“b) No obstant això, són obligats tributaris els empresaris o professionals per qui es realitzen les operacions subjectes a gravamen;

“1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques”

“Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’article 5 d’aquesta Llei”

“Article 43. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals

1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei:



[...]

Article 44. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials

S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:
[...]

2. Els de transport de passatgers i de béns, per la part de trajecte que discorri per territori andorrà, en els següents casos:


[...]”

“Article 44. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especial

S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:

[...]

9. Els serveis d’arrendament de mitjans de transport en els següents casos:



No obstant quan els arrendaments a llarg termini el destinatari dels quals no sigui un empresari o professional actuant com a tal tinguin per objecte embarcacions d’esbarjo, no s’entendran prestats en el territori andorrà.

[...]”

“Article 52. Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis

1. Són obligats tributaris de l’impost:

“Article 62. Requisits subjectius de la deducció

Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’article 5 d’aquesta Llei.”

“Article 63. Limitacions del dret a deduir

1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.

No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’article 6.20.”

“Disposició addicional segona. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra

1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu, derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis.

2. Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.

3. El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.

Si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és inferior a 2 anys, el tipus a aplicar és el 10%. Si aquest període és igual o superior a 2 anys i inferior a 5 anys, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%.

No obstant això, en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció, únicament estaran sotmesos al recàrrec especial els guanys quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari. En aquest cas, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%.

4. El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1.

5. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 45 bis i 45 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.

6. El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre societats.”
interna.

“Article 57. Tipus de gravamen general

El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”

“Article 60. Tipus de gravamen incrementat

El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.”

“Article 57. Tipus de gravamen general

El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.”

“Article 60. Tipus de gravamen incrementat

El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.”

“Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.”

“Article 3. Composició del sistema financer andorrà

El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:



Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:



Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’article 27.”

"acuerda DESESTIMARLO, fijando el criterio de que a efectos de los beneficios fiscales relacionados con la vivienda habitual, en los supuestos de adquisición de la propiedad en pro indiviso, habiendo el obligado tributario residido ininterrumpidamente en la vivienda desde su adquisición, para el cómputo del plazo de tres años para determinar si el inmueble tiene o no la consideración de vivienda habitual, ha de estarse a la fecha en que se produjo la adquisición de la cuota indivisa, sin tener a estos efectos trascendencia la fecha en que se adquirió la cuota restante"

“Article 5. Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

[...]



[...]”

“Article 14. Rendes íntegres d’activitats econòmiques

1. Es consideren ‘rendes íntegres d’activitats econòmiques’ les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

[...]

Article 18. Béns i drets destinats a una activitat econòmica

1. Es consideren ‘béns i drets destinats a una activitat econòmica’ els següents:

[...]



[...]

Article 24. Concepte

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”

“Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra

1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:

[...]



[...]

2. Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:

“Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”

“Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació

[...]

2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei.

[...]”

“Article 5. Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

“Article 4. Fet generador

4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”

“Article 4. Fet generador

Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”

“Article 9. Concepte de prestació de serveis

1. A l’efecte d’aquest impost, s’entén per prestació de serveis tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o importació de béns.

2. En particular, es consideren prestacions de serveis:



Article 10. Operacions assimilades a les prestacions de serveis

Es consideren operacions assimilades a les prestacions de serveis a títol onerós els autoconsums de serveis.

A l’efecte del que preveu aquesta Llei, són autoconsums de serveis les operacions següents per les quals no es percep cap contraprestació:

1. Les transferències de béns i drets no inclosos a l’article 8, del patrimoni empresarial o professional al patrimoni personal de l’obligat tributari.

2. L’aplicació total o parcial a l’ús particular de l’obligat tributari o, en general, a finalitats alienes a la seva activitat empresarial o professional dels béns que formen part del seu patrimoni empresarial o professional.

3. Les altres prestacions de serveis efectuades a títol gratuït per l’obligat tributari no mencionades en els números anteriors, sempre que es realitzin amb finalitats alienes a les de l’activitat empresarial o professional.”

“Article 61. Quotes tributàries deduïbles

1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.

[...]

Article 63. Limitacions del dret a deduir

2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:



En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b, qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.”

