentos los intereses anejos a la devolución de ingresos indebidos. Si como admite la recurrente siguiendo la jurisprudencia de esta Sala, los intereses de demora tienen una finalidad compensatoria, de considerarlos sujetos dicha finalidad quedaría frustrada, al menos parcialmente.<br />
<br />
La consecuencia es la de no dar lugar al recurso de casación.<br />
<br />
CUARTO. Contenido interpretativo de esta sentencia y resolución de las pretensiones suscitadas en el recurso.<br />
<br />
Con arreglo a lo que establece el artículo 93.1 LJCA , procede responder a la cuestión suscitada en el auto de admisión, que no era otra que:<br />
<br />
<div class='cita'>"Determinar si los intereses de demora abonados por la Agencia Tributaria al efectuar una devolución de ingresos indebidos, pese a su naturaleza indemnizatoria, se encuentran sujetos y no exentos del impuesto sobre la renta, constituyendo una ganancia patrimonial que procederá integrar en la base imponible del ahorro o, por el contrario, debe ser otro su tratamiento fiscal, atendiendo a que, por su carácter indemnizatorio, persiguen compensar o reparar el perjuicio causado como consecuencia del pago de una cantidad que nunca tuvo que ser desembolsada por el contribuyente".</div><br />
<br />
La respuesta ha de ser la siguiente: los intereses de demora abonados por la Agencia Tributaria al efectuar una devolución de ingresos indebidos no están sujetos al IRPF.”</div><br />
<br />
2.1.6. Subsidiàriament, i pel cas que l’Administració Tributària entengués que els interessos moratoris abonats per l’Agència Tributària espanyola a l’efectuar una devolució d’ingressos indeguts estarien subjectes a l’IRPF, s’ha de tenir en compte l’establert en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la LIRPF</a> en relació a les rendes exemptes. L’esmentat article estableix que estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“a) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.”</div></div><br />
<br />
Aquesta exempció obeeix, segons l’establert en l’exposició de motius de la LIRPF, en consideració a la finalitat compensatòria de la renda en qüestió.<br />
<br />
Resulta innegable que els interessos moratoris abonats per l’Administració Tributària espanyola al senyor A revesteixen d’aquesta finalitat compensatòria, doncs els mateixos persegueixen compensar o reparar el perjudici causat a l’obligat tributari com a conseqüència del pagament d’una quantitat que no hauria d’haver desemborsat mai.<br />
<br />
En conseqüència, i seguint la voluntat clarament expressada en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a>, si l’Administració Tributaria considera que els interessos moratoris abonats per l’Administració espanyola al senyor A estan subjectes a l’IRPF, aquests haurien d’estar exempts de tributació donada la seva finalitat compensatòria.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
CONSULTA FORMULADA<br />
<br />
Per tot l’anterior, es sol·licita a l’Administració Tributària que, a la vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, evacuï criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació, tal i com es proposa, que la renda obtinguda per l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola es qualificada com altres rendes, en els termes establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_20" rel="external">article 20.1 del Conveni</a> abans esmentat i, per tant, imposables exclusivament al Principat d’Andorra.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, que als efectes de l’IRPF, estem davant d’un supòsit de no subjecció a l’impost, és a dir, no existeix un guany de capital en el moment de l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola ja que, atenent al seu caràcter compensatori, únicament es produeix un reequilibri patrimonial, retornant al contribuent unes quantitats suportades per ell mateix indegudament amb anterioritat.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, i amb caràcter subsidiari pel cas que l’Administració Tributària considerés que els interessos moratoris abonats per l’Administració espanyola al senyor A estarien subjectes a l’IRPF, que aquests tindrien la consideració de renda exempta de l’impost de conformitat amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5. a) de la LIRPF</a> considerant la seva finalitat compensatòria.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la qüestió exposada a la consulta en relació amb la tributació a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques dels interessos moratoris percebuts pel consultant com a conseqüència d’un determinat procediment administratiu portat a terme a Espanya, s’ha de tenir present l’objecte d’aquest impost i el seu àmbit d’aplicació espacial, previst als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_2" rel="external">articles 2 i 3 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Objecte de l’impost</em></strong><br />
<br />
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.<br />
<br />
<strong>Article 3. <em>Àmbit d’aplicació espacial</em></strong><br />
<br />
1. L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.<br />
<br />
2. El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.”</div><br />
<br />
En el cas exposat convé fer ressaltar que, en data d’aquesta consulta tributària i per al període que es menciona, és aplicable el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>.<br />
<br />
Aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>, als efectes de la seva aplicació, estableix, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_3" rel="external">article 3.1.d</a>, la definició general sobre la consideració de persona.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Definicions generals</em></strong><br />
<br />
En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
El mateix <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_4" rel="external">article 4</a>, preveu les persones que tenen la condició de residents:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Resident</em></strong><br />
<br />
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles, atès que a la consulta es manifesta que el consultant és una persona resident a Andorra i que la renda percebuda pel mateix consultant deriva d’una entitat espanyola, en el cas exposat seran aplicables les disposicions previstes al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>.<br />
<br />
Aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a> no preveu un article específic que sigui aplicable al tipus de renda percebuda pel consultant. En aquest supòsit cal fer una referència especial a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_20" rel="external">article 20</a>, que estableix la potestat impositiva sobre altres tipus de rendes que no es mencionen en la resta de l’articulat del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni són imposables exclusivament en aquest Estat.”</div><br />
<br />
Per tant, la renda de font espanyola percebuda pel consultant en concepte d’interessos moratoris derivats d’un procediment administratiu serà imposable a Andorra, país de residència del consultant.<br />
<br />
D’altra banda, per determinar la qualificació de la renda a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, quant a la consideració de rendes de capital mobiliari, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">article 22.2</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 22. <em>Rendes íntegres del capital mobiliari</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.”</div><br />
<br />
La mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei</a>, sobre la consideració de guany i pèrdua de capital, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">article 24</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 24. <em>Concepte</em></strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”</div><br />
<br />
Tenint en compte que els interessos que heu percebut tenen caràcter indemnitzador i que no deriven de la cessió a tercers de capital propis, l’import derivat d’aquest concepte té la consideració de guany patrimonial als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.<br />
<br />
Respecte a les interpretacions que menciona el consultant emanades de tribunals i òrgans de l’administració d’altres països en les resolucions en virtut de les seves pròpies normes tributàries, aplicables a fets i circumstàncies assimilables als inclosos en la consulta tributària, aquestes interpretacions són eines que es poden utilitzar com a dret comparat per avaluar les possibles solucions. No obstant això, cal matisar que en cap cas la jurisprudència emesa per aquests tribunals o òrgans no complementa l’ordenament tributari andorrà. Així mateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4.4</a>, preveu una sèrie de rendes que no estan subjectes a l’impost. A més, la mateixa norma, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5</a>, disposa les rendes que estan exemptes de l’impost. Aquests preceptes no fan esment de la renda que heu obtingut; per tant, els interessos indemnitzadors que vau percebre tenen la consideració de guany patrimonial subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques i no exempt d’aquest impost.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-06T10:25:37+00:00</published>
    <updated>2025-03-06T10:25:37+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D718"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D718</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=717" data-type="trackeritem" data-object="717">CV0326-2024 Consulta vinculant a tributs, del 3 de desembre del 2024, en relació amb la tributació aplicable en l’aportació no dinerària efectuada per una persona no resident a Andorra a una societat no resident</a><br />Data document:: 03/12/2024<br />Impostos relacionats:: IRNR, Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_aplicable_en_l_aportaci_no_diner_ria_efectuada_per_una_persona_no_resident_a_Andorra_a_una_societat_no_resident_que_consisteix_en_l_aportaci_d_accions_d_una_societat_andorrana_amb_un_actiu_compost_amb_almenys_el_50_de_l_actiu_de_b_ns_immobles_i_sobre_la_possibilitat_d_aplicar_determinades_exempcions.">Consulta vinculant en relació amb la tributació aplicable en l’aportació no dinerària efectuada per una persona no resident a Andorra a una societat no resident, que consisteix en l’aportació d’accions d’una societat andorrana amb un actiu compost amb almenys el 50% de l’actiu de béns immobles, i sobre la possibilitat d’aplicar determinades&nbsp;exempcions.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_aplicable_en_l_aportaci_no_diner_ria_efectuada_per_una_persona_no_resident_a_Andorra_a_una_societat_no_resident_que_consisteix_en_l_aportaci_d_accions_d_una_societat_andorrana_amb_un_actiu_compost_amb_almenys_el_50_de_l_actiu_de_b_ns_immobles_i_sobre_la_possibilitat_d_aplicar_determinades_exempcions." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable347-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable347">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0326-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">03/12/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> <br /> Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014</a>, el Sr. A (en endavant el consultant), en representació pròpia i de la mercantil espanyola B, formula la següent Consulta Tributària, en relació a l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229B" rel="external">Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals de 29 de desembre de 2023</a> i del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra de 28 de febrer de 2024</a>; els efectes de la qual seran aplicables a l’exercici 2024 i subsegüents.<br />
<br />
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, el consultant no té coneixement de què s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada.<br />
<br />
ANTECEDENTS:<br />
<br />
El consultant, persona física no resident, va adquirir 1.106 accions de la societat andorrana C l’any 2013. Dos anys més tard, l’any 2015, el consultant va adquirir altres 81 accions, que sumades a les adquirides amb anterioritat, feien un total de 1.187 accions.<br />
<br />
El febrer de 2023, la societat mercantil espanyola B va escripturar davant d’un notari espanyol una ampliació de capital no dinerària que va ser subscrita íntegrament pel Consultant, amb l’aportació de les 1.187 accions de la societat andorrana C que representaven un 11,51% del capital d’aquesta societat. La composició accionarial de la societat B,  correspon en un 99,97% al Consultant, i en un 0,03% al seu germà.<br />
<br />
Posteriorment, el juliol de 2023, es va signar una escriptura de rectificació del valor atorgat a aquestes accions de la societat C incrementant-ne el seu valor.<br />
<br />
En el moment de l’aportació d’aquestes accions, més del 50% de l’actiu del balanç de la societat C estava constituït per béns immobles localitzats al Principat d’Andorra. Aquests béns immobles estan destinats al desenvolupament de l’objecte social de la societat.<br />
<br />
Atès que d’acord amb els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020#Article_20" rel="external">20</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020#Article_101" rel="external">101.2</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020" rel="external">Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada</a>, els negocis de transmissió d’accions de societats andorranes han de constar en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà, el Consultant i la societat participada B hauran de ratificar a Andorra el canvi de titularitat d’aquestes accions davant un fedatari públic, i el Consultant vol saber, en el cas concret que ens ocupa, les implicacions fiscals d’aquesta operativa.<br />
<br />
CONSULTA:<br />
<br />
El Consultant vol fer consulta escrita a l’Administració Tributària en relació als següents aspectes:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><strong>Fiscalitat de l’operació a efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a></strong></div><br />
<br />
Considerem que l’operació d’aportació de les accions a una societat està subjecta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, d’acord amb els següents articles:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 8. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Constitueix el fet generador l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris d’aquest impost, de conformitat amb el que s’estableix als articles següents.<br />
<br />
2. Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de béns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.<br />
<br />
<strong>Article 9. <em>Rendes obtingudes en territori andorrà</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les provinents d’activitats desenvolupades dins del territori esmentat, les que procedeixin de béns situats a Andorra o les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat.<br />
<br />
2. En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurídiques residents a Andorra, o per persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà.<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<strong>Article 14. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren rendes obtingudes a Andorra els guanys de capital i els rendiments derivats, directament o indirectament, de béns immobles situats en el territori andorrà o de drets relatius a aquests béns immobles, incloent-hi els guanys derivats de drets o participacions en entitats, residents o no, l’actiu de les quals estigui compost principalment, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<strong>Article 28 bis. <em>Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra</em></strong><br />
<br />
1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div></div><br />
<br />
Considerem que la Consultant compleix els criteris per acollir-se a la següent exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_15" rel="external">article 15.c) de la Llei 94/2010</a>:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 15. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes les rendes següents:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Els guanys procedents de transmissions d’accions, de participacions o de drets en el capital d’entitats residents fiscals a Andorra, sempre que l’obligat tributari no hagi tingut una participació superior al 25 per cent del capital social o els seus drets de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.</div><br />
<br />
(...)</div><br />
<br />
D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 11. <em>Interpretació de les normes</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.<br />
<br />
2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.<br />
<br />
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.<br />
<br />
(...)</div><br />
<br />
L’objecte de la transmissió són accions, i aquestes accions de la societat andorrana C transmeses pel consultant no superaven el 25% del capital social ni en el moment de l’aportació a la societat B ni en els dotze mesos anteriors a la transmissió, per tant, interpretem que s’acompleixen estrictament els requisits de l’exempció.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><strong>Fiscalitat de l’operació a efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2014, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></strong></div><br />
<br />
La societat andorrana C té immobles localitzats a Andorra, que suposen més del 50% del valor de l’actiu del seu balanç. D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei 3/2024, de l´1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, l’adquisició d’accions per part d’un no resident, constitueix el fet generador de l’impost:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.</div><br />
<br />
El consultant vol saber si la societat espanyola B, malgrat la subjecció a la llei que es desprèn de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3</a> anterior, pot acollir-se a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició transitòria primera</a> que preveu la no subjecció d’algunes operacions, o bé, si aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició transitòria</a> es considerés no aplicable, si es pot acollir a les exempcions previstes per la llei.<br />
<br />
2.1 Disposició transitòria primera<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> conté una <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">disposició transitòria</a> per aquelles operacions que s’havien iniciat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Disposició transitòria primera. Sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra</strong><br />
<br />
(...)<br />
<br />
2. Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.(...)</div><br />
<br />
El consultant vol confirmar que la societat B pot acollir-se a aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició transitòria</a> donat que l’acord de voluntats entre el consultant i la societat B queda acreditat amb l’elevació a públic de l’ampliació de capital de la societat B, el febrer de 2023 (modificada posteriorment el juliol del mateix any), i la transacció econòmica queda materialitzada en rebre el consultant participacions de la societat espanyola B en el marc de la mateixa escriptura.<br />
<br />
Interpretem doncs que la ratificació a Andorra davant de notari de l’aportació de les participacions a la societat espanyola B no està subjecte a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària en haver-se realitzat la transacció econòmica amb anterioritat al 5 de setembre de 2023, pendent de ratificació a Andorra.<br />
<br />
Exempció per aportació de participacions en una societat<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4, apartat b)</a> diu:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 4. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Les aportacions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests realitzades a favor de societats en què tots els accionistes i les persones físiques que transmeten els esmentats béns o drets reals sobre aquests tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a segon grau, o siguin cònjuges o convivents en unions estables de parella.</div></div><br />
<br />
Si bé aquesta exempció no fa referència explícita a l’aportació de participacions en societats amb béns immobles, totes les disposicions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, així com les modificacions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a> i de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> equiparen la inversió directa en immobles a la inversió indirecta a través de participacions.<br />
<br />
Per aquest motiu, el consultant vol confirmar que la societat B pot acollir-se a aquesta exempció, ja que la societat B a on s’han aportat les accions de la societat andorrana C està participada íntegrament per socis units per un parentiu de segon grau.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Exempció per a desenvolupar-hi una activitat mercantil</div><br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2024003#Article_4" rel="external">article 4, apartat g)</a> preveu la següent exempció:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 4. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixin cumulativament totes les següents condicions:<br />
<div class='sagnatnou'>i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;<br />
ii) que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i<br />
iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.<br />
iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.</div></div><br />
<br />
En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost que es liquidarà al tipus previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_8" rel="external">article 8.1.a).i)</a>.</div><br />
<br />
El consultant vol confirmar que la societat B pot acollir-se a aquesta exempció, donat que compleix amb les condicions requerides, ja que l’activitat de la societat C no és la promoció immobiliària ni la compravenda de béns immobles. Els béns immobles que té la societat no estan destinats a ser d’ús residencial. L’activitat de la societat i les seves societats dependents que es porta a terme en aquests béns immobles, donava ocupació a 46 treballadors a l’exercici 2022 i a 51 treballadors a l’exercici 2023.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
El consultant vol confirmar en resum:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>A) Que a efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, la ratificació a Andorra de l’aportació realitzada al 2023 pel consultant d’unes accions d’una societat andorrana amb més d’un 50% del valor del seu actiu compost per béns immobles situats al Principat d’Andorra, a una societat mercantil espanyola, pot acollir-se a l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_15" rel="external">apartat c) de l’article 15 d’aquesta llei</a>.<br />
B) Que a afectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer , de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, la societat no resident B pot acollir-se a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Disposició transitòria primera de l’esmentada llei</a>, en poder acreditar que abans del 5 de setembre del 2023 havia formalitzat l’aportació de les accions de la societat andorrana C a través d’escriptura notarial, pendent de ratificar a Andorra.<br />
C) Que a efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, la societat no resident B pot acollir-se a l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4, apartat b)</a> en haver-se realitzat l’aportació a una societat en què l’aportant no resident n’és soci juntament amb un altre soci amb qui manté una relació de parentiu de segon grau.<br />
D) Que afectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, la societat no resident B pot acollir-ser a l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4, apartat g)</a> en donar compliment a les condicions que requereix la llei, en tractar-se d’uns immobles destinats a l’activitat mercantil de la societat andorrana C dedicada al tractament i emmagatzematge de residus.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb els dubtes plantejats en la consulta tributària escrita, a efectes tributaris l’operació exposada s’entendrà realitzada en el moment en què consti en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà.<br />
<br />
Pel que fa a la primera qüestió exposada, sobre l’aplicació de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals en l’aportació no dinerària efectuada pel consultant a una societat no resident, que consisteix en l’aportació d’accions d’una societat andorrana amb un actiu compost amb almenys el 50% de l’actiu de béns immobles, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_14" rel="external">articles 14.1 i 15.c</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren rendes obtingudes a Andorra els guanys de capital i els rendiments derivats, directament o indirectament, de béns immobles situats en el territori andorrà o de drets relatius a aquests béns immobles, incloent-hi els guanys derivats de drets o participacions en entitats, residents o no, l’actiu de les quals estigui compost principalment, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 15. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes les rendes següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Els guanys procedents de transmissions d’accions, de participacions o de drets en el capital d’entitats residents fiscals a Andorra, sempre que l’obligat tributari no hagi tingut una participació superior al 25 per cent del capital social o els seus drets de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.”</div></div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes i considerant que de la informació proporcionada se’n desprèn que el consultant no té una participació superior al 25% del capital social o dret de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, la renda que es pugui esdevenir com a conseqüència d’aquesta operació estarà exempta de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals. Aquesta resposta s’emet sense perjudici de les disposicions previstes en un conveni per evitar la doble imposició que puguin ser aplicables en el cas en qüestió.<br />
<br />
Respecte a la segona qüestió, relativa a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, en relació amb el fet generador de l’impost, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”</div><br />
<br />
Quant a l’entrada en vigor de l’impost, la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a>, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DF9" rel="external">disposició final novena</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició final novena. Entrada en vigor</strong><br />
<br />
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el <em>Butlletí Oficial del Principat d’Andorra</em>.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en referència a l’aplicació de les normes tributàries, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Àmbit temporal</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament.<br />
<br />
2. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritat a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.<br />
<br />
No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada.”</div><br />
<br />
Segons l’àmbit temporal previst a la norma, l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra s’aplicarà a partir de la data en què entri en vigor, això és, el 29 de febrer del 2024, tal com es desprèn de la disposició final novena. En el cas en qüestió, tenint en compte que l’aportació de les accions a la societat no resident es ratificarà en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà una vegada en vigor l’impost, es produeix el fet generador de l’impost.<br />
<br />
Pel que fa a la possibilitat que aquesta operació es tracti com a no subjecta a l’empara de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">apartat 2 de la disposició transitòria primera</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria primera</strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. Tampoc estan subjecte a la present Llei els residents que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent.”</div><br />
<br />
Tal com s’ha comentat a l’inici d’aquesta resposta, a efectes tributaris aquesta operació s’entendrà realitzada en el moment en què consti en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà, i consegüentment no serà aplicable aquesta disposició.<br />
<br />
Quant a l’aplicació de les exempcions previstes als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">articles 4.b i 4.g de la mateixa Llei</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Les aportacions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests realitzades a favor de societats en què tots els accionistes i les persones físiques que transmeten els esmentats béns o drets reals sobre aquests tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a segon grau, o siguin cònjuges o convivents en unions estables de parella.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixin cumulativament totes les següents condicions:<br />
<div class='sagnatnou'>i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;<br />
ii) que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys;<br />
iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.<br />
iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.</div></div><br />
<br />
En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost que es liquidarà al tipus previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_8" rel="external">article 8.1.a).i)</a>.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11</a>, en relació amb l’aplicació de les normes tributàries i de les exempcions, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Interpretació de les normes</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.”</div><br />
<br />
Atès que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.b</a> fa una menció literal de l’exempció aplicable a les aportacions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests béns immobles i no sobre accions en societats, en l’aportació no dinerària efectuada pel consultant a una societat no resident, que consisteix en l’aportació d’accions d’una societat andorrana amb un actiu compost amb almenys el 50% de l’actiu béns immobles, no serà aplicable l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.b</a>.<br />
<br />
Altrament, l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g</a> aplicable a l’adquisició d’accions en societats per part de persones jurídiques no residents per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial està condicionada a una sèrie de circumstàncies mencionades a la norma, com ara que la inversió ha d’anar lligada a la creació de llocs de treball. Amb la informació proporcionada no es pot afirmar que es compleixi aquest requisit; tanmateix, sempre que es donin totes les condicions establertes en aquest article, serà aplicable aquesta exempció.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-06T10:23:40+00:00</published>
    <updated>2025-03-06T10:23:40+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D717"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D717</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=716" data-type="trackeritem" data-object="716">CV0323-2024 Consulta vinculant a tributs, del 17 d’octubre del 2024, en relació amb la tributació de l’abonament d’interessos moratoris per part d’una Administració a conseqüència d’una devolució d’ingressos indeguts</a><br />Data document:: 17/10/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_l_abonament_d_interessos_moratoris_per_part_d_una_Administraci_a_conseq_ncia_d_una_devoluci_d_ingressos_indeguts.">Consulta vinculant en relació amb la tributació de l’abonament d’interessos moratoris per part d’una Administració a conseqüència d’una devolució d’ingressos&nbsp;indeguts.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_l_abonament_d_interessos_moratoris_per_part_d_una_Administraci_a_conseq_ncia_d_una_devoluci_d_ingressos_indeguts." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable348-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable348">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0323-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">17/10/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> <br /> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal</a>.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
ASSUMPTE<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>: determinació de la potestat tributària en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques: qualificació tributària de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
La senyora B, compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
Que mitjançant el present escrit, i a tenor de l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65</a> del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), manifesta que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats anteriorment per al període impositiu 2024 i següents:<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
La senyora B és resident fiscal al Principat d’Andorra i per tant, obligat tributari de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) pel període impositiu 2024.<br />
<br />
Arrel d’un acord d’execució d’una resolució econòmica-administrativa, la senyora B ha obtingut un pronunciament favorable per part de l’Administració Tributària espanyola mitjançant el qual es procedeix a l’anul·lació de la liquidació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del període impositiu 2012 presentada a Espanya, donat que en a l’esmentat període impositiu la senyora B era resident fiscal al Regne d’Espanya, resultant de la mateixa una quantitat al seu favor en concepte de devolució d’ingressos indeguts procedents de la liquidació anul·lada, així com l’abonament d’una quantitat en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts.<br />
<br />
En aquest sentit, la senyora B es planteja quina seria la qualificació de la renda obtinguda als efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>, per l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola, així com la qualificació jurídica en l’IRPF i la subjecció o no a l’impost.<br />
<br />
En el moment del pagament de la quantitat corresponent als interessos moratoris per ingressos indeguts per part de l’Administració Tributària, és rellevant destacar que la mateixa no ha procedit a la pràctica de cap retenció ni ingrés a compte sobre l’import total abonat.<br />
<br />
QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>: determinació de la potestat tributària en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques: qualificació tributària de l’abonament d’interessos moratoris per part de l’Administració Tributària espanyola al realitzar una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_20" rel="external">article 20 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni són imposables exclusivament en aquest Estat.<br />
<br />
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_6" rel="external">apartat 2 de l’article 6</a>, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_7" rel="external">article 7</a>.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_2" rel="external">article 2</a> del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a> (d’ara en endavant, TRLIRPF) delimita l’objecte de l’impost establint el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Objecte de l’impost</em></strong><br />
<br />
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.”</div><br />
<br />
Tanmateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4 del TRLIRPF</a> estableix el fet generador de l’impost:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.<br />
<br />
2. Componen la renda de l’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les rendes del treball.<br />
b) Les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques.<br />
c) Les rendes del capital immobiliari.<br />
d) Les rendes del capital mobiliari.<br />
e) Els guanys i les pèrdues de capital.</div><br />
<br />
3. Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Formen la renda general les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.<br />
b) Formen la renda de l’estalvi les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.</div><br />
<br />
4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”</div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_30" rel="external">article 30.2 de la Llei 21/20014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, en quant als interessos moratoris que l’Administració Tributària deu pagar al contribuent en el moment del retorn de quantitats ingressades indegudament, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 30. <em>Devolucions d’ingressos indeguts</em></strong><br />
<br />
2. Amb la devolució dels ingressos indeguts l’Administració tributària abona l’interès moratori regulat a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">article 23</a>, sense necessitat que l’obligat tributari ho sol·liciti. A aquest efecte, l’interès moratori es merita des de la data de realització de l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordeni el pagament de la devolució.”</div><br />
<br />
Tanmateix, els Tribunals de països veïns, com per exemple, la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, sosté un criteri definit en la sentència STS 4027/2020, respecte a la qualificació tributària dels interessos moratoris annexes a una devolució d’ingressos indeguts.<br />
<br />
En el cas objecte de cassació, la qüestió debatuda consistia en determinar el règim fiscal que hauria d’aplicar-se als interessos moratoris meritats abonats per l’Administració Tributària al efectuar una devolució d’ingressos indeguts. La qüestió consisteix en determinar si, per una banda, tot i el seu caràcter compensatori, es troba subjecte i no exempt de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, constituint un guany patrimonial que procedirà integrar en la base imposable de l’estalvi, o pel contrari, deu ser un altre el seu tractament fiscal, atenent a que, pel seu caràcter compensatori, la finalitat és compensar o reparar el perjudici causat com a conseqüència del pagament d’una quantitat que mai hauria de ser desemborsada pel contribuent.<br />
<br />
En aquest sentit, es reprodueix parcialment a continuació, la Sentència 4027/2020:<br />
<br />
<div class='cita'>“El contribuyente recurrió ante la vía jurisdiccional la anterior resolución, interesando que se dejase sin efecto, al entender que los intereses de demora que proceden de una devolución de ingresos indebidos no pueden tener la consideración de ganancia patrimonial. La sentencia recurrida, al socaire de otra anterior dictada por la misma Sala de 18 de octubre de 2018 (recurso 223/2015), la reproduce prácticamente en su integridad, estimando su pretensión y concluyendo que:<br />
<br />
A tenor del contenido de la sentencia trascrita, el recurso que nos ocupa debe ser estimado. El importe que ha percibido el demandante en concepto de intereses de demora no tiene la consideración de ganancia patrimonial, atendiendo al propio carácter de los intereses de demora cuya naturaleza persigue compensar o reparar el perjuicio causado como consecuencia del pago de una cantidad que nunca tuvo que ser desembolsada por el contribuyente. Nótese que los intereses de demora dejan de tener la consideración de ganancia o pérdida patrimonial, en función de quien ha hecho frente al pago de los mismos, la Administración o el contribuyente. Por ello, se deja sin efecto la resolución recurrida, así como el acto del que la misma trae causa, con todas las consecuencias inherentes a este pronunciamiento." (sic).”<br />
<br />
<div class='cita'>“(...) En el presente recurso, la parte hoy recurrida, inició un procedimiento de devolución de ingresos indebidos, obteniendo dicha devolución más los correspondientes intereses de demora. La cuestión debatida viene referida al régimen fiscal que debe aplicarse a esos intereses de demora devengados. Al respecto, la Administración sostiene que se trata de una ganancia patrimonial que debe ser objeto de declaración en el período impositivo en que sea percibida, mientras que el contribuyente considera que el importe que percibió en concepto de intereses de demora, no tenía la consideración de ganancia patrimonial, por lo que no tuvo que tributar por él.”<br />
<br />
“(...) TERCERO.- Jurisprudencia sobre la no deducibilidad en el Impuesto de Sociedades de los intereses de demora. La STSJCV se apoya en buena medida en la jurisprudencia de este Tribunal Supremo sobre no deducibilidad en el Impuesto de Sociedades de los intereses de demora que tiene que pagar el contribuyente a la Administración cuando no cumple correctamente sus obligaciones tributarias. Viene a decir la sentencia que, del mismo modo que se niega a los contribuyentes la posibilidad de deducir esos intereses, ya que no pueden beneficiarse de su actuación contraria al ordenamiento, no se debe aceptar que la Administración cobre impuestos por una cantidad que debe pagar por haber exigido antes un ingreso indebido y que la sujeción al IRPF en este caso desvirtuaría la naturaleza indemnizatoria misma de los intereses. A este segundo argumento, sostiene el Abogado del Estado, parece también apuntar el Auto de admisión de este recurso, cuando cuestiona la sujeción al IRPF de los intereses "pese a su naturaleza indemnizatoria".</div><br />
<br />
Para el Abogado del Estado, no es asimilable la situación de los contribuyentes que perciben rentas por las que han de tributar de acuerdo con la ley, a la de la Administración que está exenta de pagar tributos por ser, precisamente, la que los recauda para financiar los servicios públicos que presta. Si se tiene esto en cuenta, se comprueba que es falaz el planteamiento de la STSJCV que coloca en el mismo plano a contribuyentes y Administración. Si el contribuyente hubiera dispuesto desde el momento inicial de la cantidad que la Administración le devuelve luego por haber sido objeto del ingreso indebido y hubiera obtenido por ella una rentabilidad, esta habría estado igualmente sujeta a tributación por lo que no se desvirtúa la función indemnizatoria de los intereses que la Administración debe pagar en estos supuestos por entenderlos sujetos al IRPF.<br />
<br />
La STS de 25-2-2010 en que se basa el TSJCV, lo que analiza es si los intereses de demora podían ser calificados como gasto deducible. Partiendo de la consideración de los gastos deducibles como gestos relacionados con la obtención de los rendimientos gravados por el Impuesto de Sociedades, la Sentencia llega a la conclusión, totalmente lógica, de que no se pueden calificar como tales los gastos derivados del incumplimiento de la norma. En cambio, lo que aquí se analiza, no es si el contribuyente incurrió en gastos deducibles, sino si obtuvo una renta sujeta a IRPF y la conclusión que se alcanza, por todo lo razonado, es positiva.<br />
<br />
Niega el Abogado del Estado este argumento acudiendo a la distinta finalidad que la potestad recaudatoria de la Administración persigue y que justifica que ésta quede exenta de pagar tributos. Pero no es esto lo que se discute, sino si como sostiene la sentencia recurrida, no es coherente negar la naturaleza de gasto deducible en el impuesto de sociedades, pese a suponer una alteración en su patrimonio, so pretexto de que no se puede obtener una ventaja de un comportamiento ilegal, como en el caso de los intereses de demora, y cuando dichos intereses abonados previamente por el contribuyente para obtener la suspensión del acto, son reconocidos como indebidos y se abonan al contribuyente, estos estén sujetos al impuesto y no exentos, recuperando la Administración una parte de los mismos y desnaturalizando su carácter indemnizatorio, al menos parcialmente, máxime si como se admite el ejercicio en que se tienen que declarar es el de su abono, pues ello se traducirá, dado el caràcter progresivo del impuesto, en un aumento de la cuota .<br />
<br />
Para la sentencia en la devolución de ingresos indebidos subyace una actuación administrativa contraria al ordenamiento jurídico de la que la Administración no podría obtener un beneficio.<br />
<br />
El Abogado del Estado no acepta el razonamiento alegando que los ingresos indebidos, como resulta de los arts. 32 y 221 LGT, pueden perfectamente ser consecuencia de la actuación del obligado tributario que por error incurre en duplicidad en el pago, o ingresa en el Tesoro una cantidad superior al importe resultante del acto administrativo o la autoliquidación, o realiza el pago después de haber trascurrido los plazos de prescrición. La misma STS de 5-7-2016, invocada "ut supra" recordó a este respecto que, como dijo la STS de 2-4-2008 (RCA5682/2002 ): "Aun cuando la ley no contenga un concepto de ingreso indebido, de la enumeración anterior puede deducirse que el mismo surge a partir de la entrega al Tesoro Público de cualquier cantidad como consecuencia de tributos que no resulte procedente, siempre que no provenga de la propia mecánica de la liquidación, regida por la normativa de cada tributo y que puede hacer que el ingreso en principio "debido" se convierta posteriorment en improcedente." Así, los intereses que paga la Administración en este caso, que forman parte de los derechos y garantías reconocidos a los obligados tributarios ya desde la Ley 1/1998, de 26 de febrero, ni siquiera se asocian a una mora o retraso en el pago, puesto que se devengan, como se ha dicho, desde la fecha misma en que se realiza el ingreso indebido. De aquí que haya declarado esa Sala, como se ha visto, en la misma STS de 5-7-2016, que los ingresos indebidos no precisan un incumplimiento de la Administración.<br />
<br />
Sin embargo, el que existan supuestos de devolución de ingresos indebidos en los que no se pueda imputar una actuación culposa de la Administración no empecé al argumento utilizado por la sentencia recurrida, que se basa en el distinto tratamiento que se da a los intereses de demora cuando se deniega su deducción para los soportados por el contribuyente, para no obtener ventajas de una actuación derivada del incumplimiento de sus obligaciones fiscales, y cuando se reconoce el carácter de indebidos de los ingresos se entiende que el abono de los intereses de demora están sujetos y no exentos.<br />
<br />
En todo caso, como ya se ha dicho, en nuestro ordenamiento tributario, no cabe reconocer, como hace en definitiva el TSJCV, una exención tributaria no prevista en la ley. Por estas razones, los distintos Tribunales Superiores de Justicia como los de Madrid y Cataluña, han entendido que los intereses de demora que paga la Administración a los contribuyentes están sujetos a IRPF, simplemente, porque es lo que resulta del tenor de la normativa reguladora del impuesto. TSJ de Madrid en la Sentencia de 28-5-2018, Rec. 649/2016(ECLI: ES:TSJM:2018:5300): y también el TSJ de Cataluña, en la Sentencia de 15-4-2019, Rec. 129/2017(ECLI: ES:TSJCAT:2019:3752) y el propio TSJCV, en sentencias anteriores a ésta, como la de 29-3-2018,rec. 845/2014, resolvió en sentido contrario al que aquí se combate y declaró que los intereses de demora, precisamente por su carácter indemnizatorio, no pueden calificarse como rendimientos de capital mobiliario sino que han de tributar como ganancias patrimoniales.<br />
<br />
Sin embargo la cuestión no es si estamos ante un supuesto de no exención, no previsto legalmente, sino si estamos ante un supuesto de sujeción. Y en este sentido hay que considerar que los intereses de demora constituyen un supuesto de no sujeción, esto es, si estamos como sostiene el artículo 2 de la ley ante una ganancia patrimonial, y es evidente que, cuando se devuelven al contribuyente unos intereses soportados por el mismo indebidamente, compensándolos, no existe tal ganancia patrimonial, sino que se produce un reequilibrio, anulando la perdida antes sufrida. Y desde luego no tiene sentido negar el carácter deducible de los intereses soportados por el contribuyente, y entender como sujetos y no exentos los intereses anejos a la devolución de ingresos indebidos. Si como admite la recurrente siguiendo la jurisprudencia de esta Sala, los intereses de demora tienen una finalidad compensatoria, de considerarlos sujetos dicha finalidad quedaría frustrada, al menos parcialmente.<br />
<br />
La consecuencia es la de no dar lugar al recurso de casación.<br />
<br />
CUARTO. Contenido interpretativo de esta sentencia y resolución de las pretensiones suscitadas en el recurso.<br />
<br />
Con arreglo a lo que establece el artículo 93.1 LJCA, procede responder a la cuestión suscitada en el auto de admisión, que no era otra que:<br />
<br />
<div class='cita'>"Determinar si los intereses de demora abonados por la Agencia Tributaria al efectuar una devolución de ingresos indebidos, pese a su naturaleza indemnizatoria, se encuentran sujetos y no exentos del impuesto sobre la renta, constituyendo una ganancia patrimonial que procederá integrar en la base imponible del ahorro o, por el contrario, debe ser otro su tratamiento fiscal, atendiendo a que, por su carácter indemnizatorio, persiguen compensar o reparar el perjuicio causado como consecuencia del pago de una cantidad que nunca tuvo que ser desembolsada por el contribuyente".</div><br />
<br />
La respuesta ha de ser la siguiente: los intereses de demora abonados por la Agencia Tributaria al efectuar una devolución de ingresos indebidos no están sujetos al IRPF.”</div><br />
<br />
Subsidiàriament, i pel cas que l’Administració Tributària entengués que els interessos moratoris abonats per l’Agència Tributària espanyola a l’efectuar una devolució d’ingressos indeguts estarien subjectes a l’IRPF, s’ha de tenir en compte l’establert en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la LIRPF</a> en relació a les rendes exemptes. L’esmentat article estableix que estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“a) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.”</div></div><br />
<br />
Aquesta exempció obeeix, segons l’establert en l’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a>, en consideració a la finalitat compensatòria de la renda en qüestió.<br />
<br />
Resulta innegable que els interessos moratoris abonats per l’Administració Tributària espanyola a la senyora B revesteixen d’aquesta finalitat compensatòria, doncs els mateixos persegueixen compensar o reparar el perjudici causat a l’obligat tributari com a conseqüència del pagament d’una quantitat que no hauria d’haver desemborsat mai.<br />
<br />
En conseqüència, i seguint la voluntat clarament expressada en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a>, si l’Administració Tributaria considera que els interessos moratoris abonats per l’Administració espanyola a la senyora B estan subjectes a l’IRPF, aquests haurien d’estar exempts de tributació donada la seva finalitat compensatòria.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
CONSULTA FORMULADA<br />
<br />
Per tot l’anterior, es sol·licita a l’Administració Tributària que, a la vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, evacuï criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació, tal i com es proposa, que la renda obtinguda per l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola es qualificada com altres rendes, en els termes establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_20" rel="external">article 20.1 del Conveni</a> abans esmentat i, per tant, imposables exclusivament al Principat d’Andorra.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, que als efectes de l’IRPF, estem davant d’un supòsit de no subjecció a l’impost, és a dir, no existeix un guany de capital en el moment de l’abonament en concepte d’interessos moratoris per ingressos indeguts realitzat per part de l’Administració Tributària espanyola ja que, atenent al seu caràcter compensatori, únicament es procedeix un reequilibri patrimonial, retornant al contribuent unes quantitats suportades per ell mateix indegudament amb anterioritat.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, i amb caràcter subsidiari pel cas que l’Administració Tributària considerés que els interessos moratoris abonats per l’Administració espanyola a la senyora B estarien subjectes a l’IRPF, que aquests tinguin la consideració de renda exempta de l’impost de conformitat amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5. a) de la LIRPF</a> considerant la seva finalitat compensatòria.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la qüestió exposada a la consulta en relació amb la tributació a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques dels interessos moratoris percebuts pel consultant com a conseqüència d’un determinat procediment administratiu portat a terme a Espanya, s’ha de tenir present l’objecte d’aquest impost i el seu àmbit d’aplicació espacial, previst als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_2" rel="external">articles 2 i 3 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Objecte de l’impost</em></strong><br />
<br />
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.<br />
<br />
<strong>Article 3. <em>Àmbit d’aplicació espacial</em></strong><br />
<br />
1. L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.<br />
<br />
2. El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.”</div><br />
<br />
En el cas exposat convé fer ressaltar que, en data d’aquesta consulta tributària i per al període que es menciona, és aplicable el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>.<br />
<br />
Aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>, als efectes de la seva aplicació, estableix, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_3" rel="external">article 3.1.d</a>, la definició general sobre la consideració de persona.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Definicions generals</em></strong><br />
<br />
1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
El mateix <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_4" rel="external">article 4</a>, preveu les persones que tenen la condició de residents:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Resident</em></strong><br />
<br />
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles, atès que a la consulta es manifesta que el consultant és una persona resident a Andorra i que la renda percebuda pel mateix consultant deriva d’una entitat espanyola, en el cas exposat seran aplicables les disposicions previstes al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a>.<br />
<br />
Aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a> no preveu un article específic que sigui aplicable al tipus de renda percebuda pel consultant. En aquest supòsit cal fer una referència especial a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Articel_20" rel="external">article 20</a>, que estableix la potestat impositiva sobre altres tipus de rendes que no es mencionen en la resta de l’articulat del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni són imposables exclusivament en aquest Estat.”</div><br />
<br />
Per tant, la renda de font espanyola percebuda pel consultant en concepte d’interessos moratoris derivats d’un procediment administratiu serà imposable a Andorra, país de residència del consultant.<br />
<br />
D’altra banda, per determinar la qualificació de la renda a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, quant a la consideració de rendes de capital mobiliari, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">article 22.2</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 22. <em>Rendes íntegres del capital mobiliari</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.”</div><br />
<br />
La mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei</a>, sobre la consideració de guany i pèrdua de capital, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">article 24</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 24. <em>Concepte</em></strong><br />
<br />
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”</div><br />
<br />
Tenint en compte que els interessos que heu percebut tenen caràcter indemnitzador i que no deriven de la cessió a tercers de capital propis, l’import derivat d’aquest concepte té la consideració de guany patrimonial als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.<br />
<br />
Respecte a les interpretacions que menciona el consultant emanades de tribunals i òrgans de l’administració d’altres països en les resolucions en virtut de les seves pròpies normes tributàries, aplicables a fets i circumstàncies assimilables als inclosos en la consulta tributària, aquestes interpretacions són eines que es poden utilitzar com a dret comparat per avaluar les possibles solucions. No obstant això, cal matisar que en cap cas la jurisprudència emesa per aquests tribunals o òrgans no complementa l’ordenament tributari andorrà. Així mateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Articel_4" rel="external">article 4.4</a>, preveu una sèrie de rendes que no estan subjectes a l’impost. A més, la mateixa norma, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Articel_5" rel="external">article 5</a>, disposa les rendes que estan exemptes de l’impost. Aquests preceptes no fan esment de la renda que heu obtingut; per tant, els interessos indemnitzadors que vau percebre tenen la consideració de guany patrimonial subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques i no exempt d’aquest impost.<br /><br />]]></summary>
    <published>2025-03-06T10:19:59+00:00</published>
    <updated>2025-03-06T10:19:59+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D716"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D716</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=714" data-type="trackeritem" data-object="714">Sentència 59-2024 del TSJA. Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en funcionament.</a><br />Data document:: 18/10/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_59-2024_del_TSJA._Amortitzaci_dels_b_ns_immobles_a_efectes_de_l_IRPF._S_han_de_computar_tots_els_anys_des_del_moment_que_els_b_ns_es_van_posar_en_funcionament.">Sentència 59-2024 del TSJA. Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en&nbsp;funcionament.<a href="#Sent_ncia_59-2024_del_TSJA._Amortitzaci_dels_b_ns_immobles_a_efectes_de_l_IRPF._S_han_de_computar_tots_els_anys_des_del_moment_que_els_b_ns_es_van_posar_en_funcionament." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La sentència apel·lada estimava la demanda de la Sra. CRT en que considerava improcedent la sanció  per infracció de defraudació lleu de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 que li havia estat imposada.<br />
<br />
El Tribunal unipersonal de la Batllia havia estimat dita demanda perquè considerava que la Sra. CRT no havia ocultat dades i que la seva interpretació de la norma fiscal resultava raonable.<br />
<br />
En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia repassa la seva pròpia jurisprudència en relació a l’amortització de béns immobles i l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei de l’IRPF</a>. Així conclou que l’única interpretació raonable de la norma passa per entendre que, independentment de com es declarin les rendes procedents del lloguer de béns immobles, la data d’inici de l’amortització que s’ha de considerar és el de posada en funcionament del bé sense tenir en compte quan va adquirir els béns l’obligat tributari.<br />
<br />
Per tant, la Sra. CRT s’havia deduït un import per concepte d’amortitzacions superior al que pertocava i, en conseqüència, havia incorporat unes rendes negatives superiors a les que li pertocaven. Aquest fet és constitutiu de la infracció de defraudació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
Així mateix, la solució a aquest assumpte és la mateixa que es va donar a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024024" rel="external">sentència núm. 24-2024</a>.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel Govern i revocar la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 11/2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>Objecte</strong>: Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en funcionament<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000026/2024<br />
ORIGEN.- 1000028/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000050<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_59-2024">SENTÈNCIA 59-2024<a href="#SENT_NCIA_59-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<strong>Apel·lat: Sra. CRT</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocada: Sra. CBF</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable349-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable349">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 18 d’octubre de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions núm. <strong>1000028/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent <strong>la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La Sra. CRT va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), de data 3 de febrer del 2023 i referenciada amb número 361506/2023, que acordà desestimar el recurs administratiu interposat per la part agent contra la resolució de 20 de setembre del 2022, emesa pel director del Departament de Tributs i de Fronteres. Mitjançant aquesta darrera resolució s’imposà a la Sra. CRT una sanció per infracció de defraudació lleu de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 per import de 9.622,27€.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 11/2024, el Tribunal unipersonal de la Batllia ha estimat la demanda promoguda per la part agent en considerar que la Sra. CRT, en la seva condició de subjecte passiu, no ha ocultat dades a l’Administració Tributària, i que la revisió i rectificació dels quantums d’amortització duts a terme per part de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària en la seva resolució de 5 de maig del 2022, i que donà lloc a l’expedient sancionador que ens ocupa, es fonamenten justament en les valoracions que aportà la pròpia Sra. CRT en fase d’al·legacions del procediment de comprovació. La sentència considera també que, l’any 2017, el DTF ja incoà un primer procediment de comprovació en relació a les mateixes rendes però relatives a l’exercici 2016, i que, si bé aquest expedient s’arxivà per haver-se produït la seva caducitat, el DFT, podent-ho fer, no incoà un nou procediment de comprovació ni per aquest exercici ni pel següent.<br />
<br />
A l’últim, la sentència apel·lada considera que la interpretació que efectua l’actora, consistent en conceptuar les rendes obtingudes per l’arrendament dels referits immobles com a rendes de capital immobiliari en lloc de rendes d’activitats econòmiques, d’on extreu que no li seria d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segon de la LIRPF</a>, no es presenta a priori com una interpretació irraonable de la norma, sense que es pugui traslluir una voluntat defraudadora, per la qual cosa el Tribunal d’instància entén que no se li pot imposar cap sanció.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Les amortitzacions dels béns immobles s’han de fer segons les regles establertes en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2010095" rel="external">Llei de l’Impost sobre Societats</a> (en endavant LIS).<br />
- Al moment que la Sra. CRT va heretar els béns immobles, aquests ja estaven en funcionament i comptablement s’estaven amortitzant, per la qual cosa la llei precisa que en aquests casos el valor dels béns s’obté tenint en compte el valor de mercat a data 2014 (segons la valoració d’un expert independent), o el cost d’adquisició d’aquest béns acreditat de forma fefaent.<br />
- La part agent no va seguir aquests criteris legals, i va basar les amortitzacions en les valoracions fetes l’any 2004 per una altra finalitat, que no es van fer per un expert independent, i a més, l’amortització es va calcular sense tenir en compte que es tractava de béns que existien i estaven en funcionament (com a hotels) des de l’any 1996, i sense tenir en compte tots aquests anys amortitzats.<br />
- El <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla General de Comptabilitat, del 30 de març del 2022</a>, preveu que els immobilitzats es valoraran pel seu preu o cost de producció.<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> (en endavant LBOT) recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, i la Sra. CRT ha aplicat de forma improcedent la deducció d’un import de 194.222,70 euros en concepte d’amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_31" rel="external">art. 31 de la LIRPF</a>.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, la part agent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La Sra. CRT ha actuat amb la màxima diligència.<br />
- Per títol hereditari l’any 2004 va esdevenir propietària del 50% de l’hotel anomenat “X”, valorat l’any 2004 en 19.442.270 euros, i de l’H., valorat en aquell mateix exercici en 14.011.250 euros, tenint la seva germana la propietat de l’altre 50%, però van encarregar la gestió del negoci a la societat R. SL, societat que també és de les dues germanes al 50%.<br />
- Van arrendar els dos immobles a la societat R. SL.<br />
- L’explotació del negoci hoteler per part de la societat va començar abans de l’aplicació de l’impost sobre les rendes d’activitats econòmiques l’any 2012 al Principat, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010096" rel="external">Llei 96/2010</a> que regulà aquest impost, que fou derogada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, de l’IRPF</a> (en endavant LIRPF).<br />
- El valor dels immobles s’havien de fixar pel seu “valor raonable” segons el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20120215A" rel="external">Pla General de Comptabilitat de l’any 2012</a>, i va partir del valor atorgat l’any 2004 al moment de l’acceptació de l’herència, segons els informes elaborats per Immobiliària l’E. SA.<br />
- A partir de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a> va continuar aplicant aquest valor.<br />
- L’Administració Tributària va iniciar un altre procediment d’inspecció per l’IRPF de l’any 2016, procediment que va caducar sense que s’iniciés un altre, el que comportà que s’entengués que no s’havia detectat cap anomalia en el càlcul de les rendes netes de capital immobiliari.<br />
- Es va aportar un nou informe de valoració dels béns relatiu a data 31/12/2014, que fou acceptat per l’Administració, la qual cosa demostra que no va haver intenció defraudatòria.<br />
- El DTF va aplicar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, descomptant sobre la valoració acceptada del 2014, una amortització acumulada dels immobles des de la seva posada en funcionament, és a dir, abans de que aquests actius s’adquirissin per títol hereditari, però aquesta disposició no és d’aplicació, compte tingut que la Sra. CRT no percep rendes d’activitat econòmica.<br />
- La sanció aplicada és improcedent, ja que no s’ha actuat amb dol o culpa.<br />
- S’ha de presumir la bona fe del contribuent.<br />
- S’ha fet una aplicació raonable de la norma.<br />
- No s’ha produït cap perjudici per l’Administració, ja que la base de tributació continua sent negativa.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> La qüestió que ens ocupa ja ha estat resolta per aquest Tribunal en un altre recurs d’apel·lació -el número TSJA-095/2023-, plantejat també pel Govern i de contingut idèntic que el que ara ens ocupa -l’única diferència és la part agent-, i també són idèntics l’escrit d’oposició i els de conclusions d’ambdues parts. Es tracta del recurs presentat per la germana de l’ara part agent, copropietària com ella al 50% dels mateixos béns, i que han mantingut una actuació igualment idèntica davant l’Administració Tributària i en seu judicial.<br />
<br />
Doncs bé, en el procediment esmentat es va dictar <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024024" rel="external">sentència núm. 24-2024</a>, de data 22/04/2024, que va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel Govern. La part agent va presentar un incident de nul·litat contra la referida sentència, que fou desestimat per aute núm. 13/2024, així com d’un recurs d’apel·lació, desestimat per aute núm. 15/2024, de data 03/10/2024, per la qual cosa s’han exhaurit totes les vies d’impugnació ordinàries.<br />
<br />
En qualsevol cas, cap de les parts fa referència a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024024" rel="external">sentència 24-2024 d’aquest Tribunal</a>, ni als escrits d’apel·lació i oposició, ni tampoc als de conclusions.<br />
<br />
I si, com s’ha dit, es tracta de recursos paral·lels (amb l’única diferència de quina de les dues germanes és la part agent), la solució a aquest assumpte ha de ser la mateixa que es va donar a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024024" rel="external">sentència núm. 24-2024</a>, que tot seguit passem a reproduir:<br />
<br />
<div class='cita'>“No és discutit que la part agent va rebre l’any 2004, per títol hereditari, el 50% de l’hotel anomenat “X” i del 50% de l’H., tenint la seva germana la propietat de l’altre 50%. També és una dada admesa per ambdues parts que les germanes R. van encarregar la gestió del negoci a la societat R. SL, societat que també es propietat d’ambdues germanes al 50%, i que aquestes van arrendar els dos immobles a la societat R. SL.<br />
<br />
La qüestió a analitzar és quin és el valor dels dos immobles als efectes de la liquidació de l’IRPF. En aquest sentit, l’Administració Tributària defensa que cal aplicar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, i que la l’amortització dels immobles ha de començar en el moment de la seva posada en funcionament, mentre que la part agent considera que s’ha de partit del valor atorgat l’any 2004, i que el període d’amortització també ha de començar en aquell exercici, que fou el moment en el que la Sra. CRT i la seva germana van adquirir-los.<br />
<br />
Doncs bé, s’ha de partir de la dada que l’amortització és un concepte econòmic i comptable, tot i que pugui tenir una repercussió a efectes tributaris. Així, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, amortitzar vol dir “repartir el cost de reposició (d’una màquina, una instal·lació, etc.), entre els períodes en què aquesta és econòmicament útil i, consegüentment, disminuir cada any el seu valor comptable en el balanç” i també “obtenir (d’un bé adquirit) el profit suficient per a compensar la despesa que ha suposat”.<br />
<br />
D’això se’n dedueix una primera conseqüència: que les diferents transmissions del bé -amb independència que siguin inter vivos o mortis causa- no afecten al seu període d’amortització, que continuarà sent el mateix. Dit d’una altra manera, en el cas d’un immoble que ha costat “x” i necessita “n” anys per ser amortitzat, si es transmet per títol hereditari -com succeeix en el cas que ens ocupa-, aquesta transmissió no afectarà als “n” anys per tal que es consideri amortitzat.<br />
<br />
I la segona conseqüència és que aquest període d’amortització serà el mateix sigui quin sigui el tribut al qual s’imputi el bé, i això precisament perquè l’amortització és un concepte econòmic i comptable.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">art. 14 de la LIRPF</a>, en la redacció vigent al cas d’autes, disposava que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar per tributar d’acord amb el que es preveu en els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_20" rel="external">articles 20 i 21</a>, com a rendes del capital immobiliari.<br />
<br />
Aquesta opció s’exerceix en la declaració que s’ha de presentar per aquest impost i vincula l’obligat tributari durant el període impositiu en què exerceixi i els dos períodes impositius següents.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
En aquest cas, la Sra. CRT va optar per que les rendes derivades de l’activitat d’arrendament del seu 50% en els dos hotels tributessin com a rendes de capital immobiliari.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_21" rel="external">art. 21 de la LIRPF</a>  (en la redacció vigent al cas d’autes) disposava que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Article 21</strong>. <em>Despeses deduïbles</em><br />
<br />
1. Les rendes netes del capital immobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.<br />
<br />
2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) <u>Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per a la determinació de la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a></u>.<br />
b) Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40 per cent de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establertes en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_17" rel="external">article 17</a>.</div><br />
<br />
En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b) anterior, ho haurà de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys”.</div><br />
<br />
I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">art. 16</a> disposava que eren deduïbles les amortitzacions en relació amb els béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10 de la Llei de l’impost sobre societats</a>. Aquesta previsió és del tot raonable, compte tingut que, com s’ha dit anteriorment, l’amortització d’un bé és un concepte econòmic i comptable, sense perjudici que el valor del bé es tingui en compte pel càlcul de l’IRPF o de l’IS.<br />
<br />
Per això, com sigui que els hotels es van posar en funcionament l’any 1996, el període d’amortització s’ha de calcular des d’aquell exercici, i no des de l’any 2004, que és quan cadascuna de les germanes CRT van rebre per títol hereditari el 50% de la propietat dels immobles.<br />
<br />
De fet, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20080723A" rel="external">apartat V del Pla general de Comptabilitat, de 23 de juliol del 2008</a>, dedicat als criteris de valoracions, defineix el valor comptable o en llibres com l’import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç, una vegada deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per deteriorament acumulada que se n’hagi registrat, i també recull que el preu d’adquisició, cost revalorat o el cost de producció dels immobilitzats tangibles, net del seu valor residual, s’amortitzaran sistemàticament durant la seva vida útil amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, des que l’actiu estigui en condicions d’explotació fins que es doni de baixa del balanç, i que el mètode d’amortització haurà de reflectir el patró esperat de la generació dels beneficis econòmics amb què contribuirà en el futur l’actiu. A títol indicatiu, una estimació de vida útil generalment acceptada pels edificis i altres construccions és de 25-50 anys.<br />
<br />
En similars termes es refereix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20120215A" rel="external">Pla General de Comptabilitat de 15 de febrer del 2012</a>, que esmenta la part agent a l’escrit d’oposició al recurs d’apel·lació, així com el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla actualment vigent, de 30 de març del 2022</a>.<br />
<br />
Totes les disposicions esmentades obliguen a que el període d’amortització d’un bé immoble comenci en el moment de la seva posada en funcionament, per això, la part agent no podia pretendre que el període d’amortització dels dos hotels comencés l’any 2004, que és quan els va heretà.<br />
<br />
De fet, aquesta mateixa Sala s’ha pronunciat sobre la qüestió relativa al període d’amortització dels actius tot declarant que comença en el moment de la seva posada en funcionament. Així, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2021017" rel="external">sentència núm. 17-2021</a> (apel·lació núm. 0000031/2020):<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Sisè.-</strong> Sobre la pretensió subsidiària, relativa a l’amortització dels actius, s’ha de recordar que aquesta Sala ja va examinar un supòsit de naturalesa similar, en què es plantejava igualment la interpretació i aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei de l’impost sobre societats</a>, el qual va ser resolt per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2019098" rel="external">sentència núm. 98-2019, de 24 d’octubre</a>. En conseqüència, procedeix reproduir aquí els mateixos fonaments d’aquesta sentència, que van examinar una problemàtica equiparable a l’actual. Com es va dir en aquella resolució:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Quant al fons de la qüestió litigiosa, aquesta depèn de la interpretació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei 95/2010, de 29 de desembre</a>, que regula el valor de l’immobilitzat tangible, intangible i de les inversions immobiliàries en funcionament amb caràcter previ a l’aplicació efectiva de la Llei.<br />
<br />
Aquest precepte pretén evitar que es prescindeixi de les amortitzacions ja realitzades abans de la vigència de l’impost sobre societats, com es desprèn de forma inequívoca del primer paràgraf de la referida disposició transitòria, segons el qual els elements de l’actiu a què es refereix el precepte, incloent les inversions immobiliàries en funcionament, només es poden amortitzar sobre la base del valor que tinguessin en aquella data, llevat que comptablement ja s’haguessin amortitzat completament. Aquesta previsió condueix a considerar aplicable el valor comptable obtingut després de deduir les amortitzacions corresponents al període anterior a l’entrada en vigor de l’impost.<br />
<br />
En el mateix sentit, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">paràgraf 2n de la mateixa disposició transitòria</a> determina clarament que el valor del béns s’obté deduint del valor d’adquisició l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la llei. Com es pot veure, la dada essencial que cal tenir en compte és el moment de posada en funcionament de l’element, a partir del qual s’han pogut aplicar les amortitzacions corresponents. Contra el que sosté la part apel·lada, s’ha de considerar que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> conté una regulació anàloga, ja que la seva <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2014005#DA2" rel="external">disposició addicional 2ª</a> també preveu que el valor dels béns immobles afectats a una activitat econòmica, que s’hagin adquirit abans de l’entrada en vigor de la llei, es determinarà deduint del cost d’adquisició o del valor de mercat l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data d’aplicació de la llei.<br />
<br />
A més, en els dos casos, s’imposa al contribuent la càrrega de provar fefaentment la data de posada en funcionament d’aquests elements, el preu o cost d’adquisició i les amortitzacions o correccions valoratives realitzades comptablement abans de l’aplicació de la llei, previsió que també condueix a la conclusió de que s’ha de tenir en compte el valor comptable de l’immoble. Si no s’acrediten convenientment aquests aspectes, no s’admet l’amortització d’aquests elements amb posterioritat a l’entrada en vigor de la llei.<br />
<br />
(...) En el cas que ara s’examina, les resolucions administratives impugnades han aplicat correctament la referida <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei de l’impost sobre societats</a>. En efecte, en els termes d’aquest precepte, els béns immobles que van ser aportats a la societat agent ja es trobaven “en funcionament” en aquell moment, de manera que l’amortització no podia iniciar- se quan es va fer l’aportació, sinó que calia deduir l’amortització lineal corresponent als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la llei. En conseqüència, el valor comptable que ha aplicat l’Administració, establert pel sistema d’estimació indirecta i que, en realitat, no es discuteix quant al seu import en aquesta alçada, resulta ajustat a dret”</div></div><br />
<br />
En el mateix sentit la sentència d’aquesta mateixa Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2022057" rel="external">núm. 57-2022</a>, dictada en el núm. de rotlle: TSJA-0000092/2021, ja es va pronunciar sobre la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei de l’Impost de Societats</a>:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Pel que fa a la botiga E., situada en un immoble construït segons l’Administració l’any 1976, la recurrent al·lega que es van realitzar importants obres de reforma, que no van acabar fins a finals de 2011 i es va arrendar amb efectes de l’1 de gener de 2012. En conseqüència, considera que no estava en funcionament a la data d’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>.<br />
<br />
Ara bé, com ja va dir la sentència d’aquesta Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2021017" rel="external">núm. 17-2021, de 19 de febrer</a>, el moment en què s’obtenen efectivament els ingressos derivats de l’arrendament de l’immoble no es pot equiparar a la data de l’adquisició o de la posada en funcionament del bé.<br />
<br />
En aquest cas, l’immoble estava en funcionament des d’una data molt anterior a la seva reforma i explotació mitjançant arrendament, de manera que resulta perfectament aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la LIS</a>. Aquesta conclusió és concordant amb les previsions del Pla general de comptabilitat, el qual afirma que l’amortització durant la vida útil d’un immobilitzat tangible es produirà “des que l’actiu estigui en condicions d’explotació fins que es doni de baixa del balanç”. En el mateix sentit, el Pla afirma que “es reconeixerà un immobilitzat tangible quan s’estimi probable la percepció de beneficis econòmics derivats d’aquest actiu i el seu cost es pugui estimar de manera fiable”. No s’exigeix, en conseqüència, l’efectiva explotació econòmica de l’immoble.<br />
<br />
Tal com va dir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2020023" rel="external">sentència núm. 23-2020, de 24 de setembre</a>, “la disposició transitòria segona preveu una correcció pel càlcul de l’amortització; aquesta disposició és una clàusula “anti-abús” i s’ha d’aplicar literalment”. El mateix precepte estableix que el valor del bé s’obtindrà deduint del valor d’adquisició l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la Llei, i que el contribuent ha de provar fefaentment la data d’adquisició o de posada en funcionament, el preu o cost d’adquisició de l’element patrimonial així com l’amortització i les correccions valoratives realitzades comptablement a la data d’aplicació efectiva de la LIS.”</div><br />
<br />
D’altra banda, és cert que l’any 2017 l’Administració Tributària ja incoà un primer procediment de comprovació en relació a les mateixes rendes però relatives a l’exercici 2016, tanmateix aquest expedient s’arxivà per haver-se produït la seva caducitat (f. 52). I si bé que el DFT no incoà un nou procediment de comprovació ni per aquest exercici ni per al següent, aquesta circumstància no permet entendre que l’Administració considerava correcte l’amortització recollida per la part agent en aquelles declaracions, compte tingut que la caducitat és una de les formes de finalització d’un procediment tributari <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2014021#Article_76" rel="external">art. 76.1.d) de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en endavant LBOT), però no permet deduir la interpretació feta per l’Administració. A més, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_135" rel="external">art. 135.6 de la LBOT</a> disposa que la caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment sancionador per la mateixa infracció.<br />
<br />
La sentència apel·lada considera també que la interpretació que efectua l’actora, consistent en conceptuar les rendes obtingudes per l’arrendament dels referits immobles com a rendes de capital immobiliari en lloc de rendes d’activitats econòmiques, d’on extreu que no li seria d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, no es presenta a priori com una interpretació irraonable de la norma, sense que es pugui no permet traslluir una voluntat defraudadora, per la qual cosa el Tribunal d’instància entén que no se li pot imposar cap sanció. Tanmateix, aquesta posició no es pot compartir.<br />
<br />
En efecte, és cert que la Sra. CRT, les rendes de la qual s’obtenen únicament de l’arrendament dels dos hotels -segons la seva declaració d’IRPF-, no va optar per tributar per les rendes d’activitats econòmiques, sinó per rendes de capital immobiliari, però, com s’ha vist, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_21" rel="external">art. 21 de la LIRPF</a>, que regula les despeses deduïbles en aquest sistema, establia que aquestes es poden quantificar d’acord amb les normes per a la determinació de la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a>, que és el relatiu a la determinació directa dels rendiments d’activitats econòmiques, la qual cosa comporta que sigui d’aplicació també la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, que determina que el valor dels béns adquirits amb anterioritat a la seva entrada en vigor, serà el major dels dos següents: el valor de mercat d’aquests béns a 2014, segons resulti d’un informe de valoració emès per un expert independent, o el seu cost d’adquisició acreditat de forma fefaent, i que aquest valor dels béns s’obté deduint del cost d’adquisició o del valor de mercat, l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a>.<br />
<br />
És per això que l’Administració Tributària va acceptar la valoració referida a l’any 2014 de l’informe aportat per la Sr. CRT -aquest sí realitzat per un expert independent, no com el de l’any 2004, del qual es desconeix la seva autoria ja que no consta qui el signava-, i va calcular l’amortització des de 1996, que és el moment en el que els hotels es van posar el funcionament.<br />
<br />
En qualsevol cas, la realitat és que la Sra. CRT ha aplicat un sistema pel càlcul de l’amortització dels seus béns immobles (considerar que l’inici del període d’amortització és el moment de la transmissió per títol hereditari) que no s’ajusta a cap norma, per la qual cosa, no es pot acceptar que hagi fet una interpretació raonable. Endemés, resulta de les declaracions presentades que la part agent percep una renda pel lloguer dels dos hotels de 54.000 euros, però l’import corresponent a l’amortització que es recull a les mateixes declaracions és de 194.222,70 euros, és a dir, 3,6 vegades l’import percebut en concepte d’arrendament, la qual cosa és absolutament antieconòmic.<br />
<br />
A més, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la LBOT</a> recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, i la Sra. CRT ha aplicat de forma improcedent la deducció d’un import de 194.222,70 euros en concepte d’amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_31" rel="external">art. 31 de la LIRPF</a>, per la qual cosa sí es produeix un perjudici per la Hisenda andorrana.”</div><br />
<br />
Aplicant la doctrina anterior, també en aquest cas procedeix l’estimació del recurs d’apel·lació interposat pel Govern.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern i anul·lar la sentència apel·lada.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària, de data 3 de febrer del 2023 i referenciada amb número 361506/2023 és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-19T17:47:44+00:00</published>
    <updated>2024-12-19T17:47:44+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D714"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D714</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=713" data-type="trackeritem" data-object="713">Sentència 62-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre societats. Procediment de gestió aplicable a la comprovació de valors. Caducitat del procediment: dilacions imputables al subjecte passiu. </a><br />Data document:: 21/10/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_62-2024_del_TSJA._TRIBUTS._Impost_sobre_societats._Procediment_de_gesti_aplicable_a_la_comprovaci_de_valors._Caducitat_del_procediment:_dilacions_imputables_al_subjecte_passiu._Deduccions_per_deteriorament_de_cr_dits._Deduccions_per_deteriorament_d_actius_adjudicats:_criteri_del_valor_raonable.">Sentència 62-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre societats. Procediment de gestió aplicable a la comprovació de valors. Caducitat del procediment: dilacions imputables al subjecte passiu. Deduccions per deteriorament de crèdits. Deduccions per deteriorament d'actius adjudicats: criteri del valor&nbsp;raonable.<a href="#Sent_ncia_62-2024_del_TSJA._TRIBUTS._Impost_sobre_societats._Procediment_de_gesti_aplicable_a_la_comprovaci_de_valors._Caducitat_del_procediment:_dilacions_imputables_al_subjecte_passiu._Deduccions_per_deteriorament_de_cr_dits._Deduccions_per_deteriorament_d_actius_adjudicats:_criteri_del_valor_raonable." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La sentència apel·lada estimava la demanda de l’entitat “X SA”, al considerar que s’havia d’apreciar la caducitat del procediment de gestió tributària.<br />
<br />
El Govern va apel·lar aquesta decisió, al·legant el següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>• La Inspecció tributària pot dur a terme tant procediments de comprovació com procediments d’inspecció.<br />
• No s’ha produït la caducitat del procediment de gestió, ja que els dies de dilació són imputables a l’obligat tributari.<br />
• No s’ha justificat que concorrin els requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, quant a les deduccions de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors.<br />
• No es justifica l’aplicació d’uns coeficients de correcció (“<em>haircuts</em>”) sobre el valor de taxació, respecte de la deducció per deteriorament dels actius adjudicats.</div><br />
<br />
En la primera pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent (apel·lada), respecte del procediment de comprovació de gestió, argumentat que és perfectament compatible el fet que el servei d’inspecció pugui procedir també a la comprovació de valors, en el marc d’un procediment d’inspecció, o pugui fer-ho igualment a través d’un procediment de comprovació de gestió.<br />
<br />
En la segona pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent, ja que la resposta donada pel subjecte passiu de l’impost no era suficient per complir els requeriments d’informació que li va adreçar l’Administració. En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_46" rel="external">article 46.2.b) del Reglament d’aplicació dels tributs</a> disposa que es considera dilació atribuïble a l’obligat tributari el fet de no aportar la documentació o les explicacions en el termini requerit, o bé la seva aportació de forma incompleta.<br />
<br />
Així mateix, encara que l’Administració no va indicar les conseqüències derivades de la dilació, aquest fet no comporta en aquest cas cap indefensió susceptible de determinar l’anul·lació dels actes impugnats.<br />
<br />
En la tercera pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent, al no justificar el compliment íntegre dels requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a> per la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors.<br />
<br />
En la quarta pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent, al no justificar l’aplicació d’uns percentatges globals o “<em>haircuts</em>”, que la normativa comptable no preveu.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel Govern i revocar la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, sentència dictada el 23 de setembre de 2022).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>Objecte:</strong> TRIBUTS. Impost sobre societats. Procediment de gestió aplicable a la comprovació de valors. Caducitat del procediment: dilacions imputables al subjecte passiu. Deduccions per deteriorament de crèdits. Deduccions per deteriorament d'actius adjudicats: criteri del valor raonable.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000101/2022<br />
ORIGEN.- 2000021/2022 - 00<br />
NIG: 5300545320220000035<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_62-2024">SENTÈNCIA 62-2024<a href="#SENT_NCIA_62-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<strong>Apel·lat: X SA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EAM<br />
Advocat: Sr. JMT</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable350-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable350">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 21 d’octubre de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000021/2022</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació de l’entitat “X SA” va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l’acord adoptat per la Comissió Tècnica Tributària en data 24 de febrer de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària de 10 de novembre de 2021, dictada en el marc del procediment de comprovació de gestió relatiu a l’impost sobre societats corresponent als exercicis 2017 i 2018.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 23 de setembre de 2022 va estimar la demanda, anul·lant les resolucions administratives impugnades. La Batllia ha considerat que s’havia d’apreciar la caducitat del procediment de gestió tributària.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La Inspecció tributària pot dur a terme tant procediments de comprovació com procediments d’inspecció. En aquest cas, va actuar en base a les facultats que li atorga l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_87" rel="external">article 87.2.e) de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
b) No s’ha produït la caducitat del procediment de gestió, ja que s’han de comptabilitzar 161 dies de dilació imputables al subjecte passiu, que no va aportar tota la documentació que li havia estat requerida fins a tres vegades.<br />
c) Quant a les deduccions de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, no s’ha justificat que concorrin els requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a>. Aquest precepte ha de ser interpretat en els seus propis termes i no es pot obviar el seu contingut en base a les particularitats de l’activitat creditícia de les entitats financeres, ni queda desvirtuat per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_37" rel="external">article 37 de la Constitució</a>.<br />
d) Sobre la deducció per deteriorament dels actius adjudicats, no es justifica l’aplicació d’uns coeficients de correcció (“<em>haircuts</em>”) sobre el valor de taxació, que oscil·len entre el 47% i el 67%. S’ha d’estar al valor raonable dels béns, menys els costos de venda.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> La representació de la societat apel·lada s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència impugnada, en base a les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El procediment de comprovació de gestió que s’ha seguit en aquest cas és nul de ple dret, ja que el mateix no permet comprovar el valor dels béns i drets, així com tampoc dels deutes i passius, en els casos en què sigui necessari per a la determinació de l’obligació tributària, sinó que s’havia de tramitar un procediment d’inspecció.<br />
b) S’ha produït la caducitat del procediment de gestió, pel transcurs del termini de sis mesos que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_87" rel="external">article 87.6 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>. L’agent ja va aportar la documentació sol·licitada per l’Administració el 31 de desembre de 2020, requeriment que no incloïa el detall dels càlculs sobre el conjunt de les operacions realitzades. A més, no es van fer constar les dates inicial ni final, ni les conseqüències de la dilació.<br />
c) Es va justificar adequadament la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors. D’altra banda, no s’ha tingut en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_37" rel="external">article 37 de la Constitució</a> obliga a interpretar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a> de manera que es tinguin en compte les particularitats de les entitats bancàries.<br />
d) Quant a la deducció per deteriorament dels actius adjudicats, s’han d’aplicar uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor derivat de la taxació feta per un expert independent, per tal d’obtenir el valor raonable d’aquests actius, de manera que el resultat de l’aplicació d’aquests coeficients és deduïble. Els “<em>haircuts</em>” es calculen en base a l’experiència històrica de vendes realitzades per l’entitat, i el descompte inclou els costos de venda, entre altres estimacions.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com s’ha exposat en els antecedents, s’impugnen en aquest procés les resolucions de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària de 10 de novembre de 2021 i de la Comissió Tècnica Tributària de 24 de febrer de 2022, dictades en el marc del procediment de comprovació de gestió relatiu a l’impost sobre societats corresponent als exercicis 2017 i 2018. La sentència del Tribunal de Batlles que és objecte d’aquest recurs d’apel·lació ha conclòs que les resolucions impugnades incorrien en un vici de nul·litat relativa o anul·labilitat, ja que el procediment de comprovació de gestió que havia seguit l’Administració havia caducat, pel transcurs del termini de sis mesos que regula l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021014#Article_87" rel="external">article 87.6 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
La representació del Govern impugna aquest pronunciament i, a més, s’estén sobre el fons de la qüestió litigiosa, defensant la legalitat de les liquidacions emeses en el seu dia. Per la seva part, la part agent i avui apel·lada reprodueix els arguments que va articular en la primera instància sobre la improcedència del procediment de comprovació de gestió que va tramitar l’Administració.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Per raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc la idoneïtat del procediment seguit per l’Administració tributària. La part agent sol·licita que es revoqui en aquest punt la sentència de la Batllia, però aquesta pretensió és en realitat incongruent amb la seva posició com a part apel·lada, que s’ha de limitar a defensar la desestimació del recurs de la contrapart. Tanmateix, això no exclou que, com ha declarat una reiterada jurisprudència d’aquesta Sala, la part apel·lada pugui reproduir en aquesta alçada els arguments que no va acceptar la sentència impugnada, ja que d’altra banda resultaria impossible l’examen en doble grau de la qüestió debatuda.<br />
<br />
La entitat agent, avui apel·lada, sosté que la comprovació del valor dels actius adjudicats que es classifiquen com a actius no corrents mantinguts per a la venda no es pot realitzar mitjançant un procediment de comprovació de gestió, sinó que es tracta d’una matèria reservada al procediment d’inspecció.<br />
<br />
Com a punt de partida, s’ha de tenir en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_79" rel="external">article 79.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a> (en endavant LBOT) qualifica com a una de les funcions de gestió tributària la comprovació de les declaracions, autoliquidacions i la resta de documents amb transcendència tributària. Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_85" rel="external">article 85 del mateix text legal</a> inclou el procediment de comprovació de valors entre els procediments de gestió tributària, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_87" rel="external">article 87.1</a> disposa que, “<em>mitjançant el procediment de comprovació de gestió, l’Administració tributària pot revisar els fets, els actes, els elements, les activitat, les explotacions i les altres circumstàncies determinants de l’obligació tributària, i també pot comprovar la veracitat de les dades consignades a les declaracions i les autoliquidacions</em>”. Amb aquest finalitat, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_87" rel="external">article 87.2.e)</a> faculta l’Administració tributària per “<em>instar l’obligat tributari perquè aclareixi, al·legui o aporti documentació complementària en relació amb les declaracions o les autoliquidacions presentades o qualsevol altra obligació tributària</em>”.<br />
<br />
En conseqüència, resulta evident que l’Administració, en el marc del procediment de comprovació de gestió, pot requerir la presentació dels documents justificatius de la declaració o autoliquidació presentada pel subjecte passiu, entre els quals s’inclouen aquells que acrediten la procedència de les deduccions practicades pel declarant, tal com ha succeït en aquest cas.<br />
<br />
Això és perfectament compatible amb el fet que el servei d’inspecció pugui procedir també a la comprovació de valors, en el marc d’un procediment d’inspecció, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_88" rel="external">article 88.3 de la LBOT</a>, la qual cosa no obsta a que pugui fer-ho igualment a través d’un procediment de comprovació de gestió, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_103" rel="external">article 103.5 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, segons el qual “<em>els òrgans d’inspecció poden dur a terme actuacions de comprovació limitada</em>”, amb subjecció a les previsions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_87" rel="external">article 87 de la LBOT</a> i els preceptes correlatius del propi <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G" rel="external">Reglament</a>.<br />
<br />
En conseqüència, s’ha de desestimar aquest motiu d’impugnació que articula la part agent.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Com abans s’ha exposat, la sentència apel·lada ha estimat la demanda de la societat agent, en considerar que s’ha d’apreciar la caducitat del procediment de gestió tributària. En aquest sentit, té en compte que la iniciació d’aquest es va comunicar el 9 de desembre de 2020, mentre que la resolució final va ser notificada l’11 de novembre de 2021, quan havia transcorregut amb escreix el termini de sis mesos que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021014#Article_87" rel="external">article 87.6 de la LBOT</a>, al qual només s’haurien d’afegir els dies de pròrroga que va sol·licitar la societat agent. En conseqüència, la sentència conclou que les dades necessàries ja van ser presentades el 31 de desembre de 2020, atès que no s’especificava en el requeriment que s’haguessin d’incloure els concrets càlculs relatius al conjunt de les operacions realitzades.<br />
<br />
L’examen de les actuacions permet apreciar que es van adreçar a l’entitat agent fins a tres requeriments d’informació, en dates 7 de desembre de 2020, 26 de març i 6 de maig de 2021, ja que l’Administració va considerar que no s’havien facilitat les dades enunciades en l’apartat 10 del primer requeriment, que es referia a:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“10. Justificació/determinació dels càlculs dels ajustos que s’identifiquin a les declaracions de l’IS dels exercicis 2017 i 2018 en relació amb les Correccions per imputació temporal d’ingressos i despeses (punts 75 i 76 (any 2018) i 71 i 72 (any 2017) de l’apartat “base de tributació de la declaració de l’IS” (en format Excel o Txt)”.</div><br />
<br />
 No es discuteix en realitat, i la sentència apel·lada així ho recull, que l’entitat agent va exposar, en resposta al requeriment, els criteris comptables aplicats a l’hora d’establir els càlculs dels ajustaments de què es tracta. Tanmateix, com també refereix la sentència d’instància, no es van aportar els concrets càlculs que recollissin els conjunt de les diverses operacions realitzades.<br />
<br />
En aquestes circumstàncies, s’ha de concloure que la resposta donada pel subjecte passiu de l’impost no era suficient per complir el requeriment que li va adreçar l’Administració, ja que aquest es referia no tan sols a la justificació dels càlculs relatius a les correccions per imputació temporal d’ingressos i despeses, sinó també la determinació dels mateixos. En conseqüència, no n´hi havia prou amb enunciar els criteris comptables aplicats de manera general, sinó que s’havien d’especificar els càlculs concrets que s’havien inclòs en aquest apartat, d’acord amb el requeriment relatiu a la “<em>justificació/determinació dels càlculs dels ajustos</em>” que l’Administració havia formulat. La postura del subjecte passiu es va mantenir substancialment invariable, fet que va motivar que es reiterés fins a dues vegades el requeriment d’aportació dels càlculs de referència.<br />
<br />
Per aquestes raons, s’ha de concloure que el procediment es va perllongar per causes imputables a la societat agent. En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_46" rel="external">article 46.2.b) del Reglament d’aplicació dels tributs</a> disposa que es considera dilació atribuïble a l’obligat tributari el fet de no aportar la documentació o les explicacions en el termini requerit, o bé la seva aportació de forma incompleta.<br />
<br />
Per altra part, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_46" rel="external">article 46.7 de la mateixa disposició reglamentària</a> estableix que, quan existeixi aquest tipus de dilacions, l’Administració ho ha de manifestar a l’expedient, assabentant l’obligat tributari del motiu de la dilació, de la data d’inici i final de la mateixa i de les conseqüències de l’incompliment. En aquest cas, els successius requeriments van anar precisant els dies que comprenia la dilació, mentre que el motiu es desprèn lògicament del mateix contingut dels reiterats requeriments. És cert que l’Administració no va indicar les conseqüències derivades de la dilació, però aquest fet no comporta en aquest cas cap indefensió susceptible de determinar l’anul·lació dels actes impugnats, d’acord amb l’actual <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_51" rel="external">article 51.1 del Codi de l’Administració</a>, que resultaria desproporcionada. No es pot menystenir que l’agent és una entitat bancària que disposa de l’assessorament necessari i que coneix suficientment el contingut de la normativa tributària que l’afecta.<br />
<br />
Procedeix, doncs, estimar en aquest punt el recurs d’apel·lació del Govern i, en conseqüència, revocar la sentència impugnada.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> Sobre la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors, s’ha de partir del contingut de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, el qual determina els requisits que han de concórrer per considerar deduïbles fiscalment aquestes pèrdues.<br />
<br />
Segons aquest article, en la redacció llavors vigent:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. Són deduïbles fiscalment les pèrdues per deterioració de valor que preveu la normativa comptable amb les condicions assenyalades, en el seu cas, en el punts següents d’aquest article.<br />
<br />
2. Les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, quan en el moment de la meritació de l’impost es doni alguna de les circumstàncies següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.<br />
b) Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.<br />
c) Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.<br />
d) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.</div><br />
<br />
Les pèrdues respecte dels crèdits que s’esmenten tot seguit només són deduïbles si són objecte d’un procediment judicial que versi sobre la seva existència o quantia:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Els que deuen les entitats de dret públic o són fiançats per aquestes entitats.<br />
- Els fiançats per entitats de crèdit.<br />
- Els garantits mitjançant drets reals, pacte de reserva de domini i dret de retenció, excepte en els casos de pèrdua o depreciació de la garantia.<br />
- Els garantits mitjançant un contracte d’assegurança de crèdit o caució.<br />
- Els que hagin estat objecte de renovació o pròrroga expressa.</div><br />
<br />
No són deduïbles les pèrdues per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvències de persones o entitats vinculades amb el creditor en els termes que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a>, llevat del cas d’insolvència declarada judicialment”.</div><br />
<br />
Com resulta de l’examen de les actuacions i de les al·legacions de les parts, l’entitat agent no va acreditar que la totalitat de les quantitats que havia deduït per aquest concepte complissin amb els requisits exigibles, segons el precepte a què s’acaba de fer referència. De fet, la pròpia entitat demandant ho accepta de forma implícita, quan afirma que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a> no té en compte les particularitats de l’activitat creditícia de les entitats financeres, i que aquesta exigència resulta contrària a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_37" rel="external">article 37 de la Constitució</a>, en la mesura en què es produeix una contradicció entre l’exigència derivada de la Llei, d’una banda, i el deure de totes les persones de contribuir a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just.<br />
<br />
Tanmateix, aquest argument és merament retòric, ja que no s’aprecien elements que puguin portar a qüestionar en aquest punt la constitucionalitat de la Llei de l’impost sobre societats. En conseqüència, aquest text s’ha d’aplicar literalment i segons el sentit propi de les seves paraules, com estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11.1 de la LBOT</a>. En el mateix sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11.3 del mateix cos legal</a> disposa que “<em>el fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia</em>”.<br />
<br />
Com diu la representació de l’apel·lant, les provisions comptables han de complir els requisits establerts per la Llei per a poder ser objecte de deducció en la liquidació de l’impost i, en cas contrari, no poden ser aplicades.<br />
<br />
Partint d’això, i tenint en compte que l’agent no ha justificat el compliment íntegre dels requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, s’ha de concloure que les liquidacions impugnades són ajustades a dret i procedeix desestimar aquest motiu d’impugnació dels actes administratius objecte de recurs.<br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> Quant a les deduccions per deteriorament dels actius adjudicats classificats com actius no corrents mantinguts per a la venda, la qüestió litigiosa es circumscriu a determinar si resulten aplicables al valor dels béns, determinat per mitjà d’una taxació, uns descomptes o “<em>haircuts</em>” que l’agent ha xifrat entre un 47% i un 67%.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.1 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, que abans s’ha transcrit, disposa que són deduïbles fiscalment les pèrdues per deterioració de valor que preveu la normativa comptable, amb les condicions assenyalades en els punts següents del mateix precepte.<br />
<br />
En aplicació d’aquesta disposició, s’ha d’atendre al contingut de la referida normativa comptable. En la matèria que ara interessa, la Norma Internacional d’Informació Financera (NIIF) 5 disposa que “<em>una entitat mesurarà els actius no corrents (o grups d'actius per a la seva disposició) classificats com a mantinguts per a la venda, al menor del seu import en llibres o el seu valor raonable menys els costos de venda” i que “l'entitat reconeixerà una pèrdua per deteriorament deguda a les reduccions inicials o posteriors del valor de l'actiu (o grup d'actius per a la seva disposició) fins al valor raonable menys els costos de venda</em>”.<br />
<br />
Per tal de determinar el valor raonable, la NIIF 13 el defineix com “<em>el preu que es rebria per la venda d' un actiu o es pagaria per transferir un passiu mitjançant una transacció ordenada entre participants en el mercat en la data de valoració</em>”. Per la seva part, la Norma Internacional de Comptabilitat (NIC) 40 prescriu que les entitats poden escollir el model de valor raonable o el model de cost a fi de valorar les seves propietats d’inversió.<br />
<br />
En el cas que ara s’examina, l’entitat agent ha partit del valor dels immobles resultant de la taxació practicada per un expert independent, i ha aplicat sobre el mateix uns coeficients de reducció o “<em>haircuts</em>” que oscil·len entre el 47% i el 67%<br />
<br />
Ara bé, segons la NIIF 5, els actius no corrents classificats com a mantinguts per a la venda s’han de quantificar segons els seu valor raonable, del qual es poden deduir els costos de venda. De fet, la pèrdua que es pugui preveure per deteriorament del valor té com a límit aquest valor raonable menys els costos de venda, segons la pròpia NIIF 5.<br />
<br />
En aquest cas, en què es compta amb la taxació efectuada per un expert independent, s’ha de compartir el criteri de l’Administració tributària, que no ha considerat justificada l’aplicació d’uns percentatges globals o “haircuts” d’aquesta magnitud, quan la normativa comptable només preveu la possibilitat de deduir els costos de venda del valor raonable del bé, és a dir, el seu valor de mercat, segons la NIIF 13. L’apel·lada es limita a al·legar que aquests percentatges de reducció es calculen en base a l’experiència històrica de l’entitat, sense oferir una major acreditació.<br />
<br />
En conseqüència, s’ha de concloure que els “<em>haircuts</em>” aplicats per l’entitat agent no compleixen les condicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11.1 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, per la qual cosa s’ha de desestimar igualment aquest motiu d’impugnació.<br />
<br />
Per tot això, procedeix estimar el recurs d’apel·lació que interposa la representació del Govern i, correlativament, desestimar la demanda formulada per l’entitat agent.<br />
<br />
<strong>Setè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Estimar el recurs d’apel·lació que interposa la representació del Govern contra la sentència dictada el 23 de setembre de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Desestimar la demanda formulada per l’entitat “X SA” contra les resolucions de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària de 10 de novembre de 2021 i de la Comissió Tècnica Tributària de 24 de febrer de 2022, que es declaren ajustades a dret i als fins que determinen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-19T12:40:12+00:00</published>
    <updated>2024-12-19T12:40:12+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D713"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D713</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=712" data-type="trackeritem" data-object="712">Sentència 51-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre la renda de les persones físiques. Reducció de la base de tributació per pensions compensatòries i anualitats d’aliments. S’ha d’aplicar en els termes del conveni de separació.</a><br />Data document:: 19/09/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_51-2024_del_TSJA._TRIBUTS._Impost_sobre_la_renda_de_les_persones_f_siques._Reducci_de_la_base_de_tributaci_per_pensions_compensat_ries_i_anualitats_d_aliments._S_ha_d_aplicar_en_els_termes_del_conveni_de_separaci_._Efic_cia_probat_ria_del_cens_de_poblaci_:_presumpci_iuris_tantum.">Sentència 51-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre la renda de les persones físiques. Reducció de la base de tributació per pensions compensatòries i anualitats d’aliments. S’ha d’aplicar en els termes del conveni de separació. Eficàcia probatòria del cens de població: presumpció <em>iuris&nbsp;tantum</em>.<a href="#Sent_ncia_51-2024_del_TSJA._TRIBUTS._Impost_sobre_la_renda_de_les_persones_f_siques._Reducci_de_la_base_de_tributaci_per_pensions_compensat_ries_i_anualitats_d_aliments._S_ha_d_aplicar_en_els_termes_del_conveni_de_separaci_._Efic_cia_probat_ria_del_cens_de_poblaci_:_presumpci_iuris_tantum." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> Els fets que motiven aquesta sentència provenen de l’estimació parcial prèvia pel Tribunal de Batlles del recurs interposat contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que va emetre les liquidacions provisionals de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als exercicis 2018 i 2019, que van regularitzar les autoliquidacions presentades per l’agent, respecte de la reducció de la base de tributació pel concepte de pensions compensatòries i/o anualitats per aliments.<br />
<br />
Atès que la sentència de la Batllia ha estimat parcialment la demanda formulada per l’agent, cadascuna de les parts es mostra disconforme amb la part de la resolució que li ha estat desfavorable.<br />
<br />
En aquest sentit, l’agent defensa que procedeix reduir la base de tributació en la part proporcional de la pensió global que satisfà en concepte d’aliments al seu fill major d’edat, ja que considera que el dret d’aliments no s’esgota en el terminis previstos en el conveni de separació, sinó que es manté mentre que el fill no tingui independència econòmica. Per l’altra part, el Govern, discuteix la interpretació de la sentència relativa al domicili de l’esposa, ja que l’eficàcia del conveni quedava subjecta al fet que l’esposa marxés definitivament del domicili conjugal, circumstància que l’Administració considera que no s’ha produït.<br />
<br />
En aquesta sentència el Tribunal Superior de Justícia rebutja les pretensions de la part agent, en la mesura en que en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·litzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s’han de correspondre amb les que s’han establert en aquests instruments, ja que no es pot deixar a l’arbitri del subjecte passiu la deducció d’unes altres de diferents.<br />
<br />
Així mateix, aquesta sentència el Tribunal Superior de Justícia rebutja les pretensions del Govern, en la mesura en que les certificacions censals constitueixen prova de la residència a la parròquia, però que aquesta és una presumpció iuris tantum, que admet prova en contrari, com la que es va aportar i de la que es desprèn que l’esposava marxar del domicili conjugal i resideix fora d’Andorra.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestimar els recursos d’apel·lació que interposen el Govern i l’agent i estimar la sentència apel·lada ( Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, sentència dictada el 8 de novembre de 2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> TRIBUTS. Impost sobre la renda de les persones físiques. Reducció de la base de tributació per pensions compensatòries i anualitats d’aliments. S’ha d’aplicar en els termes del conveni de separació. Eficàcia probatòria del cens de població: presumpció iuris tantum.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000097/2023<br />
ORIGEN.- 2000039/2022 - 0<br />
NIG: 5300545320220000075<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_51-2024">SENTÈNCIA 51-2024<a href="#SENT_NCIA_51-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: Sr. S</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant i advocat: ídem</div><br />
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocada: Sra. EVC</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable351-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable351">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000039/2022</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> El Sr. S, actuant en el seu propi nom i interès, va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 5 d’abril de 2022 de la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària, confirmada per acord de la Comissió Tècnica Tributària de 27 de juny de 2022, mitjançant la qual es van emetre les liquidacions provisionals de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als exercicis 2018 i 2019, que van regularitzar les autoliquidacions presentades per l’agent, respecte de la reducció de la base de tributació pel concepte de pensions compensatòries i/o anualitats per aliments.<br />
<br />
La sentència de 8 de novembre de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda, declarant que les resolucions impugnades no eren ajustades a dret, únicament quant a la possibilitat de reduir la base de tributació de l’IRPF en la tercera part de la pensió global satisfeta per l’agent, que es correspon al pagament de la pensió compensatòria establerta en el conveni regulador de la separació del matrimoni contret per l’interessat i la Sra.&nbsp;L.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual es defensa que resulta improcedent reduir la base de tributació de l’impost, en la part relativa a la pensió compensatòria establerta en el conveni de separació a favor de l’esposa, ja que l’eficàcia d’aquest conveni quedava subjecta al fet que la Sra. L marxés definitivament del domicili conjugal, mentre que, en realitat, segueix registrada a la mateixa adreça en el cens de la Parròquia d’Escaldes-Engordany.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La part agent ha interposat també recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles. El demandant es mostra disconforme amb la part de la resolució que considera improcedent la reducció de la base de tributació, en la part de la pensió global que correspon al fill del recurrent, en base a que el conveni regulador de la separació condiciona el pagament d’aquesta pensió al fet que els fills, un cop arribats a la majoria d’edat, cursin estudis acadèmics amb normal aprofitament, circumstància que no es dóna en aquest cas. Per contra, el recurrent considera que el dret d’aliments no s’esgota en el terminis previstos en el conveni de separació, sinó que es manté mentre que el fill no tingui independència econòmica.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit de sol·licitar la seva desestimació, en els termes que resulten de les actuacions.<br />
<br />
<strong>5.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com resulta dels antecedents, s’impugna en aquest procés la resolució de 5 d’abril de 2022 de la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària, confirmada per acord de la Comissió Tècnica Tributària de 27 de juny de 2022, mitjançant la qual es van emetre les liquidacions provisionals de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als exercicis 2018 i 2019, que van regularitzar les autoliquidacions presentades per l’agent, respecte de la reducció de la base de tributació pel concepte de pensions compensatòries i/o anualitats per aliments.<br />
<br />
Atès que la sentència de la Batllia ha estimat parcialment la demanda formulada per l’agent, cadascuna de les parts es mostra disconforme amb la part de la resolució que li ha estat desfavorable.<br />
<br />
Per la seva part, l’agent defensa que procedeix reduir la base de tributació en la part proporcional de la pensió global que satisfà en concepte d’aliments al seu fill major d’edat, ja que es tracta d’una obligació derivada de la normativa civil, atesa la seva manca d’independència econòmica, i encara que el conveni de separació subscrit en el seu moment amb la seva esposa condicionés el pagament d’aquesta pensió a que els fills, un cop arribats a la majoria d’edat, seguissin cursant estudis acadèmics amb normal aprofitament.<br />
<br />
Pel seu costat, el Govern discuteix la interpretació de la sentència relativa al domicili de l’esposa. Addueix que l’eficàcia del conveni de separació estava condicionada al fet que la Sra. L marxés definitivament del domicili conjugal, circumstància que l’Administració considera que no s’ha produït, ja que la interessada consta registrada al cens parroquial en la mateixa adreça, lloc on va rebre un requeriment d’informació. D’això dedueix que no procedeix abonar la pensió compensatòria ni, en conseqüència, reduir en la part corresponent la base de tributació.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> La qüestió plantejada per l’agent ha de ser resolta d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, en la redacció aplicable als exercicis de referència. Segons aquest precepte:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
2. Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment”.</div><br />
<br />
En el cas que ara s’examina, el conveni de separació que va ser subscrit en el seu dia pels cònjuges estableix clarament que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“La pensió serà abonada per mentre els fills siguin menors d’edat, això com durant tot el temps en què aquest cursin estudis acadèmics amb normal aprofitament”.</div><br />
<br />
Consta acreditat que, en els exercicis de referència, el fill major de l’agent no cursava cap tipus d’estudis, sinó que va desenvolupar determinades activitats laborals retribuïdes. En conseqüència, queda clar que, en els termes del conveni, no existia obligació d’abonar-li la pensió per aliments en la part corresponent al mateix. Tot i això, el recurrent sosté que les retribucions que percebia el seu fill eren inferiors al salari mínim, de manera que no disposava d’independència econòmica i li corresponia al progenitor abonar la pensió per aliments que procedís, en els termes previstos a la legislació civil, que seria deduïble de la base de tributació de l’IRPF.<br />
<br />
Tanmateix, encara que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_39" rel="external">article 39.2 de la Llei reguladora de l’impost</a> es refereix de forma genèrica a les anualitats per aliments satisfetes d’acord amb la normativa civil d’aplicació, el mateix precepte especifica a continuació que són deduïbles les pensions per aliments abonades en compliment d’una resolució judicial o bé d’un conveni objecte d’homologació judicial o protocol·litzat davant de Notari.<br />
<br />
En conseqüència, en base al principi de seguretat jurídica, s’ha de considerar que, en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·litzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s’han de correspondre amb les que s’han establert en aquests instruments, ja que no es pot deixar a l’arbitri del subjecte passiu la deducció d’unes altres de diferents. En el seu cas, i de ser necessari, l’interessat podrà instar la modificació de les mesures adoptades a l’inici. A aquests efectes, cal tenir en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022030#Article_243" rel="external">article 243 de la Llei 30/2022, de 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família</a>, disposa que les normes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022030#T2C5" rel="external">capítol 5è del títol II, sobre aliments familiars</a>, són merament subsidiàries en els supòsits en els quals per llei, per pacte o per testament o codicil s’hagi reconegut un dret d’aliments.<br />
<br />
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la part agent.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> El recurs que formula el Govern es basa en considerar que l’esposa de l’interessat hauria mantingut la seva residència en el domicili conjugal i, en conseqüència, el conveni de separació no hauria entrat en vigor, segons el seu pacte novè, segons el qual:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Novè.-</strong> Les estipulacions contingudes en aquest conveni no entraran en vigor fins el moment en el qual la Sra. L hagi marxat definitivament del domicili conjugal”.</div><br />
<br />
L’Administració defensa que, al no existir l’obligació de l’agent de satisfer la pensió compensatòria a la seva esposa, tampoc seria deduïble aquesta quantitat de la base de tributació de l’IRPF.<br />
<br />
La sentència apel·lada ha desestimat aquest argument, en considerar acreditat que la interessada residia fora d’Andorra, com es desprèn dels moviments del compte bancari; que el fet que es trobés puntualment al Principat en una data concreta no desvirtua l’anterior conclusió; i que la inscripció al cens parroquial no acredita per sí sola la residència efectiva.<br />
<br />
El Govern contradiu aquestes conclusions i al·lega bàsicament que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007009" rel="external">Llei 9/2007, de 17 de maig, del cens</a>, prescriu que les certificacions censals constitueixen prova de la residència a la parròquia, i que les mateixes tenen la consideració de document públic i donen fe de les dades que hi consten a tots els efectes administratius que es preveuen en la pròpia Llei.<br />
<br />
Tanmateix, aquesta és una presumpció de caràcter <em>iuris tantum</em>, que admet prova en contrari, com la que s’ha aportat en aquest cas i de la que es desprèn que la interessada va marxar del domicili conjugal i resideix fora d’Andorra, encara que hi sojorni durant determinats períodes.<br />
<br />
De fet, aquesta és la mateixa interpretació que fa l’Administració en altres supòsits, com succeeix amb les actuacions d’aplicació de la normativa en matèria d’immigració, en què els serveis administratius valoren si existeix o no una residència efectiva de la persona interessada al Principat, i donen un valor preferent a les enquestes de policia sobre la mera inscripció al registre parroquial.<br />
<br />
En conseqüència, atès que no s’ha desvirtuat la valoració de la prova que ha fet la sentència apel·lada, procedeix desestimar també el recurs que formula el Govern.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar els recursos d’apel·lació que interposen el Govern i el Sr. S contra la sentència dictada el 8 de novembre de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-19T11:41:11+00:00</published>
    <updated>2024-12-19T11:41:11+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D712"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D712</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=711" data-type="trackeritem" data-object="711">Sentència 48-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre societats. Règim especial de societats d’explotació internacional d’actius intangibles. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.</a><br />Data document:: 18/07/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_48-2024_del_TSJA._TRIBUTS._Impost_sobre_societats._R_gim_especial_de_societats_d_explotaci_internacional_d_actius_intangibles._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori.">Sentència 48-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre societats. Règim especial de societats d’explotació internacional d’actius intangibles. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim&nbsp;transitori.<a href="#Sent_ncia_48-2024_del_TSJA._TRIBUTS._Impost_sobre_societats._R_gim_especial_de_societats_d_explotaci_internacional_d_actius_intangibles._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> Estem davant d’una nova sentència en relació al règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permetia al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.<br />
