Carregant...
 

CV0208-2021 Consulta vinculant a tributs, del 9 de setembre del 2021, en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial

Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0208-2021 Consulta vinculant a tributs, del 9 de setembre del 2021, en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial
Data document:
09/09/2021
Impostos relacionats:
Impost Societats
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial.

Número de consulta CV0208-2021
Data d’emissió 09/09/2021
Normativa Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Consulta:

Consulta fiscal en referència a la deducció per noves inversions en l’impost sobre Societats

Normativa:

Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (en endavant, TRLIS).

1. MANIFESTACIONS PRÈVIES

D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en al consulta.

Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referents a la inversió plantejada en la present consulta per als períodes 2020 i següents.

2. DESCRIPCIÓ DELS FETS:

La societat X (d’ara endavant i indistintament, la Societat o la consultant) va esser constituïda, mitjançant escriptura pública i es troba degudament inscrita en el registre de societats del Govern d’Andorra.

Com a conseqüència de les conclusions assolides en un exhaustiu anàlisi intern de l’entorn tecnològic i informàtic de la Societat, aquesta va iniciar un pla de transformació tecnològica, operativa i organitzativa de la pròpia Societat, així com de les seves filials.

En el marc d’aquest canvi integral de l’estructura tecnològica i informàtica del grup financer encapçalat per la Societat s’ha procedit a la seva transformació operativa i organitzativa, dotant a l’esmentat grup de noves solucions informàtiques que li permeten cobrir totes les seves necessitats funcionals i operatives a llarg termini, en tot cas per un període de temps superior a cinc anys.

Fruit d’aquest important projecte la societat ha adquirit i/o desenvolupat nombrosos actius nous, respecte dels quals ja ha plantejat la corresponent consulta vinculant en relació a la potencial aplicació de la deducció per noves inversions.

Composició de les inversions efectuades

Degut a la complexitat i al volum de la inversió efectuada, així com a la gran quantitat de nous actius derivats de la mateixa, la Societat ha requerit la col·laboració de diferents proveïdors, alhora que ha incorregut en inversions de diferents tipologies i característiques, algunes de les quals es detallen seguidament:

• Llicències informàtiques: gran part de les inversions efectuades per la Societat es fonamenten en la necessitat de disposar d’una sèrie de llicències i programes informàtics creats per proveïdors tercers especialitzats en diferents àrees relacionades amb l’activitat financera desenvolupada per la Societat.

Si bé les relacions mantingudes amb els diferents proveïdors d’aquesta tipologia d’actius intangibles es configura, tal i com ja s’ha fet referència, a llarg termini i per un període superior a cinc anys, la pròpia dinàmica de funcionament dels esmentats proveïdors fa que les relacions contractuals mantingudes amb aquests es formalitzi mitjançant diferents tipologies comercials:

- Llicències adquirides de forma indefinida: en aquesta tipologia de contractes, els proveïdors dels actius intangibles estableixen contractualment i des d’un inici, l’adquisició de l’actiu intangible de forma indefinida, mitjançant un únic pagament inicial, així com altres pagaments relacionats amb la seva implementació i posada en funcionament. En relació amb els imports satisfets per aquesta tipologia de llicències, en tant que pagaments previs i necessaris per a la posada en disposició de ser utilitzat, comptablement la seva totalitat formen part del cost de l’actiu adquirit.

- Llicències adquirides amb venciment a llarg termini: en aquesta tipologia de contractes, els proveïdors dels actius intangibles estableixen contractualment una relació comercial de durada mínima de 5 anys de d’un inici.

A diferència de les llicències adquirides de forma indefinida, el pagament d’aquestes inversions es realitza periòdicament (en la majoria dels casos, mitjançant pagaments anuals). Addicionalment en ocasions s’estableix contractualment l’obligació de satisfer, com a mínim, el pagament de cinc anualitats, fins i tot en els casos en que es trenquin les relacions comercials entre la Societat i el proveïdor. L’anterior comporta, a la pràctica, l’efectiva adquisició d’aquestes llicències durant un període mínim de cinc anys.

En relació amb el registre comptable dels pagaments derivats d’aquesta tipologia de contractes, la Societat registra comptablement com cost de l’actiu aquells pagaments satisfets amb caràcter previ a la seva posada en funcionament, revestint els pagaments satisfets amb posterioritat la consideració de despesa de l’exercici.

