Carregant...
 

CV0210-2021 Consulta vinculant a tributs, del 9 de setembre del 2021, en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0210-2021 Consulta vinculant a tributs, del 9 de setembre del 2021, en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial
Data document:
09/09/2021
Impostos relacionats:
Impost Societats
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial.

Número de consulta CV0210-2021
Data d’emissió 09/09/2021
Normativa Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Consulta: 

Consulta fiscal en referència a la deducció per noves inversions en l’Impost sobre Societats

Normativa: 

Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (en endavant, TRLIS).

1. MANIFESTACIONS PRÈVIES

D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en al consulta.

Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referents a la inversió plantejada en la present consulta per als períodes 2020 i següents.

2. DESCRIPCIÓ DELS FETS

La societat X (d’ara endavant i indistintament, la Societat o la consultant) va ésser constituïda, mitjançant escriptura pública i es troba degudament inscrita en el registre de societats del Govern d’Andorra.

La Societat va dur a terme una revisió exhaustiva dels seus sistemes i processos informàtics, amb l’objectiu de detectar ineficiències o àrees de millora en l’àmbit informàtic, tant a nivell individual com a nivell de Grup (integrant les seves filials) en tant que societat matriu del mateix.

Fruït de l’esmentada revisió, la Societat va detectar diferents àmbits desfasats, obsolets o que requerien l’adopció de mesures urgents en l’àmbit informàtic, el més importants dels quals es detallen a continuació:

- Obsolescència del CORE bancari.
- Necessitat de potenciar l’organització de la Societat i de les seves filials.
- Adaptació al nou entorn normatiu amb client i MiFiD, d’obligat compliment per les entitats financeres.
- Necessitat d’adaptació a noves polítiques d’IT.
- Potenciar la seguretat informàtica en el back up d’operacions.

Com a conseqüència de les conclusions assolides en l’esmentat anàlisi intern dut a terme per la Societat, aquesta va iniciar un pla de transformació tecnològica, operativa i organitzativa de la pròpia Societat, així com de les seves filials. Aquest pla, amb inversions tant en actius intangibles (la seva majoria) com en actius tangibles, per la seva importància operativa, això com per la seva complexitat i cost, es va configurar com un projecte d’inversió perfectament diferenciat des de la seva aprovació i inici. En endavant, ens referirem a l’esmentat projecte com “Projecte X”.

Atenent a l’anterior, el “Projecte X” representa un canvi integral de la informàtica del grup financer encapçalat per la Societat i és la base que ha fonamentat la seva transformació operativa i organitzativa, dotant-lo de noves solucions informàtiques que el permeten cobrir totes les seves necessitats funcionals i operatives.

El “Projecte X” es configura com una inversió global duta a terme a Andorra

En el mateix moment temporal en què la Societat va dur a terme la revisió exhaustiva dels seus sistemes i processos informàtics, les resta de societats filials integrants del Grup encapçalat per la Societat va procedir a dur a terme el mateix exercici. En aquest sentit, les diferents societats filials van detectar una sèrie de deficiències i potencials àrees de millora en l’àmbit tecnològic, en molts casos de característiques i/o naturalesa similar, de manera que es va acordar abordar aquest procés de transformació tecnològica de forma conjunta, amb la finalitat d’optimitzar els costos del seu desenvolupament i d’aprofitar sinèrgies i economies d’escala exclusivament existents en cas de procedir a aquesta execució del “Projecte X” de forma global.

Tal i com ja s’ha fet esment, la Societat és a matriu d’un Grup internacional, integrat per diferents societats filials participades majoritàriament per la consultant. Per aquest motiu, es va acordar que degut a la major capacitat de gestió i de recursos de la Societat, fos aquesta qui liderés el “Projecte X”, sent la consultant qui afrontés la corresponent inversió a nivell global i qui mantingués la propietat intel·lectual de la totalitat del Projecte, centralitzant a partir d’aquell moment la prestació de serveis tecnològics associats al “Projecte X”, tant per si mateixa com per les seves filials.

Aquesta decisió va ser presa per totes les societats del grup encapçalat per la Societat amb caràcter previ al seu inici. Posteriorment, s’han formalitzat els corresponents acords societaris de transformació tecnològica global.

Utilització i explotació del “Projecte X”

Atenent a l’anterior, la Societat ha estat i serà qui s’encarregarà de contractar amb els diferents proveïdors i dirigir el desenvolupament del “Projecte X”, tant en allò referent a qüestions i utilitats aplicables a nivell del Grup, com d’aquelles específiques per a cadascuna de les filials.

Conseqüència de l’anterior, la Societat disposa d’una nova línia de negoci, consistent en la prestació de serveis informàtics i tecnològics al Grup de la qual és la societat dominant. En aquest sentit, i per tal de formalitzar aquesta relació entre la Societat i les seves filials, es va procedir a documentar la prestació de serveis tecnològics entre la Societat i les seves filials, mitjançant un contracte privat en el què es determina la corresponent remuneració per aquests serveis, que seran objecte de facturació i d’integració en la base de tributació de l’Impost sobre Societats de la consultant. Addicionalment, la Societat va elaborar una memòria en la que es defineix a l’avança la metodologia de facturació dels serveis prestats, alhora que elabora també informes periòdics de facturació, en base al contingut dels contractes formalitzats amb les filials.

Definició i execució del “Projecte X”

L’execució del “Projecte X” s’ha dut a terme mitjançant 12 línies d’actuació o subprojectes, amb l’abast que es detalla a continuació:

- Línia d’actuació 1 – Implementació del nou CORE Bancari, procedint a la migració de l’antic CORE Bancari al nou.

El CORE bancari de les entitats financeres, en tant que eina imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat, es configura com una inversió capital en totes les societats dels sector financer.

El funcionament d’aquest tipologia d’eines gira al voltant de llicències informàtiques, generalment concedides de forma indefinida o a llarg termini. En aquest sentit, la llicència mantinguda fins al moment per la Societat (en endavant, l’antic CORE bancari) datava de l’any 1998, havent estat adquirida de forma indefinida però amb una limitació temporal en quant a la seva vigència, quedant la mateixa condicionada al cessament de la prestació d’assistència tècnica per part del proveïdor de l’esmentada llicència.

Concretament, en virtut del contracte d’adquisició de l’antic CORE bancari, el manteniment de la llicència es veia limitat per un període de dos anys des del cessament de la prestació d’assistència tècnica per part del proveïdor de l’esmentada llicència. En aquest sentit, davant la proximitat de l’esmentat cessament en la prestació d’assistència tècnica, el proveïdor de l’esmentada llicència es va posar en contacte amb la Societat als efectes que procedís al canvi de l’antic CORE bancari.