<br />
L’agent interposa el seu recurs en base als següents arguments: la jurisprudència invocada per la sentencia objecte d’apel·lació es refereix a un supòsit diferent i que, durant el règim transitori, no calia una nova comunicació si no hi havia canvis substantius en les circumstàncies sobre la que es va atorgar l’autorització inicial.<br />
<br />
Els arguments són rebutjats assenyalant que les anteriors resolucions del Tribunal <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(TSJA2023047" rel="external">47- 2023</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024</a>) aplicables a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria 1ª i 2ª de la Llei 6/2018</a>, són clares en establir la obligació de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances per optar per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
Així mateix s’assenyala que les citades disposicions transitòries no estan en contradicció amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514A#DT1" rel="external">apartat 3r de la disposició transitòria 1ª del Reglament de l’impost, de 14 de maig de 2019</a>.<br />
<br />
En conclusió, l’aplicació del règim transitori estava condicionada en l’exercici inicial a la presentació de la comunicació referida, mentre que, respecte de períodes impositius posteriors, només s’havien de comunicar les modificacions substancials que es produïssin.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, Secció Administrativa, sentència dictada el 17 d’octubre de 2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> TRIBUTS. Impost sobre societats. Règim especial de societats d’explotació internacional d’actius intangibles. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000091/2023<br />
ORIGEN.- 1000061/2022 - 0<br />
NIG: 5300545320220000103<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_48-2024">SENTÈNCIA 48-2024<a href="#SENT_NCIA_48-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: M SL</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. AHD<br />
Advocada: Sra. NAC</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocat: Sr. AGR</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable352-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable352">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000061/2022</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació de l’entitat “M SL” va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 6 de setembre de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució i les liquidacions provisionals emeses el 7 de juny de 2022 per la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres, en relació a l’impost sobre societats i als exercicis 2018, 2019 i 2020.<br />
<br />
La sentència de 17 d’octubre de 2023 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de l’entitat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La jurisprudència invocada per la sentència objecte d’apel·lació es refereix a un supòsit diferent, com és el règim especial de les societats de gestió i inversió financera intra-grup.<br />
b) Durant el règim transitori, no calia una nova comunicació si no hi havia canvis substantius en les circumstàncies sobre les que es va atorgar l’autorització inicial.</div><br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que la part agent ha reproduït substancialment els mateixos arguments que va exposar en la instància, i que la sentència de la Batllia segueix els criteris establerts en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència d’aquesta Sala núm. 47-2023, de 26 de setembre</a>.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com resulta dels antecedents, s’impugna en aquest procés la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 6 de setembre de 2022, que va confirmar les liquidacions provisionals emeses per la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres, en relació a l’impost sobre societats i als exercicis 2018, 2019 i 2020.<br />
<br />
Aquestes resolucions es basen en la consideració que la societat agent estava autoritzada, abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de 19 d’abril</a>, que va modificar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a>, a aplicar el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional, i que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria 1ª de la referida Llei</a>, tenia l’obligació legal de comunicar els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents, en relació amb els quals optessin per seguir, de forma transitòria, amb el règim que venien aplicant abans de l’1 de juliol de 2017, mentre que l’incompliment d’aquesta obligació determina la improcedència de continuar aplicant aquest règim transitori.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> La qüestió debatuda en la litis ha estat ja examinada i resolta en les sentències d’aquesta Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">núm. 47-2023, de 26 de setembre</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024, de 16 de maig</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024034" rel="external">34-2024, de 23 de juny</a>. Aquestes resolucions es refereixen a l’aplicació de les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposicions transitòries 1ª i 2ª de la Llei 6/2018</a>, que són perfectament homogènies quant a establir l’obligació de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances, en la qual s’havien d’identificar, en un cas, els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents, en relació amb els quals s’optés per aplicar el règim transitori, o, en altre cas, s’identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents amb la mateixa finalitat.<br />
<br />
Les referides sentències conclouen que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<em>“No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.</em><br />
<br />
<em>I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</em><br />
<br />
<em>És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">art. 39.1 de la LIS</a> determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_40" rel="external">art. 40</a> estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_58" rel="external">art. 58 de la LIS</a> disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.</em><br />
<br />
<em>D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats</a> -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, establia:</em><br />
<br />
<div class='cita'><em>“<strong>Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</strong></em><br />
<br />
<em>1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.</em><br />
<br />
<em>La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.</em><br />
<br />
<em>2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.</em><br />
<br />
<em>3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</em></div><br />
<br />
<em>I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>.</em><br />
<br />
<em>D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT3" rel="external">disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament</a> disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018009#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.</em><br />
<br />
<em>Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències núm. 67/2018, del 28/09/2018, i núm. 110/2018, del 22/11/2018, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.</em><br />
<br />
<em>A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">art. 1</a> és en el que s’introdueixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_bis" rel="external">articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS</a>.</em><br />
<br />
<em>No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.</div></em><br />
<br />
En conseqüència, l’aplicació del règim transitori previst a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposicions transitòries 1ª i 2ª de la Llei 6/2018</a> quedava condicionat a la presentació de les corresponents comunicacions en què s’identifiquessin els elements en relació amb els quals s’optés per aplicar aquell règim, i l’incompliment d’aquesta obligació formal comportava la pèrdua de la possibilitat d’acollir-se a aquesta opció.<br />
<br />
Cal tenir en compte que el recurs d’empara interposat contra la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència d’aquesta Sala núm. 47-2023, de 26 de setembre</a>, a la qual fa referència la sentència de la Batllia aquí impugnada, va ser desestimat per sentència del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 2024 (causa 2023-67-RE).<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Els arguments que articula la societat recurrent en aquesta alçada no desvirtuen les anteriors conclusions.<br />
<br />
En primer lloc, les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposicions transitòries 1ª i 2ª</a> establien, per seguir aplicant el règim transitori previst a la Llei, l’obligació d’efectuar una comunicació dels elements corresponents en cada cas, i és l’omissió d’aquest requisit la que determina la impossibilitat d’aplicar aquest règim.<br />
<br />
En segon lloc, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT1" rel="external">apartat 3r. de la disposició transitòria 1ª del Reglament de l’impost, de 14 de maig de 2019</a>, no contradiu l’anterior, ja que s’està referint als períodes impositius posteriors al primer període en què s’aplica el règim transitori. Així ho estableix taxativament aquest precepte reglamentari, quan afirma que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<em>2. La comunicació a què fa referència l’apartat anterior s’ha de presentar en els set mesos posteriors a la conclusió <strong>del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori</strong>.</em><br />
<br />
<em>3. L’obligat tributari que pretengui aplicar el règim transitori <strong>en períodes impositius posteriors</strong> ha de comunicar aquesta circumstància al ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les quals estableix l’autorització inicial</em>”.</div><br />
<br />
En conseqüència, l’aplicació del règim transitori estava condicionada en l’exercici inicial, com s’ha dit, a la presentació de la comunicació referida, mentre que, respecte de períodes impositius posteriors, només s’havien de comunicar les modificacions substancials que es produïssin.<br />
<br />
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa l’entitat “M SL” contra la sentència dictada el 17 d’octubre de 2023 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-16T09:45:05+00:00</published>
    <updated>2024-12-16T09:45:05+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D711"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D711</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=710" data-type="trackeritem" data-object="710">Sentència 44-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.</a><br />Data document:: 18/07/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_44-2024_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori.">Sentència 44-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim&nbsp;transitori.<a href="#Sent_ncia_44-2024_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> Estem davant d’una nova sentència en relació al règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permetia al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>, establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</div><br />
<br />
En la sentència el Tribunal considera que la manca de presentació de la comunicació corresponent implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial. De fet, recorda que sobre aquesta qüestió s’havia resolt en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 26 de setembre</a>, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 4/2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000009/2024<br />
ORIGEN.- 2000052/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000087<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_44-2024">SENTÈNCIA 44-2024<a href="#SENT_NCIA_44-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: G, SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CFL<br />
Advocat: Sr. MRD</div><br />
<strong>Apel·lat:</strong> GOVERN D’ANDORRA<br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable353-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable353">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, a la data consignada al marge.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000052/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat G, SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 369749/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 8 de maig de 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 20 de març de 2022, per la qual es van aprovar les liquidacions provisionals corresponents de l’Impost de Societats dels exercicis de 2019 i 2020.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 4/2024, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La falta de presentació de la comunicació de l’aplicació del règim transitori no implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de societats que realitzen l’explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional.<br />
- No s’ha produït cap canvi substancial en els actius sobre els quals s’aplica el règim especial, i l’autorització fou concedida abans del mes de juliol de 2017.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- L’aplicació del règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de l’impost de societats</a> (en endavant LIS), ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre</a>.<br />
- La comunicació prevista en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> per acollir-se al règim transitori és un acte formal i venia a ser una nova alta censal per acollir-se a aquest règim transitori.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> La primera qüestió que es planteja en el recurs d’apel·lació presentat per la part agent és la relativa a si les societats que volguessin acollir-se al règim transitori havien de presentar necessàriament una comunicació en tal sentit, o si es vol, si la manca de presentació d’aquesta comunicació implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de l’impost de societats. I aquesta qüestió ja ha estat resolta per aquesta mateixa Sala a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 26 de setembre</a>, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.<br />
<br />
En efecte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">STJA núm. 47/2023</a>, desprès de recordar la finalitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de reforma de la LIS</a> -finalitat que s’explicita a la seva exposició de motius-, recorda també el contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2028</a>, tot declarant que:<br />
<br />
<div class='cita'><em>“No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.</em><br />
<br />
<em>I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</em><br />
<br />
<em>És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’art. 39.1 de la LIS determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’art. 40 estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_58" rel="external">art. 58 de la LIS</a> disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.</em><br />
<br />
<em>D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats</a> -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>- , establia:</em><br />
<br />
<div class='cita'><em>“<strong>Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</em></strong><br />
<br />
<em>1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.</em><br />
<br />
<em>La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.</em><br />
<br />
<em>2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.</em><br />
<br />
<em>3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</em></div><br />
<br />
<em>I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>.</em><br />
<br />
<em>D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT3" rel="external">disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament</a> disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.</em><br />
<br />
<em>Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències núm. <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018067" rel="external">67/2018, del 28/09/2018</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018110" rel="external">núm. 110/2018, del 22/11/2018</a>, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.</em><br />
<br />
<em>A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">art. 1</a> és en el que s’introdueixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_bis" rel="external">articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS</a>.</em><br />
<br />
<em>No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.</em></div><br />
<br />
I aquesta sentència és ferma, compte tingut que, com s’ha dit, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d’empara interposat per la part agent en aquell procediment.<br />
<br />
 De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa ha reiterat la seva posició a les sentències dictades als recursos d’apel·lació 3/2024 i 88/2023 (sentències núm. 31-2024 i 34-2024, de dates 16 de maig i 23 de juny, respectivament).<br />
<br />
A més, cal tenir en compte que el Departament de Tributs i Fronteres va donar resposta a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190143" rel="external">consulta vinculant núm. CV0143-2019</a>. En aquell cas la societat consultant entenia que, amb el seu model de negoci, referit en la seva sol·licitud l’any 2012, quedaven suficientment detallats els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">apartat 2 de la Disposició transitòria primera</a> intitulada “Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional” de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>.<br />
<br />
Doncs bé, la resposta del Departament de Tributs i Fronteres a aquesta consulta vinculant fou la següent:<br />
<br />
<div class='cita'><em>“Segons la informació proporcionada, la societat consultant va ser autoritzada a aplicar el règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’intangible abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>, i a les rendes derivades de l’actiu objecte de consulta se’ls aplica el règim especial des del període impositiu 2012. Així mateix, en relació amb els requisits per poder aplicar el règim transitori, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera, als articles 1 i 2</a>, disposa que:</em><br />
<br />
<div class='cita'><em>“<strong>Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional</em></strong><br />
<br />
<em>1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents: [...]</em><br />
<br />
<em>2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”</em></div><br />
<br />
<em>Atesos els preceptes esmentats i les dades facilitades per la societat consultant, <u>a l’actiu intangible exposat a la consulta hi podrà ser aplicable el règim transitori, sempre que es complexin les formalitats establertes a la normativa</u>”.</em></div><br />
<br />
(el subratllat no és de l’original)<br />
<br />
És a dir, l’Administració Tributària va contestar que el compliment de les formalitats establertes -la presentació de la comunicació prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera apartat 2, de la Llei 6/2018</a>-, era requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori.<br />
<br />
La part agent -ara apel·lant- també al·lega que no s’ha produït cap canvi substancial en els actius sobre els quals s’aplica el règim especial, i l’autorització fou concedida abans del mes de juliol de 2017 (que consta a les actuacions, foli 30), però aquest era un altre dels requisits per acollir-se al règim transitori, sense perjudici que calia el compliment dels dos requisits per acollir-se, és a dir: el primer, estar autoritzats amb anterioritat a la modificació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>, i el segon, haver presentat la corresponent comunicació, i aquest darrer la part agent no el va complir.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per G, SLU.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-16T09:29:26+00:00</published>
    <updated>2024-12-16T09:29:26+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D710"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D710</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=709" data-type="trackeritem" data-object="709">Sentència 34-2024 del TSJA. Impost sobre societats. Règim especial de societats d’explotació internacional d’actius intangibles. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.</a><br />Data document:: 23/06/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_34-2024_del_TSJA._Impost_sobre_societats._R_gim_especial_de_societats_d_explotaci_internacional_d_actius_intangibles._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori.">Sentència 34-2024 del TSJA. Impost sobre societats. Règim especial de societats d’explotació internacional d’actius intangibles. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim&nbsp;transitori.<a href="#Sent_ncia_34-2024_del_TSJA._Impost_sobre_societats._R_gim_especial_de_societats_d_explotaci_internacional_d_actius_intangibles._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La controvèrsia del plet es circumscriu a determinar si el contribuent pot aplicar o no el règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permet al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a> establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>• Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
• Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</div><br />
<br />
L’apel·lant no havia presentat l’esmentada comunicació i, en conseqüència, se li havia denegat l’aplicació de l’esmentat règim per part de l’Administració i, posteriorment, per part del Tribunal unipersonal del Batlle.<br />
<br />
En el mateix sentit resol el Tribunal Superior de Justícia, aquest considera que <em>“l’aplicació del règim transitori estava condicionada en l’exercici inicial, com s’ha dit, a la presentació de la comunicació referida, mentre que, respecte de períodes impositius posteriors, només s’havien de comunicar les modificacions substancials que es produïssin”</em>.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, del 17 d’octubre de 2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
OBJECTE: TRIBUTS. Impost sobre societats. Règim especial de societats d’explotació internacional d’actius intangibles. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000088/2023<br />
ORIGEN.- 1000022/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000040<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_34-2024">SENTÈNCIA 34-2024<a href="#SENT_NCIA_34-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: CE SL</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. AHD<br />
Advocada: Sra. CPG</div><br />
<br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocada: Sra. EVC</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable354-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable354">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 23 de juny de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000022/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació de l’entitat “CE SL” va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 12 de desembre de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució i les liquidacions provisionals emeses l’11 d’octubre de 2022 per la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres, en relació a l’impost sobre societats i als exercicis 2018, 2019 i 2020.<br />
<br />
La sentència de 17 d’octubre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de l’entitat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La recurrent va fer l’alta censal corresponent abans d’iniciar les seves operacions, i la normativa aplicable no estableix l’obligació d’una nova alta per aplicar el règim transitori que ja estava aplicant la societat.<br />
b) No existeix cap disposició en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> que comporti la pèrdua del règim transitori per l’incompliment d’una obligació formal.</div><br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que la part agent ha reproduït substancialment els mateixos arguments que va exposar en la instància, i que la sentència de la Batllia segueix els criteris establerts en la sentència d’aquesta Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">núm. 47-2023, de 26 de setembre</a>.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com resulta dels antecedents, s’impugna en aquest procés la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 12 de desembre de 2022, que va confirmar les liquidacions provisionals emeses per la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres, en relació a l’impost sobre societats i als exercicis 2018, 2019 i 2020.<br />
<br />
Aquestes resolucions es basen en la consideració que la societat agent estava autoritzada, abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de 19 d’abril, que va modificar la Llei de l’impost sobre societats</a>, a aplicar el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional, i que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria 1ª de la referida Llei</a>, tenia l’obligació legal de comunicar els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents, en relació amb els quals optessin per seguir, de forma transitòria, amb el règim que venien aplicant abans de l’1 de juliol de 2017, mentre que l’incompliment d’aquesta obligació determina la improcedència de continuar aplicant aquest règim transitori.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> La qüestió debatuda en la litis ha estat ja examinada i resolta en les sentències d’aquesta Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">núm. 47-2023, de 26 de setembre</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2024031" rel="external">31-2024, de 16 de maig</a>. Aquestes resolucions es refereixen a l’aplicació de les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposicions transitòries 1ª i 2ª de la Llei 6/2018</a>, que són perfectament homogènies quant a establir l’obligació de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances, en la qual s’havien d’identificar, en un cas, els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents, en relació amb els quals s’optés per aplicar el règim transitori, o, en altre cas, s’identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents amb la mateixa finalitat.<br />
<br />
Les referides sentències conclouen que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>““No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
<br />
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">art. 39.1 de la LIS</a> determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_40" rel="external">art. 40</a> estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_58" rel="external">art. 58 de la LIS</a> disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació  o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats</a> -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, establia:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.<br />
<br />
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.<br />
<br />
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.<br />
<br />
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</div><br />
<br />
I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT3" rel="external">disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament</a> disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.<br />
<br />
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018067" rel="external">sentències núm. 67/2018, del 28/09/2018</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018110" rel="external">núm. 110/2018, del 22/11/2018</a>, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el  fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.<br />
<br />
A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">art. 1</a> és en el que s’introdueixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_bis" rel="external">articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS</a>.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.</div><br />
<br />
En conseqüència, l’aplicació del règim transitori previst a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposicions transitòries 1ª i 2ª de la Llei 6/2018</a> quedava condicionat a la presentació de les corresponents comunicacions en què s’identifiquessin els elements en relació amb els quals s’optés per aplicar aquell règim, i l’incompliment d’aquesta obligació formal comportava la pèrdua de la possibilitat d’acollir-se a aquesta opció.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Els arguments que articula la societat recurrent en aquesta alçada no desvirtuen les anteriors conclusions.<br />
<br />
En primer lloc, l’obligació legal abans referida no es refereix a una nova alta censal, encara que l’Administració hagi pogut utilitzar de forma inapropiada aquest terme. Les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposicions transitòries 1ª i 2ª</a> establien, per seguir aplicant el règim transitori previst a la Llei, l’obligació d’efectuar una comunicació dels elements corresponents en cada cas, i és l’omissió d’aquest requisit la que determina la impossibilitat d’aplicar aquest règim.<br />
<br />
En segon lloc, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT1" rel="external">apartat 3r. de la disposició transitòria 1ª del Reglament de l’impost, de 14 de maig de 2019</a>, no contradiu l’anterior, ja que s’està referint als períodes impositius posteriors al primer període en què s’aplica el règim transitori. Així ho estableix taxativament aquest precepte reglamentari, quan afirma que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“2. La comunicació a què fa referència l’apartat anterior s’ha de presentar en els set mesos posteriors a la conclusió del <strong>primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori</strong>.<br />
<br />
3. L’obligat tributari que pretengui aplicar el règim transitori <strong>en períodes impositius posteriors</strong> ha de comunicar aquesta circumstància al ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les quals estableix l’autorització inicial”.</div><br />
<br />
En conseqüència, l’aplicació del règim transitori estava condicionada en l’exercici inicial, com s’ha dit, a la presentació de la comunicació referida, mentre que, respecte de períodes impositius posteriors, només s’havien de comunicar les modificacions substancials que es produïssin.<br />
<br />
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa l’entitat “CE SL” contra la sentència dictada el 17 d’octubre de 2023 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-16T09:00:24+00:00</published>
    <updated>2024-12-16T09:00:24+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D709"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D709</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=708" data-type="trackeritem" data-object="708">Sentència 31-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori. Certificat sobre resolució anterior no suposa exoneració d’aquesta obligació.</a><br />Data document:: 16/05/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_31-2024_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori._Certificat_sobre_resoluci_anterior_no_suposa_exoneraci_d_aquesta_obligaci_.">Sentència 31-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori. Certificat sobre resolució anterior no suposa exoneració d’aquesta&nbsp;obligació.<a href="#Sent_ncia_31-2024_del_TSJA._IS._R_gim_especial_de_societats_de_gesti_i_inversi_financera_intragrup._Obligaci_de_presentar_comunicaci_per_acollir-se_al_r_gim_transitori._Certificat_sobre_resoluci_anterior_no_suposa_exoneraci_d_aquesta_obligaci_." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La controvèrsia del plet es circumscriu a determinar si el contribuent pot aplicar o no el règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permet al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a> establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>• Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
• Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</div><br />
<br />
L’apel·lant defensar que el certificat de l’Administració emès el 13 de maig del 2019, en que confirmava que la societat podia aplicar l’esmentat règim especial de l’impost sobre societats, constituïa una evidencia que complia els requisits per aplicar el règim transitori. No obstant, en aquest certificat no s’hi deia res del règim transitori.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia desestima la pretensió, considera que en cap cas l’esmentat certificat pot considerar-se com a resultat de la comunicació prevista per l’aplicació del règim transitori.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (núm. 58/2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori. Certificat sobre resolució anterior no suposa exoneració d’aquesta obligació<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000003/2024<br />
ORIGEN.- 1000034/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000065<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_31-2024">SENTÈNCIA 31-2024<a href="#SENT_NCIA_31-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: M, SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EAM<br />
Advocat: Sr. AHB</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable355-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable355">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 16 de maig de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions núm.<strong>1000034/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat M, SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 366350/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 20 de març del 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 2 de gener del 2023, per la qual es van aprovar les liquidacions provisionals corresponents de l’Impost de Societats dels exercicis de 2019 i 2020.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 58/2023, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La falta de presentació de la comunicació de l’aplicació del règim transitori no implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de societats que realitzen l’explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional.<br />
- Vulneració del principi de confiança legítima i de que ningú pot anar en contra dels seus propis actes, compte tingut que va sol·licitar que es certifiqués si estava subjecte al règim especial de societats, i en data 13 de maig del 2019 (document núm. 4 dels aportats amb la seva demanda, foli 25 de les actuacions) es va certificar que sí.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- L’aplicació del règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de l’impost de societats</a> (en endavant LIS), ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre</a>.<br />
- El certificat emès del 13 de maig del 2019 és anterior al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229C" rel="external">Reglament</a> que es va aprovar en desenvolupament de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei de modificació a la LIS</a>, que va establir que les societats disposaven d’un termini de set mesos posterior al primer període transitori en el que s’aplicava el règim transitori per acollir-se a aquest règim, i així ho indicava la resposta del Departament de Tributs i Fronteres a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190143" rel="external">consulta vinculant núm. CV0143-2019</a>.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> La primera qüestió que es planteja en el recurs d’apel·lació presentat per la part agent és la relativa a si les societats que volguessin acollir-se al règim transitori havien de presentar necessàriament una comunicació en tal sentit, o si es vol, si la manca de presentació d’aquesta comunicació implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de l’impost de societats. I aquesta qüestió ja ha estat resolta per aquesta mateixa Sala a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 26 de setembre</a>, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.<br />
<br />
En efecte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">STJA núm. 47/2023</a>, desprès de recordar la finalitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de reforma de la LIS</a> -finalitat que s’explicita a la seva exposició de motius-, recorda també el contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2028</a>, tot declarant que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
<br />
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara  que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">art. 39.1 de la LIS</a> determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_40" rel="external">art. 40</a> estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_58" rel="external">art. 58 de la LIS</a> disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats</a> -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>- , establia:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.<br />
<br />
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.<br />
<br />
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.<br />
<br />
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</div><br />
<br />
I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT3" rel="external">disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament</a> disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.<br />
<br />
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018067" rel="external">sentències núm. 67/2018, del 28/09/2018</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2018110" rel="external">núm. 110/2018, del 22/11/2018</a>, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.<br />
<br />
A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">art. 1</a> és en el que s’introdueixen els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_bis" rel="external">16 bis</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_ter" rel="external">16 ter</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_quater" rel="external">16 quater a la LIS</a>.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.</div><br />
<br />
La part agent -ara apel·lant- considera que la pròpia CTT avala la seva interpretació -és a dir, que la presentació de la comunicació tenia un caràcter merament formal, quan a la Resolució (de la qual no cita número ni data però que és la núm. 366350/2023, de data 03/02/2023) afirma que les normes transitòries permetien als obligats tributaris continuar gaudint dels beneficis durant un cert temps posterior a l’entrada en vigor de la norma, però la part apel·lant en fa una cita parcial i desvinculada de la resta de consideracions de la pròpia resolució.<br />
<br />
A més, cal tenir en compte que el Departament de Tributs i Fronteres va donar resposta a la consulta vinculant núm. CV0143-2019. En aquell cas la societat consultant entenia que, amb el seu model de negoci, referit en la seva sol·licitud de l’any 2012, quedaven suficientment detallats els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">apartat 2 de la Disposició transitòria primera intitulada “Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional” de la Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>.<br />
<br />
Doncs bé, la resposta del Departament de Tributs i Fronteres a aquesta consulta vinculant fou la següent:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Segons la informació proporcionada, la societat consultant va ser autoritzada a aplicar el règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’intangible abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a>, i a les rendes derivades de l’actiu objecte de consulta se’ls aplica el règim especial des del període impositiu 2012. Així mateix, en relació amb els requisits per poder aplicar el règim transitori, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera, als articles 1 i 2</a>, disposa que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents: [...]<br />
<br />
2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”</div><br />
<br />
Atesos els preceptes esmentats i les dades facilitades per la societat consultant, <u>a l’actiu intangible exposat a la consulta hi podrà ser aplicable el règim transitori, sempre que es complexin les formalitats establertes a la normativa</u>”.</div><br />
<br />
(el subratllat no és de l’original)<br />
<br />
És a dir, l’Administració Tributària va contestar que el compliment de les formalitats establertes -la presentació de la comunicació prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera apartat 2, de la Llei 6/2018</a>-, era requisit <em>sine qua non</em> per poder acollir-se al règim transitori.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> La part apel·lant també al·lega que el certificat emès del 13 de maig del 2019 li va generar la confiança que, efectivament, estava autoritzada a aplicar el règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen al comerç internacional previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">art. 23 de la LIS</a>.<br />
<br />
Doncs bé, cal tenir en compte, d’una banda, que no s’ha aportat la sol·licitud que l’empresa va presentar per obtenir aquest certificat per poder conèixer els termes exactes d’aquesta sol·licitud. En efecte, a l’escrit d’al·legacions a l’obertura del procediment de comprovació (document núm. 5 de l’expedient, folis 122 i següents de les actuacions), es diu que s’adjunta, a aquest escrit, també com a document núm. 5, la sol·licitud i el certificat, quan aquest darrer document (folis 143 i següents de les  actuacions), és el propi certificat i la sol·licitud de pròrroga del termini d’al·legacions a la proposta de liquidació provisional, però no la sol·licitud que va donar lloc a l’emissió del certificat.<br />
<br />
I, d’altra banda, cal estar al contingut del referit certificat, que només diu el següent:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Que d’acord amb la resolució REG_CR_RES_0105_16 la societat M, SLU, amb NRT L-711556-P, està autoritzada a aplicar el règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_23" rel="external">article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost de societats</a>.<br />
<br />
Aquest certificat s’emet d’acord amb les dades de que disposa el Departament de Tributs i de Fronteres a data d’avui i sense perjudici que puguin ser modificades amb aportació de noves dades”.</div><br />
<br />
És a dir, el certificat es refereix al contingut de la resolució REG_CR_RES_0105_16, contingut que no ha estat negat per l’Administració. En qualsevol cas, el referit certificat és de data 13 de maig del 2019, és a dir, anterior a l’aprovació del Reglament de desenvolupament de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, de modificació a la LIS</a>, aprovat per Decret, del 14 de maig del 2019 (BOPA del 22/05/2019), que va entrar en vigor el 23 de maig del 2919, i que va establir a la seva <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera apartat 2</a> que les societats disposaven d’un termini de set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori per acollir-se a aquest règim.<br />
<br />
En definitiva, cal desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la part agent.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per M, SLU.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-12-02T11:40:46+00:00</published>
    <updated>2024-12-02T11:40:46+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D708"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D708</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=707" data-type="trackeritem" data-object="707">Sentència 24-2024 del TSJA. Infracció de defraudació. Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en funcionament.</a><br />Data document:: 22/04/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IRPF, Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_24-2024_del_TSJA._Infracci_de_defraudaci_._Amortitzaci_dels_b_ns_immobles_a_efectes_de_l_IRPF._S_han_de_computar_tots_els_anys_des_del_moment_que_els_b_ns_es_van_posar_en_funcionament.">Sentència 24-2024 del TSJA. Infracció de defraudació. Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en&nbsp;funcionament.<a href="#Sent_ncia_24-2024_del_TSJA._Infracci_de_defraudaci_._Amortitzaci_dels_b_ns_immobles_a_efectes_de_l_IRPF._S_han_de_computar_tots_els_anys_des_del_moment_que_els_b_ns_es_van_posar_en_funcionament." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La sentència apel·lada estimava la demanda de la Sra. ERT en que considerava improcedent la sanció  per infracció de defraudació lleu de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 que li havia estat imposada.<br />
<br />
El Tribunal unipersonal de la Batllia havia estimat dita demanda perquè considerava que la Sra. ERT no havia ocultat dades i que la seva interpretació de la norma fiscal resultava raonable.<br />
<br />
En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia repassa la seva pròpia jurisprudència en relació a l’amortització de béns immobles i l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la Llei de l’IRPF</a>. Així conclou que l’única interpretació raonable de la norma passa per entendre que, independentment de com es declarin les rendes procedents del lloguer de béns immobles, la data d’inici de l’amortització que s’ha de considerar és el de posada en funcionament del bé sense tenir en compte quan va adquirir els béns l’obligat tributari.<br />
<br />
Per tant, la Sra. ERT s’havia deduït un import per concepte d’amortitzacions superior al que pertocava i, en conseqüència, havia incorporat unes rendes negatives superiors a les que li pertocaven. Aquest fet és constitutiu de la infracció de defraudació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel Govern i revocar la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 58/2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en funcionament<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000095/2023<br />
ORIGEN.- 2000027/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000049<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_24-2024">SENTÈNCIA 24-2024<a href="#SENT_NCIA_24-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<strong>Apel·lat: Sra. ERT</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocada: Sra. CBF</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable356-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable356">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 22 d’abril de 2024.<br />
<br />
 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació núm. <strong>0000095/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La Sra. ERT va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), de data 3 de febrer del 2023 i referenciada amb número 361505/2023 (f. 32-34), que acordà desestimar el recurs administratiu interposat per la part agent contra la resolució de 20 de setembre del 2022, emesa pel director del Departament de Tributs i de Fronteres (f. 28-31). Mitjançant aquesta darrera resolució s’imposà a la Sra. ERT una sanció per infracció de defraudació lleu de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 per import de 9.622,07€.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 58/2023, el Tribunal unipersonal de la Batllia ha estimat la demanda promoguda per la part agent en considerar que la Sra. ERT, en la seva condició de subjecte passiu, no ha ocultat dades a l’Administració Tributària, i que la revisió i rectificació dels quantums d’amortització duts a terme per part de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària en la seva resolució de 5 de maig del 2022, i que donà lloc a l’expedient sancionador que ens ocupa, es fonamenten justament en les valoracions que aportà la pròpia Sra. ERT en fase d’al·legacions del procediment de comprovació. La sentència considera també que, l’any 2017, el DTF ja incoà un primer procediment de comprovació en relació a les mateixes rendes però relatives a l’exercici 2016, i que, si bé aquest expedient s’arxivà per haver-se produït la seva caducitat (f. 52), el DFT, podent-ho fer, no incoà un nou procediment de comprovació ni per aquest exercici ni pel següent.<br />
<br />
A l’últim, la sentència apel·lada considera també que la interpretació que efectua l’actora, consistent en conceptuar les rendes obtingudes per l’arrendament dels referits immobles com a rendes de capital immobiliari en lloc de rendes d’activitats econòmiques, d’on extreu que no li seria d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segon de la LIRPF</a>, no es presenta <em>a priori</em> com una interpretació irraonable de la norma, sense  que es pugui traslluir una voluntat defraudadora, per la qual cosa el Tribunal d’instància entén que no se li pot imposar cap sanció.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Les amortitzacions dels béns immobles s’han de fer segons les regles establertes en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2010095" rel="external">Llei de l’Impost sobre Societats</a> (en endavant LIS).<br />
- Al moment que la Sra. ERT va heretar els béns immobles, aquests ja estaven en funcionament i comptablement s’estaven amortitzant, per la qual cosa la llei precisa que en aquests casos el valor dels béns s’obté tenint en compte el valor de mercat a data 2014 (segons la valoració d’un expert independent), o el cost d’adquisició d’aquest béns acreditat de forma fefaent.<br />
- La part agent no va seguir aquests criteris legals, i va basar les amortitzacions en les valoracions fetes l’any 2004 per un altra finalitat, que no es van fer per un expert independent, i a més, l’amortització es va calcular sense tenir en compte que es tractava de béns que existien i estaven en funcionament (com a hotels) des de l’any 1996, i sense tenir en compte tots aquests anys amortitzats.<br />
- El <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla General de Comptabilitat, del 30 de març del 2022</a>, preveu que els immobilitzats es valoraran pel seu preu o cost de producció.<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> (en endavant LBOT) recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, i la Sra. ERT ha aplicat de forma improcedent la deducció d’un import de 194.222,70 euros en concepte d’amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_31" rel="external">art. 31 de la LIRPF</a>.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, la part agent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La Sra. ERT ha actuat amb la màxima diligència.<br />
- Per títol hereditari l’any 2004 va esdevenir propietària del 50% de l’hotel anomenat “XR”, valorat l’any 2004 en 19.442.270 euros, i de l’Hotel S, valorat en aquell mateix exercici en 14.011.250 euros, tenint la seva germana la propietat de l’altre 50%, però van encarregar la gestió del  negoci a la societat Hotels RT, SL, societat que també és de les dues germanes al 50%.<br />
- Van arrendar els dos immobles a la societat Hotels RT, SL.<br />
- L’explotació del negoci hoteler per part de la societat va començar abans de l’aplicació de l’impost sobre les rendes d’activitats econòmiques l’any 2012 al Principat, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010096" rel="external">Llei 96/2010</a> que regulà aquest impost, que fou derogada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, de l’IRPF</a> (en endavant LIRPF).<br />
- El valor dels immobles s’havien de fixar pel seu “valor raonable” segons el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20120215A" rel="external">Pla General de Comptabilitat de l’any 2012</a>, i va partir del valor atorgat l’any 2004 al moment de l’acceptació de l’herència, segons els informes elaborats per Immobiliària l’Estall, SA.<br />
- A partir de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a> va continuar aplicant aquest valor.<br />
- L’Administració Tributària va iniciar un altre procediment d’inspecció per l’IRPF de l’any 2016, procediment que va caducar sense que s’iniciés un altre, el que comportà que s’entengués que no s’havia detectat cap anomalia en el càlcul de les rendes netes de capital immobiliari.<br />
- Es va aportar un nou informe de valoració dels béns relatiu a data 31/12/2014, que fou acceptat per l’Administració, la qual cosa demostra que no va haver intenció defraudatòria.<br />
- El DTF va aplicar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, descomptant sobre la valoració acceptada del 2014, una amortització acumulada dels immobles des de la seva posada en funcionament, és a dir, abans de que aquests actius s’adquirissin per títol hereditari, però aquesta disposició no és d’aplicació, compte tingut que la Sra. ERT no percep rendes d’activitat econòmica.<br />
- La sanció aplicada és improcedent, ja que no s’ha actuat amb dol o culpa.<br />
- S’ha de presumir la bona fe del contribuent.<br />
- S’ha fet una aplicació raonable de la norma.<br />
- No s’ha produït cap perjudici per l’Administració, ja que la base de tributació continua sent negativa.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No és discutit que la part agent va rebre l’any 2004, per títol hereditari, el 50% de l’hotel anomenat “XR” i del 50% de l’Hotel S, tenint la seva germana la propietat de l’altre 50%. També és una dada admesa per ambdues parts que les germanes RT van encarregar la gestió del negoci a la societat Hotels RT, SL, societat que també es propietat d’ambdues germanes al 50%, i que aquestes van arrendar els dos immobles a la societat Hotels RT, SL.<br />
<br />
La qüestió a analitzar és quin és el valor dels dos immobles als efectes de la liquidació de l’IRPF. En aquest sentit, l’Administració Tributària defensa que cal aplicar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, i que la l’amortització dels immobles ha de començar en el moment de la seva posada en funcionament, mentre que la part agent considera que s’ha de partir del valor atorgat l’any 2004, i que el període d’amortització també ha de començar en aquell exercici, que fou el moment en el que la Sra. ERT i la seva germana van adquirir-los.<br />
<br />
Doncs bé, s’ha de partir de la dada que l’amortització és un concepte econòmic i comptable, tot i que pugui tenir una repercussió a efectes tributaris. Així, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, amortitzar vol dir “<em>repartir el cost de reposició (d’una màquina, una instal·lació, etc.), entre els períodes en què aquesta és econòmicament útil i, consegüentment, disminuir cada any el seu valor comptable en el balanç” i també “obtenir (d’un bé adquirit) el profit suficient per a compensar la despesa que ha suposat</em>”.<br />
<br />
D’això se’n dedueix una primera conseqüència: que les diferents transmissions del bé -amb independència que siguin <em>inter vivos</em> o <em>mortis causa</em>- no afecten al seu període d’amortització, que continuarà sent el mateix. Dit d’una altra manera, en el cas d’un immoble que ha costat “x” i necessita “n” anys per ser amortitzat, si es transmet per títol hereditari -con succeeix en el cas que ens ocupa-, aquesta transmissió no afectarà als “n” anys per tal que es consideri amortitzat.<br />
<br />
I la segona conseqüència és que aquest període d’amortització serà el mateix sigui quin sigui el tribut al qual s’imputi el bé, i això precisament perquè l’amortització és un concepte econòmic i comptable.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">art. 14 de la LIRPF</a>, en la redacció vigent al cas d’autes, disposava que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar per tributar d’acord amb el que es preveu en els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_20" rel="external">articles 20 i 21</a>, com a rendes del capital immobiliari.<br />
<br />
Aquesta opció s’exerceix en la declaració que s’ha de presentar per aquest impost i vincula l’obligat tributari durant el període impositiu en què exerceixi i els dos períodes impositius següents.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
En aquest cas, la Sra. ERT va optar per a que les rendes derivades de l’activitat d’arrendament del seu 50% en els dos hotels tributessin com a rendes de capital immobiliari.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_21" rel="external">art. 21 de la LIRPF</a> (en la redacció vigent al cas d’autes) disposava que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Article 21. Despeses deduïbles</strong><br />
<br />
1. Les rendes netes del capital immobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.<br />
<br />
2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) <u>Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per a la determinació de la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a></u>.<br />
b) Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40 per cent de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establertes en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_17" rel="external">article 17</a>.</div><br />
<br />
En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b) anterior, ho haurà de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys”.</div><br />
<br />
I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">art. 16</a> disposava que eren deduïbles les amortitzacions en relació amb els béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10 de la Llei de l’impost sobre societats</a>. Aquesta previsió és del tot raonable, compte tingut que, com s’ha dit anteriorment, l’amortització d’un bé és un concepte econòmic i comptable, sense perjudici que el valor del bé es tingui en compte pel càlcul de l’IRPF o de l’IS.<br />
<br />
Per això, com sigui que els hotels es van posar en funcionament l’any 1996, el període d’amortització s’ha de calcular des d’aquell exercici, i no des de l’any 2004, que és quan cadascuna de les germanes RT van rebre per títol hereditari el 50% de la propietat dels immobles.<br />
<br />
De fet, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20080723A" rel="external">apartat V del Pla general de Comptabilitat, de 23 de juliol del 2008</a>, dedicat als criteris de valoracions, defineix el valor comptable o en llibres com l’import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç, una vegada deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per deteriorament acumulada que se n’hagi registrat, i també recull que el preu d’adquisició, cost revalorat o el cost de producció dels immobilitzats tangibles, net del seu valor residual, s’amortitzaran sistemàticament durant la seva vida útil amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, des de que l’actiu estigui en condicions d’explotació fins que es doni de baixa del balanç, i que el mètode d’amortització haurà de reflectir el patró esperat de la generació dels beneficis econòmics amb què contribuirà en el futur l’actiu. A títol indicatiu, una estimació de vida útil generalment acceptada pels edificis i altres construccions és de 25-50 anys.<br />
<br />
En similars termes es refereix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20120215A" rel="external">Pla General de Comptabilitat de 15 de febrer del 2012</a>, que esmenta la part agent a l’escrit d’oposició al recurs d’apel·lació, així com el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla actualment vigent, de 30 de març del 2022</a>.<br />
<br />
Totes les disposicions esmentades obliguen a que el període d’amortització d’un bé immoble comenci en el moment de la seva posada en funcionament, per això, la part agent no podia pretendre que el  període d’amortització dels dos hotels comencés l’any 2004, que és quan els va heretar.<br />
<br />
De fet, aquesta mateixa Sala s’ha pronunciat sobre la qüestió relativa al període d’amortització dels actius tot declarant que comença en el moment de la seva posada en funcionament. Així, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2021017" rel="external">sentència núm. 17-2021</a> (apel·lació núm. 0000031/2020):<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Sisè.-</strong> Sobre la pretensió subsidiària, relativa a l’amortització dels actius, s’ha de recordar que aquesta Sala ja va examinar un supòsit de naturalesa similar, en què es plantejava igualment la interpretació i aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei de l’impost sobre societats</a>, el qual va ser resolt per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2019098" rel="external">sentència núm. 98-2019, de 24 d’octubre</a>. En conseqüència, procedeix reproduir aquí els mateixos fonaments d’aquesta sentència, que van examinar una problemàtica equiparable a l’actual. Com es va dir en aquella resolució:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Quant al fons de la qüestió litigiosa, aquesta depèn de la interpretació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei 95/2010, de 29 de desembre</a>, que regula el valor de l’immobilitzat tangible, intangible i de les inversions immobiliàries en funcionament amb caràcter previ a l’aplicació efectiva de la Llei.<br />
<br />
Aquest precepte pretén evitar que es prescindeixi de les amortitzacions ja realitzades abans de la vigència de l’impost sobre societats, com es desprèn de forma inequívoca del primer paràgraf de la referida disposició transitòria, segons el qual els elements de l’actiu a què es refereix el precepte, incloent les inversions immobiliàries en funcionament, només es poden amortitzar sobre la base del valor que tinguessin en aquella data, llevat que comptablement ja s’haguessin amortitzat completament. Aquesta previsió condueix a considerar aplicable el valor comptable obtingut després de deduir les amortitzacions corresponents al període anterior a l’entrada en vigor de l’impost.<br />
<br />
En el mateix sentit, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">paràgraf 2n de la mateixa disposició transitòria</a> determina clarament que el valor del béns s’obté deduint del valor d’adquisició l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la llei. Com es pot veure, la dada essencial que cal tenir en compte és el moment de posada en funcionament de l’element, a partir del qual s’han pogut aplicar les amortitzacions corresponents. Contra el que sosté la part apel·lada, s’ha de considerar que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> conté una regulació anàloga, ja que la seva <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2014005#DA2" rel="external">disposició addicional 2ª</a> també preveu que el valor dels béns immobles afectats a una activitat econòmica, que s’hagin adquirit abans de l’entrada en vigor de la llei, es determinarà deduint del cost d’adquisició o del valor de mercat l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data d’aplicació de la llei.<br />
<br />
A més, en els dos casos, s’imposa al contribuent la càrrega de provar fefaentment la data de posada en funcionament d’aquests elements, el preu o cost d’adquisició i les amortitzacions o correccions valoratives realitzades comptablement abans de l’aplicació de la llei, previsió que també condueix a la conclusió de que s’ha de tenir en compte el valor comptable de l’immoble. Si no s’acrediten convenientment aquests aspectes, no s’admet l’amortització d’aquests elements amb posterioritat a l’entrada en vigor de la llei.<br />
<br />
(...) En el cas que ara s’examina, les resolucions administratives impugnades han aplicat correctament la referida <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei de l’impost sobre societats</a>. En efecte, en els termes d’aquest precepte, els béns immobles que van ser aportats a la societat agent ja es trobaven “en funcionament” en aquell moment, de manera que l’amortització no podia iniciar- se quan es va fer l’aportació, sinó que calia deduir l’amortització lineal corresponent als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la llei. En conseqüència, el valor comptable que ha aplicat l’Administració, establert pel sistema d’estimació indirecta i que, en realitat, no es discuteix quant al seu import en aquesta alçada, resulta ajustat a dret”</div></div><br />
<br />
En el mateix sentit la sentència d’aquesta mateixa Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2022057" rel="external">núm. 57- 2022</a>, dictada en el núm. de rotlle: TSJA-0000092/2021, ja es va pronunciar sobre la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la Llei de l’Impost de Societats</a>:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Pel que fa a la botiga E., situada en un immoble construït segons l’Administració l’any 1976, la recurrent al·lega que es van realitzar importants obres de reforma, que no van acabar fins a finals de 2011 i es va arrendar amb efectes de l’1 de gener de 2012. En conseqüència, considera que no estava en funcionament a la data d’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>.<br />
<br />
Ara bé, com ja va dir la sentència d’aquesta Sala <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2021017" rel="external">núm. 17- 2021, de 19 de febrer</a>, el moment en què s’obtenen efectivament els ingressos derivats de l’arrendament de l’immoble no es pot equiparar a la data de l’adquisició o de la posada en funcionament del bé.<br />
<br />
En aquest cas, l’immoble estava en funcionament des d’una data molt anterior a la seva reforma i explotació mitjançant arrendament, de manera que resulta perfectament aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#DT2" rel="external">disposició transitòria 2ª de la LIS</a>. Aquesta conclusió és concordant amb les previsions del Pla general de comptabilitat, el qual afirma que l’amortització durant la vida útil d’un immobilitzat tangible es produirà “des que l’actiu estigui en condicions d’explotació fins que es doni de baixa del balanç”. En el mateix sentit, el Pla afirma que “es reconeixerà un immobilitzat tangible quan s’estimi probable la percepció de beneficis econòmics derivats d’aquest actiu i el seu cost es pugui estimar de manera fiable”. No s’exigeix, en conseqüència, l’efectiva explotació econòmica de l’immoble.<br />
<br />
Tal com va dir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2020023" rel="external">sentència núm. 23-2020, de 24 de setembre</a>, “la disposició transitòria segona preveu una correcció pel càlcul de l’amortització; aquesta disposició és una clàusula “anti-abús” i s’ha d’aplicar literalment”. El mateix precepte estableix que el valor del bé s’obtindrà deduint del valor d’adquisició l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la Llei, i que el contribuent ha de provar fefaentment la data d’adquisició o de posada en funcionament, el preu o cost d’adquisició de l’element patrimonial així com l’amortització i les correccions valoratives realitzades comptablement a la data d’aplicació efectiva de la LIS.”</div><br />
<br />
D’altra banda, és cert que l’any 2017 l’Administració Tributària ja incoà un primer procediment de comprovació en relació a les mateixes rendes però relatives a l’exercici 2016, tanmateix aquest expedient s’arxivà per haver-se produït la seva caducitat (f. 52). I si bé que el DFT no incoà un nou procediment de comprovació ni per aquest exercici ni per al següent, aquesta circumstància no permet entendre que l’Administració considerava correcte l’amortització recollida per la part agent en aquelles declaracions, compte tingut que la caducitat és una de les formes de finalització d’un procediment tributari <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2014021#Article_76" rel="external">art. 76.1.d) de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en endavant LBOT), però no permet deduir la interpretació feta per l’Administració. A més, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_135" rel="external">art. 135.6 de la LBOT</a> disposa que la caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment sancionador per la mateixa infracció.<br />
<br />
La sentència apel·lada considera també que la interpretació que efectua l’actora, consistent en conceptuar les rendes obtingudes per l’arrendament dels referits immobles com a rendes de capital immobiliari en lloc de rendes d’activitats econòmiques, d’on extreu que no li seria d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, no es presenta a priori com una interpretació irraonable de la norma, sense que es pugui traslluir una voluntat defraudadora, per la qual cosa el Tribunal d’instància entén que no se li pot imposar cap sanció. Tanmateix, aquesta posició no es pot compartir.<br />
<br />
En efecte, és cert que la Sra. ERT, les rendes de la qual s’obtenen únicament de l’arrendament dels dos hotels -segons la seva declaració d’IRPF-, no va optar per tributar per les rendes d’activitats econòmiques, sinó per rendes de capital immobiliari, però, com s’ha vist, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_21" rel="external">art. 21 de la LIRPF</a>, que regula les despeses deduïbles en aquest sistema, establia que aquestes es poden quantificar d’acord amb les normes per a la determinació de la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a>, que és el relatiu a la determinació directa dels rendiments d’activitats econòmiques, la qual cosa comporta que sigui d’aplicació també la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#DA2" rel="external">disposició addicional segona de la LIRPF</a>, que determina que el valor dels béns adquirits amb anterioritat a la seva entrada en vigor, serà el major dels dos següents: el valor de mercat d’aquests béns a 2014, segons resulti d’un informe de valoració emès per un expert independent, o el seu cost d’adquisició acreditat de forma fefaent, i que aquest valor dels béns s’obté deduint del cost d’adquisició o del valor de mercat, l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a>.<br />
<br />
És per això que l’Administració Tributària va acceptar la valoració referida a l’any 2014 de l’informe aportat per la Sr. ERT -aquest sí realitzat per un expert independent, no com el de l’any 2004, del qual es desconeix la seva autoria ja que no consta qui el signava-, i va calcular l’amortització des de 1996, que és el moment en el que els hotels es van posar el funcionament.<br />
<br />
En qualsevol cas, la realitat és que la Sra. ERT ha aplicat un sistema pel càlcul de l’amortització dels seus béns immobles (considerar que l’inici del període d’amortització és el moment de la transmissió per títol hereditari) que no s’ajusta a cap norma, per la qual cosa, no es pot acceptar que hagi fet una interpretació raonable. Endemés, resulta de les  declaracions presentades que la part agent percep una renda pel lloguer dels dos hotels de 54.000 euros, però l’import corresponent a l’amortització que es recull a les mateixes declaracions és de 194.222,70 euros, és a dir, 3,6 vegades l’import percebut en concepte d’arrendament, la qual cosa és absolutament antieconòmic.<br />
<br />
A més, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">art. 129.1 de la LBOT</a> recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, i la Sra. ERT ha aplicat de forma improcedent la deducció d’un import de 194.222,70 euros en concepte d’amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_31" rel="external">art. 31 de la LIRPF</a>, per la qual cosa sí es produeix un perjudici per la Hisenda andorrana.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern i anul·lar la sentència apel·lada.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària, de data 3 de febrer del 2023 i referenciada amb número 361505/2023 és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-11-29T11:59:17+00:00</published>
    <updated>2024-11-29T11:59:17+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D707"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D707</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=704" data-type="trackeritem" data-object="704">Sentència 22-2024 del TSJA. Règim transitori explotació internacional d’intangibles IS. Procediment de comprovació. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.</a><br />Data document:: 22/04/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_22-2024_del_TSJA._R_gim_transitori_explotaci_internacional_d_intangibles_IS._Procediment_de_comprovaci_._IS_es_merita_el_31-12._Retroactivitat_impr_pia_de_la_Llei_6_2018_del_19_d_abril_de_modificaci_de_la_LIS.">Sentència 22-2024 del TSJA. Règim transitori explotació internacional d’intangibles IS. Procediment de comprovació. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la&nbsp;LIS.<a href="#Sent_ncia_22-2024_del_TSJA._R_gim_transitori_explotaci_internacional_d_intangibles_IS._Procediment_de_comprovaci_._IS_es_merita_el_31-12._Retroactivitat_impr_pia_de_la_Llei_6_2018_del_19_d_abril_de_modificaci_de_la_LIS." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> Estem davant una nova sentència en relació al règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permet al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a> establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>• Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
• Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</div><br />
<br />
L’ara apel·lant sí havia presentat l’esmentada comunicació i, en conseqüència, tenia dret a aplicar l’esmentat règim transitori. No obstant, en relació a l’exercici 2018 aplica un percentatge de reducció diferent del que corresponia segons la normativa perquè, segons sosté en les seves al·legacions, calia distingir entre aquelles rendes obtingudes abans i després del 17 de maig de 2018 (data d’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>).<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia rebutja aquest argument assenyalant que el període impositiu de l’impost sobre societats de l’exercici 2018 és únic i no es pot dividir artificialment aquest. Per tant, el percentatge de reducció per a tot l’exercici 2018 és del 60%, com va aplicar l’Administració tributària.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, sentència núm. 57/2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> IS. Procediment de comprovació. No és necessari atorgar un nou tràmit d’al·legacions. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>.<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000093/2023<br />
ORIGEN.- 2000029/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000054<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_22-2024">SENTÈNCIA 22-2024<a href="#SENT_NCIA_22-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: SI, SL</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: EAM<br />
Advocat: AAG</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: EMG<br />
Advocada: Sra. EVC</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable357-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable357">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 22 d’abril de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació núm. <strong>0000093/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat SI, SL va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 361513/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 3 de febrer del 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 28 d’octubre del 2022, per la qual es van aprovar les liquidacions provisionals corresponents de l’Impost de Societats dels exercicis de 2018, 2019 i 2020.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 57/2023, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- De la proposta de liquidació provisional inicialment rebuda, de data 12 de maig del 2022, es dedueix clarament que l’Administració Tributària la va practicar partint del fet que l’empresa no va presentar el preceptiu comunicat identificant els actius, béns i drets en relació amb els quals optava per aplicar el règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei de l’Impost de Societats</a> (en endavant LIS), però, un cop aportada la documentació que acredita haver presentat el referit comunicat, es fan una sèrie de càlculs i consideracions, sense atorgar un nou termini d’al·legacions.<br />
- La sentència apel·lada reconeix que és així i accepta que l’Administració hauria d’haver donat un nou termini d’al·legacions, tot i que considera que el contribuent va tenir accés al recurs contra la liquidació.<br />
- Per a l’exercici de 2018 hi havia dos tipus diferents de reduccions en funció de si les rendes generades ho eren abans o desprès de l’entrada en vigor de la modificació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’Impost de Societats</a>, és a dir, del dia 16 de maig del 2018 (segons la part agent).<br />
- L’Administració Tributària considera que totes les rendes es van generar desprès d’aquesta data, però no ha donat l’oportunitat a l’empresa per justificar quan es van generar les rentes del 2018, per no haver donat un nou tràmit d’al·legacions.<br />
- La pròpia CTT va acceptar que hi havia dos tipus de reducció per a l’exercici del 2018, per la qual cosa el debat sobre la irretroactivitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">Disposició Transitòria de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, no és procedent.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La part agent utilitza al seu recurs d’apel·lació els mateixos arguments que a la seva demanda.<br />
- La proposta de liquidació realitzada per l’Àrea d’Inspecció Tributària ja detallava els imports reduïts que va aplicar l’empresa a les seves autoliquidacions, que van ser del 71% l’any 2018, del 50% l’any 2019 i del 25% l’any 2020, però que els percentatges de reducció correctes eren del 60%, 40% i 20% respectivament, per la qual cosa no feia falta que s’atorgués un nou tràmit d’al·legacions.<br />
- L’aplicació del règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre</a>, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023- 67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Al recurs d’apel·lació interposat per la part agent es fa una primera al·legació relativa al procediment. Així, es diu que, al seu parer, l’Administració Tributària hauria d’haver donat un nou tràmit d’al·legacions desprès d’acreditar-se que l’empresa sí havia comunicat que s’acollia al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>.<br />
<br />
Tanmateix, a la vista del contingut de l’expedient administratiu, aquesta al·legació no pot ser acollida. En efecte, com a primer document de l’expedient es varen incloure còpia de les tres autoliquidacions de l’IS  presentades per l’empresa (folis 1 a 46). A les esmentades autoliquidacions l’empresa no va fer constar el percentatge de reducció que va aplicar (possiblement perquè l’imprès no ho preveia), però l’Administració Tributària va fer els corresponents càlculs i va acreditar que els percentatges aplicats per l’empresa eren del 71% l’any 2018, del 50% l’any 2019 i del 25% l’any 2020, però que els percentatges de reducció correctes eren del 60%, 40% i 20% respectivament.<br />
<br />
És cert que, a aquesta proposta es partia del fet que, segons l’Administració, l’empresa no havia presentat la comunicació per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, però la proposta incorporava també el càlcul dels percentatges aplicables i els que correspondrien si s’hagués acollit a aquest règim.<br />
<br />
Per això, un cop SI, SL va rebre la notificació de la proposta de liquidació i va acreditar que sí havia comunicat la voluntat a acollir-se al règim transitori, no calia donar un nou tràmit d’al·legacions.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Pel que fa l’argument relatiu a que, segons la part agent, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">Disposició transitòria primera apartat a) de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, permet distingir dos períodes diferents, el primer, del dia 1 fins el 16 de maig del 2018, i el segon des del 17 de maig fins el 31 de desembre, tampoc pot acceptar-se.<br />
<br />
En efecte, en primer lloc cal aclarir que l’entrada en vigor es va produir el 17 de maig de 2018 (l’endemà de la seva publicació al BOPA, el dia 16 de maig). A més, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023047" rel="external">sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre</a>, aquesta mateixa Sala es va pronunciar sobre la retroactivitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, i va declarar que, tot i que efectivament contenia una norma amb efectes retroactius, es tractava d’un retroactivitat impròpia que era perfectament constitucional, i aquesta posició ha vingut a ser confirmada pel propi Tribunal Constitucional en desestimar el recurs d’empara presentat per la part agent en aquell recurs.<br />
<br />
Per això, no es pot fer la distinció de dos períodes que fa la part agent, ara apel·lant, compte tingut que l’impost de societats es merita l’últim dia del període impositiu, que, per l’exercici del 2018, era el 31/12/2018, i la llei va entrar en vigor el 17/05/2018, la qual cosa suposa que per a tot l’exercici de 2018 el percentatge de reducció correcte era del 60%, com va aplicar l’Administració Tributària.<br />
<br />
A l’últim, cal dir que la part apel·lant no qüestiona els percentatges aplicables per la demandada als exercicis del 2019 i 2020 -del 40% i 20% respectivament-, és a dir, accepta que els que l’empresa va aplicar a les autoliquidacions presentades per aquests exercicis -50% i 25% respectivament-, no eren correctes.<br />
<br />
En definitiva, cal desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la part agent.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per SI, SL.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-11-05T17:11:15+00:00</published>
    <updated>2024-11-05T17:11:15+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D704"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D704</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=703" data-type="trackeritem" data-object="703">Sentència 3-2024 del TSJA. RECURS D’APEL·LACIÓ. Inadmissibilitat del recurs per raó de la quantia inferior a 1.500 euros. El valor econòmic de la pretensió es fixa sense afegir-hi recàrrec, interessos ni costes</a><br />Data document:: 16/02/2024<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_3-2024_del_TSJA._RECURS_D_APEL_LACI_._Inadmissibilitat_del_recurs_per_ra_de_la_quantia_inferior_a_1.500_euros._El_valor_econ_mic_de_la_pretensi_es_fixa_sense_afegir-hi_rec_rrec_interessos_ni_costes_La_inadmissibilitat_no_apreciada_inicialment_en_converteix_en_causa_de_desestimaci_.">Sentència 3-2024 del TSJA. RECURS D’APEL·LACIÓ. Inadmissibilitat del recurs per raó de la quantia inferior a 1.500 euros. El valor econòmic de la pretensió es fixa sense afegir-hi recàrrec, interessos ni costes La inadmissibilitat no apreciada inicialment en converteix en causa de&nbsp;desestimació.<a href="#Sent_ncia_3-2024_del_TSJA._RECURS_D_APEL_LACI_._Inadmissibilitat_del_recurs_per_ra_de_la_quantia_inferior_a_1.500_euros._El_valor_econ_mic_de_la_pretensi_es_fixa_sense_afegir-hi_rec_rrec_interessos_ni_costes_La_inadmissibilitat_no_apreciada_inicialment_en_converteix_en_causa_de_desestimaci_." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’origen del plet prové de la impugnació d’una provisió de constrenyiment per part de l’administradora judicial d’una societat declarada en fallida.<br />
<br />
El primer recurs formulat contra l’esmentada provisió de constrenyiment emesa per l’administració comunal va ser desestimada per la Comissió Tècnica Tributària. En canvi, el Tribunal de Batlles va estimar la demanda assenyalant que el deute tributari havia de ser presentat a l’administradora judicial (negant l’efectivitat de l’autotutela administrativa en aquests casos).<br />
<br />
Malauradament, el Tribunal Superior de Justícia no entra en el fons de la qüestió perquè l’import del procediment no supera el llindar que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_47" rel="external">article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a>.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació que interposen el Govern i el Comú d’Andorra la Vella i confirma la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, del 10 de gener de 2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000014/2023<br />
ORIGEN.- 2000008/2022 - 0<br />
NIG: 5300545320220000010<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_3-2024">SENTÈNCIA 3-2024<a href="#SENT_NCIA_3-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<strong>Apel·lant: COMÚ D’ANDORRA LA VELLA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. LCS<br />
Advocada: ídem</div><br />
<strong>Apel·lat: Sra. Y</strong><br />
<div class='sagnat'><strong>Administradora Judicial de la societat LC SL</strong><br />
Representant: ídem<br />
Advocada: Sra. LLA</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable358-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable358">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>20000008/2021</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La Sra. Y, actuant en qualitat d’administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat LC, SL, va interposar demanda contra el Govern i el Comú d’Andorra la Vella, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 25 de novembre de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la provisió de constrenyiment emesa per l’Administració comunal el 16 de setembre de 2021, relativa a uns deutes tributaris de la referida societat.<br />
<br />
La sentència de 10 de gener de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda, anul·lant la provisió de constrenyiment impugnada, sens perjudici que el deute tributari pugui ser presentat i admès, únicament amb els recàrrecs i interessos eventualment meritats fins a la data de declaració del procediment concursal, a l’Administradora judicial.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les taxes reclamades mitjançant la provisió de constrenyiment fan referència a deutes posteriors a la declaració de fallida, són deutes postconcursals i no poden incorporar-se la massa, aquests han de seguir el procés de relació establert en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>. A manca de disposicions especifiques que regulin aquesta situació escau aplicar la norma general per a la reclamació de deutes. En aquest litigi els deutes són deutes post-concursals nascuts desprès de decretar-se la cessació de pagaments i fallida.<br />
b) No es pot complir el termini de 30 dies que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A19691004A#Article_35" rel="external">article 35 del Decret de 1969</a>, ja que es tracta de deutes posteriors a la declaració de fallida.<br />
c) La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a> i la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021036" rel="external">Llei de finances comunals</a> són disposicions posteriors i no inclouen la declaració de fallida com un dels motius d’oposició a una provisió de constrenyiment.</div><br />
<br />
<strong>3.-</strong> Al seu torn, el Comú d’Andorra la Vella va interposar recurs d’apel·lació, contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta amb els mateixos arguments del Govern. Considera que, tot i que el procés és de quantia inferior a 1.500 €, és transcendental resoldre el recurs per establir un criteri sobre la qüestió litigiosa.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> La Sra. LAM s’ha oposat als recursos i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en síntesi, per les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En aplicació del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A19691004A" rel="external">Decret de 1969</a>, un cop decretat el procediment concursal l’any 2020, l’Administració no podia iniciar l’any 2021 un procediment d’execució al marge de la fallida, sinó que havia de presentar els crèdits a l’Administració judicial en els 30 dies següents a la publicació de l’estat de cessació de pagaments i fallida, ço que no va fer.<br />
b) Les parts apel·lants no han acreditat cap excepció al contingut de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A19691004A#Article_14" rel="external">article 14 del Decret de 1969</a>, és a dir que no van justificar el caràcter privilegiat del crèdit.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> Per escrits d’al·legacions presentats respectivament en dates 29 i 30 de març de 2023 les representacions processals del GOVERN i del COMÚ D’ANDORRA LA VELLA varen compartir els seus arguments i fonaments formulats en llurs respectius escrits d’apel·lació.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com s’ha exposat en els antecedents, el present procés versa sobre la legalitat de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 25 de novembre de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la provisió de constrenyiment emesa pel Comú d’Andorra la Vella el 16 de setembre de 2021, relativa al deute originat per diversos tributs, per un import global de 1.452,76 €.<br />
<br />
Com a qüestió prèvia, s’ha d’examinar la qüestió plantejada per la representació del Comú, relativa a si els recursos d’apel·lació que formulen el Govern i el Comú d’Andorra la Vella són o no admissibles, en funció de la quantia de la pretensió que s’articula en aquest procés.<br />
<br />
Segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_47" rel="external">article 47 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a>, són susceptibles de recurs les sentències dictades per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, excepte les que resolguin assumptes de quantia inferior a 1.500 euros.<br />
<br />
En el present supòsit, s’impugna la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que va confirmar una provisió de constrenyiment per un import  de 1.452,76 € de principal, que es va emetre per al cobrament de diversos tributs. En conseqüència, és evident que la quantia del procés és inferior al llindar que fixa el referit precepte per permetre la interposició d’un recurs d’apel·lació, de manera que el que formulen el Govern i el Comú d’Andorra la Vella són inadmissibles.<br />
<br />
Cal tenir en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_7" rel="external">article 7.1.a) de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a> disposa expressament que, per tal de fixar el valor econòmic de la pretensió, quan se sol·liciti l’anul·lació d’un acte, s’ha d’atendre al seu contingut econòmic sense afegir-hi recàrrec, interessos ni costes. D’aquesta manera, la quantia del procés ve determinada per l’import de la provisió de constrenyiment de 1.452,76 euros, que és inferior al límit establert per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_47" rel="external">article 47.1 de la referida Llei</a>.<br />
<br />
Atès que aquesta causa d’inadmissibilitat no es va apreciar inicialment, en aquest tràmit la mateixa es converteix en causa de desestimació del recurs.<br />
<br />
En definitiva, atès que la quantia del procés no supera el llindar que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_47" rel="external">article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a>, procedeix desestimar els recursos i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_8" rel="external">article 8.1 de la Llei processal administrativa</a>.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar els recursos d’apel·lació que interposen el Govern i el Comú d’Andorra la Vella contra la sentència dictada el 10 de gener de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-11-05T10:00:29+00:00</published>
    <updated>2024-11-05T10:00:29+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D703"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D703</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=702" data-type="trackeritem" data-object="702">CV0321-2024 Consulta vinculant a tributs, del 13 d&#039;agost del 2024, en relació amb la determinació del guany derivat de la transmissió d’accions d’una societat amb més del 50% de l’actiu compost per béns immobles situats a Andorra</a><br />Data document:: 13/08/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_determinaci_del_guany_derivat_de_la_transmissi_d_accions_d_una_societat_amb_m_s_del_50_de_l_actiu_compost_per_b_ns_immobles_situats_a_Andorra.">Consulta vinculant en relació amb la determinació del guany derivat de la transmissió d’accions d’una societat amb més del 50% de l’actiu compost per béns immobles situats a&nbsp;Andorra.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_determinaci_del_guany_derivat_de_la_transmissi_d_accions_d_una_societat_amb_m_s_del_50_de_l_actiu_compost_per_b_ns_immobles_situats_a_Andorra." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable359-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable359">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0321-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">13/08/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
El senyor A. En nom i representació pròpia,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
El consultant, resident fiscal a Andorra, és titular de 1250 accions de la societat andorrana B. Aquestes accions es van adquirir a l’any 1984 i 2000.<br />
<br />
La pràctica totalitat de l’actiu d’aquesta entitat està format per béns immobles situats al Principat d’Andorra, de tal forma que aquests representen més del 50% del seu actiu.<br />
<br />
Actualment està valorant transmetre aquestes participacions a un tercer davant de notari andorrà.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
PRIMER.- DE LA DETERMINACIÓ DEL GUANY DE CAPITAL OBTINGUT AMB LA TRANSMISSIÓ<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (LIRPF) regula en els seus <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_24" rel="external">articles 24 i següents</a> com es determina els guanys i les pèrdues de capital.<br />
<br />
A efectes pràctics, el guany o pèrdua de capital resulta de la diferència entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició dels elements patrimonials transmesos. No obstant, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">art. 27.bis d’aquesta Llei</a> estableix una sèrie de previsions especifiques quan es transmeten immobles situats al Principat d’Andorra o d’altres béns o drets anàlegs:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 27 bis. <em>Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra</em></strong><br />
<br />
1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.<br />
c) Les adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.<br />
d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
2. Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.<br />
b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000</a>.<br />
c) El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.<br />
d) Al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com els tributs i les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb els tributs i les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
Es consideren tributs i despeses associades els tributs suportats no deduïbles i les despeses que estiguin directament relacionades i tinguin un vincle econòmic indissociable i directe amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.<br />
e) El valor d’adquisició es minora en l’import de les amortitzacions que hagin estat fiscalment deduïbles a efectes d’aquest impost durant el període de tinença del bé immoble.<br />
f) Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.<br />
g) Als efectes d’aquest impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.</div><br />
<br />
3. El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a cinc anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) 0.8 entre cinc anys i un dia i sis anys.<br />
b) 0.6 entre sis anys i un dia i set anys.<br />
c) 0.4 entre set anys i un dia i vuit anys.<br />
d) 0.2 entre vuit anys i un dia i nou anys.<br />
e) 0.1 entre nou anys i un dia i deu anys.</div><br />
<br />
El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.<br />
<br />
4. Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions a què es refereix aquest article no són objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.”</div><br />
<br />
De la lectura de l’article anterior se’n desprèn que, la transmissió de les participacions de l’esmentada entitat andorrana, serà també considerada com si fos una transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra d’acord amb l’apartat 1.b) d’aquest.<br />
<br />
D’altra banda, l’apartat tercer de l’article reproduït estableix una correcció al guany o pèrdua de capital mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari. Així mateix, l’apartat quart estableix, directament, que el guany o pèrdua no sigui objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.<br />
<br />
Així doncs, en opinió del consultant, aquest no hauria d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre la renda de les persones físiques el guany o la pèrdua obtinguda amb la transmissió de les accions de la societat B perquè, en el moment de la transmissió, aquestes accions han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.<br />
<br />
SEGON.- DE LA INTERPRETACIÓ DE L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">APARTAT TERCER I QUART DE L’ART. 27 BIS DE LA LLEI DE L’IRPF</a> I LA SEVA APLICACIÓ EN ELS FETS DESCRITS EN AQUESTA CONSULTA<br />
<br />
Sense perjudici que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">apartat tercer i quart</a> estableixi l’aplicació del coeficient multiplicadors o la no integració en la base de tributació del guany o pèrdua de capital obtingut en funció del període de temps en que el “bé immoble” ha estat propietat del transmitent, considerem que aquests apartats resulten d’aplicació en aquest cas d’acord amb el arguments següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Interpretació conjunta i coherent de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">art. 27 bis de la Llei de l’IRPF</a></div><br />
<br />
El literal del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">primer apartat de l’art. 27 bis</a> assenyala que als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra, la transmissió d’accions o de participacions en entitats, quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
<br />
Cal destacar que l’assimilació establerta en aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">primer apartat</a> fa referència explícita a la totalitat d’aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis</a> i, per tant, això ha d’incloure necessàriament també els apartats tercer i quart del mateix article. Per tant, resulta procedent considerar que quan els apartats tercer i quart es refereixen al període de tinença del bé immoble, també inclouria, en aquest cas, les accions de la societat B que, d’acord amb l’apartat primer, tenen la consideració de bé immoble a efectes de la totalitat de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">art. 27 bis</a>.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Evitar un supòsit de doble imposició econòmica</div><br />
<br />
En l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Exposici_de_motius" rel="external">exposició de motius de la Llei de l’IRPF</a> manifesta la intenció del legislador d’evitar supòsits de doble imposició econòmica:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>III. Aspectes fonamentals de la Llei</strong><br />
<br />
(...)<br />
<br />
Determinats tipus de rendes resten fora del gravamen per aquest impost, encara que tècnicament es pugui tractar de rendes incloses dins de l’abast de l’impost:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- En primer lloc, certes rendes gaudeixen d’exempció i, per tant, no se sotmeten al gravamen derivat de l’aplicació de l’impost, ja sigui per raons de política fiscal (per exemple, l’exempció de certes beques o premis), en consideració a la finalitat compensatòria de la renda en qüestió (certes indemnitzacions o pagaments derivats de l’obligació d’aliments, compensacions econòmiques en concepte d’acomiadament o cessament del treballador), o bé per raons tècniques (per exemple, l’exempció dels dividends de fons andorrans, la qual es justifica en la necessitat d’evitar la doble imposició econòmica).</div><br />
<br />
(...)<br />
<br />
• S’introdueix una deducció per evitar la doble imposició internacional per mitigar l’efecte potencial de la doble tributació derivada del gravamen de les rendes mundials de l’obligat tributari, les quals poden haver estat sotmeses a imposició en una altra jurisdicció.”</div><br />
<br />
En l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Exposici_de_motius" rel="external">exposició de motius de l’impost sobre societat</a> també es reflexa aquesta intenció del legislador d’evitar la doble imposició econòmica i la voluntat de crear un sistema fiscal que atregui la inversió al país:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Exposició de motius</strong><br />
<br />
<strong>I Justificació de la creació de l’impost sobre societats</strong><br />
<br />
La finalitat de la Llei de l’impost sobre societats que es presenta és regular i implantar aquesta figura tributària. Aquesta creació enllaça i encaixa perfectament amb l’orientació del Principat d’Andorra en els nostres dies com a centre de prestació de serveis internacionals. L’obertura cap a l’exterior de l’economia andorrana juntament amb la modernització del sistema fiscal i una distribució més equitativa de les càrregues tributàries són les raons principals que fonamenten aquesta iniciativa legislativa.<br />
<br />
La introducció d’aquest impost així com la conseqüent conclusió de convenis per a l’eliminació de la doble imposició internacional constitueixen dos elements d’un binomi que és clau en la conformació de l’anomenada infraestructura juridicoeconòmica del Principat d’Andorra, en la mesura que permetrà que els seus ciutadans i empresaris puguin competir en condicions adequades en l’actual escenari de globalització econòmica. Al mateix temps, el binomi impost sobre societats/convenis per a l’eliminació de la doble imposició pretén erigir-se en l’eix sobre el qual giri l’atracció d’inversió estrangera cap al Principat.<br />
<br />
Només la introducció d’un impost sobre societats homologable al d’altres països permetrà al Principat d’Andorra signar convenis per eliminar la doble imposició amb altres estats, com a instrument de política tributària i compliment amb els estàndards definits internacionalment i, especialment, en el context de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), però també com a mitjà per facilitar la sortida a l’estranger de les seves empreses i l’atracció d’inversió estrangera al territori del Principat. En aquest mateix sentit, l’impost sobre societats és el complement de les reformes mercantils i financeres que s’han emprès els últims temps amb la finalitat d’alinear l’ordenament jurídic del Principat amb el propi dels països més avançats.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
La materialització d’aquest objectiu del legislador en l’impost sobre la renda de les persones físiques s’ha vehiculat a través de deduccions i exempcions en l’articulat de <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">LIRPF</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">art. 5.j) LIRPF</a> estableix l’exempció dels dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net d’entitats andorranes.<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">art. 5.k) LIRPF</a> preveu l’exempció dels guanys o pèrdues obtinguts amb la transmissió de les participacions en entitats andorranes o estrangeres.<br />
Els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_47" rel="external">arts. 47 i 48 LIRPF</a> estableixen les deduccions per doble imposició interna i internacional, respectivament.</div><br />
<br />
L’aplicació dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">apartats tercer i quart de l’art. 27 bis LRPF</a> en la transmissió d’accions detallada en la descripció dels fets d’aquesta consulta, resulta la interpretació més respectuosa amb la finalitat perseguida pel legislador d’evitar la doble imposició econòmica.<br />
<br />
Una interpretació diferent, ens abocaria a un supòsit de doble imposició econòmica. El guany de capital obtingut amb la transmissió de les accions hauria tributat en l’impost sobre la renda de les persones físiques i, d’altra banda, la futura transmissió dels actius de la societat (principalment béns immobles) seria un benefici que, també, tributaria en l’impost sobre societats.<br />
<br />
TERCER.- DEL PAGAMENT A COMPTE DE L’IRPF PER LA TRANSMISSIÓ DE LES ACCIONS<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_51" rel="external">art. 51 bis LIRPF</a> obliga als obligats tributaria que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances. Així mateix, específica que també s’ha d’efectuar aquest pagament a compte en la transmissió d’accions quan almenys el 50% de l’actiu d’aquesta entitat estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
<br />
L’apartat segon d’aquest article assenyala que “l’import el pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda”. En aquest sentit, la renda obtinguda amb la transmissió de les accions de la societat B serà zero d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">apartat quart de l’art. 27 bis LIRPF</a>.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les qüestions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmar que per determinar el guany o pèrdua de capital obtingut per la consultant en la transmissió de les accions de la societat B, resultarà d’aplicació la regla establerta en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">apartat quart de l’art. 27 bis de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>. Per tant, el consultant no ha d’integrar en la base de tributació el guany o la pèrdua obtinguda amb la transmissió d’aquestes accions.<br />
Confirmar que, a efectes de determinar l’import del pagament a compte per la transmissió de les citades accions, la renda a la que haurem d’aplicar el tipus de gravamen de l’IRPF es la resultant de determinar el guany o pèrdua de capital obtingut amb la transmissió de les accions un cop aplicades les previsions dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">apartats tercer i quart de l’art. 27 bis de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>. En conseqüència, el consultant no haurà d’ingressar cap import en concepte de pagament a compte per la transmissió de les citades accions perquè la renda generada és zero.</div><br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a la vostra consulta sobre l’aplicació dels coeficients correctors en el guany o la pèrdua de capital derivat de la transmissió d’accions d’una societat quan almenys el 50% de l’actiu de l’entitat esmentada està compost per béns immobles situats a Andorra, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_27_bis" rel="external">article 27 bis, als apartats 1.a, 2, 3 i 4</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 27 bis. <em>Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra</em></strong><br />
<br />
1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.<br />
b) En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000</a>.<br />
c) El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.<br />
d) Al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com els tributs i les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb els tributs i les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
Es consideren tributs i despeses associades els tributs suportats no deduïbles i les despeses que estiguin directament relacionades i tinguin un vincle econòmic indissociable i directe amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.<br />
e) El valor d’adquisició es minora en l’import de les amortitzacions que hagin estat fiscalment deduïbles a efectes d’aquest impost durant el període de tinença del bé immoble.<br />
f) Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.<br />
g) Als efectes d’aquest impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.</div><br />
<br />
3. El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a cinc anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) 0,8 entre cinc anys i un dia i sis anys.<br />
b) 0,6 entre sis anys i un dia i set anys.<br />
c) 0,4 entre set anys i un dia i vuit anys.<br />
d) 0,2 entre vuit anys i un dia i nou anys.<br />
e) 0,1 entre nou anys i un dia i deu anys.</div><br />
<br />
El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.<br />
<br />
4. Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions a què es refereix aquest article no són objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, la transmissió d’accions d’una societat quan almenys el 50% de l’actiu de l’entitat esmentada està compost per béns immobles situats a Andorra s’assimila a la transmissió de béns immobles. Per tant, les regles previstes en aquest article i els coeficients correctors per determinar el guany o la pèrdua de capital també seran aplicables en aquesta operació. En el cas en qüestió, en què el consultant ha mantingut la propietat de les accions que són objecte de transmissió durant un període superior a deu anys, el guany o la pèrdua resultant de l’operació no s’haurà d’integrar en la base de tributació de l’impost.<br />
<br />
Pel que fa a l’obligació d’efectuar el pagament a compte, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_51_bis" rel="external">mateixa Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_51_bis" rel="external">article 51 bis</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 51 bis. <em>Pagaments a compte en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes esmentats a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_27_bis" rel="external">lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis</a>.<br />
<br />
2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.<br />
<br />
3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5</a>.”</div><br />
<br />
Tenint en compte aquest article, considerant que el consultant ha mantingut la propietat d’aquestes accions durant un període de temps superior a deu anys i, per consegüent, no ha d’integrar a la seva base de tributació la renda que es derivi d’aquesta operació, en el cas en qüestió no hi ha lloc a efectuar el pagament a compte.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-30T16:01:03+00:00</published>
    <updated>2024-10-30T16:01:03+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D702"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D702</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=701" data-type="trackeritem" data-object="701">CV0320-2024 Consulta vinculant a tributs, del 16 de juliol del 2024, en relació amb l’aplicació de l’exempció per l’adquisició de béns immobles per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de l’adquirent</a><br />Data document:: 16/07/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Plusvàlues Immobiliàries<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_l_exempci_per_l_adquisici_de_b_ns_immobles_per_desenvolupar-hi_una_activitat_mercantil_professional_comercial_o_industrial_per_part_de_la_persona_jur_dica_adquirent.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de l’exempció per l’adquisició de béns immobles per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona jurídica&nbsp;adquirent.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_l_exempci_per_l_adquisici_de_b_ns_immobles_per_desenvolupar-hi_una_activitat_mercantil_professional_comercial_o_industrial_per_part_de_la_persona_jur_dica_adquirent." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable360-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable360">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0320-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">16/07/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">§ Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Consultants:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Societat A<br />
Societat B</div><br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’aplicació de les exempcions previstes a l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària al Principat d’Andorra en el cas en qüestió.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> (d’ara en endavant, “LIIEI”).<br />
<br />
Decret 76/2024, del 28-2-2024, pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> (d’ara en endavant, “Reglament”)<br />
<br />
Manifestacions prèvies:<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no ‘està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o qualificació tributària que correspongui al cas plantejat a la Consulta;<br />
Que la Consulta que us presentem, es refereix al període impositiu 2024 i següents.</div><br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FET:<br />
<br />
La societat A, (d’ara endavant, “l’Adquirent”) és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, i degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.<br />
<br />
Les participacions que formen el capital social de l’Adquirent són propietat de dues persones físiques no residents al Principat d’Andorra, en la mateixa proporció del 50 per cent de les participacions (d’ara en endavant, “els Inversors” o “els Socis”).<br />
<br />
Els Inversors també són propietaris, en la mateixa proporció del 50 per cent, de les participacions constitutives del capital social de la societat andorrana B, (d’ara endavant la societat explotadora), degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.<br />
<br />
Els Inversors, en representació de l’Adquirent i de l’Explotadora, estan negociant l’adquisició d’un bé immoble situat al territori del Principat d’Andorra. L’Immoble en qüestió serà destinat a establiment hoteler. En aquest punt cal afegir que dit immoble ja ha estat utilitzat com a hotel amb anterioritat, i la seva distribució i estructura es troba actualment capacitada per desenvolupar l’activitat d’establiment hoteler. Per tant, no es tracta en cap cas d’un immoble destinat a ús residencial o d’habitatge.<br />
<br />
Tanmateix, per arribar a l’escenari exposat, els Socis plantegen l’execució de les següents dues operacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>L’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent, amb la finalitat de llogar-lo a l’Explotadora.<br />
L’explotació de l’Immoble dedicat a l’activitat hotelera i hoteleria per part de l’Explotadora.</div><br />
<br />
El motiu de l’estructura plantejada en la que una societat adquireix el bé immoble (això és, l’Adquirent) i l’altra societat explota el bé immoble dedicant-lo a l’activitat hotelera i hoteleria (això és, l’Explotadora) és el motiu econòmic raonable de la separació de riscos entre el negoci hoteler i la titularitat del bé immoble. Aquesta estructura és una pràctica molt habitual pels Inversors en altres negocis d’inversió hotelera realitzats arreu del món.<br />
<br />
Així doncs, en l’escenari plantejat, l’Adquirent seria la societat que adquireix el dret de propietat del bé immoble i la mateixa que llogaria l’actiu a l’Explotadora, societat que l’explotaria econòmicament, sent tant una com altra societats vinculades per compartir els mateixos socis en la mateixa proporció participativa.<br />
<br />
L’Immoble en qüestió mai ha sigut destinat a ús residencial en el passat.<br />
<br />
Així mateix, cal ressaltar que es tractaria d’una activitat empresarial lligada a la creació de llocs de treball, això és, per la impossibilitat objectiva actualment de dur-la a terme sense crear llocs de treball, doncs els Inversors preveuen l’obertura de l’hotel durant més dies al llarg de l’any en comparació amb el nombre d’hotels actuals.<br />
<br />
A més, val a dir que l’Adquirent mantindria la propietat de l’Immoble durant un termini superior a 10 anys.<br />
<br />
En aquest context, l’Adquirent i Explotadora es qüestionen la possibilitat d’aplicar l’exempció de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra sobre l’adquisició de l’Immoble, per motiu de la seva utilització en el desenvolupament d’una activitat econòmica de caràcter mercantil o comercial, com és l’activitat d’explotació hotelera.<br />
<br />
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
L’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària (d’ara en endavant, “IIEI”) és un impost de naturalesa indirecta que grava la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. En concret, l’IIEI es tracta d’un gravamen progressiu en funció del nombre d’unitats immobiliàries que posseeixen les persones físiques i jurídiques no residents al Principat d’Andorra (des de la data d’entrada en vigor de la LIIEI) que realitzin la inversió estrangera immobiliària.<br />
<br />
Així mateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a> inclou, mitjançant <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DF1" rel="external">disposicions finals</a>, modificacions a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’Inversió Estrangera al Principat d’Andorra</a> (en endavant, “LIE”) per tal de redefinir el concepte d’inversió estrangera, amb la finalitat d’incorporar-hi nous subjectes que esdevenen, alhora subjectes obligats de l’IIEI.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">article 1 de la LIE</a> entén que<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] es consideren inversions estrangeres al Principat d’Andorra les adquisicions, per qualsevol títol de béns situats al Principat d’Andorra per part de:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article [...]”</div></div><br />
<br />
A més, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">article 1 de la LIE al seu apartat 2</a>, introdueix un aclariment sobre la definició del terme “participació estrangera”, la qual seria d’aplicació als Inversors. En concret preveu el següent literal:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] 2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin resident o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg [...]”</div><br />
<br />
Segons aquesta definició, els Inversors tindrien la consideració d’inversions estrangers d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a>.<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_13" rel="external">article 13 de la LIE</a> defineix la inversió en immobles<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] les inversions que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, la promoció urbanística o immobiliària i les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra [...]”.</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_14" rel="external">article 14.1 de la LIE</a> preveu que estan subjectes a autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones, físiques o jurídiques, enumerades a l’article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">1.1 a), b), d), e) i f)</a>”.</div><br />
<br />
En conseqüència, l’Adquirent haurà de sol·licitar una autorització d’inversió estrangera per tal de poder adquirir l’Immoble.<br />
<br />
En aquest mateix sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5 de la LIIEI</a> determina els obligats tributaris de l’IIEI, entre els quals, es preveuen els següents quan obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“[...] d) “Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article. [...]”</div></div><br />
<br />
En la mateixa línia que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">LIE</a>, aquest mateix <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5 de la LIIEI</a> preveu la mateixa definició sobre el terme “participació estrangera”, la qual seria d’aplicació als Inversors:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg [...]”.</div><br />
<br />
En conseqüència, l’Adquirent entén que es considerada obligada tributària de l’IIEI per l’adquisició de l’Immoble.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">LIIEI</a>, al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4</a>, preveu una sèrie d’exempcions de l’IIEEI, entre les quals es determina que quedaran exemptes de l’IIEI les adquisicions de béns immoble per societats andorranes participades, directa o indirectament, per no-residents sempre que sigui per desenvolupar una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per l’adquirent i es compleixin unes determinades condicions:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“[...] g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixi cumulativament totes les següents condicions:<br />
<div class='sagnatnou'>i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;<br />
ii) Que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i<br />
iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.<br />
iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.”</div></div></div><br />
<br />
Atenent als requisits establerts per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a>, a continuació es procedeix a analitzar el seu compliment per part de l’Adquirent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>L’Adquirent és una societat andorrana participada pels Inversors, dues persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
L’Adquirent té la intenció de mantenir la propietat de l’Immoble durant un termini mínim de deu anys.<br />
L’Immoble, inicialment, ja s’explotava per a ús hoteler, de manera que en cap cas es trobava destinat a ús residencial o d’habitatge.<br />
L’Adquirent adquireix un bé immoble situat a territori andorrà per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial. En aquest sentit, tot i que l’activitat hotelera que es desenvoluparà a l’Immoble serà realitzada efectivament per l’Explotadora, cal recordar que l’Adquirent i l’Explotadora són societats bessones participades en la mateixa proporció pels Inversors, sent la única raó d’aquesta estructura la separació de riscos exposada als antecedents.<br />
A més, l’activitat que es desenvoluparà a l’Immoble en cap cas serà la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles sinó que, tal i com s’ha detallat en el cos de la present consulta vinculant, l’Immoble serà explotat com a un establiment hoteler per part de l’Explotadora.<br />
L’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent es troba directament lligada a la creació de llocs de treball, doncs a diferència de la situació prèvia de l’Immoble en la que l’explotació de l’hotel preexistent es realitzava només per temporada, l’Explotadora preveu obrir l’hotel ininterrompudament tot l’any, per la qual cosa necessitarà incrementar el volum de treball de la mà d’obra. L’Explotadora planteja assolir aquest objectiu bé mitjançant un increment del nombre total d’hores emprades pels treballadors, bé mitjançant un increment del nombre total de treballadors en plantilla, o bé en els dos sentits alhora.</div><br />
<br />
En conclusió, l’Adquirent entén que l’adquisició de l’Immoble quedarà subjecta i exempta de l’IIEI per complir amb tots els requisits previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a>.<br />
<br />
En aquest sentit, val a dir que, davant de l’escenari en el que els Inversors no implementessin l’estructura empresarial de separació de riscos i l’adquisició de l’Immoble la efectués la mateixa societat que realitzarà l’explotació hotelera (això és, l’Explotadora), interpreta aquesta part que l’adquisició de l’Immoble quedaria subjecta i exempta de l’IIEI en atenció al compliment de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a>.<br />
<br />
Tanmateix, en tant que societats bessones (això és, l’Adquirent i l’Explotadora) participades en la mateixa proporció pels mateixos socis, (això són, els Inversors), l’Adquirent entén que es podria entendre complerts els requisits previstos a l’article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">4.g)i. I 4.g.iv) de la LIIEI</a>, i entendre’s complerts tots els requisits, de manera cumulativa, perquè sigui aplicable l’exempció amb relació a l’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent.<br />
<br />
Per altra banda, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament</a> preveu, al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A#Article_5" rel="external">article 5.5</a>, una sèrie d’obligacions posteriors a l’aplicació de l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“[...] 5. Anualment, durant el primer semestre i mentre no s’extingeixi el període de deu anys lligat a l’exempció, per tal d’acreditar el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial, el beneficiari de l’exempció ha de presentar:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Documentació que justifiqui el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial.<br />
b) Documentació que acrediti la creació de llocs de treball i el manteniment d’aquests llocs.<br />
c) Documentació que acrediti la propietat dels béns immobles o drets reals d´ús sobre aquests béns, les concessions, la participació en societats o les altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles. [...]”.</div></div><br />
<br />
En aquest sentit, l’Adquirent entén que seria suficient per donar compliment l’obligació anual prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A#Article_5" rel="external">article 5.5 del Reglament</a>, l’aportació, mitjançant una sol·licitud genèrica davant del Departament de Tributs i de Fronteres, de la següent documentació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Com a “Documentació que justifiqui el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial”, serà suficient l’aportació de les declaracions de l’Impost General Indirecte presentades per l’Adquirent.<br />
Com a “Documentació que acrediti la creació de llocs de treball i el manteniment d’aquests llocs”, serà suficient l’aportació del llistat d’assegurats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per part de l’Adquirent.<br />
Com a “Documentació que acrediti la propietat dels béns immobles o drets reals d’ús sobre aquests béns, les concessions, la participació en societats o les altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles”, podria aportar-se una Nota Marginal emesa per un Notari del Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal realitzada per part de l’Adquirent al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades més amunt, així com els criteris exposats al llarg de la present Consulta Vinculant, els quals consultem sobre la seva confirmació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació de l’aplicació de l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a> a l’Adquirent en l’adquisició de l’Immoble.<br />
En concret, confirmació del compliment del requisit previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a> en l’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent davant de l’escenari de que l’activitat hotelera que es desenvoluparà a l’Immoble serà realitzada efectivament per l’Explotadora, prenent en consideració que ambdues societats tenen els mateixos Socis, ostentant aquests el mateix percentatge de participació en ambdues societats.<br />
Confirmació de l’aplicació de l’exempció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a> a l’Explotadora davant de l’escenari en el que els Inversors no implementessin l’estructura empresarial de separació de riscos i l’adquisició de l’Immoble la efectués la mateixa societat que realitzarà l’explotació hotelera.<br />
Davant de l’aplicació de l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g) de la LIIEI</a>, en cas de no complir-se amb el requisit relatiu al manteniment de la propietat immobiliària durant el termini mínim de 10 anys estipulat en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">apartat ii) de l’article 4.g) de la LIIEI</a>, comportaria la pèrdua de l’exempció i, en conseqüència, l’obligació de liquidar l’impost. En aquest cas, confirmació de si el deute tributari inclouria també els interessos de demora.<br />
Aclariment i/o exemples de quina seria la documentació suficient per donar compliment l’obligació anual prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A#Article_5" rel="external">article 5.5 del Reglament</a> i si el mètode d’aportació es podria realitzar mitjançant una sol·licitud genèrica davant del Departament de Tributs i de Fronteres.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la primera i segona qüestions, sobre la possibilitat que l’adquisició del bé immoble adquirit per la societat consultant participada per persones no residents pugui estar exempta de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, primerament la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quant a la constitució del fet generador i la consideració d’obligat tributari, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">5.d</a> preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.<br />
<br />
[...]</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, tenint en compte que la societat consultant està íntegrament participada per persones que no són residents a Andorra, l’adquisició de l’immoble que efectuarà la consultant estarà subjecta a l’impost i l’obligat tributari serà la mateixa consultant que actua com adquirent.<br />
<br />
Altrament, la norma esmentada a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4</a> estableix una sèrie d’operacions que estan exemptes. Concretament, l’apartat g preveu una exempció aplicable a l’adquisició d’immobles quan es compleixen unes determinades circumstàncies. Aquest article disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixin cumulativament totes les següents condicions:<br />
<div class='sagnatnou'>i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;<br />
ii) que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i<br />
iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.<br />
iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.</div></div><br />
<br />
En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost que es liquidarà al tipus previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_8" rel="external">article 8.1.a).i)</a>.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, sobre l’aplicació de les normes tributàries</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Interpretació de les normes</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.<br />