- Llicencies adquirides amb venciment no definit contractualment: en aquesta tipologia de contractes, els proveïdors dels actius intangibles estableixen contractualment una relació comercial inicial per períodes inferiors a 5 anys

En aquesta tipologia de relacions comercials, el pagament de les inversions es realitza periòdicament (en la majoria dels casos, mitjançant pagaments anuals), sense que contractualment s’estableixi una relació a llarg termini. No obstant l’anterior, no existeixen dubtes respecte el manteniment de la inversió realitzada, emmarcada en una inversió global definida i planificada per a ser utilitzada per la societat per un període temps en tot cas superior a cinc anys.

L’anterior queda manifest en un informe tècnic encarregat per la societat a una consultora de reconegut prestigi internacional amb caràcter previ a l’inici de l’amortització dels actius integrants de la inversió perfeccionada. En dit informe tècnic, l’expert es pronuncia, entre d’altres coses, sobre la vida útil dels actius resultants de la inversió realitzada (quins inclouen com a part essencial llicències com les esmentades), concloent que el rang de vida útil mínim dels actius serà d’entre cinc anys i quinze anys.

De la mateixa manera que succeeix amb les llicències adquirides amb venciment a llarg termini, la Societat registra com cost de l’actiu aquells pagaments satisfets amb caràcter previ a la seva posada en funcionament, revestint els pagaments satisfets amb posterioritat la consideració comptable de despesa de l’exercici.

• Proveïdors tercers encarregats de la instal·lació i implementació dels actius adquirits: gran part de les llicències i programes informàtics adquirits per la Societat requereixen d’una intensiva inversió en proveïdors tercers, encarregats de l’efectiva instal·lació i implementació dels actius adquirits, per tal que la utilització dels mateixos estigui en disposició de ser iniciada (en ocasions, aquests serveis inclús inclouen la creació de programes i/o satèl·lits específics creats per a la utilització única per part de la Societat).

De la mateixa manera, aquests proveïdors tercers són els encarregats de configurar aquelles inversions en actius tangibles materialitzades per la Societat i la seva comptabilització i adaptació als actius intangibles anteriorment esmentats.

La complexitat de les inversions realitzades fa imprescindible que les diferents llicències i altres actius intangibles adquirits siguin desenvolupades i adaptades a les necessitats específiques la de la Societat, amb caràcter previ a la seva posada en disposició de ser utilitzades. En aquest sentit, en moltes ocasions aquesta tipologia de serveis de configuració, implementació i desenvolupament dels paràmetres tècnics per a la seva posada en funcionament constitueixen la part principal de la inversió efectuada, sent el seu cost sensiblement superior a la pròpia adquisició de les anteriors esmentades llicències informàtiques.

Comptablement, la Societat considera els imports satisfets per aquest concepte com major cost dels actius adquirits o, en algunes ocasions i per la pròpia idiosincràsia dels serveis rebuts, com actius individualment considerats.

• Despeses de personal: de manera coordinada i conjunta amb la contractació de proveïdors tercers, la Societat destina part del seu personal a l’efectiva instal·lació i implementació dels actius adquirits, per tal que la utilització dels mateixos estigui en disposició de ser iniciada.

El grau de participació de la plantilla de la Societat és variable, en funció de les necessitats existents en les diferents fases de l’execució de la inversió. En aquest sentit, la Societat porta un detall individualitzat de la dedicació de cadascun dels empleats participants en aquestes tasques de configuració, implementació i desenvolupament dels paràmetres tècnics per a la seva posada en funcionament, imputant com a cost de la inversió aquella massa salarial efectivament relacionada amb la mateixa.

• Estudis i informes tècnics previs a la inversió: atenent a la importància de les inversions materialitzades, així com a la seva elevada complexitat tècnica i al seu cost, amb caràcter previ a l’adquisició de varis actius relacionats amb la inversió respecte la que es planteja la present consulta vinculant, la Societat ha contractat l’elaboració d’informes tècnics a tercers i ha incorregut en despeses de personal destinades a analitzar els diferents proveïdors de béns i serveis, així com diferents metodologies per afrontar el canvi integral de la estructura tecnològica i informàtica del grup financer encapçalat per la Societat. Aquests estudis i informes previs han estat elements clau en la definició de moltes de les inversions dutes a terme.

En aquest sentit, aquells imports satisfets per aquest concepte, identificables amb l’adquisició o materialització d’algun actiu, són considerats per la Societat com major cost de la inversió.