“Article 3. Fet generador

1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”

“Article 4. Exempcions

Resten exemptes de l’impost:

[...]

5. Les transmissions a títol gratuït de béns immobles així com les constitucions o cessions de drets reals sobre els mateixos, realitzades entre cònjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, o les realitzades entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau.

[...]”

“Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”

“Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació

3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei.”

No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

“Article 23. Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles

1. Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:



No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:



3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.

4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.

5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.

6. Per a la generació dels ingressos que generin el dret a la deducció prevista en aquest article, es requereix que els obligats tributaris realitzin o tinguin contractades activitats d’explotació, gestió o promoció empresarial. S’entenen compreses en el present article, entre altres, les activitats de promoció i redactat de sol·licituds de patents, les d’administració i gestió de l’activitat d’explotació de patents i les de recerca i desenvolupament en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.”

“1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei:



2. No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:

(...)

“Article 43. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals

1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei:



2. No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:

[...]

“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”

“Article 2. Definicions

4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:

[...]



[...]”

“Article 15. Aplicació del règim

1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’article 2, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’article 16.

2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’article 2 que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.

Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”

“[...]



A aquests efectes, quan l’import reinvertit sigui inferior al total de l’import percebut en la transmissió, únicament quedarà exempta de tributació la part proporcional del guany de capital obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.

S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.

Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent en un període superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i si l’habitatge és l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de quatre anys continuats.

El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar des del moment de la transmissió de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquests períodes, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de l’impost inicialment exonerat per motiu de l’exempció, així com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s’estableixin reglamentàriament. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeix el dit incompliment.



En cas d’incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en un nou habitatge habitual, el dret de l’Administració tributària a iniciar un procediment de comprovació del compliment dels requisits per gaudir de l’exempció comença a comptar des del moment en què finalitza el termini dels dos anys perquè l’habitatge es consideri habitual i permanent.”

“1. Quan l’obligat tributari ha d’acreditar obres de millores o inversions que augmenten el valor d’adquisició o, en el cas de noves promocions immobiliàries, ha de justificar davant l’Administració tributària l’import de les inversions o millores fetes que augmenten el valor d’adquisició del bé”

“Article 5. Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

“Article 14. Sol·licitud de l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual

1. La persona o les persones que realitzin transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual han de presentar prop del ministeri encarregat de les finances la sol·licitud en el format oficial corresponent, degudament emplenada i acompanyada de la documentació següent:



En cap cas no és aplicable aquesta exempció per a les transmissions oneroses de l’habitatge habitual i permanent si no ha estat acordada favorablement amb anterioritat a la formalització en document públic o privat de la transmissió.

En els casos en què s’acordi l’exempció, la transmissió s’ha de formalitzar en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la resolució en què s’acorda l’exempció. Transcorregut aquest termini, les persones interessades han de presentar una nova sol·licitud d’exempció.

En cas que l’adquisició del nou habitatge tingui lloc, com a màxim, sis mesos abans de la transmissió del bé objecte de l’aplicació d’aquesta exempció, l’obligat tributari ha de sol·licitar l’aplicació d’aquesta exempció en el moment de la transmissió del bé objecte de l’aplicació de l’exempció, ha d’acomplir tots els requisits assenyalats i acompanyar-hi, a més a més, una còpia de l’escriptura de l’adquisició del nou habitatge dins el termini de sis mesos esmentat anteriorment.

En cas que la reinversió no es faci per la totalitat, només queda exempta de tributació la part proporcional de la plusvàlua que es correspon amb l’import de la reinversió feta. L’obligat tributari ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària per la part del guany de capital que no es destini a la reinversió.

En cas que l’obligat tributari s’hagi beneficiat de l’exempció prevista i no hagi fet la reinversió de l’import de la venda en el termini establert, o bé no mantingui la reinversió i l’habitatge com a habitatge habitual i permanent durant el termini establert, ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària més els interessos de demora corresponents.

L’incompliment dels requisits exigits per a l’aplicació dels beneficis fiscals determina la pèrdua del dret des del moment en què l’incompliment es produeixi.