<br />
2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.<br />
<br />
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Segons es desprèn de la informació proporcionada, la societat adquirent de l’immoble el llogarà a una altra societat, que serà qui l’explotarà com a establiment hoteler. Tenint en compte que una de les condicions, entre altres, és que l’adquirent desenvolupi mitjançant l’immoble adquirit una activitat mercantil, que la societat adquirent de l’immoble llogarà a una altra societat, que serà qui l’explotarà, i que les normes tributàries s’han d’aplicar segons els seus termes estrictes sense admetre analogia, en el cas exposat no serà aplicable l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g</a>.<br />
<br />
Quant a la tercera qüestió, si l’explotació hotelera l’efectua la mateixa societat adquirent que és l’obligat tributari de l’impost, en aquest cas, i sempre que es compleixen la resta de condicions, serà aplicable aquesta exempció.<br />
<br />
Pel que fa a la quarta qüestió, en el supòsit que sigui aplicable l’exempció i no es compleixi el requisit mínim de manteniment de la propietat de l’immoble, l’adquisició estarà subjecta a l’impost i s’aplicarà el tipus de gravamen que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_8" rel="external">article 8</a>.<br />
<br />
Respecte a l’aplicació de l’interès de demora, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">article 23.1.a</a> estableix el següent.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 23. <em>Interès moratori</em></strong><br />
<br />
1. L’interès moratori és una obligació accessòria generada pel retard en:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El pagament del deute tributari per part de l’obligat tributari o del subjecte infractor.”</div></div><br />
<br />
Tenint en compte aquests articles, quan no es compleixi el requisit relacionat amb la durada de la propietat per part de l’adquirent de l’immoble i es perdi l’exempció es produirà un retard en el pagament del deute tributari, que generarà l’interès moratori corresponent.<br />
<br />
Respecte a la cinquena qüestió, sobre la documentació que ha de presentar l’obligat tributari que s’hagi beneficiat de l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4.g</a>, el Decret 76/2024, del 28-2-2024, pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A" rel="external">Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20240228A#Article_5" rel="external">article 5</a>, desenvolupa els requisits per mantenir aquesta exempció:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Exempcions</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Per a l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_4" rel="external">article 4, lletra <em>g</em> de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, la persona ha de presentar una sol·licitud en el lloc i de la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.<br />
<br />
3. La persona sol·licitant ha de presentar la sol·licitud esmentada en un termini màxim de deu dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera en immobles.<br />
<br />
4. L’Administració tributària ha de resoldre la sol·licitud d’exempció amb caràcter previ a la resolució de la sol·licitud d’inversió estrangera immobiliària presentada al ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.<br />
<br />
En el termini d’un mes, a comptar de l’adquisició, s’ha de presentar una còpia simple de l’escriptura pública d’adquisició.<br />
<br />
5. Anualment, durant el primer semestre i mentre no s’extingeixi el període de deu anys lligat a l’exempció, per tal d’acreditar el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial, el beneficiari de l’exempció ha de presentar:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Documentació que justifiqui el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial.<br />
b) Documentació que acrediti la creació de llocs de treball i el manteniment d’aquests llocs.<br />
c) Documentació que acrediti la propietat dels béns immobles o drets reals d’ús sobre aquests béns, les concessions, la participació en societats o les altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles.</div><br />
<br />
6. L’Administració tributària es reserva el dret de demanar qualsevol informació o documentació complementària per al control de les exempcions.”</div><br />
<br />
En referència a aquesta qüestió no es pot fer una llista exhaustiva dels documents que justifiquin aquestes condicions. Tanmateix, aquesta documentació haurà de contenir informació congruent que acrediti de forma fefaent el compliment de totes i cadascuna de les condicions esmentades per mantenir aquesta exempció. Així mateix, sempre que no hi hagi un formulari específic a aquests efectes, la documentació s’haurà de presentar amb la sol·licitud genèrica.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-30T11:50:45+00:00</published>
    <updated>2024-10-30T11:50:45+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D701"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D701</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=700" data-type="trackeritem" data-object="700">Sentència 12-2024 del TSJA. IGI. Declaracions substitutives presentades pel contribuent fora de termini generen interessos i recàrrecs.</a><br />Data document:: 25/03/2024<br />Impostos relacionats:: IGI, Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_12-2024_del_TSJA._IGI._Declaracions_substitutives_presentades_pel_contribuent_fora_de_termini_generen_interessos_i_rec_rrecs.">Sentència 12-2024 del TSJA. IGI. Declaracions substitutives presentades pel contribuent fora de termini generen interessos i&nbsp;recàrrecs.<a href="#Sent_ncia_12-2024_del_TSJA._IGI._Declaracions_substitutives_presentades_pel_contribuent_fora_de_termini_generen_interessos_i_rec_rrecs." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> Els fets que motiven aquesta sentència provenen de l’estimació prèvia pel Tribunal de Batlles del recurs interposat per l’agent contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que desestimava el recurs administratiu contra el recàrrec i els interessos moratoris generats per la presentació extemporània de la declaració de l’IGI corresponent al primer semestre de l’exercici de 2020.<br />
<br />
Els fets rellevants són que, a causa d’un suposat error en el portal web del Departament de Tributs i Fronteres, l’autoliquidació d’IGI corresponent al segon semestre de 2020 va incloure a la casella de compensació de quotes interiors l’import de 63.519,10 euros que s’havia generat en el primer semestre de 2019 i que ja havia estat compensat. En conseqüència, el contribuent va obtenir una devolució indeguda per un import total de 63.080,70 euros.<br />
<br />
En adonar-se, va acudir de forma presencial al Departament de Tributs i de Fronteres per presentar novament i amb les dades correctes, l’autoliquidació del segon semestre del 2020, i en aquell moment l’agent de Tributs va calcular el recàrrec per un import de 6.351,91 euros, més un interès de 380,19 euros.<br />
<br />
En aquesta sentència el Tribunal Superior de Justícia rebutja considerar que en els supòsits de rectificació i substitució no resulti d’aplicació l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_24" rel="external">art. 24 de la LBOT</a> relatiu al recàrrecs per presentació extemporània de la declaració o autoliquidació. Per tant, el contribuent vindrà obligat a satisfer els recàrrecs i interessos corresponents.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel Govern i revocar la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, sentència núm. 46-2023, del 11 de setembre de 2022).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong> IGI. Declaracions substitutives presentades pel contribuent fora de termini generen interessos i recàrrecs<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000077/2023<br />
ORIGEN.- 1000038/2022 - 0<br />
NIG: 5300545320220000063<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_12-2024">SENTÈNCIA 12-2024<a href="#SENT_NCIA_12-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocat: Sra. MBV</div><br />
<strong>Apel·lat: V, SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocada: JGI</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable361-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable361">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 25 de març de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació núm. <strong>0000077/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.</strong> La societat V, SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària núm. 342340/2022, de data 30 de maig del 2022, que desestimava el recurs administratiu contra el recàrrec i els interessos moratoris generats per la presentació extemporània de la declaració de l’IGI corresponent al primer semestre de l’exercici de 2020.<br />
<br />
<strong>2.</strong> En la sentència núm. 46-2023, del 11 de setembre, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la part agent per considerar que, essent una autoliquidació una declaració de l’obligat tributari, malgrat aquesta es realitzés mitjançant models normalitzats i, a través del portal del propi Departament, les dades errònies que s’hi consignaven i validaven, a ell només li poden ser imputables, més quan no consta que comuniqués aquesta incidència a l’Administració. A la sentencia es considera també que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_24" rel="external">article 24 de la LBOT</a> no preveu “<em>l’aplicació de recàrrecs en el supòsit específic de rectificació i substitució d’autoliquidacions <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2014021#Article_82" rel="external">art. 82 de la LBOT</a>), essent que l’autoliquidació de l’IGI pel període de referència -malgrat contenir errors- sí que es va presentar en temps i forma, el recàrrec aplicat del 10% sobre la quota tributària s’ha d’anul·lar per no ésser ajustat a Dret i, d’igual forma ho han de ser els interessos moratoris que s’han establert sobre la mateixa base</em>”.<br />
<br />
<strong>3.</strong> En el seu escrit d'apel·lació el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_24" rel="external">art. 24 de la Llei de Bases de l’Ordenament Tributari</a> obliga a la imposició de recàrrecs en cas de declaracions fora de termini que suposen el pagament d’un deute tributari.<br />
- Quan la societat V, SLU regularitza la seva situació i presenta l’autoliquidació complementaria, en data 16/02/2022, aquesta autoliquidació substitueix la presentada amb anterioritat, el període de pagament voluntari de la qual finalitzava el 31/01/2021, per la qual cosa era extemporània i genera interessos.<br />
- El concepte de declaració tributària és un concepte ampli que inclou qualsevol tipus de documentació en la que l’obligat tributari comunica una informació per l’aplicació de tributs, i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_24" rel="external">art. 24 LBOT</a> no distingeix cap categoria de declaracions.</div><br />
<br />
<strong>4.</strong> En la seva contesta, la societat V, SLU estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La declaració presentada al seu dia va ser correcta.<br />
- El programa informàtic de Tributs no permetia al contribuent canviar la dada relativa a la quantitat a compensar en concepte d’IGI de períodes anteriors, sinó únicament informar de l’IGI repercutit i de l’IGI suportat.<br />
- Quan se’n va adonar de l’error patit per Tributs -que, segons diu, és conseqüència del mal funcionament del programa informàtic-, es va posar en contacte amb l’Administració per tal de procedir al retorn de la quantitat indegudament transferida.<br />
- No pot ser que el defectuós funcionament de l’Administració tributària suposi pel contribuent l’obligació de pagar interessos.<br />
- V, SLU s’ha limitat a seguir les indicacions dels funcionaris per solucionar un problema, que es va generar pel mal funcionament del programa informàtic.<br />
- No procedeix l’aplicació d’interessos i recàrrecs en el cas de substitució d’autoliquidacions.<br />
- S’han d’imposar les costes al Govern.</div><br />
<br />
<strong>5.</strong> En el tràmit de conclusions, ambdues parts van confirmar les seves al·legacions.<br />
<br />
<strong>6.</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer. Competència</strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon. El sistema de funcionament de l’IGI</strong><br />
<br />
Segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_1" rel="external">art. 1 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a> (en endavant LIGI), l’IGI és un tribut de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, així com de les importacions de béns, sense perjudici de les operacions no subjectes i les excepcions que a la pròpia llei s’estableixen.<br />
<br />
Estan subjectes a aquest impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o  professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_4" rel="external">art. 4 LIGI</a>).<br />
<br />
La base de tributació de l’impost està constituïda per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes procedent del destinatari o de terceres persones <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_47" rel="external">art. 47 LIGI</a>), si bé els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_61" rel="external">art. 61.1 LIGI</a>), tot i que només poden deduir-se l’IGI els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals, i no el consumidor final. Per això, l’IGI -com l’IVA a la UE- és un impost “neutre” per l’empresari.<br />
<br />
El dret a la deducció neix en el moment en què es meriten les quotes deduïbles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_66" rel="external">art. 66</a>).<br />
<br />
Ara bé, segons disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_67" rel="external">art. 67 de la LIGI</a>, en les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades, i el dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret. Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat. No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_70" rel="external">articles 70, 71 i 72 de la mateixa llei</a>.<br />
<br />
Es preveu també a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">LIGI</a> <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_69" rel="external">art. 69</a>) la possibilitat de rectificar les deduccions, rectificació que és obligatòria quan implica una minoració de l’import inicialment deduït.<br />
<br />
La rectificació de deduccions originada per la prèvia rectificació de l’import de les quotes inicialment suportades s’efectua de la manera següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan la rectificació determini un increment de l’import de les quotes inicialment deduïdes, pot efectuar-se a la declaració corresponent al període impositiu en què l’obligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en què es rectifiquin les quotes inicialment repercutides, o bé en les declaracions liquidacions següents, sempre que no hagin transcorregut tres anys des de la  meritació de l’operació o, si fos el cas, des de la data de la modificació de la base de tributació de l’operació.<br />
b) Quan la rectificació determini una minoració de l’import de les quotes inicialment deduïdes, i atès que la rectificació es basa en un error fonamentat en dret o en les causes que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_49" rel="external">article 49 de la LIGI</a>, la rectificació s’ha d’efectuar en la declaració corresponent al període impositiu en què l’obligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en què es rectifiquen les quotes inicialment suportades. En qualsevol altre supòsit, l’obligat tributari ha de presentar una declaració rectificativa del període corresponent a la qual serà d’aplicació el recàrrec i els interessos legals pertinents.</div><br />
<br />
Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’IGI repercutible en el període per les quotes de l’IGI que tinguin el caràcter de deduïbles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_78" rel="external">art. 78 LIGI</a>).<br />
<br />
I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A#Article_31" rel="external">art. 31 del Reglament de l’IGI</a> disposa que han de ser els mateixos obligats tributaris els que han de realitzar la determinació del deute tributari mitjançant declaracions de liquidació (o autoliquidacions), i el període es determina en funció de la xifra anual de negocis:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.<br />
b) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.<br />
c) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions, es fan mensualment.<br />
d) Quan l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen les lletres anteriors.</div><br />
<br />
<strong>Tercer. Fets rellevants</strong><br />
<br />
La part agent és una societat patrimonial i declara l’IGI mitjançant declaració tributària (o autoliquidació) i amb periodicitat semestral, (així es diu al foli 2 de l’escrit de demanda), i s’infereix de les seves al·legacions, que la seva activitat única és el lloguer d’immobles, que és una operació no subjecta al referir tribut d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">art. 6.1.a de la LIGI</a>. No consta al procediment l’import net de la xifra anual de negoci del conjunt d’activitats, tot i que es pot presumir que és inferior a 250.000 euros, compte tingut que ambdues parts accepten que l’agent havia de presentar la declaració de l’IGI els  mesos de gener i juliol de cada any (dada que, com s’ha vist al fonament jurídic anterior, determina el període de liquidació).<br />
<br />
Sí que es coneixen, però, les dades de les autoliquidacions presentades pel contribuent:<br />
<br />
<div class='ample850 lletra90'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable362-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable362">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 17%;"><div style="text-align: center;">Període</div></td>			<td style=" width: 17%; text-align: center;"><div style="text-align: center;">Data presentació</div></td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;"><div style="text-align: center;">IGI repercutit</div></td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;"><div style="text-align: center;">IGI suportat</div></td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;"><div style="text-align: center;">Compensació quotes anteriors</div></td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;"><div style="text-align: center;">Import liquidació</div></td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 17%;">Primer semestre 2019</td>			<td style=" width: 17%; text-align: center;">17/07/2019</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">0</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">63.519,10</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">0</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">-63.519,10</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 17%;">Segon semestre 2019</td>			<td style=" width: 17%; text-align: center;">31/07/2020</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">0</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">61,11</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">63.519,10</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">-63.580,21</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 17%;">Primer semestre 2020</td>			<td style=" width: 17%; text-align: center;">23/07/2020</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">0</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">50,07</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">63.519,10</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">-63.569,17</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 17%;">Segon semestre 2020</td>			<td style=" width: 17%; text-align: center;">28/01/2021</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">0</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">71,34</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">-63.569,17</td>			<td style=" width: 17%; text-align: right;">-63.640,51</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
La societat agent va presentar còpia d’aquestes autoliquidacions amb la seva demanda (documents 4a), 4b), 6a) i 6b), que obren als folis 29 i següents de les actuacions).<br />
<br />
A l’escrit de demanda es diu que V,SL va presentar les autoliquidacions telemàticament al programa informàtic de Tributs en el portal tributari accessible a la seva web.<br />
<br />
Com es pot comprovar amb el quadre anterior, l’autoliquidació corresponent al segon semestre de 2019, que s’havia d’haver presentat el mes de gener de 2020, es va presentar amb retard, concretament el 31/07/2020, i, a més, es va presentar amb posterioritat a la del primer semestre de 2020 (que es va presentar el 23/07/2020, i, per tant, dins de termini), i això va produir una distorsió, ja que, com explica la part agent a la seva demanda -i no s’ha desmentit per la representació del Govern-, quan es presentava una autoliquidació a la web de Tributs a traves del programa informàtic, s’informava de forma automàtica la casella relativa a la compensació per quotes anteriors i el programa no permetia modificar-la. Per això, quan el dia 23/07/2020 es va presentar l’autoliquidació del primer semestre de 2020, al sistema apareixia la xifra de la compensació de quotes (63.519,10 euros) que en realitat era la que corresponia pel segon semestre del 2019, però quan vuit dies desprès (el 31/07/2020) es va presentar l’autoliquidació del segon semestre del 2019, el programa informàtic va tornar a consignar la quantitat 63.519,10 (que era la que figurava a la declaració del primer semestre del 2019, que és el semestre anterior a la autoliquidació que es presentava), sense tenir en compte que aquesta quantitat ja havia estat compensada al primer semestre de 2020.<br />
<br />
I aquest error en la compensació de quotes anteriors es va arrossegar també al segon semestre de 2020.<br />
<br />
La societat agent també va aportar amb la seva demanda els comprovants bancaris de les dues transferències rebudes de Tributs (folis 35 i 38 de les actuacions):<br />
<br />
<div class='ample600 lletra90'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable363-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable363">	<tbody>		<tr>			<td>Període liquidació</td>			<td>Data transferència</td>			<td>Import</td>		</tr>		<tr>			<td>Segon semestre 2019</td>			<td>23/10/2020</td>			<td>61.844,17</td>		</tr>		<tr>			<td>Segon semestre 2020</td>			<td>30/04/2021</td>			<td>63.080,70</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Per tant, el contribuent va estar informat el 23/07/2020 de la quantitat que es compensava a l’autoliquidació del primer semestre del 2020. A més, el 23/10/2020 Tributs li va retornar la quantitat corresponent al segon semestre de 2019 (que era la correcta), i el 30/04/2021 que se li va fer una altra transferència, prèvia sol·licitud del contribuent, per import de 63.080,70 euros, corresponent, segons l’extracte bancari, al segon semestre de 2020, que ja no era correcta.<br />
<br />
I no fou fins el dia 16/02/2022, que la part agent va acudir de forma presencial al Departament de Tributs i de Fronteres per presentar novament i amb les dades correctes, l’autoliquidació del segon semestre del 2020 (folis 71 i següents de les actuacions), i en aquell moment l’agent de Tributs va calcular el recàrrec (aplicant un 10%) per un import de 6.351,91 euros, més un interès de 380,19 euros, tot informant que es podia interposar recurs davant la Comissió Tècnica Tributària en el termini d’un mes.<br />
<br />
I l’endemà, dia 17/02/2022, un assessor de la societat agent es va posar en contacte amb un treballador de l’oficina de Recaptació de Tributs, mitjançant un correu electrònic (del qual no s’ha adjuntat el text entre la documentació aportada amb la demanda) i, en resposta a aquest correu, el treballador de Recaptació li va indicar que, al seu parer, en el recurs haurien de dir que hi havia un error informàtic, compte tingut que el sistema va proposar compensar dues vegades el mateix import, i que sense aquest error mai haurien tingut una segona devolució al seu favor. La conversació entre ambdós interlocutors continua en termes col·loquials a la cadena de correus incorporada als folis 39 i següents de les actuacions.<br />
<br />
El recurs administratiu interposat per l’agent en data 03/03/2022 (foli 74) es va fonamentar en el funcionament del sistema informàtic, i s’invoca la seva bona fe per “<em>tornar uns diners que no ens pertanyen</em>”.<br />
<br />
<strong>Quart. Resolució del cas</strong><br />
<br />
De les al·legacions d’ambdues parts formulades als escrits de demanda i de contestació s’infereix que, en efecte, el programa  informàtic no permetia que el contribuent modifiqués la compensació de quotes per exercicis anteriors, i que el programa estava configurat, com no podia ser d’una altra manera, partint de la base que els contribuents presentarien per ordre cronològic les seves autoliquidacions, és a dir, sense que es presentés cap autoliquidació d’un període anterior desprès de les posteriors, configuració que respon al funcionament de l’IGI que s’ha explicat al fonament segon.<br />
<br />
Per això, tot i que, amb caràcter general, es pot acceptar la tesi que recull la sentència apel·lada -és a dir, que, essent una autoliquidació una declaració de l’obligat tributari, malgrat aquesta es realitzés mitjançant models normalitzats i, a través del portal del propi Departament, les dades errònies que s’hi consignaven i validaven a ell només li poden són imputables, més quan no consta comuniqués aquesta incidència a l’Administració-, en aquest cas concret no es tracta només que el contribuent utilitzés un model normalitzat, sinó que ho va fer fent ús d’una aplicació informàtica que no permetia cap canvi en la casella corresponent a la compensació de l’IGI per quotes anteriors. Sembla que actualment a la presentació telemàtica de les autoliquidacions el contribuent -o el seu representant-, es pot variar la xifra de la quantitat a compensar per períodes anteriors.<br />
<br />
Ara bé, també és cert que l’error en les quotes del primer i segon semestre del 2020 deriva també de la presentació extemporània de l’autoliquidació del segon semestre del 2019 (es va presentar el 31/07/2020, quan s’havia d’haver presentat el mes de gener de 2020), i, especialment, del fet que l’autoliquidació del primer semestre de 2020 es va presentar abans que la del segon semestre del 2019, fent que el càlcul de la quota d’IGI, que és la diferència entre l’IGI repercutit -el que aplica l’empresa per comercialitzar un producte, que desprès ha d’ingressar a l’erari públic-, i l’IGI suportat -el que paga l’empresa per les operacions comercials-, resultés erroni, error que es va mantenir a la autoliquidació del segon semestre del 2020. A més, a la autoliquidació del segon semestre del 2020, V, SL va sol·licitar a Tributs la transferència d’una quantitat a la qual sabia que no tenia dret.<br />
<br />
En efecte, el contribuent va sol·licitar la devolució de l’IGI a retornar corresponent al segon semestre de 2019 per transferència bancària, tot fent constar el número d’IBAN on s’havia de fer la transferència (foli 34), i si bé no va sol·licitar cap devolució per l’autoliquidació del primer semestre del 2020, tot i que sortia -de forma errònia- una quantitat a compensar de 63.569,17 euros, aleshores no va advertir res a Tributs. A més, sí va demanar la devolució en la declaració del segons semestre de 2020 (foli 37), i en aquell moment ja havia d’haver constatat que l’import a compensar per períodes anteriors era erroni.<br />
<br />
I el resultat de tot plegat és que la part agent ha disposat d’uns diners que no li corresponien, com ella va reconèixer al seu recurs administratiu.<br />
<br />
En definitiva, tot i que la societat V,SL considera que l’error en la transferència rebuda va ser causa exclusivament de la configuració del propi programa informàtic, però, sense negar això hagués pogut influir, la realitat és que la intervenció del propi contribuent va ser determinant en el fet que Tributs l’ingressés una quantitat a la qual no tenia dret, i a aquesta mateixa conclusió és a la que arriba la sentència apel·lada.<br />
<br />
Ara bé, la mateixa sentència també considera que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_24" rel="external">article 24 de la LBOT</a> no preveu “l’aplicació de recàrrecs en el supòsit específic de rectificació i substitució d’autoliquidacions <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2014021#Article_82" rel="external">art. 82 de la LBOT</a>), essent que l’autoliquidació de l’IGI pel període de referència -malgrat contenir errors- sí que es va presentar en temps i forma, el recàrrec aplicat del 10% sobre la quota tributària s’ha d’anul·lar per no ésser ajustat a Dret i, d’igual forma ho han de ser els interessos moratoris que s’han establert sobre la mateixa base”.<br />
<br />
I aquesta conclusió no pot ser compartida. En efecte, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_82" rel="external">art. 82 de la LBOT</a> regula els supòsits de rectificació i substitució de declaracions i autoliquidacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>1) La rectificació es pot sol·licitar pel contribuent quan aquest consideri que una autoliquidació perjudica els seus interessos, i, en aquest cas, la devolució reconeguda per l’Administració tributària només genera interessos moratoris a favor de l’obligat tributari quan hagin transcorregut dos mesos des de la sol·licitud de rectificació;<br />
2) I procedirà la substitució quan l’obligat tributari hagi deixat d’ingressar totalment o parcialment la quota de tributació en una autoliquidació anterior, fins i tot un cop excedit el termini voluntari de presentació, per haver-se presentat declaracions amb dades errònies o incompletes, i calgui esmenar-ne els defectes, en tots els casos en els que aquestes declaracions perjudiquin els interessos de l’Administració tributària, bé perquè es sol·licitin devolucions superiors o perquè s’hagin pagat quantitats inferiors a les que correspongui, com a conseqüència d’aquests errors o omissions.</div><br />
<br />
Però aquestes autoliquidacions substitutives d’una anterior, quan es presenten fora del termini per la presentació de la autoliquidació que se substitueix -que és el què ha succeït en aquest cas-, han de ser considerades com tals, és a dir, com a autoliquidacions fora de termini, amb requeriment previ o sense, que, quan impliquin el pagament d’un deute tributari, sí generen interessos segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_24" rel="external">art. 24 de la LBOT</a>.<br />
<br />
De fet, tot i que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_82" rel="external">art. 82</a> no ho reculli de forma expressa, és evident que si la quota que hauria d’haver pagat el contribuent és superior que la que figura a la de l’autoliquidació inicialment presentada, i la autoliquidació rectificativa s’ha presentat fora del termini de presentació de la que es rectifica, la diferència sí genera interessos. Entendre el contrari seria fer de pitjor condició a l‘Administració quan no ha abonat al contribuent en termini la quantitat  a la que té dret, que al particular que ha pagat amb retard la quota d’un impost, sigui el que sigui.<br />
<br />
A més, recordi’s que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_69" rel="external">art. 69 de la LIGI</a>, estableix la possibilitat de rectificar les deduccions, que és obligatòria quan implica una minoració de l’import inicialment deduït.<br />
<br />
Per això, procedeix l’estimació del recurs d’apel·lació presentat per la representació del Govern.<br />
<br />
<strong>Cinquè. Costes</strong><br />
<br />
No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.</strong> Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern contra la sentència núm. 46-2023, del 11 de setembre, el Tribunal de Batlles, que es revoca i es deixa sense efecte.<br />
<br />
<strong>Segon.</strong> Declarar que la resolució recorreguda en la instància és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-30T11:00:02+00:00</published>
    <updated>2024-10-30T11:00:02+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D700"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D700</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=699" data-type="trackeritem" data-object="699">Sentència 65-2023 del TSJA. No és aplicable la Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014 a les infraccions comeses abans de la seva entrada en vigor. Les infraccions sobre requisits de la facturació es cometen en la data d&#039;emissió de la factura</a><br />Data document:: 22/11/2023<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_65-2023_del_TSJA._No_s_aplicable_la_Llei_de_bases_de_l_ordenament_tributari_de_2014_a_les_infraccions_comeses_abans_de_la_seva_entrada_en_vigor._Les_infraccions_sobre_requisits_de_la_facturaci_es_cometen_en_la_data_d_emissi_de_la_factura_incorrecta.">Sentència 65-2023 del TSJA. No és aplicable la Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014 a les infraccions comeses abans de la seva entrada en vigor. Les infraccions sobre requisits de la facturació es cometen en la data d'emissió de la factura&nbsp;incorrecta.<a href="#Sent_ncia_65-2023_del_TSJA._No_s_aplicable_la_Llei_de_bases_de_l_ordenament_tributari_de_2014_a_les_infraccions_comeses_abans_de_la_seva_entrada_en_vigor._Les_infraccions_sobre_requisits_de_la_facturaci_es_cometen_en_la_data_d_emissi_de_la_factura_incorrecta." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte del procés versa sobre el recurs d’apel·lació presentat pel Govern contra l’anul·lació, per part de la Secció administrativa del Tribunal de Batlles, de diverses sancions corresponents a l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.<br />
<br />
El Govern fa les següents al·legacions en el seu recurs d’apel·lació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>1. Si bé admet l’anul·lació de les sancions corresponents a l’impost sobre societats de l’exercici 2012, ja que no els hi era d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014</a>, aquesta sí que era aplicable respecte de les infraccions vinculades al mateix impost i a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals dels exercicis 2013 i 2014 perquè, al seu parer, s’entenen comeses al 28 d’abril 2015.<br />
2. Pel que fa a les sancions per l’incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada respecte dels exercicis 2012 i 2013, al·lega que s’aprecia una manca de col·laboració, ja que la societat disposava d’aquesta informació.<br />
3. Finalment, al·lega que les infraccions per incompliment de les obligacions sobre facturació no poden ser anul·lades, perquè van ser comeses després de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014</a>.</div><br />
<br />
Respecte la primera de les al·legacions el Tribunal assenyala que no resultava d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014</a> perquè la infracció es va consumar en el transcurs de l’any 2014, quan finalitza el període voluntari i encara no havia entrat en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>.<br />
<br />
Respecte de les infraccions per incomplir el deure de lliurar la informació sol·licitada, el Tribunal considera que l’Administració ja es va aplanar anteriorment al contingut de la demanda sobre aquest qüestió, i que en alçada es limita a al·legar que la societat disposava de la documentació requerida i que s’aprecia una manca de col·laboració. Aquest argument genèric no desvirtua l’aplanament que es va efectuar en l’escrit de contestació a la demanda.<br />
<br />
Així mateix, el Tribunal refusa les al·legacions del Govern en relació a les infraccions per incompliment de les obligacions de facturació, que es refereixen als exercicis 2012 i 2013, perquè, en aquelles dates, no havia entrat en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>.<br />
<br />
Finalment, l’apel·lant fa una remissió genèrica a l’escrit de contestació a la demanda, que, segons el Tribunal, no pot ser admesa per ser de caràcter indeterminat i no invocar-se els motius concrets en què es fonamenta la impugnació.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, de 14 de setembre de 2022).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 2000003/2018<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000083/2022<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_65-2023">SENTÈNCIA 65-2023<a href="#SENT_NCIA_65-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: EMG<br />
Advocada: EVC</div><br />
<strong>Apel·lat: C.O. SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. JRH<br />
Advocat: Sr. PCE</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable364-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable364">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ <br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000003/2018</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació de l’entitat C.O SLU va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 17 de novembre de 2017 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia estimat parcialment el recurs formulat contra una anterior resolució de 17 de juliol de 2017 de la Direcció general del Departament de Tributs i Fronteres, per la qual s’havien imposat a l’entitat agent sis sancions de defraudació lleu de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">article 129 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a>, i 12 sancions per infracció simple de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_128" rel="external">article 128.2, apartats e), d) i c) de la mateixa llei</a>, quatre de les quals van ser anul·lades per la Comissió Tècnica Tributària.<br />
<br />
La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 14 de setembre de 2022 va estimar substancialment la demanda de la part agent, i va anul·lar les sancions que li havien estat imposades, excepte les infraccions concernents a la manca de conservació de la documentació comptable, que havien de ser calculades de nou segons les correccions derivades de les noves liquidacions a efectuar.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Si bé admet l’anul·lació de les sancions corresponents a l’impost sobre societats de l’exercici 2012, ja que no els és d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014</a>, aquesta sí que ho és respecte de les infraccions vinculades al mateix impost i a l’impost sobre la renda dels no residents fiscals dels exercicis 2013 i 2014, que s’entenen comeses el 28 d’abril de 2015.<br />
b) No calia donar tràmit a l’agent sobre la hipotètica aplicació de la norma posterior més favorable, ja que va tenir l’oportunitat d’al·legar sobre la proposta de sanció, que informava de les possibles infraccions comeses, dels preceptes legals infringits i de les sancions corresponents.<br />
c) Quan a les sancions per l’incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada respecte dels exercicis 2012 i 2013, es pot apreciar una manca de col·laboració, ja que la societat disposava d’aquesta informació.<br />
d) Les infraccions per incompliment de les obligacions sobre facturació no poden ser anul·lades, perquè van ser comeses després de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014</a>, i  l’agent no facturava a persones físiques, sinó a societats del seu grup empresarial.</div><br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació de l’entitat C.O SLU s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Era improcedent concedir al Govern una pròrroga per formalitzar el recurs d’apel·lació, per la qual cosa aquest ha de ser rebutjat.<br />
b) Quant a les sancions relatives a l’impost sobre societats i a l’impost sobre la renda de no residents fiscals, no és aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>, ja que aquelles corresponen als exercicis 2012 i 2013, i no és cert que les infraccions es cometessin el 28 d’abril de 2015, com afirma la contrapart.<br />
c) Respecte de les infraccions sobre l’incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada, la representació del Govern es va aplanar a les pretensions de l’agent, tal com resulta de la contestació a la demanda.<br />
d) Les infraccions per incompliment de les obligacions de facturació es produeixen quan s’emet la factura sense respectar els requisits exigibles. Atès que es tracta dels exercicis 2012 i 2013, tampoc resulta aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com s’ha exposat en els antecedents, s’impugna en aquest procés la resolució de 17 de novembre de 2017 de la Comissió Tècnica Tributària, que va estimar parcialment el recurs formulat contra una anterior resolució de 17 de juliol de 2017 de la Direcció general del Departament de Tributs i Fronteres, per la qual s’havien imposat a l’entitat agent sis sancions de defraudació lleu de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">article 129 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a>, i 12 sancions per infracció simple de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_128" rel="external">article 128.2, apartats e), d) i c) de la mateixa llei</a>, quatre de les quals van ser anul·lades per la Comissió Tècnica Tributària.<br />
<br />
La sentència impugnada del Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda i ha procedit a anul·lar les referides sancions, llevat de les relatives a la manca de conservació de la documentació comptable, que hauran de ser calculades de nou segons les correccions derivades de les noves liquidacions que s’hauran de practicar, en execució de les sentències d’aquesta Sala recaigudes en els procediments 20000XX/2017 i 20000XY/2017.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> La part apel·lada al·lega en primer lloc que el recurs del Govern ha de ser rebutjat, ja que es va beneficiar de forma improcedent d’una pròrroga del termini per formalitzar-lo.<br />
<br />
Aquesta qüestió ja va ser objecte d’un recurs de reposició plantejat en el seu dia, que va ser desestimat per aute de 19 de gener de 2023, de manera que no procedeix reproduir ara el debat sobre aquest punt.<br />
<br />
De tota manera, no està de més remarcar que l’argument que utilitza la part apel·lada no pot ser compartit. Cal tenir en compte que, en el sistema de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A" rel="external">Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal</a>, es distingia entre la interposició del recurs contra les sentències de la Batllia, que es presentava davant d’aquest òrgan, i la posterior formalització davant d’aquesta Sala (<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_58" rel="external">article 58 de la Llei</a>). D’altra banda, era aplicable l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B#Article_130" rel="external">article 130 del Codi de l’Administració</a>, per la remissió que hi feia l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_32" rel="external">article 32 de la Llei de la jurisdicció administrativa</a>. Segons el primer d’aquests preceptes (actual <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_137" rel="external">article 137</a>), s’admet una pròrroga del termini establert, que no excedeixi de la meitat del mateix, excepte quan es tracta dels terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals. Com resulta d’una interpretació constant d’aquesta Sala, aquesta darrera excepció afectava al termini d’interposició dels recursos, però no a la formalització posterior, que podia ser prorrogada a petició de qualsevol de les parts.<br />
<br />
En aquest cas, el recurs d’apel·lació ja havia sigut interposat en temps i forma davant de la Batllia i la pròrroga només es referia al tràmit de formalització posterior del recurs davant d’aquesta Sala, que l’ha vingut concedint a les parts que ho han sol·licitat, a l’empara del referit precepte.<br />
<br />
Ara bé, com es va dir en l’aute de 19 de gener de 2023, és cert que, a partir de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009" rel="external">Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a>, ja no resulten aplicables supletòriament les normes sobre terminis del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B" rel="external">Codi de l’Administració</a>, sinó les del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022" rel="external">Codi de Procediment Civil</a>, de manera que ja no és aplicable la possibilitat de prorrogar els terminis per formalitzar (i no per interposar) els recursos que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B#Article_130" rel="external">article 130</a> abans esmentat.<br />
<br />
Però l’atorgament de la pròrroga per providència de 14 de novembre de 2022 va generar una confiança legítima en la part beneficiària de la pròrroga, que no es pot veure desvirtuada ara, ja que això li causaria una  indefensió efectiva. En conseqüència, per tal d’evitar una vulneració del dret a la jurisdicció de l’article 10 del text constitucional, l’aute de 19 de gener de 2023 va desestimar el recurs de reposició formulat per la part agent, i els seus fonaments s’han de reproduir íntegrament en aquest tràmit.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Quant al fons, procedeix examinar en primer lloc els arguments que articula el recurs d’apel·lació sobre les infraccions de defraudació relatives a l’impost sobre societats (IS) i a l’impost sobre la renda de no residents (IRNR). L’Administració admet que la sentència ha anul·lat correctament les sancions relatives a l’exercici 2012, ja que en aquella data no era aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, de 16 d’octubre</a>, que no va entrar en vigor fins l’1 de gener de 2015.<br />
<br />
Tanmateix, aquest mateix criteri s’ha de seguir respecte de l’exercici 2013, ja que, tal com afirma la sentència apel·lada, la infracció es va consumar en el moment de presentar l’autoliquidació o, en el seu cas, quan finalitzar el període voluntari per presentar la declaració. Tant en el cas de l’IS com en de l’IRNR, aquest període voluntari finalitzava el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. En conseqüència, en tractar-se de l’exercici 2013, la infracció es va consumar en el transcurs de l’any 2014, quan encara no havia entrat en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>, per la qual cosa també s’han d’anul·lar les sancions per infracció de defraudació corresponents a l’exercici 2013 i a l’IS i l’IRNR. Encara que l’Administració addueix que aquestes infraccions van ser comeses el 28 d’abril de 2015, no es justifica en absolut aquesta afirmació.<br />
<br />
És cert que es podria introduir algun matís quant a l’impost general indirecte de l’exercici 2014. Ara bé, el recurs d’apel·lació no es refereix en absolut a aquesta qüestió, de manera que s’han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre el particular.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> Pel que fa a les infraccions per incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada en relació als exercicis 2012 i 2013, la resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària ja en va anul·lar quatre, deixant subsistent les quatre restants. Tanmateix, és cert que, com recull la sentència apel·lada, l’Administració es va aplanar al contingut de la demanda en aquesta qüestió (foli 113 de les actuacions), quan afirma que “<em>en aquest sentit, hi ha lloc a estimar, per aquest punt, les al·legacions de C.O. SLU</em>”.<br />
<br />
En aquesta alçada, l’Administració recurrent es limita a al·legar que l’agent disposava de la documentació requerida i que s’aprecia una manca de col·laboració. Ara bé, aquest argument genèric no desvirtua l’aplanament que, sobre aquesta qüestió, s’efectua en l’escrit de contestació a la demanda. Procedeix, doncs, desestimar en aquest punt el recurs d’apel·lació.<br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> En darrer terme, i sobre les infraccions per incompliment de les obligacions de facturació, l’apel·lant insisteix en que les mateixes van ser comeses un cop entrada en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021014" rel="external">Llei 21/2014</a>. Tanmateix, no desvirtua les consideracions de la sentència impugnada sobre el fet que la infracció es produeix quan s’emeten les factures sense respectar els requisits que estableix la normativa de aplicació i, en particular, el Reglament que regula les obligacions de facturació.<br />
<br />
En conseqüència, n’hi ha prou amb constatar que les infraccions imputades a l’entitat agent es refereixen als exercicis 2012 i 2013, per concloure que, en aquelles dates, no havia entrat en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a> que aplica la resolució administrativa impugnada.<br />
<br />
<strong>Setè.-</strong> El recurs d’apel·lació conté finalment una remissió genèrica a l’escrit de contestació a la demanda. Aquesta referència de caràcter indeterminat no resulta admissible, ja que, com ha declarat aquesta Sala, el recurs d’apel·lació consisteix en una crítica de la sentència discutida, i s’han d’invocar els motius concrets en què es fonamenta la impugnació. Aquest reiterat criteri jurisprudencial està recollit actualment en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022#Article_332" rel="external">article 332 del Codi de procediment civil</a>, d’aplicació supletòria, segons el qual:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“4. Si el recurs d’apel·lació es fonamenta en la infracció de la Llei en la primera instància, l’apel·lant ha d’assenyalar i argumentar la suposada manca d’aplicació o l’aplicació incorrecta per part del tribunal de la primera instància de la Llei o la jurisprudència de la Sala Civil (en aquest cas Administrativa) del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti”.</div><br />
<br />
Per tot això, s’ha de desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.<br />
<br />
<strong>Vuitè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 14 de setembre de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-30T09:37:48+00:00</published>
    <updated>2024-10-30T09:37:48+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D699"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D699</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=698" data-type="trackeritem" data-object="698">Sentència 67-2023 del TSJA. Impost sobre societats. Infracció de defraudació per aplicació indeguda de deduccions per noves inversions. És aplicable el règim sancionador de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Principi de culpabilitat: Hi ha a</a><br />Data document:: 19/12/2023<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_67-2023_del_TSJA._Impost_sobre_societats._Infracci_de_defraudaci_per_aplicaci_indeguda_de_deduccions_per_noves_inversions._s_aplicable_el_r_gim_sancionador_de_la_Llei_de_bases_de_l_ordenament_tributari._Principi_de_culpabilitat:_Hi_ha_actuaci_negligent_de_l_obligat_tributari.">Sentència 67-2023 del TSJA. Impost sobre societats. Infracció de defraudació per aplicació indeguda de deduccions per noves inversions. És aplicable el règim sancionador de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Principi de culpabilitat: Hi ha actuació negligent de l’obligat&nbsp;tributari.<a href="#Sent_ncia_67-2023_del_TSJA._Impost_sobre_societats._Infracci_de_defraudaci_per_aplicaci_indeguda_de_deduccions_per_noves_inversions._s_aplicable_el_r_gim_sancionador_de_la_Llei_de_bases_de_l_ordenament_tributari._Principi_de_culpabilitat:_Hi_ha_actuaci_negligent_de_l_obligat_tributari." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte del procés versa sobre si era ajustada a dret la sanció imposada a la recurrent per la infracció de defraudació lleu en relació amb l’impost sobre societats i per la infracció simple per l’incompliment de les obligacions d’incloure informació a la memòria dels comptes anuals dels esmentats exercicis. Aquestes sancions venien imposades per una suposada incorrecta aplicació de la deducció per noves inversions de l’impost sobre societats.<br />
<br />
Els arguments esgrimits per l’apel·lant foren:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>1. Que s’ha infringit el principi de tipicitat així com el principi d’especialitat de les normes tributàries, al no regular la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a> com a infracció de defraudació l’aplicació de deduccions indegudes.<br />
Així mateix, argumenten que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a> remetia a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a>, i, per tant, no era aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari que va entrar en vigor al 2015</a>.<br />
El Tribunal rebutja aquesta argumentació indicant que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#DA1" rel="external">disposició addicional 1ª de la Llei 21/2014</a> estableix que a partir del 2015 (data d’entrada en vigor de la llei), totes les remissions a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a> s’han d’entendre fetes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2015</a>. Així mateix, el Tribunal rebutja que s’hagi infringit el principi de tipicitat i el principi d’especialitat de les normes tributàries perquè la normativa preveu una col·laboració entre els dos cossos legals, de manera que el règim sancionador queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari, excepte algunes especialitats previstes en la Llei particular de l’impost sobre societats.<br />
2. La no concurrència de l’element subjectiu de la culpabilitat, al no justificar-se el grau de la mateixa en les resolucions impugnades. Així mateix, també considera que es va fer una interpretació raonable de la normativa.<br />
El Tribunal rebutja aquesta argumentació al no concretar l’apel·lant quina és la interpretació raonable de la normativa que hauria emparat la seva actuació ni les raons per les quals seria defensable l’aplicació de les deduccions per noves inversions que va incloure en les liquidacions de l’impost, a les quals es refereixen de forma molt general.<br />
Finalment, el Tribunal indica que l’actuació de l’apel·lant hauria sigut negligent al incloure en la base de la deducció actius que no podien beneficiar-se de la deducció per tenir una vida útil inferior als 5 anys, ser actius que no figuraven a l’inventari de la societat apel·lant o en què les factures s’havien expedit a nom d’un tercer, ser llicències i programes amb una periodicitat anual, o ser millores i evolutius sobre actius intangibles ja existents, entre d’altres.</div><br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, de 5 de setembre de 2022).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 1000050/2021<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000081/2022<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_67-2023">SENTÈNCIA 67-2023<a href="#SENT_NCIA_67-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: XXX, SA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: EAM<br />
Advocat: JMT</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: EMG<br />
Advocat: EVC</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable365-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable365">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000050/2021</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent l’Il·lustre magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.- </strong>La representació de l’entitat XXX SA va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 31 de maig de 2021 de la Comissió Tècnica Tributària, que desestimà el recurs formulat contra una anterior resolució de la Direcció del Departament de Tributs i Fronteres de 23 de febrer de 2021, per la qual es va imposar a la societat agent una sanció de 149.850,30 € de multa, com a responsable d’una infracció de defraudació lleu en relació amb l’impost sobre societats corresponent als exercicis 2016 i 2017, així com una altra sanció de 300 € de multa, per una infracció simple consistent en l’incompliment de les obligacions d’incloure informació a la memòria dels comptes anuals dels esmentats exercicis.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La sentència de 5 de setembre de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació de la societat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) S’ha infringit el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador, així com el principi d’especialitat de les normes tributàries. La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a>, en la redacció aplicable, remetia a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a>, i no era aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>. A més, la Llei de l’impost sobre societats no regulava com a infracció de defraudació l’acreditació improcedent de partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota.<br />
b) No concorre l’element subjectiu de la culpabilitat, ja que no es justifica el grau de la mateixa i, d’altra banda, l’agent va fer una interpretació raonable de la normativa, de manera que va actuar amb la diligència deguda.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> El Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, d’acord amb els següents arguments:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La primera infracció atribuïda a l’agent consisteix en l’aplicació de deduccions indegudes, per no correspondre al concepte legal de noves inversions, i no hi ha interpretació raonable que permeti arribar a la conclusió contrària, cosa que evidencia una certa negligència per part del contribuent.<br />
b) Quant a la segona infracció per manca d’ingrés del deute tributari com a conseqüència de la pèrdua de beneficis fiscals d’exercicis anteriors, l’agent coneixia el mètode de regularització aplicable i, no obstant això, va decidir reduir l’import corresponent a aquests elements directament de la base  de càlcul de la deducció de l’exercici en què va constatar que no haurien haver estat objecte de deducció. En aquest cas, no només es pot parlar d’una simple negligència, sinó que es constata una certa premeditació en l’actuació de la interessada.<br />
c) En relació amb la llei aplicable, cal fer remissió a la llei general, a manca de llei específica que reguli els fets controvertits, de manera que resulta aplicable en aquest cas la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com s’ha exposat en els antecedents, s’impugna en aquest recurs la resolució de 31 de maig de 2021 de la Comissió Tècnica Tributària, que desestimà el recurs formulat contra una anterior resolució de la Direcció del Departament de Tributs i Fronteres de 23 de febrer de 2021, per la qual es va imposar a la societat agent una sanció de 149.850,30 € de multa, com a responsable d’una infracció de defraudació lleu en relació amb l’impost sobre societats corresponent als exercicis 2016 i 2017, així com una altra sanció de 300 € de multa, per una infracció simple consistent en l’incompliment de les obligacions d’incloure informació a la memòria dels comptes anuals dels esmentats exercicis.<br />
<br />
Les qüestions que planteja la societat recurrent en la seva apel·lació es poden circumscriure en realitat a dues. En primer lloc, es considera aplicable als exercicis 2016 i 2017, en relació amb l’impost sobre societats, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a>, per la remissió que hi feia l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_62" rel="external">article 62 de la Llei reguladora d’aquell impost</a>, en la redacció llavors vigent. Sobre aquest punt, la recurrent al·lega que aquest <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_62" rel="external">article 62</a> va ser modificat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, i que aquesta reforma era posterior, i per tant no aplicable als exercicis de referència.<br />
<br />
En aquest mateix capítol, s’al·lega també que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei reguladora de l’impost sobre societats</a> no regula específicament com a infracció de defraudació l’acreditació improcedent de partides positives o negatives i  crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota. En conseqüència, considera que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a> és només el marc de referència, però que són les lleis particulars de cada tribut les que han de preveure els supòsits concrets d’infracció.<br />
<br />
En segon lloc, la societat recurrent defensa que no concorre en aquest cas l’element subjectiu de la culpabilitat, ja que va fer una interpretació raonable de la normativa, a l’hora d’aplicar les deduccions per noves inversions que es discuteixen, i no va sostreure el coneixement dels elements determinants de la base impositiva. A més, el propi concepte de noves inversions és imprecís i indefinit, de manera que hi ha un marge d’interpretació.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Sobre la primera de les qüestions discutides, no es pot acceptar l’argument de la recurrent sobre l’aplicació als exercicis 2016 i 2017 de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a>, per la remissió que hi feia l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_62" rel="external">article 62 de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
Oblida la part agent que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#DA1" rel="external">disposició addicional 1ª de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre</a>, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015, ja va establir que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. Totes les remissions a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari, aprovada el 19 de desembre de 1996</a>, contingudes en les Lleis particulars de cada tribut, s’entenen realitzades als articles del present text que contenen la regulació objecte de la remissió, i això sens perjudici que la nova numeració dels articles no s’hi correspongui idènticament”.</div><br />
<br />
En conseqüència, és clar que, a partir de l’1 de gener de 2015, la referència continguda en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_62" rel="external">article 62 de la Llei de l’impost sobre societats</a>, s’ha d’entendre feta al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#T4" rel="external">títol IV de la Llei 21/2014</a>, és a dir, a la nova <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a>, i això fins i tot abans de la posterior reforma operada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, que invoca la societat recurrent.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Una altra qüestió que planteja l’apel·lant és la relativa a si les infraccions que se li atribueixen han d’estar tipificades a la llei particular del tribut, és a dir, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, de l’impost sobre societats</a>, o pot ser d’aplicació la normativa continguda en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
Sobre aquest punt, s’ha de partir del que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_62" rel="external">article 62 de la Llei particular de l’impost</a>, el qual estableix que la regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut de la Llei es regeix, en allò que no s’estableix en la mateixa, pel règim d’infraccions i sancions establert en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#T4" rel="external">títol IV de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
Es preveu, doncs, una col·laboració normativa entre els dos cossos legals, de manera que el règim sancionador queda regulat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a>, excepte les especialitats previstes en la Llei particular de l’impost sobre societats.<br />
<br />
D’altra banda, cal tenir en compte que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A#Article_62" rel="external">article 62 de la Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a> disposava que les lleis particulars de cada tribut <strong>han de regular</strong>, d’acord amb la caracterització dels apartats anteriors del mateix precepte, els supòsits específics d’infracció. Tanmateix, la vigent <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014</a>, que és l’aplicable en aquest cas, estableix, en els seus articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_127" rel="external">127.3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">129.3</a>, que les lleis particulars de cada tribut i les disposicions legals en matèria fiscal, <strong>poden regular</strong>, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció. En conseqüència, el que en la Llei de 1996 era una remissió incondicionada a les lleis particulars de cada tribut, és ara una previsió de que aquestes darreres poden establir supòsits específics d’infracció, sense que això exclogui la vigència de les previsions generals de la Llei de bases de l’ordenament tributari.<br />
<br />
D’aquesta manera, en una interpretació concordant de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_62" rel="external">article 62 de la Llei de l’impost sobre societats</a> i dels articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_127" rel="external">127.3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_129" rel="external">129.3</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 2014</a>, es conclou que la tipificació de les infraccions simples i de les infraccions de defraudació que conté aquesta darrera són plenament aplicables en aquest cas.<br />
<br />
El supòsit que va examinar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2017072" rel="external">sentència d’aquesta Sala núm. 72-2017, de 20 de juliol</a>, no és equiparable al que es planteja en aquest litigi. Per una part, era aplicable aleshores la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a>, a diferència del que succeeix en aquest cas, i ja s’ha vist la diferent regulació que efectuava la primera sobre la relació entre llei general i llei particular de cada tribut quant a la tipificació de les infraccions. D’altra banda, la conducta de l’agent havia deixat d’estar contemplada en aquell cas com a infracció, de resultes d’una reforma de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei particular de l’impost</a>, i aquesta destipificació no podia ser obviada mitjançant el recurs a les previsions generals de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996</a>.<br />
<br />
Per tot això, procedeix desestimar aquest motiu d’impugnació.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> Sobre la culpabilitat, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2021076" rel="external">sentència d’aquest Tribunal núm. 76- 2021, de 25 de novembre</a>, afirma que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Aquesta Sala ha destacat en reiterades ocasions la coloració penal que presenta el dret administratiu sancionador i, en conseqüència, la necessitat de que la infracció sigui imputable al seu autor a títol de dol o negligència. Així resulta de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B#Article_123_bis" rel="external">article 123.bis.4 del Codi de l’Administració</a> i, en l’àmbit específicament tributari, de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_125" rel="external">article 125.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari (LBOT)</a>, segons el qual “són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions per les lleis (...)”.<br />
<br />
El principi de culpabilitat és un element essencial de l’il·lícit administratiu, de manera que s’ha d’acreditar la responsabilitat per dol o culpa a l’hora de qualificar la conducta d’una persona com a susceptible de sanció. La càrrega de la prova sobre aquest extrem correspon a l’Administració, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_119" rel="external">article 119 de la LBOT</a>, segons el qual:<br />
<br />
<div class='cita'>“2. Correspon a l’Administració provar que concorren les circumstàncies que determinen la culpabilitat de l’infractor en la comissió de les infraccions tributàries i també el seu grau”.</div><br />
<br />
En aplicació d’aquest principi, la Sala ha declarat en diverses ocasions la improcedència de l’aplicació d’una sanció tributària, quan el subjecte passiu no coneixia exactament el criteri de l’Administració i ha actuat segons una interpretació raonable de la norma. En aquesta línia, es poden citar les sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2020038" rel="external">núm. 38-2020, de 26 de novembre</a>, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2020046" rel="external">46-2020, de 18 de desembre</a>.<br />
<br />
En conseqüència, es pot afirmar que la comissió d’un error de dret no és susceptible de sanció, en la mesura en que l’error sigui raonable i la norma ofereixi dificultats d’interpretació, i sempre que el subjecte passiu hagi declarat o posat de manifest la totalitat de les bases o elements integrants del fet generador.<br />
<br />
Així resulta de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_120" rel="external">article 120.1 de la LBOT</a>, segons el qual les accions o les omissions tipificades a les lleis no donen lloc a responsabilitat, entre d’altres supòsits:<br />
<br />
<div class='cita'>“e) Quan s’hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. Entre altres casos, s’entén que s’ha posat la diligència necessària quan l’obligat hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma o quan l’obligat tributari ajusti la seva actuació als criteris manifestats per l’Administració en la contestació a una consulta formulada per ell mateix o per un obligat tributari, i en aquest darrer cas, sempre que els supòsits de fet siguin assimilables, que hi siguin aplicables els criteris esmentats i que aquests criteris no hagin estat modificats”.</div></div><br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> En aquest cas, la recurrent es limita a articular una extensa exposició sobre els principis generals en aquesta matèria, però, tal com afirma la sentència apel·lada, no concreta quina és la interpretació raonable de la normativa que hauria emparat la seva actuació, ni les raons per les quals seria defensable l’aplicació de les deduccions que va incloure en les liquidacions de l’impost que es discuteixen, a les quals es refereix de forma molt general.<br />
<br />
En sentit contrari, l’Administració addueix que es van deduir inversions que no complien amb el requisit de manteniment mínim durant els cinc anys que exigeix la normativa, per tractar-se d’actius que deixaven de formar part de l’inventari d’actius de la societat abans del període esmentat, o de llicències i programes amb una periodicitat anual o una durada inferior als cinc anys, o  d’actius amb una vida útil inferior a aquest lapse de temps. D’altra banda, l’Administració al·lega que es van incloure actius que no figuraven a l’inventari de la societat o en què les factures s’havien expedit a nom d’un tercer, o es tractava de millores i evolutius sobre actius intangibles ja existents que no es podien incloure d’acord amb el Pla comptable del sistema financer de 2000.<br />
<br />
En aquestes circumstàncies, s’ha de concloure que la negligència de la recurrent està suficientment acreditada, i que no es pot considerar que la seva actuació estigui emparada per una interpretació raonable de la norma, en els termes que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_120" rel="external">article 120.1.e) de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Setè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa l’entitat XXX SA contra la sentència dictada el 5 de setembre de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-18T11:07:33+00:00</published>
    <updated>2024-10-18T11:07:33+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D698"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D698</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=696" data-type="trackeritem" data-object="696">Sentència 42-2024 del TSJA. Tributs. Liquidació anul·lada que és substituïda per una altra. Compensació. Càlcul dels interessos.</a><br />Data document:: 18/07/2024<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_42-2024_del_TSJA._Tributs._Liquidaci_anul_lada_que_s_substitu_da_per_una_altra._Compensaci_._C_lcul_dels_interessos.">Sentència 42-2024 del TSJA. Tributs. Liquidació anul·lada que és substituïda per una altra. Compensació. Càlcul dels&nbsp;interessos.<a href="#Sent_ncia_42-2024_del_TSJA._Tributs._Liquidaci_anul_lada_que_s_substitu_da_per_una_altra._Compensaci_._C_lcul_dels_interessos." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La controvèrsia del plet es circumscriu al càlcul dels interessos moratoris previstos en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">art. 23 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
L’Administració havia emes una liquidació provisional que posteriorment havia estat anul·lada, havent ingressat ja l’obligat tributari l’import reclamat (3.307.085,82 euros).<br />
<br />
Posteriorment, emet una nova liquidació provisional pel mateix concepte però d’un import inferior (3.220.897,22 euros) i compensa l’import ja ingressat pel contribuent amb l’import de la nova liquidació. Aquesta resolució va compensar d’ofici el crèdit generat, resultant a retornar un import de 86.206,61 euros i va calcular els interessos moratoris sobre aquesta quantitat (536,06 euros).<br />
<br />
L’Administració va considerar que la data d’inici del còmput dels interessos moratoris era la data en que va estimar la resolució que anul·lava la liquidació provisional inicial. La sentència de primera instància va establir que pel càlcul dels interessos s’ha de tenir en compte el temps transcorregut des del moment del pagament per part de l’obligat tributari fins l’ordre de devolució.<br />
<br />
L’obligat tributari considera que el fet que s’hagi anul·lat la primera liquidació provisional comporta que l’ingrés efectuat llavors resultava indegut i, per tant, havia de generar interessos moratoris per la totalitat de l’import (3.307.085,82 euros) i no només per al diferència.<br />
<br />
L’argument de l’obligat tributari és rebutjat per considerar que el pagament realitzat per la part agent no pot ser considerat com un ingrés indegut, sinó que aquell pagament es va fer en execució d’una liquidació, tot i que aquesta posteriorment es va anul·lar i es va emetre una segona liquidació substitutòria de la primera. D’altra banda, assenyala que l’interès moratori s’ha de calcular per la diferencia entre les dues liquidacions i a comptar des de la data en la que es va fer el pagament de la primera liquidació.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, sentència núm. 3/2024).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
<strong>OBJECTE:</strong>TRIBUTS. Liquidació anul·lada que és substituïda per una altra. Compensació. Càlcul dels interessos<br />
<br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000015/2024<br />
ORIGEN.- 1000046/2023 - 0<br />
NIG: 5300545320230000088<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_42-2024">SENTÈNCIA 42-2024<a href="#SENT_NCIA_42-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: Y, SA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocat: Sr. AGS</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocat: Sr. AGD</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable366-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable366">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top"> Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000046/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució de la Comissió Tècnica Tributària núm. 369763/2023, de data 8 de maig del 2023 que desestimava el seu recurs contra la Resolució relativa a la compensació d’ofici núm. RPC/2023/COMP/OFICI/002, del 10 de febrer del 2023, impugnació que es limita al càlcul dels interessos moratoris.<br />
<br />
A la demanda, se sol·licitava l’anul·lació de la referida resolució i que s’ordeni a l’Administració dictar una nova resolució que reconegui el seu dret a la devolució de 37.222,38 €, juntament amb el pagament dels interessos moratoris addicionals que corresponguin d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_30" rel="external">apartat 2 de l’article 30 de la LBOT</a> i, la condemna de l’Administració a pagar la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència 3-2024 el Tribunal Unipersonal de la Batllia va estimar parcialment la demanda promoguda per la part agent. Així, considera que l’interès moratori únicament pot ser exigible sobre l’import que ha de ser objecte de devolució i, que ha de ser efectivament retornat com a sobrant, tal i com ha estat interpretat per l’Administració. Contràriament, la data d’inici ha de ser la mateixa que aquella corresponent a la liquidació anul·lada –i per tant des del 26 d’agost del 2022 que va ser quan es va realitzar l’ingrés indegut- i, fins a la data en què es va ordenar el pagament de la devolució el 10 de febrer del 2023.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Els interessos moratoris s’han de calcular des del dia que es va fer l’ingrés de la liquidació -posteriorment anul·lada-, és a dir, des del 26/08/2022, i fins al dia 10/02/2023, que és quan es va compensar amb la nova liquidació que va substituir a la anterior anul·lada.<br />
- Els interessos moratoris derivats de la liquidació anul·lada, deriven del fet que l’ingrés s’ha de considerar indegut, i resulta d’aplicació l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_30" rel="external">art. 30 de la LBOT</a>, mentre que pel càlcul dels interessos de la segona liquidació s’ha d’estar als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_30" rel="external">apartats 3 i 5 de l’art. 30 de la LBOT</a>.<br />
- El Tribunal Econòmic-Administratiu Central espanyol va exposar un supòsit molt similar a la resolució de 21 de desembre de 2022 (procediment 00/01373/2022).</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- El recurs és inadmissible per la quantia, ja que no supera els 1.500 euros.<br />
- Pel que fa la qüestió de fons, es remet a les al·legacions formulades en l’escrit de contestació a la demanda.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va al·legar que la quantia és superior a 1.500 euros, compte tingut que la quantitat que està reclamant és la de 36.686,32 euros, que és la diferència entre la quantitat calculada per la part agent en concepte d’interessos (37.222,38 euros) i la reconeguda per l’Administració (536,06 euros). Per la resta, ve a insistir en les al·legacions formulades al seu recurs d’apel·lació.<br />
<br />
Per la seva banda, al seu escrit de conclusions la part demandada es va refermar la seva posició.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència</strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
El Govern defensa que el recurs d’apel·lació és inadmissible per la quantia. Tanmateix, com sigui que l’agent està reclamant el pagament de la quantia de 36.686,32 euros, el recurs sí és admissible.<br />
<br />
<strong>Segon.- Dades rellevants</strong><br />
<br />
En el cas que ens ocupa, l’Administració Tributària Andorrana va iniciar un procediment de comprovació (núm. EXP220013), contra Vall Banc, SA, per l’escissió parcial de Vall Banc, SA (societat escindida) a favor de la societat de nova creació B, SL (societat beneficiària) que es va acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, i va emetre la corresponent liquidació amb un deute tributari a ingressar de 3.307.085,82 euros.<br />
<br />
L’import de la liquidació es va ingressar el 26/08/2022.<br />
<br />
L’interessat va presentar recurs davant la Comissió Tècnica Tributària, que el va estimar per resolució de data 09/11/2022.<br />
<br />
En compliment d’aquesta resolució, es va emetre una nova liquidació el 16/01/2023, que fou notificada a l’agent el 18/01/2023, per un import de 3.220.897,22. Aquesta resolució va compensar d’ofici el crèdit generat per la devolució i la nova liquidació, resultant una quantitat a retornar de 86.206,61 euros, i posteriorment va fer el càlcul dels interessos sobre aquesta quantitat, per 536,06 euros<br />
<br />
<div class='ample650 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable367-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable367">	<tbody>		<tr>			<td>Data inici</td>			<td>Data fi</td>			<td>Import</td>			<td>Dies</td>			<td>Interès</td>			<td>Total</td>		</tr>		<tr>			<td>09/11/2022</td>			<td>10/02/2023</td>			<td>86.206,61</td>			<td>92</td>			<td>2,46%</td>			<td>536,06</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
La sentència apel·lada considera que l’interès moratori únicament pot ser exigible sobre l’import que ha de ser objecte de devolució i, que ha de ser efectivament retornat com a sobrant, tal i com ha estat interpretat per l’Administració. Contràriament, la data d’inici pel càlcul dels interessos ha de ser la mateixa que aquella corresponent a la liquidació anul·lada –i, per tant, s’han de calcular des del 26 d’agost del 2022 que va ser quan es va realitzar el pagament de la primera liquidació- i la data final ha de ser aquella en què es va ordenar el pagament de la devolució de la primera liquidació, és a dir, el 10 de febrer del 2023.<br />
<br />
<strong>Tercer.- Normativa d’aplicació</strong><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">art. 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (en endavant LBOT), regula els interessos moratoris. De forma específica, el seu apartat 6, disposa que quan sigui necessari dictar una nova liquidació en substitució d’una anterior anul·lada per resolució administrativa o judicial, s’exigirà l’interès moratori sobre l’import de la nova liquidació, i que, en aquests casos la data d’inici i la data final del còmput de l’interès moratori seran les mateixes que les de la liquidació anul·lada.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_30" rel="external">art. 30 de la LBOT</a> regula les devolucions d’ingressos indeguts:<br />
<br />
<div class='cita'><em>“1. L’Administració tributària retorna als obligats tributaris, als subjectes infractors o als successors d’uns o d’altres, els ingressos que s’hagin realitzat indegudament a l’Administració tributària en ocasió del compliment de les seves obligacions tributàries o del pagament de sancions.</em><br />
<br />
<em>2. Amb la devolució dels ingressos indeguts l’Administració tributària abona l’interès moratori regulat a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">article 23</a>, sense necessitat que l’obligat tributari ho sol·liciti. A aquest efecte, l’interès moratori es merita des de la data de realització de l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordeni el pagament de la devolució(...)”</em></div><br />
<br />
<strong>Quart.- Resolució de la controvèrsia</strong><br />
<br />
La part agent -ara apel·lant- sosté que el pagament de la primera liquidació, un cop aquesta liquidació fou anul·lada, es converteix en un ingrés indegut i, en conseqüència, s’ha d’aplicar el règim d’aquesta figura pel que fa el càlcul d’interessos.<br />
<br />
En favor de la seva posició, invoca una resolució del TEAC espanyol que, al seu parer, resol una qüestió similar que la que ara ens ocupa.<br />
<br />
Doncs bé, es pot avançar que aquesta posició no pot ser compartida. En efecte, el pagament realitzat per la part agent el 26/08/2022, no pot ser considerat com un ingrés indegut, sinó que aquell pagament es va fer en execució d’una liquidació, tot i que aquesta posteriorment es va anul·lar i es va emetre una segona liquidació substitutòria de la primera.<br />
<br />
Per tant, pel que fa al càlcul dels interessos, cal estar a la previsió que es conté a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_23" rel="external">art. 23.6 de la LBOT</a>. Això comporta que, si la part agent havia de pagar interessos sobre la segona liquidació, i la data d’inici i la data final del còmput de l’interès moratori havien de ser les mateixes que les de la liquidació anul·lada, el mateix criteri cal aplicar-lo quan l’import de la primera liquidació és superior, és a dir, els interessos s’hauran de calcular per la diferència entre les dues liquidacions, i a comptar de la data en la que es va fer el pagament de la primera liquidació, com encertadament s’ha considerat a la sentència d’instància.<br />
<br />
A més, la part agent fonamenta la seva pretensió en una resolució del TEAC espanyol que, tot i el seu nom (“tribunal”) és un òrgan administratiu que resol recursos en via administrativa -com de fet reconeix la pròpia part agent-, i les seves resolucions són revisades pels òrgans judicials, sense que s’ofereixi dada alguna sobre si la referida resolució va ser confirmada o no, ni tampoc sobre la interpretació que fan els òrgans judicials espanyols pel que fa el càlcul dels interessos quan es tracta d’una liquidació anul·lada que és posteriorment substituïda per una altra.<br />
<br />
D’altra banda, per invocar l’aplicació del criteri mantingut a aquella resolució del TEAC espanyol, és cert que la part agent manté que la regulació espanyola és similar a l’andorrana, però sense fer més consideracions més enllà d’aquesta manifestació.<br />
<br />
<strong>Cinquè.- Costes</strong><br />
<br />
No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-08T10:52:57+00:00</published>
    <updated>2024-10-08T10:52:57+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D696"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D696</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=695" data-type="trackeritem" data-object="695">Sentència 1-2024 del TSJA. Comissió tècnica tributària. Autoliquidacions no són actes administratius i no poden ser objecte de recurs administratiu, sense perjudici que l’interessat sol·liciti la seva rectificació.</a><br />Data document:: 16/02/2024<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_1-2024_del_TSJA._Comissi_t_cnica_tribut_ria._Autoliquidacions_no_s_n_actes_administratius_i_no_poden_ser_objecte_de_recurs_administratiu_sense_perjudici_que_l_interessat_sol_liciti_la_seva_rectificaci_.">Sentència 1-2024 del TSJA. Comissió tècnica tributària. Autoliquidacions no són actes administratius i no poden ser objecte de recurs administratiu, sense perjudici que l’interessat sol·liciti la seva&nbsp;rectificació.<a href="#Sent_ncia_1-2024_del_TSJA._Comissi_t_cnica_tribut_ria._Autoliquidacions_no_s_n_actes_administratius_i_no_poden_ser_objecte_de_recurs_administratiu_sense_perjudici_que_l_interessat_sol_liciti_la_seva_rectificaci_." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<br />
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum</strong>: La part agent va interposar recurs en via administrativa contra l’autoliquidació de l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries presentada, recurs que fou inadmès per la Comissió Tècnica Tributària per entendre que una autoliquidació no és un acte administratiu i, per tant, no era susceptible d’impugnació directa. Criteri que fou confirmat per la sentència de primera instància.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia confirma que, efectivament, l’autoliquidació no té la consideració d’acte administratiu i, per tant, no és susceptible d’impugnació directa. Així, recorda que es pot impugnar la liquidació (feta per l’Administració) que sí constitueix un acte administratiu o la resolució administrativa d’una sol·licitud de rectificació d’una autoliquidació.<br />
<br />
Finalment, el Tribunal assenyala que, en una sentència anterior, la part agent ja havia vist reconeguda la seva pretensió.<br />
<br />
<strong>Resolució</strong>: Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, sentència núm. 29/2023).<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
Tribunal Superior de Justícia<br />
Sala Administrativa<br />
TSJA.- 0000062/2023<br />
ORIGEN.- 1000072/2021 - 0<br />
NIG: 5300545320210000133<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_1-2024">SENTÈNCIA 1-2024<a href="#SENT_NCIA_1-2024" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: P FR SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocat: Sr. JGI</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VA<br />
Advocada: Sra. EVC</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable368-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable368">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació núm. <strong>TSJA 0000062/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat P. FR SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària, de data 30/09/2020, per la qual es va inadmetre el recurs presentat contra el Model 600 Autoliquidació de l’impost sobre les plusvàlues per la transmissió de la casa 11 del “Conjunt Residencial de Cases Adossades a la Urbanització del Tarter, Fase II”.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 29/2023, del 3 de juliol, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, la societat P. FR SLU estima, en substància, que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Va sol·licitar reiteradament que a aquesta causa se li acumulés a la núm. 1000079/2021 (en la qual s’impugnava el certificat del valor d’adquisició actualitzat emès pel Departament de Tributs i Fronteres el dia 25/05/2021), petició que fou rebutjada, tot i que en altres casos similars sí es va acordar l’acumulació.<br />
- La sentència apel·lada contravé la jurisprudència d’aquesta Sala (sentències <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2022018" rel="external">18-2022</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023011" rel="external">11-2023</a>).<br />
- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a> (LBOT) no exclou que les autoliquidacions puguin considerar-se actes administratius.<br />
- A la resolució de la CTT no s’ha indicat a l’interessat quina era l’alternativa de la que disposa per impugnar les autoliquidacions.<br />
- L’obligat tributari no pot fer una quantificació de valor de forma plena, compte tingut que el valor del be li ve imposat per l’Administració.<br />
- No és l’obligat tributari qui presenta l’autoliquidació, sinó que ho fa el Notari, professional que està investit de funció pública.<br />
- Per les cases 6, 7, 8, 9 i 10 de la mateixa promoció s’ha admès pel Tribunal de Batlles que les autoliquidacions sí eren recurribles, decisió que ha estat confirmada per aquesta Sala a la sentència 11-2022.<br />
- La sentència del Tribunal de Batlles núm. 30-2023, recaiguda a la causa 10000079/2021 ha admès parcialment la demanda, i ordena rectificar l’autoliquidació segons el nou valor per a la casa 11, tot i que l’autoliquidació no es va recórrer en aquella causa sinó en aquesta.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el GOVERN estima, en substància, que la sentència apel·lada no contravé la jurisprudència de la Sala Administrativa, ni tampoc decisions anteriors del Tribunal de Batlles, en les que mai s’ha afirmat que les autoliquidacions fossin recurribles en via administrativa, sinó que cal acudir al procediment de rectificació i substitució de declaracions i autoliquidacions prevists a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_82" rel="external">art. 82 de la LBOT</a>.<br />
<br />
<strong>5.-</strong> En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> Competència<br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> La part agent va interposar recurs en via administrativa contra l’autoliquidació presentada per la transmissió de la casa 11 del “Conjunt Residencial de Cases Adossades a la Urbanització del Tarter, Fase II”, recurs que fou inadmès per la CTT per entendre que una autoliquidació no és un acte administratiu, i aquesta decisió ha estat confirmada per la sentència apel·lada.<br />
<br />
Contràriament, la part agent -ara apel·lant- sosté que l’autoliquidació sí és un acte administratiu i que, en conseqüència, sí pot ser objecte d’un recurs administratiu. Plantejada així la controvèrsia, es pot avançar que el recurs d’apel·lació ha de ser desestimat.<br />
<br />
En efecte, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Articl_81" rel="external">art. 81 de la LBOT</a> defineix l’autoliquidació com la declaració en què, a més de comunicar informacions, l’obligat tributari realitza les operacions de qualificació i quantificació necessàries per determinar i per ingressar l’import del deute tributari i de la quantitat que  escaigui ingressar, retornar o compensar, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_83" rel="external">art. 83 del mateix text legal</a>, defineix la liquidació com l’acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent de l’Administració tributària realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària, i determina l’import del deute tributari. És a dir, en el primer cas -autoliquidació- estem davant d’un acte del propi interessat, mentre que en el segon -liquidació-, d’un acte administratiu.<br />
<br />
Corrobora aquesta conclusió la definició que del concepte “acte administratiu” en feia l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B#Article_31" rel="external">art. 31 del Codi de l’Administració del 29/03/1989</a>, aplicable per raons temporals, i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_29" rel="external">art. 29 de l’actual Codi de l’Administració, text consolidat aprovat per la Llei 14/2023</a>, és a dir, que un acte administratiu és una manifestació de voluntat d’una autoritat, col·legial o personal, i, per a ésser vàlid, ha d’haver estat dictat en virtut d’una competència segons dret i per una autoritat o agent que tingui regularment atribuïda aquesta competència.<br />
<br />
Corol·lari de la premissa que una autoliquidació no és un acte administratiu sinó un acte del propi interessat, és que no pot ser objecte d’un recurs administratiu. En efecte, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_129" rel="external">actual art. 129.1 del Codi de l’Administració</a>, disposa que tota persona que es consideri perjudicada per un acte o una resolució de l’Administració pot interposar-hi recurs en via administrativa.<br />
<br />
Ara bé, això no impedeix que l’interessat pugui obtenir el mateix efecte que es persegueix amb un recurs administratiu contra una liquidació -la seva revisió i/o revocació-, sol·licitant la rectificació de les autoliquidacions. Així, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_82" rel="external">art. 82 de la LBOT</a> disposa que l’obligat tributari pot sol·licitar que s’iniciï el procediment de rectificació d’una autoliquidació quan consideri que perjudica els seus interessos.<br />
<br />
De fet, quan un interessat presenta un escrit que qualifica com de <em>recurs administratiu</em> contra una autoliquidació, en el que en realitat el que es vol es que aquesta es revisi, l’Administració, a la vista del seu contingut i de les pretensions que s’hi formulen, pot interpretar que, tot i el nomen iuris que l’interessat pugui haver emprat, de fet el que vol és sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació i tramitar-la com a tal, o bé adreçar-se a l’interessat per tal que aclareixi si en realitat vol sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació.<br />
<br />
Arribats a aquest punt no es pot oblidar que la part agent també va recórrer la resolució de la CTT, de data 28/10/2021, mitjançant la qual es confirmava el contingut del certificat de valor d’adquisició actualitzat corresponent a la casa 11, que es va tramitar amb el núm. 1000079/2021, i en el que s’ha dictat pel Tribunal de Batlles la sentència núm. 30/2023 - còpia de la qual la part apel·lant ha adjuntat al seu recurs d’apel·lació-, sentència que va estimar parcialment el recurs, tot declarant que la referida resolució de la CTT no era ajustada a dret “<em>únicament en relació a la no inclusió per al càlcul de la base de tributació i dins del valor d’adquisició de la casa 11 el preu finalment satisfet per ella, ço que implica que s’hagi de procedir a la rectificació de l’autoliquidació inicial presentada</em>”.<br />
<br />
Per això, la sentència transcrita conté a la seva part dispositiva una obligació per l’Administració: procedir a la rectificació de l’autoliquidació. I no consta que aquesta sentència hagi estat apel·lada pel GOVERN. En definitiva, tot i que s’ha desestimat la demanda interposada contra la resolució de la CTT que inadmet el recurs administratiu interposat contra l’autoliquidació de l’impost de plusvàlua per la venda de la casa 11, la part agent ha vist reconeguda la seva pretensió en la sentència 30/2023, que és ferma.<br />
<br />
A l’últim, cal dir que la posició d’aquesta Sala en aquesta sentència no és contradictòria amb la mantinguda a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2022018" rel="external">sentència 18/2022</a>, compte tingut que en ella no es va plantejar la qüestió relativa a si una autoliquidació pot ser o no recurrible, sinó que, com es recull a la referida sentència:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Les parts discuteixen dues qüestions diferents. La primera fa referència a si es poden computar com a valor d’adquisició dels immobles les factures emeses per l’entitat UDS SL, venedora de la parcel·la on es van bastir els habitatges unifamiliars de referència, i que corresponen a l’import addicional que la compradora del terreny va satisfer a la venedora, atès que s’havia fixat com a preu de venda l’equivalent al 24% de la quantitat que s’obtingués per la venda a tercers d’aquestes cases, i aquest import va superar finalment la quantitat mínima de 4.300.000 € determinada en l’escriptura de compravenda dels terrenys.<br />
<br />
La segona qüestió que és objecte de debat versa sobre la procedència d’incrementar el valor d’adquisició amb l’import de les factures emeses per l’entitat I. 1971 SL, que havia assumit, d’acord amb el contracte subscrit amb l’agent, els serveis de gestió i administració de les obres necessàries per dur a terme la promoció immobiliària”.</div><br />
<br />
A més, en aquell cas la part agent va interposar sengles demandes contra el Govern, que van ser acumulades, en què s’impugnaven les resolucions de la Comissió Tècnica Tributària de 2 de març i 29 de juny de 2020, que havien desestimat els recursos interposats contra les certificacions del valor d’adquisició de les cases unifamiliars 6, 7, 8, 9 i 10, que formen part del conjunt residencial de cases adossades a la  urbanització Solà del Tarter – fase II, així com les autoliquidacions corresponents a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. I és evident que si es considerava que procedia la rectificació del valor de les cases a efectes de la plusvàlua, l’Administració estava obligada a retornar la diferència entre allò abonat pel contribuent en concepte d’impost de plusvàlua, i la quantitat que hauria d’haver abonat d’acord amb la valoració del bé segons la sentència.<br />
<br />
I en el cas resolt per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2023011" rel="external">STSA núm. 11/2023</a>, al recurs d’apel·lació interposat pel Govern es qüestionava la sentència però només parcialment, com es posava de manifest al fonament jurídic segon:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“En efecte, el recurs es circumscriu al càlcul del valor d’adquisició de les unitats immobiliàries en espècie fet per la sentència apel·lada, revocant els seus fonaments jurídics cinquè i sisè, ço que comporta que s’accepta pel Govern la conclusió de la sentència continguda al seu fonament jurídic tercer, és a dir, que no s’havien d’haver inadmès els dos recursos interposats en via administrativa.”</div><br />
<br />
En conseqüència, cap pronunciament es va poder fer per aquest Tribunal sobre si les autoliquidacions eren o no actes administratius recurribles.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat P FR SLU.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-07T15:47:05+00:00</published>
    <updated>2024-10-07T15:47:05+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D695"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D695</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=694" data-type="trackeritem" data-object="694">Sentència 70-2023 del TSJA. Impost sobre Societats. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament motivada</a><br />Data document:: 19/12/2023<br />Impostos relacionats:: Altres<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_70-2023_del_TSJA._Impost_sobre_Societats._Intercanvi_d_informaci_en_mat_ria_fiscal._Est_ndard_de_la_rellev_ncia_previsible._No_es_tracta_d_una_petici_aleat_ria_i_es_troba_degudament_motivada.">Sentència 70-2023 del TSJA. Impost sobre Societats. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament&nbsp;motivada.<a href="#Sent_ncia_70-2023_del_TSJA._Impost_sobre_Societats._Intercanvi_d_informaci_en_mat_ria_fiscal._Est_ndard_de_la_rellev_ncia_previsible._No_es_tracta_d_una_petici_aleat_ria_i_es_troba_degudament_motivada." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances que va desestimar el recurs d’oposició, de l’ara apel·lant, contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.<br />
<br />
L’apel·lant al·lega que la informació que es sol·licita no compleix amb l’estàndard de la rellevància previsible i que es tracta d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’apel·lant té la seva residència efectiva a Espanya.<br />
<br />
El Tribunal desestima la pretensió de la recurrent al considerar que la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició. En aquest sentit, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos de l’apel·lant prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador, que ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor, entre d’altres. En aquest sentit, considera que no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 6 de novembre de 2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 1000056/2023<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000089/2023<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_70-2023">SENTÈNCIA 70-2023<a href="#SENT_NCIA_70-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: XXX SLU i Sr. YYY</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. HDB<br />
Advocat: Sr. AHB</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocat: Sr. AIO</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable369-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable369">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000056/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació de l’entitat XXX i del Sr. YYY va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, la qual havia desestimat el recurs d’oposició formulat contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l’Agència Tributària espanyola.<br />
<br />
La sentència de 6 de novembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual, després de realitzar una anàlisi del concepte d’estàndard de la rellevància previsible i de la seva interpretació per la OCDE i la jurisprudència comparada, al·lega l’incompliment en el present cas d’aquest requisit, ja que la sol·licitud de l’Administració tributària espanyola manca d’una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Considera que la petició d’intercanvi d’informació fiscal no té un caràcter genèric que li pugui atorgar la consideració “<em>d’expedició de pesca</em>” o “<em>fishing expedition</em>”, sinó que es tracta de fets concrets que s’atribueixen específicament a les persones, tant física com jurídica, interessades. Per altra part, les autoritats andorranes no tenen l’obligació de comprovar les declaracions fetes per l’Estat requeridor, sinó que la persona concernida ha de fer valer les seves al·legacions davant de les autoritats fiscals espanyoles.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_8" rel="external">8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Tal com s’ha exposat en els antecedents, l’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per la part agent contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.<br />
<br />
A la vista del contingut de les al·legacions de les parts, la qüestió litigiosa versa sobre si la informació que sol·licita l’Estat requeridor compleix amb l’estàndard de la rellevància previsible, o bé si es tracta, com defensa la representació dels recurrents, d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’agent té la seva residència efectiva a Espanya.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Aquesta Sala s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre els criteris que s’han de seguir en la tramitació de les sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedents de tercers Estats requeridors. Així, la sentència núm. 89-2018, de 17 d’octubre, va declarar que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“El primer dels motius d’impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d’informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana –(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.<br />
<br />
Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016.<br />
<br />
L’article 4 de l’esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.<br />
<br />
I l’article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010" rel="external">L10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal</a> (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’OCDE, i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE, tal com diu el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_1" rel="external">article 1.3</a>.<br />
<br />
Endemés, al “Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios”, aprovat pel Comitè d’Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:<br />
<br />
“El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información.”<br />
<br />
Així, si l’OCDE permet l’intercanvi d’informació d’una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l’intercanvi d’informació en aquest cas”.</div><br />
<br />
D’altra banda, com ha declarat també aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d’abril):<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l’Acord sobre intercanvi d’informació en matèria tributària de l’OCDE, la part requerida no té l’obligació d’investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora”.</div><br />
<br />
En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d’empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> En el cas que ara s’examina, la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició.<br />
<br />
En síntesi, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos del recurrent prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador; que l’interessat ha realitzat nombroses operacions amb les  seves targetes de crèdit en territori espanyol, que indiquen una estada allà superior als 183 dies a l’any; que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor; i que és administrador d’una societat andorrana, a la qual ha cedit el contracte de prestació de serveis que tenia en vigor amb l’entitat espanyola abans esmentada, i de la qual també és administrador.<br />
<br />
No hi ha dubte que el conjunt d’aquests elements porten a la conclusió que la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola no manca de tota pertinència previsible i, en conseqüència, que no es tracta d’una recerca aleatòria o “<em>fishing expedition</em>”.<br />
<br />
L’estàndard de la rellevància previsible que invoca el recurrent s’ha de valorar sobre la petició de l’Estat requeridor en el seu conjunt. En aquest sentit, no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades, en els termes que abans s’han exposat, davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor, ja que l’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions contingudes en la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal, que cauen sota la responsabilitat del requeridor.<br />
<br />
En conseqüència, un cop s’ha descartat que la petició d’informació sigui merament aleatòria, i que no manca de tota pertinència previsible, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_8" rel="external">article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a>.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposen l’entitat XXX SLU i el Sr. YYY contra la sentència dictada el 6 de novembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-10-02T15:13:25+00:00</published>
    <updated>2024-10-02T15:13:25+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D694"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D694</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=693" data-type="trackeritem" data-object="693">Sentència 57-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament motivada.</a><br />Data document:: 06/11/2023<br />Impostos relacionats:: Altres<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_57-2023_del_TSJA._Intercanvi_d_informaci_en_mat_ria_fiscal._Est_ndard_de_la_rellev_ncia_previsible._No_es_tracta_d_una_petici_aleat_ria_i_es_troba_degudament_motivada.">Sentència 57-2023 del TSJA.  Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament&nbsp;motivada.<a href="#Sent_ncia_57-2023_del_TSJA._Intercanvi_d_informaci_en_mat_ria_fiscal._Est_ndard_de_la_rellev_ncia_previsible._No_es_tracta_d_una_petici_aleat_ria_i_es_troba_degudament_motivada." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte del procés es circumscriu a la concurrència o no dels requisits legals per atendre la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.<br />
<br />
L’apel·lant considera que es tracta d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’apel·lant té la seva residència efectiva a Espanya. Consegüentment, no es compliria amb l’estàndard de la rellevància previsible.<br />
<br />
El Tribunal indica que la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició. En aquest sentit, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos de l’apel·lant prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador, que ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor, entre d’altres. En aquest sentit, considera que no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 20 de setembre de 2023).<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 2000063/2023<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000073/2023<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_57-2023">SENTÈNCIA 57-2023<a href="#SENT_NCIA_57-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: Sr. CCC</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. HDB<br />
Advocat: Sr. AHB </div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocat: Sr. AIO</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable370-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable370">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ <br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el dia 6 de novembre de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000063/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació del Sr. CCC va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, la qual havia desestimat el recurs d’oposició formulat contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l’Agència Tributària espanyola.<br />
<br />
La sentència de 20 de setembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual, després de realitzar una anàlisi del concepte d’estàndard de la rellevància previsible i de la seva interpretació per la OCDE i la jurisprudència comparada, al·lega l’incompliment en el present cas d’aquest requisit, ja que la sol·licitud de l’Administració tributària espanyola manca d’una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Considera que la petició d’intercanvi d’informació fiscal no té un caràcter genèric que li pugui atorgar la consideració “<em>d’expedició de pesca</em>” o “<em>fishing expedition</em>”, sinó que es tracta de fets concrets que s’atribueixen específicament a la persona física interessada. Per altra part, les autoritats andorranes no tenen l’obligació de comprovar les declaracions fetes per l’Estat requeridor, sinó que la persona concernida ha de fer valer les seves al·legacions davant de les autoritats fiscals espanyoles.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_8" rel="external">8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Tal com s’ha exposat en els antecedents, l’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició  formulat per la part agent contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.<br />
<br />
A la vista del contingut de les al·legacions de les parts, la qüestió litigiosa versa sobre si la informació que sol·licita l’Estat requeridor compleix amb l’estàndard de la rellevància previsible, o bé si es tracta, com defensa la representació del recurrent, d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’agent té la seva residència efectiva a Espanya.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Aquesta Sala s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre els criteris que s’han de seguir en la tramitació de les sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedents de tercers Estats requeridors. Així, la sentència núm. 89-2018, de 17 d’octubre, va declarar que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“El primer dels motius d’impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d’informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana –(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.<br />
<br />
Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016.<br />
<br />
L’article 4 de l’esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.<br />
<br />
I l’article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010" rel="external">L10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal</a> (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’OCDE, i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE, tal com diu el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_1" rel="external">article 1.3</a>.<br />
<br />
Endemés, al “Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios”, aprovat pel Comitè d’Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:<br />
<br />
“El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información.”<br />
<br />
Així, si l’OCDE permet l’intercanvi d’informació d’una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l’intercanvi d’informació en aquest cas”.</div><br />
<br />
D’altra banda, com ha declarat també aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d’abril):<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l’Acord sobre intercanvi d’informació en matèria tributària de l’OCDE, la part requerida no té l’obligació d’investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora”.</div><br />
<br />
En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d’empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> En el cas que ara s’examina, la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició. Aquestes dades consten transcrites in extenso en la sentència apel·lada i resulta innecessari reproduir-les aquí.<br />
<br />
En síntesi, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos del recurrent prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador; que l’interessat ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que indiquen una estada allà superior als 183 dies a l’any; que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor; que és administrador d’una societat andorrana, a la qual ha cedit el contracte de prestació de serveis que tenia en vigor amb l’entitat espanyola abans esmentada, i de la qual també és administrador. Finalment, consta que l’interessat és titular o autoritzat de comptes a Andorra, així com d’una targeta de crèdit.<br />
<br />
No hi ha dubte que el conjunt d’aquests elements porten a la conclusió que la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola no manca de tota pertinència previsible i, en conseqüència, que no es tracta d’una recerca aleatòria o “<em>fishing expedition</em>”.<br />
<br />
L’estàndard de la rellevància previsible que invoca el recurrent s’ha de valorar sobre la petició de l’Estat requeridor en el seu conjunt. En aquest sentit, no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades, en els termes que abans s’han exposat, davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor, ja que l’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions contingudes en la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal, que cauen sota la responsabilitat del requeridor.<br />
<br />
En conseqüència, un cop s’ha descartat que la petició d’informació sigui merament aleatòria, i que no manca de tota pertinència previsible, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_8" rel="external">article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu</a>.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. CCC contra la sentència dictada el 20 de setembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-25T17:39:29+00:00</published>
    <updated>2024-09-25T17:39:29+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D693"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D693</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=692" data-type="trackeritem" data-object="692">CV0318-2024 Consulta vinculant a tributs, del 25 de juny del 2024, en relació amb els criteris de tributació de les rendes obtingudes en trusts i amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 25/06/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_els_criteris_de_tributaci_de_les_rendes_obtingudes_en_trusts_i_amb_la_consideraci_d_escissi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb els criteris de tributació de les rendes obtingudes en trusts i amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_els_criteris_de_tributaci_de_les_rendes_obtingudes_en_trusts_i_amb_la_consideraci_d_escissi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable371-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable371">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0318-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">25/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>Consulta    En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ASSUMPTE<br />
<br />
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial - Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.<br />
<br />
El Sr. A en qualitat de president del consell i actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B, compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
Que mitjançant aquest escrit, i d’acord amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació amb els assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius 2024 i següents:<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
La meva representada és una societat limitada unipersonal que va adquirir la nacionalitat andorrana com a conseqüència del trasllat del seu domicili social al Principat d’Andorra.<br />
<br />
L’activitat principal de la meva representada és correspon amb la gestió del patrimoni dels béns propis, entre altres activitats.<br />
<br />
En aquest sentit, l’actiu principal de la meva representada està composat per béns mobles. Un conjunt agrupat de béns mobles permet una gestió més acurada i una major rendibilitat en la seva explotació comercial. Entenem que cada conjunt de béns mobles, pot requerir d’una organització separada a conseqüència de les especialitats existents en la seva explotació econòmica que exigeix d’un model de gestió diferenciat, per tant cada conjunt de béns mobles es pot considerar una branca d’activitat independent de l’altra o altres, i en conseqüència cada branca es capaç de funcionar pels seus propis mitjans. Cada branca es pot arrendar en uns termes diferents que l’altra, en el preu, en la durada del contracte, en possibles vendes unitàries, etc.<br />
<br />
D’altra banda, la meva representada és resident fiscal al Principat d’Andorra i, per tant, obligat tributari de l’Impost sobre Societats, quina base de tributació es determina pel mètode de determinació directa.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>El soci únic de la meva representada des d’un punt de vista mercantil i registral és la societat C domiciliada a l’estranger l’activitat principal de la qual, segons el seu objecte social, és la gestió i l’administració patrimonial. Aquesta societat té, en la seva condició de beneficiària efectiva d’un Trust, com a soci únic la persona física D que és resident fiscal a Andorra.<br />
La meva representada, es planteja la possibilitat de formalitzar una operació d’escissió parcial amb l’objectiu de facilitar la resolució de conflictes en l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni familiar de manera fiscalment neutra i donar compliment a la planificació successòria de la persona D.</div><br />
<br />
En aquest sentit, a continuació es concreta la possible operació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Una escissió parcial mitjançant la qual la meva representada transferiria a una altra entitat resident fiscal a Andorra de nova creació o ja existent, sense quedar extingida la primera, amb atribució fiscal a aquesta altra societat d’una de les branques d’activitat escindida, assignant els valors representatius del capital social de la entitat adquirent a la mateixa beneficiària i única sòcia de la societat C. Complint amb el requisit de branca d’activitat a l’existir tant en la transmissora com en la receptora una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.<br />
La meva representada vol posar de manifest que les operacions anteriorment esmentades tenen com a motius econòmics vàlids els que es concreten a continuació:<br />
Facilitar la successió i el repartiment del patrimoni familiar.<br />
Evitar enfrontament entre les futures generacions ja que propicia a una futura successió ordenada.<br />
Facilitar i millorar la gestió del patrimoni, la presa de decisions i el relleu generacional.<br />
Reestructurar el patrimoni familiar.<br />
Motius organitzatius, de protecció del patrimoni davant de possibles responsabilitats, de simplificació, financers i successoris.<br />
Garantir la supervivència dels negocis, facilitar el relleu generacional a mitjà termini, augmentant la probabilitat de continuïtat empresarial en el futur de les societats beneficiàries de l’escissió.<br />
Ordenar i millorar la preparació de la successió de tot el patrimoni familiar, evitant les possibles divergències i conflictes que podrien sorgir entre els descendents dels socis.<br />
En una possible crisi familiar el centralitzar els actius en cada Societat, simplifica la situació i no afecta a la continuïtat de l’activitat de cessió, ja que es mantindrien al marge del possible conflicte familiar.<br />
Simplificar l’estructura empresarial que permeti una visió del patrimoni més senzilla i clara, centralitzant en una cada Societat beneficiària la planificació i presa de decisions simplificant la gestió i millorant l’eficiència.<br />
Facilitar el procés successori. Amb aquesta estructura societària, juntament amb la implementació d’un protocol familiar, s’aconseguirà mantenir la integritat del patrimoni empresarial en el futur procés successori.<br />
Conèixer la realitat econòmica i la viabilitat a futur del patrimoni de cada futur hereu, així con la seva rendibilitat i, en conseqüència, poder prendre les decisions oportunes en cadascuna d’elles.</div><br />
<br />
Fer constar que tant la meva representada com el seu soci únic indirecte i beneficiari efectiu d’aquest grup de societats familiars són residents fiscals al Principat d’Andorra complint amb el requisit i criteri administratiu establert pel DTF en relació amb el caràcter d’andorranitat.<br />
<br />
QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial – Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190146" rel="external">Consulta Vinculant número CV0146-2019, del 8 de març del 2019</a>, del Departament de Tributs i de Fronteres estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“S’ha de considerar si la figura del trust resulta compatible amb els principis del dret civil andorrà. En relació amb aquest aspecte, l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda,<br />
<br />
De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifest mitjançant el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20151125A" rel="external">Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger</a>, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>b) <em>Regles de tributació</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).<br />
<br />
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al setllor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.<br />
<br />
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trust als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”</div><br />
<br />
En aquest mateix sentit resol la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20200177" rel="external">Consulta Vinculant número CV 0177-2020, del 10 de març del 2020</a>, emesa pel Departament de Tributs i de Fronteres:<br />
<br />
<div class='cita'>“l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del Trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda. De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques: de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries </a>(en endavant, la “Llei de Reorganització Empresarial”), estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>.<br />
<br />
Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat segons l’article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> estableix la definició d’operació d’escissió als efectes de l’esmentada llei:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a)Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté al menys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div></div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Règim de les rendes derivades de la transmissió</em></strong><br />
<br />
1.No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3,4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat residents fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.<br />
<br />
La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">apartat 1 de l’article 5</a>, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.<br />
<br />
En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2</a>, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.<br />
<br />
2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 I 6 de l’article 2</a>.<br />
<br />
3. Les rendes derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2</a> s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.<br />
<br />
En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei de Reorganització empresarial</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits</strong><br />
<br />
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
<br />
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 2 de l’article 3</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_6" rel="external">articules 6 i 7 de la Llei de Reorganització</a> empresarial estableixen que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Règim fiscal de l’atribució d’accions o participacions als socis en les operacions de fusió i escissió</em></strong><br />
<br />
En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.<br />
<br />
<strong>Article 7. <em>Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes pels socis en les operacions de fusió i escissió</em></strong><br />
<br />
1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.<br />
<br />
2. En cas que el soci persona física amb residència fiscal a Andorra que hagi rebut accions o participacions en el capital social d’una entitat no resident traslladi la seva residència fiscal a l’estranger amb posterioritat a la realització de l’operació, haurà d’informar anualment sobre el seu domicili, el manteniment de la titularitat de les accions o participacions i, en el seu cas, sobre la transmissió d’aquestes accions o participacions. Aquesta obligació d’informació substituirà durant els deu anys posteriors al trasllat de residència o mentre la plusvàlua derivada de la transmissió pugui quedar gravada a Andorra, si aquest termini fos inferior. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, l’Administració tributària podrà exigir el gravamen sobre aquesta renda, la qual s’imputarà a l’últim període impositiu en què el soci hagués estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici dels interessos moratoris i les sancions que corresponguin. Reglamentàriament, es determinarà la forma i el termini per portar a terme aquesta obligació d’informació.<br />
<br />
La transmissió de les accions o participacions rebudes que s’efectuï amb posterioritat al trasllat de residència, però abans que hagin transcorregut deu anys des de la data d’adquisició de les referides accions o participacions, determinada segons l’apartat1 anterior, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del soci per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_6" rel="external">article 6</a> sigui gravada a Andorra. Aquesta renda s’ha d’imputar a l’últim període impositiu en què el soci hagi estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la representació d’una declaració addicional per l’impost corresponent sense sanció, interessos moratoris ni recàrrecs. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.”</div><br />
<br />
Tanmateix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de Reorganitzacions Empresarials</a> estableix que les operacions que compleixin les definicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> podran aplicar el règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>, llevat que s’exerceixi l’opció de renúncia recollida en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>. En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20220244" rel="external">CV0244-2022, del 4 de maig de 2022</a>, estableix:<br />
<br />
<div class='cita'>“Per determinar l’aplicabilitat del règim de neutralitat fiscal en una determinada operació de reestructuració, cal fer una doble anàlisis consistent en determinar si l’operació en qüestió:<br />
<br />
<ul><li>Anàlisi objectiu: L’operació en qüestió ha d’esser una de les recollides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> i emmarcar-se dins d’una de les definicions establertes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de Reorganització Empresarial</a>.