• Impostos no recuperables: atenent a l’aplicació del règim especial del sector financer en matèria d’IGI, previst a la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (introduïda per la Llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte), part de l’IGI suportat en l’execució del canvi integral de l’estructura tecnològica i informàtica del grup financer encapçalat per la Societat no ha estat objecte de deducció per la Societat. Dits imports no recuperats per la Societat són considerats com major cost de les inversions efectuades.

Val a dir que el reflex comptable de les inversions efectuades per la Societat ha estat validada pels seus auditors, quins de forma expressa han revisat el tractament comptable dels actius resultants del canvi integral de la estructura tecnològica i informàtica del grup financer encapçalat per la Societat.

Consultes plantejades

Atenent als antecedents exposats, la Societat presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa a la confirmació de que els imports satisfets per la Societat en les següents inversions, amb la consideració d’actius des d’una perspectiva comptable, formen part de la base de la deducció per noves inversions:

a. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en l’adquisició de les llicències informàtiques exposades en els antecedents de la present consulta vinculant (tant respecte les adquisicions de forma indefinida, com les adquirides amb venciment a llarg termini, com les adquirides amb venciment no definit contractualment) formen part de la base de la deducció.

b. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en la contractació de proveïdors tercers encarregats de la instal·lació i implementació dels actius adquirits formen part de la base de la deducció.

c. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en concepte de despeses de personal exposades en els antecedents de la present consulta vinculant formen part de la base de la deducció.

d. Confirmació de que els imports per la Societat en l’elaboració d’estudis i informes tècnics previs a la inversió, exposats en els antecedents de la present consulta vinculant formen part de la base de la deducció.

e. Confirmació de que els imports corresponents a impostos no recuperables exposats en els antecedents de la present consulta vinculant formen part de la base de la deducció.

3. INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA

L’apartat 1.b) de l’article 44 del TRLIS estableix que els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació “el resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora. No obstant, per determinar aquesta deducció no es tindrà en compte la part del preu d’adquisició dels actius que correspongui a una subvenció atorgada per una institució pública”.

Per la seva banda, el Reglament de l’Impost sobre Societats no conté cap disposició esclaridora respecte a la definició dels actius o de les inversions a les que resulta d’aplicació la deducció per noves inversions.

L’article 9 del TRLIS estableix la rellevància dels criteris comptables en tots aquells que no estiguin expressament previstos en la normativa reguladora de l’impost sobre Societats. En aquest sentit, disposa l’apartat 3 de l’esmentat article 9 del TRLIS que “en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26”.

Aquest Departament de Tributs i de Fronteres, de forma plenament coherent amb allò previst a l’article 9 del TRLIS anteriorment citat, s’ha pronunciat en diverses consultes vinculants, tals com la CV0026-2016, de 7 de gener, manifestant que “atès que la Llei de l’impost de societats no inclou cap norma que estableixi si un determinat concepte s’ha de classificar a l’actiu del balanç o al compte de pèrdues i guanys; Atès, que per tal de determinar la base de tributació mitjançant el mètode de determinació directa de l’impost sobre societats, es corregeix el resultat comptable determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; Aleshores, per donar solució al cas exposat ens haurem de remetre a la norma mercantil i veure com s’ha de tractar l’operació en qüestió”.

Així mateix, el Departament de Tributs i de Fronteres ha publicat diferents respostes a consultes vinculants presentades per obligats tributaris de l’IS, en les que fa públic el seu criteri en relació a algunes qüestions relacionades amb la deducció per noves inversions. Concretament, en relació amb la rellevància del correcte tractament comptable de les inversions, convé posar de manifest el criteri exposat en la resposta a la consulta vinculant CV0105-2018, de 6 de març, en la qual aquest Departament de Tributs i de Fronteres assenyala que “[...] en la mesura que els nous elements patrimonials adquirits estiguin afectes a l’activitat d’arrendament, s’hagin posat en funcionament i estiguin degudament comptabilitzats al balanç de la societat com a actiu fix, l’entitat consultant podrà aplicar la deducció per noves inversions [...]”.

És per això que convé posar en context la consulta plantejada per aquesta part amb el contingut de la normativa tributària i comptable vigent, així com amb els pronunciaments públics de l’Administració tributària.