2. L’obligat tributari disposa d’un termini d’un mes des de la pèrdua del dret al benefici fiscal per presentar a l’Administració tributària una autoliquidació i ingressar, juntament amb la quota resultant, els interessos moratoris corresponents a comptar de la data de la transmissió.”

“Article 11. Interpretació de les normes

1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.

[...]

3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.”

“1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.

[...]”

“Quan l’adquisició o la transmissió s’hagin realitzat a títol lucratiu, s’apliquen les regles previstes a l’apartat 1 de l’article 26, considerant com a valor real dels elements transmesos el seu valor normal de mercat.”

“1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:



[...]”

“Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

[...]



[...]”

“4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”

“Article 64. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris

1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.”

“Article 65. Consultes tributàries escrites

1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és:



2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.

3. L’Administració tributària arxiva, sense donar-hi resposta, les consultes que no compleixin els requisits inclosos en aquest article i les consultes formulades que plantegin qüestions relacionades amb la tramitació d’un procediment, recurs o reclamació iniciat amb anterioritat. L’Administració tributària notifica l’arxivament d’aquestes consultes, el qual no és susceptible de recurs.

[...]”

“Article 24. Concepte

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”

[...]

Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra

1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:

“Article 5. Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

[...]



[...]”

“b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica [...]

c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”

“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”

“Article 2. Definicions

4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:

[...]



[...]”

“Article 2. Definicions

[...]

5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.

[...]”

“Article 15. Aplicació del règim

1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’article 2, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’article 16.

2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’article 2 que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.

Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”

“Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”

“1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.

No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’article 6.20.

2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:



No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 els automòbils següents:



En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b), qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.

3. El que disposa l’apartat anterior també és d’aplicació a les quotes suportades o satisfetes per l’adquisició o la importació dels béns i serveis següents directament relacionats amb els béns a què es refereix aquest apartat:

“(...) L’impost general indirecte s’aplica en totes les fases de producció i distribució dels béns i serveis, així com en les importacions de béns. Els encarregats de la seva aplicació són les empreses mitjançant el mecanisme de la repercussió, quedant el comprador obligat a suportar l’impost, i les empreses a ingressar les quotes repercutides en les liquidacions periòdiques de l’impost general indirecte. Com que l’impost només vol gravar el consum final, a l’hora de liquidar l’impost les empreses es poden deduir les quotes d’impost suportat en les seves compres de manera que en cada fase es recapta l’impost corresponent al valor afegit en la dita fase. Com a resultat, l’impost és neutral per a les empreses, tot i que juguen un paper fonamental en el seu funcionament, ja que són obligats tributaris.

Aquesta neutralitat és consubstancial a l’impost general indirecte, que grava el consum final i no els consums intermedis, i només es pot assolir mitjançant l’estimació directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptació obtinguda per l’Administració, sense que es produeixin discrepàncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de l’impost i, a més, tot sovint s’allunyen de la realitat econòmica. De manera automàtica, les liquidacions de l’impost s’adaptaran a l’evolució del cercle econòmic. Aquestes característiques representen sens dubte una important millora respecte als impostos indirectes actualment en vigor i que l’impost general indirecte substitueix.

(...)”

“1. Aplicació del règim

S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:



Aquest règim no és aplicable als béns immobles.

2. Base de tributació i repercussió de la quota

La base de tributació es calcula segons el que preveu el capítol setè, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’article 55.

3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el capítol vuitè.

Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’article 60, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”

“Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les carregues fiscals”.

“Article 3. Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari

1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.

(...)”

“El gaudiment dels drets i les llibertat reconeguts en el present Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça, color, llengua, religió, opinions polítiques o altres, origen nacional o social, pertinença a una minoria nacional, fortuna, naixença o qualsevol altra situació.”

“Disposició addicional cinquena. Règim especial del sector financer

1. Aplicació del règim

S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:



Aquest règim no és aplicable als béns immobles.

2. Base de tributació i repercussió de la quota

La base de tributació es calcula segons el que preveu el capítol setè, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’article 55.

3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el capítol vuitè.

Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’article 60, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”

“De conformitat amb aquests preceptes, considerant que la societat està íntegrament participada per dos persones unides entre elles per vincles de parentiu per consanguinitat de segon grau i que l’adquirent de la unitat immobiliària serà un d’aquests socis, sempre que es doni el requisit en relació amb l’ús residencial de l’immoble, l’operació que es menciona a la consulta tindrà la consideració de devolució d’actius a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.”

“Article 15. Aplicació del règim

1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’article 2, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’article 16.

2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’article 2 que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.

Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”

“Article 4. Fet generador

Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.

Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional

1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.

2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.

3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.

4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.

En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.

Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.

El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.

5. A l’efecte d’aquesta Llei, el Fons d’Habitatge té la consideració d’empresari o professional.”

“Article 7. Concepte de lliurament de béns

1. Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre els béns corporals, fins i tot si es realitzen mitjançant la cessió de títols representatius d’aquests béns.

A l’efecte d’aquest impost, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia.

[...]

Article 45. Meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis

1. L’impost es merita:



No obstant el que disposa l’apartat anterior, en els lliuraments de béns efectuats en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o qualsevol altra condició suspensiva, d’arrendament venda de béns o d’arrendament de béns amb pacte de reserva amb clàusula de transferència de la propietat vinculant per ambdues parts, l’impost es merita quan els béns es posen en possessió de l’adquirent.”

“Disposició final cinquena

Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2013.”

“Article 9. Àmbit temporal

1. Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament.

2. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor.

No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada.”

“Article 3. Fet generador

1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”

“Disposició transitòria Única

Als efectes de l'aplicació d'aquest impost la data de transmissió de béns o drets es determina segons el que disposa l'article 11.2 d'aquesta Llei. Tanmateix, els contractes corresponents a transmissions de béns o drets que recaiguin sobre béns immobles realitzats abans de l'entrada en vigor d’aquesta Llei i que no s’hagin formalitzat en escriptura pública es poden elevar a públics en el termini d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei sense que s’exigeixi el pagament de l’impost, quan s’acrediti al ministeri encarregat de les finances la possessió del bé immoble o dret sobre el bé immoble amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la presentació dels documents administratius relacionats amb el bé immoble de què es tracti, emesos a nom del propietari. S’ha d’establir reglamentàriament el procediment administratiu aplicable. Els actes i contractes que d’acord amb el paràgraf anterior s’acrediti que han estat formalitzats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de regir per la normativa i disposicions aplicables i vigents en el moment en què es van efectuar les operacions esmentades.”

“Article 11. Prescripció

1. Aquest impost prescriu en el termini que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari.

2. La prescripció es comença a comptar des de la data en què es formalitzi l’escriptura pública notarial o, si es tracta de documents privats, des del moment en què el document sigui presentat a liquidació.”

“Article 96. Inversió en actius andorrans

1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:

“Article 24. Concepte

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”

Article 25. Còmput

1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:



[...]

Article 26. Transmissions a títol onerós

1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:



[...]

3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.”

“Article 3. Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari

1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.

2. L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de les despeses indirectes derivades del compliment d’obligacions formals i ha d’assegurar el respecte dels drets i les garanties dels obligats tributaris als que es refereix l’article 27.”

“1. Les lleis i els reglaments que continguin normes tributàries ho han d’esmentar expressament en el seu títol i en la rúbrica dels articles corresponents.

2. Les lleis i els reglaments que modifiquin normes tributàries han de contenir una relació completa de les normes derogades i la nova redacció de les que siguin modificades.”

“Article 19. Beneficis fiscals, deduccions, bonificacions i exempcions

1. Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat que es realitzi el fet imposable, la llei de cada tribut eximeix del compliment de l’obligació tributària principal. La prova del caràcter procedent de l’exempció correspon a l’obligat tributari.

2. La llei particular de cada tribut pot establir, així mateix, supòsits de deducció, bonificacions o d’altres beneficis fiscals que concretin el deute tributari. La prova de l’aplicació d’aquests beneficis fiscals correspon a l’obligat tributari.