A partir de la recepció de l’esmentada comunicació, la Societat va analitzar els diferents proveïdors d’aquesta tipologia d’actius intangibles i va procedir a adquirir una nova llicència al mateix proveïdor, per tal de reduir els costos i riscos associats a la migració de l’antic CORE bancari al nou.

Aquesta nova llicència es configura com una eina d’aplicació a llarg termini de forma uniforme per a tot el grup encapçalat per la Societat, qüestió que fins al moment no succeïa ja que cadascuna de les filials disposava del seu propi CORE Bancari, amb llicències contractades amb diferents proveïdors.

Si bé la llicència, per les seves característiques, utilitats i abast en quant a societats a qui resulta d’aplicació es configura com un actiu intangible nou, formalment es va reflectir en un contracte “d’upgrade”, al contractar-se amb el mateix proveïdor de l’antic CORE bancari.

- Línia d’actuació 2 – Implementació d’una nova eina informàtica amb la finalitat, entre d’altres coses, de donar compliment normatiu en l’àmbit “Compliance”.

La principal eina resultant d’aquesta línia d’actuació consisteix en una plataforma informàtica altament competitiva, amb les següents funcionalitats principals:

▢ Funcionalitats relatives a la prevenció del blanqueig de capitals.

▢ Funcionalitats en matèria de KYC.

▢ Funcionalitats en matèria de monitorització de clients.

▢ Funcionalitats en matèria de monitorització de transaccions.

Aquesta nova plataforma substitueix una eina desenvolupada internament per la Societat i utilitzada durant un període de 9 anys. En aquest sentit, alhora que la nova plataforma millora significativament funcionalitats existents en aquesta eina prèvia, la nova plataforma incorpora noves funcionalitats, de gran importància en l’àmbit de compliment normatiu i inexistents fins al moment. Aquest fet queda reflectit en una anàlisis tècnic del “Projecte X” elaborat per un tercer expert independent aliè a la Societat, tal i com s‘explicarà amb més detall en punts posteriors d’aquesta consulta.

- Línia d’actuació 3 – Implementació de noves infraestructures

L’execució del “Projecte X” comporta un necessari canvi de la infraestructura informàtica del Grup, materialitzada en l’adquisició de nous elements de hardware, amb implementació física de les inversions a Andorra.

Aquesta línia d’actuació ha comportat la creació de dues ubicacions físiques, ambdues localitzades al Principat d’Andorra, en quines s’han instal·lat els nous equipaments tangibles destinats a donar serveis a tot el Grup financer encapçalat per la Societat.

L’execució d’aquesta línia d’actuació ha comportat les següents actuacions per part de la Societat:

▢ Estudi i anàlisis dels requeriments necessaris per a l’elecció de les diferents arquitectures tecnològiques, contemplant tant el hardware com les llicències necessàries per al seu funcionament.
▢ Adquisició dels nous elements físics i llicències.
▢ Instal·lació física dels nous elements en les diferents ubicacions previstes, dins del Principat d’Andorra.
▢ Configuració bàsica per a la posada en funcionament dels elements.
▢ Generació d’entorns i parametritzacions segons les necessitats aplicatives.
▢ Migració i desplegament dels actius.

- Línia d’actuació 4 – Implementació per primera vegada d’un metodologia de testeig i creació d’una oficina de testeig de procediments, amb la corresponent estructura d’eines informàtiques creades per al seu funcionament.

Per tal de garantir la qualitat d’un nou software així com de les dades, s’ha definit una nova metodologia orientada a l’automatització i reutilització de proves, programes de control i inventari de controls anteriors.

En aquest sentit, les principals tasques que integren aquesta línia d’actuació es resumeixen a continuació:

▢ Definir una estratègia de proves: aquesta tasca inclou la implantació d’un mecanisme de treball per a qualsevol projecte que es dugui a terme en el grup encapçalat per la Societat, generant la corresponent documentació en la que es reflecteixin dits mecanismes.
▢ Creació d’una oficina pròpia de qualitat: aquesta oficina governarà els procediments de prova en la posada en funcionament de qualsevol dels projectes analitzats.
▢ Definició de la metodologia de treball: establiment de les proves a realitzar, així com els encarregats i les eines per dur-les a terme, la seva ubicació física i calendari, etc.
▢ Preparació i execució de casos de prova: les execucions de les proves es duen a terme de manera que garanteixen la detecció dels diferents defectes de software, prèviament categoritzats i amb indicadors definits, classificant-los per grau de severitat i prioritat de resolució.
▢ Certificació del software.
▢ Definició i documentació dels protocols d’acceptació o rebuig en funció dels resultats de les proves dutes a terme per l’oficina de Testeig.

En relació amb aquesta línia d’actuació, convé posar de manifest que part de la inversió materialitzada en la seva creació correspon al propi testeig del nou CORE Bancari (línia d’actuació 1).

Finalment, convé posar de manifest que no existia en seu de la Societat ni del Grup encapçalat per la mateixa cap Departament o oficina de testeig de procediments ni eines informàtiques de naturalesa similar. Aquest fet queda reflectit en un anàlisi tècnic del “Projecte X” elaborat per un tercer expert independent aliè a la Societat.

- Línia d’actuació 5 – Implementació d’un nou sistema de ciberseguretat centralitzat dins del Grup encapçalat per la Societat, composat per diferents eines i aplicacions, que permeten la monitorització i control de les diferents operacions en tot moment.

La implementació del pla de ciberseguretat previst en aquesta línia d’actuació ha comportat la inversió en noves eines i aplicacions basades en les següents iniciatives:

▢ Documentació i inventari d’entorns tecnològics i fluxos de targetes bancàries.
▢ Protecció de dispositius i fugues d’informació.
▢ Monitorització constant.
▢ Autentificació d’usuaris i accés a la xarxa.
▢ Seguretat física.
▢ Detecció i protecció de vulnerabilitats.

Fins a l’execució del “Projecte X” la Societat no disposava d’una direcció específica en matèria de ciberseguretat. En aquest sentit, si bé la Societat ja disposava d’eines en matèria de seguretat informàtica, aquestes quedaven limitades al propi àmbit de les actuacions d’aquesta.

Amb la implementació d’aquest nou ecosistema de ciberseguretat, s’incrementen de forma molt significativa les utilitats de les noves eines informàtiques respecte de les disposades fins aquell moment, alhora que permet disposar d’una tecnologia i d’uns procediments i polítiques de gestió de riscos específiques centralitzats a nivell de Grup. Aquest fet, de la mateixa forma que succeeix en altres línies d’actuació, queda reflectit en un anàlisi tècnic del “Projecte X” elaborat per un tercer expert independent aliè a la Societat.