Actius intangibles adquirits de forma separada – Normativa comptable

Atenent al sector econòmic en el que duu a terme la seva activitat la Societat, convé atendre al contingut de les normes internacionals de comptabilitat, a l’hora de determinar el tractament comptable de qüestions com les plantejades en la present consulta vinculant.

Al respecte, la Norma Internacional de Comptabilitat 38 (en endavant, NIC 38), en el seu paràgraf 27 disposa en relació als elements integrants del cost dels actius intangibles adquirits de forma separada que “el costo de un activo intangible adquirido de forma separada comprende: (a) Su precio de adquisición, incluidos los aranceles de importación y los impuestos indirectos no recuperables que recaigan sobre la adquisición, después de deducir cualquier descuento o rebaja del precio; y (b) cualquier costo directamente atribuible a la preparación del activo para su uso previsto”.

Continua l’esmentada NIC 38 en el seu paràgraf 28, establint que “son ejemplos de costos atribuibles directamente: (a) los costos de las remuneraciones a los empleados (según se definen en la NIC 19), derivados directamente de poner el activo en sus condiciones de uso; (b) honorarios profesionales surgidos directamente de poner el activo en sus condiciones de uso; y (c) los costos de comprobación de que el activo funciona adecuadamente”.

En relació als desemborsaments satisfets en moments posteriors a la posada en disposició de ser utilitzat d’un determinat actiu intangible, el paràgraf 30 de la NIC 38 determina que “el reconocimiento de los costos en el importe en libros de un activo intangible finalizará cuando el activo se encuentre en el lugar y condiciones necesarias para operar de la forma prevista por la gerencia. Por ello, los costos soportados por la utilización o por la reprogramación del uso de un activo intangible no se incluirán en el importe en libros del activo. Por ejemplo, los siguientes costos no se incluirán en el importe en libros del activo intangible: (a) costos soportados cuando el activo, capaz de operar de la forma prevista por la gerencia, no ha comenzado a utilizarse; y (b) pérdidas operativas iniciales, como las generadas mientras se desarrolla la demanda de los productos que se elaboran con el activo”.

Actius intangibles generats internament – Normativa comptable

En relació amb els actius intangibles generats internament, el paràgraf 66 de la NIC 38 disposa que “el costo de un activo intangible generado internamente comprenderá todos los costos directamente atribuibles necesarios para crear, producir y preparar el activo para que pueda operar de la forma prevista por la gerencia. Son ejemplos de costos atribuibles directamente: (a) los costos de materiales y servicios utilizados o consumidos en la generación del activo intangible; (b) los costos de las remuneraciones a los empleados (según se definen en la NIC 19) derivadas de la generación del activo intangible; (c) los honorarios para registrar los derechos legales; y (d) La amortización de patentes y licencias que se utilizan para generar activos intangibles [...]”.

Actius tangibles – Normativa comptable

En relació als actius tangibles, la Norma Internacional de Comptabilitat 16 (en endavant, NIC 16), en els seus paràgrafs 16 i 17, estableix que “el costo de los elementos de propiedades, planta y equipo comprende: (a) Su precio de adquisición, incluidos los aranceles de importación y los impuestos indirectos no recuperables que recaigan sobre la adquisición, después de deducir cualquier descuento o rebaja del precio. (b) Todos los costos directamente atribuibles a la ubicación del activo en el lugar y en las condiciones necesarias para que pueda operar de la forma prevista por la gerencia. (c) La estimación inicial de los costos de desmantelamiento y retiro del elemento, así como la rehabilitación del lugar sobre el que se asienta, la obligación en que incurre una entidad cuando adquiere el elemento o como consecuencia de haber utilizado dicho elemento durante un determinado periodo, con propósitos distintos al de producción de inventariosdurante tal periodo. Son ejemplos de costos atribuibles directamente: (a) los costos de beneficios a los empleados (según se definen en la NIC 19 Beneficios a los Empleados) que procedan directamente de la construcción o adquisición de un elemento de propiedades, planta y equipo; (b) los costos de preparación del emplazamiento físico; (c) los costos de entrega inicial y los de manipulación o transporte posterior; (d) los costos de instalación y montaje; (e) los costos de comprobación de que el activo funciona adecuadamente, después de deducir los importes netos de la venta de cualesquiera elementos producidos durante el proceso de instalación y puesta a punto del activo (tales como muestras producidas mientras se probaba el equipo); y (f) los honorarios profesionales”.