</li><li>Anàlisi subjectiu: Revesteix de motius econòmics vàlids i no té com a mera finalitat la d’aconseguir un avantatge fiscal que tingui com a objectiu el frau o l’evasió fiscal. Anàlisi subjectiu (si escau). L’operació ha de venir motivada per un motiu econòmic vàlid.”</div>
</li></ul><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
3.1. Per tot l’anterior, se sol·licita a aquesta Administració Tributària que, en vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès a l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, evacuï criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
3.1.1. Confirmació, tal com es proposa, que la Beneficiària del Trust reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerada obligada tributaria en relació amb les rendes i guanys generats pels béns integrants del patrimoni del Trust.<br />
<br />
3.1.2.Confirmació, tal com es proposa, que d’acord amb l’establert als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.2.b)</a>, <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">15.1</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">16</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de Reorganitzacions Empresarials</a>, resultaria d’aplicació el règim fiscal previst a l’esmentada Llei a l’operació d’escissió parcial detallada a l’apartat 1.3.1. anterior.<br />
<br />
En aquest sentit, (i) no s’haurien d’integrar a la base de tributació de l’Impost sobre Societats de la meva representada les rendes que es posessin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de l’operació d’escissió parcial no proporcional, (ii) els elements patrimonials que es rebrien per les societats beneficiàries com a conseqüència de l’operació d’escissió parcial, es valorarien, a l’efecte de l’Impost sobre Societats, pel mateix valor fiscal que tindrien en seu de la meva representada abans de realitzar-se l’operació i conservarien la data d’adquisició que tindrien en seu de la meva representada, (iii) no s’hauria d’integrar en la base de tributació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques les rendes que es posessin de manifest com a conseqüència l’atribució fiscal a la Beneficiària del Trust de valors representatius del capital social de les entitats adquirents i que les accions o participacions rebudes fiscalment per la Beneficiària del Trust com a conseqüència de l’operació d’escissió parcial es valorarien, als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, pel valor fiscal que tenien participacions entregades abans de l’operació i conservarien la data d’adquisició de les entregades.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la primera qüestió relacionada sobre l’atribució de les rendes que es puguin generar dels béns integrants del patrimoni del trust, el Departament de Tributs i de Fronteres ha manifestat el seu criteri al respecte en diverses ocasions mitjançant un comunicat del tècnic i diverses respostes amb caràcter vinculant. Tenint en compte que es tracta d’una figura que no està reconeguda en el dret andorrà, les rendes que es puguin generar s’hauran d’atribuir al settlor o al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió. De fet, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20151125A" rel="external">comunicat del tècnic del 25-11-15 sobre la tributació de l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger</a>, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>b) <em>Regles de tributació</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).<br />
<br />
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al settlor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.<br />
<br />
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Consegüentment, en el cas exposat, en què el settlor és una persona difunta i es tracta d’un trust irrevocable, és a dir, que no es pot modificar ni revocar sota cap concepte, les rendes derivades d’aquesta figura s’hauran d’atribuir als beneficiaris.<br />
<br />
Respecte a la qüestió sobre la consideració d’escissió a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> de la normativa esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’escissió, l’apartat 2.b i 7 disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
2. Als efectes d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div><br />
<br />
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.</div><br />
<br />
[...]<br />
<br />
7. Als efectes d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.”</div><br />
<br />
Segons la informació facilitada, la consultant segregarà i transmetrà a una societat andorrana de nova creació o ja existent la part del seu patrimoni empresarial amb lliurament del contravalor en participacions socials a favor del seu soci únic. En aquest supòsit, únicament tindran la consideració d’escissió a efectes del règim fiscal de reorganització empresarial les operacions en què el patrimoni segregat constitueixi una explotació autònoma. En relació amb aquest requisit, amb la informació proporcionada no es pot determinar l’existència de diferents branques d’activitat en seu de la consultant. Tanmateix, sempre que els elements que són objecte de transmissió per la consultant siguin un conjunt patrimonial amb capacitat de funcionar pels seus propis mitjans i constituir una explotació autònoma, amb una comptabilitat diferenciada, mitjans materials i humans específics i un determinat organigrama funcional, l’operació mencionada tindrà la consideració d’escissió als efectes d’aquest règim. Així mateix, la consultant haurà de mantenir en la seva seu una branca d’activitat econòmica que respecti les característiques mencionades anteriorment. Aquestes circumstàncies s’hauran d’acreditar davant una eventual comprovació de l’Administració tributària.<br />
<br />
Pel que fa a la tributació de les rendes que es produeixin en seu de la consultant com a conseqüència d’aquesta operació, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3.1</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Règim de les rendes derivades de la transmissió</em></strong><br />
<br />
1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra. [...]”</div><br />
<br />
Per tant, la consultant no haurà d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables.<br />
<br />
Quant al règim fiscal aplicable a l’entitat adquirent, sobre la valoració del elements patrimonials rebuts, la mateixa llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5.1</a>, expressa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits</em></strong><br />
<br />
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”</div><br />
<br />
Consegüentment, els elements patrimonials rebuts es valoraran pel mateix valor fiscal que tenien en seu de la consultant i conservaran la data d’adquisició que tenien en la de la transmitent.<br />
<br />
Respecte a l’aplicació del regim fiscal a la sòcia única, la norma, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_6" rel="external">articles 6 i 7.1</a>, quant a l’atribució de les participacions i la valoració d’aquestes participacions, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Règim fiscal de l’atribució d’accions o participacions als socis en les operacions de fusió i escissió</em></strong><br />
<br />
En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.<br />
<br />
<strong>Article 7. <em>Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes pels socis en les operacions de fusió i escissió</em></strong><br />
<br />
1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, les rendes resultants de l’atribució a la sòcia de les noves participacions derivades de l’operació d’escissió no s’hauran d’integrar en la base de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Tanmateix, les participacions conservaran el valor fiscal que tenien les participacions entregades abans de l’operació i la data d’adquisició de les entregades.<br />
<br />
Sobre la consideració de motius econòmics vàlids per a l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d'octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">’article 15</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
Així mateix, la finalitat d’aquest règim fiscal és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, que es basen en raons purament fiscals. Els motius que es manifesten a la consulta respecte a la facilitació de la successió, la reestructuració del patrimoni familiar i la millora de la gestió del patrimoni, entre altres motius que la consultant especifica en el seu escrit, són vàlids a efectes de l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Tanmateix, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades per la consultant sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la mateixa resposta. En altres casos, s’haurà d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si hi ha o no motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim especial de reorganització empresarial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-24T08:32:40+00:00</published>
    <updated>2024-09-24T08:32:40+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D692"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D692</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=691" data-type="trackeritem" data-object="691">CV0317-2024 Consulta vinculant a tributs, del 25 de juny del 2024, en relació amb el tipus de gravamen aplicable a la prestació de servei consistent en la transcripció de determinats documents</a><br />Data document:: 25/06/2024<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_a_la_prestaci_de_servei_consistent_en_la_transcripci_de_determinats_documents.">Consulta vinculant en relació amb el tipus de gravamen aplicable a la prestació de servei consistent en la transcripció de determinats&nbsp;documents.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_a_la_prestaci_de_servei_consistent_en_la_transcripci_de_determinats_documents." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable372-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable372">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0317-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">25/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
CONSULTA VINCULANT SOBRE TIPUS D’IGI APLICABLE EN ELS SERVEIS DE TRANSCIPCIÓ DE DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per als períodes 2024 i següents<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
Que amb la intenció de constituir un comerç i amb la voluntat de poder presentar una oferta econòmica pels treballs de transcripció de pergamins i llibres d’actes històrics necessitaríem determinar quin tipus de gravamen d’IGI s’aplica a aquesta prestació de serveis.<br />
<br />
La transcripció de pergamins i llibres d’actes antics, suposarà per l’arxiu històric de l’entitat en qüestió posar a l’abast d’historiadors i investigadors una eina de consulta històrica.<br />
<br />
S’efectuaran treballs relacionats amb les prestacions de serveis pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(L2012011#Article_60_bis" rel="external">article 60 bis, apartat 2.a</a>).<br />
<br />
També, tot i no disposar de la nomenclatura general de productes, efectuem la consulta de si la transcripció de pergamins i llibres d’actes històrics, també encabiria en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60_bis" rel="external">apartat 3 del mateix article 60 bis</a>, béns d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, el consultant sol·licita a aquesta Administració que confirmi si, a efectes de l’IGI, és aplicable el 2,5% com a entitat privada que efectua un servei de transcripció de documentació històrica que s’incorporarà on line en el web del destinatari del servei amb la finalitat de posar a l’abast dels investigadors (historiadors, filòlegs, antropòlegs...) una eina per facilitar la recerca tant de la història de l’entitat destinatària del servei com la d’Andorra.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra qüestió sobre el tipus de gravamen aplicable als serveis prestats pel consultant, en primer lloc, sobre el fet generador de l’impost, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 4</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”</div><br />
<br />
Pel que fa a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 5</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, sempre que el consultant tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte de l’impost, les prestacions de servei que efectuï estaran subjectes a l’impost general indirecte.<br />
<br />
Sobre el tipus de gravamen aplicable, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, quant a l’aplicació del tipus de gravamen general, a l’article 57</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 57. <em>Tipus de gravamen general</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”</div><br />
<br />
D’altra banda, la mateixa Llei, sobre l’aplicació del tipus de gravamen especial, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60_bis" rel="external">article 60 bis, a l’apartat 2.a</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 60 bis. <em>Tipus de gravamen especial</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen especial és del 2,5% i s’aplica només a les operacions següents:<br />
<br />
2. Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan no són efectuades per administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació.”</div></div><br />
<br />
De conformitat amb aquests articles, tenint en compte que el consultant prestarà un servei que consisteix en la transcripció de documents i que aquest servei no és el subministrament o el préstec de llibres o d’altres documents, en el cas exposat no serà aplicable el tipus de gravamen especial del 2,5%. Consegüentment, els serveis de transcripció dels diferents documents que faci el consultant estaran subjectes al tipus de gravamen general del 4,5%.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-24T07:53:55+00:00</published>
    <updated>2024-09-24T07:53:55+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D691"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D691</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=690" data-type="trackeritem" data-object="690">CV0313-2024 Conculta vinculant a tributs, del 13 de juny del 2024, en relació amb l’obligació d’efectuar pagament a compte en les transmissions patrimonials immobiliàries i sobre la imputació temporal dels ingressos derivats d’una operació a termini</a><br />Data document:: 13/06/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_obligaci_d_efectuar_pagament_a_compte_en_les_transmissions_patrimonials_immobili_ries_i_sobre_la_imputaci_temporal_dels_ingressos_derivats_d_una_operaci_a_termini.">Consulta vinculant en relació amb l’obligació d’efectuar pagament a compte en les transmissions patrimonials immobiliàries i sobre la imputació temporal dels ingressos derivats d’una operació a&nbsp;termini.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_obligaci_d_efectuar_pagament_a_compte_en_les_transmissions_patrimonials_immobili_ries_i_sobre_la_imputaci_temporal_dels_ingressos_derivats_d_una_operaci_a_termini." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable373-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable373">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0313-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">13/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
El senyor A, en tant que representant de la societat mercantil andorrana X,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
Actualment, l’entitat andorrana X és titular d’un solar situat al Principat d’Andorra. Està valorant la possibilitat de transmetre el dret de superfície d’aquest solar a un altre societat andorrana. La durada del dret de superfície serà de 35 anys, en els que l’adquirent podrà utilitzar aquest dret per bastir-hi una edificació i explotar-lo segons consideri oportú.<br />
<br />
En contraprestació a la transmissió del dret de superfície temporal, la societat X rebrà de l’adquirent un cànon mensual dinerari, durant tot el període de vigència del dret de superfície, així com la reversió de la construcció un cop finalitzat el termini de 35 anys. En aquest sentit, no hi haurà dret de rescabalament de cap tipus per part de l’adquirent del dret de superfície per la reversió de la construcció.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">art. 45.bis de la Llei de l’impost sobre societats</a> obliga a la transmitent a efectuar un pagament a compte en les transmissions immobiliàries. En aquest sentit, aquesta norma preveu aquesta obligació també per “la constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra”.<br />
<br />
L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a>. Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">apartat quart de l’esmentat article</a> assenyala el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.”</div><br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
L’entitat consultant considera que, d’acord al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat, del 30 de març del 2022</a> i la resta de normativa comptable, correspon imputar comptablement l’ingrés pel cànon mensual dinerari que rebrà per la transmissió del dret de superfície d’acord amb el moment en que resulti aquest exigible de conformitat amb el principi comptable de meritació.<br />
<br />
Pel que respecte a la reversió de la construcció que es produirà al final del contracte del dret de superfície, la consultant considera que comptablement ha de distribuir sistemàticament l’ingrés procedent de la futura reversió de la construcció durant el termini del contracte. Criteri compartit per l’institut espanyol de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en la consulta número 2 del BOICAC Nº 106/2016 emesa:<br />
<br />
<div class='cita'>“b) Addicionalment, en la mesura que l’immoble construït en el terreny per compte de la societat superficiària constitueix una contraprestació més de l’operació, l’empresa haurà de reflectir comptablement el futur dret de propietat sobre l’immoble com un actiu (dret de crèdit a rebre l’immoble) i el corresponent ingrés de manera sistemàtica durant el termini del contracte, d’acord amb un criteri financer, sense perjudici de la possible aplicació del principi d’importància relativa.”</div><br />
<br />
En el present cas, estem davant d’una operació amb preu ajornat perquè el pagament per l’adquisició del dret de superfície es produeix, per un costat, mitjançant pagaments successius en el temps (cànon dinerari) i, per l’altre, en un sol pagament al finalitzar el contracte (reversió de la construcció). En ambdós casos, el temps transcorregut entre la transmissió del dret de superfície i el venciment de l’últim pagament és superior a l’any i, per tant, resultaria aplicable l’apartat tercer de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">art. 19 de la llei de l’impost sobre societats</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“3. En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.<br />
<br />
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.<br />
<br />
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.<br />
<br />
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.”</div><br />
<br />
A efectes de determinar l’import del pagament a compte per la constitució o transmissió del dret real de superfície temporal a favor de l’adquirent, resultarà d’aplicació les previsions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">apartat quart de l’art. 45 bis</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagaments acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.”</div><br />
<br />
Consegüentment, la consultant considera que per determinar l’import del pagament a compte, només es tindrà en consideració els imports del cànon mensual que s’hagi de percebre en la data de transmissió i els dotze mesos posteriors. Independentment, que la normativa comptable ens obligui a reconèixer sistemàticament al llarg del període un ingrés per la futura reversió de la construcció.<br />
<br />
Pel que fa al valor d’adquisició del dret tramès, per la pròpia naturalesa temporal d’aquest dret de superfície i que en el moment de la extinció tornarà dit dret al quasi nu propietari, considerem que ha d’esser zero. En aquest sentit, no serà necessari ni convenient sol·licitar el certificat de valor actualitzat al Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmar que el valor d’adquisició del dret de superfície per la consultant (transmitent), a efectes del pagament a compte previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">art. 45.bis de la Llei de l’impost sobre societats</a>, ha de ser zero. En cas contrari, sol·licitem a l’Administració que aclareixi quin és i com s’ha de determinar dit valor d’adquisició.<br />
Si, efectivament, per determinar l’import del pagament a compte, només es tindrà en consideració els imports del cànon mensual que s’hagi de percebre en la data de transmissió i els dotze mesos posterior (per tant, excloent l’ingrés comptable corresponent a la reversió de l’edificació)? En cas contrari, es prega que identifiqui quins conceptes addicionals haurà de tenir en consideració la consultant per determinar l’import del pagament a compte.</div><br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Respecte al valor fiscal de la construcció en seu de la consultant una vegada finalitzada la durada del contracte, tenint en compte que el control d’aquest immoble recaurà sobre la societat cessionària, que és qui el construirà i l’explotarà durant els 35 anys de vigència del contracte, el valor d’aquesta construcció en el moment de la finalització del contracte equivaldrà al valor net fiscal que tindrà aquest immoble en la societat cessionària. Per establir aquest valor esdevé essencial el cost que suportarà la societat cessionària per la construcció de l’immoble i la depreciació efectiva d’aquest actiu segons el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre</a>. Amb les dades aportades no es pot concloure que en el moment de la finalització del contracte la construcció a efectes fiscals s’hagi depreciat efectivament en la seva totalitat.<br />
<br />
En relació amb la segona qüestió plantejada sobre la determinació del pagament a compte en la cessió del terreny durant un període de 35 anys, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 19.3</a>, sobre la consideració d’operacions a terminis o amb preu ajornat, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 19. <em>Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses</em></strong><br />
<br />
3. En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.<br />
<br />
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.<br />
<br />
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.<br />
<br />
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, tenint en compte que se cedeix el dret de superfície durant un termini de 35 anys amb una contraprestació mensual durant la vigència del contracte, l’operació indicada a la consulta té la consideració d’operació a termini i, per tant, la consultant haurà d’imputar a la base de tributació els cobraments mensuals corresponents a cada període impositiu i, si escau, l’ingrés que es derivi del dret de propietat de l’immoble.<br />
<br />
Altrament, sobre l’obligació d’efectuar un pagament a compte en la cessió d’un dret de superfície, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45, a l’apartat 1.d i a l’apartat 4</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45 bis. <em>Pagaments a compte en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">apartat 3 de l’article 19</a>, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquest article, la constitució del dret de superfície estarà subjecta a l’obligació d’efectuar el pagament a compte. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre la renda positiva que en el cas en qüestió estarà constituïda per l’import del cànon mensual que s’hagi de percebre en la data de transmissió i els dotze mesos posteriors, sense tenir en compte l’ingrés que pugui esdevenir a efectes comptables pel futur dret de propietat sobre l’immoble. Per tant, en aquest supòsit la consultant no haurà d’acreditar el valor d’adquisició davant de l’Administració.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-24T07:42:16+00:00</published>
    <updated>2024-09-24T07:42:16+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D690"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D690</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=689" data-type="trackeritem" data-object="689">CV0311-2024 - Consulta vinculant a tributs, el 28 de maig del 2024, en relació amb l’obligació de practicar retenció i ingrés a compte sobre les rendes procedents de contractes d’assegurança.</a><br />Data document:: 28/05/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_obligaci_de_practicar_retenci_i_ingr_s_a_compte_sobre_les_rendes_procedents_de_contractes_d_asseguran_a.">Consulta vinculant en relació amb l’obligació de practicar retenció i ingrés a compte sobre les rendes procedents de contractes&nbsp;d’assegurança.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_obligaci_de_practicar_retenci_i_ingr_s_a_compte_sobre_les_rendes_procedents_de_contractes_d_asseguran_a." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable374-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable374">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0311-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">28/05/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014</a>, el Sr. A, en representació de la mercantil andorrana X (en endavant la Consultant) formula la següent Consulta Tributària, en relació a l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques de 29 de desembre de 2023</a>; els efectes de la qual seran aplicables a l’exercici 2024 i subsegüents.<br />
<br />
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, la Consultant no té coneixement de què s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada.<br />
<br />
ANTECEDENTS:<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a> modifica el règim d’ingressos a compte i les retencions sobre els guanys de capital de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_50" rel="external">article 50 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (en endavant Llei 5/2014 d’IRPF) per tal d’introduir un mecanisme de retenció per part de les entitats en relació amb els pagaments derivats de contractes d’assegurança de vida, afegint un subapartat 2.c):<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 50. <em>Obligats a efectuar pagaments a compte</em></strong><br />
<br />
(...)<br />
<br />
2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Rendes del treball.<br />
b) Rendes del capital mobiliari.<br />
c) Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.</div><br />
<br />
(...)<br />
<br />
5. El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del capital mobiliari i els guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida és determina pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>. (...)”</div><br />
<br />
El desenvolupament reglamentari del mecanisme de retenció en aquests guanys de capital derivats de contractes d’assegurança de vida s’ha fet amb el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques aprovat pel Decret 596/2023, del 29 de desembre del 2023</a> (en endavant “nou Reglament d’IRPF”).<br />
<br />
En aquest nou <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">Reglament d’IRPF</a>, es concreta que el tipus de contracte d’assegurança de vida que haurà de ser objecte de retenció en cas de guanys de capital, és el que serveixi per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris.<br />
<br />
El càlcul de la retenció es regula al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#Article_40" rel="external">article 40</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 40. <em>Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte</em></strong><br />
<br />
1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre els guanys de capital procedents de contractes d’assegurances que cobreixen les contingències de mort i/o invalidesa, els quals són formalitzats per persones físiques però designant com a beneficiària l’entitat financera que prèviament els ha concedit un préstec, amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades, es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.<br />
<br />
En cas que aquesta contingència sigui la mort del deutor, prenedor de l’assegurança, resultaria aplicable l’exempció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost</a>, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt.”</div><br />
<br />
Per altra banda, l’esmentada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a> ha modificat l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 5/2014 d’IRPF</a> ampliant l’exempció a tots tipus de rendes mortis causa, que abans es limitava només als guanys de capital:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
(...)<br />
<br />
l) Les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari. L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat.”</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
La Consultant vol fer consulta escrita a l’Administració Tributària sobre quina és la forma correcta d’aplicar, si s’escau, la retenció en cas de guanys de capital en operatives habituals en una companyia d’assegurances, en contractes d’assegurança de vida, quan es produeix la defunció de l’assegurat, en aplicació del nou <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglament d’IRPF</a> i les modificacions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014 d’IRPF</a>, vigents a partir de l’any 2024:<br />
<br />
<strong>CAS 1: Contracte d’assegurança de vida amb defunció de l’assegurat (sense intervenció d’una entitat financera com a beneficiària)</strong><br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Producte: Contracte d’assegurança de vida<br />
Prenedor i assegurat: Senyor X<br />
Capital assegurat : 200.000 euros.<br />
Beneficiari en cas de mort de l’assegurat: Senyora Y (esposa del Senyor X)<br />
Data defunció de l’assegurat: 20 de febrer de 2024</div><br />
<br />
La companyia d’assegurances pagarà el capital assegurat de 200.000 euros a la beneficiària de la pòlissa, la Senyora Y.<br />
<br />
La companyia d’assegurances no està obligada a realitzar cap retenció d’IRPF en el pagament de la prestació.<br />
<br />
La beneficiària no inclourà l’import cobrat de 200.000 euros com a guany de capital en la seva declaració d’IRPF de l’any 2024 en virtut de l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.l) de la llei de l’IRPF</a>, que estableix que estan exemptes les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari.<br />
<br />
<strong>CAS 2: Contracte d’assegurança de vida amb defunció de l’assegurat i entitat financera com a beneficiària:</strong><br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Producte: Contracte d’assegurança de vida<br />
Prenedor i assegurat: Senyor X<br />
Capital assegurat : 200.000 euros.<br />
Préstec hipotecari contractat pels Senyor X i la Senyora Y amb l’entitat financera Z: 200.000 euros<br />
Beneficiari en cas de mort de l’assegurat:<br />
<div class='sagnatnou'>a) Entitat financera Z: fins cobrir el deute pendent del préstec hipotecari<br />
b) Senyora Y (esposa del Senyor X): diferència entre el capital assegurat i el deute pendent del préstec hipotecari.</div><br />
Data defunció de l’assegurat: 20 febrer de 2024</div><br />
<br />
Deute pendent en el moment de la defunció de l’assegurat: 200.000 euros.<br />
<br />
La companyia d’assegurances pagarà el capital assegurat de 200.000 euros íntegrament al primer beneficiari designat pel prenedor que en aquest cas és l’entitat financera Z, donat que equival al valor del deute hipotecari pendent en el moment de la defunció del Senyor X.<br />
<br />
La companyia d’assegurances es planteja si cal realitzar una retenció d’IRPF en el pagament de la prestació, i vol consultar quina de les següents opcions seria correcta en aplicació de la normativa vigent:<br />
<br />
<ul><li><strong>Opció A</strong>: efectuarà una retenció d’IRPF del 10% sobre el 50% del deute imputable a l’esposa del difunt, és a dir 10% de 100.000 euros = 10.000 euros.
</li></ul>La companyia d’assegurances pagarà 190.000 euros a l’entitat financera Z i ingressarà al ministeri de finances 10.000 euros en concepte de retenció d’IRPF per guanys de capital de 100.000 euros de la Senyora Y.<br />
<br />
La Senyora Y inclourà l’import de 100.000 euros com a guanys de capital en la seva declaració d’IRPF de l’any 2024, corresponent al 50% del deute hipotecari pendent de pagament a la data de defunció del Senyor X, i que ja no haurà de pagar a l’entitat financera Z. De la quota de liquidació resultant en la declaració d’IRPF, es descomptarà els 10.000 euros de retenció del 10% que la companyia d’assegurances ha retingut en el moment de pagament de la prestació a l’entitat financera Z.<br />
<br />
En aquest cas, l’entitat financera Z no recuperarà el 100% del deute hipotecari, sinó únicament el 90% d’aquest.<br />
<br />
<ul><li><strong>Opció B</strong>: efectuarà una retenció d’IRPF del 10% sobre el 50% del deute imputable a l’esposa del difunt, és a dir 10% de 100.000 (50% de 200.000)euros = 10.000 euros.
</li></ul>La companyia d’assegurances pagarà 190.000 euros a l’entitat financera Z i ingressarà al ministeri de finances 10.000 euros en concepte de retenció d’IRPF per guanys de capital de 100.000 euros de la Senyora Y.<br />
<br />
La Senyora Y no inclourà cap import cobrat com a guany de capital en la seva declaració d’IRPF de l’any 2024 en virtut de l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.l) de la llei de l’IRPF</a>, que estableix que estan exemptes les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari, i de la quota de liquidació resultant en el seu IRPF, es descomptarà els 10.000 euros de retenció del 10% que la companyia d’assegurances ha retingut en el moment del pagament dels 190.000 euros a l’entitat financera Z.<br />
<br />
<ul><li><strong>Opció C</strong>: no efectuarà cap retenció d’IRPF sobre el pagament del capital assegurat a l’entitat financera Z en tractar-se d’una societat que no és subjecte obligat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014 d’IRPF</a>.
</li></ul>La Senyora Y no inclourà cap import cobrat com a guany de capital en la seva declaració d’IRPF de l’any 2024 en virtut de l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.l)  de la llei de l’IRPF</a>, que estableix que estan exemptes les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari, ja que del contrari suposaria un impost de successions implícit.<br />
<br />
<strong>CAS 3: Contracte d’assegurança de vida amb defunció de l’assegurat (sense intervenció d’una entitat financera com a beneficiària) però amb existència d’un deute hipotecari</strong><br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Producte: Contracte d’assegurança de vida<br />
Prenedor i assegurat: Senyor X<br />
Capital assegurat : 200.000 euros.<br />
Beneficiari en cas de mort de l’assegurat: Senyora Y (esposa del Senyor X)<br />
Existeix un préstec hipotecari contractat pels Senyor X i Senyora Y amb l’entitat financera Z de 200.000 euros, però l’entitat financera Z no està inclosa com a beneficiària de l’assegurança.</div><br />
<br />
Data defunció de l’assegurat: 20 febrer de 2024<br />
<br />
La companyia d’assegurances pagarà el capital assegurat de 200.000 euros a la beneficiària de la pòlissa, la Senyora Y.<br />
<br />
La companyia d’assegurances no està obligada a realitzar cap retenció d’IRPF en el pagament de la prestació ja que el beneficiari de l’assegurança no és una entitat financera.<br />
<br />
La beneficiària, Senyora Z, amb el capital assegurat que ha rebut, liquida el deute pendent de 200.000 euros amb l’entitat financera Z.<br />
<br />
La beneficiària no inclourà l’import cobrat 200.000 euros com a guany de capital en la seva declaració d’IRPF de l’any 2024 en virtut de l’exempció prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.l)  de la llei de l’IRPF</a>, que estableix que estan exemptes les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari.<br />
<br />
La Consultant vol confirmar:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que en els casos 1 i 3 plantejats és correcte interpretar que la companyia d’assegurances no haurà de fer cap tipus de retenció d’IRPF en el moment del pagament de la prestació per la defunció de l’assegurat.<br />
Quina és l’opció correcta en el cas 2 plantejat, en relació a si cal practicar retenció d’IRPF en el moment del pagament de la prestació per la defunció de l’assegurat, i si la base de càlcul de la retenció ha de tributar en seu de l’IRPF de la cònjuge del difunt.</div><br />
<br />
En virtut dels expositius anteriors, es sol·licita que tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant la determinació dels criteris administratius corresponents en relació a poder aplicar correctament<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la primera qüestió relacionada amb la tributació a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques de la prestació econòmica derivada d’un contracte d’assegurança de vida quan es produeix la defunció del prenedor, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">’article 4</a>, sobre el fet generador de l’impost, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, <em>inter vivos</em>, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, estan excloses de l’àmbit de l’impost (com a rendes no subjectes) les prestacions procedents de contractes d’assegurança sobre la vida quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari. Consegüentment, l’entitat consultant no haurà d’efectuar retenció quan satisfaci aquest tipus de renda.<br />
<br />
Sobre la segona qüestió, quant a les prestacions econòmiques derivades d’assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris, en relació amb aquest tipus de rendes, el Departament de Tributs i de Fronteres, en data 4 de març del 2015, va emetre un <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20150304B" rel="external">comunicat tècnic sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinades operacions d’assegurança</a>. Aquest comunicat tècnic dedica una apartat a la tributació de les rendes procedents d’assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>viii. <em>Assegurances per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris</em></strong><br />
<br />
Finalment, s’ha de fer referència a una certa tipologia d’assegurances de vida que cobreixen (normalment) les contingències de mort i/o invalidesa, les quals són formalitzades per part de persones físiques (amb la condició de prenedors i assegurats) però designant com a beneficiaria l’entitat financera que prèviament li ha concedit un préstec (generalment, hipotecari), amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades.<br />
<br />
En el moment en què es verifica la contingència coberta pel contracte i l’entitat financera rep la indemnització estipulada, es genera una renda per l’obligat tributari que ostentava la condició de deutor de l’entitat financera (així com, normalment, la de prenedor i assegurat en el contracte d’assegurança); no obstant, aquesta renda no es deriva pròpiament de l’operació d’assegurança, sinó que té el seu origen en la cancel·lació del deute a càrrec de l’obligat tributari.<br />
<br />
Per tant, la qualificació d’aquesta renda és la de guany de capital, a computar per l’import del deute pendent de satisfer i que es cancel·la en el moment de produir-se la contingència coberta.<br />
<br />
En el cas en que tal contingència és la mort del deutor (i prenedor / assegurat de l’assegurança), resultaria d’aplicació l’exempció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost</a>, relativa als ‘guanys de capital que es posin de manifest en les transmissions lucratives per causa de mort de l’obligat tributari’, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt.”</div><br />
<br />
Altrament, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, sobre l’obligació d’efectuar pagament a compte, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_50" rel="external">article 50.2</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 50. <em>Obligats a efectuar pagaments a compte</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Rendes del treball.<br />
b) Rendes del capital mobiliari.<br />
c) Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div></div><br />
<br />
Per la seva banda, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D" rel="external">Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20231229D#Article_40" rel="external">article 40</a>, desenvolupa com es determina el càlcul de la retenció:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 40. <em>Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte</em></strong><br />
<br />
1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre els guanys de capital procedents de contractes d’assegurances que cobreixen les contingències de mort i/o invalidesa, els quals són formalitzats per persones físiques però designant com a beneficiària l’entitat financera que prèviament els ha concedit un préstec, amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades, es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.<br />
<br />
2. En cas que aquesta contingència sigui la mort del deutor, prenedor de l’assegurança, resultaria aplicable l’exempció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost</a>, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles i el criteri manifestat pel Departament de Tributs i de Fronteres mitjançant el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20150304B" rel="external">comunicat tècnic</a>, la renda que es genera per l’obligat tributari que ostentava la condició de deutor de l’entitat financera i que té el seu origen en la cancel·lació del deute a càrrec de l’obligat tributari té la qualificació de guany patrimonial subjecte a l’impost. Per tant, l’entitat consultant, com a pagadora d’aquestes rendes, haurà d’aplicar una retenció del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.<br />
<br />
En el cas en què aquesta contingència fos la mort del deutor, resultaria aplicable l’exempció prevista a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost</a>, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt. En aquest supòsit, en tractar-se d’una renda exempta, l’entitat pagadora no haurà de practicar retenció.<br />
<br />
Quant al tercer supòsit, atès que el seu origen és la cancel·lació del deute amb l’entitat financera a càrrec de l’obligat tributari, la renda derivada del contracte d’assegurança té la qualificació de guany patrimonial subjecte a l’impost, amb independència que la persona beneficiària sigui el cònjuge del difunt o l’entitat financera. En conseqüència, serà aplicable la resposta donada a la segona qüestió.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-23T10:11:46+00:00</published>
    <updated>2024-09-23T10:11:46+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D689"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D689</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=688" data-type="trackeritem" data-object="688">CVT0312-2024 Consulta vinculant a tributs, del 28 de maig del 2024, deducció de quotes suportades de l’IGI de l’adquisició de vehicles, deducció de l’impost sobre societats i implicacions fiscals per la cessió dels vehicles als socis</a><br />Data document:: 28/05/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IRPF, IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_dret_a_deduir_les_quotes_suportades_de_l_impost_general_indirecte_derivades_de_l_adquisici_de_vehicles_sobre_la_consideraci_de_despesa_dedu_bles_per_determinar_la_base_de_tributaci_de_l_impost_sobre_societats_que_es_puguin_donar_per_aquestes_adquisicions_i_sobre_les_implicacions_fiscals_que_es_poden_donar_per_la_cessi_dels_vehicles_als_socis.">Consulta vinculant en relació amb el dret a deduir les quotes suportades de l’impost general indirecte derivades de l’adquisició de vehicles, sobre la consideració de despesa deduïbles per determinar la base de tributació de l’impost sobre societats que es puguin donar per aquestes adquisicions i sobre les implicacions fiscals que es poden donar per la cessió dels vehicles als&nbsp;socis.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_dret_a_deduir_les_quotes_suportades_de_l_impost_general_indirecte_derivades_de_l_adquisici_de_vehicles_sobre_la_consideraci_de_despesa_dedu_bles_per_determinar_la_base_de_tributaci_de_l_impost_sobre_societats_que_es_puguin_donar_per_aquestes_adquisicions_i_sobre_les_implicacions_fiscals_que_es_poden_donar_per_la_cessi_dels_vehicles_als_socis." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable375-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable375">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0312-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">28/05/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">-Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> <br />-Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> <br />-Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
CONSULTA TRIBUTÀRIA VINCULANT<br />
<br />
La societat andorrana X, formula la present consulta tributària de conformitat amb el que al que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret d’11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, amb base a les següents al·legacions, antecedents i fonaments jurídics.<br />
<br />
I.- MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
En estricte compliment del que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret d’ 11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, aquesta part informa que no s’està tramitant procediment o recurs administratiu algun relacionat amb el règim, la classificació o qualificació tributària relatius al motiu plantejat en aquesta consulta.<br />
<br />
Aquesta part formula la present consulta tributària per quant té dubtes sobre el règim fiscal aplicable, en l’IGI, l’Impost sobre Societats i l’IRPF, en relació a l’adquisició, manteniment i transmissió d’automòbils de col·lecció i exclusius adquirits per a una posterior transmissió amb un objectiu inversor.<br />
<br />
II.- DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>DE LA SOCIETAT X, CREACIÓ I OBJECTE</div><br />
<br />
La societat es va constituir a l’any 2023.<br />
<br />
L’objecte social es veurà modificat els pròxims dies, introduint, en relació amb l’explotació i alienació de béns mobles: “La inversió en vehicles exclusius i de col·lecció amb la finalitat d’obtenir-ne rendibilitat.”<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>DELS BÉNS QUE LA SOCIETAT X VOL ADQUIRIR I QUE SÓN OBJECTE DE LA PRESENT CONSULTA TRIBUTÀRIA</div><br />
<br />
La societat X, pretén adquirir vehicles de col·lecció, sèries exclusives i d’alta gama amb l’objectiu d’obtenir una rendibilitat en la seva venda futura, en un termini màxim de tres o quatre anys, fruit de la seva revaloració en el mercat pel pas del temps.<br />
<br />
L’activitat essencial de la mercantil no és la de la compravenda de vehicles com a tal; tampoc tindrà una activitat continuada en relació a aquesta compravenda de vehicles sinó que de manera esporàdica, i quan la situació/oferta econòmica sigui favorable, la societat executarà aquesta activitat.<br />
<br />
El destí d’aquests vehicles és, doncs, el de mera tinença i futura venda, si les condicions de la mateixa són propícies per a fer-ho.<br />
<br />
Per la pròpia naturalesa del bé, els vehicles no tindran un ús continuat, si bé sí tindran un ús, encara que limitat a un màxim de 2.000 km anuals, doncs no resulta convenient quedin immobilitzats i, alhora, també és necessari que els vehicles es mostrin i s’exhibeixin per posar-los en valor. L’ús dels vehicles amb aquesta finalitat es farà, amb caràcter general, per al propietari i administrador de la societat propietària dels vehicles, podent també subcontractar-la en societats especialitzades.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>DEL TRACTAMENT I REGISTRE COMPTABLE DELS VEHICLES</div><br />
<br />
En la mesura en que el destí d’aquests vehicles és la seva ulterior venda es registraran comptablement com a existències, tenint en compte l’objecte social de la mercantil.<br />
<br />
Amb base a tot l’anterior, tenint en compte l’objecte de la societat i el valor i destí dels vehicles que la societat ha adquirit, la representant de la societat mercantil X, formula la següent,<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>EN RELACIÓ AMB LA LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE L’IMPOST GENERAL INDIRECTE</div><br />
<br />
TRACTAMENT DE L’IGI SUPORTAT EN LA COMPRA DE VEHICLES<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_61" rel="external">article 61 de la Llei de l’IGI</a> estableix que els obligats tributaris podran “deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques”.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">article 63.2.b) de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a>, que regula les limitacions del dret a deduir, disposa expressament que les quotes suportades per l’adquisició de béns que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de l’activitat empresarial es poden deduir en la proporció del 50% quan es tracti d’automòbils.<br />
<br />
Per tant, amb base a l’anterior, es consulta en quin grau és deduïble per a la societat consultant l’IGI suportat en l’adquisició i/o importació dels vehicles, així com en les despeses de manteniment i altres necessàries (per exemple de transport, despeses d’intermediaris per la seva compra i la seva, etc.) relacionades amb els mateixos.<br />
<br />
És a dir, si l’IGI suportat és íntegrament deduïble en relació als vehicles, és solament deduïble en el 50% o no es deduïble.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>EN RELACIÓ AMB LA LLEI 5/2014, DEL 24 D’ABRIL, DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FISIQUES</div><br />
<br />
RETRIBUCIÓ EN ESPÈCIE EN L’IRPF DEL SOCI ÚNIC DE LA SOCIETAT PER LA UTILITZACIÓ DELS VEHICLES<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_29" rel="external">article 29 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a>, que regula les rendes en espècie en el seu apartat primer, estableix expressament que “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.”<br />
<br />
En aquest sentit, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20170922A" rel="external">Comunicat tècnic en matèria tributaria, publicat al BOPA en data 27 de setembre de 2017 (Núm. 61</a>) fa referència als criteris que aplica l’Administració tributària en relació a aquest tipus de cotitzacions en espècie.<br />
<br />
Concretament, en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20170922A#3.2" rel="external">apartat 3.2 del Comunicat</a>, s’estableix:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>3.2. Lliurament o utilització de vehicles automòbils</strong><br />
<br />
3.2.1. Lliurament<br />
<br />
Es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirectes i altres quantitats satisfetes.<br />
<br />
3.2.2. Utilització<br />
<br />
Si el vehicle és propietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es determina en l’apartat 3.2.1. Si no és propietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva cessió.”</div><br />
<br />
Com ja s’ha comentat antecedentment (Antecedent Segon), l’Administrador i soci únic de la societat utilitzarà aquests vehicles, si bé de forma limitada i no continuada, doncs no resulta convenient quedin immobilitzats i, alhora, també és necessari que els vehicles es mostrin i s’exhibeixin per posar-los en valor.<br />
<br />
Al respecte, cal considerar que a societat pot ser propietària de varis vehicles al mateix temps.<br />
<br />
En aquest sentit, indicar que l’Administrador i soci únic disposarà d’altres vehicles, ja siguin propis o posats a la seva disposició per la societat per a l’ús particular.<br />
<br />
En aquest sentit, i seguint amb l’objecte de la consulta, doncs, els vehicles que la societat X adquireix amb les finalitats que ja s’han expressat anteriorment, el fet de que l’Administrador i soci únic de la societat utilitzi aquests vehicles, es consulta si:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Aquest ús implicarà una retribució en espècie gravada en l’IRPF?</div><br />
<br />
Si la resposta anterior és afirmativa,<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Com s’ha de calcular aquesta retribució en espècie?<br />
Quins serien els paràmetres a utilitzar per el càlcul d’aquesta remuneració. És a dir, quina seria la base de càlcul i quin seria el percentatge a considerar com a ús privatiu per a fixar la retribució en espècie. Al respecte, tal i com s’ha indicat, ressenyar que la societat pot arribar a ser propietària de varis vehicles de les característiques indicades i adquirits amb la finalitat anteriorment exposada.</div><br />
<br />
<div class='sagnatnou'>EN RELACIÓ AMB LA LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS</div><br />
<br />
TRACTAMENT DE LES RENDES OBTINGUDES EN LA TRANSMISSIÓ DELS VEHICLES I DE LES DESPESES DERIVADES DE LA PROPIETAT DELS MATEIXOS EN RELACIÓ AMB L’IMPOST SOBRE SOCIETATS<br />
<br />
Disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a>, Concepte i determinació de la base de tributació que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.<br />
<br />
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_43" rel="external">article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>.<br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la Comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>, sense perjudici del que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_26" rel="external">article 26</a> (...).”</div><br />
<br />
Segons s’ha exposat la societat considera, en atenció al destí previsible dels vehicles, que l’ha de comptabilitzar com a existències.<br />
<br />
Amb base a l’anterior, són objecte de consulta les qüestions següents:<br />
<br />
1.- Si en aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’Impost sobre Societats</a> (LIS) és correcte el seu tractament com existències. Si no s’ajusta a la LIS el seu tractament com a existències, quin seria el seu tractament i si el mateix en fos el d’actius fixes:<br />
<br />
Si la seva amortització teòrica tindria la consideració de despesa deduïble en l’impost sobre Societats i la mateixa es podria integrar en la base de tributació mitjançant un ajust a la base de tributació de l’impost sobre Societats.<br />
Si per a que fora deduïble la seva amortització seria necessària la comptabilització dels vehicles com a actius fixes.<br />
2.- Com s’ha de determinar el resultat obtingut en la seva transmissió als efectes de la seva integració en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.<br />
<br />
3.- Si les despeses relacionades amb l’adquisició, manteniment i transmissió dels vehicles tenen la consideració de fiscalment deduïbles i formen part de la base de tributació de l’Impost sobre Societats.<br />
<br />
4.- En relació a l’IGI. Si es fixa que l’IGI suportat en l’adquisició i/o importació dels vehicles, així com respecte de les despeses vinculades amb la seva adquisició, manteniment i transmissió no és íntegrament deduïble, les quotes d’IGI no deduïble tindrien la consideració de despesa deduïble a integrar en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.<br />
<br />
Els antecedents es basen en els següents,<br />
<br />
FONAMENTS JURÍDICS<br />
<br />
FORMA<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G" rel="external">Decret d’11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>.</div><br />
<br />
FONS DE L’ASSUMPTE<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a>.<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a>.<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020" rel="external">Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada</a>.<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a><br />
Comunicats tècnics en matèria tributària <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(CTT20170922A" rel="external">BOPA, núm. 61 de 27 de setembre del 2017</a>; <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20170703A" rel="external">BOPA núm. 43 de 5 de juliol de 2017</a>).<br />
Consulta vinculant de data 1 d’abril de 2019 (Número de Consulta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190149" rel="external">CVo149-2019</a>) i de data 17 de setembre de 2018 (Número de Consulta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20180131" rel="external">CVo131-2018</a>)</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la qüestió sobre el tractament de l’impost general indirecte suportat en la compra dels vehicles, d’entrada s’ha de determinar si la consultant actua com a consumidora final o com a empresària a l’efecte d’aquest impost. Pel que fa a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, sempre que es doni l’ordenació d’un conjunt de mitjans personals i materials per desenvolupar una activitat empresarial o professional mitjançant la realització continuada de lliuraments de béns títol onerós, la consultant tindrà la consideració d’empresària a l’efecte de l’impost. En cas contrari, s’entendrà que actua com a consumidora final. Aquesta circumstància s’haurà d’acreditar davant un eventual comprovació de l’Administració.<br />
<br />
Sobre el dret a deduir de les quotes suportades per les adquisicions dels vehicles i els serveis vinculats amb la seva adquisició, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_52" rel="external">article 52.1.a</a>, preveu qui té la consideració d’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 52. <em>Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
1. Són obligats tributaris de l’impost:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.”</div></div><br />
<br />
La mateixa Llei, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_61" rel="external">articles 61, 62 i 63</a>, estableix la condició subjectiva per a l’aplicació de la deducció de les quotes suportades:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 61. <em>Quotes tributàries deduïbles</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 62. <em>Requisits subjectius de la deducció</em></strong><br />
<br />
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 d’aquesta Llei</a>.</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 63. <em>Limitacions del dret a deduir</em></strong><br />
<br />
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.<br />
<br />
No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.20</a>.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles, si la consultant adquireix els vehicles per vendre’ls posteriorment i estan afectes a la seva activitat econòmica degudament comptabilitzats com a existències a l’actiu corrent del seu balanç –fet que s’haurà d’acreditar davant una eventual comprovació de l’Administració tributària–, en aquest cas, tenint en compte que els vehicles no tenen la consideració de béns d’inversió, la consultant podrà deduir íntegrament les quotes de l’impost suportades per l’adquisició d’aquests vehicles i els serveis vinculats amb aquestes adquisicions sempre que es compleixin els requisits formals previstos a la norma. Tanmateix, la consultant no podrà deduir les quotes de l’impost suportades per les adquisicions de vehicles o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. Consegüentment, si la societat cedeix al soci el vehicle i, per tant, no l’utilitza exclusivament per a la finalitat de la seva activitat econòmica subjecta a l’impost, en aquest supòsit les quotes suportades per la societat com a conseqüència de l’adquisició d’aquests vehicles no seran deduïbles en cap proporció.<br />
<br />
Així mateix, cal remarcar si que en qualsevol moment posterior a l’adquisició es porta a terme una desafectació dels vehicles de l’activitat econòmica, serà aplicable l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_8" rel="external">article 8 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, que preveu les operacions assimilades al lliurament de béns:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Operacions assimilades al lliurament de béns</em></strong><br />
<br />
Es consideren operacions assimilades al lliurament de béns a títol onerós l’autoconsum de béns. A l’efecte d’aquest impost, es considera <em>autoconsum de béns</em> les operacions següents fetes sense contraprestació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- La transferència, realitzada per l’obligat tributari, de béns corporals del seu patrimoni empresarial o professional al seu patrimoni personal o al consum particular.<br />
- La transmissió del poder de disposició sobre béns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari.<br />
- L’afectació o, en el seu cas, el canvi d’afectació de béns produïts, construïts, extrets, transformats, adquirits o importats en l’exercici de l’activitat empresarial o professional de l’obligat tributari per utilitzar-los com a béns d’inversió.</div><br />
<br />
El que es disposa en aquest apartat no és d’aplicació en els supòsits en què a l’obligat tributari se li hagués atribuït el dret de deduir íntegrament les quotes de l’impost que hauria suportat en el cas d’adquirir a tercers béns d’idèntica naturalesa.”</div><br />
<br />
En conseqüència, si es dona alguna de les circumstàncies mencionades en aquest article, la consultant haurà de tenir en compte que es produirà un autoconsum subjecte a l’impost.<br />
<br />
Quant a la venda d’aquests vehicles, la consultant haurà de repercutir el tipus general del 4,5% i la base de tributació d’aquestes operacions estarà constituïda per l’import total de la contraprestació.<br />
<br />
Respecte a les qüestions relacionades amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, per determinar la qualificació de la renda que es pugui donar en seu del soci per la cessió de l’ús del vehicle pel seu ús particular, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">article 22.1</a>, sobre la consideració de capital mobiliari, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 22. <em>Rendes íntegres del capital mobiliari</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:<br />
<br />
1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme dividends, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.”</div><br />
<br />
Pel que fa a la valoració d’aquest tipus de renda, s’ha de considerar el que disposa la norma de l’impost, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_28" rel="external">article 28</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 28. <em>Valoració de les operacions</em></strong><br />
<br />
La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a>.”</div><br />
<br />
Per consegüent, si el soci utilitza aquest vehicle per a un ús particular, ja sigui total o parcial, estarà obtenint una retribució en espècie subjecta a l’impost com a capital mobiliari. En tractar-se d’una operació entre persones vinculades, s’haurà de determinar segons el valor mercat.<br />
<br />
En referència a l’obligació de fer pagaments a compte a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2014005#Article_50" rel="external">article 50.2</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 50. <em>Obligats a efectuar pagaments a compte</em></strong><br />
<br />
2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Rendes del treball.<br />
b) Rendes del capital mobiliari.<br />
c) Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140723A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div></div><br />
<br />
Per tant, quan es tracti d’una renda de capital mobiliari en espècie, la societat consultant haurà de practicar el corresponent ingrés a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques. L’import de l’ingrés a compte es determinarà aplicant un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta (valor de mercat de l’ús i el gaudiment del vehicle). A aquest valor s’hi addicionarà l’ingrés a compte, excepte que s’hagués repercutit al soci.<br />
<br />
Quant als dubtes sobre la determinació de la base de tributació de l’impost sobre societats, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">article 9.3</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, sobre la deduïbilitat de les despeses en concepte d’amortització, la norma de l’impost sobre societats, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_10" rel="external">article 10.1</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’immobilitzat intangible i tangible, i de les inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.<br />
<br />
En el cas de l’immobilitzat tangible i de les inversions immobiliàries, es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Annex_1" rel="external">Annex I</a>. Es considera que la depreciació de l’immobilitzat intangible és efectiva d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article.<br />
<br />
En qualsevol cas, els obligats tributaris poden formular un pla especial d’amortització a l’Administració tributària, el qual se sotmet a la seva aprovació en els termes que <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B" rel="external">reglamentàriament</a> s’estableixin.”</div><br />
<br />
A més, s’ha de tenir present el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_13" rel="external">article 13 de la mateixa Llei</a>, en relació amb les despeses que no tenen la consideració de deduïbles a l’efecte de determinar la base de tributació de l’impost. L’article en qüestió, a l’apartat 1.a i 1.f, diu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 13. <em>Despeses no deduïbles</em></strong><br />
<br />
1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les que representin una retribució del patrimoni net.</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació.</div><br />
<br />
No obstant això, els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per a la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.<br />
<br />
[…]”</div><br />
<br />
Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19.2</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 19. <em>Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses</em></strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.<br />
<br />
Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.”</div><br />
<br />
Quant a les obligacions comptables, la Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_54" rel="external">article 54.1</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, si els vehicles estan afectes a la seva activitat econòmica degudament comptabilitzats com a existències a l’actiu corrent, no esdevindrà cap despesa comptable com a amortització i, en conseqüència, no tindrà cap despesa fiscalment deduïble sota aquest concepte. Altrament, si els vehicles se cedeixen de forma gratuïta al soci, les despeses que es puguin derivar d’aquesta liberalitat no tindran la consideració de deduïbles als efectes de l’impost sobre societats. Pel que fa a la resta de despeses correlacionades amb els ingressos de l’activitat econòmica de la consultant, seran fiscalment deduïbles sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental.<br />
<br />
La base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb la normativa comptable i aplicant els preceptes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010</a>. Consegüentment, els ingressos procedents de la venda dels vehicles i les despeses derivades de les seves compres s’hauran d’imputar segons determini la normativa comptable prenent en consideració també el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_19" rel="external">article 19</a> mencionat amb anterioritat.<br />
<br />
D’altra banda, cal fer una menció especial del fet que les implicacions fiscals poden variar segons les especificitats de cada cas. Per aquest motiu, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió totes les seves característiques per poder establir les implicacions fiscals que se’n derivarien i avaluar si no existeix una motivació distinta de la merament fiscal que podria donar lloc a la consideració d’abús de la norma tributària, en els termes previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_13" rel="external">article 13 del Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-23T08:42:12+00:00</published>
    <updated>2024-09-23T08:42:12+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D688"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D688</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=687" data-type="trackeritem" data-object="687">CV0310-2024 Consulta vinculant a tributs, del 24 de maig del 2024, en relació amb la consideració de bescanvi de valors i aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 24/05/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_bescanvi_de_valors_i_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració de bescanvi de valors i aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_bescanvi_de_valors_i_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable376-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable376">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0310-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">24/05/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Consulta:<br />
<br />
Consulta en referència a l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a> (en endavant, Llei de l’IS).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, Llei de reorganització empresarial).<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’[https://leslleis.com/R20150211G#Article_25||article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs], manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per als períodes 2024 i posteriors.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS:<br />
<br />
La societat (d’ara endavant la Societat Dominant), és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra, trobant-se degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.<br />
<br />
L’objecte social de la Societat Dominant comprèn la tinença d’accions i participacions socials tant de societats nacionals com estrangeres i de qualsevol àmbit. En aquest sentit, fruït del normal desenvolupament del seu objecte social, la Societat Dominant encapçala un grup de consolidació fiscal integrat per diverses societats, entre les que s’inclouen les següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Societat Participada 1: és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou, entre d’altres, totes quantes activitats estan relacionades amb l’hoteleria, restauració i similars.</div><br />
<br />
D’entre els actius que integren el balanç de la Societat Participada 1, als efectes d’aquesta consulta vinculant revesteixen importància dos actius immobiliaris localitzats en territori andorrà, actualment explotats econòmicament com hotels.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Societat Participada 2: és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou, entre d’altres, l’activitat de gestió, conservació i explotació per compte propi de bens mobles i immobles que la societat adquireixi per qualsevol causa amb l’exclusió d’activitats pròpies del sistema financer.</div><br />
<br />
D’entre els actius que integren el balanç de la Societat Participada 2, destaquen participacions mantingudes en societats vinculades al sector de l’hoteleria i la restauració, tant nacionals com internacionals. En aquest sentit, dites participacions es vehiculitzen a través de la Societat Participada 2 per l’absència de relació directa amb els negocis hotelers del grup de consolidació encapçalat per la Societat Dominant així com l’existència de socis tercers, actuant la Societat Participada 2 com una sub-holding dedicada a la tinença de societats amb socis tercers.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Societat Participada 3: és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou, entre d’altres, les activitats d’hoteleria i restauració.</div><br />
<br />
D’entre els actius que integren el balanç de la Societat Participada 3, revesteixen importància en aquesta consulta vinculant un actiu immobiliari localitzat en territori andorrà, actualment explotat econòmicament com hotel, i unes oficines també explotades econòmicament. En aquest sentit, actualment aquest immoble representa més d’un 50% del seu actiu.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Societat Participada 4: és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou, entre d’altres, l’activitat de gestió i explotació de béns immobles per compte propi amb l’exclusió d’activitats pròpies del sistema financer.</div><br />
<br />
D’entre els actius que integren el balanç de la Societat Participada 4, destaquen una construcció explotada econòmicament com hotel i un cens emfitèutic sobre el terreny el que dit immoble es troba bastit. Aquests actius representen més d’un 50% de l’actiu de la Societat Participada 4.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Altres societats amb residència fiscal andorrana dedicades a l’explotació hotelera en actius immobiliaris propietat de tercers i a la prestació de serveis administratius i serveis centrals a les diferents societats del Grup, així com a d’altres societats no integrants del grup de consolidació fiscal.</div><br />
<br />
La participació indirecta que posseeix la Societat Dominant en totes les societats dependents del grup de consolidació fiscal es troben concentrades en la seva participació la Societat Participada 1.<br />
<br />
Com a excepció a l’anterior, la Societat Dominant posseeix directament una participació en el capital social de la Societat Participada 3. Així mateix, la Societat Dominant també posseeix una participació indirecta de dita societat a través de la Societat Participada 1.<br />
<br />
Finalment, convé destacar que en el moment de presentar la present consulta vinculant, no existeixen en el si del grup de consolidació fiscal encapçalat per la Societat Dominant bases de tributació negatives pendents de compensar ni deduccions pendents d’aplicar generades en el marc del grup de consolidació fiscal. Així mateix, únicament la Societat Participada 4 disposa de crèdits fiscals generats amb anterioritat a la seva entrada al grup de consolidació fiscal.<br />
<br />
Addicionalment a les societats anteriorment esmentades, la Societat Dominant també participa de forma indirecta en una altra societat andorrana no integrant del grup de consolidació fiscal, a través de la participació mantinguda en la Societat Participada 1:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Societat Participada 5: és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra l’objecte social de la qual inclou les activitats d’hoteleria, restauració, snack-bars, pubs i discoteques.</div><br />
<br />
La participació indirecta mantinguda per la Societat Dominant en el capital social de la Societat Participada 5, si bé és un percentatge majoritari, no assoleix el 75% necessari per a formar part del grup de consolidació fiscal encapçalat per la Societat Dominant.<br />
<br />
Així mateix, d’entre els actius que integren el balanç de la Societat Participada 5, no s’inclouen actius immobiliaris que puguin representar més d’un 50% del seu actiu.<br />
<br />
Finalment, convé destacar en el moment de presentar la present consulta vinculant, la Societat Participada 5 no disposa de bases de tributació negatives pendents de compensar ni deduccions pendents d’aplicar.<br />
<br />
L’actual estructura del grup societari encapçalat per la Societat Dominant genera una sèrie d’ineficiències i dificultats administratives, econòmiques i de funcionament, derivades de l’existència d’una duplicitat d’estructures amb activitats similars que, a data de la present consulta, no resulten viables des d’una òptica econòmica. Així mateix, l’actual participació en la Societat Participada 5 no guarda coherència amb l’activitat desenvolupada per la Societat Participada 2.<br />
<br />
Addicionalment, l’actual estructura societària duplica els riscos associats a la tinença d’actius immobiliaris al no existir una figura societària que actiu com a especialista en la tinença d’aquesta tipologia d’actius. Aquest fet, a més, dificulta determinades relacions comercials amb actors vinculats amb la Societat Dominant i el grup societari encapçalat per aquesta, tals com entitats financeres i potencials socis tercers, fruït de l’existència de patrimonis disgregats i no compartimentats.<br />
<br />
Finalment, la participació de socis tercers en diferents societats dificulta la seva gestió respecte del que representaria una gestió unipersonal de les mateixes societats, en especial en allò relatiu a la Societat Participada 3. A més, l’existència de socis tercers en diferents nivells societaris dificulta la normal operativa d’un grup societari, doncs actuacions senzilles com distribucions de dividends a nivell intragrup de la Societat Participada 1 comporta una descapitalització del mateix.<br />
<br />
En vista de la situació actual descrita, la Societat Dominant es planteja modificar l’estructura societària del grup que encapçala amb la finalitat d’aconseguir una gestió més eficient i compartimentada de les diferents activitats desenvolupades.<br />
<br />
Descripció de les operacions a realitzar<br />
<br />
A continuació es presenten les operacions de reorganització empresarial respecte les quals es qüestiona a aquesta Administració. Aquestes operacions (les quals es presenten en la seva totalitat) responen a un plantejament global dels motius econòmics i estratègics que també es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>En un primer estadi, es planteja un bescanvi de valors de tots els socis de la Societat Participada 3 (a excepció de la Societat Participada 1), entre els quals es troba la Societat Dominant. Amb aquesta operació, la Societat Participada 1 passaria a ostentar la condició de sòcia única de la Societat Participada 3.<br />
Seguidament, la Societat Participada 1 procediria a aportar la totalitat dels seus actius immobiliaris, juntament amb la participació mantinguda en la Societat Participada 4, a la Societat Participada 3, quedant aquesta darrera societat com l’única societat del grup encapçalat per la Societat Dominant amb actius immobiliaris, passant a convertir-se aquesta activitat en la seva activitat exclusiva.<br />
Finalment, es planteja un bescanvi de valors en virtut del qual la Societat Participada 1 aportaria a la Societat Participada 2 la participació mantinguda en el capital social de la Societat Participada 5.</div><br />
<br />
Convé destacar que el desenvolupament de les operacions plantejades no modificaria el perímetre de consolidació fiscal, motiu pel qual no es preveu un aprofitament de crèdits fiscals diferent del que resultaria en cas de no ser d’aplicació el règim fiscal previst en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
<br />
Objectius de les operacions a realitzar<br />
<br />
Els motius econòmics i organitzatius que justifiquen les operacions anteriorment assenyalades, globalment considerades, són els que es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Simplificació de l’estructura societària: la concentració de la participació en les diferents entitats participades del grup de consolidació en seu de la Societat Participada 1 permetria una simplificació en la gestió del grup, minimitzant les ineficiències derivades de l’existència de socis minoritaris en diferents societats del grup.</div><br />
<br />
L’anterior es traduiria en una gestió més àgil del grup de consolidació fiscal, sobretot en allò relatiu a la Societat Participada 3, com és propi de l’existència d’un soci únic.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius immobiliaris sota el paraigües d’una entitat dedicada exclusivament a la seva gestió i explotació permetria una professionalització del seu funcionament. Així mateix, l’actual existència de recursos societaris destinats a aquesta tasca en seu de la Societat Participada 3 permet incrementar el volum d’actius gestionats sense necessitat d’incórrer en un increment de recursos, aprofitant així economies d’escala inexistents fins el moment.</div><br />
<br />
De la mateixa manera, la sortida dels actius immobiliaris de la Societat Participada 1 permetrà a dita societat actuar com una matriu societària “pura”, sense necessitat de gestionar directament cap patrimoni immobiliari. Aquest fet permetrà a la Societat Participada 1 reduir els seus costos d’estructura al veure reduïda la seva activitat recurrent.<br />
<br />
Finalment, l’estructura societària plantejada permetria maximitzar la funcionalitat de la Societat Participada 2 com a societat vehicle d’inversions amb socis tercers.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Diferenciació de les activitats i dels negocis i limitació dels riscos mercantils associats als mateixos: desenvolupar l’activitat d’explotació dels actius immobiliaris de forma diferenciada a la resta d’activitats dutes a terme en el si del grup encapçalat per la Societat Dominant permetria compartimentar els riscos mercantils i legals associats a les mateixes.</div><br />
<br />
En aquest sentit, si bé no resulta possible quantificar l’impacte econòmic d’aquest motiu econòmic a data de la present consulta, la separació proposada permet minimitzar el risc d’afectació legal d’una activitat sobre la resta, en cas d’hipotètiques reclamacions civils o administratives associades a l’activitat econòmica de cadascuna de les entitats.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Eficiència econòmica i financera: sota l’actual estructura societària, determinades distribucions de resultats intragrup amb la finalitat d’afrontar noves inversions implica la necessària sortida de recursos cap als socis tercers. En aquest sentit, l’estructura societària resultant de les operacions plantejades permetria incórrer en menys ineficiències a l’hora de distribuir resultats amb la voluntat de reinvertir o d’assumir noves inversions per part d’alguna de les societats del grup encapçalat per la Societat Participada 1.<br />
Simplificació de futures operacions empresarials: l’estructura resultant de les operacions plantejades, globalment considerades, simplificaria l’execució de futures operacions de caire empresarial i/o societari, com podrien ser realitzar noves inversions empresarials o facilitar l’entrada de futurs inversors en alguna de les branques empresarials del grup encapçalat per la Societat Dominant, sense afectació de la resta.</div><br />
<br />
CONSULTA PLANTEJADA<br />
<br />
Atenent a les operacions plantejades i als objectius perseguits amb les mateixes, es presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació:<br />
<br />
En relació amb l’operació de bescanvi de valors de la Societat Participada 3:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
En relació amb l’operació d’aportació no dinerària d’actius dels actius immobiliaris de la Societat Participada 1 i de la participació en el capital social de la Societat Participada 4 a la Societat Participada 3:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
En relació amb l’operació de bescanvi de valors de la Societat Participada 5:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÖ PLATEJADA<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">Llei de l’IS, en el seu article 9, apartat 3</a>, preveu que “en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>”.<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de l’IS</a> estableix una sèrie d’operacions en les que els elements patrimonials participants es valoren pel seu valor normal de mercat. concretament, disposa l’esmentat article que “es valoren pel seu valor normal de mercat. els elements patrimonials següents: a) Els transmesos o adquirits a títol lucratiu. b) Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestació. c) Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis. d) Els transmesos en virtut de fusió, absorció i escissió total o parcial. e) Els adquirits per permuta. f) Els adquirits per canvi o conversió”.<br />
<br />
No obstant allò disposat de forma genèrica per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’IS</a>, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a> ha establert, per a determinades operacions societàries entre les que s’inclouen operacions com les plantejades en la present consulta vinculant (bescanvi de valors i aportacions no dineràries d’actius), una sèrie de mecanismes destinats a diferir la tributació que es pogués derivar de dites operacions. En aquest sentit es pronuncia el legislador quan, en l’exposició de motius de l’esmentada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, assenyala que ”des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de manera definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.”<br />
<br />
D’acord amb el contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, l’aplicació del règim de neutralitat previst en dita Llei requereix de l’acompliment d’una sèrie de requisits objectius i, d’altra banda, de requisits subjectius.<br />
<br />
3.1 Bescanvi de valors de la Societat Participada 3<br />
<br />
En aquesta operació, la Societat dominant i la resta de socis de la Societat Participada 3 (amb l’excepció de la Societat Participada 1) procedirien a aportar les accions que actualment posseeixen en dita societat a la Societat Participada 1, que passaria a ostentar la condició de sòcia única de la Societat Participada 3.<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.5 de la Llei de reorganització empresarial</a> determina que té la consideració de bescanvi de valors l’operació per la qual “una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altre entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat”.<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_8" rel="external">article 8 de la referida Llei</a> disposa que “no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les operacions de bescanvi de valors quan els socis que realitzin el bescanvi rebin valors representatius del capital social d’una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra”.<br />
<br />
Entén la Societat Dominant que en l’operació de bescanvi de valors plantejada es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats en els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.5</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_8" rel="external">8</a> reproduïts:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Fruït de dita operació, la Societat Participada 1 passaria a ostentar la totalitat dels drets de vot de la Societat Participada 3.<br />
A canvi de l’aportació efectuada, els actuals socis de la Societat Participada 3 rebrien valors representatius del capital social de la Societat Participada 1.<br />
La Societat Participada 1 és una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Addicionalment als requisits de caire objectiu previstos al llarg del redactat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2 de l’esmentada Llei</a> estableix que “no obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal”.<br />
<br />
Com es pot apreciar, en el referit article s’exigeix que les operacions formalitzades sota el règim especial de neutralitat fiscal es duguin a terme per motius econòmicament vàlids i no només per motius fiscals. En aquest sentit, tal i com ja s’ha fet esment en els antecedents de la present consulta, l’operació de bescanvi de valors plantejada es configura com un primer pas necessari per assolir l’estructura societària objectiu, que persegueix els següents objectius de caire eminentment econòmic:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Simplificació de l’estructura societària: la concentració de la participació en les diferents entitats participades del grup de consolidació en seu de la Societat Participada 1 permetria una simplificació en la gestió del grup, minimitzant les ineficiències derivades de l’existència de socis minoritaris en diferents societats del grup.</div><br />
<br />
L’anterior es traduiria en una gestió més àgil del grup de consolidació fiscal, sobretot en allò relatiu a la Societat Participada 3, com és propi de l’existència d’un soci únic.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Eficiència econòmica i financera: sota l’actual estructura societària, determinades distribucions de resultats intragrup amb la finalitat d’afrontar noves inversions implica la necessària sortida de recursos cap als socis últims. En aquest sentit, l’estructura societària resultant de l’operació plantejada permetria incórrer en menys ineficiències a l’hora de distribuir resultats de la Societat Participada 3 amb la voluntat d’assumir noves inversions per part d’alguna de les societats del grup de consolidació.<br />
Inexistència de cap avantatge fiscal en l’estructura resultant: totes les societats participants en l’operació formen part del grup de consolidació fiscal encapçalat per la Societat Dominant. Addicionalment, cap de les esmentades societats disposa de crèdits fiscals pre-grup. En aquest sentit, el perfeccionament de l’operació plantejada no comportaria cap canvi en allò relatiu a l’aprofitament de crèdits fiscals.</div><br />
<br />
En conseqüència, entenem que l’operació de bescanvi de valors plantejada donaria compliment a la totalitat dels requisits objectius i subjectius fixats per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, per acollir-se al règim de neutralitat previst en dita Llei.<br />
<br />
3.2 Aportació no dinerària<br />
<br />
En aquesta operació, la Societat Participada 1 procediria a aportar la totalitat dels seus actius immobiliaris afectes a l’activitat econòmica a la Societat Participada 3. Addicionalment, en la mateixa operació serien objecte d’aportació la totalitat de les participacions que la Societat Participada 1 ostenta en el capital social de la Societat Participada 4.<br />
<br />
Per la seva banda, la Societat Participada 1 passaria a ostentar només participacions en la resta de societats indirectament participades per la Societat Dominant.<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4 de la Llei de reorganització empresarial</a> determina, en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat a)</a>, que té la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual “una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Articel_3" rel="external">article 3.1</a> de la referida Llei disposa que “no s’ha d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra”.<br />
<br />
Entenem que en l’operació d’aportació no dinerària plantejada es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats en els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.4 a)</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">3.1</a> reproduïts:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La Societat Participada 1 aportaria elements patrimonials procedents del seu actiu, actualment explotats econòmicament.<br />
La societat adquirent, això és la Societat Participada 3, seria una entitat resident fiscal a Andorra.<br />
A canvi de l’aportació efectuada, la Societat Participada 1, en qualitat d’entitat aportant, rebria valors representatius del capital social de la Societat Participada 3.</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Tal i com ja s’ha fet esment en els antecedents de la present consulta, l’aportació no dinerària plantejada persegueix els següents objectius de caire eminentment econòmic:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Professionalització de l’estructura societària: la concentració dels actius immobiliaris, juntament amb les participacions de la Societat Participada 4 (de substrat majoritàriament immobiliari) a mans d’una entitat dedicada exclusivament a la gestió i explotació de patrimoni immobiliari permetria una professionalització del seu funcionament. Així mateix, l’actual existència de recursos societaris destinats a aquesta tasca en seu de la Societat Participada 3 permet incrementar el volum d’actius gestionats sense necessitat d’incórrer en un increment de recursos, aprofitant així economies d’escala inexistents fins el moment.</div><br />
<br />
De la mateixa manera, la sortida dels actius immobiliaris de la Societat Participada 1 permetrà a dita societat actuar com una matriu societària “pura”, sense necessitat de gestionar directament cap patrimoni immobiliari. Aquest fet permetrà a la Societat Participada 1 reduir els seus costos d’estructura al veure reduïda la seva activitat recurrent.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Diferenciació de les activitats i dels negocis i limitació dels riscos mercantils associats als mateixos: desenvolupar l’activitat d’explotació dels actius immobles de forma diferenciada a la resta d’activitats dutes a terme en el si del grup encapçalat per la Societat Dominant permetria compartimentar els riscos mercantils i legals associats a les mateixes.</div><br />
<br />
Si bé no resulta possible quantificar l’impacte econòmic d’aquest motiu econòmic a data de la present consulta, la separació d’activitats permet minimitzar el risc d’afectació legal d’una branca sobre la resta, en cas d’hipotètiques reclamacions civils o administratives associades a l’activitat econòmica de cadascuna de les entitats.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Simplificació de futures operacions empresarials: l’estructura resultant de l’operació plantejada simplifica l’execució de futures operacions de caire empresarial i/o societari, com podrien ser realitzar noves inversions empresarials o facilitar l’entrada de futurs inversors en la branca immobiliària sense afectar a la resta d’activitats desenvolupades pel grup societari encapçalat per la Societat Dominant.<br />
Inexistència de cap avantatge fiscal en l’estructura resultant: totes les societats participants en l’operació formen part del grup de consolidació fiscal encapçalat per la Societat Dominant. Addicionalment, cap de les esmentades societats disposa de crèdits fiscals generats en el sí del grup de consolidació fiscal, essent únicament la Societat Participada 4 la que disposa de crèdits fiscals pre-grup. En aquest sentit, el perfeccionament de l’operació plantejada no comportaria cap canvi en allò relatiu a l’aprofitament de crèdits fiscals atenent a la inexistència de cap modificació en la composició del grup de consolidació fiscal, en allò relatiu a les societats que integrarien el mateix.</div><br />
<br />
D’acord amb l’exposat, entenem que l’aportació no dinerària plantejada donaria compliment a la totalitat dels requisits objectius i subjectius fixats per <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, per acollir-se al règim de neutralitat previst en dita Llei.<br />
<br />
3.3 Bescanvi de valors de la Societat Participada 5<br />
<br />
En aquesta operació, la Societat Participada 1 procediria a aportar la totalitat de la participació mantinguda en el capital social de la Societat Participada 5 a la Societat Participada 2, societat exclusivament destinada la tinença de participacions en societats residents i no residents amb socis tercers.<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
Entén la Societat Dominant que en l’operació de bescanvi de valors plantejada es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats en els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.5</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_8" rel="external">8</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Fruït de dita operació, la Societat Participada 2 passaria a ostentar la majoria de drets de vot de la Societat Participada 5.<br />
A canvi de l’aportació efectuada, la Societat Participada 1 rebria valors representatius del capital social de la Societat Participada 2.<br />
La Societat Participada 2 és una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Tal i com ja s’ha fet esment en els antecedents de la present consulta, l’operació de bescanvi de valors plantejada en el present apartat persegueix els següents objectius de caire eminentment econòmic:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Simplificació de l’estructura societària: la concentració exclusiva de la participació en les diferents entitats participades del grup de consolidació en seu de la Societat Participada 1 permetria una simplificació en la gestió del grup, minimitzant les ineficiències i agilitzant-ne la presa de decisions a nivell intragrup.<br />
Professionalització de l’estructura societària: l’estructura societària plantejada permetria maximitzar la funcionalitat de la Societat Participada 2 com a societat vehicle d’inversions amb socis tercers.<br />
Inexistència de cap avantatge fiscal en l’estructura resultant: l’operació plantejada no comportaria cap canvi en el sí del grup de consolidació fiscal encapçalat per la Societat Dominant. Addicionalment, la Societat Participada 5 no disposa de crèdits fiscals en el moment de procedir a la present consulta vinculant. En aquest sentit, el perfeccionament de l’operació plantejada no comportaria cap canvi en allò relatiu a l’aprofitament de crèdits fiscals.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
QÜESTIONS PLANTEJADES:<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal desenvolupada al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta així com amb els criteris exposats al llarg de la mateixa, els quals consultem sobre la seva confirmació:<br />
<br />
En relació amb l’operació de bescanvi de valors de la Societat Participada 3:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
En relació amb l’operació d’aportació no dinerària d’actius dels actius immobiliaris de la Societat Participada 1 i de la participació en el capital social de la Societat Participada 4 a la Societat Participada 3:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que el motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del regim previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
En relació amb l’operació de bescanvi de valors de la Societat Participada 5:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que els motius econòmics que fonamenten aquesta operació són vàlids, als efectes de l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.<br />
Confirmació que l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Referent a la qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a les aportacions de les accions que efectuarien els socis de la societat 3 a la societat 1, i que donaria com a resultat que la societat 1 participés íntegrament en el capital de la societat 3, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> de la normativa esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració de bescanvi de valors, l’apartat 5 disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.”</div><br />
<br />
D’altra banda, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_8" rel="external">article 8</a>, en relació amb el règim fiscal del bescanvi de valors, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Règim fiscal del bescanvi de valors</em></strong><br />
<br />
1. No s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les operacions de bescanvi de valors quan els socis que realitzin el bescanvi rebin valors representatius del capital social d’una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
No obstant això, cadascun dels socis que efectuïn el bescanvi de valors pot optar per integrar a la base de tributació de l’impost que sigui aplicable la totalitat de les rendes obtingudes com a conseqüència de l’operació, sense que aquesta opció impliqui la renúncia a l’aplicació del règim previst en aquesta Llei a l’operació.<br />
<br />
2. Llevat que hagin optat per la integració de les rendes en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat anterior, les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de bescanvi de valors es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació, i les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.<br />
<br />
3. Les accions o participacions rebudes per l’entitat que realitza el bescanvi es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, pel mateix valor fiscal que tenien a la seu dels socis que realitzen l’aportació, mantenint-se igualment la mateixa data d’adquisició.<br />
<br />
No obstant això, en cas que les rendes obtingudes pels socis no hagin estat subjectes a tributació al Principat d’Andorra o en cas que els socis hagin exercit l’opció prevista al segon paràgraf de l’apartat 1 anterior, les accions o participacions rebudes es valoren pel seu valor normal de mercat a la data de realització del bescanvi de valors i la seva data d’adquisició és la de la realització de l’operació.”</div><br />
<br />
Segons la informació proporcionada, el fet de portar a terme aquesta operació dona lloc al fet que la societat 1, que és l’entitat beneficiària de l’aportació de les accions, participi íntegrament en el capital social de la societat 3. Així mateix, com a resultat d’aquesta operació, als socis de la societat 3 se li atribuiran valors representatius del capital social de la societat 1. Consegüentment, l’operació indicada en la consulta tindrà la consideració de bescanvi de valors a l’efecte de l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Pel que fa a la segona operació, en què es menciona que la societat 1 aportarà els seus actius immobiliaris afectes a la seva activitat econòmica a la societat 3, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4.a</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb el precepte esmentat, tenint en compte que la societat 1 aportarà elements patrimonials afectes a una activitat econòmica i rebrà a canvi valors representatius del capital social de la societat 3, beneficiària de l’aportació, aquesta operació tindrà la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Quant a la tercera operació que es menciona a la consulta, en la mesura que la societat 2 adquireix participacions que li permeten obtenir la majoria dels drets de vot de la societat 5, que l’entitat beneficiària de les aportacions és resident fiscal a Andorra i que com a conseqüència d’aquesta aportació al soci se li atribuiran participacions en el capital social de la societat 2, l’operació tindrà la consideració de bescanvi als efectes del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Sobre la consideració de motius econòmics vàlids per a l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d'octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
D’altra banda, la finalitat d’aquest règim fiscal és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, que es basen en raons purament fiscals. Els motius exposats a la consulta relacionats amb la simplificació de l’estructura societària, la professionalització de l’estructura societària i la diferenciació de les activitats i dels negocis, entre d’altres raons que s’exposen, en el cas en qüestió, són vàlids a efectes de l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Tanmateix, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la mateixa resposta. En altres casos, s’haurà d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si hi ha o no motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim especial de reorganització empresarial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-20T11:01:00+00:00</published>
    <updated>2024-09-20T11:01:00+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D687"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D687</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=686" data-type="trackeritem" data-object="686">CV0308-2024 Consulta vinculant a tributs, del 24 d&#039;abril del 2024, en relació amb les obligacions comptables i sobre l’obligació d’efectuar pagament a compte en les transmissions patrimonials immobiliàries</a><br />Data document:: 24/04/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_obligacions_comptables_i_sobre_l_obligaci_d_efectuar_pagament_a_compte_en_les_transmissions_patrimonials_immobili_ries.">Consulta vinculant en relació amb les obligacions comptables i sobre l’obligació d’efectuar pagament a compte en les transmissions patrimonials&nbsp;immobiliàries.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_obligacions_comptables_i_sobre_l_obligaci_d_efectuar_pagament_a_compte_en_les_transmissions_patrimonials_immobili_ries." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable377-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable377">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0308-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">24/04/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<br />
Ref. Consulta sobre l’obligació del pagament a compte de l’Impost de Societats en les adjudicacions de béns immobles per una empresa en situació de cessació de pagaments i fallida (liquidació judicial).-<br />
<br />
De conformitat amb allò establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 18 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs</a>, en dirigeixo a Vostès per formular la següent consulta:<br />
<br />
<strong>1.- Tipus de consultant.-</strong><br />
<br />
La consultant, Sra. A, és administradora judicial solidària del procediment judicial Cessació de pagaments de la societat X.<br />
<br />
Segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_52" rel="external">article 52.2 del Decret de 18 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs</a>, en el cas de procediments judicials de cessació de pagaments, els procediments tributaris es realitzen amb el mateix obligat tributari sempre que no s’hagi acordat la suspensió de les seves facultats i, en qualsevol cas, amb la persona o persones designades per la Batllia. Atès que el Sr. B té suspeses les seves facultats com administrador legal de l’empresa, la representació la ostenta i les administradores judicials solidàries.<br />
<br />
De conformitat amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de 18 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs</a>, la sotasignat manifesta expressament que al moment de realitzar la present consulta no es troba en cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o la qualificació tributària que correspon amb la consulta.<br />
<br />
Que el període aplicable seria l’exercici 2024.-<br />
<br />
<strong>2.- Objecte de la consulta.-</strong><br />
<br />
Obligació o no del pagament acompte de l’Impost de Societats en les adjudicacions de béns immobles per empresa en situació de cessació de pagaments i fallida (liquidació judicial).-<br />
<br />
<strong>3.- Antecedents i circumstàncies detallades del cas.-</strong><br />
<br />
La societat X es troba en estat de cessació de pagaments i fallida. No té cap activitat econòmica d’ençà dita declaració, en el sentit que no genera rendes anuals per cap concepte.<br />
<br />
La societat X no complí mai amb l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils.<br />
<br />
Atesa la manca d’una comptabilitat ordenada de la societat, el passiu s’ha esbrinat a partir de la presentació de crèdits per tercers (no a partir de documents interns o de la comptabilitat de l’empresa).<br />
<br />
En el moment de la seva declaració en estat de cessació de pagaments i arranjament i l’ampliació de la fallida al Sr. B, s’han presentat crèdits contra la societat per part de treballadors, la CASS, proveïdors, entitats bancàries i amb tercers.<br />
<br />
En quant a l’actiu, s’ha hagut d’investigar sobre el possible actiu de la societat, ja sigui a través de certificats i escriptures notarials, ja sigui a través d’informació prop dels cadastres comunals, si bé no serà suficient per fer front al passiu de la fallida.<br />
<br />
A dia d’avui encara existeixen dubtes sobre els actius i passius de la societat, que s’estan discutint en procediments judicials.<br />
<br />
En base a aquesta situació, l’administració judicial no ha pogut formular els comptes anuals de la societat, presentar els comptes al Registre de Societat ni realitzar l’autoliquidació de l’Impost de Societats, perquè ha estat impossible reconstruir la comptabilitat de la societat.<br />
<br />
En el decurs dels anys del procediment, en relació als béns immobles quina titularitat s’ha verificat, s’han pogut subhastar públicament a través del saig, resultant en que, una vegada liquidats els imports, s’han dictat diverses resolucions d’adjudicació definitiva de béns i posteriorment s’ha atorgat escriptura pública d’adjudicació davant Notari del Principat.<br />
<br />
<strong>4.- Objecte de la consulta.-</strong><br />
<br />
En data 1 de gener de 2024 han entrat en vigor diverses disposicions legals de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>.<br />
<br />
Als efectes de la consulta, considerem d’importància les següents disposicions:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Exposició de motius</strong><br />
<br />
Un element essencial de la tasca legisladora ha sigut establir uns principis orientadors de la reforma, entre els quals cal destacar els següents:<br />
<br />
- Estabilitat de les finances públiques i millora de la recaptació. Com s’ha descrit al preàmbul, és necessari adoptar mesures amb l’objectiu de proporcionar estabilitat a les finances públiques, per tal de garantir la sostenibilitat del sector públic. A aquest efecte, es proposen mesures per eixamplar, en l’àmbit de l’impost sobre societats, les bases de tributació i assegurar un nivell de tributació mínim, de manera que els contribuents amb un resultat operatiu positiu contribueixin al sosteniment de les finances públiques mitjançant el pagament d’un cert nivell d’impostos, sense perjudici de la possibilitat de compensar en el futur els imports no deduïts per l’aplicació de certes limitacions.</div><br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45 bis. <em>Pagaments a compte en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.<br />
c) Les adjudicacions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.</div><br />
(...)”</div><br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45 ter. <em>Obligacions dels fedataris públics en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles o relativa als actes esmentats a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis</a>, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu del pagament a compte previst a l’article anterior o que són aplicables els supòsits d’exempció previstos en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei</a>.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
La problemàtica ha sorgit al mes de gener de 2024, moment on s’ha preparat una escriptura d’adjudicació d’uns trasters. Al moment de revisar els requisits per autoritzar l’operació immobiliària, el Notari ha exigit el pagament a compte del 10% de la plusvàlua de l’operació immobiliària, en base als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">articles 45 bis i 45 ter</a>.<br />
<br />
Existint un dubte raonable sobre que en els procediments de cessació de pagaments i fallida, al moment d’adjudicar els béns immobles s’hagi d’efectuar el pagament a compte de la plusvàlua, l’administració judicial ha optat per suspendre la operació notarial i formular una consulta vinculant que aclareixi si escau o no fer el pagament acompte.<br />
<br />
Aquesta administració judicial té el següent plantejament sobre l’obligació de fer un pagament acompte de l’Impost sobre Societats, si bé us demanem que confirmeu si és correcte o si s’escau, indiqueu quin seria el plantejament correcte.<br />
<br />
<strong>Obligació o no del pagament a compte de la transmissió patrimonial:</strong><br />
<br />
L’exposició de motius de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a> indica que, amb dita reforma global, un dels objectius és l’estabilitat de les finances públiques i millora de la recaptació.<br />
<br />
Indica a continuació que és necessari adoptar mesures amb l’objectiu de proporcionar estabilitat a les finances públiques, per tal de garantir la sostenibilitat del sector públic.<br />
<br />
Afegeix que a aquest efecte, es proposen mesures per eixamplar, en l’àmbit de l’impost sobre societats, les bases de tributació i assegurar un nivell de tributació mínim, de manera que els contribuents amb un resultat operatiu positiu contribueixin al sosteniment de les finances públiques mitjançant el pagament d’un cert nivell d’impostos, sense perjudici de la possibilitat de compensar en el futur els imports no deduïts per l’aplicació de certes limitacions.<br />
<br />
A criteri de la que sota signa, l’objectiu de la millora de la recaptació ha de partir de la condició sine quan non del resultat operatiu de les empreses, tota vegada que la reforma intenta que totes les empreses que tinguin resultat operatiu positiu paguin l’Impost de Societats.<br />
<br />
En el cas de la societat X ens trobem amb una empresa que no presenta cap activitat operativa (primera premissa de l’objectiu de recaptació) ja que es troba en un procediment de cessació de pagaments i fallida, que implica la liquidació judicial dels seus béns per poder fer front al passiu (o sigui, en liquidació), i que per tant, no té cap resultat operatiu, i menys cap resultat positiu (segona premissa de l’objectiu de recaptació).<br />
<br />
En conseqüència, el plantejament de la consultant és que l’obligació de pagar a compte de l’Impost de Societats no hauria d’aplicar a les transmissions de béns immobles de les empreses en cessació de pagaments i fallida, com és el cas de la societat X. O sigui, que els supòsits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45 bis, apartats b) i c)</a> no són aplicables al cas.<br />
<br />
Partint de la base de que l’empresa no ha tingut cap resultat operatiu positiu, com a argument subsidiari de reforç s’ha de significar que tampoc s’està en condicions de calcular el guany patrimonial derivat de la transmissió, ja que no es disposa de cap informació comptable fefaent sobre l’empresa.<br />
<br />
Segons el redactat dels <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45 bis i 45 ter de la vigent Llei de l’Impost de Societats</a>, per a poder escripturar la operació d’adjudicació davant notari, és necessari ingressar prèviament, en concepte de pagament a compte, el 10% del guany patrimonial de la operació. El guany patrimonial, seria el resultat de restar al preu d’adjudicació, el preu de compra o preu de mercat al moment de l’adquisició.<br />
<br />
És important també posar de manifest com segon argument de reforç que, en l’eventual cas que l’Administració Tributària considerés que les societats en estat de cessació de pagaments i fallida han de realitzar igualment el pagament de l’Impost de Societats, la societat no podria recuperar mai dit pagament acompte per tal de liquidar els creditors del procediment concursal.<br />
<br />
Així doncs, atès que la societat no compta amb registres comptables ni ha presentat mai els comptes anuals, atès que no s’ha pogut reconstruir la comptabilitat de l’empresa per manca d’informació i documentació, es desconeixen els saldos inicials.<br />
<br />
En l’hipotètic cas que la societat pagués un a compte de la transmissió patrimonial davant notari fent un càlcul aproximat de la plusvàlua, no es podrà sol·licitar el retorn de la quantia del pagament a compte satisfet prèviament. I això perquè com hem dit, la societat no disposa d’una comptabilitat ordenada, no es poden reconstruir ni formular els comptes anuals passats ni en conseqüència, no es pot formular autoliquidació de l’impost de Societats (ni tampoc es podria acollir als mecanismes de compensació de bases negatives anteriors o insuficiència de quota).<br />
<br />
Com a darrer argument de reforç posem de manifest que l’obligació del pagament acompte de l’Impost de Societats a l’Administració Tributària, sense possibilitat del retorn de dit pagament, ateses les circumstàncies anteriorment exposades, trencaria el principi d’igualtat entre els creditors que ha de regir els procediments concursals, compte tingut que l’Administració Tributària seria un creditor privilegiat en ingressar a l’erari públic uns diners fins i tot abans de que els treballador poguessin recuperar salaris i cotitzacions pendents. I aquest privilegi no té cap previsió legal a la normativa concursal.<br />
<br />
Una possible resposta de l’administració tributària pot passar en demanar que l’administració concursal, formulés els comptes anuals i fer l’autoliquidació d’Impost de Societats, però únicament dels anys en els que la referida societat ha estat intervinguda judicialment.<br />
<br />
Tanmateix, en dit cas, l’administració judicial no podria acollir-se als mecanismes de compensació de bases negatives anteriors i insuficiència de quota, pel que, a resultes de la liquidació de diversos immobles durant un exercici fiscal, per un valor superior a l’hipotètic valor de compra o de construcció dels immobles i deduint les amortitzacions acumulades fins al data d’adjudicació, podria resultar que el procediment concursal, per si sol, tingués beneficis i hagués de satisfer Impost de Societats, tot i que dit resultat resulti inversemblant en atenció a la declaració de fallida de la societat.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
En conseqüència, el plantejament de la consultant és que l’obligació de pagar a compte de l’impost de Societats no hauria d’aplicar a les transmissions de béns immobles de les empreses en cessació de pagaments i fallida, com és el cas de la societat X. O sigui, que els supòsits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45 bis, apartats b) i c)</a> no són aplicables al cas.<br />
<br />
Per tot l’exposat, els prego que a la major brevetat possible, responguin per escrit a la nostra consulta, per tal de que confirmeu si les adjudicacions en el marc dels procediments concursals han de satisfer el corresponent pagament a compte de l’impost de societats.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la qüestió sobre l’obligació d’efectuar pagaments a compte en transmissions immobiliàries i respecte a les diferents obligacions tributàries que es derivin de la norma que regula l’impost de societats, d’entrada, quant a la consideració d’obligat tributari de l’impost de societats, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_6" rel="external">article 6.1.a</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
1. Són obligats tributaris de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori andorrà:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les persones jurídiques.”</div></div><br />
<br />
Pel que fa a l’obligació de portar una comptabilitat, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_54" rel="external">article 54.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 54. <em>Obligacions comptables. Facultats del ministeri encarregat de les finances</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, tot i la situació en què es troba la consultant, manté la personalitat jurídica i, consegüentment, és obligada tributària de l’impost. A més, ha de portar una comptabilitat d’acord amb el que disposi la normativa comptable i complir la resta d’obligacions formals i materials establertes a la norma de l’impost sobre societats; entre aquestes obligacions, la consultant ha de presentar la declaració de l’impost.<br />
<br />
Quant a l’obligació d’efectuar els pagaments a compte en transmissions immobiliàries, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">article 45 bis de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 45 bis. <em>Pagaments a compte en transmissions immobiliàries</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.<br />
<br />
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.<br />
c) Les adjudicacions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.<br />
d) La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei</a>.<br />
<br />
3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei</a>.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests articles, tenint en compte que la norma no preveu cap exempció que sigui aplicable en aquests supòsits, la consultant té l’obligació d’efectuar el pagament a compte. Així mateix, per determinar l’import d’aquest pagament a compte esdevé essencial poder establir l’import de la renda derivada de la transmissió i, per això, és imprescindible portar una comptabilitat adequada.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-19T17:29:29+00:00</published>
    <updated>2024-09-19T17:29:29+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D686"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D686</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=685" data-type="trackeritem" data-object="685">CV0309-2024 Consulta vinculant a tributs, del 9 de maig del 2024, en relació amb la tributació de la donació de valors representatius de la participació en els fons propis d’una societat andorrana</a><br />Data document:: 09/05/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_donaci_de_valors_representatius_de_la_participaci_en_els_fons_propis_d_una_societat_andorrana.">Consulta vinculant en relació amb la tributació de la donació de valors representatius de la participació en els fons propis d’una societat&nbsp;andorrana.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_la_donaci_de_valors_representatius_de_la_participaci_en_els_fons_propis_d_una_societat_andorrana." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable378-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable378">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0309-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">09/05/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
El Sr. A, actuant en nom propi, MANIFESTA:<br />
<br />
Que, mitjançant el present escrit, i amb base en el què disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, SOL·LICITA:<br />
<br />
Que per part d’aquest Departament es resolgui la consulta tributària que es formula de conformitat amb els següents<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
I.- El sol·licitant és soci de la societat mercantil X, inscrita en el Registre de Societats d’Andorra.<br />
<br />
II.- Mitjançant escriptura atorgada pel Notari, en què es va constituir la societat X, el sol·licitant en va subscriure i desemborsar vint (20) participacions socials, les què en segueix mantenint la plena propietat.<br />
<br />
III.- Des de la data de constitució de la societat, el sol·licitant ha mantingut, ininterrompudament, la propietat d’un percentatge superior al 25% del seu capital social.<br />
<br />
IV.- Atès que el sol·licitant té la intenció de fer donació de dues (2) participacions socials de les subscrites a la constitució de la societat X, a dos treballadors de la mateixa - una a cadascun-, els qui no tenen cap tipus de relació de parentiu amb el sol·licitant, es formula la present:<br />
<br />
CONSULTA TRIBUTÀRIA<br />
<br />
Segons la redacció vigent de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 apartat m) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>l) Les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari. L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat.<br />
m) Les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
L’exempció s’entén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat. No obstant això, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.</div></div><br />
<br />
Segons la redacció vigent de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat k) del mateix article</a>, s’estableix una exempció en la tributació per IRPF en els supòsits següents:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>k) Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes, així com els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a> o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.<br />
No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.<br />
No s’aplica l’exempció prevista en aquest apartat a les rendes obtingudes per la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, així com la cessió de drets reals sobre aquestes participacions, quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns.</div></div><br />
<br />