- Línia d’actuació 6 – La implantació del nou CORE Bancari va comportar l’absoluta obsolescència i inutilitat de part dels satèl·lits del CORE Bancari antic, al no ser compatibles amb el nou CORE Bancari. En aquest sentit, els satèl·lits es configuren com desenvolupaments intangibles específics que permeten extreure determinades funcionalitats no ofertes de forma automàtica pel CORE Bancari però directament associades a la informació i dades contingudes per aquest.

En conseqüència, fruït de la implantació del nou CORE Bancari va ser necessari procedir al desenvolupament de tots aquells satèl·lits que permeten que estiguin en funcionament totes les funcionalitats específiques requerides, tant per motius operatius com normatius (per exemple, reportings a autoritats financeres i tributàries, comunicació d’informació, etc.).

Si bé el contingut i les funcionalitats d’aquest satèl·lits han estat creats per primera vegada, alguna d’aquestes funcionalitats específiques vehiculitzades a través de satèl·lits del CORE Bancari ja existien amb el CORE Bancari antic. No obstant, la implantació del nou CORE Bancari va comportar l’absoluta obsolescència i inutilitat dels satèl·lits del CORE Bancari antic, al no ser compatibles amb el nou CORE Bancari, motiu pel qual van haver de ser desenvolupats de nou.

Per tant, la implementació dels nous satèl·lits ha comportat el desenvolupament de dues tipologies d’eines i/o plataformes:

▢ Nous satèl·lits amb noves funcionalitats i amb funcionalitats que ja existien amb els satèl·lits del CORE Bancari antic però que havien quedat totalment obsolets i sense sap utilitat al no ser compatibles amb el nou CORE Bancari, motiu pel qual van haver de ser desenvolupats de nou.

▢ Nous satèl·lits amb funcionalitats totalment noves i inexistents fins al moment que permetent treure el màxim rendiment al nou CORE Bancari.

- Línia d’actuació 7 – Creació d’una nova plataforma de tresoreria mitjançant la implementació d’un nou software, que substitueix l’eina utilitzada fins al moment, incrementant de forma exponencial les seves utilitats i funcionalitats.

Aquest aplicatiu, un dels més avançats actualment a nivell mundial, és crític ja que permet la gestió de la cartera de la Societat i la seva posició en relació al risc de mercat, així com la gestió de la tresoreria, el control de riscos i la comptabilitat.

- Línia d’actuació 8 – Implementació d’una nova plataforma de mercats que permeti integrar l’operativa i operar en el mercat de forma directa. Fins al moment, la Societat no disposava d’una eina específica per a dur a terme aquestes funcionalitats, fet que queda reflectit en l’anàlisi tècnic del “Projecte X” elaborat per un tercer expert independent.

Aquesta eina es defineix com una plataforma online de trading mitjançant la qual s’unifica el trading per als agents i brokers de la Societat i de la resta del Grup financer encapçalat per la Societat, a l’hora que l’integra en un mateix portfolio.

- Línia d’actuació 9 – Implementació d’un nou ecosistema de gestió documental (Digitalització empresarial, Gestor Documental, Firma Digital, Generació de documents i comunicació amb Clients).

Aquesta línia d’actuació, que contempla la definició i la implementació de l’ecosistema de gestió documental de la Societat, persegueix els següents objectius:

▢ Correcte compliment normatiu
▢ Reducció de costos operatius
▢ Millora de l’experiència dels usuaris
▢ Agilitat en la presa de decisions

El gestor documental implementat per la Societat en el marc del “Projecte X” és considerat com un dels productes actualment disponibles més complerts a nivell d’execució, permetent que totes les eines estiguin disponibles per als usuaris de la Societat a través dels frontals web.

Aquest conjunt de noves eines, aplicatius i utilitats, tals com entre d’altres la digitalització empresarial, gestors documentals, mecanismes i eines per garantir la firma digital de documents i la generació de documents i de comunicacions telemàtiques amb els seus clients, ha permès a la Societat garantir el correcte compliment normatiu, alhora que ha comportat una reducció de costos operatius, una millora de l’experiència dels usuaris i una major agilitat en la presa de decisions, permetent que totes les eines estiguin disponibles per als usuaris de la Societat a través dels frontals web.

L’eina prèviament utilitzada per la Societat per a donar compliment a algunes (una part significativament inferior) d’aquestes utilitats que tenia una antiguitat de 14 anys. En conseqüència l’agrupació tècnic/funcional d’aquestes noves aplicacions estructurals, incorpora gran quantitat de noves funcionalitat no ofertes per l’eina anterior, qüestió que ha estat validada en l’anàlisi tècnic del “Projecte X” elaborat per un tercer expert independent.

- Línia d’actuació 10 – Implementació de les noves aplicacions específiques de homebanking i APP per als clients del Grup, juntament amb l’arquitectura multicanal i de seguretat necessàries per al seu correcte funcionament.

La gran quantitat de noves eines implantades arran de l’execució del “Projecte X” ha fet necessària la creació d’un conjunt de noves aplicacions específiques de homebanking i APP’ s per als clients del Grup encapçalat per la Societat, juntament amb l’arquitectura multicanal i de seguretat necessàries per al seu correcte funcionament.

Si bé la Societat ja disposava d’eines destinades a aquesta finalitat, val a dir que per les característiques i funcionalitats de les mateixes, estretament lligades a les funcionalitats de la resta de nous actiu resultants del “Projecte X”, en cap cas dites eines podien ser utilitzades en el nou entorn tecnològic derivat de dit projecte.

- Línia d’actuació 11 – Implementació d’una nova metodologia en el camp de les tecnologies de la informació, que inclou la implementació dels nous processos i eines.

Aquesta línia d’actuació, inexistent fins al moment, descriu un conjunt de millors pràctiques i recomanacions per a l’administració de serveis de tecnologia de la informació, amb un enfocament d’administració de processos. En aquest sentit, la Societat ha implementat una sèrie de noves eines informàtiques per a poder gestionar les demandes dels usuaris dels serveis informàtics oferts per la Societat, englobant-les en incidències, peticions, etc. permetent la monitorització dels sistemes existents.

En aquesta línia d’actuació, addicionalment al propi disseny i definició de processos, s’ha procedit a la implementació de les utilitats necessàries per al funcionament d’aquesta eina de suport a la gestió de processos.

Amb caràcter previ al “Projecte X”, la Societat no disposava de cap eina de suport a la gestió de processos, tal i com ha quedat acreditat en l’anàlisi tècnic del “Projecte X” elaborat per un tercer expert independent.

- Línia d’actuació 12 – Implantació de la nova eina middleware amb finalitat d’integrar específicament les diferents noves eines i aplicacions de l’ecosistema tecnològic i informàtic del Grup.