Per la seva banda i de forma similar a com ho estableix la NIC 38 anteriorment citada, s’estableix en el paràgraf 20 de la NIC 16 que “el reconocimiento de los costos en el importe en libros de un elemento de propiedades, planta y equipo terminará cuando el elemento se encuentre en el lugar y condiciones necesarias para operar de la forma prevista por la gerencia. Por ello, los costos incurridos por la utilización o por la reprogramación del uso de un elemento no se incluirán en el importe en libros del elemento correspondiente. Por ejemplo, los siguientes costos no se incluirán en el importe en libros de un elemento de propiedades, planta y equipo: (a) costos incurridos cuando un elemento, capaz de operar de la forma prevista por la gerencia, todavía tiene que ser puesto en marcha o está operando por debajo de su capacidad plena; (b) pérdidas operativas iniciales, tales como las incurridas mientras se desarrolla la demanda de los productos que se elaboran con el elemento; y (c) costos de reubicación o reorganización de parte o de la totalidad de las operaciones de la entidad”.

Atenent al contingut de la normativa comptable citada, entén la consultant que els conceptes respecte els que es qüestiona la Societat s’integren en el concepte d’actiu fix en el termes seguits per aquesta, formant part del seu cost, ja sigui en relació als actius de naturalesa tangible com intangible.

Fent especial menció a les llicències amb venciment no definit contractualment, entén la consultant que el fet que l’adquisició de les mateixes es vehiculitzi a través de pagaments periòdics no impedeix en cap cas el manteniment de l’actiu durant un període superior als cinc anys previst a l’article 44 del TRLIS. És més, la pròpia previsió feta pel legislador tendent a la devolució de la deducció aplicada en cas d’incompliment d’aquest període de temps, entén la consultant, habilitat a l’efectiva aplicació de la deducció en aquest tipus de contractes, subjecte al control periòdic de l’efectiu manteniment dels actius adquirits.

Així mateix, entén la consultant que la modalitat contractual sota la que es procedeix a l’adquisició i manteniment d’un actiu intangible no afectarà, en cap cas, a la naturalesa de dit actiu, tenint impacte la modalitat contractual formalitzada en l’adquisició d’un actiu només en la determinació del cost del mateix (tenint la consideració de despesa de l’exercici i no de major cost de l’actiu tots aquells pagaments satisfets pel manteniment d’un actiu amb posterioritat a la seva posada en disposició de ser utilitzat).

En virtut de tot l’exposat, entén la consultant que els diferents conceptes integrats del cost dels nous actius respecte els quals es consulta (això és llicències adquirides de forma indefinida, llicències adquirides amb venciment a llarg termini, llicències adquirides amb venciment no definit contractualment, proveïdors tercers encarregats de la instal·lació i implementació dels actius adquirits, despeses de personal, estudis i informes tècnics previs a la inversió i impostos no recuperables), relacionats tots ells amb el canvi integral de l’estructura tecnològica i informàtica del grup financer encapçalat per la Societat, són susceptibles de formar part de la base de la deducció per noves inversions prevista a l’article 44.1.b) del TRLIS, en cas de resultar la mateixa d’aplicació, qüestió que ha estat objecte d’una altra consulta vinculant.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal de la Societat al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta, relativa a la confirmació de que els imports satisfets per la Societat en les següents inversions, amb la consideració d’actius des d’una perspectiva comptable, formen part de la base de la deducció per noves inversions:

a. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en l’adquisició de les llicències informàtiques exposades en els antecedents de la present consulta vinculant (tant respecte les adquisicions de forma indefinida, com les adquirides amb venciment a llarg termini, com les adquirides amb venciment no definit contractualment) formen part de la base de la deducció.

b. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en la contractació de proveïdors tercers encarregats de la instal·lació i implementació dels actius adquirits formen part de la base de la deducció.

c. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en concepte de despeses de personal exposades en els antecedents de la present consulta vinculant formen part de la base de la deducció.

d. Confirmació de que els imports satisfets per la Societat en l’elaboració d’estudis i informes tècnics previs a la inversió, exposats en els antecedents de la present consulta vinculant formen part de la base de la deducció.

e. Confirmació de que els imports corresponents a impostos no recuperables exposats en els antecedents de la present consulta vinculant formen part de la base de la deducció.