Els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartats l) i m)</a> regulen aquells supòsits de transmissions lucratives, tal com així es diu explícitament: en el supòsit l), les que es produeixen mortis causae, sigui qui en sigui l’adquirent, el seu percentatge de participació i el temps de permanència de les participacions en el patrimoni del causant; en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">supòsit m)</a>, les que es produeixen intervivos però, només, quan l’adquirent té una relació de parentiu amb el transmetent.<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">apartat k)</a> no fa cap menció a que les transmissions a què es refereix siguin lucratives ni tampoc oneroses. Això dona lloc a dues interpretacions, que poden tenir conseqüències tributàries molt rellevants. En un cas com l’exposat, depenent de quina sigui la interpretació de Tributs a aquestes normes, se n’inferirien dos tipus de conseqüències:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que s’interpreti que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat k)</a> es refereix a les transmissions oneroses mentre que els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartats l) i m)</a> es refereixen a les transmissions lucratives.</div><br />
<br />
De ser així, es donaria la paradoxa que, de projectar el sol·licitant una transmissió onerosa de les dues participacions socials a favor d’aquestes dues persones, amb les qui no manté cap tipus de relació de parentiu, atès que el transmetent hauria tingut una participació superior al 25% durant els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, i que d’aquelles participacions n’hauria estat propietari durant més de deu anys anteriors a la dita transmissió, la plusvàlua efectiva percebuda pel transmetent, derivada de la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió, quedaria exempta de tributació per IRPF.<br />
<br />
Pel contrari, de projectar una transmissió lucrativa, tot i donar-se els mateixos requisits i no generant-se cap plusvàlua efectiva pel transmetent, aquella no estaria exempta de tributació per IRPF.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que s’interpreti que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">apartat k)</a> i, en conseqüència, els requisits específics que contempla per tal que sigui possible aplicar l’exempció, és d’aplicació a qualsevol tipus de transmissió, sigui onerosa o lucrativa.</div><br />
<br />
De ser així, i donant-se en aquest cas els requisits exigits, la transmissió lucrativa (donació) projectada estaria exempta de tributació per IRPF.<br />
<br />
El consultant, segons requeriment del Departament de Tributs i de Fronteres, amplia la informació relacionada amb la qüestió plantejada i exposa el següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que, atès que és una donació que està projectada realitzar, no es pot concretar el període, tot i que comptant amb les dates actuals i que la consulta tributària hauria de quedar resolta en un termini raonable, la donació es duria a terme dins del 2024.<br />
Que, com diem, atès que es tracta d’una consulta prèvia a una operació no duta a terme, es manifesta de forma expressa que en el moment de formular la consulta no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui, planteja a la consulta.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
En conseqüència, se sol·licita a aquest Departament que es pronunciï sobre la següent qüestió:<br />
<br />
Si, en el cas que es vulgui dur a terme una donació de participacions socials d’una societat, de la què se n’ha mantingut la propietat de més del 25% en els dotze mesos anteriors a la donació (transmissió) per part del donant, que la propietat de les participacions socials que es projecta donar tingui una antiguitat ininterrompuda superior als deu anys, i que la donació es vulgui fer a favor de dos donataris que no mantenen cap tipus de relació de parentiu amb el donant, la renda -presumpta- que es posés de manifest en seu del donant estaria subjecta a tributació per IRPF o, en canvi, estaria exempta de tributació per donar-se els mateixos requisits que exigeix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">llei de l’IRPF</a> per declarar exempta la mateixa renda en cas que la transmissió fos onerosa – renda o plusvàlua que, en tal cas, seria efectiva.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra qüestió sobre la possibilitat que un guany procedent de la transmissió de les participacions en el capital d’una societat andorrana estigui exempt de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, va modificar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, per preveure l’exempció de totes les rendes que puguin derivar-se de les transmissions lucratives mortis causa i inter vivos amb vincle de parentiu, i no només els guanys de capital, preservant (en el cas de les transmissions inter vivos) el mateix valor fiscal dels béns que tenia la persona transmitent.<br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, en el seu redactat inicial, a l’article 5.k</a>, preveia una exempció per als guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats sempre que es compleixin unes determinades condicions. Aquesta exempció es manté en la versió que va donar a aquest article la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013005" rel="external">Llei 5/2013, del 19 de gener</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>k) Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes, així com els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats</a> o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.<br />
No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.<br />
No s’aplica l’exempció prevista en aquest apartat a les rendes obtingudes per la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, així com la cessió de drets reals sobre aquestes participacions, quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns.<br />
l) Les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari. L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat.<br />
m) Les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat. No obstant això, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">article 5.k</a>, el guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats estaran exempts sempre que es compleixin totes les circumstàncies indicades en aquest precepte. Així mateix, aquesta exempció serà aplicable amb independència que aquesta transmissió s’efectuï de forma onerosa o lucrativa. Aquesta constesta es limita a la qüestió plantejada pel consultant sense valorar la tributació que es pugui donar en altres persones que es mencionen a la consulta.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-19T08:32:53+00:00</published>
    <updated>2024-09-19T08:32:53+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D685"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D685</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=684" data-type="trackeritem" data-object="684">CV0319-2024 - Consulta vinculant a tributs, del 25 de juny del 2024, en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la normativa</a><br />Data document:: 25/06/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la&nbsp;normativa.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable379-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable379">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0319-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">25/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<br />
En Sr. A, major d’edat, actuant en qualitat de persona designada per la societat mercantil B, administradora única de la societat mercantil C, manifesta:<br />
<br />
Que, mitjançant el present escrit, i amb base en el què disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, sol·licita:<br />
<br />
Que per part d’aquest Departament es resolgui la consulta tributària que es formula de conformitat amb el següents<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
I.- El capital social de la societat mercantil C (en endavant, la Societat), està composat pels següents socis: Sr. A i la societat B, cadascun d’ells titular del 50% de les participacions socials.<br />
<br />
El Sr. A és resident amb més de deu anys de permanència al país i la societat B és una societat de nacionalitat andorrana.<br />
<br />
Per la seva banda, el capital social de la societat B, és titularitat en la seva integritat del mateix Sr. A.<br />
<br />
II.- Consta a la comptabilitat de la Societat un préstec rebut per una societat de nacionalitat dominicana.<br />
<br />
III.- La Societat va subscriure amb una societat andorrana un contracte privat de compravenda d’unes determinades parcel·les<br />
<br />
En virtut d’aquest contracte es van fixar unes dates en les quals s’anirien formalitzant les compravendes d’aquestes parcel·les, de les que ja se n’han atorgat les escriptures públiques d’algunes.<br />
<br />
IV.- La Societat va sol·licitar prop del Comú, amb data 15 de setembre de 2022, llicència per la construcció d’un conjunt immobiliari sobre les mencionades parcel·les, havent-se obtingut la mencionada llicència mitjançant resolució de data 23 d’agost de 2023.<br />
<br />
V.- Atès que amb data 28 de febrer del 2024 es va publicar al BOPA la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, que va entrar en vigor el dia 29 de febrer del 2024, es formula la present:<br />
<br />
Segons la redacció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5</a>:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.</div><br />
<br />
Als efectes d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a>, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.</div><br />
<br />
Per altra part, de conformitat amb el que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">Disposició Transitòria Segona de la Llei</a>:<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Disposició transitòria segona. <em>Promocions urbanístiques i immobiliàries</em></strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
En el present cas, en què la societat promotora immobiliària no només va sol·licitar la llicència d’obres amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 sinó que fins i tot ja l’havia obtinguda, se sol·licita a aquest Departament que es pronunciï sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><strong>Primera</strong>.- Si, com es desprèn del redactat literal de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">Disposició Transitòria Segona</a>, havent-se sol·licitat – i, a més, obtingut– per part de la societat consultant la llicència d’obres amb anterioritat al 5 de setembre de 2023, té alguna rellevància el fet que la societat tingui comptabilitzat un préstec d’una persona jurídica estrangera o bé, tractant-se en aquest cas d’un supòsit de no subjecció (que no d’exempció), la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">llei</a> no li pot ser aplicada en cap cas i, per tant, no es pot considerar la societat consultant com obligat tributari segons aquesta disposició legal.<br />
<strong>Segona</strong>.- Si, en aquest cas que efectivament no li sigui aplicable la llei pel fet de tractar-se d’un supòsit de no subjecció (Disposició Transitòria Segona), respecte a aquesta concreta promoció de la que es va sol·licitar –i obtenir– llicència d’obres amb anterioritat al 5 de setembre del 2023, la societat consultant no podrà ser considerada en cap cas obligat tributari, encara que amb posterioritat pugui rebre finançament addicional d’alguna de les persones contemplades als apartats a), b),c) i d) de l’article 5 la llei (el que suposaria una contradicció in natura, doncs aquesta llei no li seria aplicable en no estar-hi subjecta).</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència amb la vostra qüestió sobre la subjecció a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quant a la constitució del fet generador i la consideració d’obligat tributari, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">5</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a>, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a, b, c i d d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a, b, c i d d’aquest article.</div><br />
<br />
Als efectes d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a>, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, en relació amb les sol·licituds de les llicencies efectuades abans del 5 de setembre del 2023, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria segona. <em>Promocions urbanístiques i immobiliàries</em></strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de què es tracti.”</div><br />
<br />
D’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, sempre que es pugui acreditar de forma fefaent que es va sol·licitar la llicència d’edificació de l’immoble abans del 5 de setembre del 2023 l’operació no estarà subjecta a l’impost, amb independència que en aquell moment la consultant estigués finançada per una societat no resident a Andorra i actualment consti en la seva comptabilitat un deute derivat d’aquest finançament. Ara bé, si una vegada entrada en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei</a> la consultant obté finançament aliè que provingui de les persones mencionades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartats a, b, c i d de l’article 5</a>, en aquest supòsit es produirà el fet generador de l’impost i l’obligat tributari de l’impost serà la mateixa entitat consultant.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-19T07:59:12+00:00</published>
    <updated>2024-09-19T07:59:12+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D684"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D684</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=683" data-type="trackeritem" data-object="683">CV0316-2024 Consulta vinculant a tributs, del 25 de juny del 2024, en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la normativa</a><br />Data document:: 25/06/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa.">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la&nbsp;normativa.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable380-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable380">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0316-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">25/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
El senyor A, en tant que apoderat de la societat andorrana X (en endavant, la Societat),<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La consultant és una societat andorrana el capital de la qual és propietat única, a través d’una altre entitat andorrana, d’una persona física de nacionalitat espanyola i que disposa de permís de residència i treball per compte propi al Principat d’Andorra des de l’octubre de l’any 2023.<br />
<br />
L’activitat empresarial de la societat és la promoció immobiliària. Actualment, està desenvolupant una promoció immobiliària sobre un terreny situat al Principat d’Andorra. En aquest sentit, la societat és propietària del terreny sobre el que desenvoluparà la promoció i va sol·licitar la corresponent llicència d’obres amb anterioritat al 5 de setembre de 2023.<br />
<br />
Per poder dur a terme la promoció immobiliària serà necessari recórrer al mercat per obtenir fons suficients, mitjançant el finançament ofert per entitats bancàries degudament autoritzades a operar al Principat d’Andorra com per societats estrangers.<br />
<br />
En aquest sentit, complementàriament al finançament bancari, obtindrà un préstec participatiu per part d’una societat estrangera o d’una societat andorrana controlada en la seva totalitat per persones no residents en el Principat d’Andorra.<br />
<br />
Així mateix, es preveu que en el moment de màxim endeutament per l’execució de la promoció immobiliària el préstec provinent d’estrangers, entès com provinent d’una societat estrangera o d’una societat andorrana controlada en la seva totalitat per persones no residents en el Principat d’Andorra, pot representar més del 5 per 100 de la totalitat del finançament total de la societat.<br />
<br />
La consultant preveu fer la declaració d’obra nova d’aquesta promoció l’any 2025.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
ÚNIC.- DE L’APLICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA DE LA LLEI DE L’IMPOST SOBRE LA INVERSIÓ ESTRANGERA IMMOBILIÀRIA AL PRINCIPAT D’ANDORRA<br />
<br />
L’entitat consultant considera que, a la promoció immobiliària detallada en la descripció dels fets, li resultaria d’aplicació la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de què es tracti.”</div><br />
<br />
D’acord amb la disposició transitòria transcrita, no estarien mai subjectes a aquest impost les promocions urbanístiques i immobiliàries quan la societat promotora hagués presentat una sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació corresponent a la promoció immobiliària de la que es tracta.<br />
<br />
En el present cas, l’entitat consultant és titular del terreny objecte de promoció i va presentar la sol·licitud per la obtenció de la llicència corresponent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023. Per tant, l’entitat consultant no tindria mai la condició d’obligat tributari d’aquest impost en relació a la promoció immobiliària assenyalada a la descripció dels fets. Independentment que, en posterioritat a l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost</a>, la consultant sol·liciti i obtingui préstecs pel desenvolupament de dita promoció per part de societat estrangeres o societats andorranes controlades en la seva totalitat per persones no residents en el Principat d’Andorra.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les qüestions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmar que, tot i el finançament estranger, la promoció immobiliària exposada en la descripció dels fets d’aquesta consulta no estarà subjecte a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
Confirmar que, amb independència del temps de residència al país per part del propietari únic indirecta de l’entitat, la promoció immobiliària exposada en la descripció dels fets d’aquesta consulta no estarà subjecte a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
Defineixi i identifiqui des d’una òptica fiscal, les actuacions que haurà de realitzar l’entitat consultant per tal de fer valer el seu dret d’aplicar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>. En cas que l’aplicació de la disposició transitòria segona no requerís de la intervenció de l’Administració (tributaria), es sol·licita que es confirmi dit extrem.</div><br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra qüestió sobre la subjecció a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quant a la constitució del fet generador i la consideració d’obligat tributari, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">3</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">5</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.<br />
<br />
[...]</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.</div><br />
<br />
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, en relació amb les sol·licituds de les llicencies efectuades abans del 5 de setembre del 2023, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria segona. Promocions urbanístiques i immobiliàries</strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre del 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre del 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de què es tracti.”</div><br />
<br />
D’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, sempre que es pugui acreditar de forma fefaent que es va sol·licitar la llicència d’edificació de l’immoble abans del 5 de setembre del 2023, l’operació no estarà subjecta a l’impost, amb independència del fet que en el moment de la sol·licitud la consultant estigui participada indirectament per una persona que no és resident a Andorra.<br />
<br />
Ara bé, si una vegada entrada en vigor la Llei la consultant obté finançament aliè provinent de persones mencionades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartats a, b, c o d de l’article 5</a>, es produeix el fet generador de l’impost i l’obligat tributari de l’impost és la mateixa entitat consultant.<br />
<br />
L’acreditació del compliment de la circumstància prevista a la disposició transitòria segona s’ha de fer davant el Registre d’Inversions Estrangeres, òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-19T07:44:39+00:00</published>
    <updated>2024-09-19T07:44:39+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D683"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D683</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=682" data-type="trackeritem" data-object="682">CV0315-2024 Consulta vinculant a tributs, del 25 de juny del 2024, en relació amb el fet generador, la determinació de la base de tributació i l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la normativa de l’impost sobre la inversió estrang</a><br />Data document:: 25/06/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_fet_generador_la_determinaci_de_la_base_de_tributaci_i_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa.">Consulta vinculant en relació amb el fet generador, la determinació de la base de tributació i l’aplicació de les disposicions transitòries previstes a la&nbsp;normativa.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_fet_generador_la_determinaci_de_la_base_de_tributaci_i_l_aplicaci_de_les_disposicions_transit_ries_previstes_a_la_normativa." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable381-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable381">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0315-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">25/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
El senyor A, en tant que apoderat de la societat andorrana X (en endavant, la Societat),<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La consultant és una societat andorrana el capital de la qual és propietat única, a través d’una altre entitat andorrana, d’una persona física resident al Principat d’Andorra. Aquesta persona física haurà residit de manera continuada, a l’inici de l’any 2025, tres anys al país.<br />
<br />
L’activitat empresarial de la societat és la promoció immobiliària. Actualment, està treballant per desenvolupar una promoció immobiliària sobre un terreny situat al Principat d’Andorra. Abans del 5 de setembre de 2023 va signar un contracte amb el propietari del terreny per adquirir l’esmentada finca abans de finalitzar l’any 2024 i va fer el corresponent pagament de la reserva mitjançant transferència bancaria en el mateix moment. D’altra banda, la sol·licitud de la llicència administrativa necessària per dur a terme la promoció immobiliària va ser presentada a nom del propietari del terreny o d’una societat que té el mateix propietari (directa o indirectament) que la consultant.<br />
<br />
Per poder dur a terme la promoció immobiliària serà necessari recórrer al mercat per obtenir fons suficients, mitjançant el finançament ofert per entitats bancàries degudament autoritzades a operar al Principat d’Andorra com per societats estrangers.<br />
<br />
En aquest sentit, complementàriament al finançament bancari, obtindrà un préstec participatiu per part d’una societat estrangera o d’una societat andorrana controlada en la seva totalitat per persones no residents en el Principat d’Andorra.<br />
<br />
Així mateix, es preveu que en el moment de màxim endeutament per l’execució de la promoció immobiliària el préstec provinent d’estrangers, entès com provinent d’una societat estrangera o d’una societat andorrana controlada en la seva totalitat per persones no residents en el Principat d’Andorra, pot representar més del 5 per 100 de la totalitat del finançament total de la societat.<br />
<br />
La consultant preveu fer la declaració d’obra nova d’aquesta promoció l’any 2026.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
PRIMERA.- DEL FET GENERADOR I L’OBLIGAT TRIBUTARI DE L’IMPOST SOBRE LA INVERSIÓ ESTRANGERA IMMOBILIÀRIA AL PRINCIPAT D’ANDORRA<br />
<br />
L’entitat consultant podria tenir la consideració d’obligat tributari de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra per part del finançament rebut.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">art. 3 de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals –amb exclusió dels drets reals de garantia–, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">art. 5 d’aquesta Llei</a> ens identifica els obligats tributaris de l’impost:<br />
<br />
<div class='cita'>“Article 5. Obligats tributaris<br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.</div><br />
<br />
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.”</div><br />
<br />
Així mateix, d’acord amb la redacció vigent de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, degut al finançament estranger que es rebrà per executar les promocions immobiliàries, la consultant haurà de presentar una sol·licitud d’inversió estrangera, produint-se el fet generador de l’impost i sent l’obligat tributari.<br />
<br />
SEGONA.- DE LA BASE DE TRIBUTACIÓ DE L’IMPOST SOBRE LA INVERSIÓ ESTRANGERA IMMOBILIÀRIA AL PRINCIPAT D’ANDORRA EN EL SUPÒSIT DE FINANÇAMENT ESTRANGER<br />
<br />
En relació a la base de tributació d’aquest impost, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_7" rel="external">art. 7 de la Llei</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. La base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió estrangera immobiliària que es formalitza a conseqüència de l’autorització de la inversió estrangera.<br />
<br />
2. Tanmateix, en el cas de persones jurídiques definides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartat e) i f) de l’article 5</a>, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al capital estranger en què participi en la persona jurídica, o al percentatge de finançament estranger, excloent el finançament de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà.<br />
<br />
3. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries realitzades per persones físiques o jurídiques definides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5</a>, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada.<br />
<br />
Aquest valor real s’ha d’acreditar prop de l’Administració tributària amb caràcter previ a la formalització de la declaració d’obra nova o del planejament urbanístic davant fedatari públic, en el termini, el lloc i la forma que es determini reglamentàriament. Per determinar la base de tributació de les promocions urbanístiques o immobiliàries, no es tindran en compte les inversions immobiliàries anteriors a aquestes promocions i que ja han estat gravades.”</div><br />
<br />
Així doncs, a parer de la consultant la base de tributació de l’impost en aquesta operació seria el resultat d’aplicar el percentatge de finançament estranger respecte el total del finançament al valor real de la inversió necessària per executar les promocions immobiliàries.<br />
<br />
A efectes de determinar quin percentatge representarà el finançament estranger, n’hi hauria prou en fer la següent divisió: l’import del finançament estranger utilitzat en la operació de referència entre el total del finançament requerit. En aquest sentit, la consultant considera que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Constitueix finançament estranger qualsevol préstec rebut, directa o indirectament, d’alguna de les persones citades en les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">lletres a), b), c) i d) de l’art. 5 de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.</div><br />
<br />
El finançament provinent de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà no podrà tenir mai la consideració de finançament estranger.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Per finançament requerit per la operació hem de tenir en consideració qualsevol tipus de préstec destinat a la operació de referència amb independència de qui sigui la prestatària (particular, estranger, nacional o d’una entitat degudament autoritzada a operar pel sistema financer andorrà). Així mateix, formaria part d’aquest finançament els fons propis de la societat, independentment de la seva denominació o consideració comptable (reserves, aportacions de socis, capital social, resultats de l’exercici, etc...).</div><br />
<br />
En contraposició, descartem la possibilitat que els deutes comercials que puguin existir durant l’execució de la promoció constitueixin finançament a efectes d’aquest impost. Tampoc tindrien dita consideració els pagaments a compte rebuts de clients per la futura adquisició de les unitats immobiliàries de la pròpia promoció de referència.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>A efectes pràctics, el resultat d’aquest mètode de càlcul del percentatge finançament resultaria idèntic a aplicar directament el tipus de gravamen del 10% sobre l’import del finançament estranger rebut.</div><br />
<br />
Finalment, quedarà per determinar en quin moment hem d’utilitzar l’esmentada formula per determinar el percentatge de finançament estranger en la operació de referència. D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">art. 6 de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, la meritació “en el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries l’impost es merita en formalitzar la declaració d’obra nova”.<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_18" rel="external">apartat primer de l’art. 18 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a> assenyala que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. La meritació és la generació de l’obligació tributària i es produeix quan es fa efectiu el fet generador d’acord amb el que estableix la llei. La data de la meritació determina les circumstàncies rellevants per a la configuració de l’obligació tributària, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa.”</div><br />
<br />
D’acord amb les normes reproduïdes, resulta com a conclusió lògica que el moment temporal en el que hem d’analitzar el percentatge de finançament estranger de la promoció hagi de ser en el moment en que es merita l’impost en qüestió.<br />
<br />
TERCERA.- DE L’APLICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA DE L’IMPOST<br />
<br />
Pel que respecte a l’adquisició del terreny sobre el que es desenvoluparà la promoció immobiliària, com s’assenyala en l’apartat de descripció de fets d’aquesta consulta, la consultant té signat amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 un acord amb la propietària del terreny per adquirir l’esmentat immoble abans de finalitzar l’any 2024. L’acord obligava a la consultant a transferir una quantitat a compte de la futura adquisició del terreny, aquesta transferència es realitzarà abans de la data 5 de setembre de 2023.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a> preveu un règim transitori. En aquest sentit, ha establert les següents disposicions transitòries:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria primera.</strong><br />
<br />
1. Les sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023016" rel="external">Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra</a>, que complien els requisits per ser autoritzades en aquell moment, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
<br />
2. Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. Tampoc estan subjecte a la present Llei els residents que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent.<br />
<br />
3. Les sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària, sempre que no quedin incloses en el supòsit anterior, presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que hagin quedat denegades automàticament en virtut de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023016#DT" rel="external">apartat tercer de la disposició transitòria de la Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra</a>, o que, tot i no haver quedat denegades automàticament, caduquin, es tenen per no formulades i s’han de tornar a tramitar, subjectant-se a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
<br />
4. Les sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023016" rel="external">Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra</a> que, havent estat autoritzades, siguin objecte de pròrroga per materialitzar dita inversió no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Disposició transitòria segona. Promocions urbanístiques i immobiliàries</strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti.”</div><br />
<br />
D’acord amb allò establert pel <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">segon apartat de la disposició transitòria primera</a>, en el moment de la formalització de l’adquisició del terreny sobre el que es desenvoluparà la promoció immobiliària no estarà subjecte a l’impost sobre la inversió estrangera. En la mesura en que l’entitat consultant pot acreditar fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’aquest terreny, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data.<br />
<br />
En qualsevol cas, el valor d’aquest terreny adquirit sota l’empara de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">disposició transitòria primera</a> acabarà formant part, efectivament, de la base de tributació d’aquest impost que meritarà en el moment de fer la declaració d’obra nova.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tot tenint en compte que en el moment de la declaració d’obra nova de la nova promoció, el propietari últim de la consultant haurà residit al Principat d’Andorra de manera continuada un període superior a tres anys, es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les qüestions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que confirmi que, a conseqüència del finançament estranger, la promoció immobiliària exposada en la descripció dels fets d’aquesta consulta constituirà un fet generador de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
Verifiqui que, efectivament, l’únic obligat tributari de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra serà la pròpia entitat que desenvoluparà la promoció immobiliària de referència. En cas contrari, es sol·licita que l’Administració identifiqui els obligats tributaris i els fets generadors d’aquest tribut en la operació de referència.<br />
Defineixi i confirmi el criteri de la consultant en relació a la formula exposada per determinar el percentatge de finançament estranger en la promoció de referència a efectes de la possible tributació en l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. Especialment, en relació a la determinació del percentatge de finançament estranger, faci menció al fet que s’ha de tenir en consideració per la totalitat del finançament rebut aquell finançament que prové d’entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà. Tot tenint en compte que la consultant considera que el moment de determinar-ho coincideix amb la declaració d’obra nova.</div><br />
<br />
En cas contrari, es demana a l’Administració que exposi detalladament quin és el seu criteri en relació a la formula per determinar el percentatge de finançament estranger. Aquesta resposta, en opinió de la consultant, també hauria d’aclarir la qüestió cabdal d’en quin moment s’haurà d’aplicar l’esmentada formula per determinar el percentatge de finançament estranger: en el moment de meritació de l’impost o en un altre diferent.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Reconegui el dret de l’entitat consultant d’adquirir el terreny de referència sense que aquest estigui subjecte a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.<br />
Que exposi el seu criteri en relació a l’aplicabilitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei de l’impost</a>, en el cas que el propi propietari del terreny o una entitat propietat (directa o indirectament) del mateix propietari de l’entitat consultant, seguint indicacions de la consultant, hagués presentat la sol·licitud d’obres o d’edificació de l’immoble amb anterioritat al 5 de setembre.</div><br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la primera i la segona qüestió, sobre la possibilitat que la societat consultant esdevingui obligat tributari i es produeixi el fet generador de l’impost sobre la inversió estrangera, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quant a la constitució del fet generador, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. Fet generador</strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, sobre la consideració d’obligat tributari, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">article 5</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra.<br />
b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.<br />
e) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària.<br />
f) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana, que es trobin finançades directament o indirectament, per qualsevol de les persones, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.</div><br />
<br />
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, considerant que la societat consultant fa una promoció immobiliària en territori andorrà i que estarà finançada parcialment per entitats no residents a Andorra, en el cas exposat es produeix el fet generador de l’impost i l’obligat tributari de l’impost és la mateixa entitat consultant.<br />
<br />
Pel que fa a la tercera qüestió, sobre la meritació de l’impost i la determinació de la base de tributació, la Llei, als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">articles 6.2 i 7.2</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Meritació de l’impost</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries l’impost es merita en formalitzar la declaració d’obra nova, en el cas de noves edificacions, o el planejament urbanístic, en el cas de nova urbanització, davant del fedatari públic.<br />
<br />
[...]</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 7. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
2. Tanmateix, en el cas de persones jurídiques definides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartat e) i f) de l’article 5</a>, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al capital estranger en què participi en la persona jurídica, o al percentatge de finançament estranger, excloent el finançament de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà.”</div><br />
<br />
Per tant, la base de tributació estarà constituïda per l’import del finançament aliè que provingui de persones mencionades als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_5" rel="external">apartats a, b, c i d de l’article 5</a>. Aquest import resultarà de la proporció existent entre el finançament concedit per aquestes persones i la totalitat del finançament (propi/aliè). Per al càlcul del quocient del finançament aliè, s’entendran com a fons propis els fons generats internament per l’empresa, ja sigui per les aportacions dels socis o per les reserves, entre altres elements que formin part del seu patrimoni net. No tindran aquesta consideració els pagaments a compte efectuats pels futurs compradors. Tenint en compte que en el cas de promocions immobiliàries de noves edificacions l’impost es merita en el moment de formalitzar la declaració d’obra nova, la base de tributació es determinarà considerant el percentatge de finançament estranger que esdevingui en aquest moment. No obstant això, amb anterioritat s’haurà de realitzar la corresponent declaració del pagament a compte en el lloc i forma previstos a la norma, aquest pagament a compte es calcularà aplicant el tipus de gravamen que correspongui sobre l’import de la inversió estrangera declarat en la sol·licitud presentada prop del ministeri encarregat de l’economia.<br />
<br />
En relació amb la quarta qüestió, respecte a la subjecció o no a l’impost de l’adquisició del terreny sobre el qual es desenvoluparà la promoció immobiliària, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT1" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra preveu una disposició transitòria</a>, aplicable a determinats acords efectuats amb anterioritat al 5 de setembre del 2023. L’apartat 2 d’aquesta disposició estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria primera. Sol·licituds d’inversió estrangera immobiliària presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2023, del 7 de setembre, de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra.</strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
Els titulars d’inversions estrangeres en immobles que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent, no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. Tampoc estan subjecte a la present Llei els residents que acreditin fefaentment que abans del 5 de setembre del 2023 hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble, el qual portava associat una transacció econòmica materialitzada amb anterioritat a aquesta data, extrems que cal acreditar de forma fefaent.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquesta disposició, en la mesura que la consultant pugui acreditar de forma fefaent que existeix un acord per a la compra d’aquest terreny i que el pagament s’ha efectuat amb anterioritat al 5 de setembre del 2023, l’adquisició del terreny no estarà subjecta a l’impost.<br />
<br />
Per finalitzar, cal tractar la cinquena i darrera qüestió, sobre l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a>, que diu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició transitòria segona. Promocions urbanístiques i immobiliàries</strong><br />
<br />
Les promocions urbanístiques i immobiliàries es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, sempre que acreditin que amb anterioritat al 5 de setembre de 2023 havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble de que es tracti.”</div><br />
<br />
Considerant la literalitat d’aquest disposició, quan la sol·licitud de la llicència l’hagi efectuat una persona diferent a l’obligat tributari, no es podrà aplicar la no subjecció prevista en aquesta disposició.<br />
<br />
L’acreditació del compliment de les circumstancies previstes a les disposicions s’ha de realitzar davant el Registre d’Inversions Estrangeres, òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra</a>.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-18T10:45:43+00:00</published>
    <updated>2024-09-18T10:45:43+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D682"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D682</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=681" data-type="trackeritem" data-object="681">CV0314-2024 - Consulta vinculant a tributs, el 25 de juny del 2024, en relació amb el fet generador de l’impost i sobre la qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera immobiliària</a><br />Data document:: 25/06/2024<br />Impostos relacionats:: Inversió immobiliària<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_fet_generador_de_l_impost_i_sobre_la_qualificaci_sobrevinguda_com_a_inversi_estrangera_immobili_ria.">Consulta vinculant en relació amb el fet generador de l’impost i sobre la qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera&nbsp;immobiliària.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_fet_generador_de_l_impost_i_sobre_la_qualificaci_sobrevinguda_com_a_inversi_estrangera_immobili_ria." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable382-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable382">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0314-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">25/06/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Dades identificadores de la consultant.<br />
<br />
La societat andorrana X, inscrita al Registre de Societats del M.I. Govern, representada en aquest acte pel Sr. A, administrador solidari.<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Antecedents i circumstàncies detallades del cas.<br />
<br />
La consultant és una societat andorrana participada per dos socis persones físiques. El soci majoritari ostenta un 80% del capital social i és resident al Principat d’Andorra, mentre que el soci minoritari amb un 20% de participació en el capital social, no és resident al Principat.<br />
<br />
L’any 2020 la societat va adquirir un bé immoble a Andorra. En el moment en què es va formalitzar la compra, aquesta no era considerada una inversió estrangera als efectes de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, de 21 de juny d’inversió estrangera</a>, segons el redactat vigent en aquell moment, ja que la societat no tenia una participació estrangera en el seu capital social en un percentatge igual o superior al 50%. En conseqüència, la societat no va resultar obligada a presentar cap sol·licitud ni declaració d’inversió estrangera al Govern d’Andorra.<br />
<br />
El 29 de març de 2024, va entrar en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>. Aquesta llei implanta un tribut que grava la inversió estrangera immobiliària i a més modifica la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012</a>, ampliant els supòsits en que es considera que existeix una inversió estrangera.<br />
<br />
Durant el mes d’abril de 2024, la Societat ha procedit a vendre el bé immoble adquirit l’any 2020.<br />
<br />
Es fa constar que en el moment de presentació d’aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats a la consulta.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.<br />
<br />
Atès al que s’ha exposat anteriorment es formula la següent consulta tributària escrita amb aplicació pel corrent exercici (2024) i posteriors:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Si la tinença d’un bé immoble adquirit l’any 2020 per part de la societat consultant participada en més d’un 5% per un no resident, suposa un cas de qualificació sobrevinguda d’inversió estrangera i merita l’impost sobre la inversió estrangera d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.<br />
Si la societat està obligada a declarar i liquidar l’impost sobre la inversió estrangera per procedir a la transmissió de l’immoble.<br />
En el cas que la resposta sigui afirmativa, quina seria la base de tributació de l’impost.</div><br />
<br />
Normativa aplicable i interpretació del consultant<br />
<br />
L’any 2020, quan la societat consultant va adquirir l’immoble, no tenia la consideració d’inversió estrangera segons el redactat vigent en aquell moment de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">article 1 de la Llei 10/2012, d’inversió estrangera</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Es consideren inversions estrangeres al Principat d’Andorra les adquisicions, per qualsevol títol, de béns situats al Principat per part de:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) persones físiques no residents a Andorra, sempre que no disposin de la nacionalitat andorrana.<br />
b) persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera.<br />
c) societats andorranes amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no-residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50% dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a persones físiques no residents o a persones jurídiques estrangeres.”</div></div><br />
<br />
El 29 de febrer de 2024, va entrar en vigor la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, quina ha modificat l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010#Article_1" rel="external">article 1</a> reproduït, per tal d’ampliar el concepte d’inversió estrangera. En aquest sentit, s’han afegit nous supòsits que són considerats inversió estrangera, entre ells, les adquisicions de béns situats a Andorra per part de “persones jurídiques de nacionalitat andorrana, amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, inferior al 50 per cent i superior al 5 per cent, i que realitzin una inversió estrangera immobiliària”. Així mateix s’ha afegit un nou apartat 7 a l’esmentat article, quin estableix que “la qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres i la liquidació de l’impost que correspongui en mèrits de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>.”<br />
<br />
Per altra banda l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera</a>, indica que constitueix fet generador de l’impost “la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals -amb exclusió dels drets reals de garantia-, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”. Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">apartat 4 de l’article 6 de l’esmentada Llei</a> indica que “la qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres, la meritació i la necessitat de liquidar l’impost que correspongui en mèrits d’aquesta Llei”<br />
<br />
Finalment l’apartat segon de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a>, estableix que “les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.”<br />
<br />
Com s’ha indicat a l’expositiu de la present consulta, la societat consultant va adquirir l’immoble l’any 2020, amb anterioritat a l’entrada en vigor de la vigent <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera</a> i de l’actual redactat de la de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">Llei 10/2012, d’inversió estrangera</a>. Quan la societat va adquirir l’immoble, la inversió no tenia la consideració d’inversió estrangera. A data de la present consulta, la societat no ha modificat la composició del seu capital social, segueix tenint la mateixa de quan va procedir a l’adquisició del mateix i que permetia, segons la legislació vigent en aquell moment, no considerar-ho una inversió estrangera.<br />
<br />
Atès que la societat consultant conserva la composició del seu capital social que tenia en el moment que va realitzar la inversió, quan aquesta no tenia la consideració d’inversió estrangera segons la legislació vigent en aquell moment, entenem que no ens trobem davant un cas de qualificació sobrevinguda d’inversió estrangera en els termes que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">article 6 de la Llei 3/2024</a>.<br />
<br />
La societat consultant va adquirir l’immoble en el marc d’una legislació que no ho considerava inversió estrangera. Que una modificació legislativa converteixi aquesta adquisició, realitzada a l’empara d’una llei anterior, en una inversió estrangera per subjectar-la a l’impost, suposa una aplicació retroactiva d’una norma tributaria, prohibida per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021014#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a> abans reproduït.<br />
<br />
Entenem que la qualificació sobrevinguda d’inversió estrangera a la que es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">article 6 de la Llei 3/2024</a>, fa referència als casos d’inversions que s’han portat a terme amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei per persones físiques o jurídiques considerades residents, i que posteriorment passen a ser considerades inversions estrangeres degut a un canvi en les seves característiques (perden la residència, canvis en el capital social). Una interpretació diferent, suposaria inevitablement una violació del principi d’irretroactivitat de la norma tributària, a l’empara del que estableix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Per determinar si es produeix la meritació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària per l’adquisició d’un bé immoble a l’any 2020 per part de la societat consultant participada en més d’un 5% per una persona no resident i que actualment es vol transmetre, cal fer una menció especial al fet generador, a la meritació i a l’àmbit temporal de l’impost previst a la norma.<br />
<br />
En relació amb el fet generador de l’impost, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_3" rel="external">article 3</a>, disposa el següent<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012010" rel="external">llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra</a> i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.”</div><br />
<br />
Sobre la meritació de l’impost quan es dona una circumstància sobrevinguda, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#Article_6" rel="external">article 6.4</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Meritació de l’impost</em></strong><br />
<br />
4. La qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres, la meritació i la necessitat de liquidar l’impost que correspongui en mèrits d’aquesta Llei.”</div><br />
<br />
Quant a l’entrada en vigor de l’impost, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003" rel="external">Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra</a>, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DF9" rel="external">disposició final novena</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició final novena. <em>Entrada en vigor</em></strong><br />
<br />
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el <em>Butlletí Oficial del Principat d’Andorra</em>.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, en referència a l’aplicació de les normes tributàries, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">article 9</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Àmbit temporal</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament.<br />
<br />
2. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.<br />
<br />
No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada.”</div><br />
<br />
Respecte al període de temps que s’aplicarà l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, segons l’àmbit temporal previst a la norma, aquest impost s’aplicarà a partir de la seva entrada en vigor, això és el 29 de febrer del 2024, tal com es desprèn de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2024003#DF9" rel="external">disposició final novena</a>. En el cas en qüestió, atès que la inversió immobiliària es va realitzar amb anterioritat a aquesta data no es produeix el fet generador de l’impost, encara que transmeti l’immoble una vegada estigui en vigor l’impost. Sense perjudici, de les obligacions relatives al Registre d’Inversió Estrangeres.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-18T07:41:01+00:00</published>
    <updated>2024-09-18T07:41:01+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D681"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D681</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=680" data-type="trackeritem" data-object="680">CV0306-2024 Consulta vinculant a tributs, del 12 de març del 2024, en relació amb el tipus de gravamen aplicable als organismes d’inversió col·lectiva i sobre el dret a deduir les quotes suportades de l’impost general indirecte</a><br />Data document:: 12/03/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_als_organismes_d_inversi_col_lectiva_i_sobre_el_dret_a_deduir_les_quotes_suportades_de_l_impost_general_indirecte">Consulta vinculant en relació amb el tipus de gravamen aplicable als organismes d’inversió col·lectiva i sobre el dret a deduir les quotes suportades de l’impost general&nbsp;indirecte<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_als_organismes_d_inversi_col_lectiva_i_sobre_el_dret_a_deduir_les_quotes_suportades_de_l_impost_general_indirecte" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable383-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable383">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0306-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">12/03/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.<br />Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
ASSUMPTE<br />
<br />
Impost sobre Societats – Tipus de gravamen aplicable a la base de tributació de l’Impost sobre Societats relativa a l’activitat de promoció immobiliària i arrendament realitzada per una Societat Anònima de nova creació en la forma jurídica de societat d’inversió de capital variable (d’ara en endavant, la SICAV) resident fiscal al Principat d’Andorra i obligat tributari de l’Impost sobre Societats.<br />
<br />
Impost General Indirecte – Consideració de la SICAV establerta al Principat d’Andorra com a empresari o professional als efectes de l’Impost General Indirecte per la seva activitat de promoció immobiliària i arrendament de béns immobles i dret a la deducció de les quotes de l’Impost General Indirecte satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva les activitats subjectes a l’Impost General Indirecte anteriorment esmentades.<br />
<br />
Règim de transparència fiscal – Aplicació de la transparència fiscal en l’àmbit de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per als futurs socis que posseeixin una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de la SICAV, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data del tancament del període impositiu.<br />
<br />
El senyor A, actuant en nom i representació de la Societat Gestora d’Organismes d’Inversió col·lectiva B (d’ara en endavant, la Societat o la nostra representada, indistintament), compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTEN<br />
<br />
Que mitjançant el present escrit, i a tenor del previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius compresos a l’any 2024 i següents.<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
La nostra representada té la intenció de constituir i comercialitzar un Organisme d’Inversió Col·lectiva de dret andorrà (altres OICs) amb la forma societat anònima de dret andorrà (societat d’inversió de capital variable, d’ara en endavant, la SICAV) per desenvolupar un projecte immobiliari destinat a la promoció d’una residència de gent gran (geriàtric) per al seu posterior arrendament.<br />
<br />
En aquest sentit, la SICAV tindria com a objectiu invertir majoritàriament, directament o indirectament, en béns immobles o drets reals i compromisos i opcions de compra sobre aquests (excloent-ne els préstecs o crèdits hipotecaris o bons de titulització hipotecària).<br />
<br />
En concret, la SICAV pretén dur a terme una operació de compravenda d’una parcel·la de terreny situada al Principat d’Andorra que integra el patrimoni empresarial o professional d’una persona jurídica resident fiscal al Principat d’Andorra i considerada empresari o professional als efectes de l’Impost General Indirecte.<br />
<br />
Un cop adquirida l’esmentada parcel·la de terreny, i una vegada es disposin de les preceptives autoritzacions del Comú corresponent, el destí de l’esmentada parcel·la de terreny constituiria en el desenvolupament d’una activitat empresarial o professional subjecta a l’Impost General Indirecte. En concret, la promoció en la construcció d’un immoble destinat -amb caràcter exclusiu- a una residència de gent gran (geriàtric).<br />
<br />
Un cop construïda l’esmentada residència per la gent gran, la SICAV cediria en règim d’arrendament la gestió i explotació de l’immoble a una entitat tercera no vinculada experta en aquest tipus de centres a canvi d’una renda mensual.<br />
<br />
En aquest sentit i en aplicació de l’establert als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010#Article_62" rel="external">articles 62 i següents de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà</a>, la SICAV tindria delegada la seva gestió en la nostra representada que compta i disposa dels recursos materials i humans suficients i necessaris per desenvolupar l’activitat.<br />
<br />
QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Impost sobre Societats - Tipus de gravamen aplicable a la base de tributació de l’Impost sobre Societats relativa a l’activitat de promoció immobiliària i arrendament realitzada per una Societat Anònima de nova creació en la forma jurídica de societat d’inversió de capital variable resident fiscal al Principat d’Andorra i obligat tributari de l’Impost sobre Societats.</div><br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_6" rel="external">lletra b) de l’apartat 1 l’article 6 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a> (d’ara en endavant, LIS), estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
1. Són obligats tributaris de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori andorrà:<br />
<br />
[···]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Les institucions d’inversió col·lectiva incloses en l’àmbit d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010" rel="external">Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà</a>.”</div></div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">article 9 de la LIS</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.<br />
<br />
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_43" rel="external">article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">apartat 2 de l’article 41 de la LIS</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 41. <em>Tipus de gravamen</em></strong><br />
<br />
[···]<br />
<br />
2. El tipus de gravamen aplicable a les institucions d’inversió col·lectiva regulades per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010" rel="external">Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà</a>, a exclusió de les societats gestores, que estan sotmeses al règim general, és del 0 per cent.”</div><br />
<br />
Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_42" rel="external">article 42 de la LIS</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 42. <em>Quota de tributació</em></strong><br />
<br />
S’entén per “quota de tributació” la quantitat resultant d’aplicar a la base de tributació, determinada d’acord amb els articles anteriors, el tipus de gravamen.”</div><br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Impost General Indirecte - Consideració de la SICAV establerta al Principat d’Andorra com a empresari o professional als efectes de l’Impost General Indirecte per la seva activitat de promoció immobiliària i arrendament de béns immobles i dret a la deducció de les quotes de l’Impost General Indirecte satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva les activitats subjectes a l’Impost General Indirecte anteriorment esmentades.</div><br />
<br />
2.2.1. En relació a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari o professional a l’efecte de l’Impost General Indirecte, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (d’ara en endavant, LIGI) estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest Impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si s’escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys., i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
5. El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div><br />
<br />
2.2.2.D’altra banda i en relació amb el dret de la nostra representada a deduir les quotes de l’Impost General Indirecte suportades, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_61" rel="external">apartat 1 de l’article 61 de la LIGI</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 61. <em>Quotes tributàries deduïbles</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.”</div><br />
<br />
2.2.3. Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_63" rel="external">apartat 1 i les lletres a) i c) de l’apartat 2 de l’article 63 LIGI</a> estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 63. <em>Limitacions del dret a deduir</em></strong><br />
<br />
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o importacions de béns o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.<br />
<br />
2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.</div><br />
<br />
[···]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a) d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.”</div></div><br />
<br />
2.2.4. D’altra banda i en relació al naixement i l’exercici del dret a la deducció, els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_66" rel="external">articles 66 i l’article 67</a> de la LIGI estableixen que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 66. <em>Naixement del dret a la deducció</em></strong><br />
<br />
El dret a la deducció neix en el moment en què es meriten les quotes deduïbles.</div><br />
<br />
<div class='cita'><strong>Article 67. <em>Exercici del dret a la deducció</em></strong><br />
<br />
1. En les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades.<br />
<br />
2. Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.<br />
<br />
No obstant això, en els casos de destrucció o pèrdua dels béns adquirits o importats per causa no imputable a l’obligat tributari degudament justificada, no és exigible la rectificació mencionada.<br />
<br />
3. El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret.<br />
<br />
4. Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat.<br />
<br />
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_70" rel="external">articles 70, 71 i 72 de la Llei</a>.<br />
<br />
Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys.”</div><br />
<br />
2.2.5. En relació als requisits formals de la deducció, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_65" rel="external">article 65 de la LIGI</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 65. <em>Requisits formals de la deducció</em></strong><br />
<br />
1. Únicament poden exercir el dret a la deducció els empresaris o els professionals que estiguin en possessió del document justificatiu del seu dret.<br />
<br />
A aquest efecte, únicament es consideren documents justificatius del dret a la deducció els següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La factura original o document equivalent que documenti la repercussió de les quotes de l’impost derivada d’un lliurament de béns o d’una prestació de serveis subjecta a l’impost sempre que aquesta factura o document equivalent compleixi els requisits establerts <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
b) En el cas d’importacions, el document administratiu únic o document equivalent degudament diligenciat, expedit per la Duana.<br />
c) La escriptura notarial que contingui tots els elements d’informació exigits <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a> per a les factures.</div><br />
<br />
2. Els documents anteriors que no compleixin tots i cada un dels requisits establerts legalment i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a> no justifiquen el dret a la deducció, excepte en cas que es produís la corresponent rectificació d’aquests documents. Així mateix, la quantia del dret a la deducció es limita a les quotes repercutides o satisfetes expressament i separadament consignades als documents esmentats a les lletres a) i b) de l’apartat primer d’aquest article.<br />
<br />
El dret a la deducció de les quotes que es justifiqui mitjançant un document rectificatiu únicament pot efectuar-se en el període impositiu en què l’empresari o el professional rebi aquest document o en el següent sempre que no hagi transcorregut el termini a què fa referència l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_68" rel="external">article 68</a>, sense perjudici del que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_68" rel="external">apartat segon de l’article 68</a>.”</div><br />
<br />
2.2.6. Finalment i en quant a la devolució de les deduccions que superin les quotes meritades en un mateix període de liquidació, els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_70" rel="external">articles 70 i 71 de la LIGI</a> estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 70. <em>Supòsits generals de devolució</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que no hagin pogut efectuar les deduccions originades en un període de liquidació mitjançant el procediment previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_68" rel="external">article 68</a> perquè han excedit contínuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sol·licitar la devolució de l’import existent a favor seu el 31 de desembre de cada any a la declaració de la liquidació corresponent en l’últim període de liquidació de l’any mencionat.<br />
<br />
2. Els empresaris o els professionals que no tinguin dret a la devolució de l’impost d’acord amb el que estableix l’apartat segon de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_73" rel="external">article 73</a> tenen el dret a la devolució del saldo a favor seu, seguint el procediment general de devolució aplicable als empresaris o als professionals establerts en l’àmbit territorial de l’impost.<br />
<br />
3. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu en el moment de la finalització de l’activitat.<br />
<br />
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, podran sol·licitar la referida devolució en el moment en què hagin presentat la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, la podran sol·licitar en el moment en què s’hagi inscrit la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils, s’hagi dut a terme dissolució de la societat i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.<br />
<br />
El procediment de devolució i els formularis per sol·licitar la devolució es desenvolupen <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
<br />
4. Per als supòsits de devolució previstos en aquest article i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_71" rel="external">article 71</a>, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional i la devolució dins dels tres mesos següents a la presentació de la declaració pels supòsits de l’apartat 3, i dins dels tres mesos següents al terme del termini establert per a la presentació de la declaració en la resta de casos.”</div><br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 71. <em>Devolucions al termini de cada període de liquidació</em></strong><br />
<br />
Els obligats tributaris tenen dret a la devolució del saldo existent que tinguin al seu favor al termini de cada període de liquidació, d’acord amb les condicions, els terminis, els requisits i el procediment que s’estableixin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div><br />
<br />
2.3 Règim de transparència fiscal - Aplicació de la transparència fiscal en l’àmbit de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per als futurs socis que posseeixin una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de la SICAV, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data de tancament del període impositiu.<br />
<br />
2.3.1. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_4" rel="external">article 4 de la LIS</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, incloses les imputacions de renda en règim de transparència fiscal, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador.”</div><br />
<br />
2.3.2. D’altra banda, els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17_bis" rel="external">apartats 1 i 5 de l’article 17 bis de la LIS</a> estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 17 bis. <em>Règim de transparència fiscal</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació les rendes obtingudes per les entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, en els termes previstos en aquest article, quan es compleixen les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que una entitat o una persona física, individualment o conjuntament amb persones o entitats vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a> o amb persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella. per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, posseeixi una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de l’entitat, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data de tancament del període impositiu.<br />
b) Que, en el cas d’entitats no-residents fiscals al Principat d’Andorra, l’import efectivamente satisfet per l’entitat participada i, si escau, pels seus socis, persones físiques o jurídiques, corresponent a qualsevol de les classes de renda previstes a l’apartat 2, per raó d’un impost de naturalesa idèntica o anàloga a aquest impost, a l’impost sobre la renda de les persones físiques i a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, sigui inferior al 50% del que hauria correspost en aplicació de les normes previstes en aquesta Llei i en les lleis reguladores dels impostos esmentats o, en el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, l’entitat participada no estigui subjecta al tipus general de gravamen previst per l’apartat primer de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.</div><br />
<br />
[···]<br />
<br />
5. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes i condicions previstos a l’apartat 1,3 i 4 d’aquest article, les rendes positives obtingudes per les entitats residents que procedeixin de les fonts següents, quan la mitjana anual de les seves posicions en instruments financers sigui igual o inferior al 50% dels seus actius:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Cànons o altres rendes derivades de la propietat intel·lectual i industrial, en els termes previstos a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">lletres a), b), c) i d) de l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
b) Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre els mateixos, excepte que estiguin afectats a una activitat econòmica d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
c) Transmissió dels béns i drets previstos als apartats a) i b) anteriors que generi rendes.”</div></div><br />
<br />
2.3.3. D’altra banda, els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_29_bis" rel="external">apartats 1 i 5 de l’article 29 bis de la la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a> (d’ara en endavant, LIRPF) estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 29 bis. <em>Règim de transparència fiscal</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació les rendes obtingudes per les entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, en els termes previstos en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que una entitat o una persona física, individualment o conjuntament amb persones o entitats vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_16" rel="external">article 16</a> o amb persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, posseeix una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de l’entitat, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data de tancament del període impositiu.<br />
b) Que, en el cas d’entitats no-residents fiscals al Principat d’Andorra, l’import efectivament satisfet per l’entitat participada i, si escau, pels seus socis, persones físiques o jurídiques, corresponent a qualsevol de les classes de renda previstes a l’apartat 2, per raó d’un impost de naturalesa idèntica o anàloga a aquest impost, a l’impost sobre societats i a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, sigui inferior al 50% del que hauria correspost en aplicació de les normes previstes en aquesta Llei o, en el cas d’entitats residents, l’entitat participada no estigui subjecta al tipus general de gravamen previst per l’apartat primer de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>.</div><br />
<br />
[···]<br />
<br />
5. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes i condicions previstos a l’apartat 1, 3 i 4 d’aquest article, les rendes positives obtingudes per les entitats residents que procedeixin de les fonts següents, quan la mitjana anual de les seves posicions en instruments financers sigui igual o inferior al 50% del seus actius:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Cànons o altres rendes derivades de la propietat intel·lectual i industrial, en els termes previstos a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">lletres a), b), c) i d) de l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
b) Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre els mateixos, excepte que estiguin afectats a una activitat econòmica d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
c) Transmissió dels béns i drets previstos als apartats a) i b) anteriors que generi rendes.”</div></div><br />
<br />
2.3.4. Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">apartat 2 de l’article 14 de la LIRPF</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Rendes íntegres d’activitats econòmiques</em></strong><br />
<br />
[···]<br />
<br />
“2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles s’entén que realitza una activitat econòmica quan, en qualsevol moment del període impositiu immediatament anterior, s’hagi donat qualsevol de les dos circumstàncies següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El nombre de béns immobles que hagi tingut arrendats o oferts en arrendaments sigui igual o superior a sis. Per determinar aquest nombre de béns immobles es té en compte qualsevol bé immoble que hagi estat arrendat o ofert en arrendament en qualsevol moment del període impositiu.<br />
Als exclusius efectes del que es preveu en aquesta lletra a), es considera que formen part del mateix bé els aparcaments, amb un màxim de dos, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta amb l’immoble.<br />
b) Les rendes íntegres obtingudes corresponents als béns immobles esmentats han estat superiors a cent mil euros.</div><br />
<br />
L’obligat tributari que, per complir les circumstàncies esmentades als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2, estigui tributant d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques, únicament passa a tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari quan les circumstàncies indicades a les lletres a) i b) anteriors deixin de complir-se durant dos períodes impositius consecutius. L’aplicació de les regles previstes per a les rendes de capital immobiliari té lloc a partir del primer període impositiu que s’iniciï a partir de la finalització dels dos períodes impositius esmentats.<br />
<br />
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques encara que no compleixi les circumstàncies previstes als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2. <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140723A" rel="external">Reglamentàriament</a> s’estableix la forma per fer efectiva l’opció esmentada.”</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
CONSULTA FORMULADA<br />
<br />
Per tot l’anterior, se sol·licita a aquesta Administració Tributària que, a la vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, evacuï criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació, tal i com es proposa, que la SICAV tindrà la consideració d’obligat tributari de l’Impost sobre Societats per revestir la forma jurídica d’institució d’inversió col·lectiva inclosa en l’àmbit d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010" rel="external">Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà</a> i que la seva quota de tributació de l’Impost sobre Societats serà la quantitat d’aplicar a la base de tributació, determinada d’acord amb l’establert a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">LIS</a>, el tipus de gravamen del 0 per cent.<br />
Confirmació, tal i com es proposa, que la SICAV tindrà la consideració d’empresari o professional als efectes de l’Impost General Indirecte i que seran plenament deduïbles les quotes d’aquest impost suportades per l’adquisició del terreny i per la promoció del centre geriàtric.</div><br />
<br />
Tanmateix, confirmació, tal i com es proposa, que quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, la nostra representada tindrà dret a la devolució del saldo existent que tingui al seu favor al termini de cada període de liquidació d’acord amb les condicions, els terminis, els requisits i el procediment que s’estableixen reglamentàriament.<br />
<br />
Confirmació, tal i com es proposa, que no resultaria d’aplicació el règim de transparència fiscal en l’àmbit de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per als futurs socis que posseeixin una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de la SICAV, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data de tancament del període impositiu, degut a que les rendes positives obtingudes per la SICAV procedirien de la titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre els mateixos afectats a una activitat econòmica d’acord amb l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_14" rel="external">article 14 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques</a><br />
<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra qüestió sobre la consideració d’obligat tributari a l’efecte de l’impost general indirecte, esdevé essencial establir si l’organisme d’inversió col·lectiva serà empresari o professional a l’efecte de l’impost i si desenvoluparà una activitat econòmica pròpiament dita. Respecte a aquesta consideració, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren <em>empresaris</em> o <em>professionals</em> les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010" rel="external">Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010#Article_2" rel="external">article 2</a>, preveu l’objecte que tenen els OIC:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definició</em></strong><br />
<br />
Són OIC els organismes que tenen per objecte invertir els patrimonis dels inversors i gestionar-los en béns, drets, valors negociables o altres instruments, financers o no, d’acord amb l’establert en els prospectes complets respectius i que estableixen sempre el rendiment de l’inversor en funció dels resultats col·lectius de l’organisme.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010#Article_16" rel="external">article 16.3</a>, preveu una limitació en l’objecte social de les societats d’inversió de capital variable; concretament, aquest article estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 16. <em>Legislació aplicable</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
3. Les SICAV no poden tenir un objecte social diferent del llistat a l’article 2.<br />
<br />
[...]”.</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, tenen la condició d’empresari a efectes de l'impost quan ordenin un conjunt de mitjans personals i materials per desenvolupar una activitat empresarial o professional mitjançant la realització continuada de lliuraments de béns o prestacions de serveis a títol onerós. Considerant l’objecte social de les SICAV previst en la normativa que regula aquest tipus d’entitat, a l’efecte de l’impost general indirecte no es pot entendre que en l’OIC que es crearà es doni l’ordenació d’un conjunt de mitjans personals i materials per desenvolupar una activitat empresarial o professional mitjançant la realització continuada de lliuraments de béns o prestacions de serveis a títol onerós. Consegüentment, l’OIC no tindrà la consideració d’empresari o professional a l’efecte de l’impost general indirecte.<br />
<br />
Pel que fa al dret a deduir de les quotes suportades per fer la promoció immobiliària, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_52" rel="external">article 52.1.a</a>, preveu qui té la consideració d’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 52. <em>Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis</em></strong><br />
<br />
Són obligats tributaris de l’impost:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.”</div></div><br />
<br />
La mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_62" rel="external">article 62</a>, estableix la condició subjectiva per a l’aplicació de les deducció de les quotes suportades:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 62. <em>Requisits subjectius de la deducció</em></strong><br />
<br />
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, tenint en compte que l’OIC no tindrà la consideració d’empresari, a efectes de l’impost no serà obligat tributari per la realització de la promoció immobiliària i, per tant, no podrà fer ús del dret a deduir les quotes de l’impost suportades com a conseqüència d’aquesta activitat.<br />
<br />
Pel que fa a les qüestions relacionades sobre l’aplicació de l’impost sobre societats, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">article 9</a>, respecte a la determinació de la base de tributació menciona el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.<br />
<br />
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_43" rel="external">article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
Altrament, respecte al tipus de gravamen aplicable a les institucions d’inversió col·lectiva, la mateixa Llei disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 41. <em>Tipus de gravamen</em></strong><br />
<br />
1. El tipus general de gravamen per als obligats tributaris d’aquest impost és del 10 per cent.<br />
<br />
2. El tipus de gravamen aplicable a les institucions d’inversió col·lectiva regulades per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2008010" rel="external">Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà</a>, a exclusió de les societats gestores, que estan sotmeses al règim general, és del 0 per cent.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, els organismes d’inversió col·lectiva estan sotmesos a un tipus de gravamen del 0%. No obstant això, per determinar la base de tributació i imputar de forma adequada els ingressos i les despeses imputables a l’entitat de nova creació, esdevé rellevant establir si aquest tipus d’entitats estan legitimades o no per desenvolupar l’activitat de promoció immobiliària i arrendament. En relació amb aquesta consideració, a la consulta no es menciona la normativa que empararà l’entitat de nova creació per desenvolupar aquests tipus d’activitats mercantils. Consegüentment, amb la informació proporcionada no és possible avaluar si els ingressos i les despeses derivats de les activitats mencionades a la consulta s’haurien d’imputar a l’entitat de nova creació.<br />
<br />
Quant a l’aplicació del règim de transparència fiscal, de la mateixa manera com s’ha mencionat anteriorment, segons l’escassa informació proporcionada en el cas en qüestió no es pot valorar si es compleixen o no les condicions esmentades per a l’aplicació del règim de transparència fiscal.<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-17T15:02:41+00:00</published>
    <updated>2024-09-17T15:02:41+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D680"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D680</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=679" data-type="trackeritem" data-object="679">CV0305-2024 Consulta vinculant a tributs, del 12 de març del 2024, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 12/03/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial">Consulta vinculant en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_aportaci_no_diner_ria_d_altres_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable384-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable384">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0305-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">12/03/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor A en tant que Administrador Solidari de la societat andorrana X.<br />
<br />
Així, en nom i representació de la Societat,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2024.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
L’entitat consultant és titular de les parcel·les número 1 i 2, resultants de les finques integrades dins d’una Unitat d’Actuació, que adquirí mitjançant aportació de no dinerària d’ampliació de capital a l’any 2019.<br />
<br />
Aquesta aportació no dinerària s’acollí al règim fiscal establert per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>. L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">apartat primer de l’article 5 de l’esmentada Llei</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”</div><br />
<br />
Els socis aportants havien adquirit les esmentades parcel·les per adjudicació en l’escriptura de formalització del Pla Parcial de la unitat d’actuació a l’any 2019. La finca per ells aportada a la unitat d’actuació, els pertanyia per haver-los estat adjudicada, per indivís i parts iguals, en mèrits de l’escriptura d’acceptació de l’herència a l’any 2007.<br />
<br />
Actualment, en les esmentades parcel·les s’hi està desenvolupant un projecte immobiliari i, és possible, que per a la seva finalització sigui necessari donar-hi entrada a un nou soci en l’esmentat projecte. En la mesura que la societat té altres actius diferents de les esmentades parcel·les, la possible entrada d’aquest nou soci hauria de realitzar-se en una societat diferent.<br />
<br />
Així doncs, en l’hipotètic cas que sigui necessari donar entrada a un nou soci s’aportarà l’esmentat projecte immobiliari, incloent-hi les ja citades parcel·les, a una societat andorrana de nova constitució.<br />
<br />
Posicionament de la consultant<br />
<br />
PRIMERA.- EN RELACIÓ AL VALOR FISCAL D’ADQUISICIÓ DE LES PARCEL·LES PER LA CONSULTANT<br />
<br />
L’entitat consultant considera que el valor fiscal que tenen les parcel·les 1 i 2, resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins de la Unitat d’Actuació, és el que correspon a la data d’elevació a públic del Decret que aprova el Pla Parcial, això és a l’any 2019. Aquest fou el moment en que jurídicament els socis de l’entitat consultant van adquirir les esmentades parcel·les.<br />
<br />
Primerament, perquè segons es desprèn de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229C#Article_122" rel="external">apartat 3 de l’art. 122 Llei general d’ordenació del territori i urbanisme</a>, aquell document és el títol de propietat d’aquelles finques:<br />
<br />
<div class='cita'>“3. El decret que aprova el Pla parcial, o el decret que aprova el document de reparcel·lació, en el cas dels plans especials, és el títol constitutiu de la propietat dels terrenys, compresos en l’àmbit del pla, i substitueix a tots els efectes els títols de propietat anteriors. Una volta que el decret d’aprovació sigui ferm, els notaris autoritzen l’escriptura d’elevació a públic d’aquell instrument a instància d’un nombre de propietaris que representi, com a mínim, les tres quartes parts de la superfície dels terrenys compresos en la unitat d’actuació, quan es tracti de plans parcials, i de l’Administració actuant i els propietaris que compareguin, qualsevol sigui el seu nombre, en el cas dels plans especials. Sempre que un notari elevi a públic un pla parcial o un pla especial sense que compareguin tots els propietaris afectats, ha de protocol·litzar amb l’escriptura l’informe preceptiu i vinculant emès per la Comissió Técnica d’Urbanisme en compliment del que preveuen els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229C#Article_121" rel="external">121</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229C#Article_132" rel="external">132.2.b)</a> d’aquesta Llei.”</div><br />
<br />
En aquest sentit, segons consta en l’esmentada l’escriptura pública d’elevació del Pla Parcial, els aportants del terreny a la consultant s’adjudiquen en virtut d’aquesta les parcel·les 1 i 2 resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins la unitat d’actuació. Per tant, adquireixen en aquell moment la titularitat d’aquelles finques.<br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_4" rel="external">art. 4 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> establia, entre d’altres, el següent supòsit d’exempció:<br />
<br />
<div class='cita'>“9. Les plusvàlues derivades de les transmissions que s’efectuïn pels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229C" rel="external">Llei general d’ordenació del territori i urbanisme</a> i dels reglaments que la desenvolupin.”</div><br />
<br />
Així doncs, la norma fiscal està reconeixent explícitament que les reparcel·lacions són actes de transmissió, no només en el dret civil sinó també en l’àmbit fiscal.<br />
<br />
D’altra banda, la redacció vigent de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’impost de la renda de les persones físiques</a> en el moment de l’elevació a públic del Decret que aprova el Pla Parcial establia en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4.4</a> la no subjecció dels guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions de béns que estiguin subjectes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Per tant, reparcel·lació va comportar una alteració del patrimoni no subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques.<br />
<br />
Independentment de la no subjecció d’aquella operació, el valor d’adquisició dels terrenys, que s’aportaren posteriorment a la consultant, està constituït, d’acord amb la redacció vigent d’aquell moment de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">art. 26 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, per l’import real satisfet en l’adquisició. En aquest sentit, cal tenir en compte que el valor d’allò transmès d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">apartat 3 de l’art. 26</a> és “l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en que prevaldria aquest últim”.<br />
<br />
En conclusió, l’elevació d’aquell Pla Parcial va comportar que els aportants transmetessin el terreny del que eren originalment propietaris i rebessin en adjuració les dues parcel·les resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins de la Unitat d’Actuació. Per tant, el valor que tenen les dues parcel·les finalment aportades a la consultant és el que es desprèn del valor de mercat que tenia el terreny en el moment de la elevació a públic del Pla Parcial (a l’any 2019) quan es va transmetre.<br />
<br />
Finalment, manifestar que, en opinió de la consultant, resulta irrellevant el fet que, a efectes de 1 de gener de 2024, s’hagi establert la següent <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_5" rel="external">exempció en la Llei de l’impost sobre la renta de les persones físiques</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“q) Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions que s’efectuïn per part dels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat situats al territori del Principat d’Andorra que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229C" rel="external">Llei general d’ordenació del territori i urbanisme</a> i dels reglaments que la desenvolupin.<br />
<br />
Els béns o drets que rebin els administrats en el marc de la reparcel·lació conserven el valor fiscal originari i la data d’adquisició dels terrenys transmesos, sense que l’exempció que s’estableix en aquesta lletra impliqui una modificació del valor a efectes impositius.”</div><br />
<br />
És més, en opinió de la consultant aquesta modificació fa evident que a manca d’una redacció igual anteriorment, el valor de les parcel·les rebudes ha de ser el que es desprèn del valor de transmissió (mercat) del terreny originari que tenien els socis de la consultant a l’any 2019.<br />
<br />
SEGONA.- TRACTAMENT FISCAL DE LA TRANSMISSIÓ, EN EL SI OPERACIÓ ACOLLIDA AL RÈGIM FISCAL DE LES OPERACIONS DE REORGANITZACIÓ EMPRESARIAL, D’ELEMENTS ADQUIRITS EN EL MARC D’UNA OPERACIÓ ACOLLIDA A L’ESMENTAT RÈGIM FISCAL.<br />
<br />
El <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">primer apartat de l’art. 1 de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a> assenyala que aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 3 de de l’art. 2 d’aquesta Llei</a> defineix com “operació d’aportació no dinerària de branca d’activitat l’operació per la qual una entitat aporta, sense quedar extingida, a una altra entitat de nova creació o ja existent la totalitat de la seva activitat o bé una o més branques d’activitat, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació”.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 4 del mateix article</a> defineix com aportació no dinerària d’altres actius a efectes d’aquesta Llei:<br />
<br />
<div class='cita'>“a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”</div><br />
<br />
L’aportació del projecte immobiliari ja en desenvolupament en relació a les citades parcel·les a una nova societat andorrana tindrà la consideració d’aportació no dinerària de branca d’activitat, o en el seu cas, d’aportació dinerària d’altres actius.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">art. 3 d’aquesta Llei</a> estableix el següent règim fiscal per a les entitats transmitents:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.”</div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">art. 5</a> estableix el règim fiscal per les entitats adquirents:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
Per tant, la possible aportació no dinerària per part de la consultant de les esmentades parcel·les, que en el seu dia va adquirir per una aportació no dinerària acollida al règim fiscal de reorganització empresarial, estaria dins de l’àmbit d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.<br />
<br />
En conseqüència, sempre que no s’exercís l’opció de renúncia, aquesta operació es veuria beneficiada del tractament fiscal avantatjós que ofereix l’esmentada Llei. En aquest sentit, la consultant no hauria d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència d’aquesta nova aportació.<br />
<br />
L’aportació d’aquests béns immobles situats al Principat d’Andorra dins de l’àmbit d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, no estarien sotmesos a la obligació del pagament a compte, previst en els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_45_bis" rel="external">arts. 45.bis i 45.ter de la Llei de l’impost sobre les societats</a>, ja que no es generaria cap tipus de renda amb la seva transmissió.<br />
<br />
La consultant rebrà a canvi participacions de la nova societat andorrana que es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, pel mateix valor fiscal que tenien al seu patrimoni les finques aportades. És a dir, el valor fiscal d’adquisició de les participacions rebudes serà el que es corresponia al valor d’adquisició que tenia pels socis de la consultant les parcel·les 1 i 2, resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins de la Unitat d’Actuació.<br />
<br />
Per la seva banda, l’entitat que rep en aportació no dinerària de les finques valorarà, a efectes de l’impost sobre les societats, les finques rebudes pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
<br />
Finalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">art. 15 de la Llei</a> estableix que l’aplicació del règim serà per defecte. No obstant això, el règim fiscal no serà aplicable quan les operacions tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
En aquest sentit, els motius econòmics que emparen la possible aportació de les finques resultants de la reparcel·lació en una nova societat andorrana són:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Millorar l’accés al finançament extern pel futur projecte immobiliari que s’ha de desenvolupar en les parcel·les aportades.<br />
Limitar el risc en el desenvolupament del projecte immobiliari desplaçant-lo a una societat on no hi hagin altres actius que es puguin veure afectats per un possible resultat negatiu del negoci.<br />
Permetre l’entrada de socis externs per participar en el projecte sense que afecti a altres actius de caràcter patrimonial que té la consultant. Així mateix, la concentració d’aquest projecte en una única societat també afavoreix a la tranquil·litat del futurs inversors que veuen limitat el risc de la seva inversió al negoci en que inverteixen.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmar que a efectes de l’impost sobre societats el valor d’adquisició fiscal per l’entitat consultant és el que resulta del valor real de transmissió de la finca, en data d’elevació a públic del Pla Parcial (2019). En cas contrari, demanem a aquest Departament que identifiqui en quin moment hauríem de de recórrer per determinar-ne el valor fiscal d’adquisició.<br />
Assegurar que la possible aportació no dinerària de les parcel·les 1 i 2 resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins la unitat d’actuació en una societat andorrana de nova constitució, no generarà tributació efectiva de cap tipus per tractar-se d’una operació dins l’àmbit d’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
En aquest sentit, entenem per no tributació efectiva de la operació tant per l’entitat aportant, els seus socis i per l’entitat adquirent. Inclòs la que pogués procedir de l’operació anterior d’aportació dels terrenys a la consultant, acollida també al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Finalment, confirmi que els motius econòmics citats que motivarien la possible aportació no dinerària de les esmentades parcel·les es consideren motius econòmics vàlids a efectes de l'aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.</div><br />
<br />
En virtut de l’anterior,<br />
<br />
SOL·LICITA<br />
<br />
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.<br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Segons es desprèn de la informació proporcionada en la vostra consulta, els terrenys es van adquirir per part de les persones físiques mitjançant una acceptació d’herència l’any 2007, i posteriorment aquestes mateixes parcel·les van ser objecte d’un pla parcial que es va formalitzar en escriptura pública a l’any 2019. En aquesta mateixa data s’aporten a la societat consultant acollint-se al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
En relació amb la valoració dels elements rebuts com a conseqüència d’una aportació no dinerària d’altres actius acollida al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”</div><br />
<br />
Tenint en compte les dades facilitades, per determinar el valor fiscal que aquestes parcel·les han de tenir en seu de la societat consultant esdevé rellevant establir quin valor a efectes de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries —impost aplicable quan es va fer l’aportació acollida al règim fiscal de reorganització empresarial— li atribuïa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>. Tal com es desprèn de la norma, al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores. Així mateix, la Llei estableix una exempció per a les plusvàlues resultants de les transmissions que s’efectuïn per part dels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat. No obstant això, per a aquests casos la mateixa norma no preveu una actualització de valors com la que menciona la consultant; per tant, seguint un dels principis en què està basat el sistema tributari com és el d’igualtat, en el cas en qüestió el valor de les parcel·les en seu de la consultant no es podria correspondre amb el seu valor de mercat en la data de l’elevació a públic del Pla parcial. Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">article 8 d’aquesta Llei</a> estableix com es determina la base de tributació de l’impost i quins conceptes formen part del valor d’adquisició; concretament, aquest precepte preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Base de tributació</em></strong><br />
<br />
1. La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor d’adquisició.<br />
<br />
2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000</a>.<br />
<br />
3. El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.<br />
<br />
4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
<br />
No es consideren despeses associades les derivades de la intermediació en la venda ni d’altres que no estiguin directament relacionades amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.<br />
<br />
5. El valor d’adquisició s’actualitza en funció d’uns coeficients calculats d’acord amb el que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#DA1" rel="external">disposició addicional primera</a>.<br />
<br />
6. Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.<br />
<br />
7. Als efectes de la liquidació de l’impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.<br />
<br />
8. En el cas previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_3" rel="external">apartat 3 de l’article 3</a>, la base de tributació es determina aplicant les regles previstes en aquest article al valor del bé immoble o dels drets reals sobre el mateix en el moment de formalitzar-se la promesa de compravenda, excepte en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció que es determinarà quan es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest article, la base de tributació de l’impost derivada de l’aportació a la societat estaria constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos i el seu valor d’adquisició. En el cas exposat, considerant que l’adquisició dels terrenys va ser a títol lucratiu mitjançant una acceptació d’herència l’any 2007 i que aquests terrenys han estat objecte d’un pla parcial d’urbanització, el valor d’adquisició d’aquesta operació estarà constituït pel valor real dels terrenys l’any 2007. Així mateix, a l’hora de determinar el valor d’adquisició s’ha de tenir en compte que les despeses derivades del pla parcial i suportades per les persones físiques es consideren millores i, per tant, s’addicionaran al valor d’adquisició amb els termes previstos a la norma sempre que no hagin estat deduïbles a efectes fiscals. Consegüentment, aquest valor d’adquisició correspon al valor fiscal que tenien aquestes parcel·les en seu de les persones físiques abans d’efectuar-se l’operació.<br />
<br />
Referent a la qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a les aportacions de les parcel·les que en l’actualitat la societat consultant vol fer a una societat de nova creació rebent, a canvi, valors de representació en el capital d’aquesta societat, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2 de la normativa esmentada</a> estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.4.a</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquest article, l’aportació dels immobles afectes a una activitat de promoció immobiliària a una societat andorrana de nova creació rebent a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació tindrà la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius a l’efecte del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
Pel que fa a la tributació de la societat consultant que actua com a transmitent de les parcel·les, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3.1</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Règim de les rendes derivades de la transmissió</em></strong><br />
<br />
1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Per tant, la consultant no haurà d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats la diferència entre el valor normal de mercat de les parcel·les transmeses i el seu valor a efectes fiscals.<br />
<br />
Quant a la valoració fiscal dels valors representatius del capital social rebuts per la consultant com a conseqüència de l’aportació, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">mateixa Llei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_4" rel="external">article 4</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes en contraprestació de l’aportació</em></strong><br />
<br />
1. Les accions o participacions rebudes per la persona física o l’entitat transmitent com a conseqüència de les operacions definides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 3 i 4 de l’article 2</a> es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien al seu patrimoni la branca o les branques d’activitat o els altres elements patrimonials aportats, excepte que s’exerceixi l’opció de renúncia prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 2 de l’article 3</a>.<br />
<br />
2. La transmissió de les accions o participacions rebudes que es dugui a terme posteriorment suposarà que la renda no integrada a la base de tributació de la persona física o entitat transmitent per aplicació del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 3</a> sigui gravada en el seu impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques o impost sobre la renda dels no-residents fiscals, aplicant el tipus de gravamen i el règim fiscal que haguessin estat aplicables als elements transmesos a la data de l’operació. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació.”</div><br />
<br />
Consegüentment, les accions o participacions rebudes per la societat consultant com a transmitent dels immobles es valoraran segons el valor fiscal que tenien al seu patrimoni abans d’efectuar aquesta operació.<br />
<br />
Altrament, respecte a la valoració dels elements patrimonials rebuts per la societat de nova creació, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5.1 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, aquestes parcel·les es valoraran pel mateix valor fiscal que tenien en la societat transmitent i conservaran la data d’adquisició que tenien en la societat consultant.<br />
<br />
Atès que, prèviament a aquesta aportació, es va fer una altra operació acollida al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, tant per a la valoració a efectes fiscals de les accions o participacions rebudes per la societat consultant com per determinar la valoració dels immobles al patrimoni de la societat de nova creació, el valor fiscal s’haurà d’establir tenint en compte el valor que tenien els béns immobles en seu de les persones físiques que actuaven com a aportants en la primera operació acollida al règim.<br />
<br />
Tanmateix, convé destacar que la finalitat d’aquest règim és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; altrament, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. En relació amb aquesta condició, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
Els motius exposats a la consulta relacionats amb l’accés al finançament extern per al futur projecte immobiliari i amb el fet de permetre l’entrada de socis externs es poden considerar vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Tanmateix, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades per la consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la mateixa resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si existeixen o no motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim especial de reorganització empresarial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-17T10:27:20+00:00</published>
    <updated>2024-09-17T10:27:20+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D679"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D679</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=678" data-type="trackeritem" data-object="678">CV0303-2024 Consulta vinculant a tributs, del 12 de març del 2024, en relació amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 12/03/2024<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_escissi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial">Consulta vinculant en relació amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_escissi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable385-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable385">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0303-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">12/03/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
ASSUMPTE<br />
<br />
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial – Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.<br />
<br />
El Sr. A, en qualitat de president del consell i actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B, compareix i com millor procedeixi en Dret;<br />
<br />
MANIFESTA<br />
<br />
Que mitjançant aquest escrit, i d’acord amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a> (d’ara en endavant, RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.<br />
<br />
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació amb els assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius 2023 i següents:<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
La meva representada és una societat limitada unipersonal que va adquirir la nacionalitat andorrana com a conseqüència del trasllat del seu domicili social.<br />
<br />
L’actiu principal de la meva representada està composat per béns mobles. La meva representada vol posar de manifest que dins de la gestió, explotació i conservació dels béns mobles coexisteixen dues branques d’activitat, entenent-se com el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.<br />
<br />
D’altra banda, la meva representada és resident fiscal al Principat d’Andorra i, per tant, obligat tributari de l’Impost sobre Societats, quina base de tributació es determina pel mètode de determinació directa.<br />
<br />
Els soci únic de la meva representada a efectes registrals/mercantils és una societat que no és resident fiscal a Andorra i que actua en qualitat de Trustee d’un trust (d’ara en endavant, el “Trust”) constituït a l’estranger.<br />
<br />
En aquest sentit, la meva representada posa de manifest que als efectes d’atribuir la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes i guanys que es puguin generar des de la defunció del Settlor del Trust, les persones C i D, residents fiscals al Principat d’Andorra, van esdevenir Beneficiaris del Trust en tan que persones que tenen la titularitat “econòmica” sobre els béns que constitueixen el Trust com a fons separat i que no formen part del patrimoni del Trustee.<br />
<br />
Pel que fa a les condicions rellevants a efectes fiscals del Trust, es tracta d’un trust discrecional, revocable en certes condicions taxades.<br />
<br />
Tan els Beneficiaris, en el marc d’un procediment de reestructuració i reordenació del patrimoni familiar, com la meva representada, es plantegen la possibilitat de formalitzar una operació d’escissió total proporcional o una operació d’escissió parcial no proporcional, permetent la reestructuració del patrimoni familiar de manera fiscalment neutra.<br />
<br />
En aquest sentit, a continuació es concreten les dues possibles operacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Una escissió total mitjançant la qual la meva representada transferiria a dos entitats residents fiscals a Andorra de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució fiscal als Beneficiaris, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si s’escau, d’una compensació en diners que no superaria el 10% del valor nominal.<br />
Una escissió parcial no proporcional mitjançant la qual la meva representada transferiria a dues entitats residents fiscals a Andorra de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, casi la totalitat del seu patrimoni, mitjançant l’atribució fiscal als Beneficiaris del Trust de valors representatius del capital social de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida. En concret, i malgrat que a efectes mercantils, el Trustee ostentaria la titularitat formal de les participacions en les entitats beneficiaries, a un dels Beneficiaris del Trust se li atribuiria fiscalment la totalitat dels valors representatius del capital social d’una de les entitats adquirides i a l’altre Beneficiari se li atribuiria fiscalment la totalitat dels valors representats del capital social de l’altra entitat adquirent.</div><br />
<br />
A aquests efectes, la meva representada vol posar de manifest que no seria necessària l’existència de branques d’activitat degut a que el 75% del Capital social de l’entitat escindida pertany a efectes fiscals directament als dos socis units per vincles de parentiu i “es donarien les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que els dos Beneficiaris que conjuntament tenen aquesta participació fiscal directa d’almenys el 75 % tenen individualment una participació fiscal directa d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre una de les entitats beneficiaries de l’escissió recauria directament sobre una persona, diferent de la que posseeix el control de l’entitat escindida. En concret la persona C tindria la totalitat dels drets de vot d’una de les entitats beneficiaries de l’escissió quan actualment ostenta un 35% de la titularitat econòmica dels béns que composen el Trust.</div><br />
<br />
1.4. La meva representada vol posar de manifest que les operacions anteriorment esmentades tenen com a motius econòmics vàlids els que es concreten a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Facilitar la successió i el repartiment del patrimoni familiar.<br />
Evitar enfrontament entre les futures generacions ja que propicia a una futura successió ordenada.<br />
Facilitar i millorar la gestió del patrimoni, la presa de decisions i el relleu generacional.<br />
Reestructurar el patrimoni familiar.<br />
Simplificar l’estructura actual.<br />
Motius organitzatius, de protecció del patrimoni davant possibles responsabilitats, de simplificació, financers i successoris.<br />
Reduir els riscos aliens a la pròpia activitat, separant els actius de cada Beneficiari del Trust.<br />
Garantir la supervivència dels negocis, facilitat el relleu generacional a mitjà termini, augmentar la probabilitat de continuïtat empresarial en el futur de les societats beneficiàries de l’escissió.<br />
Ordenar i millorar la preparació de la successió de tot el patrimoni familiar evitant les possibles divergències i conflictes que podrien sorgir entre els descendents dels socis.<br />
En una possible crisi familiar el centralitzar els actius en cada Societat, simplifica la situació i no afecta a la continuïtat de l’activitat de cessió dels béns mobles, ja que es mantindrien al marge del possible conflicte familiar.<br />
Simplificar l’estructura empresarial que permeti una visió del patrimoni de cada Beneficiari, forma més senzilla i clara, centralitzant en una cada Societat beneficiària la planificació i presa de decisions simplificant la gestió i millorant l’eficiència.<br />
Facilitat el procés successori. Amb aquesta estructura societària, juntament amb la implementació d’un protocol familiar, s’aconseguirà mantenir la integritat del patrimoni empresarial en el futur procés successori.<br />
Conèixer la realitat econòmica i la viabilitat a futur del patrimoni de cada Beneficiari, així com la seva rendibilitat i, en conseqüència, poder prendre les decisions oportunes en cadascuna d’elles.</div><br />
<br />
QUALIFICACIÓ JURÍDICA<br />
<br />
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial – Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190146" rel="external">Consulta Vinculant número CV0146-2019, del 8 de març del 2019</a>, del Departament de Tributs i de Fronteres estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“S’ha de considerar si la figura del trust resulta compatible amb els principis del dret civil andorrà. En relació amb aquest aspecte, l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda.<br />
<br />
De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifestat mitjançant el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CTT20151125A" rel="external">Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger</a>, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“b) Regles de tributació</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).<br />
<br />
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al settlor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.<br />
<br />
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.<br />
<br />
[...]”<br />
<br />
En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trusts als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”</div><br />
<br />
En aquest mateix sentit resol la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20200177" rel="external">Consulta Vinculant número CV 0177-2020, del 10 de març del 2020</a>, emesa pel Departament de Tributs i de Fronteres:<br />
<br />
<div class='cita'>“l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda. De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, la “Llei de Reorganització Empresarial”), estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.<br />
<br />
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
L’apartat segon de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> estableix la definició d’operació d’escissió als efectes de l’esmentada llei:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat transfereix a dos o més entitats de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div><br />
<br />
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.”</div></div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Règim de les rendes derivades de la transmissió</em></strong><br />
<br />
1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.<br />
<br />
La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">apartat 1 de l’article 5</a>, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.<br />
<br />
En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2</a>, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.<br />
<br />
2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a>.<br />
<br />
3. Les rendes derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2</a> s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.<br />
<br />
En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”</div><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits</em></strong><br />
<br />
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.<br />
<br />
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 2 de l’article 3</a>.”</div><br />
<br />
D’altra banda, els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Articles_6" rel="external">articles 6 i 7 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Règim fiscal de l’atribució d’accions o participacions als socis en les operacions de fusió i escissió</em></strong><br />
<br />
En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.<br />
<br />
<strong>Article 7. <em>Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes pels socis en les operacions de fusió i escissió</em></strong><br />
<br />
1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.<br />
<br />
2. En cas que el soci persona física amb residència fiscal a Andorra que hagi rebut accions o participacions en el capital social d’una entitat no resident traslladi la seva residència fiscal a l’estranger amb posterioritat a la realització de l’operació, haurà d’informar anualment sobre el seu domicili, el manteniment de la titularitat de les accions o participacions i, en el seu cas, sobre la transmissió d’aquestes accions o participacions. Aquesta obligació d’informació subsistirà durant els deu anys posteriors al trasllat de residència o mentre la plusvàlua derivada de la transmissió pugui quedar gravada a Andorra, si aquest termini fos inferior. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, l’Administració tributària podrà exigir el gravamen sobre aquesta renda, la qual s’imputarà a l’últim període impositiu en què el soci hagués estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici dels interessos moratoris i les sancions que corresponguin. Reglamentàriament, es determinarà la forma i el termini per portar a terme aquesta obligació d’informació.<br />
<br />
La transmissió de les accions o participacions rebudes que s’efectuï amb posterioritat al trasllat de residència, però abans que hagin transcorregut deu anys des de la data d’adquisició de les referides accions o participacions, determinada segons l’apartat 1 anterior, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del soci per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_6" rel="external">article 6</a> sigui gravada a Andorra. Aquesta renda s’ha d’imputar a l’últim període impositiu en què el soci hagi estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la presentació d’una declaració addicional per l’impost corresponent sense sanció, interessos moratoris ni recàrrecs. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.”</div><br />
<br />
Tanmateix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de Reorganitzacions Empresarials</a> estableix que les operacions que compleixin les definicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 2</a> podran aplicar el règim fiscal previst a la Llei, llevat que s’exerceixi l’opció de renúncia recollida en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>. En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20220244" rel="external">CV0244-2022, del 4 de maig de 2022</a>, estableix:<br />
<br />
<div class='cita'>“Per determinar l’aplicabilitat del règim de neutralitat fiscal en una determinada operació de reestructuració, cal fer una doble anàlisis consistent en determinar si l’operació en qüestió:<br />
<br />
<ul><li>Anàlisi objectiu: L’operació en qüestió ha d’ésser una de les recollides en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial</a> i emmarcar-se dins d’una de les definicions establertes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de Reorganització Empresarial</a>.