Per a poder integrar les eines i processos definits en les línies d’actuació anteriors (1 a 11) la Societat ha creat un sistema d’interconnexió i arquitectura única que permet la perfecta vinculació entre aquestes. En aquest sentit, aquesta eina es configura com una gran novetat en el sí del funcionament tecnològic de la Societat i del Grup encapçalat per aquesta, ja que fins al moment la gran majoria d’utilitats i eines utilitzades per la consultant derivaven d’una mateixa font, això és, l’antic CORE Bancari.

Per al seu desenvolupament es va procedir a l’estudi i anàlisi dels requeriments necessaris per a l’elecció de les diferents arquitectures tècniques, procedint a adquirir les llicències necessàries per a procedir a la seva execució a l’adquisició, configuració, instal·lació i posada en marxa dels elements físics necessaris, instal·lats en les ubicacions que la Societat disposa a Andorra.

Amb anterioritat a la creació d’aquest bus d’integració no existia cap eina o plataforma que dugués a terme funcions similars en el Grup encapçalat per la Societat.

Relació contractual amb proveïdors

El desenvolupament del “Projecte X” ha requerit la participació d’un nombre elevat de proveïdors tercers, no vinculats amb la Societat ni amb les seves filials. En aquest sentit, en funció del grau de participació dels principals proveïdors tercers, la relació contractual amb els mateixos s’ha articulat de diferents maneres, d’acord amb el següent detall:

- Proveïdors amb propostes de serveis específiques: la majoria de proveïdors involucrats en el “Projecte X” van elaborar pressupostos independents i puntuals per a cadascuna de les diferents col·laboracions en el “Projecte X”. En aquests pressupostos es delimita l’abast de la seva col·laboració de forma específica, podent identificar i associar el serveis descrits amb una línia d’actuació específica.

- Proveïdors amb contractes marc: amb la finalitat de simplificar la relació contractual, alguns dels proveïdors amb una col·laboració transversal en el “Projecte X” van elaborar un contracte marc, identificant la seva col·laboració en el global del “Projecte X”, sense elaborar un pressupost independent per tasca o per línia d’actuació, si bé descrivint l’abast de la seva col·laboració de forma detallada i susceptible de ser identificada o inclosa en el “Projecte X”.

En aquesta tipologia de situacions i amb la finalitat de poder documentar de forma diligent la posterior facturació per la prestació de serveis tecnològics intragrup, la Societat ha sol·licitat i obtingut d’aquests proveïdors un certificat acreditatiu de la distribució dels diferents imports facturats per línia d’actuació, bé a la finalització de la seva col·laboració, bé a tancament de cada exercici natural en d’altres ocasions.


Finalment resulta important destacar que la importància, tant tècnica com econòmica, del “Projecte X”, va portar a que la majoria dels proveïdors estrangers de la Societat optessin per bé desplaçar personal propi al Principat d’Andorra durant llargs períodes de temps, bé per constituir societats amb residència fiscal al Principat durant de la seva prestació de serveis en el marc de l’esmentat projecte.

Vida útil del “Projecte X”

El “Projecte X” es configura com una inversió a mantenir a llarg termini, de forma indefinida, pel Grup encapçalat per la Societat. En aquest sentit, ateses les especificacions tècniques de gran part de les inversions efectuades, una important quantitat de l’immobilitzat resultant del projecte té una vida útil superior als límits establerts a les taules fiscals.

En conseqüència, la Societat té la intenció d’amortitzar comptablement els actius derivats del “Projecte X” en funció de la vida útil que estima que tindran els mateixos, no coincidint en algunes ocasions amb els coeficients previstos a l’Annex I del TRLIS.

Als efectes de documentar aquesta qüestió, amb caràcter previ a l’inici de l’amortització dels actius integrants dels “Projectes X”, la Societat va encarregar a una consultora de reconegut prestigi internacional, la realització d’un informe tècnic pronunciant-se, entre d’altres coses, sobre la vida útils dels anteriorment esmentats actius, tangibles i intangibles, fruït del “Projecte X”. En dit informe tècnic es conclou que el rang de vida útil mínim dels actius serà d’entre cinc anys i quinze anys (en funció dels actius resultants de cada línia d’actuació).

Consultes planejades

Atenent als antecedents exposats, la societat presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació:

• En relació amb la deducció per noves inversions i aquella part del “Projecte X” emprada per la Societat en el desenvolupament de la seva activitat financera habitual a Andorra:

a. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 1 (CORE Bancari) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i, que per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

b. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 2 (Eina informàtica de compliment normatiu en l’àmbit “Compliance”) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

c. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 3 (Implementació de noves infraestructures) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

d. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 4 (Metodologia de testeig del “Projecte X” i creació d’una oficina de testeig de procediments) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

e. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia 5 (Sistema de ciberseguretat centralitzat intragrup) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

f. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 6 (Satèl·lits) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

g. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 7 (Plataforma de tresoreria) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les noves inversions materialitzades.

h. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 8 (Plataforma de mercats) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

i. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 9 (Ecosistema de gestió documental) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions materialitzades.

j. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 10 (Homebanking) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

k. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 11 (Metodologia en el camp de les tecnologies de la informació) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS, i que per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

l. Confirmació de que la inversió duta a terme en la línia d’actuació 12 (Middleware) compleix amb els requisits previstos a la normativa reguladora de l’IS i que, per tant, resulta d’aplicació la deducció per noves inversions a les inversions materialitzades.

• En relació amb la deducció per noves inversions i l’abast del “Projecte X” com a nova línia de negoci:

a. Confirmació que als actius resultants de la inversió en el “Projecte X” destinats a donar servei a les filials de la Societat els hi resulta d’aplicació la deducció per noves inversions.

• En relació amb l’amortització dels actiu resultants del “Projecte X”:

a. Confirmació que el criteri segui per la Societat a l’hora d’amortitzar els actius resultants del projecte compleixen amb els requisits previstos en la normativa reguladora de l’IS per a ser considerades fiscalment deduïbles.

3. INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA

3.1. APLICACIÓ DE LA DEDUCCIÓ PER NOVES INVERSIONS

L’apartat 1.b) de l’article 44 del TRLIS disposa que els obligat tributaris poden minorar de la quota de tributació “el resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora. No obstant, per determinar aquesta deducció no es tindrà en compte la part del preu d’adquisició dels actius que correspongui a una subvenció atorgada per una institució pública.”

Per la seva banda, el Departament de Tributs i de Fronteres ha publicat diferents respostes a consultes vinculants presentades per obligats tributaris de l’IS, en les que fa públic el seu criteri en relació a algunes qüestions relacionades amb aquesta deducció.