Resposta

Pel que fa a les qüestions relacionades amb la deducció per noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 44.1.b, preveu el següent:

Article 44. Deducció per creació de llocs de treball i per inversions

1. Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:
[...]

b) El resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora. No obstant, per determinar aquesta deducció no es tindrà en compte la part del preu d’adquisició dels actius que correspongui a una subvenció atorgada per una institució pública.
[...]”


D’altra banda, el Decret del 14-5-2019 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats, a l’article 32.5, disposa el següent:

Article 32. Deducció per creació de llocs de treball i per inversions
[...]

5. En el cas d’aplicar la deducció per noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial, l’obligat tributari ha d’informar en la memòria del detall de les inversions esmentades i del seu manteniment en els termes que estableix la Llei de l’impost. En el cas que no es compleixi el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.”
[...]”


Altrament, tenint en compte que l’article 9.3 de la mateixa Llei, sobre la determinació de la base de tributació de l’impost, preveu que “en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26”, per a la correcta aplicació d’aquesta deducció també resultaran rellevants les disposicions previstes a la normativa comptable relacionades amb la consideració d’actiu fix.

Amb referència a les qüestions relacionades amb les llicències informàtiques, pel que fa a les adquirides de forma indefinida i sobre les adquirides amb venciment a llarg termini, en primer lloc per tenir la consideració d’immobilitzat intangible s’hauran de donar totes les condicions previstes a l’article 38 de les NIC relacionades amb la identificació, el control i els beneficis econòmics futurs. Si es compleixen aquests requisits, tenint en compte que aquests contractes tenen una durada mínima de cinc anys, sempre que s’hagin posat en funcionament i estiguin degudament comptabilitzades com a actius fixos, l’import d’aquestes inversions podrà formar part de la base per establir la deducció per noves inversions. Quant a les llicències adquirides amb venciment no definit, considerant que s’estableix contractualment una relació comercial inferior a cinc anys, en aquest cas no es compliria el requisit mínim de manteniment de l’actiu previst a la norma; per tant, l’import d’aquesta inversió no es podrà tenir en compte per determinar aquesta deducció. Així mateix, la consultant manifesta que “no existeixen dubtes respecte el manteniment de la inversió realitzada, emmarcada en una inversió global definida i planificada per a ser utilitzada per la Societat per un període de temps en tot cas superior a cinc anys”. No obstant això, dels pactes i acords estipulats a la documentació aportada no se’n desprèn que es compleixi el requisit mínim de manteniment dels cinc anys.

En relació amb la inversió en proveïdors tercers, encarregats de l’efectiva instal·lació i implementació dels actius adquirits, en la mesura que aquests costos siguin directament atribuïbles a la preparació de l’actiu per usar-lo, s’integraran en el cost de l’actiu intangible, tal com es desprèn de l’article 38 de les NIC. En conseqüència, aquestes inversions podran formar part de la base per determinar la deducció. Tanmateix, esdevé essencial diferenciar aquests costos de les despeses que es puguin derivar del manteniment, el suport i la consultoria, entre d’altres, ja que aquest tipus de despeses en cap cas no formarien part del cost d’adquisició de l’actiu en considerar-se despeses de l’exercici en curs en què s’incorre.

Referent a les despeses de personal, tal com estableix l’article 38 de les NIC, les remuneracions als empleats derivats directament de posar l’actiu en funcionament es consideren costos atribuïbles directament a l’actiu intangible; per tant, aquesta inversió podrà formar part de la base per determinar la deducció. Ara bé, caldrà que aquests costos estiguin degudament diferenciats i atribuïts als seus corresponents actius intangibles.

Sobre la inversió en estudis i informes previs a la inversió, tal com s’ha expressat anteriorment, l’article 38 de les NIC especifica quins costos s’han d’atribuir a l’actiu intangible. Segons les característiques dels serveis mencionats en aquest apartat, aquestes despeses sorgeixen en una fase preliminar, quan encara no es compleixen les exigències de la normativa comptable perquè s’activin. Consegüentment, aquesta inversió no podrà formar part de la base per determinar la deducció.

Quant als impostos no recuperables suportats per l’adquisició de l’actiu intangible, formaran part del valor de l’actiu intangible i, en conseqüència, s’integraran a la base per determinar aquesta deducció. Tanmateix, tenint en compte que la consultant s’ha d’acollir al règim especial del sector financer, s’haurà d’establir amb precisió quin és l’import de l’impost general indirecte no recuperable que resulti de l’aplicació del règim esmentat.