3. La llei de cada tribut pot regular els beneficis per als acords tributaris especials, previstos a l’article 67.”

“[...] La creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques que comprengui sota el seu abast la totalitat de les rendes obtingudes pels residents fiscals andorrans és conseqüència de la necessitat de fer efectiu el mandat constitucional en virtut del qual totes les persones han de contribuir a les despeses públiques, segons la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema fiscal just, fonamentat en els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.[...]”

“Article 43. Quota de liquidació i deduccions a la quota

1. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada a l’article 43 bis i les deduccions regulades als articles 44 i 44 bis. La quota de liquidació no pot ser negativa i com a mínim es consigna l’import zero.

2. No obstant això, la quota de liquidació no pot ser inferior al 30% de la quota de tributació corresponent a la base de tributació positiva del període impositiu prèvia a la compensació de les bases de tributació negatives d’exercicis anteriors. Quan és aplicable el límit previst en aquest apartat, es redueix, en la quantitat corresponent, l’import de les bases de tributació negatives que es poden compensar i l’import de les deduccions previstes en l’apartat anterior que es poden aplicar en el període impositiu.

3. Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació o per l’aplicació del límit establert a l’apartat 2 d’aquest article es poden deduir de la quota de tributació en els sis períodes impositius que concloguin posteriorment al període en què s’hagin generat, amb el límit establert a l’apartat anterior.”

“S’introdueix un nou límit a l’apartat 2 de l’article 43 respecte a la compensació de bases de tributació negatives i a l’aplicació de deduccions a la quota de tributació, de tal manera que la compensació de les unes i l’aplicació de les altres no pot reduir la quota de tributació en més d’un 70% de la mateixa quota. [...]. La limitació no és aplicables en l’exercici d’extinció de l’obligat tributari sempre que es compleixin certs requisits.”

“Article 22. Compensació de bases de tributació negatives

1. Les bases de tributació negatives poden compensar les bases de tributació positives dels períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors, amb el límit previst a l’apartat 2 de l’article 43.

Les bases de tributació negatives que, d’acord amb el límit previst a l’apartat 2 de l’article 43, no puguin ser deduïdes, poden deduir-se de la base de tributació en els períodes impositius que concloguin en els disset anys posteriors a la seva generació.

[...]

Article 43. Quota de liquidació i deduccions a la quota

1. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada a l’article 43 bis i les deduccions regulades als articles 44 i 44 bis. La quota de liquidació no pot ser negativa i com a mínim es consigna l’import zero.

2. No obstant això, la quota de liquidació no pot ser inferior al 30% de la quota de tributació corresponent a la base de tributació positiva del període impositiu prèvia a la compensació de les bases de tributació negatives d’exercicis anteriors.

Quan és aplicable el límit previst en aquest apartat, es redueix, en la quantitat corresponent, l’import de les bases de tributació negatives que es poden compensar i l’import de les deduccions previstes en l’apartat anterior que es poden aplicar en el període impositiu.

3. Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació o per l’aplicació del límit establert a l’apartat 2 d’aquest article es poden deduir de la quota de tributació en els sis períodes impositius que concloguin posteriorment al període en què s’hagin generat, amb el límit establert a l’apartat anterior.”

“Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”

“1. Aplicació del règim

S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:



Aquest règim no és aplicable als béns immobles.

2. Base de tributació i repercussió de la quota

La base de tributació es calcula segons el que preveu el capítol setè, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’article 55.

3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el capítol vuitè.

Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’article 60, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”

“Disposició addicional cinquena. Règim especial del sector financer

1. Aplicació del règim

S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:



Aquest règim no és aplicable als béns immobles.

2. Base de tributació i repercussió de la quota

La base de tributació es calcula segons el que preveu el capítol setè, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’article 55.

3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el capítol vuitè.

Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’article 60, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”

“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.

2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.

Article 2. Definicions

1. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de fusió l’operació per la qual:



2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:



En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:



3. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària de branca d’activitat l’operació per la qual una entitat aporta, sense quedar extingida, a una altra entitat de nova creació o ja existent la totalitat de la seva activitat o bé una o més branques d’activitat, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.

4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:



5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.

6. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.

També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.

7. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.”

“Article 15. Regles de valoració

1. Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.

2. Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents:



S’entén per “valor normal del mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.

3. En els casos que preveuen les lletres a, b, c i d de l’apartat 2, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.”

“Article 45 bis. Pagaments a compte en transmissions immobiliàries

1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.

També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:



2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.

3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei.

4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’apartat 3 de l’article 19, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.

5. En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través de contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte, presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.

En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.

6. En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte siguin atorgades a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’article 45 ter.

7. S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models i les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del pagament.”

“Article 39. Acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració

1. Quan l’obligat tributari ha d’acreditar obres de millora o inversions que augmenten el valor d’adquisició o, en el cas de noves promocions immobiliàries, ha de justificar davant l’Administració tributària l’import de les inversions o les millores efectuades que augmenten el valor d’adquisició del bé o el dret objecte de gravamen, també ha d’aportar la documentació següent:



2. En els supòsits derivats de l’execució forçosa d’una resolució judicial que comporti l’alienació de béns immobles, es podrà acreditar el valor d’adquisició mitjançant l’aportació d’una taxació pericial, sempre que s’acrediti la impossibilitat de presentar la documentació mencionada en el punt anterior.

3. En el termini d’un mes, l’Administració ha de comprovar i ha d’emetre un certificat del valor d’adquisició actualitzat que ha d’incloure l’import de les inversions, les obres i les millores efectuades. En el cas de les promocions immobiliàries, s’ha d’emetre un certificat per a cada unitat construïda.”

“Article 44. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials

Se entendran prestats en el territori andorrà els següents serveis:

(...)

7. Els que s’enuncien a continuació, quan es presten materialment en territori andorrà i el destinatari no és un empresari o professional actuant com tal:

(...)

“Article 43. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals

1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei:



Article 44. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials

S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:

[...]

3. L’accés a manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives o similars, com fires o exposicions, i els serveis accessoris al mateix, sempre que el destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal i dites manifestacions tinguin lloc efectivament en el territori andorrà.

[...]

7. Els que s’enuncien a continuació, quan es presten materialment en territori andorrà i el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal:

[...]



[...]”

“1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.

2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.

3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’apartat 2, de l’article 20 són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.

Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.

5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”

“1. Els obligats tributaris que vulguin gaudir de l’exempció prevista en l’article 38 de la Llei de l’impost sobre societats han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats.

(...)

3. El règim s’aplica al període impositiu que finalitzi amb posterioritat a l’autorització del ministeri encarregat de les finances, i els successius que concloguin abans de comunicar la renúncia al règim al ministeri encarregat de les finances.

(...)”

“Vist que l’article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, del 1 de desembre i per la Llei 6/2018, del 19 d’abril, a l’apartat 3, estableix que “les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió [...]”, i atès que la societat consultant està acollida al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres, en el cas en qüestió, els guanys que es produeixen com a conseqüència dels canvis en el valor raonable de les accions que s’han d’imputar en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici, en aplicació de la norma de valoració posterior dels actius financers de negociació establerta al Pla general de comptabilitat, estaran exempts de l’impost sobre societats.”

“Article 38. Règim especial de societats de tinença de participacions en societats

1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.

2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.

3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’apartat 2 de l’article 20 són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.

Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.

5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”

“Article 32. Règim especial de societats de tinença de participacions en societats

1. Els obligats tributaris que vulguin gaudir de l’exempció prevista en l’article 38 de la Llei de l’impost sobre societats han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats.

2. Els obligats tributaris que s’acullin a aquest règim especial han d’identificar a la memòria dels comptes anuals els conceptes següents:



3. El règim s’aplica al període impositiu que finalitzi amb posterioritat a l’autorització del ministeri encarregat de les finances, i els successius que concloguin abans de comunicar la renúncia al règim al ministeri encarregat de les finances.

4. La societat ha d’informar en el moment de presentar la declaració a què fa referència l’article 45 de l’exempció obtinguda en la base de tributació.”

“Article 24. Concepte

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”

Article 25. Còmput

1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:



[...]

Article 26. Transmissions a títol onerós

1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:



[...]

3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.”