Addicionalment, en relació a la consideració del resultat de les diferents línies d’actuació com actius nous, convé posar de manifest que l’article 9 del TRLIS estableix la rellevància dels criteris comptables en tot aquells aspectes que no estiguin expressament previstos en la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats. En aquest sentit, disposa l’apartat 3 de l’esmentat article 9 dels TRLIS que “en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.”

Atenent al sector econòmic en el que duu a terme la seva activitat la Societat, convé atendre al contingut de les normes internacionals de comptabilitat, a l’hora de determinar el tractament comptable de qüestions com la plantejada en la presenta consulta vinculant. Al respecte, la Norma Internacional de Comptabilitat 38 (en endavant, NIC 38), en el seu paràgraf 8 disposa en relació als actius intangibles que “un activo es un recurso: (a) controlado por la entidad como resultado de sucesos pasados; y (b) del que la entidad espera obtener beneficios económicos en el futuro. Un activo intangible es un activo identificable de carácter no monetario y sin apariencia física.”

Addicionalment, s’estableix en el paràgraf de la NIC 38 que “No todos los activos descritos en el párrafo 9 cumplen la definición de activo intangible, esto es, identificabilidad, control sobre el recurso en cuestión y existencia de beneficios económicos futuros. Si un elemento incluido en el alcance de esta Norma no cumpliese la definición de activo intangible, el importe derivado de su adquisición o de su generación interna, por parte de la entidad, se reconocerá como un gasto del periodo en el que se haya incurrido. [...]”

En relació a la identificabilitat com element definidor d’una actiu intangible, el paràgraf 12 de la NIC 38 estableix que “Un activo es identificable si: (a) es separable, es decir, es susceptible de ser separado o escindido de la entidad y vendido, transferido, dado en explotación, arrendado o intercambiado, ya sea individualmente o junto con un contrato, activo identificable o pasivo con los que guarde relación, independientemente de que la entidad tenga la intención de llevar a cabo la separación; o (b) surge de derechos contractuales o de otros derechos de tipo legal, con independencia de que esos derechos sean transferibles o separables de la entidad o de otros derechos y obligaciones.”

Així mateix, en relació al control com element definidor d’una actiu intangible, el paràgraf 13 de la NIC 38 disposa que “Una entidad controlarà un determinado activo siempre que tenga el poder de obtener los beneficios económicso futuros que procedan de los recursos que subyacen en el mismo, y además pueda restringir el acceso de terceras personas a tales beneficios. […]

Finalment, en relació amb els beneficis econòmics futurs, el paràgraf 17 de la NIC 38 preveu que “Entre los beneficios económicos futuros procedentes de un activo intangible se incluyen los ingresos de actividades ordinarias procedentes de la venta de productos o servicios, los ahorros de costo y otros rendimientos diferentes que se deriven del uso del activo por parte de la entidad. Por ejemplo, el uso de la propiedad intelectual dentro del proceso de producción puede reducir los costos de producción futuros, en lugar de aumentar los ingresos de actividades ordinarias futuros.”

L’anterior s’ha de posar en context amb les previsions fetes en els paràgrafs 25 i següents de la NIC 38 en allò referent als actius intangibles adquirits de forma separada, i amb el contingut dels paràgrafs 51 i següents de l’esmentada NIC 38, en allò referent a altres actius intangibles generats internament.

En aquest sentit, els paràgrafs 25 de la NIC 38 disposa que “normalmente, el precio que una entidad paga para adquirir separadamente un activo intangible reflejará las expectativas acerca de la probabilidad de que los beneficios económicos futuros incorporados al activo fluyan a la entidad. En otras palabras, la entidad esperará que haya una entrada de beneficios económicos, incluso si existe incertidumbre sobre la fecha o el importe de éstos. Por tanto, el criterio de reconocimiento de la probabilidad que figura en el párrafo 21(a) se considerará siempre satisfecho en el caso de activos intangibles adquiridos de forma separada.”

Per la seva banda, els paràgrafs 51 i següents de la NIC 38 estableixen que “51. en ocasiones, es difícil evaluar si un activo intangible generado internamente cumple los criterios para su reconocimiento como activo, [...]. 52. Para evaluar si un activo intangible generado internamente cumple los criterios para su reconocimiento, la entidad clasificará la generación del activo en: (a) la fase de investigación; y (b) la fase de desarrollo. [...] 57. Un activo intangible surgido del desarrollo (o de la fase de desarrollo en un proyecto interno) se reconocera como tal si, y sólo si, la entidad puede demostrar todos los extremos siguientes: (a) Técnicamente, es posible completar la producción del activo intangible de forma que pueda estar disponible para su utilización o su venta. (b) Su intención de completar el activo intangible en cuestión para usarlo o venderlo. (c) Su capacidad para utilizar o vender el activo intangible. (d) La forma en que el activo intangible vaya a generar probables beneficios económicos en el futuro. Entre otras cosas, la entidad debe demostrar la existencia de un mercado para la producción que genere el activo intangible o para el activo en sí, o bien, en el caso de que vaya a ser utilizado internamente, la utilidad del mismo para la entidad. (e) La disponibilidad de los adecuados recursos técnicos, financieros o de otro tipo, para completar el desarrollo y para utilizar o vender el activo intangible. (f) Su capacidad para medir, de forma fiable, el desembolso atribuible al activo intangible durante su desarrollo. 59. Son ejemplos de actividades de desarrollo: (a) el diseño, construcción y prueba, anterior a la producción o utilización, de modelos y prototipos; (b) el diseño de herramientas, troqueles, moldes y plantillas que impliquen tecnología nueva; (c) el diseño, construcción y operación de una planta piloto que no tenga una escala económicamente rentable para la producción comercial; y (d) el diseño, construcción y prueba de una alternativa elegida para materiales, dispositivos, productos, procesos, sistemas o servicios que sean nuevos o se hayan mejorado.”

És per això que convé posa en context les consultes plantejades per aquesta part amb el contingut de la normativa tributària i comptable vigent, així com amb els pronunciaments públics de l’Administració tributària.

3.1.1 Aplicació de la deducció per noves inversions a les diferents línies d’actuació del “Projecte X” relacionades amb el desenvolupament de l’activitat financera de la Societat a Andorra

Línia d’actuació 1 – Implementació del nou CORE Bancari

Tal i com s’ha fet esment en els antecedents d’aquesta consulta, aquesta línia d’actuació ha consistit en la implementació del nou CORE Bancari, entès com una eina capital i imprescindible per al desenvolupament de l’activitat d’una entitat financera, precedint a la migració de l’antic CORE Banca al nou.

Fins aquest moment, la Societat venia treballant amb un altre CORE Bancari, totalment independent del que utilitzaven les seves filials, quines treballaven amb el seu propi CORE Bancari amb llicències de diferents proveïdors no relacionades amb la Societat.