</li><li>Anàlisi subjectiu: Revesteix de motius econòmics vàlids i no té com a mera finalitat la d’aconseguir un avantatge fiscal que tingui com a objectiu el frau o l’evasió fiscal. Anàlisi subjectiu (si escau). L’operació ha de venir motivada per un motiu econòmic vàlid.”</div>
</li></ul><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
CONSULTA FORMULADA<br />
<br />
Per tot l’anterior, se sol·licita a aquesta Administració Tributària que, en vista de quant s’ha exposat anteriorment i atès a l’establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del TRLBOT</a>, evacuï criteri vinculant sobre les següents qüestions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació, tal com es proposa, que els Beneficiaris del Trust retenen la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, seran considerants obligats tributaris en relació amb les rendes i guanys generats pels béns integrants del patrimoni del Trust.<br />
Confirmació, tal com es proposa, que d’acord amb l’establert als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Articles_2" rel="external">2.2.a</a>), <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">15.1</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">16</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de Reorganitzacions Empresarials</a>, resultaria d’aplicació el règim fiscal previst a l’esmentada Llei a l’operació d’escissió total detallada a l’apartat 1.3.1. anterior.</div><br />
<br />
En aquest sentit, (i) no s’haurien d’integrar a la base de tributació de l’Impost sobre Societats de la meva representada les rendes que es posessin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de l’operació d’escissió total, (ii) els elements patrimonials que es rebrien per les societats beneficiàries com a conseqüència de l’operació d’escissió total, es valorarien, a efectes de l’Impost sobre Societats, pel mateix valor fiscal que tendiren en seu de la meva representada abans de realitzar-se l’operació i conservarien la data d’adquisició que tindrien en seu de la meva representada, (iii) no s’hauria d’integrar en la base de tributació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques les rendes que es posessin de manifest com a conseqüència de l’atribució fiscal als Beneficiaris del Trust de valors representatius del capital social de les entitats adquirents i que les accions o participacions rebudes fiscalment pels Beneficiaris del Trust com a conseqüència de l’operació d’escissió total es valorarien, als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, pel valor fiscal que tenien participacions entregades abans de l’operació i conservarien la data d’adquisició de les entregades.<br />
<br />
Confirmació, tal com es proposa, que d’acord amb l’establert als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Articles_2" rel="external">2.2.b</a>), <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">15.1</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">16</a> de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de Reorganitzacions Empresarials</a>, resultaria d’aplicació el règim fiscal previst a l’esmentada Llei a l’operació d’escissió parcial no proporcional detallada a l’apartat 1.3.2. anterior.<br />
<br />
En aquest sentit, (i) no s’haurien d’integrar a la base de tributació de l’Impost sobre Societats de la meva representada les rendes que es posessin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de l’operació d’escissió parcial no proporcional, (ii) els elements patrimonials que es rebrien per les societats beneficiàries com a conseqüència de l’operació d’escissió parcial no proporcional, es valorarien, a l’efecte de l’Impost sobre Societats, pel mateix valor fiscal que tindrien en seu de la meva representada abans de realitzar-se l’operació i conservarien la data d’adquisició que tindrien en seu de la meva representada, (iii) no s’hauria d’integrar en la base de tributació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques les rendes que es posessin de manifest com a conseqüència de l’atribució fiscal als Beneficiaris del Trust de valors representatius del capital social de les entitats adquirents i que les accions o participacions rebudes fiscalment pels Beneficiaris del Trust com a conseqüència de l’operació d’escissió parcial no proporcional es valorarien, als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, pel valor fiscal que tenien participacions entregades abans de l’operació i conservarien la data d’adquisició de les entrades.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència amb la consulta tributària presentada en què s’exposen diverses qüestions sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a unes determinades operacions, cal remarcar que la norma tributària preveu una definició específica a l’efecte de delimitar de manera precisa les operacions que, per les seves característiques, poden acollir-se al règim fiscal.<br />
<br />
De fet, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2 de la norma esmentada</a> estableix una definició a l’efecte de delimitar de manera precisa les operacions d’escissió que, per les seves característiques específiques, poden acollir-se al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’escissió, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.2.a i 2.2.b</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Una entitat transfereix a dos o més entitats de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.<br />
b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.</div><br />
<br />
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.<br />
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.”</div></div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, sobre l’aplicació de les normes tributàries, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">article 11</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Interpretació de les normes</em></strong><br />
<br />
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.<br />
<br />
2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.<br />
<br />
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.<br />
<br />
[...]”<br />
</div><br />
<br />
D’acord amb la definició prevista a la norma, un dels requisits perquè es doni, a l’efecte del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, una escissió total o parcial és que als mateixos socis de la societat que s’escindeix se’ls adjudiquin accions de la societat beneficiària en proporció a la seva participació respectiva, admetent una compensació en metàl·lic que no excedeixi el 10% del valor nominal de les accions atribuïdes.<br />
<br />
Considerant que les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, que els beneficis fiscals no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes sense admetre analogia, que la societat que s’extingirà està participada íntegrament per una societat i que els beneficiaris de l’atribució de valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de les operacions indicades a la consulta seran persones diferents de la societat que ostenta actualment la participació íntegra, i que la norma no preveu l’aplicació d’aquest règim quan intervenen en les operacions figures com les que es menciona a la consulta, aquestes operacions no estaran emparades pel règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-17T09:48:57+00:00</published>
    <updated>2024-09-17T09:48:57+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D678"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D678</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=677" data-type="trackeritem" data-object="677">CV0302-2024 Consulta vinculant a tributs, del 8 de març del 2024, en relació amb la tributació de les rendes distribuïdes per una fundació establerta a Liechtenstein</a><br />Data document:: 08/03/2024<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_les_rendes_distribu_des_per_una_fundaci_establerta_a_Liechtenstein">Consulta vinculant en relació amb la tributació de les rendes distribuïdes per una fundació establerta a&nbsp;Liechtenstein<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_tributaci_de_les_rendes_distribu_des_per_una_fundaci_establerta_a_Liechtenstein" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable386-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable386">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0302-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">08/03/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.<br />Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El Sr. A,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Antecedents i circumstàncies detallades del cas.<br />
<br />
El consultant és la única persona física resident a Andorra de la seva família i un dels beneficiaris d’una fundació privada, constituïda pel seu avi segons la legislació de Liechtenstein.<br />
<br />
Característiques i elements que estan presents en la configuració legal de la fundació.<br />
<br />
La fundació, quina està administrada de forma professional per una junta directiva de persones físiques no residents a Andorra, està configurada com una fundació privada, és a dir, com a una institució que no realitza una activitat empresarial, si no que simplement és utilitzada per gestionar el patrimoni propi, que és el llegat que va deixar l’avi del consultant.<br />
<br />
L’avi del consultant va aportar un patrimoni a la fundació amb l’objectiu que aquesta el dediqués a la inversió, gestió, administració i distribució dels béns de la fundació a favor dels seus beneficiaris, els seus descendents, en els termes i condicions que determini la junta directiva a la seva total discreció. En concret l’objectiu de la fundació, tal i com preveuen els seus estatuts, és la utilització dels actius fundacionals a efectes de cobrir els costos de cria i formació dels descendents del fundador.<br />
<br />
Béns i drets objecte d’aportació a la fundació.<br />
<br />
Els béns que foren aportats a la fundació pel seu fundador en el moment de la seva constitució, foren les accions d’una societat panamenya, així com una cartera de valors depositada a una entitat bancària. Aquesta cartera de valors està formada per accions cotitzades, productes estructurats, bons i altres productes financers.<br />
<br />
Posteriorment la cartera de valors fou aportada per la fundació a la societat panamenya, que com a contraprestació va emetre noves accions i les va adjudicar a la fundació.<br />
<br />
Rendes que es generen en seu de la Fundació i termes i condicions en que s’efectua la distribució a favor dels beneficiaris.<br />
<br />
Les rendes que generen els productes financers i que rep la societat, son distribuïdes a la fundació que eventualment les distribueix al consultant, de forma discrecional per la junta directiva, en tant que beneficiari de la mateixa.<br />
<br />
La distribució de dividends per part de la societat panamenya a favor de la fundació es realitza si així ho decideix el seu soci únic (la fundació).<br />
<br />
La distribució de rendes de la fundació a favor dels seus beneficiaris es realitza, a discreció de la junta directiva. Cal posar de relleu que la junta directiva està facultada per distribuir les rendes als beneficiaris i decidir, a la seva discrecionalitat, els termes i proporcions en que aquesta distribució es realitza.<br />
<br />
Es fa constar que en el moment de presentació d’aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats a la consulta, i que els períodes en que seria aplicable la consulta serien el 2023 i exercicis posteriors.<br />
<br />
Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.<br />
<br />
Atès al que s’ha exposat anteriorment es formula la següent consulta tributària escrita amb aplicació per l’exercici 2023 i posteriors:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Si la distribució de rendes per una societat de Panamà a favor d’una fundació de Liechtenstein, suposa un fet imposable a Andorra.<br />
Si la distribució de rendes per una fundació de Liechtenstein a favor d’una persona física resident fiscal a Andorra, suposa un fet imposable a Andorra.</div><br />
<br />
Normativa aplicable i interpretació del consultant<br />
<br />
Comunicat tècnic referent als criteris de tributació de les rendes obtingudes en relació a trusts i fundacions de dret estranger<br />
<br />
Els criteris de tributació de les rendes obtingudes en relació a les fundacions de dret estranger, varen ser establerts pel Departament de Tributs i Fronteres (“DTF”), mitjançant un comunicat tècnic de data 25 de novembre de 2015 i publicat al BOPA en data 2 de desembre de 2015 (“Comunicat Tècnic”).<br />
<br />
Segons el Comunicat Tècnic les fundacions, a diferència dels trusts, són institucions amb personalitat jurídica pròpia i per tant amb capacitat per ser titulars de drets i obligacions. Per altra banda, a diferència de les societats mercantils, les fundacions no tenen socis o accionistes titulars del seu patrimoni o capital, si no que existeixen beneficiaris, els quals podran rebre les distribucions de béns per part de la fundació.<br />
<br />
Tenint en compte al que s’ha establert anteriorment, el DTF conclou que la generació de rendes en relació amb els actius que són propietat de la fundació no suposen cap fet imposable des del punt de vista de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (“IRPF”), ni tampoc de l’Impost sobre Societats (“IS”), en la mesura que la fundació no sigui resident fiscal a Andorra.<br />
<br />
Per altra banda el DTF estableix que les distribucions de béns que es facin a favor dels beneficiaris de la fundació donen lloc a adquisicions a títol lucratiu al seu favor, tant si es produeixen durant l’existència de la fundació com si tenen lloc en ocasió de la seva liquidació. Si el beneficiari és obligat tributari de l’IRPF, aquesta adquisició no està subjecta al l’IRPF per aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">article 4.4 lletra b de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (“Llei IRPF”).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició</a><br />
<br />
Tenint en compte que la fundació del present cas està establerta segons les Lleis de Liechtenstein, hem considerat necessari tenir en compte també les disposicions del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició</a> (“el Conveni”), ratificat pel Consell General el 26 de maig de 2016.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A#Article_10" rel="external">article 10 del Conveni</a> conté una definició de dividends que inclou les “rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses, per la legislació fiscal de l’estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim que les accions”. Per altra banda, estableix que els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un residents de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat. Una definició similar de dividends s’estableix a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">article 22.1 de la Llei IRPF</a>:<br />
<br />
“[...] el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en els utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip [...]”<br />
<br />
Interpretació del consultant<br />
<br />
Tenint en compte el que estableix el Comunicat Tècnic, entenem que la distribució de dividends per part d’una societat de Panamà a favor d’una fundació de Liechtenstein no suposa cap fet imposable des del punt de vista del IRPF, ja que tal i com estableix el Comunicat Tècnic les fundacions tenen personalitat jurídica pròpia separada dels seus beneficiaris persones físiques. Per altra banda, en la mesura que la fundació no és resident fiscal a Andorra, tampoc està sotmesa a l’impost sobre societats andorrà.<br />
<br />
Tenint en compte el que estableix el Comunicat Tècnic i el Conveni, entenem que la distribució de rendes que la fundació de Liechtenstein realitza a favor del consultant resident fiscal a Andorra és una donació no subjecta a IRPF i en cap cas una distribució de dividends ja que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>El Comunicat Tècnic estableix de forma clara que la distribució de béns per part d’una fundació privada a favor dels seus beneficiaris, dóna lloc a una adquisició a títol lucratiu al seu favor i per tant no està subjecta a IRPF.<br />
Quan es va publicar el Comunicat Tècnic, la Llei del IRPF ja preveia una definició de dividends similar a la que estableix el Conveni, i que inclou les rendes procedents “d’altres drets que permetin participar en beneficis”. Tot i així el DTF va entendre que la distribució de béns per part d’una fundació de dret estranger era una donació i no es podia considerar una distribució de dividends.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.<br />
<br />
Atès al que s’ha exposat anteriorment es formula la següent consulta tributària escrita amb aplicació pel l’exercici 2023 i posteriors:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Si la distribució de rendes per una societat de Panamà a favor d’una fundació de Liechtenstein, suposa un fet imposable a Andorra.<br />
Si la distribució de rendes per una fundació de Liechtenstein a favor d’una persona física resident fiscal a Andorra, suposa un fet imposable a Andorra.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la primera qüestió, sobre si les rendes generades per la societat panamenya distribuïda a la fundació poden estar subjectes a imposició segons l’ordenament tributari andorrà, segons es desprèn de la informació proporcionada la fundació té personalitat jurídica pròpia i les rendes que es generen deriven del seu patrimoni, concretament dels valors de representació del capital social que la fundació ostenta en una societat panamenya. Per tant, considerant que l’entitat té personalitat jurídica pròpia, aquestes rendes s’hauran d’imputar a la mateixa fundació. No obstant això, s’ha de tenir present que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005" rel="external">Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023005#Article_37" rel="external">article 37</a>, que modifica la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, introdueix el règim de transparència fiscal.<br />
<br />
Consegüentment, en el cas exposat s’haurà de valorar si es donen o no les circumstàncies mencionades a la norma per aplicar el règim de transparència fiscal. En relació amb aquesta consideració, amb la informació proporcionada no és possible determinar l’aplicació o no d’aquest règim. En tot cas, el règim fiscal de transparència fiscal s’aplicaria per a les rendes obtingudes durant els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2024.<br />
<br />
Pel que fa a les rendes rebudes pel consultant derivades de la participació en la fundació, en primer lloc es parteix del supòsit que el consultant és una persona resident fiscal a Andorra i, en conseqüència, és obligat tributari de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Així doncs, en el cas en qüestió s’ha de tenir present l’objecte d’aquest impost i els seu àmbit d’aplicació espacial, previst als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_2" rel="external">articles 2 i 3 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Objecte de l’impost</em></strong><br />
<br />
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.<br />
<br />
<strong>Article 3. <em>Àmbit d’aplicació espacial</em></strong><br />
<br />
1. L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.<br />
<br />
2. El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, quant a l’aplicació de les normes segons l’ordre de prelació, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_6" rel="external">article 6.1</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Fonts de l’ordenament</em></strong><br />
<br />
1. Els tributs es regeixen, per ordre de prelació normativa:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">Constitució</a>.<br />
b) Pels tractats o convenis internacionals que continguin clàusules de naturalesa tributària i, en particular, pels convenis per evitar la doble imposició subscrits pel Principat d’Andorra amb tercers estats.<br />
c) Per aquesta Llei i les lleis pròpies de cada tribut.<br />
d) Pels reglaments dictats per al desenvolupament d’aquesta Llei, de les lleis reguladores de cada tribut i de qualsevol altra llei d’abast tributari.”</div></div><br />
<br />
Segons l’ordre de prelació normativa, com a norma general, seran aplicables en primer lloc les disposicions previstes en un conveni internacional que continguin clàusules de naturalesa tributària. Així mateix, en el cas exposat convé fer ressaltar que en data d’aquesta consulta tributària i per al període que es menciona és aplicable el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni</a>.<br />
<br />
Aquest conveni, als efectes de la seva aplicació, estableix als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A#Article_3" rel="external">articles 3.1.c i 3.1.d</a> les definicions generals sobre la consideració de persona i societat:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Definicions generals</em></strong><br />
<br />
1. En el marc d’aquest conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c. el terme persona comprèn persones físiques, societats, herències latents i qualsevol altre agrupament de persones;<br />
d. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;”</div></div><br />
<br />
El mateix conveni, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A#Article_4" rel="external">article 4</a>, preveu les persones que tenen la condició de residents i en el seu protocol defineix les entitats que s’entenen com a residents a Liechtenstein:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Resident</em></strong><br />
<br />
1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió ‘resident d’un estat contractant’ significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o autoritats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest estat exclusivament per rendes d’origen en aquest estat o pel patrimoni situat en aquest estat.”</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='cita'><strong>Protocol</strong><br />
<br />
En signar avui el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni, els signataris han convingut les disposicions següents que formaran part integrant d’aquest conveni. […]”<br />
<br />
2. En relació a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A#Article_4" rel="external">apartat 1 de l’article 4</a> (residència):<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) S’entén:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>(i) Com a societat resident a Liechtenstein, les fundacions (Stiftung), els establiments (Anstalt) o empresa fiduciària (Treuunternehmen mit Persönlichkeit) subjectes a tributació d’acord amb la legislació interna de Liechtenstein;</div></div><br />
<br />
[…]”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes i segons les dades aportades, la fundació es considera una persona resident a Liechtenstein. Consegüentment, a les rendes satisfetes per la fundació al consultant els seran aplicables les disposicions als efectes del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni.<br />
<br />
El mateix <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A" rel="external">Conveni</a>, amb referència a la qualificació i a la potestat impositiva sobre les rendes satisfetes per la fundació a favor del consultant, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A#Article_10" rel="external">article 10</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 10. <em>Dividends</em></strong><br />
<br />
1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat, sempre que el beneficiari efectiu dels dividends sigui resident de l’altre estat. Aquest apartat no s’aplica a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.<br />
<br />
2. El terme dividends emprat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses, per la legislació fiscal de l’estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que les accions.<br />
<br />
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150930A#Article_7" rel="external">article 7</a>.<br />
<br />
4. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat que és el beneficiari efectiu dels dividends o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.”</div><br />
<br />
Altrament, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 22.1</a>, quant a la consideració de capital mobiliari estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 22. <em>Rendes íntegres del capital mobiliari</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració de ‘rendes íntegres procedents del capital mobiliari’ les següents:<br />
<br />
1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, les rendes obtingudes pel consultant que procedeixin de la participació en els beneficis de la fundació es qualificaran com a rendiment de capital mobiliari i la potestat impositiva sobre aquest tipus de rendes recau sobre Andorra.<br />
<br />
Consegüentment, en aplicació del Conveni i de la normativa interna, aquest tipus de renda està subjecta a l’impost sobre la renda de les persones físiques i no exempta d’aquest impost.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-09-17T08:13:03+00:00</published>
    <updated>2024-09-17T08:13:03+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D677"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D677</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=676" data-type="trackeritem" data-object="676">CV0307-2024 Consulta vinculant a tributs, del 12 de març del 2024, en relació amb les normes de localització dels serveis prestats per una agència de viatges</a><br />Data document:: 12/03/2024<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_normes_de_localitzaci_dels_serveis_prestats_per_una_ag_ncia_de_viatges">Consulta vinculant en relació amb les normes de localització dels serveis prestats per una agència de&nbsp;viatges<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_normes_de_localitzaci_dels_serveis_prestats_per_una_ag_ncia_de_viatges" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable387-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable387">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0307-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">12/03/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal referent a la base de tributació i regles de localització aplicables als serveis prestats per una agència de viatges.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'><a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, de 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (d’ara en endavant, “LIGI o Llei de l’IGI”).<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, de 21 de juny, de l’Impost General Indirecte “Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, de 21 de juny, de l’Impost General Indirecte”</a> (d’ara en endavant, “Reglament de la LIGI”).</div><br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’ acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de 16 d’octubre, de Bases de l’ Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o qualificació tributària que correspongui al cas plantejat a la Consulta;<br />
Que la Consulta que us presentem, es refereix al període impositiu 2024 i següents.</div><br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La Societat X (d’ara endavant, “la Consultant”) és una societat constituïda d’acord amb les lleis del Principat d’Andorra i degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.<br />
<br />
La Consultant és una agència de viatges l’activitat principal dels quals consisteix en l’organització de viatges (d’ara endavant, “l’Activitat”). El seu objecte social comprèn l’activitat “Agència de viatges i venda per internet dels serveis propis d’una agència de viatges, majoristes i detallistes”.<br />
<br />
En aquest sentit, cal indicar que la Consultant compta amb la preceptiva autorització de la Unitat de Comerç i Indústria per al desenvolupament de les activitats inherents al seu objecte social.<br />
<br />
Actualment, els serveis turístics que presta la Consultant, de manera concreta, consisteixen en:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La coordinació i organització de viatges combinats la destinació dels quals és el Principat d’Andorra (d’ara endavant, “els viatges combinats d’Andorra”).<br />
Serveis turístics individualitzats com l’allotjament a un hotel.</div><br />
<br />
En aquest sentit, cal precisar que els clients de la Consultant poden ser tant empresaris o professionals com particulars no residents al Principat d’Andorra, i aquests són els destinataris més habituals.<br />
<br />
La consultant actua en nom propi respecte als serveis que ofereix. Aquesta operativa comporta:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La contractació directa a proveïdors, per part de la Consultant, dels serveis que constitueixen els serveis turístics.<br />
La facturació al client final de la prestació del servei per un preu únic, incloent-hi la comissió obtinguda per l’agència.</div><br />
<br />
Les característiques dels serveis s’expliquen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La totalitat dels serveis seran prestats a particulars (destinataris finals).<br />
Els destinataris seran residents i no residents al Principat d’Andorra.<br />
La destinació dels viatges no serà principalment el territori del Principat d’Andorra. No obstant això, de vegades es pot fer viatges amb destinació el Principat d’Andorra.<br />
Els proveïdors de serveis seran majoritàriament empresaris o professionals no establerts en territori andorrà.</div><br />
<br />
Atenent els antecedents exposats, la Consultant vol conèixer les regles aplicables a la determinació de la base de tributació i les regles de localització aplicables.<br />
<br />
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
L’Impost General Indirecte (d’ara en endavant, “IGI”) és un impost de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris professionals, així com les importacions de béns.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei de l’IGI</a> preveu que el fet generador de l’IGI consisteix en el lliurament de béns i la prestació de serveis realitzats en territori andorrà, per empresaris o professionals, a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits a l’activitat econòmica.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/l2012011" rel="external">Llei de l’IGI</a> disposa que tenen la consideració d’empresaris o professionals “les persones físiques o les entitats que realitzin activitats econòmiques ” definint aquestes “ les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, a fi d’intervenir en la producció o distribució de béns o en la prestació de serveis .” No obstant això, s’estableix una limitació en aquest sentit indicant que no tindran aquesta consideració quan els lliuraments de béns o les prestacions de servei no superin la xifra anual de 40.000€, llevat que de forma expressa optin per ser considerats com a tals.<br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei de l’IGI</a> defineix les prestacions de serveis com a “tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o les importacions de béns”.<br />
<br />
D’acord amb els preceptes exposats, la Consultant entén que els serveis que desenvoluparà tenen la consideració de prestació de serveis als efectes de l’IGI, i revesteix la consideració d’empresària.<br />
<br />
La Directiva 2006/112/CE del CONSELL de 28 de novembre de 2006 relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit (d’ara endavant, “ Directiva IVA ”) per tal de simplificar l’aplicació de les normes aplicables als serveis prestats per les agències de viatge estableix un règim especial aplicable exclusivament a les agències de viatges quan actuïn en nom propi i els destinataris del qual siguin el viatgers (d’ara en endavant, “ Règim Especial d’Agències de Viatge ”).<br />
<br />
L’entrada en vigor del Règim Especial d’Agències de Viatge es va realitzar amb l’objectiu que aquestes prestacions de serveis tributessin a l’Estat de consum (el proveïdor, en tot cas, repercutiria l’IVA de l’estat on estigui establert) alhora que se simplifiquessin les obligacions de les agències de viatge de cadascun dels Estats on oferien els seus serveis turístics.<br />
<br />
A la pràctica, el Règim Especial d’Agències de Viatge comporta les implicacions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Les operacions efectuades per les agències respecte de cada viatger per fer un viatge tenen la consideració de prestació de serveis única, encara que se li proporcionin diversos lliuraments o serveis en el marc del viatge esmentat.<br />
La base imposable serà el marge brut de l’agència de viatges (és a dir, la comissió ).</div><br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’IGI</a> reconeix, a la seva Exposició de Motius, que la introducció de l’impost té com a objectiu establir un sistema fiscal equiparable al dels països del nostre entorn, indicant expressament que a l’hora de la configuració es va tenir en compte l’experiència internacional i, en concret, la de la Unió Europea i de la Directiva IVA. Per tant, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei de l’IGI</a> es basa en la normativa harmonitzada entre els països del nostre entorn.<br />
<br />
En aquesta línia, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">article 48.2 de la LIGI</a> determina que quan una mateixa operació i per un preu únic s’entreguin béns i es prestin serveis de naturalesa diversa, entenent-se accessoris a la prestació principal, la base de tributació es determina conjuntament per a totes.<br />
<br />
Pel cas concret, entenem que les prestacions de serveis turístics individualitzats s’han d’entendre com una prestació única.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43 de la Llei de l’IGI</a> estableix les regles generals per determinar el lloc de realització de les prestacions de serveis, sens perjudici que li sigui aplicable alguna regla especial de localització que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44</a> del text normatiu mateix. En concret, l’apartat 1.b) de l’article esmentat determina que quan el destinatari dels serveis no sigui un empresari o professional, s’entenen realitzats en territori andorrà quan els serveis siguin prestats per un empresari o professional que tingui la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, si no, el seu domicili o residència habitual a Andorra.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44, apartat 1.h)</a> estableix que s’entenen prestats en territori andorrà, sigui quin sigui el destinatari, els serveis relatius a béns immobles ubicats al territori, i es troben de forma específica els d’allotjament en establiments d’hostaleria, acampada i balnearis. Per tant, el serveis prestats en bens immobles ubicats fora del territori andorrà no s’entenen prestats en el Principat d’Andorra.<br />
<br />
En conseqüència, considerem que el marge brut (comissió cobrada per l’agència) relativa a la prestació del servei turístic en la mesura que no es consumeixi en territori andorrà, no estarà subjecta a IGI per aplicació de les normes de localització especials de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44 de la Llei de l’IGI</a>.<br />
<br />
Per tot això, la Consultant considera que a la prestació de serveis turístics individualitzats, són aplicables les regles aplicables a la determinació de la base de tributació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">article 48.2 de la Llei de l’IGI</a> i les regles especials de localització de la prestació de serveis previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44.1.h) i 44.3 de la Llei de l’IGI</a> en cas que els destinataris dels serveis no siguin empresaris o professionals.<br />
<br />
D’aquesta manera, la consultant considera que el marge brut (comissió obtinguda per l’agència) derivat dels serveis prestats fora del Principat d’Andorra a particulars no està subjecte a IGI.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal realitzada per part de la Consultant al respecte, conclou reiterant les qüestions plantejades més amunt, així com els criteris exposats al llarg de la Consulta Vinculant, els quals consultem sobre la seva confirmació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>En base a la descripció dels fets, és correcta la interpretació exposada consistent a considerar que les prestacions de serveis turístics individualitzats s’entenen com una prestació de serveis per un preu únic.<br />
De conformitat amb els plantejaments exposats, en relació amb el marge brut (comissió cobrada per l’agència), els serveis prestats a particulars (no empresaris) la localització dels referits serveis sigui el Principat d’Andorra, estaran subjectes a IGI?<br />
De conformitat amb els plantejaments exposats, en relació amb el marge brut (comissió cobrada per l’agència), els serveis prestats a particulars (no empresaris) la localització dels referits serveis no sigui el Principat d’Andorra, no estaran subjectes a IGI?</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta relacionada amb l’aplicació de l’impost general indirecte als serveis prestats per la consultant com a agència de viatges, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, sobre la consideració de prestació de servei</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_9" rel="external">article 9.2.o</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte de prestació de serveis</em></strong><br />
<br />
2. En particular, es consideren prestacions de serveis:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>o) Les operacions de mediació i d’agència o comissió quan l’agent o comissionista actuï en nom aliè. Quan actuï en nom propi i faci d’intermediari en una prestació de serveis s’entén que ha rebut i prestat els serveis corresponents per si mateix.”</div></div><br />
<br />
Altrament, sobre la determinació de la base de tributació, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_48" rel="external">article 48</a> preveu una sèrie de regles especials aplicables:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 48. <em>Base de tributació. Regles especials</em></strong><br />
<br />
1. Quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera <em>base de tributació</em> el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats.<br />
<br />
No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera <em>base de tributació</em> el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.<br />
<br />
2. Quan en una mateixa operació i per un preu únic es lliurin béns o es prestin serveis de diversa naturalesa, inclosos els supòsits de transmissió de la totalitat o d’una part d’un patrimoni empresarial, la base imposable corresponent a cada un d’ells es determina en proporció al valor de mercat dels béns lliurats o dels serveis prestats.<br />
<br />
El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica quan aquests béns o serveis constitueixen l’objecte de les prestacions accessòries d’una altra de principal subjecta a l’impost.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles, totes les operacions efectuades per la consultant com a agència per a la realització d’un viatge determinat que combina diferents serveis tenen la consideració de prestació única de servei. Per tant, si tots els serveis contractats, com podrien ser els serveis d’allotjament, transport, restaurants, entre altres, no es materialitzen en territori andorrà, la base de tributació de la prestació estarà constituïda pel marge de benefici de la consultant en el moment de la venda del viatge.<br />
<br />
La mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.1.b</a>, preveu les regles generals de localització de les prestacions de servei aplicables quan el destinataris no són empresaris o professionals que actuen com a tals; concretament aquest article estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals</em></strong><br />
<br />
1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.”</div></div><br />
<br />
De conformitat amb aquest precepte, el marge de benefici per la venda d’un viatge que combina diferents serveis prestats per un empresari o professional amb seu a Andorra i els destinataris del qual són consumidors finals (persones que no actuen com a empresaris o professionals) estarà subjecte a l’impost.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-07-16T08:36:51+00:00</published>
    <updated>2024-07-16T08:36:51+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D676"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D676</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=675" data-type="trackeritem" data-object="675">CV0304-2024 Consulta vinculant a tributs, del 12 de març del 2024, en relació amb la consideració de servei financer i sobre el tipus de gravamen aplicable</a><br />Data document:: 12/03/2024<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_servei_financer_i_sobre_el_tipus_de_gravamen_aplicable">Consulta vinculant en relació amb la consideració de servei financer i sobre el tipus de gravamen&nbsp;aplicable<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_servei_financer_i_sobre_el_tipus_de_gravamen_aplicable" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable388-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable388">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0304-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">12/03/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta Vinculant en relació al tipus de gravamen aplicable a les prestacions de serveis d’assessorament financer<br />
<br />
El consultant és una persona física titular d’un comerç amb activitat d’assessorament en matèria d’inversió, que consisteix en la prestació de recomanacions personalitzades als clients a petició seva o per iniciativa de la entitat financera d’inversió, sobre una o més operacions relatives a instruments financers i la elaboració d’informes d’inversions i anàlisis financers o altres formes de recomanació general relativa a operacions en instruments financers, regulada per l’Autoritat Financera d’Andorra.<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta, realitzades durant l’exercici 2023 i posteriors i fa constar expressament que en el moment de lliurar la present consulta, no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de l’operació objecte de la consulta tributària.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Amb la finalitat de tenir una resposta per escrit el consultant exposa la següent qüestió:<br />
<br />
Quin tipus impositiu s’aplica als serveis prestats d’assessorament financer, el 4’5% o el 9’5%?<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta tributària escrita sobre el tipus de gravamen aplicable als serveis d’assessorament financers prestats pel consultant, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, sobre l’aplicació del tipus de gravamen general</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">article 57</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 57. <em>Tipus de gravamen general</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”</div><br />
<br />
Altrament, la mateixa Llei, en relació amb el tipus de gravamen incrementat, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_60" rel="external">article 60</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 60. <em>Tipus de gravamen incrementat</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, per determinar el tipus de gravamen aplicable als serveis d’assessorament prestats pel consultant esdevé essencial avaluar si aquests serveis poden tenir o no la consideració de servei financer. En relació amb aquesta consideració, convé tenir en compte el que disposa la normativa en vigor que regula el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007" rel="external">Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_1" rel="external">article 1</a>, sobre l’objecte d’aquesta Llei, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Objecte</em></strong><br />
<br />
L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_3" rel="external">article 3</a>, preveu quines entitats formen part del sistema financer andorrà:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Composició del sistema financer andorrà</em></strong><br />
<br />
El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) les activitats financeres regulades i exercides per les entitats operatives del sistema financer andorrà;<br />
b) els mercats financers andorrans;<br />
c) altres activitats en relació amb les entitats operatives del sistema financer i els mercats financers andorrans, incloses les associacions professionals del sector financer.</div><br />
<br />
Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) entitats bancàries;<br />
b) entitats financeres d’inversió;<br />
- societats financeres d’inversió;<br />
- agències financeres d’inversió;<br />
- societats gestores de patrimonis;<br />
- assessors financers.”</div></div><br />
<br />
Altrament, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#C3" rel="external">capítol tercer d’aquesta Llei</a> estableix el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i preveu quins serveis tenen la consideració de serveis d’inversió i serveis auxiliars; concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_20" rel="external">article 20, apartat e</a>, i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_21" rel="external">article 21, apartats c i e</a>, estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Serveis d’inversió</em></strong><br />
<br />
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis d’inversió els següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>e) l’assessorament en matèria d’inversió que consisteix en la prestació de recomanacions personalitzades als clients, a petició seva o per iniciativa de l’entitat financera d’inversió, sobre una o més operacions relatives a instruments financers;”</div></div><br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 21. <em>Serveis auxiliars</em></strong><br />
<br />
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis auxiliars els següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i els serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses;<br />
e) els informes d’inversions i les anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers;”</div></div><br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_26" rel="external">article 26</a> menciona quines persones tenen la consideració d’assessors financers:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 26. <em>Assessors financers</em></strong><br />
<br />
Són assessors financers les entitats financeres d’inversió en forma de persona física o jurídica, que només poden prestar el servei d’inversió mencionat a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_20" rel="external">lletra e) de l’article 20</a> i els serveis auxiliars mencionats a les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2013007#Article_21" rel="external">lletres c) i e) de l’article 21</a>.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests articles, tenint en compte la classificació de l’activitat econòmica que desenvolupa el consultant, atès que els assessors financers es consideren entitats operatives del sistema financer andorrà i que els serveis auxiliars com els que presta el consultant estan previstos al règim jurídic de les entitats financeres d’inversió, a l’efecte de l’aplicació de l’impost general indirecte, el servei prestat pel consultant és un servei financer subjecte al tipus de gravamen del 9,5%.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-07-16T07:50:26+00:00</published>
    <updated>2024-07-16T07:50:26+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D675"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D675</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=674" data-type="trackeritem" data-object="674">CV0301-2024 Consulta vinculant a tributs, del 19 de febrer del 2024, en relació amb la consideració i la localització dels serveis prestats per via electrònica</a><br />Data document:: 19/02/2024<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_i_la_localitzaci_dels_serveis_prestats_per_via_electr_nica">Consulta vinculant en relació amb la consideració i la localització dels serveis prestats per via&nbsp;electrònica<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_i_la_localitzaci_dels_serveis_prestats_per_via_electr_nica" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable389-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable389">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0301-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">19/02/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<br />
El Sr. A, actuant en nom i representació de la mercantil X, compareix i com millor procedeixi en Dret,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
I.- Caràcter de la Consulta<br />
<br />
Que, als efectes del que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, els obligats tributaris poden formular consultes degudament documentades respecte al règim, classificació o qualificació tributària que en cada cas correspongui, davant l’Administració Tributària.<br />
<br />
El consultant manifesta, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, que al moment de presentació de la present consulta, no té coneixement que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el contingut de la present consulta.<br />
<br />
II.- Antecedents<br />
<br />
La consultant és una societat andorrana, que té la seu de la seva activitat econòmica a Andorra i que s’ha constituït amb la voluntat de dur a terme una activitat de compra i venda d’accessoris de videojocs, el que popularment es coneix com a “Skins”. Aquests accessoris són elements amb els quals el jugadors poden equipar i modificar l’aparença dels seus personatges als videojocs, com per exemple; amb vestimentes, complements, pentinats, armes, etc. Hi ha una gran varietat de videojocs, tant per ordinador com per consoles, que permeten modificar els personatges a través de l’ús d’Skins.<br />
<br />
La consultant realitzarà la seva activitat mitjançant la creació d’una plataforma online -pàgina web- on els usuaris s’enregistraran i podran vendre a la consultant els seus “Skins” a un preu determinat. Una vegada adquirits els “Skins”, la consultant publicarà els “objectes” adquirits al portal web per tal que, d’altres usuaris, puguin adquirir-los i descarregar-los per a ser utilitzats en els diferents videojocs. S’incideix en el fet que l’activitat de la consultant serà de compravenda i no d’intermediació; és a dir, la plataforma web no cobrarà cap comissió per la venda dels articles sinó que els adquireix per posteriorment vendre’ls amb el corresponent marge de benefici.<br />
<br />
No obstant l’anterior i en un supòsit de manca de productes per oferir a la pàgina web del consultant, aquest darrer efectuarà compres d’accessoris directament a altres pàgines web que ofereixen els mateixos productes per, després, publicitar i vendre aquests “Skins” a la plataforma de la consultant amb el corresponent marge de benefici.<br />
<br />
Les transaccions s’efectuaran en Euros i hi haurà una gran varietat de preus en funció de l’article.<br />
<br />
Els usuaris de la pàgina web, tant venedors d’Skins com compradors, poden estar localitzats a qualsevol país i es podran donar d’alta a la plataforma com a particulars o com a persones jurídiques.<br />
<br />
III.- Normativa aplicable<br />
<br />
Decret legislatiu, del 5 de juny del 2019, de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (d’ara endavant, Llei de l’IGI).<br />
<br />
Decret del 2-07-2014 pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">Reglament de l’Impost General Indirecte</a> i posteriors modificacions.<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>.<br />
<br />
Decret, del 8 de maig del 2019, pel qual es modifica el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament que regula les obligacions de facturació</a>.<br />
<br />
IV.- Descripció de fets<br />
<br />
En relació amb les vendes que efectuï la consultant a través de la seva pàgina web, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.2 l</a>) estipula que no s’entenen realitzades en territori andorrà, entre d’altres, els serveis prestats per via electrònica quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra.<br />
<br />
Per determinar si els serveis prestats per la consultant estan subjectes o no a l’impost general indirecte, i per tant si ha de repercutir l’impost en les vendes efectuades, cal analitzar el lloc de realització de les prestacions de serveis, previstes als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">43</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">44</a> de <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>.<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.2</a> estipula:<br />
<br />
<div class='cita'>“2. No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>l) Els serveis prestats per via electrònica”</div></div><br />
<br />
El mateix article, a l’apartat 3, lletra d, estableix què s’entén per “servei prestat per via electrònica”:<br />
<br />
<div class='cita'><div class='sagnatnou'>“d) <em>Serveis prestats per via electrònica</em>: aquells serveis que consisteixen en la transmissió enviada i rebuda íntegrament per mitjà d’equips de processament, inclosa la compressió numèrica i l’arxivament de dades, i íntegrament tramesa, transportada i rebuda per cable, radi, sistema òptic o altres mitjans electrònics i, entre d’altres, els següents:<br />
<br />
- El subministrament i allotjament de llocs informàtics.<br />
- El manteniment a distància de programes i d’equips.<br />
- El subministrament de programes i la seva actualització.<br />
- El subministrament d’imatges, text, informació i la posada a disposició de bases de dades.<br />
- El subministrament de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, i d’emissions i manifestacions polítiques, culturals, artístiques, esportives, científiques o de lleure.<br />
- El subministrament d’ensenyament a distància.”</div></div><br />
<br />
En conseqüència, entenem que la pàgina web haurà de diferenciar dues tipologies d’usuaris; (i) els establerts a Andorra (ii) els establerts fora d’Andorra. En el supòsit de vendes efectuades als establerts a Andorra, es considerarà un servei localitzat en territori andorrà i, en conseqüència, una operació subjecte a IGI i haurà de repercutir IGI sobre les vendes efectuades. En relació amb les vendes efectuades a usuaris no establerts a Andorra, s’entendrà com un servei localitzat fora del territori andorrà i, en conseqüència, l’operació es trobarà no subjecte a l’IGI i, per tant, la consultant no haurà de repercutir IGI sobre aquestes vendes.<br />
<br />
En relació amb les compres que efectuï la consultant a través de la seva pàgina web, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei de l’IGI</a> estipula que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”</div><br />
<br />
A continuació, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5.4 de la Llei de l’IGI</a> s’exposa:<br />
<br />
<div class='cita'>“4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament”.</div><br />
<br />
D’acord amb els articles anteriors, considerem que els usuaris que venen els seus articles a la consultant a través de la pàgina web, no seran considerats empresaris o professionals als efectes de l’Impost General Indirecte en tant no superin la xifra anual de vendes de 40.000 Euros i no hagin optat voluntàriament per ser considerats com a tals. En aquest sentit, entenem que les adquisicions efectuades per la consultant seran considerades operacions no subjectes a l’Impost General Indirecte amb independència d’on estigui radicat l’usuari (al Principat d’Andorra o a qualsevol altre país).<br />
<br />
Per aquells supòsits on la consultant efectuï compres directament en terceres pàgines web per després exposar-les i vendre-les en la seva plataforma, entenem que aquestes adquisicions estaran no subjectes a l’Impost General Indirecte en tant que no es tracten de lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà.<br />
<br />
En relació amb les obligacions derivades del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament de Facturació</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_1" rel="external">article 1 d’aquest Reglament</a> s’exposa:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Obligació d’expedir, lliurar i conservar justificants de les operacions</em></strong><br />
<br />
Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar una factura o un document substitutiu per a totes les operacions que portin a terme en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional i a conservar-ne una còpia o una matriu. Igualment, estan obligats a conservar les factures o els documents substitutius rebuts d’altres empresaris o professionals per les operacions de les quals siguin destinataris i que s’efectuïn en l’exercici de l’activitat esmentada.<br />
<br />
Aquesta regulació també és aplicable als empresaris i professionals que no superen els llindars establerts en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5.4 de la Llei de l’impost general indirecte</a>.”</div><br />
<br />
En relació amb les compres efectuades per la consultant a través de la pàgina web i amb independència de la subjecció a l’IGI, els usuaris que venen els seus accessoris/Skins a la consultant són considerats empresaris o professionals a efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament de facturació</a>?<br />
<br />
En cas afirmatiu, entendríem que aquests usuaris estarien obligats a expedir i lliurar una factura o document substitutiu per a totes les operacions que portin a terme en l’exercici de la seva activitat.<br />
<br />
A l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_5" rel="external">article 5 de l’esmentat Reglament</a> es preveu l’emissió de documents substitutius a les factures:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5. <em>Documents substitutius de les factures</em></strong><br />
<br />
L’obligació d’expedir i lliurar factura simplificada es pot complir mitjançant l’expedició d’un tiquet exclusivament quan l’import dels lliuraments de béns i prestacions de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.”</div><br />
<br />
En conseqüència, i sempre sota la premissa que l’usuari venedor dels accessoris sigui considerat empresari o professional a efectes del Reglament de Facturació, compliria l’obligació d’expedir i lliurar una factura mitjançant l’expedició d’un tiquet (en tant que la xifra anual no superi els 40.000 Euros).<br />
<br />
A l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_6" rel="external">article 6</a> s’estipula:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Compliment de l’obligació d’expedir factura per part del client destinatari o d’un tercer</em></strong><br />
<br />
1. L’obligació d’expedir i lliurar factures a què es refereixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_3" rel="external">articles 3 i 4 d’aquest Reglament</a> la poden complir materialment els clients destinataris de les operacions o tercers als quals n’encomanin l’expedició. En qualsevol d’aquests casos, l’empresari o professional o subjecte passiu obligat a l’expedició de la factura és el responsable del compliment de totes les obligacions que s’estableixen.<br />
<br />
2. Perquè aquesta obligació la pugui complir materialment el client destinatari de les operacions, s’han d’atendre els requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Hi ha d’haver un acord entre l’empresari o professional que realitzi les operacions i el client destinatari de les mateixes operacions pel qual el primer autoritzi el segon a expedir les factures corresponents a aquestes operacions. Aquest acord s’ha de subscriure amb caràcter previ a la realització de les operacions i s’hi han d’especificar les operacions a les quals es refereixi.<br />
b) Cada factura així expedida ha de ser objecte d’un procediment d’acceptació per part de l’empresari o professional que hagi realitzat l’operació. Aquest procediment s’ha d’ajustar al que determinin les parts.<br />
c) El client destinatari de les operacions que expedeixi les factures n’ha de remetre una còpia a l’empresari o professional que les va realitzar.<br />
d) Aquestes factures han de ser expedides en nom i per compte de l’empresari o professional que hagi realitzat les operacions que s’hi documenten.</div><br />
<br />
3. L’obligació d’expedir i lliurar una factura del client destinatari o d’un tercer es pot complir per mitjans electrònics en idèntics termes als indicats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_15_ter" rel="external">article 15 ter d’aquest Reglament</a>.”</div><br />
<br />
Per tot l’anterior, considerem que la plataforma web podria emetre un tiquet per cada transacció realitzada amb els diferents usuaris tot complint els requisits establerts a l’article <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_6" rel="external">6</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_9" rel="external">9</a> del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament de Facturació</a>.<br />
<br />
El tiquet que generaria la consultant, per compte de l’usuari venedor, s’emetria amb el contingut que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_9" rel="external">article 9 del Reglament de Facturació</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Contingut del document substitutiu</em></strong><br />
<br />
1. El tiquet ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Número i, si escau, sèrie. La numeració dels tiquets dins de cada sèrie ha de ser consecutiva. Es poden expedir tiquets mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent. Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques dels tiquets quan l’empresari o professional expedeixi tiquets i factures per a la documentació de les operacions efectuades en un mateix any natural.<br />
b) Data d’emissió.<br />
c) Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.<br />
d) Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana.<br />
e) Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs” o “IGI no aplicable”, segons correspongui.<br />
f) Import total de l’operació.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
En relació amb el contingut de l’esmentat tiquet, sorgeix el dubte sobre la consignació del Número de Registre Tributari de l’emissor previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_9" rel="external">article 9.1.d</a>. En la mesura que l’emissor sovint estarà localitzat fora de territori andorrà i, per tant, no tindria número de registre tributari assignat per l’Administració andorrana, quin seria el número a consignar? Seria suficient el document d’identificació del seu país de residència?<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Atenint-nos a l’operativa plantejada i en virtut dels expositius anteriors, la consultant presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació per a l’exercici en curs, 2023, i als següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>És correcte la interpretació que, les operacions d’adquisició d’ “accessoris virtuals” o “Skins” per part de la consultant a usuaris establerts fora d’Andorra a través de la pàgina web, seran operacions no subjectes a IGI?<br />
És correcte la interpretació que les operacions d’adquisició d’ “accessoris virtuals” o “Skins” per part de la consultant a usuaris establerts a Andorra a través de la pàgina web, seran operacions no subjectes a IGI sempre que la xifra anual de vendes per usuari no superi els 40.000 Euros/usuari ni aquests hagin optat voluntàriament per ser considerats empresaris a efectes de l’IGI?<br />
És correcte la interpretació que, les operacions d’adquisició d’“accessoris virtuals” o “Skins” directament per part de la consultant a d’altres pàgines web establertes fora d’Andorra, seran operacions no subjectes a IGI?<br />
És correcte la interpretació que, les operacions d’adquisició d’ “accessoris virtuals” o “Skins” per part de la consultant a usuaris establerts fora d’Andorra través de la pàgina web, seran operacions no subjectes a IGI?<br />
És correcte la interpretació que les operacions de venda d’ “accessoris virtuals” o “Skins” per part de la consultant a usuaris establerts a Andorra través de la pàgina web, seran operacions subjectes a IGI?<br />
A efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament de Facturació</a>, els usuaris que venguin els “accessoris virtuals” o “Skins” a la consultant, seran considerats empresaris o professionals?<br />
A efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament de Facturació</a> i si l’anterior pregunta és afirmativa, els usuaris que venguin els “accessoris virtuals” o “Skins” a la consultant, hauran d’emetre factura per aquestes vendes? (tot tenint en compte que no superaran el llindar de xifra anual de vendes superior a 40.000 Euros per usuari i any)<br />
A efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">Reglament de Facturació</a> i en el supòsit que els usuaris que venguin els “accessoris virtuals” o “Skins” a la consultant siguin considerats empresaris o professionals i estiguin obligats a emetre factura per aquestes vendes, pot la consultant emetre un tiquet per cada transacció en substitució de l’usuari (<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B#Article_6" rel="external">art. 6 Reglament de Facturació</a>)?</div><br />
<br />
Pot emetre la consultant un tiquet per cada operació d’adquisició d’ “accessoris virtuals” o “Skins” amb el contingut previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190508B" rel="external">article 9 del Reglament</a> indicant el document d’identificació al país de residència de cada usuari?<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb les qüestions sobre les obligacions tributàries d’altres persones diferents de la societat consultant que es mencionen en el vostre escrit, cal fer una referència especial al deure d’informació per part de l’Administració tributària als obligats tributaris previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_64" rel="external">article 64, apartat 1, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 64. <em>Deure d’informació i assistència als obligats tributaris</em></strong><br />
<br />
1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.”</div><br />
<br />
Altrament, en relació amb les consultes tributàries escrites, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65, als apartats 1, 2 i 3</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 65. <em>Consultes tributàries escrites</em></strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Dades identificadores del consultant.<br />
b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas.<br />
c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.</div><br />
<br />
2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.<br />
<br />
3. L’Administració tributària arxiva, sense donar-hi resposta, les consultes que no compleixin els requisits inclosos en aquest article i les consultes formulades que plantegin qüestions relacionades amb la tramitació d’un procediment, recurs o reclamació iniciat amb anterioritat. L’Administració tributària notifica l’arxivament d’aquestes consultes, el qual no és susceptible de recurs.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Tal com es desprèn d’aquests preceptes, els obligats tributaris poden plantejar consultes tributàries escrites respecte de qualsevol qüestió tributària relativa a les seves pròpies obligacions tributàries. El consultant exposa diverses qüestions relacionades amb les obligacions tributàries que recaurien sobre altres persones que en el cas exposat actuen com a venedors del que s’anomena en l’escrit com a “accessoris virtuals”. Considerant que algunes de les obligacions tributàries sobre l’impost general indirecte recaurien sobre altres persones que es mencionen en la consulta i no sobre el mateix consultant, el consultant no està legitimat per efectuar consultes tributàries sobre obligacions tributàries d’aquestes altres persones. En conseqüència, aquesta resposta es limita exclusivament a la qüestió relacionada amb l’impost general indirecte en què s’exposa un dubte que s’origina en matèria tributària del mateix consultant.<br />
<br />
Pel que fa a la qüestió sobre la subjecció o no de les vendes efectuades en línia d’accessoris virtuals que fa la consultant a usuaris establerts a Andorra, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 43</a>, preveu les regles generals per determinar el lloc de realització de les prestacions de servei i la consideració de serveis prestats per via electrònica:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 43. <em>Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals</em></strong><br />
<br />
1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_44" rel="external">article 44 d’aquesta Llei</a>:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.<br />
b) Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.</div><br />
<br />
2. No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>l) Els serveis prestats per via electrònica.</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
3. Segons la Llei, s’entén per:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>d) <em>Serveis prestats per via electrònica</em>: aquells serveis que consisteixen en la transmissió enviada i rebuda íntegrament per mitjà d’equips de processament, inclosa la compressió numèrica i l’arxivament de dades, i íntegrament tramesa, transportada i rebuda per cable, radi, sistema òptic o altres mitjans electrònics i, entre d’altres, els següents:<br />
- El subministrament i allotjament de llocs informàtics.<br />
- El manteniment a distància de programes i d’equips.<br />
- El subministrament de programes i la seva actualització.<br />
- El subministrament d’imatges, text, informació i la posada a disposició de bases de dades.<br />
- El subministrament de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, i d’emissions i manifestacions polítiques, culturals, artístiques, esportives, científiques o de lleure.<br />
- El subministrament d’ensenyament a distància.</div><br />
<br />
A aquests efectes, quan el prestador d’un servei i el seu destinatari es comuniquen per correu electrònic, el servei per si mateix no té la consideració de servei prestat per via electrònica.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, tenint en compte les característiques dels serveis prestats per la consultant, aquests serveis tindran la consideració de serveis prestats per via electrònica. Per tant, quan el destinatari no sigui un empresari o professional que actuï com a tal, el servei prestat per la consultant s’entendrà efectuat en territori andorrà i en conseqüència estarà subjecte a l’impost general indirecte. Tanmateix, quan el destinatari no sigui un empresari o professional que actua com a tal i estigui establert o tingui el domicili o la residència habitual fora del Principat d’Andorra, i la utilització o l’explotació efectives dels serveis no es produeixin en territori andorrà, els serveis prestats per la consultant no es localitzaran en territori andorrà i, per tant, no estaran subjectes a l’impost.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-07-15T10:03:50+00:00</published>
    <updated>2024-07-15T10:03:50+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D674"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D674</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=673" data-type="trackeritem" data-object="673">CV0300-2024 Consulta vinculant a tributs, del 14 de febrer del 2024, en relació amb l’aplicació del mètode per a l’eliminació de la doble imposició internacional</a><br />Data document:: 14/02/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_m_tode_per_a_l_eliminaci_de_la_doble_imposici_internacional">Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del mètode per a l’eliminació de la doble imposició&nbsp;internacional<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_l_aplicaci_del_m_tode_per_a_l_eliminaci_de_la_doble_imposici_internacional" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable390-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable390">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0300-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">14/02/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Objecte: consulta vinculant sobre l’IS, règim fiscal de la imposició de les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger.<br />
<br />
PERÍODE APLICABLE<br />
<br />
Any 2023 i següents.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’impost sobre societats (LIS</a>).<br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA<br />
<br />
El sol·licitant manifesta que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspon, plantejat en la consulta.<br />
<br />
El Sr. X, President de la societat A (la consultant),<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta, realitzades a partir de l’exercici 2023 i següents:<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat A té una sucursal als Emirats Àrabs Units.<br />
<br />
Aquesta sucursal respon a la definició fiscal de l’establiment permanent, tant des del punt de vista del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150728A" rel="external">conveni per evitar la doble imposició vigent entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units</a>, com de la LIS.<br />
<br />
Al respecte de les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger, la LIS disposa el que segueix :<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 21. <em>Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger</em></strong><br />
<br />
1. Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.<br />
<br />
(..)”</div><br />
<br />
Atès que el 1 d’agost de 2017 va entrar en vigor el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150728A" rel="external">conveni, del 28 de juliol del 2015, entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal en matèria d'impostos sobre la renda</a>, la consultant considera que queden complerts tots els requisits d’exempció contemplats al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_21" rel="external">paràgraf 1 de l’article 21 de la LIS</a>, sigui quin sigui el tipus nominal de l’impost sobre la renda al qual estigui subjecte l’establiment permanent situat als Emirats Àrabs Units.<br />
<br />
En aquest sentit, per analogia, la societat consultant ha considerat també la posició oficial de l’administració tributària andorrana, reflectida en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20190159" rel="external">consulta vinculant CV0159-2019</a>.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Atès que el 1 d’agost de 2017 va entrar en vigor el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150728A" rel="external">conveni, del 28 de juliol del 2015, entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal en matèria d'impostos sobre la renda</a>, la consultant sol·licita de l’Administració la confirmació de que queden complerts els requisits d’exempció del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_21" rel="external">paràgraf 1 de l’article 21 de la LIS</a>, sigui quin sigui el tipus nominal de l’impost sobre la renda al qual estigui subjecte l’establiment permanent situat als Emirats Àrabs Units ; de tal forma que la consultant podrà beneficiar-se d’una exempció en la base de tributació, corresponent a la renda atribuïble a l’establiment permanent situat als Emirats Àrabs Units, en la mesura que aquesta estigui justificada.<br />
<br />
En el cas que la interpretació de l’Agencia Tributària sigui diferent a la de la Consultant, exposició del motiu pel que es fa una interpretació diferent.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la consulta presentada, en primer lloc s’ha de mencionar que la consultant, va presentar una consulta tributària en què exposava una sèrie de qüestions relacionades amb el contingut d’aquesta consulta tributària. Així mateix, el DTF, en data 16 de juny del 2021, va emetre una resolució amb caràcter vinculant, publicada amb el número <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210206" rel="external">CV0206-2021</a>, a les qüestions següents:<br />
<br />
<div class='cita'>“Si la renda obtinguda amb origen en seu de l’establiment permanent situat als EAU és imposable a Andorra, o si és exempta;<br />
<br />
En cas que sigui imposable, quin és el mètode que la societat A ha d’aplicar per a eliminar la doble imposició internacional.”</div><br />
<br />
La resposta, de forma resumida, a aquestes qüestions emesa per aquest departament va ser la següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“Segons l’ordre de prelació normativa, com a norma general seran aplicables les disposicions previstes al conveni. No obstant això, l’aplicació d’un conveni per evitar la doble imposició no pot donar lloc a una situació més impositiva de la que resulti de l’aplicació de la legislació interna. En el cas en qüestió, a la consultant li és més favorable aplicar l’eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger, prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_21" rel="external">article 21, del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> que aplicar el mètode per a la correcció de la doble imposició previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150728A#Article_23" rel="external">article 23 del conveni</a>. Consegüentment, la consultant podrà optar per aplicar l’eliminació de la doble imposició internacional establerta a la legislació interna.”</div><br />
<br />
Considerant que el supòsit de fet és el mateix i que no s’informa d’altres elements que siguin diferents dels exposats en la consulta tributària inicial, en el cas plantejat serà aplicable l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_21" rel="external">article 21 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, que preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 21. <em>Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.”</div><br />
<br />
Per tant, les rendes positives obtingudes per la consultant mitjançant l’establiment permanent ubicat als Emirats Àrabs Units es podran acollir al mètode d’exempció previst en aquest article. Aquesta resposta es limita a la qüestió plantejada i no valora aspectes relacionats amb el mètode d’atribució de rendes mencionat a la consulta<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-07-12T08:14:07+00:00</published>
    <updated>2024-07-12T08:14:07+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D673"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D673</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=672" data-type="trackeritem" data-object="672">CV0298-2024 Consulta vinculant a tributs, del 8 de febrer del 2024, en relació amb el certificat del valor d’adquisició actualitzat que emet l’Administració quan s’efectuen inversions i millores sobre els béns immobles</a><br />Data document:: 08/02/2024<br />Impostos relacionats:: Impost Plusvàlues Immobiliàries<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_certificat_del_valor_d_adquisici_actualitzat_que_emet_l_Administraci_quan_s_efectuen_inversions_i_millores_sobre_els_b_ns_immobles.">Consulta vinculant en relació amb el certificat del valor d’adquisició actualitzat que emet l’Administració quan s’efectuen inversions i millores sobre els béns&nbsp;immobles.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_certificat_del_valor_d_adquisici_actualitzat_que_emet_l_Administraci_quan_s_efectuen_inversions_i_millores_sobre_els_b_ns_immobles." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable391-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable391">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0298-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">08/02/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 26-8-2020 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a></td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
El senyor X, notari en exercici al Principat d’Andorra Així, en nom propi,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.<br />
<br />
Que d’acord amb el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari</a>, el període aplicable és l’any 2023.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
El consultant, notari andorrà en exercici, quan atorga escriptures públiques de compravenda de béns immobles situats al Principat d’Andorra està legalment obligat a comprovar que els obligats tributaris de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries hagin realitzat prèviament o simultàniament la liquidació de l’impost i, si escau, l’ingrés efectiu d’aquest. A efectes pràctics, dita obligació legal acaba conduint a que, en la majoria d’aquestes operacions, la liquidació d’aquestes es faci davant del fedatari públic.<br />
<br />
En determinades ocasions, per determinar el valor d’adquisició a efectes de la liquidació de l’impost, el transmitent del bé immoble situat al Principat d’Andorra ha de facilitar a la notaria el preceptiu certificat de valor actualitzat emès pel Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra. En aquest sentit, el consultant vol confirmar -el criteri de la notaria al seu càrrec- relatiu a que l’esmentat certificat determina el valor actualitzat i per tant és aquest, sense l’aplicació de cap tipus de coeficient d’actualització, el valor a considerar com a cost d’adquisició en les transmissions a realitzar a efectes del que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
POSICIONAMENT DE LA CONSULTANT<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Base de tributació</em></strong><br />
<br />
1. La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor d’adquisició.<br />
<br />
2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000</a>.<br />
<br />
3. El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.<br />
<br />
4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B" rel="external">reglamentàriament</a>.<br />
<br />
No es consideren despeses associades les derivades de la intermediació en la venda ni d’altres que no estiguin directament relacionades amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.<br />
<br />
5. El valor d’adquisició s’actualitza en funció d’uns coeficients calculats d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera.<br />
<br />
(...).”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B#Article_6" rel="external">article 6 del Reglament de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> disposa:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Acreditació del valor d'adquisició davant de l'Administració</em></strong><br />
<br />
1. Quan l'obligat tributari hagi d'acreditar obres de millores o inversions que augmentin el valor d'adquisició, d'acord amb el que preveu l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, ha de justificar davant el ministeri encarregat de les finances l'import de les inversions o millores realitzades i que augmentin el valor d'adquisició del bé o dret objecte de gravamen, aportant la documentació següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Autorització de les obres realitzades d'acord amb la legislació urbanística.<br />
b) Factures acreditatives de les obres autoritzades.<br />
c) Documents acreditatius del pagament de les factures.</div><br />
<br />
2. En el cas de noves promocions immobiliàries, els obligats tributaris han d'acreditar l'import de les obres fetes i aportar la documentació relativa als aspectes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Llicència urbanística.<br />
b) Projecte executiu.<br />
c) Relació amb el detall dels costos de l'obra.<br />
d) Escriptura de divisió en propietat horitzontal, on consti l'assignació del coeficient del sòl que correspon a cada entitat construïda.</div><br />
<br />
3. En ambdós casos anteriors, l'Administració n'ha de procedir a la comprovació i ha d'emetre un certificat del valor d'adquisició actualitzat que ha d'incloure l'import de les inversions i millores realitzades, d'acord amb el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>. En el cas de les promocions immobiliàries, s'ha d'emetre un certificat per cada entitat construïda.<br />
<br />
No obstant això, no és necessari obtenir aquest certificat quan es tracti de transmissions de béns immobles realitzades a partir dels deu anys de propietat d’aquests béns.”</div><br />
<br />
Finalment, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B#DA" rel="external">disposició addicional del Reglament de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> afegeix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició addicional</strong><br />
<br />
Els coeficients d’actualització previstos a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#DA1" rel="external">disposició addicional de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> s’apliquen al valor d’adquisició del bé o dret, segons la data en què s’hagi adquirit o constituït. En el cas d’existència d’inversions o de millores que puguin augmentar el valor d’adquisició, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, s’aplica el coeficient que correspon a cada millora, tenint en compte la data en què s’hagi realitzat o produït.<br />
<br />
(...).”</div><br />
<br />
El consultant entén que el certificat de valor d’adquisició actualitzat emès pel Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra inclogui l’aplicació del coeficient d’actualització d’acord amb els següents arguments:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La pròpia denominació del certificat emès per Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra, “certificat de valor d’adquisició actualitzat”.<br />
La posició privilegiada i única de l’esmentat departament per aplicar correctament el coeficient d’actualització, en la mesura en que d’acord amb la disposició addicional del reglament de l’impost exigeix que el coeficient que s’apliqui respecte a les inversions o millores tingui en compte la data en què s’hagin realitzat o produït aquestes.</div><br />
<br />
En aquest sentit, recordar que per emetre el certificat de valor actualitzat l’Administració exigeix a l’obligat tributari, entre d’altres documents, còpia de les factures acreditatives de les obres autoritzades i el justificant de pagament. Aquesta informació resultaria suficient per poder aplicar correctament el coeficient que correspongués.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Impossibilitat material d’aplicar coeficients d’actualització diferents per part dels notaris en el formulari 600 de declaració l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials.</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>El consultant desitja que l’Administració confirmi si, efectivament, els imports del valor d’adquisició actualitzat establerts en els certificats de valor actualitzat que emet el Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra s’han de considerar com el valor d’adquisició dels béns a trametre, sense haver d’aplicar cap més actualització de valor, en aplicació de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.<br />
En l’eventual cas que l’Administració no apliqués els coeficients d’actualització de valor que preveu la llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, com hauria d’aplicar-se en el formulari 600? Especialment quan s’hagin fet millores que comportin l’aplicació de diferents coeficients d’actualització en diferents anys.<br />
Finalment, si existeixen obligats tributaris als que no se’ls ha aplicat el coeficient d’actualització al que tenien dret d’acord amb la normativa aplicables en l’obtenció del certificat de valor actualitzat elaborat pel Departament de Tributs i Fronteres del Govern d’Andorra com poden recuperar l’excés de quota satisfet?</div><br />
<br />
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs</a>, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, el consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta tributària sobre l’aplicació dels coeficients d’actualització per determinar el valor d’adquisició quan hi ha inversions o millores que puguin fer augmentar el valor d’adquisició dels béns immobles, considerant que el dubte que s’origina en matèria tributària correspon al període 2023 en el cas exposat serà aplicable la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>. Aquesta Llei, en relació amb la determinació de la base de tributació, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">article 8, als apartats 1, 4 i 5</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8. <em>Base de tributació</em></strong><br />
<br />
1. La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor d’adquisició.<br />
<br />
[…]<br />
<br />
4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.<br />
<br />
No es consideren despeses associades les derivades de la intermediació en la venda ni d’altres que no estiguin directament relacionades amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.<br />
<br />
5. El valor d’adquisició s’actualitza en funció d’uns coeficients calculats d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera.<br />
<br />
[…]”</div><br />
<br />
Així mateix, la disposició addicional primera d’aquesta Llei estableix els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació i la disposició addicional segona preveu que la Llei del pressupost general pot actualitzar-los. De fet, aquests coeficients es van adequar mitjançant la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023013#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició final segona</strong><br />
<br />
Es modifica la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#DA1" rel="external">disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries</a>, que queda redactada de la manera següent:<br />
<br />
‘<strong>Disposició addicional primera</strong><br />
<br />
El valor d’adquisició previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 5 de l’article 8</a> s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) 1,00 per a l’any 2022<br />
b) 1,03 per a l’any 2021<br />
c) 1,03 per a l’any 2020<br />
d) 1,04 per a l’any 2019<br />
e) 1,05 per a l’any 2018<br />
f) 1,08 per a l’any 2017<br />
g) 1,08 per a l’any 2016<br />
h) 1,07 per a l’any 2015<br />
i) 1,07 per a l’any 2014<br />
j) 1,07 per a l’any 2013.’”</div></div><br />
<br />
Per la seva banda, el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B" rel="external">Reglament de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> desenvolupa el procediment per acreditar el valor d’adquisició davant de l’Administració i per aplicar el coeficient que correspon a les inversions o millores efectuades que augmentin el valor d’adquisició. Concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B#Article_6" rel="external">article 6</a> i la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20070117B#DA" rel="external">disposició addicional d’aquest Reglament</a> estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració</em></strong><br />
<br />
1. Quan l’obligat tributari hagi d’acreditar obres de millores o inversions que augmentin el valor d’adquisició, d’acord amb el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, ha de justificar davant el ministeri encarregat de les finances l’import de les inversions o millores realitzades i que augmentin el valor d’adquisició del bé o dret objecte de gravamen, aportant la documentació següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Autorització de les obres realitzades d’acord amb la legislació urbanística.<br />
b) Factures acreditatives de les obres autoritzades.<br />
c) Documents acreditatius del pagament de les factures.</div><br />
<br />
2. En el cas de noves promocions immobiliàries, els obligats tributaris han d’acreditar l’import de les obres fetes i aportar la documentació relativa als aspectes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Llicència urbanística.<br />
b) Projecte executiu.<br />
c) Relació amb el detall dels costos de l’obra.<br />
d) Escriptura de divisió en propietat horitzontal, on consti l’assignació del coeficient del sòl que correspon a cada entitat construïda.</div><br />
<br />
3. En ambdós casos anteriors, l’Administració n’ha de procedir a la comprovació i ha d’emetre un certificat del valor d’adquisició actualitzat que ha d’incloure l’import de les inversions i millores realitzades, d’acord amb el que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>. En el cas de les promocions immobiliàries, s’ha d’emetre un certificat per cada entitat construïda.<br />
<br />
No obstant això, no és necessari obtenir aquest certificat quan es tracti de transmissions de béns immobles realitzades a partir dels deu anys de propietat d’aquests béns.”</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Disposició addicional</strong><br />
<br />
Els coeficients d’actualització previstos a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#DA1" rel="external">disposició addicional de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> s’apliquen al valor d’adquisició del bé o dret, segons la data en què s’hagi adquirit o constituït. En el cas d’existència d’inversions o de millores que puguin augmentar el valor d’adquisició, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, s’aplica el coeficient que correspon a cada millora, tenint en compte la data en què s’hagi realitzat o produït.<br />
<br />
El tipus de gravamen aplicable, que regula l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, serà el que correspon al moment de l’adquisició del bé immoble o el dret d’aquesta naturalesa objecte de gravamen.”</div><br />
<br />
D’acord amb la normativa esmentada, el certificat del valor d’adquisició actualitzat que emet el Departament de Tributs i de Fronteres inclou l’import de les inversions i millores efectuades amb l’aplicació del coeficient que correspon a cada millora, tenint en compte la data en què s’hagi realitzat o produït. En conseqüència, no s’ha d’aplicar cap coeficient d’actualització sobre el certificat del valor d’adquisició emès pel Departament de Tributs i de Fronteres i tampoc no escau modificar les declaracions presentades.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-07-12T07:46:02+00:00</published>
    <updated>2024-07-12T07:46:02+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D672"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D672</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=671" data-type="trackeritem" data-object="671">CV0299-2024 Consulta vinculant a tributs, del 13 de febrer del 2024, en relació amb el tipus de gravamen aplicable als serveis de formació</a><br />Data document:: 13/02/2024<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_als_serveis_de_formaci_">Consulta vinculant en relació amb el tipus de gravamen aplicable als serveis de&nbsp;formació<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_als_serveis_de_formaci_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable392-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable392">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0299-2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">13/02/2024</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consultant: Societat X.<br />
<br />
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’aplicació del tipus superreduït previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59 de la Llei de l’Impost General Indirecte</a>.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (en endavant, “Llei de l’IGI”).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> “Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte” (en endavant, Reglament de l’IGI”)<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la Consulta;<br />
Que la consulta que els presentem, es refereix al període impositiu 2023 i següents.</div><br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La Societat X (en endavant, “la Consultant”) és una societat constituïda d’acord amb les lleis del Principat d’Andorra i degudament inscrita en el Registre de Societats del Govern d’Andorra.<br />
<br />
El Consultant és una institució d’ensenyament superior privat, quina activitat econòmica principal consisteix en la impartició de formació reglada i no reglada (d’ara endavant, “el Servei” o “els Serveis”) a distància per internet.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018017" rel="external">Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà</a>, al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018017#Article_50" rel="external">article 50</a> i amb relació a l’ensenyament superior, preveu que “L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell post batxillerat i es desenvolupa en la seva normativa. Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior”.<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018014" rel="external">Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’Ensenyament Superior</a> preveu el marc legislatiu de l’ensenyament superior (en endavant, “<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014018" rel="external">Llei 14/2018</a>”). En concret, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014018#Article_2" rel="external">article 2 de l’esmentada Llei</a> defineix l’abast de l’ensenyament superior indicant que “comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat”.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018014#Article_7" rel="external">article 7 de la Llei 14/2018</a> estableix que “1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol nivell, que tenen caràcter estatal, […] 6. Les institucions d’ensenyament superior poden expedir títols propis, sense caràcter estatal […].”<br />
<br />
Atenent a l’anterior, val a dir que el Consultant, en qualitat d’universitat privada, oferirà els següents tipus de formació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Formació reglada per l’obtenció de títols de caràcter estatal, en tant el Consultant obtindrà l’autorització, per part del Ministeri d’Educació.<br />
A la vegada, el Consultant també oferirà formació no reglada, això són, títols propis.</div><br />
<br />
Els destinataris del Servei (d’ara endavant, “els Usuaris”) són particulars que poden trobar-se localitzats arreu del món i no actuen en l’àmbit d’una activitat professional ni empresarial.<br />
<br />
Als efectes de la present Consulta Vinculant s’assumeix que els serveis prestats no tenen la consideració de serveis prestats per via electrònica en els termes que s’indiquen a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_43" rel="external">article 43.2 de la LIGI</a>.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta tributària escrita sobre els requisits necessaris per aplicar el tipus de gravamen superreduït del 0% als serveis de formació, el Departament de Tributs i de Fronteres ha emès el seu criteri mitjançant diverses respostes vinculants referents a aquesta qüestió. Entre aquestes resolucions, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20210213" rel="external">resposta vinculant publicada amb el número CV0213-2021, emesa en data 10 de setembre del 2019</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“Amb referència a la possibilitat d’aplicar el tipus de gravamen superreduït del 0% en els diferents serveis que presta la consultant, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59.4</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>‘<strong>Article 59. <em>Tipus de gravamen superreduït</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen superreduït és del 0% i s’aplica només a les operacions següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
4. L’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau, i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats.<br />
<br />
El tipus superreduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats, o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.<br />
<br />
[…]’</div><br />
<br />
Els requisits de les entitats privades autoritzades en matèria d’educació i ensenyament superior estan desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A#Article_18" rel="external">article 18 del Decret del 2-7-2014 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost general indirecte</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>‘<strong>Article 18. <em>Autoritzacions en matèria d’educació i ensenyament superior</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració d’entitats privades autoritzades, a les quals es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59, apartat 4 de la Llei de l’impost</a>, els centres educatius o d’ensenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matèries.’</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, el tipus de gravamen superreduït serà aplicable en les formacions impartides per centres privats que estiguin autoritzats a aquest efecte i que tinguin com a objecte matèries que formin part dels plans d’estudis de qualsevol nivell o grau del sistema educatiu andorrà o de sistemes educatius d’altres estats amb els quals Andorra tingui un conveni en matèria educativa.<br />
<br />
[…]”</div><br />
<br />
Tenint en compte el criteri reiterat pel Departament de Tributs i de Fronteres per a l’aplicació del tipus de gravamen superreduït del 0%, s’han de complir els requisits subjectius i objectius mencionats en les respostes vinculants emeses per aquest Departament. És a dir, la prestadora del servei ha de ser una entitat privada autoritzada en matèria d’educació i ensenyament superior i les matèries que són objecte d’ensenyament han d’estar previstes en els sistemes educatius indicats; aquestes condicions són indispensables per a l’aplicació del tipus de gravamen superreduït. Així mateix, la docència s’ha de desenvolupar d’acord amb els requisits previstos en l’ordenament d’aquests sistemes educatius i ha de complir aquests requisits, la competència sobre aquesta consideració és del Ministeri d’Educació.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-07-12T07:23:14+00:00</published>
    <updated>2024-07-12T07:23:14+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D671"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D671</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=669" data-type="trackeritem" data-object="669">Sentència 54-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. No es van tenir en compte les al·legacions complementàries de la part agent. Retroacció de les actuacions.</a><br />Data document:: 26/10/2023<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari, Altres<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_54-2023_del_TSJA._Intercanvi_d_informaci_en_mat_ria_fiscal._No_es_van_tenir_en_compte_les_al_legacions_complement_ries_de_la_part_agent._Retroacci_de_les_actuacions.">Sentència 54-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. No es van tenir en compte les al·legacions complementàries de la part agent. Retroacció de les&nbsp;actuacions.<a href="#Sent_ncia_54-2023_del_TSJA._Intercanvi_d_informaci_en_mat_ria_fiscal._No_es_van_tenir_en_compte_les_al_legacions_complement_ries_de_la_part_agent._Retroacci_de_les_actuacions." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte del procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances que va desestimar el recurs d’oposició formulat contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l’Agència Tributària espanyola.<br />
<br />
El primer dels arguments de l’apel·lant és que s’ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció i a la defensa, perquè el Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, no va tenir en compte les al·legacions complementàries presentades en el seu dia pels recurrents i, en conseqüència, no es van valorar els arguments que va realitzar un cop va tenir coneixement de l’expedient administratiu.<br />
<br />
En segon lloc al·lega que la sol·licitud de l’Administració tributària espanyola manca de motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia resol que de l’examen de les actuacions de primera instància resulta evident que aquell Tribunal no va tenir en compte les al·legacions complementàries presentades per la recurrent i, per tant, resulta una vulneració del dret a un procés degut i a la doble instància.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Estimar el recurs i revocar la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 18 de setembre de 2023), amb retroacció de les actuacions per que es tingui en compte i doni resposta a les al·legacions complementàries presentades en temps i forma, per tal de preservar els drets al procés degut i a la doble instància. No obstant, no procedeix conferir un nou tràmit d’al·legacions, ja que aquest tràmit es va dur a terme correctament.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=107&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg107 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
<br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 1000056/2023<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000072/2023<br />
<br />
<h1 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_54-2023">SENTÈNCIA 54-2023<a href="#SENT_NCIA_54-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: G. SLU  i Sr. CCC</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. HDB<br />
Advocat: Sr. AHB</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocat: Sr. AIO</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable393-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable393">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<br />
Andorra la Vella, el 26 d’octubre de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000056/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació del Sr. CCC i de l’entitat G. SLU va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, la qual havia desestimat el recurs d’oposició formulat contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l’Agència Tributària espanyola.<br />
<br />
La sentència de 18 de setembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) S’ha vulnerat el dret a la jurisdicció i a la defensa, ja que el Tribunal a quo no ha tingut en compte les al·legacions complementàries presentades en el seu dia pels recurrents i, en conseqüència, no s’han valorat els arguments que la part realitzà un cop va tenir coneixement de l’expedient administratiu. Aquesta omissió implica també la vulneració dels drets d’audiència i a la doble instància, segons la jurisprudència constitucional.<br />
b) Subsidiàriament, s’al·lega l’incompliment de l’estàndard de la rellevància previsible, ja que la sol·licitud de l’Administració tributària espanyola manca d’una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.</div><br />
<br />
3.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Sobre la vulneració del dret a la jurisdicció, correspon al Tribunal analitzar la qüestió exposada pels recurrents. De tota manera, les al·legacions dels agents haurien de ser desestimades, ja que la veracitat dels fets exposats per la part requeridora s’hauran d’argumentar davant l’autoritat competent d’aquesta part i no davant l’Estat requerit.<br />
b) Sobre l’al·legació subsidiària, la petició d’intercanvi d’informació no té un caràcter genèric, ja que l’Estat requeridor ha posat de manifest un conjunt d’arguments que justifiquen la finalitat tributària per a la qual es demanda la informació. La responsabilitat d’aquestes declaracions correspon a la part requeridora.</div><br />
<br />
4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_8" rel="external">8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com s’ha exposat en els antecedents, l’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per la part agent contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Com a primer i principal motiu d’impugnació, la representació dels agents al·lega que el Tribunal a quo ha ignorat la presentació de les al·legacions complementàries que, a l’empara de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_8" rel="external">article 8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig</a>, havia presentat en data 14 de setembre de 2023, en base al tràmit que li havia conferit a l’efecte el propi òrgan jurisdiccional.<br />
<br />
Sobre aquest punt, assenyala la rellevància d’aquestes al·legacions, que van ser les primeres que va poder fer amb coneixement del contingut de l’expedient administratiu, i argumenta que s’ha vulnerat el dret a la jurisdicció, en les seves vessants del dret a la defensa, al procés degut i a la doble instància, i cita al respecte el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019 (causa 2018-68 i 69-RE).<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> L’examen de les actuacions de primera instància permet constatar que el Tribunal d’instància, mitjançant interlocutòria de 13 de setembre de 2023, rectificada per acord de la mateixa data, va donar trasllat a la representació dels agents de l’escrit de contestació del Govern, i la va emplaçar per tal que pogués efectuar les al·legacions que considerés oportunes fins el dia 14 del mateix mes i any, a les 19 hores.<br />
<br />
Fent ús d’aquest tràmit, la part agent va presentar un escrit d’al·legacions complementàries el dia assenyalat, 14 de setembre, a les 16:38 hores.<br />
<br />
Això no obstant, la sentència apel·lada fa constar, en l’antecedent de fet tercer, que la part actora no ha presentat al·legacions, i, en el fonament jurídic tercer, que els demandants han tingut accés a la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal en via jurisdiccional “sense que res hagin objectat al respecte”.<br />
<br />
En conseqüència, resulta evident que el Tribunal d’instància no ha tingut en compte les al·legacions que va presentar en temps i forma la part agent, de manera que no ha pogut valorar el seu contingut.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> La sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019, abans esmentada, és taxativa quan afirma que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“La lletra de la Llei disposa clarament que, després de la interposició del recurs davant la Batllia i del tràmit d'audiència dels demandants i de l'autoritat competent, aquesta dicta la resolució corresponent en un termini de deu dies hàbils des de la interposició del recurs. Per tant, no sembla que es pugui fer coincidir, de l'hermenèutica literal, audiència del recurrent amb interposició del recurs. Si la Llei hagués volgut prescindir del nou tràmit d'audiència del recurrent, li bastava limitar l'audiència a l'autoritat competent i no incloure expressament al recurrent.<br />
<br />
I la interpretació sistemàtica i teleològica abonen idèntica resposta. En efecte, ja hem vist com l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_4" rel="external">article 4 de la Llei 10/2017</a> preveu l'aplicació supletòria de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A" rel="external">Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal</a>. En aquesta darrera, es conté (<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_62" rel="external">article 62</a>) la previsió que l'Administració haurà de trametre a l'òrgan judicial l'expedient administratiu quan contesti a la demanda. Aleshores, el tràmit d'audiència del recurrent li permet prendre coneixement de l'expedient administratiu (amb més fonament, quan l'accés li ha estat limitat en la fase administrativa) i així poder formular les al·legacions adients derivades de la presa de coneixement d'aquest. I aquest tràmit d'audiència s'ajusta a aquesta finalitat i evita, com ha succeït en el cas actual, que el recurrent no prengui coneixement de l'expedient administratiu fins al pronunciament de la sentència; moment en què se li dona trasllat de les actuacions de primera instància.<br />
<br />
Constatada la vulneració de la norma processal, cal ara analitzar si aquesta ha minvat el dret de defensa del recurrent i li ha produït una situació d'indefensió.<br />
<br />
L'omissió del tràmit d'audiència ha disminuït i, per tant, ha afectat notablement el dret a la defensa del recurrent en empara. Com s'ha vist, una vegada contestada la demanda pel Govern, i aportat l'expedient administratiu, si s'hagués procedit, com ordena la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010" rel="external">Llei 10/2017</a>, a traslladar l'escrit de contesta i l'expedient administratiu, l'agent hagués pogut conèixer l'expedient administratiu en primera instància i formular aquelles al·legacions que hagués tingut per oportunes respecte d'aquest en relació amb la fase administrativa i amb la contesta del Govern. A més, desestimat el seu recurs, i interposat recurs d'apel·lació contra la decisió de la Batllia, la Sala Administrativa hagués analitzat, per segona vegada, els al·legats referents a l'expedient administratiu i així s'hagués donat compliment també a l'exigència de la doble instància.<br />
<br />
Al no fer-ho així i prescindir del tràmit legal d'audiència, s'ha reduït el coneixement del recurrent respecte de l'expedient administratiu, al qual no va tenir accés fins a dictada sentència per la Batllia i s'ha limitat a una instància el debat referent al contingut d'aquest expedient.<br />
<br />
Aquestes limitacions o restriccions al dret a la defensa, han col·locat al recurrent en una situació d'indefensió i han vulnerat el dret a la jurisdicció en el vessant dels drets a un procés degut i a la doble instància (<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#aRTICLE_10" rel="external">article 10 de la Constitució</a>)”.</div><br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> En aquest cas, es planteja una situació plenament equiparable a la que va ser objecte de l’anterior pronunciament. Encara que no s’ha omès el tràmit d’al·legacions complementàries, les que va presentar la part agent no han estat valorades per la sentència apel·lada, que va considerar equivocadament que aquelles no s’havien presentat. També és cert que aquestes al·legacions van ser les primeres que els recurrents havien formulat amb ple coneixement de l’expedient administratiu.<br />
<br />
En conseqüència, per tal de preservar els drets al procés degut i a la doble instància, procedeix estimar el recurs i revocar la sentència apel·lada, amb retroacció de les actuacions a fi que es dicti una nova resolució, que tingui en compte i doni resposta a les al·legacions complementàries presentades en temps i forma per la part agent. En canvi, no procedeix conferir un nou tràmit d’al·legacions, com sol·liciten el recurrents en el petitum del recurs, ja que aquest tràmit es va dur a terme correctament i no procedeix reproduir-lo ara.<br />
<br />
<strong>Setè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Estimar el recurs d’apel·lació que interposa la representació del Sr. CCC i de l’entitat G. SLU contra la sentència dictada el 18 de setembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es revoca i deixa sense efecte, amb retroacció de les actuacions al moment anterior a dictar l’expressada resolució, a fi que es tinguin en compte i es valorin les al·legacions complementàries presentades per la part agent en data 14 de setembre de 2023.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-05-27T12:15:36+00:00</published>
    <updated>2024-05-27T12:15:36+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D669"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D669</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=668" data-type="trackeritem" data-object="668">Sentència 47/2023 del TSJA. Funcions de gestió i inspecció. Requisit formal de sol·licitud per aplicar règim transitori. Retroactivitat normes tributàries.</a><br />Data document:: 26/09/2023<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_47_2023_del_TSJA._Funcions_de_gesti_i_inspecci_._Requisit_formal_de_sol_licitud_per_aplicar_r_gim_transitori._Retroactivitat_normes_tribut_ries.">Sentència 47/2023 del TSJA. Funcions de gestió i inspecció. Requisit formal de sol·licitud per aplicar règim transitori. Retroactivitat normes&nbsp;tributàries.<a href="#Sent_ncia_47_2023_del_TSJA._Funcions_de_gesti_i_inspecci_._Requisit_formal_de_sol_licitud_per_aplicar_r_gim_transitori._Retroactivitat_normes_tribut_ries." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La controvèrsia del plet es circumscriu a determinar si el contribuent pot aplicar o no el règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permet al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018, del 19 d’abril</a> establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:<br />
<br />
<ul><li> Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.
</li><li>Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.
</li></ul>El Tribunal de Batlles havia estimat la demanda del contribuent i anul·lat els actes recorreguts en que l’Administració feia una liquidació provisional de l’impost sobre societats del contribuent sense aplicar la reducció prevista en l’esmentat règim transitori.<br />
No obstant, a criteri del Tribunal Superior de Justícia l’actuació de l’Administració fou correcta d’acord amb els següents arguments:<br />
<br />
<ul><li> El requisit temporal d’haver sol·licitat l’autorització del règim especial abans de l’entrada en vigor de la Llei que estableix el regim transitori no vulnera al principi constitucional d’irretroactivitat. Així mateix, assenyala que el principi d’irretroactivitat tributaria contingut en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de Bases de l’Ordenament Tributari</a> (LBOT) pot ser contradit per qualsevol altre norma de rang de llei.
</li><li> La manca d’aprovació del model per fer la declaració/comunicació d’aplicació del règim transitori, a criteri del tribunal, no eximeix l’obligat tributari de realitzar-la en el termini establert per la pròpia Llei.
</li><li> Per últim, refusa que el procediment de comprovació de gestió no sigui idoni per revisar l’aplicació del règim transitori. En aquest sentit, el contribuent havia assenyalat que allò correcta era utilitzar el procediment d’inspecció en la mesura en que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a> estableix en exclusiva a aquest comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries.