“Article 3. Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari

1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.

2. L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de les despeses indirectes derivades del compliment d’obligacions formals i ha d’assegurar el respecte dels drets i les garanties dels obligats tributaris als que es refereix l’article 27.”

“1. Les lleis i els reglaments que continguin normes tributàries ho han d’esmentar expressament en el seu títol i en la rúbrica dels articles corresponents.

2. Les lleis i els reglaments que modifiquin normes tributàries han de contenir una relació completa de les normes derogades i la nova redacció de les que siguin modificades.”

“Article 19. Beneficis fiscals, deduccions, bonificacions i exempcions

1. Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat que es realitzi el fet imposable, la llei de cada tribut eximeix del compliment de l’obligació tributària principal. La prova del caràcter procedent de l’exempció correspon a l’obligat tributari.

2. La llei particular de cada tribut pot establir, així mateix, supòsits de deducció, bonificacions o d’altres beneficis fiscals que concretin el deute tributari. La prova de l’aplicació d’aquests beneficis fiscals correspon a l’obligat tributari.

3. La llei de cada tribut pot regular els beneficis per als acords tributaris especials, previstos a l’article 67.”

“[...] La creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques que comprengui sota el seu abast la totalitat de les rendes obtingudes pels residents fiscals andorrans és conseqüència de la necessitat de fer efectiu el mandat constitucional en virtut del qual totes les persones han de contribuir a les despeses públiques, segons la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema fiscal just, fonamentat en els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.[...]”

“1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, [...], estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:

“Els obligats tributaris han de presentar, conjuntament amb la seva declaració per l’impost sobre societats dels exercicis en els quals practiquin l’exempció prevista en l’article 20 de la Llei de l’impost sobre societats, la informació següent en relació amb l’entitat directament participada:

“1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:



3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article, designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes sotmeses al règim de distribucions per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora.”

“Quan en aplicació de les estipulacions d’aquest Conveni, s’apliqui a una renda el benefici d’un avantatge fiscal en un Estat contractant, i quan en aplicar la legislació interna en vigor en l’altre Estat contractant, una persona no sigui sotmesa a l’impost que per a una fracció d’aquesta renda, i no sobre l’import total, l’avantatge fiscal atorgat en el primer Estat només s’aplica a la part de la renda que es imposable i no s’exonera en l’altre Estat”.

“Article 1. Naturalesa

1. L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurídiques d’acord amb les normes d’aquesta Llei.

2. L’exacció de l’impost corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals en territori andorrà s’efectua d’acord amb la llei que regula l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Article 2. Àmbit d’aplicació espacial

L’impost sobre societats s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.

Article 3. Tractats i convenis

El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.”

“Article 10 Dividends

1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:



3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article, designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes sotmeses al règim de distribucions per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora.”

“Divers

[...]

2. Quan en aplicació de les estipulacions d’aquest Conveni, s’apliqui a una renda el benefici d’un avantatge fiscal en un Estat contractant, i quan en aplicar la legislació interna en vigor en l’altre Estat contractant, una persona no sigui sotmesa a l’impost que per a una fracció d’aquesta renda, i no sobre l’import total, l’avantatge fiscal atorgat en el primer Estat només s’aplica a la part de la renda que és imposable i no s’exonera en l’altre Estat.”

“Article 20. Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats

1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació, procedents de la dissolució d’una entitat participada, de la separació com a soci, o de les operacions de fusió, escissió, reducció de capital, aportació no dinerària, bescanvi de valors o cessió global de l’actiu i del passiu, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:

“Article 11. Interpretació de les normes

1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.

2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.

3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.

4. En l’àmbit de l’Administració general, la facultat de dictar disposicions interpretatives o explicatives de les lleis i de les altres normes en matèria tributària, correspon de forma exclusiva i no delegable al ministre encarregat de les finances, excepte en el que disposa l’article 65, on el ministre podrà delegar en el director de departament que correspongui.

5. Les disposicions interpretatives o explicatives d’abast general seran exclusivament d’obligat compliment per tots els departaments de l’Administració tributària competents en l’aplicació de les normes contingudes en la present Llei i es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”