Tal i com ja s’ha fet referència anteriorment, la llicència mantinguda per la Societat des de 1998 havia estat adquirida de forma indefinida existint una limitació temporal en quant a la seva vigència i utilitat pràctica. Dita limitació contractual establia que la vigència de la llicència mantinguda quedava condicionada al cessament de la prestació d’assistència tècnica per part del proveïdor de l’esmentada llicència.

Concretament, en virtut del contracte d’adquisició de l’antic CORE Bancari, el manteniment de la llicència es veia limitat per un termini de dos anys des del cessament de la prestació d’assistència tècnica per part del proveïdor de l’esmentada llicència. En aquest sentit, la pèrdua de la llicència contractada sense adquisició prèvia d’un nou CORE Bancari hagués comportat la total inoperativitat de la Societat, no estant en disposició de prestar servei als seus clients actuals ni futurs.

Respecte l’esmentada limitació temporal de la llicència mantinguda, davant la proximitat del cessament en la prestació d’assistència tècnica, el proveïdor de l’esmentada llicència es va posar en contacte amb la Societat als efectes que procedís al canvi de l’antic CORE Bancari. Això va ser així ja que la implementació d’un CORE Bancari es configura com un procés d’elevat complexitat tècnica i de llarga execució.

A partir de la recepció de l’esmentada comunicació, la Societat va iniciar un procés d’anàlisis dels diferents proveïdors d’aquesta tipologia d’actius intangibles i va procedir a adquirir una nova llicència al mateix proveïdor, per tal de reduir els costos i riscos associats a la migració de l’antic CORE Bancari al nou.

Val a dir que per les característiques i funcionalitats del nou CORE Bancari, entén la Societat que en cap cas la inversió perfeccionada es configura com una millora de l’actiu existent fins al moment, tot i que ja existís prèviament un CORE Bancari quin tenia la mateixa funció principal, això és, ser el motor i eina imprescindible per a la gestió de l’activitat financera desenvolupada per la Societat a Andorra. Ans al contrari, entén la Societat que les condicions contractuals derivades del CORE Bancari antic haurien de portar a la seva baixa, tenint en compte que el que disposa el paràgraf 112 de la NIC 38, segons el qual “Un activo intangible se dará de baja en cuentas: (a) por su disposición; o (b) cuando no se espere obtener beneficios económicos futuros por su uso o disposición.”

En aquest sentit, el reflex comptable d’aquesta qüestió ha estat validada pels auditors de la consultant, quins de forma expressa han revisat el tractament comptable dels actius resultants d’aquesta línia d’actuació com nous actius, no tractant-se en cap cas de renovacions, ampliacions o millores d’actius existents. L’anterior conclusió no s’ha de veure afectada pel reflex formal de l’adquisició materialitzada com un contracte “d’upgrade” (fruït de contractar amb el mateix proveïdor de la Llicència del CORE Bancari antic) ja que la llicència, per les seves característiques, utilitats i abast en quant a societats a qui resulta d’aplicació, es configura com un actiu intangible nou.

En conseqüència, entén la Societat que la inversió perfeccionada compleix amb els requisits previstos per la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats, així com amb els pronunciaments emesos per aquest Departament de Tributs i de Fronteres, respecte la seva consideració com nova, als efectes de l’aplicació de la deducció per noves inversions.

Al respecte, convé posar de manifest el criteri exposat en la resposta a la consulta vinculant CV0105-2018, de 6 de març, en la qual aquest Departament de Tributs i de Fronteres assenyalava en relació a l’adquisició d’actiu nous o a reformes (amb substitució d’actius) que “ [...] en la mesura que els nous elements patrimonials adquirits estiguin afectes a l’activitat d’arrendament, s’hagin posat en funcionament i estiguin degudament comptabilitzats al balanç de la societat com a actiu fix, l’entitat consultant podrà aplicar la deducció per noves inversions. Pel que fa a les inversions realitzades en l’immoble que allarguen la vida útil dels actius fixos ja existents i que segons la normativa comptable el seu cost de renovació, ampliació o millora s’ha d’incorporar a l’actiu com a major valor del bé, atès que no es tracta d’adquisicions de nous actius no és aplicable la deducció en qüestió. [...]”

Línia d’actuació 3 – Implementació de noves infraestructures

L’execució del “Projecte X” ha comportat un necessari canvi d’infraestructura informàtica del Grup, materialitzada en l’adquisició de nous elements de hardware, amb implementació física de les inversions per primera vegada a Andorra.

En aquest sentit, la materialització d’aquesta línia d’actuació ha comportat, juntament amb l’adquisició dels nous elements físics, el desenvolupament d’una sèrie d’actuacions addicionals i accessòries que han estat detallades als antecedents d’aquesta consulta.

Fruït d’aquest línia d’actuació la Societat ha procedit a la creació, per primera vegada, de dues ubicacions físiques al Principat d’Andorra, en quines s’han instal·lat els nous equipaments tangibles destinats a donar serveis a tot el Grup encapçalat d’aquesta consulta.

La Norma Internacional de Comptabilitat 16 (en endavant, NIC 16), en relació amb els actius tangibles, disposa que “las propiedades, planta y equipo son activos tangibles que: (a) posee una entidad para su uso en la producción o el suminsitro de bienes y servicios, para arrendar-los a terceros o para propòsitos administratives; y (b) se espera utilitzar durante más de un periodo”. En aquest sentit, disposa el paràgraf 7 de l’esmentada NIC 16 que “el coste de un elemento de propiedades, planta y equipo se reconocera como activo si, y solo si; (a) sea probable que la entidad obtenga los beneficiós económicos futuros derivados del mismo; y )b) el costo del elemento puede medirse con fiabilidad”.

Per la seva banda, s’estableix en el paràgraf 4 de la NIC 38 que “al determinar si un activo que incluye elementos tangibles e intangibles se tratará según la NIC 16 Propiedades, Planta y Equipo, o como un activo intangible según la presente Norma, la entidad realizará el oportuno juicio para evaluar cuál de los dos elementos tiene un peso más significativo. Por ejemplo, los programas informáticos para un ordenador que no pueda funcionar sin un programa específico son una parte integrante del equipo, y serán tratados como elementos de las propiedades, planta y equipo.”

Finalment, en el paràgraf 13 de la NIC 16 s’estableix que “ciertos componentes de algunos elementos de inmovilizado material pueden necesitar ser reemplazados a intervalos regulares. Por ejemplo, un horno puede necesitar revisiones y cambios tras un determinado número de horas de funcionamiento [...].De acuerdo con el criterio de reconocimiento del párrafo 7, la entidad reconocerá, dentro del importe en libros de un elemento de inmovilizado material, el coste de la sustitución de parte de dicho elemento cuando se incurra en ese coste, siempre que se cumpla el criterio de reconocimiento.”