</li></ul>El Tribunal considera que no estem davant d’una comprovació d’un benefici fiscal o una devolució, sinó del compliment d’un requisit formal per aplicació del règim transitori i aquest no estaria inclòs entre les funcions del procediment d’inspecció.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Revoca la sentència recorreguda del Tribunal de Batlles i declarar que les resolucions reconegudes en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=106&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg106 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 2000051/2022<br />
Núm. Rotlle: TSJA-0000026/2023<br />
<h2 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_47-2023">SENTÈNCIA 47-2023<a href="#SENT_NCIA_47-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocada: Sra. EVC</div><br />
<strong>Apel·lat: I. SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EAM<br />
Advocat: Sr. JMT</div><br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable394-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable394">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Andorra la Vella, el 26 de setembre de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000051/2022</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat I. SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT) núm. XXXXXX/2022, de data 06/09/2022, per la qual es va desestimar el recurs administratiu interposat contra la resolució de data 25/05/2022, dictada pel Director adjunt d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres i que va posar fi al procediment de comprovació de gestió núm. 2000XX, que analitzava l’aplicació per part de la societat agent del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">primer punt de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a>.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 14/2023, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda i ha anul·lat els actes recorreguts.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, el GOVERN estima, en substància, que:<br />
<br />
- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2018</a>, i la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT1" rel="external">disposició transitòria primera del Reglament, del 14/05/2019, de l’impost de societats</a>, obliguen al subjecte passiu que es vulgui continuar acollint al règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional, a que presenti una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals opti per aplicar el règim transitori, i, compte tingut que la part agent no ho va fer, no pot seguir acollint-se a aquell règim.<br />
<br />
- La retroactivitat de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> és impròpia, ja que l’impost de societats es merita l’últim dia del període impositiu, que, per l’exercici del 2018, era el 31/12/2018, i la llei va entrar en vigor el 17/05/2018.<br />
<br />
- La pròpia agent va aplicar una reducció del 60% sobre el total de les rendes obtingudes en l’exercici de 2018, per la qual cosa va entendre que les rendes es van generar amb posterioritat de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>.<br />
<br />
- A manca de jurisprudència dels tribunals andorrans sobre aquesta qüestió, cal invocar la del Tribunal Constitucional espanyol (sentències 126/1987; 197/1992; 182/1997; 89/2009 i 116/2006), que distingeixen entre les normes que pretenen ressorgir efectes sobre situacions de fet produïdes amb anterioritat a la pròpia Llei, o aquelles que pretenen incidir sobre situacions o relacions jurídiques actuals encara no concloses.<br />
<br />
- La interessada estava obligada a presentar una comunicació al ministeri i no ho va fer, com ella mateixa reconeix, i aquesta comunicació és un acte formal que s’ha de considerar com una nova altra censal per aquest règim transitori, i l’incompliment d’aquest requisit comportava de facto l’exclusió d’aquest règim.<br />
<br />
- El règim especial del comerç internacional va quedar derogat a comptar del 17/05/2018 -tot i que es va establir període transitori-, règim que comportava determinats riscos.<br />
<br />
- La sentència és incongruent compte tingut que va estimar la demanda, quan l’estimació hauria d’haver estat parcial, ja que es desestima el primer motiu de recurs plantejat per la part agent.<br />
<br />
4.- En la seva contesta, I. SLU, estima, en substància, que:<br />
<br />
- El procediment de comprovació de gestió és nul de ple dret, compte tingut que la competència per a la comprovació dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries és de la inspecció, i no es pot fer en un procediment de comprovació de gestió.<br />
<br />
- A la sentència de data 23/03/2021, del Tribunal Suprem espanyol es manté que, seguir un procediment de comprovació limitada quan s’havia d’haver seguit un procediment d’inspecció, comporta la nul·litat de ple dret del procediment.<br />
<br />
- El procediment seguit en el cas en espècie és nul de ple dret, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2023014#Article_48" rel="external">art. 48.c) del Codi de l’Administració</a>.<br />
<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la Llei de Bases de l’Ordenament Tributari (LBOT)</a> disposa que les normes tributàries no tenen efectes retroactius.<br />
<br />
- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2018</a>, és contrària a allò establert a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a> pel que fa al període transitori pel període impositiu 2018.<br />
<br />
- No resulta aplicable al Principat d’Andorra la teoria de la “retroactivitat impròpia” del Tribunal Constitucional espanyol, que s’emmarca en processos de constitucionalitat relacionats amb l’art. 9.3 de la Constitució Espanyola, compte tingut que en aquest cas no s’està discutint la constitucionalitat de la repetida disposició transitòria sinó la seva no adequació a la LBOT.<br />
<br />
- La legislació andorrana no disposa d’habilitació legal per a que una norma pugui establir una retroactivitat diferent a la recollida a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a>.<br />
<br />
- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria de la Llei 6/2018</a> no establia el temps per presentar la comunicació, ni el contingut d’aquesta, ni incorporava un model/formulari de presentació, i el Decret del 14/05/2019, que va entrar en vigor el 23/05/2019, establia per fer-ho el termini de set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en que s’aplicà el període transitori, i en el moment de la seva entrada en vigor únicament restaven dos mesos per la conclusió del període de set mesos.<br />
<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_3" rel="external">art. 3.2 de la Constitució del Principat</a> reconeix el principi de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables. I l’aplicació conjunta d’aquest article i de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a> impedeixen que sigui necessària la comunicació per l’exercici de 2018.<br />
<br />
5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.<br />
<br />
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.{GROUP(notgroups=Anonymous)}<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència</strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.- La sentència apel·lada no incorre en incongruència</strong><br />
<br />
Amb caràcter previ a l’anàlisi de les qüestions de fons plantejades pel Govern al seu recurs d’apel·lació, cal analitzar l’al·legació relativa a la incongruència de la sentència. En aquest sentit, la demandada sosté que la sentència rebutja que el procediment seguit en via administrativa (el de gestió tributària) sigui incorrecte, per la qual cosa la sentència no podia ser estimatòria sinó estimatòria parcial.<br />
<br />
Tanmateix, la congruència de la sentència es predica en relació a les pretensions o peticions que es formulen a la demanda, però no de les al·legacions en les què es pot fonamentar el recurs, per la qual cosa, una sentència serà estimatòria si reconeix la totalitat de les pretensions de la demanda, tot i que pot haver rebutjat algun o alguns dels arguments de la demanda.<br />
<br />
<strong>Tercer.- El principi d’irretroactivitat reconegut a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_3" rel="external">art. 3.2 de la Constitució del Principat d’Andorra</a></strong><br />
<br />
Com és sabut, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">Constitució d’Andorra (CA)</a>  reconeix al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_3" rel="external">art. 3.2</a> “<em>els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat</em>”.<br />
<br />
Així, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">CA</a>, com fan altres textos constitucionals de països propers, no prohibeix la irretroactivitat de les normes tributàries, ara bé, una norma tributària retroactiva podrà ser inconstitucional si vulnera altres principis constitucionals, com és el de seguretat jurídica.<br />
<br />
També cal fer una consideració addicional i és que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">CA</a> tampoc regula la figura de la “llei de bases”, com a categoria especial dins de les normes amb rang de llei, com sí que ho fa amb el decret legislatiu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(CONSTITUCIO#Article_59" rel="external">art. 59</a>), o el text articulat que, en casos d’extrema urgència i necessitat, el Govern pot presentar al Consell General perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/(CONSTITUCIO#Article_60" rel="external">art. 60</a>). Així mateix, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">CA</a> també estableix quines matèries s’han de regular per una llei qualificada, tot i que entre aquesta i la llei ordinària no regeix el principi de jerarquia, sinó el de reserva material o competència, és a dir, només s’han de regular per llei qualificada aquelles matèries que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">CA</a> reserva a la regulació per aquest tipus de llei.<br />
<br />
Per això, que una llei s’intituli “llei de bases” no suposa que sigui de rang superior que una llei ordinària, o, el que és el mateix, una “llei de bases” pot ser modificada per una llei ordinària.<br />
<br />
Així les coses, no poden reeixir les al·legacions de la part agent quan afirma que la legislació andorrana no disposa “<em>d’habilitació legal per a que una norma pugui establir una retroactivitat diferent a la recollida a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a></em>”, compte tingut que una llei -sigui quina sigui-, no necessita cap <em>habilitació legal</em> -condició que es predica únicament pel que fa les normes reglamentàries-, sinó que les lleis andorranes únicament han de respectar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">CA</a>, però no altres lleis. Per això, entre les lleis regeix el principi de que una llei posterior pot derogar o modificar qualsevol llei anterior (llevat, òbviament, del cas de les lleis qualificades, que, com s’ha dit, són aquelles que regulen aquelles matèries que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">CA</a> expressament estableix que han de ser regulades per llei qualificada, i, en conseqüència, només poden ser derogades o modificades per una altra llei qualificada).<br />
<br />
D’altra banda, pel que fa el principi de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, és precisament això, un principi constitucional, però no un dret fonamental.<br />
<br />
En aquest sentit, a l’analitzar el principi de no retroactivitat previst a la nostra norma suprema, el nostre Tribunal Constitucional ha declarat “<em>que la defensa de la seva vulneració eventual tampoc s'inclou en el procediment d'empara</em>” (sentència del 15/03/2021, causa 2020-76-RE); o que “<em>el recurs d'empara es dona per infracció dels drets i de les llibertats fonamentals i no contra una suposada vulneració de principis que només poden ser tinguts en compte quan es plasmen en un dret fonamental</em>” (sentència del 17/04/2023 causa 2022-69-RE), i a l’Aute 12/10/2021 (causa 2021-74-RE), el Tribunal Constitucional va declarar que “<em>Quant a les al·legades vulneracions del principi de legalitat i del principi de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorable, contingudes en l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_3" rel="external">article 3.2 de la Constitució</a>, és reiterada la jurisprudència d'aquest Tribunal que estableix que no poden per si soles fonamentar un recurs d'empara, sinó que han d'acompanyar la vulneració eventual dels drets recollits als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_8" rel="external">articles 8 a 26</a>, excepte l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_22" rel="external">article 22 de la Constitució</a></em>”..<br />
<br />
A més, a la sentència del 15/03/2021 (causa 2020-76-RE), que resolia el recurs d’empara contra la sentència d’aquesta Sala Administrativa de data 15/10/2020, el Tribunal Constitucional va declarar que “<em>la Sala Administrativa indica molt precisament que, d'acord amb una jurisprudència constant, l'aplicabilitat immediata d'una norma a una situació existent no es pot confondre amb la retroactivitat de la norma</em>”.<br />
<br />
Recordi’s que aquesta Sala Administrativa a la sentència 30/2020 del 15/10/2020 (rotlle 0000069/2019) que va ser la recorreguda pels agents davant del Tribunal Constitucional a la causa abans esmentada, havia declarat que: “<em>Des d’una altra perspectiva, cal recordar que el fonament del principi de irretroactivitat de les normes sancionadores és el de seguretat jurídica, és a dir, les persones –físiques i jurídiques- han de saber les conseqüències del seus actes, i, en el cas que ens ocupa, la recapitalització interna amb els dipòsits dels directius estava ja prevista a la Directiva 2014/59/UE aprovada el 15 de maig del 2014, que necessàriament havia de ser incorporada a l’ordenament intern andorrà. Per això, en cap cas es pot acceptar que els agents desconeguessin els efectes d’aquesta directiva.</em>”<br />
<br />
Interessa especialment esmentar la sentència del Tribunal Constitucional de data 15/03/1994, dictada en la causa 93-1-L número de registre 1-1993 recurs d'inconstitucionalitat, que recorda que “<em>La llei no pot, sense atemptar contra aquests principis, col·locar el titular d'un dret individual en una situació menys favorable pel període anterior a la seva publicació</em>”.<br />
<br />
O la sentència del mateix Tribunal Constitucional de data 22/06/2001 (causa 2001-1-L, número de registre: 69-2001, recurs d'inconstitucionalitat), que recorda que “<em>que no s'aplica una norma nova a una situació vella vulnerant el principi de no retroactivitat de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_3" rel="external">article 3.2 de la Constitució</a>, sinó que justament ofereix un període d'adaptació raonable fonamentat jurídicament en la norma anterior. És una disposició precisament transitòria, que vol garantir el trànsit de la situació anterior a l'actual. A més, el règim transitori respecta el principi d'igualtat, perquè partint efectivament de situacions no iguals, estableix un règim comú a totes les parròquies per adaptar-se a la nova normativa</em>”.<br />
<br />
<strong>Quart.- La Llei de Bases de l’Ordenament Tributari</strong><br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a> és una llei ordinària -és a dir, no qualificada-, i té el mateix rang que qualsevol norma amb rang de llei (llei qualificada, llei ordinària, decret legislatiu, o text articulat previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO#Article_60" rel="external">art. 60 CA</a>), o, dit d’una altra manera, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a> no té cap preeminència pel que fa a altres normes tributàries. De fet, l’objectiu de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a> era el de configurar un marc bàsic d’aplicació de les relacions entre els contribuents i l’Administració Tributària.<br />
<br />
És cert que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9.2 de la LBOT</a> disposa que “<em>les normes tributàries no tenen efecte retroactiu, i que s’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor</em>”.<br />
<br />
Ara bé, aquest no és un principi inamovible, com si es tractés d’un principi constitucional o quasi constitucional, sinó una previsió legal que pot ser modificada per una altra norma amb rang de llei. De fet, ja hem vist que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">Constitució</a>, quan formula el principi de no retroactivitat, no es refereix a les normes tributàries sinó a “<em>les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables</em>”.<br />
<br />
Però si s’acceptés que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9.2 de la LBOT</a> no pot ser alterat per cap altra norma tributària amb rang de llei, s’estaria dotant a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a> de la categoria de principi inamovible o quasi constitucional.<br />
<br />
A més, la pròpia <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a>, al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_1" rel="external">art. 1</a> estableix “<em>La Present Llei estableix les normes generals per les quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen els tributs</em>”, la qual cosa demostra que prima la llei específica enfront la llei general.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_11" rel="external">art. 11 de la LBOT</a> estableix que les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat, i que el fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.<br />
<br />
I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_18" rel="external">art. 18 1 de la LBOT</a> determina que la meritació és la generació de l’obligació tributària i es produeix quan es fa efectiu el fet generador d’acord amb el que estableix la llei. La data de la meritació determina les circumstàncies rellevants per a la configuració de l’obligació tributària, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa, i que la llei pròpia de cada tribut pot fixar un moment diferent de la meritació del tribut per exigir la quota que s’ha d’ingressar o una part d’aquesta quota.<br />
<br />
<strong>Cinquè.- La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a></strong><br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (LIS)</a> va ser modificada per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>. Interessa especialment recordar l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Exposici_de_motius" rel="external">exposició de motius de la Llei 6/2018</a>, que és paràmetre per la seva interpretació, segons la reiterada jurisprudència constitucional:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“...la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.<br />
<br />
No obstant, <u>en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. En aquesta línia, cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte</u>.<br />
<br />
En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada <u>Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses</u>, tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.<br />
<br />
En el desenvolupament d’aquesta revisió, l’<u>Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament</u>.<br />
<br />
Cal tenir en compte que l’<u>Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment</u>.<br />
<br />
Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.<br />
<br />
D’acord amb això, <u>s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a la llum dels criteris internacionals</u>. D’aquesta revisió s’ha conclòs que, <u>per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup</u>. Així mateix, <u>cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres</u>.<br />
<br />
A la vegada, <u>és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament</u>.”</div><br />
<br />
Així, aquesta llei tenia una finalitat clara, específica i determinada: eliminar els règims especials previstos per la LIS a la llum dels criteris internacionals, tot aplicant l’Acció 5 del BEPS que és un estàndard mínim o mesura d’implementació obligada pel Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS.<br />
<br />
Ara bé, el propi legislador introdueix un règim transitori només pels obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials.<br />
<br />
En aquest sentit, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona</a> estableix:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:<br />
<br />
a) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de la dita data d’entrada en vigor i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.<br />
<br />
b) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.<br />
<br />
c) El percentatge de reducció previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_24" rel="external">apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.<br />
<br />
2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. <strong>Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.</strong>”</div><br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.<br />
<br />
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.<br />
<br />
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">art. 39.1 de la LIS</a> determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_40" rel="external">art. 40</a> estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_58" rel="external">art. 58 de la LIS</a> disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.<br />
<br />
D’altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923B#Article_34" rel="external">art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats</a> -vigent en el moment en que es va aprovar la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, establia:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“<strong>Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari</strong><br />
<br />
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.<br />
<br />
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.<br />
<br />
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_8" rel="external">apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost</a> han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.<br />
<br />
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”</div><br />
<br />
I aquest termini coincideix amb el previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#Article_35" rel="external">art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats</a>.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20190514B#DT3" rel="external">disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament</a> disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT2" rel="external">disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS</a>, “<em>han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori</em>”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.<br />
<br />
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències núm. 67/2018, del 28/09/2018, i núm. 110/2018, del 22/11/2018, relatives als procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “<em>disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc</em>”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, com s’ha dit.<br />
<br />
A més, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DF2" rel="external">disposició final segona de la Llei 6/2018</a> estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “<em>Les modificacions introduïdes per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#Article_1" rel="external">article 1</a> són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018</em>”, l’art. 1 és en el que s’introdueixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16_bis" rel="external">articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS</a>.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit <em>sine qua non</em> per poder acollir-se al règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS.<br />
<br />
Així, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, que va entrar en vigor el 17/05/2018, no s’aplica a una situació vella (en expressió del Tribunal Constitucional a la seva sentència de data 22/06/2001, causa 2001-1-L, abans esmentada), sinó a un tribut (l’IS) i per un període (l’exercici del 2018), que no havia conclòs (finalitzava el 31/12/2018), i quan els contribuents, un cap passada aquesta data, no havien de presentar la seva autoliquidació fins el mes següent desprès dels 6 mesos posteriors, és a dir, al mes setè de l’any 2019, i, a més, la pròpia Llei va preveure un període transitori de tres anys.<br />
<br />
En definitiva, cap retret es pot fer a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>.<br />
<br />
Per finalitzar aquest fonament cal recordar que a l’escrit d’oposició de la part agent al recurs d’apel·lació del Govern, es defensa que no resulta aplicable al Principat d’Andorra la teoria de la “retroactivitat impròpia” que utilitza el Tribunal Constitucional espanyol, compte tingut que s’emmarca en processos de constitucionalitat relacionats amb l’art. 9.3 de la Constitució Espanyola, però en aquest cas -s’al·lega per la part agent-, no s’està discutint la constitucionalitat de la repetida <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria</a> sinó la no adequació a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a>.<br />
<br />
Tanmateix, d’una banda, la teoria de la “retroactivitat impròpia” no ha estat encunyada pel Tribunal Constitucional espanyol sinó per la doctrina, encara que el referit Tribunal l’ha esmentat en diverses sentències, i resulta perfectament aplicable al Principat, com ens ha recordat el nostre Tribunal Constitucional però sense referir-se a ella amb aquest nom (les sentències esmentades <em>ut supra</em> ho demostren). I, d’altra banda, com també s’ha dit, les lleis tributaries no s’han d’adequar a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a> -entre elles no regeix el principi de jerarquia-, sinó que la poden modificar. De fet, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">LBOT</a> té la funció que la seva exposició de motius recorda que va tenir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari aprovada el 19 de desembre de 1996</a>: “va configurar un marc “bàsic” de referència en la matèria i ha permès consolidar els principis de justícia, legalitat i reserva de llei, generalitat i distribució equitativa de la càrrega tributària establerts en la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CONSTITUCIO" rel="external">Constitució</a>. La referida llei va unificar els criteris aplicables a totes les figures impositives existents i sobretot va permetre establir els fonaments de les relacions entre l’Administració i els contribuents”, però sense que d’això se’n pugui derivar una preeminència de la LGOT sobre la resta de lleis tributàries.<br />
<br />
La sentència d’instància considera que, a l’hora de determinar si la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006#DT1" rel="external">disposició transitòria primera de la Llei 6/2018</a> resultava o no aplicable a l’IS de l’exercici 2018, o, pel contrari, només per a exercicis posteriors, s’ha de tenir en compte la regla general que regula l’aplicació temporal de les normes tributàries que es troba a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a>, i que com sigui que la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> va entrar en el 17/05/2018, només es podia aplicar per exercicis posteriors a l’01/01/2019.<br />
<br />
Tanmateix, com ja s’ha exposat, no hi ha cap inconvenient per tal que una llei posterior -en aquest cas, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a>, de modificació de la LS- pugui establir un règim diferent del recollit a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_9" rel="external">art. 9 de la LBOT</a>, com resulta, a més, de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_1" rel="external">art. 1 de la pròpia LBTO</a>.<br />
<br />
Les consideracions anteriors condueixen a l’estimació del recurs d’apel·lació interposat pel Govern.<br />
<br />
<strong>Sisè.- El procediment de gestió seguit per les autoritats tributàries és correcte</strong><br />
<br />
A l’últim, cal analitzar l’al·legació que es conté a l’escrit de la part agent relativa a que el procediment de comprovació de gestió és nul de ple dret, compte tingut que, segons la seva tesi, la competència per la comprovació dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries és de la inspecció, i no es pot fer en un procediment de comprovació de gestió.<br />
<br />
És cert que la sentència va ser favorable als interessos de la part agent -per la qual cosa I. no la podia apel·lar-, però, en oposar-se al recurs d’apel·lació del Govern, sí pot insistir en les al·legacions que no van ser acollides per la sentència d’instància.<br />
<br />
Doncs bé, la part agent sosté que la competència era de la inspecció tributària -i no dels òrgans de gestió-, compte tingut que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_88" rel="external">art. 88.4 de la LBOT</a> atorga a dita inspecció la competència per comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries.<br />
<br />
Però, en el cas en espècie, no s’està davant d’un benefici fiscal ni d’una devolució tributària, sinó de l’aplicació del règim transitori de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2018006" rel="external">Llei 6/2018</a> i del compliment del requisit formal establert a la mateixa per poder acollir-se, que és el de presentar una “<em>comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori</em>”, requisit formal que la part agent no va complir. I cal recordar que l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_79" rel="external">art. 79 de la LBOT</a> disposa que són funcions de gestió tributària, entre d’altres, la “<em>Recepció i comprovació de declaracions, autoliquidacions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució”, i el “Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals</em>”.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que el procediment de gestió era l’adient.<br />
<br />
<strong>Setè.- Costes</strong><br />
<br />
No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern d’Andorra.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Revocar la sentència recorreguda, i declarar que les resolucions recorregudes en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-05-21T16:24:57+00:00</published>
    <updated>2024-05-21T16:24:57+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D668"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D668</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=666" data-type="trackeritem" data-object="666">CV0297-2023 Consulta vinculant a tributs, del 18 de desembre del 2023, en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 18/12/2023<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_devoluci_d_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_devoluci_d_actius_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable395-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable395">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0297-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">18/12/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’aplicació del règim previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> (en endavant, Llei de l’IS).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a> (en endavant, Llei de l’IRPF).<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant, Llei de reorganització empresarial).<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per als períodes impositius 2023 i posteriors.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat X (d’ara endavant la Societat o Consultant indistintament), és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
L’objecte social de la Societat comprèn la gestió i explotació del seu patrimoni propi, integrat principalment per béns immobles localitzats a Andorra, provinents algun d’ells del patrimoni personal dels seus socis, havent estat la resta adquirits per la Societat.<br />
<br />
La totalitat de les participacions pertanyen, des del moment de la constitució de la Societat, a la seva sòcia única, la Sra. A.<br />
<br />
D’entre els actius que integren el balanç de la Societat, revesteixen importància en aquesta consulta vinculant dues unitats immobiliàries localitzades en territori andorrà. Aquestes unitats immobiliàries, a diferència de la resta d’immobles gestionats per la Societat, són utilitzades per la Sòcia amb finalitats privatives, de caire residencial.<br />
<br />
Concretament, un dels actius immobiliaris és l’actual residència habitual de la Sòcia, mentre que l’altre actiu és una borda que es vol destinar a ser la segona residència de la Sòcia o la residència habitual d’algun dels seus fills.<br />
<br />
En atenció al destí d’aquestes dues unitats immobiliàries, la Societat vol retornar aquests actius a la seva sòcia única, sent la primera de les unitats immobiliàries destinada a ser la residència habitual de la Sòcia de forma indefinida i la segona a ser destinada com a residència vacacional i recreativa de la Sòcia o la residència habitual d’algun dels seus fills.<br />
<br />
En vista de la situació descrita i tenint en compte l’aprovació i publicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, la Societat es planteja acollir la devolució dels actius al règim fiscal especial regulat per l’esmentada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>.<br />
<br />
Descripció de l’operació a realitzar<br />
<br />
La Societat realitzarà una reducció de capital amb devolució d’aportacions, transmetent les dues unitats immobiliàries anunciades a la descripció dels fets. En aquest sentit, com s’ha indicat anteriorment, la primera de les unitats immobiliàries es destinarà a ser la residència habitual de la Sòcia de forma indefinida i la segona a ser la residència vacacional i recreativa de la Sòcia o la residència habitual d’algun dels seus fills.<br />
<br />
La Consultant interpreta que aquesta operació societària té encaix dins de la mencionada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017 de règim fiscal de reorganització empresarial</a>, motiu pel que sol·licita a aquesta administració la següent confirmació.<br />
<br />
Consulta plantejada<br />
<br />
Atenent a l’operació plantejada i als objectius perseguits que s’exposaran més endavant, es presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que, en el supòsit que les dues unitats immobiliàries siguin destinades a l’ús residencial de la Sòcia (una d’elles destinada a residència habitual i indefinida i l’altra a segona residència), l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.<br />
En cas que el règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a> no resulti aplicable a l’immoble destinat a segona residència de la Sòcia, confirmació que l’esmentat règim seria d’aplicació a l’immoble destinat a ser la residència habitual i indefinida de la Sòcia.<br />
Confirmació que, en el supòsit que les unitats immobiliàries siguin destinades a ser la residència habitual i indefinida de la Sòcia (una de les unitats immobiliàries) i d’un dels seus fills (restant unitat immobiliària), l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<br />
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">Llei de l’IS, en el seu article 9, apartat 3</a>, preveu que “en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>”.<br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_15" rel="external">article 15 de la Llei de l’IS</a> estableix una sèrie d’operacions en les que els elements patrimonials participants es valoren pel seu valor normal de mercat, entre les que es troben les transmissions “als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis”.<br />
<br />
No obstant allò disposat de forma genèrica per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’IS</a>, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a> ha establert, per a determinades operacions societàries entre les que s’inclouen operacions com les plantejades en la present consulta vinculant (devolució d’actius), una sèrie de mecanismes destinats a diferir la tributació que es pogués derivar de dites operacions. En aquest sentit es pronuncia el legislador quan, en l’exposició de motius de l’esmentada <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, assenyala que “des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent”.<br />
<br />
D’acord amb el contingut de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, l’aplicació del règim de neutralitat previst en dita <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> requereix de l’acompliment d’una sèrie de requisits objectius i, d’altra banda, de requisits subjectius.|||CFL)}<br />
<br />
Requisits objectius<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.6 de la Llei de reorganització empresarial</a> determina que té consideració de devolució d’actius l’operació per la qual “una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament<br />
<br />
També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.”<br />
<br />
Per altra banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">article 3 de la referida Llei</a> disposa que “no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra. [...] En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartat 6 de l’article 2</a>, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.”<br />
<br />
Entén la Societat que en l’operació de devolució d’actius es donaria compliment a tots els requisits objectius esmentats als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">2.6</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">3</a> reproduïts:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La societat és una entitat amb residència fiscal a Andorra.<br />
La societat només té un soci, per tant el requisits de grau familiar s’entendria complert.<br />
La Societat duria a terme una reducció de la xifra del capital per restitució d’aportacions.<br />
Els elements patrimonials transmesos serien béns immobles situats al Principat d’Andorra.<br />
Els immobles transmesos estarien destinats al seu ús residencial per part de la Sòcia (en el cas de la primera unitat immobiliària per a ser destinada a ser la seva residència habitual i indefinida i en el cas de la segona unitat immobiliària com residència vacacional) o d’aquesta i un dels seus fills (potencial destinació de la segona unitat immobiliària com residència habitual i indefinida del fill).</div><br />
<br />
Requisits subjectius<br />
<br />
Addicionalment als requisits de caire objectiu previstos al llarg del redactat de la Llei de reorganització empresarial, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2 de l’esmentada Llei</a> estableix que “no obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal”.<br />
<br />
Com es pot apreciar, en el referit article s’exigeix que les operacions formalitzades sota el règim especial de neutralitat fiscal es duguin a terme per motius econòmicament vàlids i no només per motius fiscals. En aquest sentit, l’operació de devolució d’actius objecte de la present consulta, persegueix els següents objectius de caire eminentment econòmic:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Simplificació i racionalització de l’estructura patrimonial de la Societat: tal i com s’ha posat de manifest en els antecedents d’aquesta consulta, a excepció dels actius objecte de la devolució d’actius plantejada, la totalitat dels immobles propietat de la Societat es troben afectes a l’activitat econòmica d’arrendament.</div><br />
<br />
En aquest sentit, els actius susceptibles de ser retornats a la Sòcia han acabat amb un ús atribuït diferent al propi d’elements afectes a una activitat econòmica, i per tant, desvirtuen l’activitat mercantil de la Societat al no tractar-se d’actius explotats econòmicament.<br />
<br />
En aquest sentit, l’exclusió d’aquests immobles el patrimoni empresarial, comporta racionalitzar i professionalitzar el desenvolupament econòmic de la companyia, alhora que permet diferenciar de forma precisa despeses de caire empresarial d’aquelles de caire privatiu, minimitzant l’impacte d’aquestes en la Societat.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Protecció del patrimoni personal: La sortida dels actius destinats al gaudi personal comporta per una banda concentrar el risc de l’activitat als actius productius de la Societat i, per altra banda, protegir el risc mercantil dels actius destinats a l’ús residencial de la Sòcia, garantint-ne la seva utilització amb mínim risc fins a la seva defunció.</div><br />
<br />
Aquesta compartimentació de riscos permetrà a la Societat i als seus directius, presents i futurs, prendre decisions estratègiques i d’inversió amb garantia de que els residencials de la Sòcia queden més protegits que en el cas de trobar-se en l’actiu de la Societat.<br />
<br />
En conseqüència, entenem que l’operació de devolució d’actius plantejada donaria compliment a la totalitat dels requisits objectius i subjectius fixats per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei de reorganització empresarial</a>, per a acollir-se al règim de neutralitat previst en dita Llei.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal desenvolupada al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta així com amb els criteris exposats al llarg de la mateixa, els quals consultem sobre la seva confirmació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que, en el supòsit que les dues unitats immobiliàries siguin destinades a l’ús residencial de la Sòcia (una d’elles destinada a residència habitual i indefinida i l’altra a segona residència), l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.<br />
En cas que el règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a> no resulti aplicable a l’immoble destinat a segona residència de la Sòcia, confirmació que l’esmentat règim seria d’aplicació a l’immoble destinat a ser la residència habitual i indefinida de la Sòcia.<br />
Confirmació que, en el supòsit que les unitats immobiliàries siguin destinades a ser la residència habitual i indefinida de la Sòcia (una de les unitats immobiliàries) i d’un dels seus fills (restant unitat immobiliària), l’operació plantejada és susceptible d’acollir-se al règim fiscal especial previst l’aplicació del règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a la vostra qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent: “Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”<br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> de la normativa esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració de devolució d’actiu, l’apartat 6 disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
6. Als efectes d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>, té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.<br />
<br />
També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.”</div><br />
<br />
Segons la informació proporcionada, la societat té la intenció de restituir dos immobles a la seva sòcia; la primera de les unitats immobiliàries es destinarà a ser la seva residència habitual de forma indefinida i la segona es destinarà a la mateixa persona com a residència vacacional i recreativa o la residència habitual d’algun dels seus fills. Per tant, en la mesura en què els immobles es destinaran a l’ús residencial de la consultant o dels seus fills, en el cas en qüestió l’operació esmentada tindrà la consideració de devolució d’actius a l’efecte del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, amb independència que aquests immobles siguin o no l’habitatge d’ús permanent i habitual d’aquestes persones.<br />
<br />
Tanmateix, s’ha de dir que la finalitat d’aquest règim és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució de les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. En el marc d’aquest requisit, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Aplicació del règim</em></strong><br />
<br />
1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a>, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_16" rel="external">article 16</a>.<br />
<br />
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.<br />
<br />
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”</div><br />
<br />
En relació amb el fons econòmic de l’operació, els motius exposats a la consulta relacionats amb la simplificació i racionalització de l’estructura patrimonial de l’empresa i amb la protecció del patrimoni personal són motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
No obstant això, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si existeixen o no motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial.<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-04-30T11:18:48+00:00</published>
    <updated>2024-04-30T11:18:48+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D666"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D666</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=665" data-type="trackeritem" data-object="665">CV0296-2023 Consulta vinculant a tributs, del 18 de desembre del 2023, en relació amb la qualificació i quantificació de la renda derivada de la conversió d’un dret de crèdit en participacions socials</a><br />Data document:: 18/12/2023<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_qualificaci_i_quantificaci_de_la_renda_derivada_de_la_conversi_d_un_dret_de_cr_dit_en_participacions_socials">Consulta vinculant en relació amb la qualificació i quantificació de la renda derivada de la conversió d’un dret de crèdit en participacions&nbsp;socials<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_qualificaci_i_quantificaci_de_la_renda_derivada_de_la_conversi_d_un_dret_de_cr_dit_en_participacions_socials" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable396-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable396">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0296-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">18/12/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta:<br />
<br />
Consulta fiscal en referència a l’impost sobre la renda de les persones físiques.<br />
<br />
Normativa:<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la renda de les persones físiques</a>.<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a>, desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs</a>, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats per als períodes impositius 2023 i posteriors.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
El Sr. X (en endavant, el Consultant) és una persona física amb residència fiscal al Principat d’Andorra i subjecte passiu de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (en endavant, IRPF) durant l’any 2023, va signar un contracte de préstec convertible en participacions socials amb una societat amb residència fiscal espanyola (en endavant, la Societat) que es troba en fase de desenvolupament.<br />
<br />
El Consultant no manté amb la Societat cap mena de vinculació en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre societats</a>.<br />
<br />
Les principals característiques del contracte de préstec formalitzat entre la Consultant i la Societat, són les que es detallen a continuació:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>El Consultant concedeix de forma immediata un préstec dinerari a curt termini a la Societat, amb venciment 31/12/2023, sense perjudici d’una potencial pròrroga.<br />
El contracte habilita a la Societat, en la seva condició de prestatària, a convertir el préstec en participacions del seu capital social en qualsevol moment abans de la data de finalització del contracte.<br />
S’estableix un tipus d’interès anual a favor del prestador.<br />
La liquidació dels esmentats interessos es realitzarà en la seva totalitat a la data de venciment o data de conversió, capitalitzant-se en la seva totalitat de forma conjunta amb el principal en cas de conversió d’aquest en capital social.<br />
Als efectes de realitzar la potencial conversió del préstec en participacions socials de la Societat, es prendrà com a base mínima la valoració pre-money de la Societat establerta per a la següent ronda d’inversió, degudament indicada en euros al contracte, amb un descompte. Aquest descompte s’aplica com a multiplicador del capital viu del préstec a efectes de determinar el nombre de participacions socials a rebre.<br />
La conversió del préstec en participacions socials de la Societat es produiria a través d’una ampliació de capital per compensació de crèdits i desembors dinerari, si fos els cas.<br />
En el moment en que es produeixi la capitalització, el préstec haurà de ser líquid, vençut i exigible.</div><br />
<br />
Aquesta tipologia de contractes amb condicions especials són relativament freqüents entre start-ups i els primers inversors i/o tercers finançadors que recolzen nous projectes empresarials amb un important component tecnològic i futur incert inicialment. En aquest sentit, com succeeix amb la resta de contractes amb característiques similars, les especials condicions dels contractes de préstec convertible com respecte del que es consulta comporta, en seu de la societat prestatària, el registre comptable d’una revalorització del seu immobilitzat intangible com a contrapartida de la diferència entre el valor del nominal de préstec i el valor de les participacions adquirides en el moment de la conversió en capital. Aquesta revalorització és representativa de la confiança atorgada pels inversors al projecte i emana de la valoració pre-money prevista per a la ronda d’inversió.<br />
<br />
Apropant-se el venciment del contracte de préstec, el Consultant consulta sobre el tractament, a efectes de l’IRPF, d’un potencial exercici del “dret de conversió” per part de la Societat.<br />
<br />
<u>Consulta plantejada</u><br />
<br />
Atenent als antecedents exposats, el Consultant presenta la següent consulta davant aquesta Administració, sobre les implicacions en l’IRPF, derivades de la potencial conversió en participacions socials de la Societat del préstec realitzat.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que la remuneració per cessió de capitats propis i per tant la renda a integrar a la base imposable de l’IRPF del Consultant com a rendiments del capital mobiliari estarà conformada pels interessos exigibles en el moment de procedir a l’ampliació de capital per compensació de crèdits.<br />
Confirmació que en cap cas no es deriva cap renda ni alteració patrimonial a integrar a l’IRPF del consultant per motiu de l’ampliació de capital per compensació de crèdits realitzada per la societat espanyola.<br />
Confirmació que les participacions rebudes tindran com a valor d’adquisició el nominal del préstec que el Consultant ha concedit a la societat espanyol, addicionant els corresponents interessos meritats fins el moment.</div><br />
<br />
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
<u>3.1 Remuneració de la cessió de capitals propis.</u><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">apartat 2 de l’article 22 de la Llei de l’IRPF</a> disposa que tenen la consideració de rendes integres del capital mobiliari “les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens”.<br />
<br />
Per altra banda, el Comunicat Tècnic del 04 de març de 2015 sobre la tributació en l’IRPF de determinats productes financers disposa que “l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">article 22.2 de la Llei de l’impost</a> inclou dins la definició de rendes del capital procedents de la cessió a tercers de capitals propis, “la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens”. Per tant, les rendes procedents de la transmissió d’aquests actius que representin la cessió de capitals aliens es consideren com a rendes del capital mobiliari.<br />
<br />
Addicionalment, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_42" rel="external">article 42 apartat 1 lletra a) de la Llei de l’IRPF</a>, estableix que les rendes del capital s’imputaran “al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior”.<br />
<br />
Atenent a la normativa transcrita, entén el Consultant que haurà d’integrar com rendiments del capital mobiliari els interessos del préstec signat amb la Societat, sempre que aquests siguin exigibles, en virtut del que estableixi el contracte formalitzat amb la Societat, amb qui no manté cap tipus de vinculació, tal i com s’ha posat en relleu en els antecedents d’aquesta consulta.<br />
<br />
En aquest sentit, el contracte de préstec sobre el que es consulta estableix un període de carència en el meritament dels mateixos fins al moment en que el préstec es converteixi en participacions socials. Per tant, entén el Consultant que els interessos estipulats al contracte de préstec que siguin objecte de capitalització constituirien la remuneració per la cessió de capitals propis, havent-se d’imputar en l’exercici en que es produeixi la pròpia capitalització.<br />
<br />
<u>3.2 Aproximació a l’operació plantejada – Conversió en participacions com mecanisme de compensació de crèdits.</u><br />
<br />
A diferència del que succeeix amb legislacions properes a l’andorrana, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020" rel="external">Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i responsabilitat limitada</a> (en endavant LSASL), en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020#Article_67" rel="external">article 67</a>, no estableix de forma específica les diferents operacions que poden donar lloc a una ampliació de capital. Per la seva banda, l’esmentada llei en el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020#Article_17" rel="external">article 17</a>, a l’hora de desenvolupar les aportacions societàries, es limita a establir que “les aportacions, que poden ser dineràries o no dineràries, són la contrapartida que ha de desemborsar qui subscriu accions o participacions i han de tenir per objecte béns o drets susceptibles de valoració econòmica, exclosos el treball i els serveis”.<br />
<br />
En aquest sentit, resulta rellevant determinar si la compensació de préstecs objecte de la present consulta revesteix, des d’una òptica tributària, la figura d’aportació dinerària o no dinerària, als efectes de determinar el seu tractament a efectes de l’IRPF del Consultant.<br />
<br />
Si bé aquesta qüestió no ha estat desenvolupada per les autoritats andorranes en matèria administrativa, aquesta qüestió ha estat tractada per les autoritats administratives de països veïns amb legislacions similars a l’actualment aplicable al Principat d’Andorra. Per aquest motiu, atenent la voluntat del legislador andorrà anunciada a l’exposició de motius tant de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021" rel="external">Llei de bases de l’ordenament tributari</a>, com de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’IRPF</a>, de desenvolupar un marc tributari homologables amb els països de l’entorn, és important analitzar el tractament que donen els països de l’entorn com és el cas d’Espanya a operacions de la mateixa naturalesa.<br />
<br />
A tal efecte, és rellevant citar la Consulta Vinculant nº0296-98, del 25 de febrer, resolta per la Dirección General Tributaria d’Espanya (en endavant DGT) on, en relació a la conversió d’obligacions convertibles en accions emeses per una societat cotitzada, la DGT indicà que no es pot considerar que s’estigui davant d’una aportació no dinerària. Concretament, la DGT manifestà que “[...] lo primero que debe valorarse es si la operación de conversión de obligaciones en acciones constituye una aportación no dinerària.<br />
<br />
Pues bien, la aportación es la prestación a la que está obligada la persona que suscribe las acciones, pudiendo efectuar la misma mediante aportacions dinerarias (articulo 154 TRLSA), aportacions no dinerarias (articulo 155 TRLSA) y por compensación de créditos (articulo 156 TRLSA), constituyendo la conversión de obligaciones en acciones una modalidad del aumento por compensación de créditos, de manera tal que la conversión de obligaciones en acciones no constituye una aportación no dinerària.<br />
<br />
La misma conclusión podemos extraer del artículo 168 del Reglamento del Registro Mercantil, el cual distingue entre aportacions dinerarias (apartado 1), aportacions no dinerarias (apartado 2) y compensación de créditos (apartado 3), como formes o clases diferentes de contravalor del aumento del capital social. Es cierto que el articulo 39.2 del TRLSA califica como aportación no dineraria la que consiste en un derecho de Crédito, y sin perjuicio de la congruència, según los casos, de tales aportacions para ser objeto de aplicación del régimen jurídico del articulo 108 de la Ley 43/1.995, debe observarse que se trata de un supuesto de hecho diferente al que contempla la consulta, lo que se deduce con toda claridad de la obligación que dicho precepto impone al aportante de responder de la legitimidad del Crédito y de la solvència del deudor, obligación ésta que carece de sentido en el supuesto de conversión de obligaciones en acciones.<br />
<br />
En el aumento de capital por conversión de obligaciones en acciones, los obligacionistes tienen derecho a adquirir la cualidad de socio por su sola voluntad, de acuerdo con lo previsto en el articulo 294 del TRLSA, y no a través de la aportación de un derecho de Crédito sinó del ejercicio de un derecho que nace en el mismo momento de la suscripción de las obligaciones convertibles, constituyendo el contravalor del correspondiente aumento de capital la prestación realitzada con ocasión de la suscripción de las referides obligaciones convertibles”.<br />
<br />
En un sentit similar es va pronunciar de DGT en la seva consulta vinculant número V1133-12, de 25 de maig, on assenyalà que “cabe recordar que la aportación es la prestación a la que está obligada la persona o entidad que suscribe acciones en un aumento de capital de una entidad, pudiendo efectuarse mediante aportacions dinerarias, aportacions no dinerarias por compensación de creditos, por conversión de obligaciones y con cargo a reserves, según establecen, respectivamente, los artículos 299, 300, 301, 302 y 303 del Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio (BOE de 3 de julio), por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital. La operación respecto de la cual se aporta el préstamo otorgado por la entidad I a favor de la entidad D, con el consiguiente aumento de capital de ésta para compensar el crédito no constituye una aportación no dinerària en sentido estricto y, por tanto, tampoco tendria la consideración de aportación no dinerària especial a efectos de lo dispuesto en el articulo 94.1 del TRLIS”.<br />
<br />
D’acord amb els pronunciament anteriors, la DGT estipula que en el cas d’una conversió d’obligacions en accions, els obligacionistes tenen el dret a adquirir la qualitat de socis mitjançant l’exercici d’un dret que neix en el mateix moment en que es subscriuen les obligacions convertibles. Aquest fet, conclou la DGT, no pot constituir una aportació no dinerària.<br />
<br />
Per altra banda, la DGT manifesta que per a tractar l’aportació d’un dret de crèdit com a una aportació no dinerària, l’aportant d’aquest dret hauria de respondre de la legitimitat del crèdit i la solvència del deutor, qüestió que no revesteix sentit en operacions com la plantejada.<br />
<br />
Observem doncs, d’acord als pronunciaments anteriors referenciats atenent a l’absència de pronunciaments per part de les autoritats administratives andorranes en supòsits com el plantejat, que la legislació espanyola i els pronunciaments de les autoritats tributàries que desenvolupen el seu contingut fan una clara diferenciació entre les aportacions no dineràries i les conversions de drets.<br />
<br />
En línia amb l’anterior i guardant especial similitud amb el supòsit respecte del que es consulta, és rellevant atendre al criteri manifestat per la DGT en la Consulta Vinculant V1824-19, de 15 de juliol on, en relació a una ampliació de capital per compensació d’un dret de crèdit ostentat contra la pròpia societat que amplia capital, aquest organisme manifestà que “[...] Por lo que respecta a la segunda operación consultada, a efectos de la tributación en el socio persona física al que afecta una ampliación de capital por compensación de créditos, considerando que <u>el crédito objeto de compensación es un determinado saldo monetario</u>, debe tenerse en cuenta que la compensación de dicho Crédito como contrapartida de una ampliación de capital es equivalente a la aportación dineraria del saldo correspondiente a dicho crédito, por lo que <u>dicha compensación no genera rendimientos a integrar en el socio, atribuyéndose a efectos de futuras transmisiones como valor de adquisición de las acciones o participacions sociales recibidas, el importe del crédito compensado.</u><br />
<br />
Prenent en consideració l’anterior, convé atendre al que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">article 26.1 de la Llei de l’IRPF</a>, on s’estableix que “en les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició: a) L’import real satisfet en l’adquisició. b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió. c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles”.<br />
<br />
<u>3.3 Adquisició de participacions socials de la Societat – Condicions especials derivades d’una revalorització voluntària d’actius</u><br />
<br />
Tal i com s’ha exposat als antecedents de la present consulta, els contractes com el formalitzat pel Consultant són relativament freqüents entre start-ups i els primers inversors i/o tercers finançadors.<br />
<br />
Sota aquesta tipologia de relacions comercials, la conversió del dret de crèdit en participacions socials es realitza en el marc d’una ronda d’inversió materialitzada mitjançant una ampliació de capital. En aquest sentit, el Consultant adquirirà participacions socials per l’import del nominal del préstec, sense necessitat de satisfer determinats imports als que hauran de fer front tercers inversors ordinaris (efecte descompte). És a dir, els inversors ordinaris que assisteixin a l’ampliació de capital satisfaran un import superior per cada participació que el que satisfarà el Consultant en virtut del contracte formalitzat.<br />
<br />
En aquest sentit, les especials condicions dels contractes de préstec com respecte del que es consulta comporta, en seu de la societat prestatària, el registre comptable d’una revalorització del seu immobilitzat intangible com a contrapartida de la diferència entre el valor del nominal de préstec i el valor de les participacions adquirides en el moment de la conversió en capital (prima d’emissió no satisfeta derivada de l’aflorament d’un intangible representatiu de la valoració que donen els inversors a la Societat (valor pre-money).<br />
<br />
Per tant, les condicions sota les que el Consultant adquireix les participacions de la Societat deriven directament d’una revalorització voluntària d’un actiu de la Societat.<br />
<br />
L’ordenament tributari andorrà preveu l’efecte de les revaloracions a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’IS</a>, disposant al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_56" rel="external">article 56</a> que “les revaloracions comptables no tenen efectes fiscals independentment de la data en què s’hagin dut o es varen dur a terme. [...]. Les revaloritzacions comptables realitzades pels obligats tributaris, s’han d’ajustar de la base de tributació d’acord amb l’establert en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei</a>”.<br />
<br />
En virtut de tot l’exposat al llarg de la present consulta, entén el Consultant que, en el cas consultat, la conversió del crèdit concedit a la Societat no generarà cap tipus de rendiment del capital mobiliari en seu del Consultant, més enllà dels interessos meritats des de la seva constitució fins a la data de conversió del mateix en participacions socials de la Societat. Fruït de l’anterior, entén el Consultant que el valor d’adquisició de les participacions socials a efectes de futures transmissions de les participacions rebudes serà l’import del préstec concedit, juntament amb els interessos meritats.<br />
<br />
A mode de resum, les conclusions assolides deriven de les següents premisses:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>La conversió formalitzada contractualment com una compensació de deutes configura l’ampliació de capital subscrita com dinerària.<br />
La diferència entre l’import del préstec concedit i l’import a escripturar de les participacions socials adquirides deriven d’una revalorització voluntària d’actius de la Societat, sense impacte fiscal</div><br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal del Consultant al respecte, a continuació es detallen les qüestions plantejades genèricament a l’inici de la consulta així com la seva interpretació d’acord amb els criteris exposats al llarg de la mateixa, els quals consultem sobre la seva confirmació en relació a l’IRPF:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Confirmació que la remuneració per cessió de capitats propis i per tant la renda a integrar a la base imposable de l’IRPF del Consultant com a rendiments del capital mobiliari estarà conformada pels interessos exigibles en el moment de procedir a l’ampliació de capital per compensació de crèdits.<br />
Confirmació que en cap cas no es deriva cap renda ni alteració patrimonial a integrar a l’IRPF del consultant per motiu de l’ampliació de capital per compensació de crèdits realitzada per la societat espanyola.</div><br />
<br />
Confirmació que les participacions rebudes tindran com a valor d’adquisició el nominal del préstec que el Consultant ha concedit a la societat espanyola, addicionant els corresponents interessos meritats fins el moment<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la qüestió sobre la tributació dels interessos derivats del préstec amb la societat, per qualificar aquesta renda a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_22" rel="external">article 22.2</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 22. <em>Rendes íntegres del capital mobiliari</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració de ‘rendes íntegres procedents del capital mobiliari’ les següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
La mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei</a>, sobre la imputació de rendes de capital, a l’[https://leslleis.com/L2014005#Article_42||article 42.1.a], estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 42. <u>Imputació de rendes</u></strong><br />
<br />
1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les rendes del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, la renda en concepte d’interessos obtinguts pel consultant que actua com a prestador tindrà la consideració de capital mobiliari. Així mateix, tenint en compte que el contracte del préstec es materialitza l’any 2023 i que, segons la informació facilitada, els interessos són exigibles en data 31 de desembre o en la data de conversió, l’import dels interessos meritats des de la data en què es va portar a terme el contracte i la data de conversió s’haurà d’imputar en el moment en què sigui exigible, és a dir, en la data de conversió. A l’hora de calcular la renda de capital es prendrà com a referència el tipus d’interès pactat per ambdós parts.<br />
<br />
Atès que el deutor del préstec és la mateixa societat que amplia el capital i que el pagament del preu de les accions subscrites s’efectua mitjançant la compensació d’aquest crèdit, a efectes fiscals aquesta operació tindrà la consideració d’aportació dinerària. Consegüentment, aquesta operació no generarà una alteració patrimonial en el consultant, sempre que en el moment de la conversió el valor del préstec sigui equivalent al valor de les participacions rebudes. Quan no es compleixi aquesta equivalència, el guany o la pèrdua de capital derivada d’aquesta operativa es computa i tributa d’acord amb les normes generals previstes a la Secció cinquena. Determinació dels guanys i pèrdues de capital.<br />
<br />
Altrament, per determinar el guany que es pugui esdevenir en una futura transmissió de les participacions rebudes pel consultant, s’ha de considerar el que disposa la norma, als articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_25" rel="external">25.1.a</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_26" rel="external">26.1</a>, en relació amb el còmput de l’import dels guanys o pèrdues de capital i sobre els conceptes que formen part del valor d’adquisició en les transmissions oneroses:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 25. <em>Còmput</em></strong><br />
<br />
1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials.</div><br />
<br />
[…]<br />
<br />
<strong>Article 26. <em>Transmissions a títol onerós</em></strong><br />
<br />
1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) L’import real satisfet en l’adquisició.<br />
b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.<br />
c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, el guany de capital es determinarà per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió de les participacions. Segons la informació proporcionada, en cas de conversió del préstec en capital social els interessos es capitalitzaran juntament amb el capital. Per tant, en el cas d’una eventual transmissió d’aquestes participacions, els interessos meritats des de la data en què es va porta a terme el contracte i la data de conversió formaran part del valor d’adquisició<br />
<br />
<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-04-30T10:47:58+00:00</published>
    <updated>2024-04-30T10:47:58+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D665"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D665</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=664" data-type="trackeritem" data-object="664">CV0295-2023 Consulta vinculant a tributs, del 18 de desembre del 2023, en relació amb la consideració d’operació no subjecta a l’impost per la transmissió d’una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional </a><br />Data document:: 18/12/2023<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_operaci_no_subjecta_a_l_impost_per_la_transmissi_d_una_unitat_econ_mica_aut_noma_capa_de_desenvolupar_una_activitat_empresarial_o_professional_pels_seus_propis_mitjans.">Consulta vinculant en relació amb la consideració d’operació no subjecta a l’impost per la transmissió d’una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis&nbsp;mitjans.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_d_operaci_no_subjecta_a_l_impost_per_la_transmissi_d_una_unitat_econ_mica_aut_noma_capa_de_desenvolupar_una_activitat_empresarial_o_professional_pels_seus_propis_mitjans." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable397-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable397">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0295-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">18/12/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta vinculant – Consideració d’unitat autònoma als efectes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.1 de la Llei de l’ IGI</a>.<br />
<br />
La Sra. A, en nom i representació del consell d’Administració de la societat andorrana X;<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament</a> de desenvolupament de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables al règim de tributació de l’Impost General Indirecte, en quant a la operació que es descriu a continuació a partir de l’exercici 2024.<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova al Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, es manifesta expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Decret legislatiu del 05-06-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte</a> (“LIGI”).</div><br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat X és una societat anònima unipersonal andorrana.<br />
<br />
Actualment, es tracta d’una entitat mercantil de dret privat. La societat està íntegrament participada per l’entitat B, que és el soci únic i fundador.<br />
<br />
Tanmateix, la societat X és titular d’un comerç.<br />
<br />
En relació a la constitució de la societat X, l’entitat B va realitzar diverses aportacions no dineràries d’actius a la consultant, que entre d’altres es va incloure els edificis on s’ubiquen les instal·lacions.<br />
<br />
En aquest sentit, per dites aportacions no dineràries l’entitat B va procedir a liquidar el corresponent Impost sobre transmissions patrimonials, en el moment de l’aportació no dinerària. Concretament, en la constitució es van aportar, entre d’altres, varis immobles i un giny mecànic.<br />
<br />
Totes les aportacions es van realitzar amb l’objectiu de dotar a la societat X dels actius necessaris per a l’explotació, com a forma de gestió indirecta dels béns de l’entitat B que, en aquests cas, eren considerats una branca de negoci independent del patrimoni de l’entitat B. Ara bé, en última instància l’entitat B sempre seguiria sent el propietari dels mateixos, i per tant, sempre ha conservat el control efectiu de la societat consultant, ostentant el 100% de les participacions de la societat X.<br />
<br />
Els treballs de manteniment del giny mecànic van ser contractats a altres societats andorranes.<br />
<br />
La resta de despeses de funcionament, destacant el consum d’energia elèctrica i les assegurances, també han estat sempre contractades directament per la societat X.<br />
<br />
En relació amb les despeses de personal, han estat inexistents durant la major part de la vida de l’empresa atès que tant la comercialització com el manteniment del giny havien estat subcontractats a una societat andorrana. Les tasques de gestió, comptabilitat i gerència han estat assumides per l’entitat B a canvi d’uns honoraris que factura a la societat X.<br />
<br />
L’entitat B pretén recuperar els béns aportats en el seu moment a la societat consultant, perquè tornin a formar part del patrimoni de l’entitat B. A tals efectes, es pretén dissoldre la societat consultant i procedir a la corresponent devolució d’actius al soci únic de la consultant.<br />
<br />
Considerant l’exposat anteriorment, sorgeix el dubte sobre la subjecció o no a l’IGI de la devolució dels actius a l’entitat B per la dissolució de la societat X, i concretament sobre l’ encaix o no dins l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.1 de la Llei de l’IGI</a>, per poder-se considerar una branca d’ activitat autònoma.|||CFL)}<br />
<br />
ANTECEDENTS APLICABLES<br />
<br />
En quant a l’impost general indirecte, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6 de la Llei de l’impost, de 21 de juny, en el seu apartat 1</a>, estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“No es troben subjectes a aquest impost les operacions següents:<br />
<br />
1. La transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.<br />
<br />
Queden excloses de la no subjecció a què es refereix el paràgraf anterior, excepte quan es tracti de transmissions mortis causa, les transmissions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les realitzades per qui té la condició d’empresari o professional per dedicar-se a l’arrendament d’immobles.<br />
b) Les efectuades per qui té la condició d’empresari o professional exclusivament per a la realització ocasional de les operacions de promoció, urbanització, construcció o rehabilitació d’edificacions amb caràcter ocasional que siguin objecte de transmissió.</div><br />
<br />
A aquests efectes, es considera com a mera cessió de béns la transmissió inter vivos de béns arrendats quan no s’acompanya d’una estructura organitzativa de factors de producció materials i humans o d’un d’ells, que permet considerar que és constitutiva d’una unitat econòmica autònoma.<br />
<br />
En el cas que els béns i drets transmesos o uns part es desafectin posteriorment de les activitats econòmiques que determinen la no subjecció prevista en aquest número, la desafectació esmentada queda subjecta a l’impost en la forma establerta per a cada cas en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>.”</div><br />
<br />
Tenint en compte l’exposat, plantegem les següents qüestions sobre el tractament fiscal de l’operació descrita per la Consultant, a efectes de l’Impost General Indirecte.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tenint en compte els antecedents exposats i la definició de les operacions a realitzar-se per la societat X:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Podem entendre que els elements transmesos a l’entitat B per la dissolució de la societat X, constitueixen una unitat econòmica autònoma, als efectes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">apartat primer de l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, i que per tant, l’operació projectada no estaria subjecte a l’impost?</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a la qüestió sobre la possibilitat que l’operació que farà la consultant es tracti d’una operació no subjecta a l’efecte de l’impost general indirecte, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_4" rel="external">article 4</a>, quant al fet generador de l’impost, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_5" rel="external">article 5 de la mateixa Llei</a> estableix la consideració d’activitat econòmica i d’empresari o professional a l’efecte de l’impost; concretament, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 5.<em>Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional</em></strong><br />
<br />
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.<br />
<br />
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.<br />
<br />
2. A l’efecte d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei</a>, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.<br />
<br />
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.<br />
<br />
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.<br />
<br />
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.<br />
<br />
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.<br />
<br />
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A" rel="external">reglamentàriament</a>.”</div><br />
<br />
La mateixa norma preveu una sèrie d’operacions que no es troben subjectes a l’impost; concretament, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_6" rel="external">article 6.1</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 6. <em>Operacions no subjectes</em></strong><br />
<br />
No es troben subjectes a aquest impost les operacions següents:<br />
<br />
1. La transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.<br />
<br />
Queden excloses de la no subjecció a què es refereix el paràgraf anterior, excepte quan es tracti de transmissions mortis causa, les transmissions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Les realitzades per qui té la condició d’empresari o professional per dedicar-se a l’arrendament d’immobles.<br />
b) Les efectuades per qui té la condició d’empresari o professional exclusivament per a la realització ocasional de les operacions de promoció, urbanització, construcció o rehabilitació d’edificacions amb caràcter ocasional que siguin objecte de transmissió.</div><br />
<br />
A aquests efectes, es considera com a mera cessió de béns la transmissió inter vivos de béns arrendats quan no s’acompanya d’una estructura organitzativa de factors de producció materials i humans o d’un d’ells, que permet considerar que és constitutiva d’una unitat econòmica autònoma.<br />
<br />
En el cas que els béns i drets transmesos o una part es desafectin posteriorment de les activitats econòmiques que determinen la no subjecció prevista en aquest número, la desafectació esmentada queda subjecta a l’impost en la forma establerta per a cada cas en aquesta Llei.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, per determinar si la devolució d’actius que vol portar a terme la societat consultant seria una operació subjecta o no, s’haurà de valorar si els elements que són objecte de transmissió constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans. En relació amb aquesta consideració, en la consulta es manifesta que la consultant no disposa de personal propi, ja que aquest servei ha estat subcontractat a una altra empresa. Pel que fa a la gestió, comptabilitat i gerència de l’activitat econòmica de la consultant, aquestes funcions també han estat assumides per una altra entitat. Tenint en compte aquesta informació i que de la consulta no se’n desprenen altres elements que puguin formar un conjunt amb capacitat de funcionar pels seus propis mitjans, en la mesura que la consultant tingui la consideració d’empresària i els elements objecte de transmissió estigui afectes a la seva activitat empresarial, la devolució d’actius estarà subjecta a l’impost general indirecte.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-04-30T09:51:18+00:00</published>
    <updated>2024-04-30T09:51:18+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D664"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D664</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=662" data-type="trackeritem" data-object="662">CV0294-2023 Consulta vinculant a tributs, del 18 de desembre del 2023, en relació amb el tipus de gravamen aplicable als serveis de psicopedagogia</a><br />Data document:: 18/12/2023<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_als_serveis_de_psicopedagogia.">Consulta vinculant en relació amb el tipus de gravamen aplicable als serveis de&nbsp;psicopedagogia.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_el_tipus_de_gravamen_aplicable_als_serveis_de_psicopedagogia." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable398-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable398">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0294-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">18/12/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
La Sra. A, en nom i representació de la societat X,<br />
<br />
EXPOSA:<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament</a> de desenvolupament de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables a les operacions, la naturalesa de les quals es detallen en l’escrit de la consulta, realitzades a partir de l’exercici 2024 en endavant.<br />
<br />
MANIFESTACIONS PRÈVIES<br />
<br />
D’acord amb els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs</a>, es manifesta expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</a>.</div><br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La consultant, és una persona jurídica que inclou dins del seu objecte social les activitats de centre de pedagogia, de logopèdia, de psicopedagogia, de psicologia, de psicoteràpia, de neuropsicologia, de psiquiatria i neuropediatria. Acadèmia de repàs, suport, seguiment i assessorament de les dificultats de l’aprenentatge.<br />
<br />
Per tal de desenvolupar la seva activitat compta amb un centre de pedagogia i logopèdia i com a tal, en el marc de l’Impost General Indirecte, realitza les següents operacions subjectes:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Serveis de repàs sobre matèries reglades diverses com poden ser les matemàtiques destinades a joves amb diagnòstic del neuro-desenvolupament dintre dels quals estan el trastorn de l’aprenentatge, com per exemple: la dislèxia discalculia, TDA o altres com trastorn de l’espectre autista, etc.<br />
Serveis de logopèdia mitjançant professionals de la salut convencionats amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.</div><br />
<br />
D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">article 57 de la Llei de l’Impost general indirecte</a> “el tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”<br />
<br />
D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59 de la mateixa Llei</a>, determinades operacions subjectes poden anar al tipus súper-reduït del 0%.<br />
<br />
Conforme a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59.2 de LIGI</a>, “s’entendran l’assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment. A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l’ordenament jurídic o reconeguts per l’Administració general.”<br />
<br />
Conforme a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59.4 de LIGI</a>, “l’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau, i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats. El tipus superreduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats, o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.”<br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, en el cas particular de la consultant, ens podem trobar 3 supòsits:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Serveis de logopèdia duts a terme per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.<br />
Avaluació i diagnòstic, en aquest cas no tenim dubte del tipus impositiu.<br />
Serveis de reforç escolar aplicant tècniques per tal d’ajudar, d’una manera personalitzada, a aquells estudiants que presenten dificultats a l’aprenentatge i s’imparteixen serveis de reeducació sobre matèries reglades. En aquest sentit, val a dir que no es tracta de classes de repàs i suport escolar “tradicionals” doncs s’apliquen tècniques per mirar de compensar dificultats especifiques de l’aprenentatge derivades de diversos trastorns del neuro-desenvolupament i que impacten en els aprenentatges de matèries escolars concretes.</div><br />
<br />
És en aquest tercer supòsit, on sorgeix el dubte sobre quin tipus impositiu s’hauria de repercutir a l’hora de facturar els serveis ja que la part formativa i la part facultativa estan tant estretament vinculades que costa fer-ne una diferenciació.|||CFL)}<br />
<br />
ANTECEDENTS APLICABLES<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">article 57 de la Llei</a> estableix que el tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59 de la Llei</a> estableix que s’aplica el tipus de gravamen superreduït, a “l’assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment.<br />
<br />
A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l’ordenament jurídic o reconeguts per l’Administració general.”<br />
<br />
De la transcripció de l’article anterior es desprèn que els serveis de logopèdia es facturaran al tipus superreduït sempre i quan el facultatiu estigui convencionat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59 de la Llei</a> estableix que s’aplica el tipus de gravamen superreduït a “l’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau, i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats.<br />
<br />
El tipus reduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats, o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.”<br />
<br />
De la transcripció de l’article anterior es desprèn que els serveis de repàs per nens amb discapacitats cognitives estarien dins el tipus superreduït donat el fet de que s’inclourien dins de la formació.<br />
<br />
En el tercer supòsit de la descripció dels fets parlem de la psicopedagogia, en aquests casos en concret la feina a fer es el repàs de les matèries on s’ajuda als nens amb dificultats cognitives a superar les matèries on tenen els problemes però emprant a vegades el servei de psicologia dins de les matèries, per tal de que el nen/a arribi a poder acabar el curs sense que sigui un trauma.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tenint en compte les circumstàncies exposades:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>És vàlid considerar que el treball de psicopedagogia es pot incloure dins dels serveis de reeducació sobre matèries reglades utilitzant mètodes de psicologia i tributaria a un tipus superreduït del 0% segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59.4. de la Llei</a> ?<br />
En cas de resposta negativa, quin tipus impositiu seria aplicable ?</div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a la vostra consulta tributària relacionada amb el tipus de gravamen aplicable als serveis de pedagogia prestats per la consultant, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_57" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 57</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 57.<em>Tipus de gravamen general</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”</div><br />
<br />
La mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59</a>, preveu una sèrie d’operacions a les quals s’aplica el tipus de gravamen superreduït del 0%. Concretament, l’apartat 2 d’aquest article estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 59. <em>Tipus de gravamen superreduït</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen superreduït és del 0% i s’aplica només a les operacions següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
2. L’assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment.<br />
<br />
A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l’ordenament jurídic o reconeguts per l’Administració general.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Aquest article condiciona l’aplicació del tipus superreduït al compliment dels següents requisits: que el prestador del servei sigui un professional de la salut reconegut com a tal en l’ordenament jurídic o per l’Administració general, que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment, per la CASS.<br />
<br />
D’altra banda, en relació amb l’aplicació del tipus de gravamen general superreduït del 0% en les formacions, el mateix article, en l’apartat 4, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 59. <em>Tipus de gravamen superreduït</em></strong><br />
<br />
El tipus de gravamen superreduït és del 0% i s’aplica només a les operacions següents:<br />
<br />
[…]<br />
<br />
4. L’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau, i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats.<br />
<br />
El tipus superreduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats, o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
Així mateix, els requisits de les entitats privades autoritzades en matèria d’educació i ensenyament superior estan desenvolupats a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20140702A#Article_18" rel="external">article 18 del Decret del 2-7-2014 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost general indirecte</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 18. <em>Autoritzacions en matèria d’educació i ensenyament superior</em></strong><br />
<br />
Tenen la consideració d’entitats privades autoritzades, a les quals es refereix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_59" rel="external">article 59, apartat 4, de la Llei de l’impost</a>, els centres educatius o d’ensenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matèries.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, s’aplicarà el tipus de gravamen superreduït del 0% a les formacions ofertes per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats sempre que la matèria impartida s’inclogui en algun pla d’estudis del sistema educatiu, tot d’acord amb allò que consideri el Ministeri d’Educació.<br />
<br />
En la mesura que no es compleixen els requisits esmentats relacionats amb els serveis prestats per un professional de la salut reconegut com a tal i amb els serveis de formació, als serveis de psicopedagogia prestats per la societat consultant serà aplicable el tipus de gravamen general del 4,5%.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-04-26T11:03:28+00:00</published>
    <updated>2024-04-26T11:03:28+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D662"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D662</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=661" data-type="trackeritem" data-object="661">CV0293-2023 Consulta vinculant a tributs, del 18/12/2023, en relació amb la modificació de la base de tributació per crèdits corresponents a les quotes repercutides per operacions gravades que siguin totalment o parcialment incobrables.</a><br />Data document:: 18/12/2023<br />Impostos relacionats:: IGI<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_modificaci_de_la_base_de_tributaci_per_cr_dits_corresponents_a_les_quotes_repercutides_per_operacions_gravades_que_siguin_totalment_o_parcialment_incobrables.">Consulta vinculant en relació amb la modificació de la base de tributació per crèdits corresponents a les quotes repercutides per operacions gravades que siguin totalment o parcialment&nbsp;incobrables.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_modificaci_de_la_base_de_tributaci_per_cr_dits_corresponents_a_les_quotes_repercutides_per_operacions_gravades_que_siguin_totalment_o_parcialment_incobrables." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable399-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable399">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0293-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">18/12/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
La Societat X, degudament representada per la Sra. A,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposen l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’ Octubre de 2014</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament, de l’11 de febrer del 2015</a>, d’aplicació dels tributs, interessa formular la següent Consulta Tributària, als efectes de la qual seran aplicables a la declaració del quart trimestre del 2023:<br />
<br />
ANTECEDENTS I CIRCUMSTANCIES DETALLADES DEL CAS<br />
<br />
La societat X ha emès una factura, subjecte a un impost general indirecte d’un 4,5%, la qual avui està impagada.<br />
<br />
Té previst iniciar un procediment judicial en reclamació de pagament de dita factura i té previst, sol·licitar amb anterioritat, unes diligències preliminars de conformitat amb els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022#Article_64" rel="external">articles 64 i següents de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del Codi de Procediment Civil</a>.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_49" rel="external">article 49.3 a) de la Llei 11/2012, del 21 de juny de l’impost general indirecte</a>, preveu el següent: (...) La base de tributació també es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables. (...) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.”<br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA|||CFL)}<br />
<br />
Es manifesta expressament que, al moment de presentació de la present consulta, la societat X, no té coneixement de que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui al cas aquí plantejat<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència amb la vostra consulta tributària relacionada amb la possibilitat de modificar la base de tributació d’una operació subjecta a l’impost general, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2012011#Article_49" rel="external">Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 49, a l’apartat 3</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 49. <em>Modificació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
3. La base de tributació també es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) A aquest efecte, un crèdit es considera totalment o parcial incobrable quan reuneix alguna de les condicions següents:<br />
- Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.<br />
- Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.<br />
- Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.<br />
- Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, la base de tributació es podrà modificar sempre que es compleixi una de les condicions mencionades a l’apartat 3.a. Segons la informació proporcionada, la consultant té la intenció d’iniciar unes diligències preliminars conforme el que preveu la normativa civil aplicable. Tenint en compte l’estadi en què es troba aquesta reclamació i que les diligencies preliminars, que encara no s’han iniciat, són un procediment que es duu a terme en una fase prèvia per iniciar els tràmits legals per a la reclamació judicial, en el cas exposat no es compliria la condició per modificar la base de tributació de l’impost<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-04-24T10:21:58+00:00</published>
    <updated>2024-04-24T10:21:58+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D661"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D661</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=660" data-type="trackeritem" data-object="660">CV0292-2023 Consulta vinculant a tributs, del 18 de desembre del 2023, en relació amb la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors  Consulta vinculant en relació amb la deducció de les </a><br />Data document:: 18/12/2023<br />Impostos relacionats:: Impost Societats<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_deducci_de_les_p_rdues_per_deterioraci_dels_cr_dits_derivades_de_les_possibles_insolv_ncies_dels_deutors.">Consulta vinculant en relació amb la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels&nbsp;deutors.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_deducci_de_les_p_rdues_per_deterioraci_dels_cr_dits_derivades_de_les_possibles_insolv_ncies_dels_deutors." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable400-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable400">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0292-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">18/12/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
La Societat X, degudament representada per la Sra. A,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposen l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’ Octubre de 2014</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament, de l’11 de febrer del 2015, d’aplicació dels tributs</a>, interessa formular la següent Consulta Tributària, als efectes de la qual seran aplicables en el càlcul de l’IS de l’exercici 2023:<br />
<br />
ANTECEDENTS I CIRCUMSTANCIES DETALLADES DEL CAS<br />
<br />
La societat X ha emès una factura la qual avui està impagada, a la qual es procedirà a la corresponent provisió comptable.<br />
<br />
Té previst iniciar un procediment judicial en reclamació de pagament de dita factura i té previst sol·licitar amb anterioritat, unes diligències preliminars de conformitat amb els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022#Article_64" rel="external">articles 64 i següents de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del Codi de Procediment Civil</a>.<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11 apartats 1 i 2.d) de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a> preveuen el següent: “(...) 1. Són deduïbles fiscalment les pèrdues per deterioració de valor que preveu la normativa comptable amb les condicions assenyalades, en el seu cas, en el punts següents d’aquest article. 2. Les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, quan en el moment de la meritació de l’impost es doni alguna de les circumstàncies següents: (...) d) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.”<br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA<br />
<br />
Es manifesta expressament que, al moment de presentació de la present consulta, la societat X, no té coneixement de que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui al cas aquí plantejat.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Agrairem la vostra confirmació que:<br />
<br />
La sol·licitud d’unes diligències preliminars de conformitat amb els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022#Article_64" rel="external">articles 64 i següents de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del Codi de Procediment Civil</a>, prèviament a la presentació d’una demanda judicial en reclamació del pagament de la factura abans esmentada, permet la deducció fiscal de la corresponent dotació comptable a resultes de l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11 apartats 1 i 2. d) de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, tot i que no s’hagi presentat la demanda judicial abans esmentada.<br />
<br />
SOLICITA:<br />
<br />
Que, es tingui per presentada aquesta consulta i, previs els tràmits oportuns, procedeixi a la resolució de la mateixa i a la seva posterior notificació a la direcció indicada a l’encapçalament<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En referència a la vostra consulta tributària relacionada amb la possibilitat de de<br />
duir una pèrdua per deterioració dels crèdits derivada de les possibles insolvències dels deutors, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_9" rel="external">’article 9.3</a>, sobre la determinació de la base de tributació en el mètode de determinació directa, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 9. <em>Concepte i determinació de la base de tributació</em></strong><br />
<br />
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007030" rel="external">Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris</a> i el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/A20220330A" rel="external">Pla general de comptabilitat</a>, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#C4" rel="external">capítol IV d’aquesta Llei</a>, sense perjudici del que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_26" rel="external">article 26</a>.”</div><br />
<br />
Altrament, sobre la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, la mateixa Llei a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">article 11</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 11. <em>Correccions de valor: pèrdues per deterioració del valor dels elements patrimonials</em></strong><br />
<br />
1. Són deduïbles fiscalment les pèrdues per deterioració de valor que preveu la normativa comptable amb les condicions assenyalades, en el seu cas, en el punts següents d’aquest article.<br />
<br />
 2. Les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, quan en el moment de la meritació de l’impost es doni alguna de les circumstàncies següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.<br />
b) Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.<br />
c) Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.<br />
d) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.</div><br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors degudament comptabilitzades seran fiscalment deduïbles sempre que es compleixin alguns dels requisits previstos a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_11" rel="external">apartat 2 de l’article 11</a>. Segons la informació proporcionada, la consultant té la intenció d’iniciar unes diligències preliminars conforme el que preveu la normativa civil aplicable. Tenint en compte l’estadi en què es troba aquesta reclamació i que les diligencies preliminars, que encara no s’han iniciat, són un procediment que es duu a terme en una fase prèvia per iniciar els tràmits legals per a la reclamació judicial, en el cas exposat no es compliria la circumstància que les obligacions estiguin reclamades judicialment i, en conseqüència, aquesta pèrdua no és deduïble a l’efecte de determinar la base de tributació de l’impost sobre societats<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-04-22T08:13:48+00:00</published>
    <updated>2024-04-22T08:13:48+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D660"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D660</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=656" data-type="trackeritem" data-object="656">CV0291-2023 Consulta vinculant a tributs, del 23 de setembre del 2023, en relació a la tributació d&#039;una ampliació de capital d&#039;una societat amb un actiu composat amb més del 50% per béns immobles</a><br />Data document:: 23/09/2023<br />Impostos relacionats:: Impost Plusvàlues Immobiliàries, ITP<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_a_la_tributaci_d_una_ampliaci_de_capital_d_una_societat_amb_un_actiu_composat_amb_m_s_del_50_per_b_ns_immobles.">Consulta vinculant en relació a la tributació d'una ampliació de capital d'una societat amb un actiu composat amb més del 50% per béns&nbsp;immobles.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_a_la_tributaci_d_una_ampliaci_de_capital_d_una_societat_amb_un_actiu_composat_amb_m_s_del_50_per_b_ns_immobles." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable401-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable401">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">	CV0291-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">	23/09/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""> §  Decret legislatiu del 26-8-2020 de publicació del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries <br /> §  Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials del 29 de desembre del 2000</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Consulta sobre la tributació aplicable a una ampliació de capital d’una societat andorrana quin actiu està composat en més d’un 50% per béns immobles.<br />
<br />
PERÍODE APLICABLE<br />
<br />
Any 2023 i següents.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE<br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries.</a><br />
<br />
<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei de l’Impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.</a><br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA<br />
<br />
El sol·licitant manifesta que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspon, plantejat en la consulta.<br />
<br />
La Sra. A, administradora única de la societat X,<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament</a> de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta, realitzades a partir de l’exercici 2023 i següents:<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat té 2 socis persones físiques, matrimoni, i cada un d’ells té una participació a la societat d’un 50%.<br />
<br />
La societat ha adquirit uns actius immobiliaris a finals de desembre del 2022 i des d’aleshores el seu actiu està compost en més d’un 50% per béns immobles.<br />
<br />
L’administradora i els socis tenen intenció de que la societat porti a terme noves inversions immobiliàries i voldrien que el finançament de les futures inversions es realitzés mitjançant una ampliació de capital de la societat que seria totalment subscrita pels socis actuals mitjançant aportacions dineràries. L’ampliació de capital es portaria a terme mitjançant l’augment del valor nominal de les participacions ja existents. Cada un dels socis desembossaria una 50% de l’import total de l’ampliació de capital i, per tant, cada un d’ells mantindria el seu percentatge actual de participació a la societat, un 50%.<br />
<br />
L’objectiu d’aquesta consulta és tenir resposta de l’Administració Tributària sobre si l’ampliació de capital mitjançant aportació dinerària sense emissió de participacions, sinó amb augment del valor nominal de les participacions ja existents, estaria o no subjecta a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries i a l’Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.|||CFL)}<br />
<br />
La societat interpreta que no estaria subjecte a cap d’aquests impostos, basant-se en el següent:<br />
<br />
La <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_3" rel="external">article 3, apartat 2, lletra a)</a> diu que;<br />
<br />
<div class='cita'>“2. Són també actes subjectes a aquesta Llei:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50 per cent de l’actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre els mateixos i que, com a resultat de la transmissió d’accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre les mateixes, l’adquirent tingui més d’una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.”</div></div><br />
<br />
Per l’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei de l’Impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_3" rel="external">article 3, apartat 2, lletra a) de la Llei</a> diu que:<br />
<br />
<div class='cita'>“2. Són també subjectes a l’impost les plusvàlues que es posin de manifest en els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre aquests mateixos béns, i que com a resultat de la transmissió d’accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes mateixes accions o participacions, l’adquirent tingui més d’una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.”</div></div><br />
<br />
En una ampliació de capital la societat consultant en la que 2 socis actuals desembossin l’import total de capital mitjançant aportacions dineràries cada un en la seva proporció de participació i l’ampliació sigui mitjançant l’augment del valor nominal de les participacions ja existents, tot de forma que cada un dels 2 socis mantingui el percentatge de participació que té a la societat, que és un 50%, no existeix transmissió de participacions de societats mercantils ni constitució o cessió de drets reals sobre les participacions. I no és com a resultat de l’operació que els socis tindran més d’un cinquena part del capital de la societat, perquè el percentatge de participació que tenien abans de l’ampliació de capital no varia.<br />
<br />
Per tant, la Consultant entén que l’operació d’ampliació de capital exposada no està subjecta a l’impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries ni a l’Impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
La Consultant sol·licita:<br />
<br />
Confirmació del que l’ampliació de capital mitjançant aportació dinerària sense emissió de participacions, sinó amb l’augment del valor nominal de les participacions ja existents, no està subjecta a l’impost sobre Transmissions Patrimonials immobiliàries ni a l’Impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.<br />
<br />
En el cas que la interpretació de l’Agència Tributària sigui diferent a la de la Consultant, exposició del motiu pel que es fa una interpretació diferent.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Pel que fa a la vostra qüestió relacionada amb l’ampliació de capital mitjançant una aportació dinerària d’una societat amb un actiu compost almenys amb el 50% per béns immobles, sobre el fet generador de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B" rel="external">Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials, del 29 de desembre del 2000</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L20001229B#Article_3" rel="external">article 3.2.a,</a> preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
2. Són també actes subjectes a aquesta Llei:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50 per cent de l’actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre els mateixos i que, com a resultat de la transmissió d’accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre les mateixes, l’adquirent tingui més d’una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.</div><br />
<br />
[…]”</div><br />
<br />
Per la seva banda, el Decret legislatiu del 26-8-2020 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, quant al fet generador, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_3" rel="external">article 3.2.a</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
2. Són també subjectes a l’impost les plusvàlues que es posin de manifest en els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre aquests mateixos béns, i que com a resultat de la transmissió d’accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes mateixes accions o participacions, l’adquirent tingui més d’una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.</div><br />
<br />
[…]”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquests preceptes, tenint en compte que les persones que efectuen l’aportació dinerària no reben a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació i que, com a conseqüència d’aquesta operació, els socis incrementen el valor de la seva participació però no el percentatge de participació en la societat, en el cas exposat no hi ha transmissió de participacions i, en conseqüència, no es produeix el fet generador dels impostos mencionats<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-02-05T15:55:09+00:00</published>
    <updated>2024-02-05T15:55:09+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D656"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D656</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=655" data-type="trackeritem" data-object="655">CV0290-2023 Consulta vinculant a tributs, del 22 de setembre del 2023, en relació amb les implicacions tributàries derivades del trasllat de la residència fiscal d&#039;una societat andorrana</a><br />Data document:: 22/09/2023<br />Impostos relacionats:: Impost Societats, IRNR, Impost Plusvàlues Immobiliàries<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_implicacions_tribut_ries_derivades_del_trasllat_de_la_resid_ncia_fiscal_d_una_societat_andorrana.">Consulta vinculant en relació amb les implicacions tributàries derivades del trasllat de la residència fiscal d'una societat&nbsp;andorrana.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_implicacions_tribut_ries_derivades_del_trasllat_de_la_resid_ncia_fiscal_d_una_societat_andorrana." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable402-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable402">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0290-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d'emissió</td>			<td style="">22/09/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">§  Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals<br />§  Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats<br />§  Decret legislatiu del 26-8-2020 de publicació del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014</a>, el Sr. A en representació de la mercantil andorrana X formula la següent Consulta Tributària els efectes de la qual seran aplicables a l’exercici 2023 i subsegüents.<br />
<br />
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present Consulta, no es té coneixement de que s’estigui tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.<br />
<br />
ANTECEDENTS:<br />
<br />
El Sr. A, és el soci únic i president del Consell d’Administració de la societat constituïda d’acord amb la normativa mercantil andorrana X (en endavant, La Consultant).<br />
<br />
Actualment els actius i passius de la societat X són:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>Dos habitatges i un terreny no arrendats.<br />
Bestretes per adquisició d’immobles.<br />
Participacions superiors al 5% en diverses societats andorranes. En tots els casos el període de tinença de la participació és superior a un any.<br />
Una cartera de valors formada per participacions en el capital d’entitats no andorranes que cotitzen en un mercat regulat així com altres productes financers.<br />
Préstecs atorgats per societats vinculades o entitats bancàries.</div><br />
<br />
Atès que el soci únic i president del Consell d’Administració és resident fiscal a Espanya, la Consultant està valorant els efectes fiscals de traslladar el seu domicili social del Principat d’Andorra a Espanya.|||CFL)}<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
CONSULTA:<br />
<br />
En cas que la Consultant traslladi la seva residència fora del Principat d’Andorra, confirmar si seria d’aplicació l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats</a> (en endavant, IS).<br />
<br />
En cas afirmatiu, confirmar si seria d’aplicació l’exempció per evitar la doble imposició econòmica de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de la Llei de l’IS</a> a les rendes integrades com a conseqüència de l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17</a> derivades de les participacions en altres entitats en les quals es compleixen els requisits establerts a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de la Llei de l’IS</a>.<br />
<br />
Confirmar si com a conseqüència del canvi de residència, els immobles de la qual és titular la Consultant quedarien subjectes a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei de l’impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
Conseqüències fiscals del trasllat de domicili pel soci únic de la Consultant.<br />
<br />
NORMATIVA APLICABLE:<br />
<br />
Respecte als efectes del trasllat del domicili social fora del Principat d’Andorra en seu de l’Impost sobre Societats, cal tenir en compte el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_7" rel="external">article 7 de la Llei de l’IS</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 7. <em>Residència fiscal i domicili fiscal</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.<br />
b) Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.<br />
c) Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.”</div></div><br />
<br />
Així doncs, caldrà que es deixin de complir els tres requisits anteriors per tal que la Consultant deixi de ser considerada resident fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
En relació al fet de que l’entitat no estigui constituïda conforme a les lleis del Principat d’Andorra, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2007020#Article_3" rel="external">article 3 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada</a> estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Nacionalitat</em></strong><br />
<br />
1. Té la nacionalitat andorrana tota societat que tingui el domicili social a Andorra i s'hagi constituït d'acord amb aquesta Llei.<br />
<br />
2. La societat només pot transferir el seu domicili social a l'estranger en cas que hi hagi un conveni internacional que ho permeti, amb el manteniment de la personalitat jurídica, o en cas de reciprocitat. En tot cas, la transferència del domicili social a l'estranger comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana.”</div><br />
<br />
Així doncs, atès que la normativa mercantil andorrana permet el trasllat de domicili social, si el trasllat es perfecciona, ja sigui perquè existeix un conveni internacional que ho permet o bé en cas de reciprocitat, la Consultant deixarà de ser considerada com una entitat constituïda conforme a les lleis del Principat d’Andorra.<br />
<br />
Addicionalment, la Consultant també deixarà de tenir el seu domicili social en territori andorrà i com s’ha exposat en els fets de la consulta en tant que el soci únic i president del Consell d’Administració és resident fiscal en territori espanyol, la seu de direcció efectiva també es trobarà situada a Espanya. Per tant, en no complir cap dels tres requisits establerts per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_7" rel="external">article 7 de la Llei de la Llei de l’IS</a>, la societat X, un cop traslladada serà gestionada des d’Espanya i deixarà de tenir la consideració de resident fiscal al Principat d’Andorra.<br />
<br />
Si la Consultant deixa de tenir la consideració de resident fiscal al Principat d’Andorra caldrà tenir en compte el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">article 39 de la Llei de l’IS</a>.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 39. <em>Període impositiu</em></strong><br />
<br />
(...)<br />
<br />
2. En tot cas, el període impositiu ha de concloure:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident fiscal en territori andorrà a l’estranger, en el moment en què el trasllat s’inscrigui al Registre de Societats.”</div></div><br />
<br />
Per altra banda, en relació als canvis de residència, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17 de la Llei de l’IS</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 17. <em>Regles de valoració: canvis de residència, transferència d’actius a establiments permanents situats a l’estranger, operacions realitzades amb o per persones o entitats residents fiscals en territoris amb una tributació substancialment inferior a la del Principat d’Andorra i quantitats subjectes a retenció</em></strong><br />
<br />
1. S’integra en la base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat i el valor comptable o fiscal, segons que correspongui, dels elements patrimonials següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Els que siguin propietat d’una entitat resident fiscal en territori del Principat d’Andorra que trasllada la seva residència fora del país, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent situat en territori del Principat de l’entitat esmentada. En aquest cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de l’entitat que transfereix la seva residència a l’estranger.<br />
b) Els que siguin propietat d’una entitat resident fiscal en territori del Principat d’Andorra que trasllada la seva seu de direcció efectiva fora del Principat i, d’acord amb un tractat internacional, pugui ser considerada resident fiscal en l’altre Estat contractant, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent de l’entitat esmentada situat en territori del Principat d’Andorra. En aquest últim cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de l’entitat que transfereix la seva seu de direcció efectiva a l’estranger.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb els articles transcrits anteriorment, la Consultant entén que perdrà la consideració de resident fiscal al Principat d’Andorra en el moment en que el trasllat de domicili sigui inscrit al Registre de Societats, i serà en aquest moment que en aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17 de la LIS</a> haurà d’integrar en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat i el valor comptable dels diferents elements patrimonials dels quals és titular.<br />
<br />
Pel que fa a les rendes integrades com a conseqüència de l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17</a> corresponents a la participació en altres societats, cal tenir en compte el que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de la Llei de l’IS</a> relatiu a l’exempció per evitar la doble imposició econòmica:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats</em></strong><br />
<br />
1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que l’entitat participada no resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40% del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entendrà complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per a evitar la doble imposició que li sigui aplicable.<br />
(...)<br />
En el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si l’entitat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.<br />
En el cas de participacions en beneficis, l’aplicació d’aquest requisit està referida al període impositiu en el qual s’obtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa, mentre que en relació amb les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat, s’exigeix el compliment del requisit en tots els períodes de tinença de la participació.<br />
(...)<br />
b) Que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital, els fons propis, el patrimoni net o els drets de vot de l’entitat resident o no-resident fiscal sigui igual o superior al 5 per cent.<br />
La participació corresponent s’ha de posseir de manera ininterrompuda durant l’any anterior al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no n’hi ha, s’ha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar aquest període. En el cas de rendes derivades de la transmissió de la participació, el termini d’un any es computa fins al moment de transmissió de la participació o liquidació de la societat. Per al còmput del termini esmentat, s’ha de tenir en compte el període en què la participació hagi estat posseïda ininterrompudament per persones vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a>.”</div></div><br />
<br />
L’article anteriorment transcrit, fa referència a les transmissions de participacions. Si bé el trasllat de la residència no implica una transmissió de la participació, d’acord amb el que preveu de forma especifica l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17 de la Llei de la LIS</a>, els efectes fiscals del trasllat són equiparables als d’una transmissió. En aquest sentit, atès que la participació directa en les societats participades per la Consultant ha estat superior al 5% i que la participació ha estat mantinguda durant més d’un any, la Consultant interpreta que l’exempció prevista a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20 de la Llei de l’IS</a> serà aplicable a les rendes integrades que derivin de la participació en el capital d’altres entitats ja que es compleixen tots els requisits previstos en l’esmentat article.<br />
<br />
En relació als immobles dels quals és titular la Consultant, i en concret a l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei de l’Impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_3" rel="external">article 3</a> de l’esmentada Llei estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Estan subjectes a aquest impost les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives “inter vivos”, de tota classe de béns immobles, així com en la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”</div><br />
<br />
Atès que a diferència de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei de l’Impost sobre Societats</a>, la normativa de l’impost sobre les Plusvàlues no preveu cap regla especifica en relació als efectes del trasllat i que el canvi de residència en si no implica una transmissió del bé immoble ja que el titular segueix sent la mateixa persona jurídica, la Consultant interpreta que en el cas objecte de consulta l’Impost sobre les Plusvàlues no seria d’aplicació.<br />
<br />
Conseqüències fiscals del trasllat de domicili pel soci únic de la Consultant.<br />
<br />
Tal i com s’ha exposat en els antecedents, el soci únic de la Consultant és no resident al Principat d’Andorra.<br />
<br />
D’acord amb els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_4" rel="external">4</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_8" rel="external">8</a> de la Llei de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals, el fet generador de l’impost és l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra per part de persones físiques i jurídiques no-residents fiscals al Principat.<br />
<br />
En relació a les transmissions de participacions efectuades per no residents, els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_14" rel="external">14.4</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_15" rel="external">15.c</a>) de la Llei de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals estableixen el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
(...)<br />
<br />
2. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà els guanys patrimonials derivats de béns mobles situats a Andorra, de valors emesos per persones o entitats residents fiscals en el territori andorrà o de drets que s’hagin de complir o s’exercitin en el territori andorrà. En concret s’inclouen en aquest apartat els guanys de capital procedents de transmissions d’accions o participacions en societats andorranes.”</div><br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 15. <em>Rendes exemptes</em></strong><br />
<br />
Estan exemptes les rendes següents:<br />
<br />
(...)<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Els guanys procedents de transmissions d’accions, de participacions o de drets en el capital d’entitats residents fiscals a Andorra, sempre que l’obligat tributari no hagi tingut una participació superior al 25 per cent del capital social o els seus drets de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.”</div></div><br />
<br />
Com a conseqüència del trasllat no es produeix cap alteració patrimonial en seu del soci únic no resident al Principat d’Andorra, doncs el seu percentatge de participació en la societat i el cost d’adquisició es mantenen, i per tant, atès que la norma no preveu cap especificitat en relació als efectes del trasllat, la Consultant entén que no és possible interpretar que del canvi de residència se’n derivi una transmissió de la participació subjecta a tributació en seu de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals.<br />
<br />
No obstant l’anterior, en cas que l’operació quedi subjecta a l’impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals, la Consultant es planteja com caldria determinar el càlcul de la base de tributació de l’impost, tant pel que fa al cost d’adquisició, considerant que el soci únic va adquirir la seva participació amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals, com al valor de la Consultant en el moment del trasllat.<br />
<br />
En virtut dels expositius anteriors, sol·licita que tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, confirmant si en el cas d’efectuar-se un trasllat de domicili de la Consultant, serien d’aplicació els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">17</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">20</a> de l’Impost sobre Societats, si l’operació estaria subjecta a l’Impost sobre les Plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries i els efectes tributaris pel soci únic no resident fiscal al Principat d’Andorra de l’esmentat trasllat<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Amb referència a la vostra qüestió relacionada amb el trasllat de la residència fiscal de la societat, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_7" rel="external">article 7.1</a>, sobre els requisits per tenir la consideració de resident fiscal en territori andorrà, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 7. <em>Residència fiscal i domicili fiscal</em></strong><br />
<br />
1. Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.<br />
b) Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.<br />
c) Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.<br />
d) Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquest precepte, perquè la societat consultant deixi de considerar-se resident fiscal a Andorra no s’hauran de donar cap de les condicions previstes en aquest article. Consegüentment, la societat perdrà la consideració de resident fiscal en territori andorrà en el moment en què no estigui constituïda conforme a les lleis del Principat i no tingui el domicili social ni la seu de direcció efectiva en territori andorrà. Sobre la condició de resident fiscal per estar constituïda conforme a les lleis del Principat d’Andorra, aquest requisit es deixarà de donar en el moment en què la consultant es doni de baixa del Registre de Societats segons els termes previstos en l’ordenament jurídic andorrà i s’inscrigui en el país de destí.<br />
<br />
D’altra banda, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_17" rel="external">article 17.1.a</a>, en relació amb les regles de valoració aplicables en els canvis de residència, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 17. <em>Regles de valoració: canvis de residència, transferència d’actius a establiments permanents situats a l’estranger, operacions realitzades amb o per persones o entitats residents fiscals en territoris amb una tributació substancialment inferior a la del Principat d’Andorra i quantitats subjectes a retenció</em></strong><br />
<br />
1. S’integra en la base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat i el valor comptable o fiscal, segons que correspongui, dels elements patrimonials següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Els que siguin propietat d’una entitat resident fiscal en territori del Principat d’Andorra que trasllada la seva residència fora del país, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent situat en territori del Principat de l’entitat esmentada. En aquest cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de l’entitat que transfereix la seva residència a l’estranger.”</div></div><br />
<br />