Resulta important remarcar que les Normes Internacionals de Comptabilitat permeten (i en tot cas, recomanen) activar els actius components per tal que aquests es puguin amortitzar segons la vida útil de cada component o part de l’actiu, en funció de la seva durada i la seva millora de la capacitat de producció a l’actiu en qüestió. En aquest sentit, la comptabilització dels actius derivats d’aquesta línia d’actuació ha estat validada per auditors experts independents.

D’acord amb l’anterior, entén la Societat que les inversions derivades d’aquesta línia d’actuació compleixen amb els requisits previstos per la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats, així com amb els pronunciaments emesos per aquest Departament de Tributs i de Fronteres, respecte la seva consideració com nova, als efectes de l’aplicació de la deducció per noves inversions. En aquest sentit i tornant a fer referència al criteri manifestat per aquest Departament de Tributs i de Fronteres en la resposta a la consulta vinculant CV0105-2018, de 6 de març, els nous elements patrimonials adquirits es troben afectes a l’activitat de la Societat, s’han posat en funcionament i es troben degudament comptabilitzats al seu balanç com actiu fix, motiu pel qual la consultant considera que podrà aplicar la deducció per noves inversions respecte dites inversions.

Actius derivats de línies d’actuació inexistents fins al moment

Tal i com s’ha exposat en els antecedents de la present consulta vinculant, nombrosos actius resultants de les diferents línies d’actuació associades al “Projecte X” han estat creats per primera vegada, sense que existís en seu de la Societat de cap actiu amb funcionalitats específiques semblants.

D’entre les diferents línies d’actuació del “Projecte X” de naturalesa intangible, les implementades per primera vegada en l’execució de l’esmentat projecte són les que es detallen a continuació:

• Línia d’actuació 4 – Creació i implementació d’una oficina de testeig

Tal com s’ha manifestat en els antecedents d’aquesta consulta, aquesta oficina de testeig, creada amb la finalitat de garantir la qualitat d’un nou software així com de les seves dades, ha comportat la definició, parametrització i automatització d’una sèrie coneixements que s’ha definit com una metodologia de proves o un model d’utilitat propi, amb la corresponent estructura d’eines informàtiques creades per al seu funcionament.

• Línia d’actuació 6 – Implementació de nous satèl·lits

Amb la implementació del nou CORE Bancari, la societat ha procedit al desenvolupament de nous satèl·lits amb funcionalitats totalment noves i inexistents fins al moment, que permeten treure al màxim rendiment al nou CORE Bancari.

• Línia d’actuació 8 – Implementació d’una nova plataforma de mercats

Fins al moment de desenvolupar aquesta eina en el marc del “Projecte X”, la Societat no disposava d’un actiu intangible específic per a dur a terme aquestes funcionalitats.

• Línia d’actuació 11 – Implementació d’una nova metodologia en el camp de les tecnologies de la informació

El resultat d’aquesta línia d’actuació, entesa com un conjunt de millors pràctiques i recomanacions per a l’administració de serveis de tecnologia de la informació, amb un enfocament d’administració de processos, així com l’establiment de noves eines informàtiques necessàries per al funcionament d’aquesta eina de suport a la gestió de processos, no existia amb caràcter previ a l’execució del “Projecte X”.

• Línia d’actuació 12 – Implantació de la nova eina middleware

Tal i com s’ha exposat en els antecedents d’aquesta consulta, la Societat ha creat un avançat i innovador sistema d’interconnexió i arquitectura única que permet la perfecta vinculació entre les diferents eines, plataformes i utilitats resultants del “Projecte X”.

En aquest sentit, aquest bus integrador configura com una gran novetat en el sí del funcionament tecnològic de la Societat i del Grup encapçalat per aquesta, ja que fins al moment la gran majoria d’utilitats i eines utilitzades per la consultant derivaven d’una mateixa font, això és, l’antic CORE Bancari. Amb anterioritat a la creació d’aquest bus d’integració no existia cap eina o plataforma que dugués a terme funcions similars en el Grup encapçalat per la Societat.

Tal i com s’ha referenciat en els antecedents de la present consulta vinculant, degut a la importància tècnica, econòmica i operativa que representa el “Projecte X” per a la Societat i per al Grup encapçalat per aquesta, dit projecte ha estat objecte d’un estudi tècnic i comptable per part d’un expert independent. En aquest estudi, entre d’altres qüestions, s’analitzen les funcionalitats de cadascuna de les línies d’actuació que composen el projecte, així com la seva interrelació amb les infraestructures existents amb anterioritat en seu de la Societat.

En dit estudi, aquest tercer expert independent conclou que amb anterioritat a la creació dels actius intangibles resultants de les línies d’actuació detallades en els paràgrafs anteriors, no existien en la Societat eines informàtiques, procediments i/o altres actius de naturalesa intangible que aportessin específicament funcionalitats com les associades a dits actius.

Addicionalment, des d’una perspectiva comptable i atenent al contingut de la NIC 38 anteriorment exposat, entén la Societat que no hi ha dubte de la consideració dels actius resultants d’aquestes línies d’actuació com nous actius intangible, qüestió que ha estat per dues firmes auditories en diferents exercicis.

En conseqüència, entén la Societat que les inversions derivades d’aquestes línies d’actuació compleixen amb els requisits previstos per la normativa reguladora de l’impost sobre Societats, això com amb els pronunciaments emesos per aquest Departament de Tributs i de Fronteres, respecte la seva consideració com nova, als efectes de l’aplicació de la deducció per noves inversions.

Actius derivats de línies d’actuació que aporten noves funcionalitats

El “Projecte X” també ha portat a la creació d’actius que, addicionalment al desenvolupament de noves funcionalitats inexistents fins al moment, perfeccionen i amplien exponencialment funcionalitats desenvolupades fins al moment pels actius mantinguts fins al moment.

D’entre les diferents línies d’actuació del “Projecte X” de naturalesa intangible, a continuació es presenten les que impliquen, almenys parcialment ja que en tots els casos els nous actius aporten noves funcionalitats, un increment sensiblement superior de funcionalitats fins al moment desenvolupades per actius antics mantinguts per la Societat:

• Línia d’actuació 2 – Implementació d’un nova eina de compliment normatiu

Tot i el manteniment de l’eina utilitzada fins al moment als efectes de poder consultar antigues operacions i donar compliment a qüestions legals i regulatòries d’obligat compliment per la Societat, aquesta nova plataforma substitueix un eina desenvolupada internament per la Societat i utilitzada prèviament durant un període de 9 anys. En aquest sentit, alhora que la nova plataforma millora significativament funcionalitats existents en aquesta eina prèvia, la nova plataforma incorpora noves funcionalitats, de gran importància en l’àmbit de compliment normatiu, inexistent fins al moment.

• Línia d’actuació 5 – Implementació d’un nou sistema de ciberseguretat

Si bé amb anterioritat a l’execució del “Projecte X” la Societat ja disposava d’eines en matèria de seguretat informàtica, aquestes quedaven limitades al propi àmbit de les actuacions d’aquesta. Amb la implementació d’aquest nou ecosistema de ciberseguretat, s’incrementen de forma molt significativa les funcionalitats respecte de les disposades fins aquell moment, implementant per primera vegada una direcció específica en matèria de ciberseguretat a nivell del Grup encapçalat per la Societat.

• Línia d’actuació 6- Implementació de nous satèl·lits

La implementació del nou CORE Bancari antic va comportar l’absoluta obsolescència i inutilitat de parts dels satèl·lits del CORE Bancari, al no ser compatibles amb el nou CORE Bancari. En conseqüència, fruït de la implantació del nou CORE Bancari va ser necessari procedir al desenvolupament nous satèl·lits amb noves funcionalitats i amb funcionalitats que ja existien amb el CORE Bancari antic però que havien quedat totalment obsolets i sense cap utilitat, motiu pel qual van haver de ser desenvolupats de nou.

• Línia d’actuació 7- Creació d’una nova plataforma de tresoreria

Aquesta línia d’actuació ha facilitat la creació d’un nova plataforma de tresoreria mitjançant la implementació d’un nou Software, un del més avançats a nivell mundial, que substitueix l’eina utilitzada fins al moment incrementant de forma exponencial les seves utilitats i funcionalitats.

• Línia d’actuació 9 – Implementació d’un nou ecosistema de gestió documental

Aquest conjunt de noves eines, aplicatius i utilitats, tals com entre d’altres la digitalització empresarial, gestors documentals, mecanismes i eines per garantir la firma digital de documents i la generació de documents i de comunicacions telemàtiques amb els seus clients, ha permès a la Societat garantir el correcte compliment normatiu, alhora que ha comportat una reducció de costos operatius, una millora de l’experiència dels usuaris i una major agilitat en la presa de decisions, permetent que totes les eines estiguin disponibles per als usuaris de la Societat a través dels frontals web.

L’eina prèviament utilitzada per la Societat per a donar compliment a algunes (una part significativament inferior) d’aquestes utilitzats tenia una antiguitat de 14 anys. En conseqüència l’agrupació tècnic/funcional d’aquestes noves aplicacions estructurals incorpora gran quantitat de noves funcionalitats no ofertes per l’eina anterior.

• Línia d’actuació 10 – Implementació de les noves aplicacions específiques de homebanking i APP per als clients del Grup.

Si bé la Societat ja disposava d’eines destinades a aquesta finalitat, la gran quantitat de noves eines implantades arran de l’execució del “Projecte X” ha fet necessari la creació d’un nou conjunt de noves aplicacions específiques de homebanking i APP’s per als clients del Grup, juntament amb l’arquitectura multicanal i de seguretat necessàries per al seu correcte funcionament.

Val a dir que per les característiques i funcionalitats dels actius resultants de les línies d’actuació anteriorment esmentades, entén la Societat que en cap cas les inversions perfeccionades es configuren com millores dels actius existents fins al moment, tot i que aquests tinguessin algunes funcions també posseïdes pels nous actius.

En aquest sentit, el reflex comptable d’aquesta qüestió ha estat validada pels auditors de la consultant, quins de forma expressa han revisat el tractament comptable dels actius resultants d’aquestes línies d’actuació com nous actius, no tractant-se en cap cas de renovacions ampliacions o millores d’actius existents.

D’acord amb l’exposat, entén la Societat que atenent a les característiques tècniques i a l’increment de les funcionalitats ofertes pels nous actius resultants de les línies d’actuació assenyalades respecte dels mantinguts fins el moment, la inversió perfeccionada compleix amb els requisits previstos per la normativa reguladora de l’impost sobre Societats, així com amb els pronunciaments emeses per aquest Departament de Tributs i de Fronteres respecta a la seva consideració com nova, als efectes de l’aplicació de la deducció per noves inversions.

3.1.2 Aplicació de la deducció per noves inversions a la inversió destinada a donar servei a les filials

D’acord amb l’exposició de motius de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, l’objectiu de la deducció per noves inversions és potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes.

Aquest objectiu ha estat recordat i tingut en compte per aquest Departament de Tributs i de Fronteres en la seva consulta vinculant CV0005-2015, de 9 de juny, a l’hora de determinar l’aplicació d’aquesta deducció, assenyalant que “us informem que l’objectiu d’aquesta deducció per a noves inversions establerta a l’article 44, apartat 1.b de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, és potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes, tal com estableix l’exposició de motius de la mateixa Llei”.

Tal i com s’ha fet esment en els antecedents d’aquesta consulta, part de la inversió materialitzada en el “Projecte X” està destinada a configurar la Societat com a prestadora de serveis informàtics i tecnològics a les seves filials estrangeres. Per aquest motiu la totalitat de les inversions han estat contractades, dirigides i reemborsades per la Societat, sent aquesta la propietària de tots els actius, tangibles i intangibles, resultants del projecte.

Fruït de l’anterior, la Societat ha generat un nova línia de negoci inexistents fins al moment a nivell del grup encapçalat per la consultant, sent els seus clients les diferents filials a qui prestarà serveis informàtics i tecnològics, amb la corresponent contraprestació i generació de resultats, que seran objecte de tributació en l’impost sobre Societats. La creació d’aquesta nova línia de negoci suposa la realització d’una inversió molt significativa a Andorra, potenciant això a l’activitat del teixit empresarial de les empreses andorranes, lligades directa o indirectament, alhora que comporta un potencialment significatiu de l’activitat econòmica desenvolupada per la Societat a Andorra.

En virtut de l’anterior, entén la Societat que la totalitat de les inversions derivades del “Projecte X”, materialitzades en actius destinats a prestar serveis informàtics i tecnològics a les seves filials seran susceptibles de beneficiar-se de la deducció per noves inversions.

3.2. AMORTITZACIÓ DELS ACTIUS RESULTANTS DEL “PROJECTE X”

L’apartat 1 de l’article 10 del TRLIS disposa que “són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’intangible, tangible i inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència. Es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’Annex I.”

Per la seva banda, l’apartat 6 de l’article 16 del Reglament de l’Impost sobre Societats estableix que “els elements patrimonials de l’immobilitzat material han d’amortitzar-se en el període de la seva vida útil, és a dir, el període en què, segons el mètode d’amortització adoptat, ha de qu