A més, en el cas en qüestió, convé fer ressaltar el que preveu aquesta norma, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_39" rel="external">article 39.2</a>, respecte a la conclusió del període impositiu.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 39. <em>Període impositiu</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
2. En tot cas, el període impositiu ha de concloure:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan l’entitat s’extingeixi, en el moment en què se’n produeixi la cancel·lació registral.<br />
b) Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident fiscal en territori andorrà a l’estranger, en el moment en què el trasllat s’inscrigui al Registre de Societats.”</div></div><br />
<br />
Per tant, la consultant haurà d’integrar, en la base de tributació de l’impost sobre societats corresponent al darrer període impositiu en què es compleixin els requisits per ser considerada resident fiscal en territori andorrà, la diferència entre el valor normal de mercat i el valor comptable o fiscal de les participacions que tingui en altres societats, així com la diferència entre el valor normal de mercat i el valor comptable o fiscal que es pugui esdevenir de la resta d’elements patrimonials que no estiguin afectats a un establiment permanent situat en territori andorrà. S’entén per valor normal del mercat el que s’hagi acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.<br />
<br />
Per la seva banda, quant a la possibilitat d’aplicar l’exempció per evitar la doble imposició econòmica, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_20" rel="external">article 20</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20. <em>Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats</em></strong><br />
<br />
1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que l’entitat participada no resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40% del tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entendrà complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per a evitar la doble imposició que li sigui aplicable.<br />
Si l’entitat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està l’entitat filial participada per aquesta entitat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de l’entitat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.<br />
En el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si l’entitat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_41" rel="external">article 41</a>.<br />
En el cas de participacions en beneficis, l’aplicació d’aquest requisit està referida al període impositiu en el qual s’obtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa, mentre que en relació amb les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat, s’exigeix el compliment del requisit en tots els períodes de tinença de la participació.<br />
No obstant això, en cas que aquest requisit no es compleixi en algun dels períodes de tinença de la participació, s’entendrà que les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat s’han generat de forma lineal, llevat de prova en contrari, durant el període de tinença, i podrà considerar-se exempta la part de la renda que proporcionalment es correspongui amb els exercicis en què sí que s’hagi complert el requisit esmentat.<br />
b) Que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital, els fons propis, el patrimoni net o els drets de vot de l’entitat resident o no-resident fiscal sigui igual o superior al 5 per cent.<br />
La participació corresponent s’ha de posseir de manera ininterrompuda durant l’any anterior al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no n’hi ha, s’ha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar aquest període. En el cas de rendes derivades de la transmissió de la participació, el termini d’un any es computa fins al moment de transmissió de la participació o liquidació de la societat. Per al còmput del termini esmentat, s’ha de tenir en compte el període en què la participació hagi estat posseïda ininterrompudament per persones vinculades en el sentit de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095#Article_16" rel="external">article 16</a>.</div><br />
<br />
2. En relació amb les participacions a què es refereix l’apartat anterior, són aplicables les limitacions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) En el cas de participacions en entitats residents o no-residents fiscals, les despeses vinculades a participacions que generen rendes exemptes no són deduïbles.<br />
b) Quan l’obligat tributari hagués practicat alguna correcció de valor deduïble fiscalment sobre participacions transmeses, l’exempció es limita a l’excés de la renda obtinguda en la transmissió sobre l’import de la correcció.<br />
c) No són deduïbles les correccions de valor motivades per les distribucions de beneficis realitzades per les entitats participades.<br />
d) No són deduïbles les pèrdues obtingudes en la transmissió de participacions que compleixin els requisits previstos a l’apartat 1.</div><br />
<br />
3. La prova que es donen les circumstàncies per aplicar les exempcions que estableix aquest article recau sempre en l’obligat tributari que invoqui el dret a aplicar-la.”</div><br />
<br />
De conformitat amb aquest precepte, l’exempció per evitar la doble imposició econòmica és aplicable sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats sempre que es compleixin una sèrie de requisits. Segons la informació proporcionada, en el cas en qüestió es tracta d’un canvi de residència fiscal de la societat que posseeix les participacions i no es dona cap dels fets mencionats a la norma per aplicar aquesta exempció; per tant, en el supòsit de fet mencionat a la consulta no serà aplicable l’exempció per evitar la doble imposició econòmica.<br />
<br />
Quant a la qüestió relacionada amb l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, el Decret legislatiu del 26-8-2020 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_3" rel="external">article 3</a>, sobre el fet generador, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 3. <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Estan subjectes a aquest impost les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives inter vivos, de tota classe de béns immobles, així com en la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles.<br />
<br />
2. Són també subjectes a l’impost les plusvàlues que es posin de manifest en els actes següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La transmissió d’accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre aquests mateixos béns, i que com a resultat de la transmissió d’accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes mateixes accions o participacions, l’adquirent tingui més d’una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.”</div></div><br />
<br />
Atès aquest article, considerant que en el cas en qüestió no es dona una transmissió d’immobles ubicats en territori andorrà ni la transmissió de participacions d’una societat andorrana i que la norma no preveu l’aplicació d’una regla especial d’imputació temporal per canvi de residència fiscal, en el cas exposat a la consulta no es produeix el fet generador de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb independència que l’entitat que posseeix aquests actius faci un canvi de residència fiscal.<br />
<br />
Referent a la imposició directa del soci que posseeix íntegrament les participacions de la societat, a l’efecte de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, quant al fet generador de l’impost, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_8" rel="external">article 8</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 8 <em>Fet generador</em></strong><br />
<br />
1. Constitueix el fet generador l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris d’aquest impost, de conformitat amb el que s’estableix als articles següents.<br />
<br />
2. No estan subjectes a aquest impost els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis a què es refereix l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagaments d’interessos, aprovat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2005011" rel="external">Llei 11/2005, del 13 de juny</a>.<br />
<br />
3. Tampoc no estan subjectes a aquest impost els guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles o drets sobre aquests béns per part de persones no residents fiscals que actuïn sense mediació d’establiment permanent, sempre que estiguin subjectes a l’impost regulat per la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021" rel="external">Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>.<br />
<br />
4. Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de béns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.”</div><br />
<br />
Per altra banda, la mateixa Llei, en relació a la consideració d’altres rendes, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_14" rel="external">article 14.4</a>, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 14. <em>Altres rendes</em></strong><br />
<br />
[...]<br />
<br />
4. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà els guanys patrimonials derivats de béns mobles situats a Andorra, de valors emesos per persones o entitats residents fiscals en el territori andorrà o de drets que s’hagin de complir o s’exercitin en el territori andorrà. En concret s’inclouen en aquest apartat els guanys de capital procedents de transmissions d’accions o participacions en societats andorranes.<br />
<br />
[...]”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, tenint en compte que no es produeix la transmissió de participacions d’una societat andorrana i que la norma no preveu l’aplicació d’una regla especial d’imputació temporal per canvi de residència fiscal, en el cas exposat a la consulta no es produeix una renda subjecta a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-02-05T15:31:29+00:00</published>
    <updated>2024-02-05T15:31:29+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D655"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D655</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=654" data-type="trackeritem" data-object="654">CV0289-2023 Consulta vinculant a tributs, del 21 de setembre del 2023, en relació amb la consideració de fusió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial</a><br />Data document:: 21/09/2023<br />Impostos relacionats:: Reorganització empresarial<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_fusi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial.">Consulta vinculant en relació amb la consideració de fusió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració&nbsp;empresarial.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_la_consideraci_de_fusi_als_efectes_del_r_gim_fiscal_de_les_operacions_de_reestructuraci_empresarial." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable403-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable403">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style=""> CV0289-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style=""> 21/09/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style=""> Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació a la resolució a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/CVT20230288" rel="external">consulta tributària escrita emesa en data 28 de juny del 2023 i publicada amb el número CV0288-2023</a>, en la qual es plantejaven dos escenaris, s’exposa a continuació el procediment que finalment es seguirà per tal de sol·licitar de manera precisa les seves implicacions fiscals, i en concret per confirmar si és possible emmarcar l’operació dintre del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.<br />
<br />
D’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014</a>, el Sr. A en representació de la mercantil andorrana B, formula la següent Consulta Tributària, en relació a l’aplicació de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a> (en endavant Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial), els efectes de la qual seran aplicables a l’exercici 2023 i subsegüents.<br />
<br />
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, la Consultant no té coneixement de què s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada.<br />
<br />
ANTECEDENTS:<br />
<br />
La societat B és la matriu d’un grup empresarial format per les entitats que figuren en l’organigrama exposat a continuació:<br />
<br />
SOCIETAT B<br />
<br />
<div class='ample300 lletra90 sensemarge''><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable404-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable404">	<tbody>		<tr>			<td style=" text-align: left;">100%</td>			<td style=" text-align: center;">100%</td>		</tr>		<tr>			<td style=" text-align: left;">SOCIETAT C</td>			<td style=" text-align: center;">SOCIETAT D</td>		</tr>		<tr>			<td style=" text-align: left;">100%</td>			<td style=" text-align: center;">100%</td>		</tr>		<tr>			<td style=" text-align: left;">SOCIETAT E</td>			<td style=" text-align: center;">SOCIETAT F</td>		</tr>		<tr>			<td style=" text-align: left;">25%</td>			<td style=" text-align: center;">50%</td>		</tr>		<tr>			<td style=" text-align: left;">Bé immoble</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Els socis de la societat B són persones físiques, algunes d’entre elles residents fiscals al Principat d’Andorra i d’altres no residents.<br />
<br />
Totes les societats que configuren el grup empresarial tenen per objecte social l’administració de béns immobles.<br />
<br />
Els socis de la societat B tenen per intenció realitzar dues fusions successives per absorció de les respectives societats filials amb la intenció de poder gestionar directament la part proporcional (75%) del bé immoble que detenen actualment de manera indirecta.<br />
<br />
Aquesta opció presenta nombrosos avantatges ja que permet simplificar i optimitzar l’estructura societària actual. En efecte, s’evitarà haver de multiplicar per 5 les obligacions administratives, mercantils, comptables i fiscals de totes les societats, reduint-ne així de manera significativa els costos operatius globals. D’aquesta manera, l’activitat immobiliària quedarà agrupada en una única entitat jurídica (B).<br />
<br />
Els accionistes projecten la fusió per absorció de la societat C i la societat D per part de la societat B per, posteriorment, realitzar una segona fusió per absorció de la societat E i la societat F, per part igualment de la societat matriu B.|||CFL)}<br />
<br />
Pel fet que la societat absorbent B és l’accionista únic, de manera directa o indirecta, de la resta de les societats filials, la fusió projectada es farà sense augment de capital en la societat absorbent.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
<strong>Aplicació del règim previst en la Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a l’operació de fusió plantejada.</strong><br />
<br />
La Consultant interpreta que aquesta operació societària projectada, en els termes transcrits en la present consulta, té encaix dins de la definició de “fusió” que preveu la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">lletra a) de l’apartat 1 de l’article 2 d’aquesta llei</a> en tant que “una o diverses entitats transfereixen a una altra entitat ja existent la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent a una norma proporcional de valors representatius del capital social de l’altra entitat i, en el seu cas, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal, o a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat”.<br />
<br />
D’altra banda, l’operació societària també s’emmarcaria dins de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">lletra c) del mateix apartat del mateix article</a>, en la mesura en què la societat matriu posseeix la totalitat dels valors representatius del capital social de les societats filials ja sigui per participació directa o indirecta.<br />
<br />
Per assolir l’objectiu final, descrit als antecedents de l’operació, es planteja efectuar dues fusions consecutives. En la primera fusió la societat B absorbiria a la societat C i a la societat D i en la segona fusió la societat B absorbiria a la societat E i a la societat F. Ambdues fusions s’acollirien al règim fiscal previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.<br />
<br />
<strong>Motivació econòmica per a l’aplicació del règim previst en la Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.</strong><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2 de la Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a> estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“2. (...), el règim fiscal previst en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal”.</div><br />
<br />
En el cas objecte de consulta, la motivació econòmica de l’operació de fusió projectada rau en poder simplificar les estructures administratives que estan generant un excés de costos, en tant que les societats duen a terme la mateixa activitat econòmica dintre del mateix grup empresarial, ja sigui imputant-se directament la proporció corresponent a la titularitat del bé immoble o bé a partir de les participacions financeres en les respectives societats filials.<br />
<br />
La fusió projectada permetrà consolidar tota l’activitat de gestió i explotació immobiliària en una única unitat econòmica, situació que alliberarà recursos i simplificarà el seu funcionament així com la seva estructura jurídica, administrativa i organitzativa. Per tant, la fusió permetrà racionalitzar els recursos i afectar la part corresponent del bé immoble a una única societat per aconseguir una gestió més eficient, reduint despeses i costos.<br />
<br />
<strong>Fiscalitat de la societat adquirent (societat B).</strong><br />
<br />
<strong>Règim fiscal de l’entitat adquirent.</strong><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 17/2017, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”</div><br />
<br />
D’acord amb l’anterior, com a conseqüència de l’operació de fusió entre les societats B, C, D, E i F els elements patrimonials de les societats filials que adquirirà la societat B es valoraran per aquesta última, a efectes de l’impost de societats, pel mateix valor fiscal que tenien en seu de les societats filials, mantenint també la data d’adquisició que tenien en les societats filials.<br />
<br />
<strong>Participació en el capital de les societats C, D, E i F.</strong><br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_9" rel="external">article 9 de la Llei 17/2017, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, estableix que:<br />
<br />
<div class='cita'>“1. Quan l’entitat adquirent participi en el capital social de l’entitat transmitent, no s’integrarà en la base de tributació de l’entitat adquirent la renda, positiva o negativa, que es posi de manifest com a conseqüència de l’anul·lació de la participació. (...)”</div><br />
<br />
D’acord amb l’anterior, com a conseqüència de l’operació de fusió entre les societats B i les seves societats participades de manera directa o indirecta, qualsevol renda derivada de l’anul·lació de la participació de B a C i D i d’aquestes dos darreres a E i F respectivament, no s’haurà d’integrar en la base de tributació de l’impost de societats de cap de les societats implicades en l’operació de reorganització.<br />
<br />
En virtut dels expositius anteriors, es SOL·LICITA que tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant la determinació dels criteris administratius corresponents en relació a poder aplicar el règim fiscal previst per les operacions de reorganització, i a la seva tributació considerant que s’efectuarà una concatenació de dues fusions, acollides cadascuna d’elles, al règim fiscal especial previst a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017 de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
Pel que fa a la qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a les operacions exposades en la consulta, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_1" rel="external">article 1.1</a>, preveu el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 1. <em>Finalitat i àmbit d’aplicació</em></strong><br />
<br />
    Aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>.”</div><br />
<br />
Així mateix, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> de la norma esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració de fusió, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2.1.c</a> disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 2. <em>Definicions</em></strong><br />
<br />
Als efectes d’aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a>, té la consideració d’operació de fusió l’operació per la qual:<br />
<br />
[...]<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>c) Una entitat transfereix el conjunt del seu patrimoni de manera universal, quedant extingida, a l’entitat que posseeix la totalitat dels valors representatius del seu capital social.”</div></div><br />
<br />
D’acord amb aquest article i amb el fet que la societat absorbent participa íntegrament de forma directa i indirecta en el capital de les societats absorbides, les operacions indicades en la consulta tindran la consideració de fusió a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, sempre que la normativa mercantil consideri aquestes operacions com a fusions i permeti dur-les a terme sense que s’efectuï un augment de capital en la societat absorbent ni una atribució de valors del capital social de la societat absorbent als socis de la societat absorbida.<br />
<br />
Pel que fa a la tributació de les societats absorbides, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, a l<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">’article 3.1</a> disposa el següent: “No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2</a> quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no-resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no-resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra. [...]” Per tant, les entitats transmissores no hauran d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables.<br />
<br />
Quant a la valoració dels elements patrimonials rebuts per la societat absorbent com a conseqüència de les fusions, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_5" rel="external">article 5.1</a>, expressa el següent: “Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_3" rel="external">apartat 1 de l’article 3</a> i hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010095" rel="external">impost sobre societats</a>, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">impost sobre la renda de les persones físiques</a> o l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.” Consegüentment, els elements patrimonials rebuts es valoraran pel mateix valor fiscal que tenien en les societats absorbides i conservaran la data d’adquisició que tenien en les transmitents.<br />
<br />
Respecte a les rendes que es puguin donar en la societat absorbent per l’anul·lació de la participació en les societats absorbides, la mateixa Llei, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_9" rel="external">article 9.1</a>, estableix el següent: “Quan l’entitat adquirent participi en el capital social de l’entitat transmitent, no s’integrarà en la base de tributació de l’entitat adquirent la renda, positiva o negativa, que es posi de manifest com a conseqüència de l’anul·lació de la participació. En cas que l’entitat adquirent sigui no resident fiscal al Principat d’Andorra, serà necessari que els elements patrimonials transmesos per l’entitat transmitent restin afectes a un establiment permanent situat al Principat d’Andorra.” En conseqüència, la societat absorbent no haurà d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats la renda positiva o negativa que es posi de manifest com a conseqüència de l’anul·lació de la participació.<br />
<br />
D’altra banda, per aplicar aquest règim fiscal, s’ha de tenir en compte el que estableix la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei 17/2017, del 20 d’octubre</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_15" rel="external">article 15.2</a>: “No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> no és aplicable a les operacions referides a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017#Article_2" rel="external">article 2</a> que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017017" rel="external">Llei</a> per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”<br />
<br />
D’aquest precepte se’n desprèn que la finalitat del règim de reestructuració empresarial és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. Amb referència a aquesta consideració, el fet que es duguin a terme dos fusions de forma concatenada produeix els mateixos efectes que si es realitzés una única operació de fusió, ja que en aquest darrer supòsit l’operació també tindria la possibilitat d’acollir-se al règim fiscal de reorganització empresarial. Consegüentment, els motius exposats a la consulta relacionats amb la simplificació de les estructures administratives són motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial.<br />
<br />
No obstant això, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si existeixen o no motius econòmics vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim especial de reorganització empresarial.<br /><br />]]></summary>
    <published>2024-01-31T09:17:55+00:00</published>
    <updated>2024-01-31T09:17:55+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D654"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D654</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=652" data-type="trackeritem" data-object="652">Sentència 39-2022 del TSJA. Residència fiscal. Conveni per evitar la doble imposició amb Espanya.</a><br />Data document:: 21/07/2023<br />Impostos relacionats:: IRPF<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_39-2022_del_TSJA._Resid_ncia_fiscal._Conveni_per_evitar_la_doble_imposici_amb_Espanya.">Sentència 39-2022 del TSJA. Residència fiscal. Conveni per evitar la doble imposició amb&nbsp;Espanya.<a href="#Sent_ncia_39-2022_del_TSJA._Resid_ncia_fiscal._Conveni_per_evitar_la_doble_imposici_amb_Espanya." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La sentència analitza les conseqüències al Principat d’Andorra del fet que dues persones físiques, suposadament residents fiscals a Andorra, hagin reconegut en el marc d’un procediment tributari espanyol que la seva residència fiscal estava a Espanya durant l’any 2017.<br />
<br />
En la sentència apel·lada, el Tribunal de Batlles va estimar la pretensió de les dues persones físiques d’anul·lar les seves declaracions andorranes de l’IRPF i obtenir les corresponents devolucions.<br />
<br />
En el seu escrit d’apel·lació, el Govern al·lega que la residència fiscal dels contribuents havia de ser discutida en el marc del procediment amistós previst en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya</a>. Per tant, no acceptava com a fet que els dos obligats tributaris eren residents fiscals a Espanya en l’exercici 2017.<br />
<br />
L’argument que és rebutjat pel Tribunal per considerar que d’acord amb el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a> el criteri prioritari per determinar la residència fiscal dels contribuents és el país on es té el centre d’interessos vitals. En aquest sentit, en les actes de l’Administració espanyola es contenen detallades totes les dades analitzades que condueixen a la conclusió que ambdós eren residents fiscals a Espanya en dit exercici.<br />
<br />
Així mateix, el Tribunal assenyala que els contribuents sí van sol·licitar l’aplicació del procediment amistós previst en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni</a> conjuntament amb la sol·licitud de devolució per anul·lació de les declaracions de l’IRPF presentades i, recorda, que Andorra no ha desenvolupat reglamentàriament l’esmentat procediment.<br />
<br />
No obstant, el Tribunal rebutja part de les conclusions de la sentència apel·lada. Si bé, els contribuents tenen la seva residència fiscal per l’any 2017 a Espanya, no procedirà la devolució de la totalitat de l’import satisfet en la seva declaració andorrana degut a que les quantitats declarades a Andorra i les incloses a l’acte amb conformitat no coincideixen i, a més a més, la suposada diferència provindria de rendes de béns immobiliaris situats al Principat d’Andorra que estarien subjectes a imposició en el nostre País.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Estima parcialment el recurs presentat pel Govern anul·lant les resolucions impugnades i acorda la retroacció d’ambdós procediments per tal que s’apliqui el mecanisme previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni, del 8 de gener del 2015, entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió</a>.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=106&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg106 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 2000049/2022<br />
Núm. Rotlle: TSJA-0000022/2023<br />
<h2 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_39-2022">SENTÈNCIA 39-2022<a href="#SENT_NCIA_39-2022" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS_:">PARTS :<a href="#PARTS_:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lants: AAA i BBB </strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. MPO<br />
Advocada: Sra. MPR</div><br />
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA </strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EMG<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable405-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable405">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ <br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000049/2022.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada <strong>Sra. Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> Els Srs. AAA i BBB van interposar demanda jurisdiccional contra les resolucions de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), ambdues de data 01/08/2022, mitjançant les quals es desestimaven els recursos administratius interposats contra les resolucions del director adjunt de Gestió i Atenció al Contribuent, de data 10/05/2022, que, al seu torn, desestimaven les sol·licituds d’anul·lació de les declaracions de l’IRPF de l’exercici 2017 i les corresponents devolucions.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 16/2023, de data 13/02/2023, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pels agents, tot condemnant al Govern a retornar les quantitats ingressades per aquell concepte, incrementades amb l’interès moratori calculat des de la data en la que es va fer l’ingrés.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació, els agents sostenen que en la sentència d’instància s’havia d’haver imposat les costes a la demandada, en entendre que, des de l’entrada en vigor del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022" rel="external">Codi de Procediment Civil (CPC)</a>, resulta aplicable el principi del venciment objectiu, llevat que es consideri que concorrin dubtes fàctics o jurídics o altres circumstàncies motivades.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, el GOVERN considera que és doctrina d’aquesta Sala Administrativa que en els processos contenciosos la condemna en costes només s’aplica quan la part actuï amb temeritat o mala fe, i, en aquest cas, en no haver-se apreciat cap conducta temerària, no procedeix la condemna en costes.<br />
<br />
<strong>5.-</strong> Al seu torn, el GOVERN també va interposar recurs d’apel·lació, el qual fonamenta en les al·legacions següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Els Srs. AAA i BBB havien anant presentant les seves declaracions d’IRPF com a residents fiscals al Principat, i el 28/09/2018 van presentar les corresponents a l’exercici 2017, tanmateix, com a conseqüència de la inspecció realitzada per l’<em>Agencia Estatal de la Administración Tributaria</em> espanyola (AEAT), al juliol de 2020 van sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.<br />
- Els agents mai han negat ser residents fiscals a Andorra o tenir el seu centre d’interessos aquí, sinó que és l’AEAT qui ha determinat que al 2017 el tenien a Espanya.<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni per evitar la doble imposició signat entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya</a> obliga que la persona concernida sotmeti el cas a l’autoritat competent de l’Estat d’on és resident, tanmateix, els agents no ho han fer sinó que s’han limitat a sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF.<br />
- Abans d’arribar a concloure que s’ha produït una situació de doble imposició, cal activar tots els mecanismes que estableix el propi Conveni per tal de determinar que els contribuents han tributat per les mateixes rendes en els dos Estats contractants, i només quan s’estigui davant d’una situació de doble imposició és quan s’haurà d’aplicar les disposicions de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_4" rel="external">art. 4.2.a) del propi Conveni</a>.<br />
- A la sentència apel·lada es diu que l’administració tributària andorrana no discuteix que l’any 2017 el centre d’interessos dels agents radicà a Espanya, quan no és així.<br />
- Si l’administració tributària andorrana ha de discutir el lloc on els agents tenien el seu centre d’interessos, ho ha de fet amb l’AEAT en el marc dels procediments establerts en el Conveni, que han de ser activats pels agents, i no ho han fet.<br />
- Per acreditar la doble imposició caldria examinar el detall de les rendes satisfetes en ambdós països, i comprovar que efectivament es tracta de les mateixes rendes, i que aquestes han estat gravades per impostos sobre la renda, comprovacions que no s’han dut a terme, compte tingut que les declaracions presentades al Principat s’informa d’uns imports corresponents a rendes essencialment de capital mobiliari, però en cap cas s’ha presentat el detall d’aquestes rendes o la documentació que dona suport a aquesta informació per poder contrastar aquesta informació amb la documentació i les rendes per les que han tributat a Espanya, i aquest treball és el que s’ha de dur a terme en el marc d’un eventual procediment amistós que s’ha d’iniciar per les persones concernides.</div><br />
<br />
<strong>6.-</strong> Els agents es van oposar al recurs d’apel·lació interposat pel Govern, tot al·legant que:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- Resulta d’aplicació el criteri adduït per l’AEAT per considerar que els agents són residents fiscals a Espanya, compte tingut que l’any 2017 van tenir el seu centre d’interessos al país veí.<br />
- El <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni per evitar la doble imposició</a> té un rang superior a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005" rel="external">Llei de l’IRPF</a> i és el que determina en quin país s’ha de considerar resident fiscal un contribuent quan els dos països consideren que ho és al seu territori, i el criteri de tenir els interessos econòmics i vitals en un concret país (que addueix Espanya) té preferència sobre el criteri de residir 183 dies al seu territori, que és el que addueix Andorra.<br />
- El procediment amistós previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni</a> no està desenvolupat reglamentàriament pel Principat d’Andorra, per la qual cosa els agents van sol·licitar la devolució de les quantitats pagades a Andorra en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.<br />
- L’AEAT decideix que els agents eren residents fiscals a Espanya tot aplicant l’art. 9.b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.<br />
- Tant Espanya com el Principat consideren que els agents eren residents fiscals al seu país, però l’acreditació que tenen els seus vincles personals i econòmics a Espanya deriva del document “<em>Acta con acuerdo</em>” subscrit entre els agents i l’AEAT que es va portar a les actuacions, document que el GOVERN no ha impugnat.<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni</a> no obliga als agents a sol·licitar l’inici d’un procediment amistós, sinó que es pot acudir també a la via de recurs d’acord el dret intern dels Estats concernits.<br />
- A les actuacions s’ha demostrat que les rendes liquidades al Principat pels agents en l’exercici 2017 i en concepte d’IRPF, són les mateixes que s’han liquidat a Espanya per aquest mateix exercici i concepte.<br />
- El GOVERN no ha discutit que els agents hagin tingut durant l’exercici 2017 els seus interessos vitals a Espanya. </div><br />
<br />
<strong>7.-</strong> Ambdues parts van confirmar els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.<br />
<br />
<strong>8.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.|||CFL)}<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència </strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.- El règim d’imposició de costes en el procés contenciós </strong><br />
<br />
Primerament s’analitzarà el recurs d’apel·lació interposat pels agents, en el qual únicament es qüestiona la no imposició de les costes a la part demandada.<br />
<br />
Doncs bé, cal tenir en compte que aquest procediment es va iniciar el 30/09/2022, és a dir, amb anterioritat de l’entrada en vigor de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009" rel="external">Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu (LPCA)</a>, però quan ja estava vigent el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022" rel="external">CPC</a>.<br />
<br />
I és cert que el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022" rel="external">CPC</a> estableix la regla general que s’imposen les costes a la part vençuda. Tanmateix, aquesta Sala Administrativa ha mantingut el criteri que, en el procés contenciós, el règim de les costes és el de que cada part es faci càrrec de les causades a la seva instància, i que es reparteixen les comunes, i no el de la imposició de costes a la part vençuda -com en el procés civil-, si bé, i com a excepció, es podia imposar les costes a una de les parts, però, en aquest cas, caldrà apreciar la concurrència de temeritat o mala fe en la seva actuació.<br />
<br />
I aquesta jurisprudència sobre la regla de la imposició de costes en el procés contenciós-administratiu es va mantenir desprès de l’entrada en vigor del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022" rel="external">CPC</a>.<br />
<br />
Actualment, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009" rel="external">LPCA</a> regula les costes al seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2022009#Article_8" rel="external">art. 8</a>:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. Per regla general, cada part es fa càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i es reparteixen les comunes. Això no obstant, el tribunal pot imposar les costes del procés a una de les parts, si aprecia que ha sostingut la seva acció o ha interposat el recurs amb temeritat o mala fe.<br />
<br />
2. La imposició de costes pot ser de la totalitat, d’una part, o fins a una xifra màxima.<br />
<br />
3. Les costes són taxades d’acord amb el que estableix el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2021022" rel="external">Codi de procediment civil</a>.”</div><br />
<br />
De fet, aquesta previsió incorpora al Dret positiu la regla sobre la imposició de costes en el procés contenciós-administratiu que havia anant aplicant aquesta Sala Administrativa durant la vigència de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A" rel="external">Llei Administrativa i Fiscal</a>.<br />
<br />
En definitiva, en no haver-se apreciat que el GOVERN s’oposés amb temeritat o mala fe a la demanda presentada pels agents, no procedeix que se’l condemni en costes, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. AAA i BBB.<br />
<br />
<strong>Tercer.- La determinació de la residència fiscal </strong><br />
<br />
D’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_8" rel="external">art. 8 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF)</a>, es consideren “residents fiscals en territori andorrà” les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.<br />
b) Que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta.</div><br />
<br />
És a dir, ambdós criteris són vàlids.<br />
<br />
I, segons l’art. 9 de la Llei espanyola del IRPF:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“1. Se entenderá que el contribuyente tiene su residencia habitual en territorio español cuando se dé cualquiera de las siguientes circunstancias:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Que permanezca más de 183 días, durante el año natural, en territorio español. Para determinar este período de permanencia en territorio español se computarán las ausencias esporádicas, salvo que el contribuyente acredite su residencia fiscal en otro país. En el supuesto de países o territorios considerados como paraíso fiscal, la Administración tributaria podrá exigir que se pruebe la permanencia en éste durante 183 días en el año natural.<br />
Para determinar el período de permanencia al que se refiere el párrafo anterior, no se computarán las estancias temporales en España que sean consecuencia de las obligaciones contraídas en acuerdos de colaboración cultural o humanitaria, a título gratuito, con las Administraciones públicas españolas.<br />
b) Que radique en España el núcleo principal o la base de sus actividades o intereses económicos, de forma directa o indirecta.”</div></div><br />
<br />
És a dir, també ambdós criteris són vàlids per determinar la residència fiscal.<br />
<br />
Per solucionar els problemes que poden sorgir entre els dos països per determinar la residència fiscal dels contribuents, es va aprovar el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni, del 8 de gener del 2015, entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya, per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal</a> -en endavant, el Conveni-, en el qual es defineix el concepte de resident fiscal tenint en compte el model de l’OCDE<br />
<br />
L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_4" rel="external">art. 4.2 de referit Conveni</a> disposa que, quan una persona física, és resident dels dos Estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós Estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);<br />
b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels Estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;<br />
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós Estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;<br />
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós Estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels Estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.</div><br />
<br />
<strong>Quart.- La doble imposició segons el Conveni</strong><br />
<br />
Una de les qüestions que regula el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni</a>, és la relativa a evitar la doble imposició així com l’establiment d’un sistema amistós entre els Estat signants.<br />
<br />
En aquest sentit, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_21" rel="external">art. 21 del Conveni</a> disposa:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Article 21. Eliminació de la doble imposició<br />
<br />
1. A Espanya, la doble imposició s’evita de conformitat amb les disposicions de la seva legislació interna o de conformitat amb les següents disposicions d’acord amb la legislació interna espanyola:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan un resident d’Espanya obtingui rendes que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a Andorra, Espanya permetrà:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>i) la deducció de l’impost sobre la renda d’aquest resident per un import igual a l’impost sobre la renda pagat a Andorra;<br />
<br />
ii) la deducció de l’impost sobre societats efectivament pagat per la societat que reparteix els dividends corresponents als beneficis amb càrrec als quals els esmentats dividends es paguen, d’acord amb la legislació interna d’Espanya.</div></div><br />
<br />
No obstant això, aquesta deducció no pot excedir la part de l’impost sobre la renda, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes que puguin ser imposables a Andorra.<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>b) Quan d’acord amb qualsevol disposició d’aquest Conveni les rendes obtingudes per un resident d’Espanya estiguin exemptes d’impostos a Espanya, Espanya pot, no obstant això, prendre en consideració les rendes exemptes per calcular l’impost sobre la resta de les rendes d’aquest resident. </div><br />
<br />
2. A Andorra, la doble imposició s’evita de conformitat amb les disposicions de la seva legislació interna o de conformitat amb les següents disposicions d’acord amb la legislació interna andorrana:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Quan un resident d’Andorra obté rendes que, de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni poden ser imposables a Espanya, Andorra acorda una deducció en l’impost sobre la renda d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a Espanya.<br />
<br />
No obstant això, en un cas i en l’altre, aquesta deducció no pot excedir en cap cas la part de l’impost sobre la renda, calculat abans de la deducció, que correspon, segons el cas, a la imposició d’Espanya.<br />
<br />
b) Quan, de conformitat amb qualsevol disposició del Conveni, un resident d’Andorra obté rendes que estan exemptes d’imposició en aquest Estat, Andorra pot, tanmateix, tenir en compte les rendes exemptes per al càlcul de l’import de l’impost degut sobre els altres elements de la renda d’aquest resident.” </div></div><br />
<br />
I l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23</a> estableix:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Article 23. Procediment amistós<br />
<br />
1. Quan una persona considera que les mesures preses per un Estat contractant o pels dos Estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests Estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’Estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_22" rel="external">apartat 1 de l’article 22</a>, a la de l’Estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del Conveni.<br />
<br />
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels Estats contractants.<br />
<br />
3. Les autoritats competents dels Estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del Conveni. També es poden concertar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en els casos no previstos pel Conveni.<br />
<br />
4. Les autoritats competents dels Estats contractants poden comunicar-se directament entre elles amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com s’indica en els apartats precedents. Si es considera que aquest arranjament es pot assolir mitjançant un intercanvi verbal d’opinions, es podrà dur a terme en el si d’una comissió composta per representants de les autoritats competents dels Estats contractants.” </div><br />
<br />
Així, aquest precepte estableix un sistema de resolució de les controvèrsies que es pot plantejar pels contribuents que considerin que s’ha produït un cas de doble imposició, que és opcional pels contribuents, o, si es vol, alternatiu al sistema ordinari per via de recurs. Però no hi ha dubte que també poden utilitzar directament la via del recurs.<br />
<br />
<strong>Cinquè.- Fets rellevants</strong><br />
<br />
Els Srs. AAA i BBB havien anat presentant les seves declaracions d’IRPF com a residents fiscals al Principat (al menys des del 2011, segons s’infereix de la documentació obrant en les actuacions), i el 28/09/2018 van presentar, també a Andorra, les corresponents a l’exercici 2017.<br />
<br />
L’AEAT va realitzar una inspecció tributària als agents al juliol de 2020, que va finalitzar amb sengles actes de conformitat núm. 70XXX0X, folis 60 i següents de les actuacions, pel que fa el Sr. AAA., i núm. 70XXX00X, folis 76 i següents de les actuacions, pel que fa la Sra. BBB, ambdues de data 31/07/2020.<br />
<br />
Tot i que no consta que aquestes actes siguin fermes -per no haver estat recorregudes-, cal dir que d’acord amb l’art. 155.6 de la <em>Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria</em> -espanyola-: “<em>El contenido del acta con acuerdo se entenderá íntegramente aceptado por el obligado y por la Administración tributaria. La liquidación y la sanción derivadas del acuerdo sólo podrán ser objeto de impugnación o revisión en vía administrativa por el procedimiento de declaración de nulidad de pleno derecho previsto en el artículo 217 de esta ley, y sin perjuicio del recurso que pueda proceder en vía contencioso-administrativa por la existencia de vicios en el consentimiento.</em>”, per la qual cosa és pot presumir que sí que ho són.<br />
<br />
La controvèrsia de fons plantejada és la relativa a si els agents han de ser considerats residents fiscals a Espanya en l’exercici de 2017, i si s’ha donat un cas de doble imposició.<br />
<br />
<strong>Sisè.- La residència fiscal dels actors</strong><br />
<br />
En el recurs d’apel·lació del GOVERN es diu que no és cert que no hagi negat que els agents durant l’exercici 2017 tenien la seva residència fiscal al Principat, compte tingut que van ser ells mateixos els que així ho van declarar, i que van romandre al Principat més de 183 dies, i afegeix que, si ho hagués de discutir, ho faria amb l’AEAT en el marc dels procediments establerts al Conveni.<br />
<br />
Ara bé, amb les sol·licituds presentades el 17/11/2021, els agents van presentar les actes de conformitat subscrites amb l’AEAT, que recullen les dades per les quals l’administració tributària espanyola considera que els agents tenen el seu centre d’interessos al país veí. I és cert que l’administració tributària andorrana no ha qüestionat aquestes dades, sinó que es limita a sostenir que els agents tenen la seva residència fiscal a Andorra per que així ho van declarar ells mateixos i pel fet que hi van residir més de 183 dies.<br />
<br />
Tanmateix, com s’ha vist, segons el Conveni resulta el criteri prioritari per determinar la residència fiscal dels contribuents el país on es té el centre d’interessos vitals, que, amb les dades amb les que es compta -que no han estat desmentides per l’administració andorrana-, en el cas del agents era Espanya durant l’exercici 2017.<br />
<br />
De fet, a les actes amb conformitat es detalla que l’AEAT va comprovar als agents -i la seva societat S., SL- per diversos tributs -inclòs l’IRPF d’ambdues persones físiques-, durant els períodes del 2014 al 2017 -la prescripció impedia comprovar períodes anteriors a 2014-, i es deixava constància que els agents van declarar residir al Principat des del 2011. Doncs bé, l’AEAT accepta que els agents tinguessin el seu domicili fiscal al Principat des del 2014 i fins l’exercici de 2016 inclòs, però no que continuessin vivint a Andorra en 2017, tot analitzant dades com, per exemple, a quins centres educatius anaven els seus fills, o on estava ubicat l’establiment de restauració que explotava la seva societat, dades que no han estat qüestionades pel GOVERN.<br />
<br />
En definitiva, cal concloure que, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_4" rel="external">art. 4.2 del Conveni</a>, els agents eren residents fiscals a Espanya en l’exercici 2017.<br />
<br />
<strong>Setè.- La sol·licitud presentada pels agents</strong><br />
<br />
D’altra banda, s’ha acreditat que, a més de les liquidacions presentades i abonades al Principat en concepte d’IRPF en 2017, a les actes amb conformitat es recull la liquidació pel mateix concepte i exercici a Espanya.<br />
<br />
Doncs bé, en el cas en espècie, els agents van presentar dos escrits, de contingut idèntic (folis 54 i 70 de les actuacions), en els quals, desprès de relatar que l’AEAT havia iniciat un procediment de comprovació el 08/05/2019, i que “<em>amb la finalitat d’evitar un procediment més dur que hagués pogut finalitzar en sancions més dures, vaig arribar a un acord amb ells...</em>” -tot i que afirmen que “<em>també Andorra podria considerar-me resident fiscal a Andorra</em>”-, reconeixen que van signar les actes amb acord el 31/07/2010, i finalment sol·liciten l’aplicació de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni</a>, tot afirmant que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Tant si tenim en compte la data d’inici de les actuacions de l’Agència Tributària Espanyola, que va ser el 08/05/2019, com si tenim en compte la data de la firma de l’Acta amb Acord, que va ser el 31/07/2020, estem encara en aquest període de tres anys en el que puc sotmetre el cas a l’autoritat de l’Estat contractant on soc resident, el Principat d’Andorra.<br />
<br />
L’autoritat competent de l’Estat contractant d’on la persona és resident, si considera que la reclamació està fonamentada ha de fer el possible per resoldre el cas, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el Conveni.<br />
<br />
Així doncs, <u>el que sol·licito a l’Agència Tributària andorrana és que, en aplicació del CDI signat entre Espanya i Andorra, resolgui la situació de doble tributació per la que m’he vist afectat respecte a les meves rendes de l’any 2017</u>, aportant una solució satisfactòria, que és l’anul·lació de la meva declaració d’IRPF andorrana número 259883, tornant-me l’import de la Quota de Liquidació, és a dir, 86.484,97 euros, mitjançant transferència bancària al meu compte ....<br />
<br />
Sense cap altre particular, resto a la seva disposició per aportar qualsevol altre documentació o informació que puguin considerar necessari per a la seva Resolució.” (el subratllat no és de l’original)</div><br />
<br />
És a dir, els agents, que continuaven defensant aleshores que eren residents fiscals a Andorra durant l’exercici 2017 -tot i que van admetre davant les autoritats espanyoles que la seva residència fiscal estava a Espanya, en aplicació del criteri del lloc on es té el centre d’interessos-, expressament sol·liciten que s’apliqui l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni</a>, encara que, segons ells, la solució satisfactòria era, simplement, la devolució d’allò abonat a Andorra per tota la liquidació.<br />
<br />
Però, a banda de la contradicció que suposa mantenir davant les autoritats andorranes que s’és resident fiscal al Principat, i a la vegada, sol·licitar la devolució de la liquidació en concepte d’IRPF, en el cas que es considerés que finalment acceptaven que no eren residents fiscals a Andorra, també hauria estat un plantejament simplista defensar que s’és resident fiscal a una altre país -en aquest cas, Espanya-, i sol·licitar la mateixa devolució, ja que un contribuent pot no ser resident fiscal a Andorra i haver de tributar al Principat. Així, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_4" rel="external">art. 4 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, disposa que “<em>Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes, que d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.</em>”<br />
<br />
En altres paraules, el fet que els agents fossin residents fiscals a Espanya, no suposa, <em>per se</em>, el dret a la devolució de l’import del IRPF abonat a Andorra, com pretenen els Srs. AAA i BBB, i accepta el Tribunal de Batlles a la sentència apel·lada.<br />
<br />
Amb tot, la Resolució de data 10/05/2022 considera, d’una banda, que els agents no havien acreditat que no eren residents fiscals a Andorra, i, d’altra banda, que no havien sotmès el seu cas prop del Departament de Tributs i Fronteres, sinó que havien instat únicament l’anul·lació de la declaració i el retorn de la quota líquida, i decideix desestimar la devolució dels ingressos liquidats, decisió que és confirmada en via de recurs per la Resolució del Ministre de Finances de data 01/08/2022.<br />
<br />
Ara bé, cal dir, primerament, que si els contribuents havien admès ser residents a Espanya, no podien desprès sostenir davant les autoritats andorranes que no era així -una cosa no pot ser i no ser al mateix temps-, i que, l’acta amb conformitat signada amb l’AEAT contenia dades precises per considerar que el centre d’interessos dels agents al 2017 era a Espanya, dades que el Govern no desmenteix.<br />
<br />
I és aquí on entra en joc l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014005#Article_4" rel="external">art. 4.2 del Conveni</a>, compte tingut que, si les autoritats andorranes no van posar en dubte les dades que reflecteixen les actes amb conformitat subscrites entre l’AEAT i els agents, l’administració tributària andorrana no podia continuar sostenint que el Srs. AAA i BBB eren residents fiscals a Andorra.<br />
<br />
Endemés, no és cert que els contribuents no haguessin instat el procediment previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23</a>, ja que als escrits presentats el 17/11/2021 sí ho van fer.<br />
<br />
Arribats a aquest punt, cal destacar que Andorra no ha aprovat un reglament de desenvolupament del Conveni -sí que existeix a Espanya: el <em>Real Decreto 1794/2008, de 3 de noviembre, Reglamento de procedimientos amistosos en materia de imposición directa</em>-, tot i que això no impedeix que sigui aplicable el Conveni.<br />
<br />
Amb tot, allò que no es pot donar per acreditat és que ambdós contribuents han declarat la totalitat de la renda de l’any 2017 en ambdós països, a excepció d’aquelles que de forma justificada no s’havien de fer en un país o en l’altre, com s’afirma per la part agent, compte tingut que a les declaracions presentades al Principat s’informa d’uns imports corresponents a rendes essencialment de capital mobiliari, però en cap cas s’ha presentat el detall d’aquestes rendes o la documentació que dona suport a aquesta informació per poder contrastar aquesta informació amb la documentació i rendes per les que han tributat a Espanya.<br />
<br />
Els agents consideren que les quantitats declarades a Andorra i les incloses a l’acte amb conformitat coincideixen, però no és així. A més, a l’escrit d’oposició al recurs del GOVERN, els agents afirmen que no s’han declarat a Espanya 24.072 euros en concepte de rendes de capital immobiliari que sí s’han declarat a Andorra atès del Conveni permet que les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles situats a l’altre Estat contractant poden ser imposades en aquest altre Estat, tanmateix pretenen la devolució íntegra de les liquidacions abonades al seu dia a Andorra en concepte d’IRPF per l’exercici 2017.<br />
<br />
Per això, procedeix estimar parcialment el recurs interposat pel Govern, i acordar la retroacció de les actuacions per tal que, d’acord amb la petició formulada pels agents davant l’administració tributària andorrana el 17/11/2021, s’activi el mecanisme previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni</a>, i, si els contribuents acrediten que les rendes per les quals han tributat a Espanya són les mateixes per les quals han tributat a Andorra, es calculi la quantitat a retornar per evitar la doble imposició.<br />
<br />
No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Srs. AAA i BBB.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Estimar parcialment el recurs interposat pel GOVERN, i tot acceptant que les Resolucions impugnades són nul·les, acordar la retroacció d’ambdós procediments per tal que s’apliqui el mecanisme previst a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_23" rel="external">art. 23 del Conveni, del 8 de gener del 2015, entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió</a>.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_76" rel="external">article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal</a> es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2023-12-21T15:03:09+00:00</published>
    <updated>2023-12-21T15:03:09+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D652"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D652</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=649" data-type="trackeritem" data-object="649">Sentència 33/2023 del TSJA. Intercanvi informació fiscal. Determinació de la residència de la persona concernida. Justificació de la sol·licitud</a><br />Data document:: 21/06/2023<br />Impostos relacionats:: Altres<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_33_2023_del_TSJA._Intercanvi_informaci_fiscal._Determinaci_de_la_resid_ncia_de_la_persona_concernida._Justificaci_de_la_sol_licitud.">Sentència 33/2023 del TSJA. Intercanvi informació fiscal. Determinació de la residència de la persona concernida. Justificació de la&nbsp;sol·licitud.<a href="#Sent_ncia_33_2023_del_TSJA._Intercanvi_informaci_fiscal._Determinaci_de_la_resid_ncia_de_la_persona_concernida._Justificaci_de_la_sol_licitud." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 66%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte, indirecte, del plet és si les peticions d’intercanvi d’informació procedents de l’Agència tributaria espanyola han de ser ateses o no per l’Administració.<br />
<br />
El Tribunal rebutja els arguments formulats per l’administrat en el seu recurs en base a:<br />
<br />
<ul><li>Disposar d’un certificat de residència fiscal a Andorra no fa improcedent la tramesa de la informació sol·licitada per l’Agència tributaria espanyola. Les dades que es sol·liciten poden ser rellevants als efectes del procediment d’inspecció espanyol i és en el marc d’aquell procediment on l’interessat podrà presentar els elements justificatius de la seva residència efectiva.
</li><li>Així mateix la sol·licitud tramesa per l’Agència tributaria espanyola descriu amb suficient precisió els fets que la motiven i, per tant, la petició d’intercanvi fiscal es considera suficientment justificada a efectes del Conveni.
</li></ul><strong>Resolució:</strong> Confirma la sentència recorreguda (Tribunal unipersonal del Batlle de 9 de març de 2023) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per l’apel·lant.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=106&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg106 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Núm. de Protocol: 2000012/2023<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000033/2023<br />
<h2 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_33-2023">SENTèNCIA 33-2023<a href="#SENT_NCIA_33-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: Sr. TTT</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. HDB<br />
Advocat: Sr. RPD</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocat: Sr. LBA</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIó DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable406-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable406">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Andorra la Vella, el 21 de juny de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>2000012/2023.</strong><br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació del Sr. TTT va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 7 de febrer de 2023, en virtut de la qual es va desestimar el recurs d’oposició formulat per l’interessat contra dues peticions d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia procedents de l’Agència tributària espanyola.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 9 de març de 2023 ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El requeriment d’informació és improcedent, ja que l’interessat és resident fiscal al Principat i no pot ser gravat per la Hisenda espanyola respecte dels rendiments de capital obtinguts a Andorra.<br />
b) No es justifica que la informació sol·licitada sigui rellevant i les dades facilitades no són suficients per deduir la residència fiscal a Espanya del recurrent.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) El certificat de residència fiscal a Andorra constitueix una presumpció <em>iuris tantum</em>, i no impedeix que les autoritats espanyoles sol·licitin la informació que considerin rellevant als efectes del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal</a>.<br />
b) La sol·licitud tramesa per l’Agència tributària espanyola compleix els requisits de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 10/2017</a>, i l’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions presentades per l’autoritat requeridora, la qual assumeix la responsabilitat respecte de la seva veracitat.<br />
c) L’objecte d’aquest procediment no és la determinació de la residència fiscal de l’interessat, sinó verificar que la sol·licitud compleix els requisits legals per tal de trametre la informació sol·licitada.</div><br />
<br />
<strong>5.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.|||CFL)}<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 7 de febrer de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per l’agent contra les sol·licituds d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedents de l’Agència tributària espanyola i que es circumscrivien a l’obtenció de determinades dades bancàries i societàries.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> El recurrent al·lega, com a primer motiu d’impugnació, que disposa del certificat de residència fiscal a Andorra dels exercicis 2019 i 2020, i que la manté fins a l’actualitat, de manera que un resident fiscal al Principat no pot ser gravat a Espanya pels rendiments de capital obtinguts a Andorra. Com a conseqüència d’això, considera que és improcedent la tramesa de la informació sol·licitada.<br />
<br />
Aquesta qüestió ha estat tractada en anteriors sentències d’aquesta Sala, per la qual cosa procedeix reproduir els mateixos arguments que van fonamentar aquestes resolucions. En aquest sentit, com es va dir en la sentència núm. 89-2018, de 17 d’octubre:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“El primer dels motius d’impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d’informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana –(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.<br />
<br />
Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016.<br />
<br />
L’article 4 de l’esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.<br />
<br />
I l’article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.<br />
<br />
D’altra banda, la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010" rel="external">Llei 10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal</a> (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’OCDE, i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE, tal com diu el seu <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_1" rel="external">article 1.3</a>.<br />
<br />
Endemés, al “Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios”, aprovat pel Comitè d’Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:<br />
<br />
“El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información.”<br />
<br />
Així, si l’OCDE permet l’intercanvi d’informació d’una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l’intercanvi d’informació en aquest cas”.</div><br />
<br />
En aplicació d’aquests criteris, que han estat aplicats de forma reiterada, procedeix també en aquest cas desestimar el motiu d’impugnació que articula la representació del recurrent. Les dades que se sol·liciten poden ser rellevants als efectes del procediment d’inspecció que segueixen les autoritats espanyoles i, com bé diu la sentència apel·lada, és el marc d’aquell procediment on l’interessat podrà presentar els elements justificatius de la seva residència efectiva. En definitiva, no es pot considerar, en funció de les circumstàncies del cas, que la imposició de l’Estat requeridor sigui contrària als principis d’imposició generalment admesos, ni a les disposicions del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A" rel="external">Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal</a>, de manera que no hi ha infracció de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_16" rel="external">article 16.1.e) de la Llei 10/2017</a>.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Pel que fa a la justificació de la sol·licitud tramesa per l’Agència tributària espanyola, s’ha de concloure que la mateixa compleix els requisits formals que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 10/2017</a>. Cal tenir en compte que, segons l’apartat VII.2 del Protocol del Conveni abans esmentat, aquests requisits han d’interpretar-se de manera que no perjudiquin l’intercanvi d’informació efectiu.<br />
<br />
En el supòsit que ara s’examina, la sol·licitud descriu amb la suficient precisió els fets que la motiven, que fan referència al control que exerceix el recurrent sobre dues societats andorranes, de les quals rep determinades transferències en entitats bancàries espanyoles. Al mateix temps, es documenta l’adquisició d’uns immobles a la ciutat de València per part d’una d’aquestes societats i es considera que l’agent ha residit més de 183 dies en territori espanyol.<br />
<br />
En conseqüència, la petició d’intercanvi d’informació fiscal està degudament justificada, en els termes de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_5" rel="external">article 5 de la Llei 10/2017</a>, i s’ajusta a les finalitats que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TI20150108A#Article_24" rel="external">article 24 del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal</a>. Procedeix, doncs, donar curs a la mateixa, sens perjudici que l’interessat pugui fer valer els seus mecanismes de defensa quant a la seva residència fiscal efectiva, en el marc del procediment d’inspecció que segueixen les autoritats espanyoles.<br />
<br />
Sobre aquest particular, convé recordar que, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d’abril):<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l’Acord sobre intercanvi d’informació en matèria tributària de l’OCDE, la part requerida no té l’obligació d’investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora”.</div><br />
<br />
En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d’empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).<br />
<br />
Per tot això, s’ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. TTT contra la sentència dictada el 9 de març de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2023-11-28T15:56:18+00:00</published>
    <updated>2023-11-28T15:56:18+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D649"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D649</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=645" data-type="trackeritem" data-object="645">Sentència 22-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació fiscal. Consulta de l’expedient. No existeix indefensió.</a><br />Data document:: 30/03/2023<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_22-2023_del_TSJA._Intercanvi_d_informaci_fiscal._Consulta_de_l_expedient._No_existeix_indefensi_.">Sentència 22-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació fiscal. Consulta de l’expedient. No existeix&nbsp;indefensió.<a href="#Sent_ncia_22-2023_del_TSJA._Intercanvi_d_informaci_fiscal._Consulta_de_l_expedient._No_existeix_indefensi_." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 60%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> La recurrent sosté, primerament, que la sentència de la Batllia no fa referència la seva impugnació a la resolució del Ministre de Finances 16 de gener de 2023, la seva part dispositiva no conté cap pronunciament sobre els quatre requeriments d’informació dels quals també es sol·licitava en la demanda la seva declaració de nul·litat o, subsidiàriament, l’anul·lació.<br />
<br />
El Tribunal, desestimant aquell motiu d’impugnació, afirma que la desestimació del recurs d’oposició comporta necessàriament que es denegui també la impugnació dels requeriments d’informació que són objecte d’aquell.<br />
<br />
Així mateix, la recurrent afirmà, en el seu recurs d’apel·lació, que no havia pogut consultar l’expedient en la seva totalitat i, en conseqüència, s’hauria produït indefensió. Rebutjant també que l’esmentat defecte es pugues convalidar amb la concessió d’un termini per a al·legacions complementàries.<br />
<br />
De nou, el Tribunal desestima dita al·legació al considerar que l’agent disposava de tota la informació essencial de l’expedient d’acord amb la normativa aplicable. A més a més, assenyala el Tribunal que, en el marc d’aquest procés, l’agent ha tingut accés al contingut de tot l’expedient, sense que s’hagi plantejat cap qüestió de fons sobre la legalitat de la petició d’intercanvi d’informació fiscal, sinó només sobre la consulta del referit expedient.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Confirma la sentència recorreguda (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 23 de febrer de 2023) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per l’apel·lant.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=106&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg106 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 1000008/2023<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000020/2023<br />
<h2 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_22-2023">SENTÈNCIA 22-2023<a href="#SENT_NCIA_22-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: Sr. ACG</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sr. CPS<br />
Advocat: Sr. JSC</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocat: Sr. AIO</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable407-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable407">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Andorra la Vella, el 30 de març de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000008/2023</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</strong>, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> El Sr. ACG va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministre de Finances de 16 de gener de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per l’agent contra quatre peticions d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia, procedents de l’Administració tributària espanyola.<br />
<br />
La sentència de 23 de febrer de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Mentre que el segon fonament jurídic de la sentència no fa referència a la impugnació de la resolució del Ministre de Finances de 16 de gener de 2023, la seva part dispositiva no conté cap pronunciament sobre els quatre requeriments d’informació dels quals també es sol·licitava en la demanda la seva declaració de nul·litat o, subsidiàriament, l’anul·lació.<br />
b) El recurrent no ha pogut consultar l’expedient en la seva totalitat, tant en la part considerada confidencial com en la part no afectada per aquesta circumstància. En conseqüència, no es poden transposar al cas els fonaments de les sentències que cita la resolució impugnada.<br />
c) Aquest defecte no es pot veure convalidat amb la concessió d’un termini per a al·legacions complementàries en el termini previst de deu dies.</div><br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) Sobre el primer motiu d’impugnació, la desestimació del recurs d’oposició és motiu suficient per legitimar els requeriments d’informació, i la desatenció dels mateixos constitueix una infracció administrativa, que seria imputable al recurrent, ja que no ha aportat la documentació requerida.<br />
b) El 19 de desembre de 2022 es van entregar a l’agent els requeriments d’informació, i en aquell moment va declinar la consulta de l’expedient. Quan es va assenyalar una nova data, la notificació a l’interessat va resultar negativa. En tot cas, el termini per formular el recurs d’oposició és improrrogable.<br />
c) L’interessat ja disposava des del 19 de desembre de 2022 de totes les dades que havien de ser-li facilitades, d’acord amb el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20170531A" rel="external">Reglament de desenvolupament de la Llei 10/2017</a>.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> Un cop formalitzats els escrits de recurs i d’oposició, les actuacions han quedat vistes per deliberar i decidir.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_8" rel="external">8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> Com s’ha exposat en els antecedents, l’objecte del procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministre de Finances de 16 de gener de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per l’agent contra quatre peticions d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia, procedents de l’Administració tributària espanyola.<br />
<br />
En el seu recurs d’apel·lació, la part agent es circumscriu a dues qüestions essencials. La primera d’elles fa referència al fet que la sentència apel·lada no hauria abordat l’examen de la legalitat de totes les resolucions a què feia referència l’escrit de demanda. Per mitjà de la segona, s’al·lega que la part no ha tingut accés a la totalitat de l’expedient administratiu, tant en la seva part confidencial com en la que no té aquest caràcter.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> Sobre el primer motiu d’impugnació, s’ha de considerar que el mateix es basa en un argument sofístic, ja que parteix d’una lectura merament fragmentària de la sentència apel·lada. El recurrent afirma que el fonament jurídic segon fa referència només als requeriments d’informació emanats de l’administració tributària espanyola, però no a la resolució del Ministre de Finances que també s’impugna, mentre que la part dispositiva de la sentència, inversament, confirma aquesta darrera resolució, però no fa cap pronunciament sobre els esmentats requeriments d’informació.<br />
|||CFL)}<br />
En el sistema de l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_8" rel="external">article 8 de la Llei 10/2017, de 25 de maig</a>, tant la persona concernida com el posseïdor de la informació poden interposar recurs d’oposició contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació, i aquest recurs el resol l’autoritat competent –en aquest cas, el Ministre de Finances-, la decisió de la qual és susceptible d’impugnació en via jurisdiccional.<br />
<br />
Això significa que la desestimació del recurs d’oposició comporta necessàriament que es denegui també la impugnació dels requeriments d’informació que són objecte d’aquell. En conseqüència, la sentència apel·lada ha examinat tots els aspectes de la qüestió controvertida, i no ha omès pronunciar-se sobre el conjunt de les resolucions discutides.<br />
<br />
Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d’impugnació.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Com a segon motiu d’impugnació, la part apel·lant al·lega que no va tenir accés al contingut íntegre de l’expedient administratiu. Aquesta és una argumentació que ja ha estat examinada per aquesta Sala en nombrosos litigis de la mateixa naturalesa, de manera que només cal reiterar aquí les raons que ja van donar lloc a la desestimació de similars motius d’impugnació. En aquest sentit, com ja es va dir en les sentències núm. 2-2018, de 19 de febrer, i 4-2020, de 5 de març:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2017010#Article_7" rel="external">article 7 de la Llei 10/2017, de 25 de maig</a>, que regula el procediment de tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal per part de l’autoritat competent andorrana, disposa que:<br />
<br />
“8. Llevat que s’hagi establert el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, l’autoritat competent informa la persona concernida i el posseïdor de la informació de la possibilitat de comparèixer davant seu per consultar, en presència de l’autoritat competent, les parts de l’expedient que no hagin de romandre confidencials i que siguin essencials per a la sol·licitud d’intercanvi d’informació. L’autoritat competent fixa un termini per comparèixer i per consultar l’expedient. La sol·licitud d’intercanvi d’informació rebuda i les comunicacions entre autoritats competents han de ser confidencials en tots els casos.<br />
<br />
9. Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida, el contingut dels edictes, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació fins al procediment d’oposició, incloent-hi les demandes grupals”.<br />
<br />
En desenvolupament i aplicació d’aquest precepte, l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20170531A#Article_6" rel="external">article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017</a> determina quin ha de ser el contingut de l’expedient que es pot consultar en la compareixença, tant per part del posseïdor de la informació com de la persona concernida. Pel que fa a aquesta darrera, l’apartat 3r disposa que les parts que es poden consultat són les següents:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) La data de recepció de la sol·licitud d’intercanvi d’informació,<br />
b) la identitat de la persona concernida,<br />
c) el nom de l’estat requeridor,<br />
d) la base legal de l’intercanvi d’informació, i<br />
e) la llista de la informació sol·licitada.</div><br />
<br />
En aquest cas, l’interessat va tenir accés a la totalitat dels documents que enumera aquest precepte, de manera que el procediment s’ha ajustat a les disposicions que el regulen. D’altra banda, en el marc d’aquest procés, ha conegut la totalitat de l’expedient.<br />
<br />
El recurrent reconeix que s’han complert adequadament aquestes disposicions legals i reglamentàries, però considera que s’han limitat els drets de defensa, ja que el fet de limitar la consulta de l’expedient als mateixos extrems que ja se li van notificar d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20170531A#Article_5" rel="external">article 5.2 del Reglament</a> deixa sense sentit l’esperit de la consulta.<br />
<br />
Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que la consulta de l’expedient s’ha fet d’acord amb les disposicions aplicables, i l’interessat ha tingut coneixement de tots els extrems essencials que aquelles enumeren i ha pogut articular els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris, inclòs aquest procés jurisdiccional. En aquestes condicions, s’ha de descartar l’existència de cap tipus d’indefensió que pugui donar lloc a anul·lar les resolucions impugnades, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B#Article_49" rel="external">article 49.1 del Codi de l’Administració</a>”.<br />
<br />
Aquests mateixos arguments resulten aplicables en aquest cas. En tractar-se d’un procediment de cooperació administrativa internacional, determinades parts de l’expedient tenen naturalesa confidencial, segons els estàndards de l’OCDE. Però és que, en qualsevol cas, la interessada ha tingut accés a la totalitat del procediment en el marc d’aquest litigi, i ha pogut formular al·legacions un cop n´ha conegut el contingut, d’acord amb la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019 (causa 2018-68 i 69 RE). En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu determinant de la invalidesa de l’acte impugnat per aquest motiu”.</div><br />
<br />
En el mateix sentit, la referida sentència del Tribunal Constitucional afirma que:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Aquest Tribunal Constitucional ha tingut ja ocasió de pronunciar-se en relació amb la vulneració eventual del dret a la defensa i del dret a consultar l’expedient a les dependències administratives. En aquest sentit, l’aute esmentat del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-31 i 32-RE, va declarar que: “Per tant, no correspon, en cap cas, a aquest Tribunal Constitucional la competència de determinar en quin moment del procediment administratiu d’un expedient informatiu incoat i en quines condicions pot ser consultat per les persones afectades per tal que puguin defensar llurs interessos; ni tampoc si ha de ser abans o després de l’execució de les possibles peticions d’informació demanades per la part requeridora; ni tampoc sobre la via, supòsits i moment procedimental en què les persones  directament interessades puguin exercir el dret a demanar-ne una còpia autenticada. Correspon al legislador regular la matèria i a l’Administració reglamentar-la. En tot cas, el Tribunal Constitucional no té per finalitat revisar la interpretació i l’aplicació del dret ordinari dels tribunals, sinó que el seu examen ha de limitar-se a la possible existència de lesions als drets fonamentals garantits pel recurs d’empara. En aquest cas, la resolució judicial impugnada no és irraonable, incongruent, arbitrària o mancada de motivació”.<br />
<br />
I, amb posterioritat, l’aute del 4 de juny del 2018, recaigut en la causa 2018-12-RE (citat erròniament com a aute de l’11 de setembre del 2018 per la Sala administrativa del Tribunal Superior i pel Govern en les seves al·legacions en aquest recurs d’empara) enfoca adequadament l’exercici del dret a la defensa amb la possibilitat d’impugnar l’accés limitat a l’expedient administratiu, quan sosté que “3.4 (…) Altrament dit, el dret a la defensa del recurrent s’ha pogut exercir mitjançant l’activació de les vies de dret previstes en el Principat per tal d’impugnar la denegació de l’accés a la integralitat dels elements continguts en l’expedient que l’afecta”.<br />
<br />
Per tant, i en consonància amb la doctrina d’aquest Tribunal, ja fixada en relació amb l’exercici del dret a la defensa, no es produeix la seva vulneració quan el recurrent ha gaudit dels mecanismes previstos per oposar-se a la decisió administrativa i per impugnar aquesta decisió a la jurisdicció administrativa”.</div><br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> En aquest cas, resulta plenament aplicable la doctrina continguda en aquestes resolucions, atès que, quan es van notificar a l’interessat els requeriments d’informació en data 19 de desembre de 2022, ja es van incloure les indicacions que exigeix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20170531A#Article_6" rel="external">article 6.3 del Reglament de 31 de maig de 2017, de desenvolupament de la Llei 10/2017</a>, és a dir, la data de recepció de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, la identitat de la persona concernida, el nom de l’estat requeridor, la base legal de l’intercanvi d’informació i la llista de la informació sol·licitada.<br />
<br />
Posteriorment, en el marc d’aquest procés, l’agent ha tingut accés al contingut de tot l’expedient, sense que s’hagi plantejat cap qüestió de fons sobre la legalitat de la petició d’intercanvi d’informació fiscal, sinó només sobre la consulta del referit expedient.<br />
<br />
En conseqüència, s’ha de descartar l’existència de qualsevol indefensió substancial que hagi disminuït la possibilitat d’articular els mitjans de defensa adients per part del recurrent. Procedeix, doncs, desestimar el recurs en la seva integritat.<br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. ACG contra la sentència dictada el 23 de febrer de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_76" rel="external">article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal</a> es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2023-11-02T16:20:43+00:00</published>
    <updated>2023-11-02T16:20:43+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D645"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D645</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=644" data-type="trackeritem" data-object="644">Sentència 11/2023 del TSJA. TRIBUTS de la plusvàlua. Valor segons estipulacions de l’escriptura</a><br />Data document:: 03/03/2023<br />Impostos relacionats:: Impost Plusvàlues Immobiliàries<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_11_2023_del_TSJA._C_lcul_de_la_plusv_lua._Valor_segons_estipulacions_de_l_escriptura">Sentència 11/2023 del TSJA. Càlcul de la plusvàlua. Valor segons estipulacions de&nbsp;l’escriptura<a href="#Sent_ncia_11_2023_del_TSJA._C_lcul_de_la_plusv_lua._Valor_segons_estipulacions_de_l_escriptura" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 60%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum:</strong> L’objecte del plet és circumscriu al càlcul per determinar el valor d’adquisició a efectes de plusvàlua de les unitats immobiliàries.<br />
<br />
En el cas concret, la compravenda del terreny on es desenvolupà la promoció immobiliària s’adquirí pactant una contraprestació del 24% del preu venda de les futures unitats, establint un import mínim de 400.000 euros.<br />
<br />
En el recurs d’apel·lació el Govern sosté, entre d’altres motius per la seva impugnació, que l’import satisfet a la transmitent del terreny amb posterioritat a la transmissió, conseqüència de la regularització de la contraprestació per tractar-se aquesta d’un import variable, no s’ha de tenir en consideració com a valor d’adquisició.<br />
<br />
El tribunal desestima el recurs i considera que el preu de compravenda que es va fixar des d’un primer moment fou el 24% del preu que s’obtingués per la venda de les edificació. L’import de 400.000 euros només constituiria un mínim establert en garantia del venedor, pel cas que de la promoció no s’obtinguessin els resultats esperats.<br />
<br />
<strong>Resolució:</strong> Confirma la sentència recorreguda (Tribunal de Batlles de 28 de juny de 2022) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel Govern.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=106&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg106 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 2000068/2021<br />
Núm. Rotlle: TSJA-0000072/2022<br />
<h2 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_11-2023">SENTÈNCIA 11-2023<a href="#SENT_NCIA_11-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'> Representant: Sra. VAX<br />
 Advocada: Sra. EVC</div><br />
<strong>Apel·lat: I. SL</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. CRS<br />
Advocat: Sr. JGI</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable408-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable408">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ <br /> Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Andorra la Vella, el 3 de març de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000068/2021.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. <strong>Elsa PUIG MUÑOZ</strong>, la qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La societat I. SL va interposar demanda jurisdiccional contra dues resolucions de la Comissió Tècnica Tributària núm. 0000XX/2021 i 0000YY/2021, dictades el 30 de setembre del 2021, mitjançant les quals no s’admetien a tràmit sengles recursos interposats contra les autoliquidacions en concepte de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> En la sentència núm. 22/2022, del 28 de juny, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda, tot declarant que les resolucions impugnades no són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa, únicament en la no admissió del recurs i en el càlcul del valor d’adquisició de les unitats immobiliàries concernides.<br />
<br />
<strong>3.-</strong> En el seu escrit d'apel·lació el Govern estima, en substància, que:<br />
<br />
- El criteri seguit pel Tribunal de Batlles és erroni pel que fa la factura emesa per la societat U., SL que fa referència a l’ajust del preu per un import de 548.000 euros, compte tingut que no pot ser computada com a valor d’adquisició.<br />
<br />
- L’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_8" rel="external">art. 8 del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions immobiliàries</a> es refereix constantment al concepte “valor”, i no parla de “preu”, i el “valor” és el que ha de constar en l’escriptura notarial.<br />
<br />
- En el moment de l’adquisició del terreny es paguen 400.000 euros i en aquesta data també es liquiden els impostos corresponents a la compravenda del terreny “T.” (IGI i impost sobre les plusvàlues per part del transmitent), sense que es pugui tenir en compte el preu pagat a posteriori.<br />
<br />
- A l’escriptura es va fer constar que “als efectes dels impostos als que tot seguit es fa esment, les parts afirmen que el “valor normal de mercat” o valor real dels drets objecte de la present coincideixen amb el preu mínim de la compravenda indicat a l’atorgament III (...)”, pàg. 22 de l’escriptura, i si amb posterioritat hi ha hagut un ajust, aquest ajust no altera en cap cas el valor real dels béns.<br />
<br />
- El pacte que determina el preu consignat en escriptura pública té com a finalitat disminuir la base de tributació de l’impost.<br />
<br />
El Govern considera que cal revocar parcialment la sentència del Tribunal de Batlles, únicament pel que fa el càlcul del valor d’adquisició de les unitats immobiliàries en espècie, revocant els seus fonaments jurídics cinquè i sisè.<br />
<br />
<strong>4.-</strong> En la seva contesta, la societat agent estima, en substància, que:<br />
<br />
- A l’escriptura de compravenda es va consignar com a contraprestació per l’adquisició del terreny el 24% del preu pel qual es vendrien les unitats immobiliàries, tot i que es fixà un preu mínim de 400.000 euros.<br />
<br />
- La sentència d’aquesta Sala Administrativa núm. 18/2022, de 25 de març, que cita la sentència apel·lada, confirma que la interpretació correcta és la que sosté la societat, i no la que defensa el Govern.<br />
<br />
- La clàusula relativa al preu no té la finalitat de disminuir la base de l’impost, compte tingut que la pròpia U., SL ha repercutit l’IGI generat pel preu finalment obtingut en aplicar el 24% al preu de cada unitat immobiliària finalment venuda, la qual cosa s’ha acreditat mitjançant el document núm. 9 aportat a la causa 0000XX/2021, acumulada a aquesta.<br />
<br />
<strong>5.-</strong> Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus escrits de conclusions.<br />
<br />
<strong>6.-</strong> Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.{GROUP(notgroups=Anonymous)}<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.- Competència</strong><br />
<br />
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia</a>.<br />
<br />
<strong>Segon.- Controvèrsia plantejada</strong><br />
<br />
Cal primerament destacar que al recurs d’apel·lació interposat pel Govern es qüestiona la sentència però només parcialment. En efecte, el recurs es circumscriu al càlcul del valor d’adquisició de les unitats immobiliàries en espècie fet per la sentència apel·lada, revocant els seus fonaments jurídics cinquè i sisè, ço que comporta que s’accepta pel Govern la conclusió de la sentència continguda al seu fonament jurídic tercer, és a dir, que no s’havien d’haver inadmès els dos recursos interposats en via administrativa.<br />
<br />
<strong>Tercer.- La determinació del valor a efectes del càlcul de la plusvàlua</strong><br />
<br />
Com a ambdues parts els hi consta, aquesta Sala Administrativa ha resolt un recurs en el qual es plantejava idèntica controvèrsia que en aquest. En efecte, a la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2022018" rel="external">sentència 18/2022</a>, dictada al rotlle d’apel·lació TSJA-0000064/2021 -que és ferma-, es va dir:<br />
<br />
<div class='citacursiva'>“Per tal de resoldre el primer dels punts litigiosos que enfronten les parts, s’ha de partir del contingut de l’escriptura de compravenda de la parcel·la, de data 29 d’octubre de 2018, segons la qual el preu que van pactar la venedora U. SL i la compradora P. SLU es va fixar en l’equivalent al 24% del preu que s’obtingués per la venda de les edificacions que es preveia construir sobre el terreny. De tota manera, es va establir un preu mínim de 4.300.000 €, distribuït entre les sis cases que constituïen la promoció. Atès que finalment la venda dels habitatges es va fer per un preu superior al mínim, la compradora de la parcel·la va satisfer a la venedora l’import corresponent a la diferència fins al 24% del preu que realment es va obtenir per la venda.<br />
<br />
Mentre que el Govern considera que el valor d’adquisició s’ha de fixar en l’import de 4.300.000 € fixats en l’escriptura, la part agent defensa que s’ha d’afegir la quantitat posteriorment satisfeta al venedor, fins al 24% del preu obtingut per la venda dels habitatges resultants de la promoció.<br />
<br />
Plantejat el debat en aquests termes, s’ha de confirmar la sentència apel·lada, ja que el preu de la compravenda del terreny es va fixar des d’un primer moment en el 24% del preu que s’obtingués per la venda de les edificacions. La quantitat de 4.300.000 € constitueix només un mínim establert en garantia del venedor, pel cas que de la promoció no s’obtinguessin els resultats esperats.<br />
<br />
És cert que el preu definitiu de la compravenda depenia d’un fet futur, com era el preu que s’obtingués finalment per la venda dels habitatges, però no és menys cert que la determinació d’aquell no depenia d’un acord ulterior entre les parts, sinó que venia fixat clarament i des d’un inici en el referit 24% del preu de venda de les cases unifamiliars. Aquesta és una estipulació perfectament admissible des de la perspectiva del dret privat, com resulta del Digest 18,1, 7-2.<br />
<br />
En conseqüència, no es pot considerar que les factures emeses per U. SL siguin un mer ajust del preu, sinó que formen part del mateix, ja que el seu objecte és, com s’ha dit, abonar la diferència entre el preu mínim abonat inicialment i el 24% del producte de la venda dels habitatges, que havia estat acordat per les parts.<br />
<br />
El Govern invoca els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2006021#Article_7" rel="external">articles 7 i 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries</a>, segons els quals s’ha de consignar en l’escriptura o document acreditatiu de la transmissió el valor de la mateixa. Ara bé, el preu de venda de la parcel·la es va fixar en la pròpia escriptura de compravenda en el 24% de l’import que s’obtingués de la posterior venda dels habitatges que s’havien de construir. D’aquesta manera, aquest preu percentual resulta de la mateixa escriptura, sense que intervingui cap pacte ulterior entre les parts, per la qual cosa s’ha donat adequat compliment al requisit legal.”</div><br />
<br />
 I al recurs d’apel·lació interposat pel Govern no es fa una crítica d’aquesta sentència sinó que es reprodueixen els mateixos arguments que es van exposar al recurs d’apel·lació de la causa TSJA-0000064/2021, que varen ser convenientment a la sentència transcrita.<br />
<br />
Les consideracions de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/TSJA2022018" rel="external">STSJA 18/2022</a> són traslladables <em>mutatis mutandi</em> al cas que ens ocupa i porten a la desestimació íntegra del recurs interposat pel Govern.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern i conformar la sentència recorreguda.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar cap condemna en costes.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19910907A#Article_76" rel="external">article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal</a> es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br />
<br /><br />]]></summary>
    <published>2023-11-02T11:42:28+00:00</published>
    <updated>2023-11-02T11:42:28+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D644"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D644</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: LesLleis.com<br />Tipus: Sentència tribunal superior<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=642" data-type="trackeritem" data-object="642">Sentència 4-2023 del TSJA. Procés contenciós. Extemporaneïtat de la demanda. Validesa de la notificació practicada a una persona autoritzada prèviament per l’empresa.</a><br />Data document:: 24/01/2023<br />Impostos relacionats:: Bases de l'ordenament tributari<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Sent_ncia_4-2023_del_TSJA._Proc_s_contenci_s._Extemporane_tat_de_la_demanda._Validesa_de_la_notificaci_practicada_a_una_persona_autoritzada_pr_viament_per_l_empresa.">Sentència 4-2023 del TSJA. Procés contenciós. Extemporaneïtat de la demanda. Validesa de la notificació practicada a una persona autoritzada prèviament per&nbsp;l’empresa.<a href="#Sent_ncia_4-2023_del_TSJA._Proc_s_contenci_s._Extemporane_tat_de_la_demanda._Validesa_de_la_notificaci_practicada_a_una_persona_autoritzada_pr_viament_per_l_empresa." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='boxafectacio'><div class='columnes'><div style=" width: 60%;" class='columna'><br />
<h4 class="showhide_heading" id="Extracte_facilitat_per_Strategos">Extracte facilitat per&nbsp;Strategos<a href="#Extracte_facilitat_per_Strategos" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Resum</strong>: La controvèrsia d’aquest procés judicial rau en determinar si l’agent (P. SLU) va presentar de forma extemporània la demanda contra la resolució de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària. En aquest sentit, les dates que cal tenir en compte són:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- 31 de juliol de 2020, quan es practica la notificació de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària a la Sra. MPY.<br />
- 9 d’octubre de 2020, data en que es va presentar la demanda contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària.</div><br />
<br />
El Tribunal limita l’objecte del procés a determinar la validesa de la notificació practicada a la Sra. MPY.<br />
<br />
La recurrent admet que havia atorgat la seva representació a la Sra. MPY en el marc de dos procediments anteriors, els quals van ser declarats caducats, però nega que aquesta representació es pugui estendre a l’expedient que és objecte d’aquest procés, que considera independent dels anteriors.<br />
<br />
El Tribunal rebutja aquesta argumentació perquè els tres expedients referits es refereixen als mateixos fets i en l’inici del nou expedient es va acordar incorporar tota la documentació que constava en els procediments anteriors, ja que l’objecte era el mateix i l’arxiu dels dos primers s’havia produït per caducitat.<br />
<br />
A més, assenyala que la Sra. MPY va rebre el 18 de juliol de 2019 la notificació de la proposta de liquidació emesa en aquest mateix procediment el 5 de juny anterior, i va utilitzar en aquest acte el segell de l’empresa. L’empresa es va donar per notificada d’aquest acte sense cap obstacle, ja que consta una compareixença davant del Departament de Tributs i de Fronteres en què, en relació amb la referida proposta de liquidació, fa constar que està d’acord amb el seu contingut.<br />
<br />
<strong>Resolució</strong>: Confirma la sentència recorreguda (Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 21 de març de 2022) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per la societat.<br />
<br />
<hr />
<sup>Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.</sup><br />
</div><div style=" text-align: center; width: 33%;" class='columna'><br />
<br />
<img src="tiki-download_file.php?fileId=106&display&max=200"  width="200" height="115" alt="Logostrategos" class="regImage pluginImg106 img-fluid" /><br />
<br />
<sup>C. Prat de la Creu, 59-65<br />
Escala A, 2a planta<br />
AD500 Andorra la Vella<br />
 +376 805 705 <br />
<a class="wiki"  href="mailto:strategos@strategos.ad" rel="">strategos@strategos.ad</a></sup></div></div></div><br />
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA<br />
Sala Administrativa<br />
Núm. de Protocol: 1000053/2020<br />
Núm. de Rotlle: TSJA-0000042/2022<br />
<h2 class="showhide_heading" id="SENT_NCIA_4-2023">SENTÈNCIA 4-2023<a href="#SENT_NCIA_4-2023" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
<h4 class="showhide_heading" id="PARTS:">PARTS:<a href="#PARTS:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Apel·lant: P. SLU</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. EAM<br />
Advocat: Sr. ARG</div><br />
<strong>Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA</strong><br />
<div class='sagnat'>Representant: Sra. VAX<br />
Advocada: Sra. MBV</div><br />
<h4 class="showhide_heading" id="COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:">COMPOSICIÓ DEL&nbsp;TRIBUNAL:<a href="#COMPOSICI_DEL_TRIBUNAL:" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<div class='ample500 sensemarge'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable409-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable409">	<tbody>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">President:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA</td>		</tr>		<tr>			<td style=" vertical-align: top">Magistrades:</td>			<td style=" vertical-align: top">Sra. Elsa PUIG MUÑOZ<br />Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
Andorra la Vella, el 24 de gener de 2023.<br />
<br />
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número <strong>1000053/2020</strong>.<br />
<br />
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat <strong>Sr. Albert ANDRÉS PEREIR</strong>A, el qual expressa el parer del Tribunal.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="ANTECEDENTS_DE_FET">ANTECEDENTS DE&nbsp;FET<a href="#ANTECEDENTS_DE_FET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>1.-</strong> La representació processal de l’entitat P. SLU va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava l’acord de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), que havia desestimat el recurs formulat contra una anterior resolució de 9 de desembre de 2019 de la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent, que va aprovar la liquidació provisional subsegüent a la comprovació de valors corresponent a l’impost general indirecte dels exercicis 2016 i 2017.<br />
<br />
La sentència de 21 de març de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va acordar la inadmissió de la demanda, en considerar que s’havia presentat de forma extemporània, un cop transcorregut amb escreix el termini d’un mes que estableix l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_36" rel="external">article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa</a>.<br />
<br />
<strong>2.-</strong> La representació de la societat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- No és vàlida la notificació realitzada el 31 de juliol de 2020 a la Sra. MPY, ja que la mateixa no disposava de cap tipus d’autorització ni de poder de representació en aquest expedient administratiu. Les autoritzacions que s’havien atorgat a aquesta senyora es referien a dos expedients anteriors dels quals s’havia declarat la caducitat.<br />
- Tampoc és cert que s’hagués notificat la resolució impugnada a la Sra. TPZ el 2 de setembre de 2020, ja que en aquella data se li va entregar còpia de la liquidació provisional de 9 de desembre de 2019, però no de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que aquí es recorre.<br />
- La Sra. TPZ tampoc disposava d’autorització o de poder de representació per rebre notificacions en aquest expedient.</div><br />
<br />
<strong>3.-</strong> La representació del GOVERN s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d’acord amb els següents arguments:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>- L’actual expedient T-00XXXXX/19 va incorporar totes les actuacions dutes a terme en els anteriors procediments caducats, on constava la representació atorgada a la Sra. MPY.<br />
- En aquest mateix expedient T-00XXXXX/19 la Sra. MPY va rebre notificacions, amb el segell de l’empresa, de manera que estava degudament autoritzada per a fer-ho.<br />
- No hi ha constància de cap altra notificació de la resolució de la CTT, de manera que el dia 2 de setembre de 2020 la recurrent ja era coneixedora d’aquesta resolució.</div><br />
<br />
<strong>4.-</strong> En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="FONAMENTS_DE_DRET">FONAMENTS DE&nbsp;DRET<a href="#FONAMENTS_DE_DRET" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
<strong>Primer.-</strong> La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19930903G#Article_39" rel="external">article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia</a>.|||CFL)}<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> L’objecte d’aquest recurs es circumscriu a examinar si es va presentar o no de forma extemporània la demanda formulada per la societat agent contra la resolució de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, relativa a la liquidació provisional subsegüent a una comprovació de valors respecte de l’impost general indirecte dels exercicis 2016 i 2017.<br />
<br />
La sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha considerat que la resolució impugnada de la CTT es va notificar a l’agent en data 31 de juliol de 2020, mentre que la demanda va ser presentada el 9 d’octubre de 2020, quan ja havia transcorregut amb escreix el termini d’un mes que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_36" rel="external">article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989</a>.<br />
<br />
<strong>Tercer.-</strong> El nucli de la qüestió litigiosa versa sobre la validesa de la notificació practicada el 31 de juliol de 2020 en la persona de la Sra. MPY, que la part recurrent considera que no disposava de cap autorització ni de poder de representació en aquest procediment tributari.<br />
<br />
Pel que fa al segon argument en què es basa la sentència impugnada, l’examen de les actuacions permet apreciar que el 2 de setembre de 2020 es va entregar a una altra persona, la Sra. TPZ, una còpia de la liquidació provisional emesa el 9 de desembre de 2019, però no de la resolució de la CTT de 29 de juny de 2020, i així ho admet la representació del Govern. En conseqüència, no es pot considerar l’esmentat 2 de setembre de 2020 com a dies a quo del termini d’interposició de la demanda.<br />
<br />
D’aquesta manera, com abans s’ha exposat, el thema decidendi queda reduït a examinar la validesa de la notificació practicada el 31 de juliol de 2020 a la Sra. MPY.<br />
<br />
<strong>Quart.-</strong> Sobre aquest punt, la recurrent admet que havia atorgat la seva representació a la Sra. MPY en el marc de dos procediments anteriors (T-000YYYY/17 i T-000TTTT/18), els quals van ser declarats caducats, però nega que aquesta representació es pugui estendre a l’expedient que és objecte d’aquest procés (T-00XXXXX/19), que considera independent dels anteriors.<br />
<br />
Aquesta al·legació no pot ser compartida. Cal tenir en compte que els tres expedients referits es refereixen als mateixos fets. El primer a la liquidació de l’impost general indirecte del segon semestre de 2016, el segon es va ampliar a la liquidació del segon semestre de 2017 i el tercer correspon a aquests mateixos exercicis.<br />
<br />
A més, quan es va iniciar l’expedient T-00XXXX/19, es va acordar expressament la incorporació de tota la documentació que constava en els procediments anteriors, ja que l’objecte era el mateix i l’arxiu dels dos primers s’havia produït per caducitat. En conseqüència, en no haver-se revocat la representació concedida inicialment, la mateixa seguia sent vàlida en el nou expedient, d’acord amb el principi de conservació dels actes i tràmits que no incorrin en invalidesa, atesa la identitat d’objecte amb el procediment anterior.<br />
<br />
En conseqüència, s’ha de concloure que la Sra. MPY estava autoritzada per rebre les notificacions corresponents a l’expedient T-00XXXX/19.<br />
<br />
<strong>Cinquè.-</strong> A més de les consideracions anteriors, no es pot deixar de banda que la Sra. MPY va rebre el 18 de juliol de 2019 la notificació de la proposta de liquidació emesa en aquest mateix procediment el 5 de juny anterior, i va utilitzar en aquest acte el segell de l’empresa, tal com resulta del foli 96 de les actuacions.<br />
<br />
L’empresa es va donar per notificada d’aquest acte sense cap obstacle, ja que al foli següent (foli 97) consta una compareixença davant del Departament de Tributs i de Fronteres de la Sra. TPZ, en què, en relació amb la referida proposta de liquidació, fa constar que està d’acord amb el seu contingut.<br />
<br />
No hi ha dubte, doncs, que la Sra. MPY havia rebut anteriorment altres notificacions per compte de la recurrent, sense cap reserva per part d’aquesta, de manera que la notificació discutida de 31 de juliol de 2020 s’ha de considerar vàlida, en aplicació de la doctrina dels actes propis de la part agent.<br />
<br />
<strong>Sisè.-</strong> En darrer terme, s’ha de considerar que, d’acord amb els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19890329B#Article_108" rel="external">108 del Codi de l’Administració</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_38" rel="external">38.5 de la Llei de bases de l’ordenament tributari</a>, per als actes i gestions de tràmit es presumeix la representació. En conseqüència, en no tractar-se de la notificació d’un dels actes que requereixen acreditar la representació mitjançant document públic o oficial, s’ha de concloure també des d’aquest punt de vista que la Sra. MPY va rebre la notificació de la resolució de la CTT per compte de la recurrent en data 31 de juliol de 2020.<br />
<br />
En conseqüència, quan va interposar la demanda el 9 d’octubre següent, ja havia transcorregut el termini d’un mes que preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_36" rel="external">article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989</a>, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.<br />
<br />
<strong>Setè.-</strong> No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.<br />
<br />
<h4 class="showhide_heading" id="DECISI_">DECISIÓ<a href="#DECISI_" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h4>
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:<br />
<br />
<strong>Primer.-</strong> Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa l’entitat P. SLU contra la sentència dictada el 21 de març de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.<br />
<br />
<strong>Segon.-</strong> No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.<br />
<br />
Aquesta sentència és ferma i executiva.<br />
<br />
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19891115A#Article_76" rel="external">article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal</a> es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.<br />
<br />
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.<br /><br />]]></summary>
    <published>2023-11-02T09:32:22+00:00</published>
    <updated>2023-11-02T09:32:22+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D642"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D642</id>
  </entry>
  <entry>
    <title type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF]]></title>
    <summary type="html"><![CDATA[Inclòs per:: AATF<br />Tipus: Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres<br />Descripció:: <a class="tablename" href="tiki-view_tracker_item.php?itemId=641" data-type="trackeritem" data-object="641">CV0276-2023 Consulta vinculant a tributs, del 6 de març del 2023, en relació amb les obligacions formals declaratives del retenidor</a><br />Data document:: 06/03/2023<br />Impostos relacionats:: IRNR<br />Texte:: <h1 class="showhide_heading" id="Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_obligacions_formals_declaratives_del_retenidor.">Consulta vinculant en relació amb les obligacions formals declaratives del&nbsp;retenidor.<a href="#Consulta_vinculant_en_relaci_amb_les_obligacions_formals_declaratives_del_retenidor." class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h1>
<div class='ample800'><div class="table-responsive"><div id="wpfancytable410-div" class="ts-wrapperdiv">	<table class="table table-striped table-hover normal" id="wpfancytable410">	<tbody>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Número de consulta</td>			<td style="">CV0276-2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Data d’emissió</td>			<td style="">06/03/2023</td>		</tr>		<tr>			<td style=" width: 180px;">Normativa</td>			<td style="">Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscal</a>.</td>		</tr>	</tbody></table></div></div></div><br />
<h2 class="showhide_heading" id="Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula">Consulta<br /><div class='consulta'>En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la&nbsp;formula</div><a href="#Consulta_En_aquest_apartat_es_reprodueix_la_consulta_sense_les_dades_de_la_persona_o_l_entitat_que_la_formula" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
ANTECEDENTS<br />
<br />
Consulta vinculant en relació amb les obligacions formals dels retenidors de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.<br />
<br />
Normativa aplicable:<br />
<br />
- Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a> (en endavant, Llei de l’IRNR).<br />
<br />
- Decret del 30 de setembre del 2015 de publicació del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A" rel="external">Reglament de l’Impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>.<br />
<br />
El sotasignat, el senyor A, actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B:<br />
<br />
EXPOSA<br />
<br />
Que, d’acord amb el que disposa l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2014021#Article_65" rel="external">article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari</a> i l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150211G#Article_25" rel="external">article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa</a>, per mitjà del present escrit formula la següent Consulta Tributària, en relació amb les obligacions formals dels retenidors de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals al Principat d’Andorra.<br />
<br />
Que la present consulta té com a objectiu conèixer quin és el criteri d’aquest Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant DTF) respecte a la consulta plantejada, per l’any 2023 i següents.<br />
<br />
DESCRIPCIÓ DELS FETS<br />
<br />
La societat consultant és una entitat que en l’exercici de la seva activitat té la necessitat de contractar serveis amb nombroses societats no-residents al Principat d’Andorra.<br />
<br />
Tenint en compte que, d’acord amb l’establert en el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, les rendes s’entenen obtingudes en territori andorrà i els proveïdors no operen mitjançant un establiment permanent al Principat, la societat consultant, d’acord amb la referida Llei , és subjecte obligat a retenir i a ingressar a compte respecte de les rendes subjectes que abona a les societats no establertes.<br />
<br />
La consultant presenta la declaració i efectua l’ingrés a compte de l’IRNR en el lloc, la forma i els terminis escaients, adjuntant una relació de totes les retencions efectuades durant el trimestre corresponent.<br />
<br />
Així mateix, també presenta a l’administració tributària trimestralment còpia de totes les factures o documents justificatius de les rendes subjectes i no exemptes satisfetes als proveïdors no-residents fiscals al Principat, essent aquest últim fet el que li planteja dubtes, segons la normativa actualment aplicable.<br />
<br />
INTERPRETACIÓ DEL CONTRIBUENT<br />
<br />
Les entitats no-residents fiscals a Andorra que efectuen prestacions de serveis a l’entitat consultant són els “obligats tributaris” de l’impost sobre la renda dels no-residents, per les rendes obtingudes en aquest territori, tal com preveu l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_4" rel="external">article 4 de la llei de l’IRNR</a>:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 4</strong> <em>Obligats tributaris</em><br />
<br />
Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes, que d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.”</div><br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 33</strong> <em>Declaració</em><br />
<br />
1. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar declaració, amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent, per aquest impost en la forma, el lloc i els terminis que s’estableixin reglamentàriament.<br />
<br />
2. També poden efectuar la declaració i l’ingrés del deute els responsables solidaris definits en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_5" rel="external">article 5</a>.<br />
<br />
3. No s’exigeix als obligats tributaris no-residents fiscals presentar la declaració corresponent a les rendes respecte de les quals s’hagués practicat la retenció o s’hagués efectuat l’ingrés a compte a què es refereixen els <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_34" rel="external">articles 34 i 35</a>.<br />
<br />
4. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_15" rel="external">lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei</a>.”</div><br />
<br />
La mateixa normativa, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_34" rel="external">article 34</a>, estableix qui té l’obligació de retenir i ingressar a compte en el cas de rendes obtingudes sense establiment permanent. Concretament, l’article en qüestió disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 34</strong> <em>Persones i entitats amb obligació de retenir i ingressar a compte</em><br />
<br />
1. Tenen la consideració de retenidors les persones físiques o les entitats a les quals aquest article imposa l’obligació d’ingressar al ministeri encarregat de les finances, amb motiu dels pagaments que facin als obligats tributaris definits en l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_4" rel="external">article 4</a>.<br />
<br />
(...)<br />
<br />
4. Estan obligats a practicar la retenció i l’ingrés a compte respecte de les rendes subjectes a aquest impost que satisfacin o abonin:<br />
<br />
<div class='sagnatnou'>a) les entitats residents fiscals en el territori andorrà, incloses les entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L19961219A#Article_15" rel="external">lletra a) de l’apartat A) de l’article 15 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996</a>;</div><br />
<br />
(...)”</div><br />
<br />
És l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_35" rel="external">article 35 de la Llei de l’IRNR</a> que determina les normes de retenció i ingrés a compte deixant clar que el “subjecte obligat a retenir” ha de presentar la declaració en temps i forma i conservar la documentació pertinent, així com facilitar una relació de retencions, sense que s’estableixi que en el moment de presentar les declaracions per l’obligat a retenir hagi d’adjuntar les factures (o documents justificatius):<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 35</strong> <em>Normes de retenció i d’ingrés a compte</em><br />
<br />
(...)<br />
<br />
4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaració i ha d’efectuar l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. Així mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentàriament. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes, en virtut del que disposen les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_15" rel="external">lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei</a>.<br />
<br />
El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte està obligat a conservar la documentació corresponent i a expedir una certificació acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. L’abast d’aquestes obligacions formals s’ha d’establir reglamentàriament.”</div><br />
<br />
En el mateix sentit, al <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A" rel="external">Reglament de l’impost</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_18" rel="external">article 18</a> s’estableix el contingut de la declaració pels “obligats tributaris” no-residents fiscals (no pels “subjectes obligats a retenir”). En concret, estableix a l’apartat 2 l’obligació per part de “l’obligat tributari” d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació d’aquestes.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 18.</strong> <em>Declaració</em><br />
<br />
1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.<br />
<br />
2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.<br />
<br />
3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.”</div><br />
<br />
D’altra banda, és l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_20" rel="external">article 20</a> del mateix text legal que estableix l’obligació de retenció i ingrés a compte per part del “retenidor o obligat a ingressar a compte l’impost”. L’apartat 3 de l’article mencionat determina que el retenidor té l’obligació de presentar una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, però en cap assimila totes les obligacions a les de “obligat tributari” ni determina que “l’obligar a retenir” hagi d’adjuntar en la declaració trimestral que ha de presentar les factures o documents justificatius.<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 20.</strong> <em>Obligació de retenció i d’ingrés a compte</em><br />
<br />
1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern. No obstant això, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relació a les rendes meritades l’últim mes del trimestre natural es poden declarar en el període de liquidació del trimestre natural següent.<br />
<br />
(...).<br />
<br />
3. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb l’ingrés a compte, una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha fet cap retenció en virtut del que s’estableix a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_35" rel="external">article 35 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>.”</div><br />
<br />
D’acord amb tots els preceptes anteriorment esmentats, s’estableix que un no resident fiscal que obtingui rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent és “l’obligat tributari” de l’impost. Aquest (“l’obligat tributari”), haurà de presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, i d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_18" rel="external">article 18.2 del reglament de l’impost</a> A la declaració s’hi ha d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals.<br />
<br />
En cap cas, els articles anteriorment esmentats traslladen totes les obligacions de “l’obligat tributari” amb les del “subjecte obligat a retenir” o retenidor.<br />
<br />
D’acord amb l’anterior, l’entitat consultant entén que l’obligació d’adjuntar les factures és de “l’obligat tributari” (en el supòsit que estigui obligat a presentar declaració), però en cap cas del “subjecte obligat a retenir” o retenidor. Aquest últim, d’acord amb l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_20" rel="external">article 20.3 del Reglament de l’impost</a>, ha d’incloure una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, però ni l’articulat de la Llei ni el Reglament estableixen que el retenidor hagi d’acompanyar les factures juntament amb la declaració, sinó que té l’obligació de conservar la documentació.{GROUP(notgroups=Anonymous)}<br />
<br />
MANIFESTACIÓ EXPRESSA<br />
<br />
L’entitat consultant manifesta expressament que al moment de presentació de la present consulta, no té coneixement de què s’estigui tramitant cap procediment o recurs administratiu, ni judicial, en relació amb el règim, la classificació o qualificació tributària respecte l’objecte d’aquesta consulta.<br />
<br />
QÜESTIÓ PLANTEJADA<br />
<br />
Tenint en compte les disposicions exposades de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei</a> i del <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A" rel="external">Reglament de l’Impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, l’entitat consultant qüestiona si, com a “subjecte obligat a retenir” per les rendes satisfetes a no-residents fiscals al Principat d’Andorra, ha de presentar còpia de les factures rebudes trimestralment juntament amb les declaracions trimestrals de retenció i ingrés a compte de l’IRNR.<br />
<h2 class="showhide_heading" id="Resposta">Resposta<a href="#Resposta" class="heading-link"><span class="icon icon-link fas fa-link "   ></span></a></h2>
En relació amb la vostra consulta relacionada amb les obligacions declaratives de la consultant que actua com a retenidora per satisfer rendes a empreses no residents, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094" rel="external">Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, a l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_35" rel="external">article 35.4</a>, en relació amb les normes de retenció i ingressos a compte, disposa el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Article 35</strong> <em>Normes de retenció i d’ingrés a compte</em><br />
<br />
[…]<br />
<br />
4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaració i ha d’efectuar l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. Així mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentàriament. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes, en virtut del que disposen les <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/L2010094#Article_15" rel="external">lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei</a>.<br />
<br />
El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte està obligat a conservar la documentació corresponent i a expedir una certificació acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. L’abast d’aquestes obligacions formals s’ha d’establir reglamentàriament.”</div><br />
<br />
Per la seva banda, el Decret del 23-9-2015 pel qual s’aprova el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A" rel="external">Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals</a>, en el <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#C3" rel="external">capítol tercer</a>, desenvolupa les obligacions tributàries materials i formals que són aplicables a les rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent. Concretament, aquest capítol del Reglament, en els articles <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_18" rel="external">18</a> i <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_20" rel="external">20.1</a>, estableix el següent:<br />
<br />
<div class='cita'>“<strong>Capítol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent</strong><br />
<br />
[…]<br />
<br />
<strong>Article 18.</strong> <em>Declaració</em><br />
<br />
1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.<br />
<br />
2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet, així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.<br />
<br />
3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.<br />
<br />
[…]<br />
<br />
<strong>Article 20.</strong> <em>Obligació de retenció i d’ingrés a compte</em><br />
<br />
1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern. No obstant això, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relació a les rendes meritades l’últim mes del trimestre natural es poden declarar en el període de liquidació del trimestre natural següent.”</div><br />
<br />
D’acord amb aquests preceptes, el retenidor està obligat a retenir i ingressar l’import de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i a presentar la declaració corresponent en la forma i els terminis previstos. Com es pot observar, l’abast de les obligacions formals i materials està previst al mateix <a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#C3" rel="external">capítol tercer</a>, Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent. Per consegüent, la declaració que ha de presentar la consultant que actua com a retenidora ha de contenir els documents que menciona l’<a class="wiki external" target="_blank" href="https://leslleis.com/R20150923A#Article_18" rel="external">apartat 2 de l’article 18</a>.<br /><br />]]></summary>
    <published>2023-10-19T15:41:00+00:00</published>
    <updated>2023-10-19T15:41:00+00:00</updated>
    <link rel="alternate" type="text/html" href="https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D641"/>
    <id>https://aatf.ad/tiki-view_tracker_item.php%3FitemId%3D641</id>
  </entry>
</feed>
