Carregant...
 

CV0222-2021 Consulta vinculant a tributs, del 26 d'octubre del 2021, en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb monedes virtuals

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0222-2021 Consulta vinculant a tributs, del 26 d'octubre del 2021, en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb monedes virtuals
Data document:
26/10/2021
Impostos relacionats:
IRPF
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la tributació de determinades operacions efectuades amb monedes virtuals

Número de consulta CV0222-2021
Data d’emissió 26/10/2021
Normativa Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

El Sr. A, compareix i com millor procedeixi en Dret,

EXPOSA

I. Caràcter de la Consulta

Que segons l’article 65 la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària i la seva resolució té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta.

En aquest sentit, es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el plantejat a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable per a l’exercici 2021 i següents.

II. Normativa aplicable

- Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en endavant, “LIRPF”).

Segons l’exposat anteriorment, es formula la consulta vinculant amb els següents:

ANTECEDENTS

El consultant és una persona física que opera i comercialitza amb criptomonedes com el conegut Bitcoin, Ethereum i d’altres.

Criptomonedes:

Davant la falta d’una regulació pròpia a la normativa andorrana, per el que s’entén monedes virtuals o “criptomonedes”, procedirem a donar una definició i breu explicació de les criptomonedes.

Acollint-se a dret comparat i al concepte que conté la Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, en la qual es considera com a moneda virtual una “representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central ni per una autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda establerta legalment, que no posseeix l’estatut jurídic de moneda o diners, però acceptada per persones físiques o jurídiques com a mitjà de canvi i que pot transferir-se, emmagatzemar-se i negociar-se per mitjans electrònics”.

Atesa l’anterior definició, les monedes virtuals constitueixen un bé immaterial, computable per unitats o fraccions d’unitats, que no és moneda de curs legal, i que poden ser intercanviades per altres béns, incloent altres monedes virtuals, drets o serveis, si s’accepta per la persona o entitat transmitent del bé o dret o presta el servei, i que pot adquirir-se o transmetre’s generalment a canvi de moneda de curs legal o en cases de canvi privades a internet, denominades “exchanges”. El Tribunal de la Unió Europea ha reconegut la seva condició de mitjà de pagament.

Les monedes virtuals figuren en un registre informàtic de caràcter alfanumèric denominat “direcció bitcoin/etherreum/...”, dins d’una cadena, denominada cadena de blocs (i.e. blockchain) en la que estan registrades totes les transaccions realitzades amb la citada moneda, que és compartida per una xarxa informàtica “P2P” (“peer to peer” o xarxa d’ordinadors en la que tots es comporten com a iguals entre sí) de caràcter internacional, en la qual la “direcció” bitcoin/etherreum/...” està associada unes claus del titular que li permeten l’accés i gestió d’aquesta moneda virtual. Aquestes claus es guarden en mitjans físics informàtics o electrònics del propi titular o a través de pàgines web de tercers que ofereixen aquest servei d’emmagatzemat. Per tant cada criptomoneda requereix la seva plataforma per operar.

Les criptomonedes, al ser béns intangibles, necessiten d’una plataforma pròpia per tal de facilitar la seva comercialització o compravenda. Les criptomonedes poden ser comprades o intercanviades entre elles a través de compravendes, com seria l’intercanvi de divises tradicionals de tota la vida. Tanmateix no és l’objecte d’aquesta consulta.

Operació de Wrapping:

D’altra banda per tal d’utilitzar un tipus de criptomoneda, en una plataforma d’una altre criptomoneda sense procedir a l’intercanvi fàctic com comentàvem abans, o bé per ser utilitzada per altres funcions com pot ser un contracte intel·ligent, es realitza a través d’un procediment que s’anomena “Wrapping” (i.e. “to wrapp”, ho podríem definir com “embolcallar”). El que es fa és “embolcallar” (“to wrapp”) una criptomoneda per tal de ser utilitzada en un altre àmbit fora de la seva pròpia plataforma.

Addicionalment, el “wrapping” es fa a través d’un Token. El Token és el vehicle per el qual una criptomoneda pot operar fora de la seva plataforma, mantenint el valor intrínsec de la mateixa. Per tant, no es materialitza un intercanvi de moneda, sinó que segueix existint com a tal.

Tal i com hem comentat abans cada criptomoneda té la seva plataforma associada. Per tal de que una criptomoneda, accedeixi a l’àmbit d’una altra plataforma sense necessitat d’efectuar un canvi de criptomoneda, o bé destinar-la a noves funcions com pot ser un contracte intel·ligent per realitzar préstecs i d’altres, és requereix de l’operació de “wrapping”.

L’operació de “wrapping” consisteix en “embolcallar”/ “to wrapp” una criptodivisa en un Token (i.e. vehicle per el qual una criptomoneda pot ser utilitzada en altres plataformes o altres àmbits com pot ser un contracte intel·ligent). Alhora que també existeix l’operació de “to unwrapp” (i.e. “desembolcallar”), que és l’operació inversa, és a dir, desfer el Token i retornar la criptodivisa al seu estat pur.

Un “wrapped” Token (i.e. “envolt”) és un Token vinculat a una criptomoneda. S’anomena Token envolt perquè l’actiu original (i.e. en el nostre cas, una criptomoneda) es col·loca en un envoltall. Una espècie de envoltall digital que permet que la criptomoneda pugui ser utilitzada en una altra cadena de blocs.

Un “wrapped” Bitcoin (i.e. un bitcoin “envolt”) és una versió “tokenitzada” d’una altra criptomoneda. Està vinculat al valor de l’actiu que representa i normalment es pot bescanviar per el mateix (sense envolicar-lo) en qualsevol moment.

La problemàtica que ja hem comentat abans és que les criptomonedes que existeixen en una cadena de blocs determinada, no es poden transferir simplement a una altra. Com que les cadenes de blocs són sistemes diferents, no hi ha manera de intercanviar informació entre elles. Les cadenes de blocs ofereixen diferents funcions, però la problemàtica és que no es poden interconnectar entre elles. La cadena de blocs Bitcoin és totalment independent a la cadena de blocs Ethereum. Per aquest motiu, la finalitat del “wrapped” és la interconnexió entre els diferents cadenes de blocs.

Els Tokens envolts són una manera d’eludir aquesta limitació i utilitzar actius no natius, per exemple el Bitcoin, en una cadena de blocs diferents a la seva pròpia, per exemple xarxa Ethereum. Els tokens envolts augmenten la interoperabilitat entre diferents cadenes de blocs, així les criptomonedes subjacents poden, en essència, operar en altres cadenes de blocs.

Exemple de Wrapping:

Per posar un exemple de com funcionen els “wrapped” Tokens, utilitzarem el Wrapped Bitcoin (WBTC), que és una versió tokenizada de Bitcoin per la xarxa Ethereum. WBTC es un Token ERC-202 que té una equivalència 1 a 1 del valor del Bitcoin, el que permet utilitzar eficaçment els Bitcoins en la xarxa Ethereum.

Els Token encapsulats (i.e. “wrapped bitcoin”) normalment requereixen un custodi, una entitat que conté una quantitat equivalent de l’actiu com l’import ajustat. Aquest custodi pot ser un comerciant, una bitlletera multiforme, un DAO3 o inclòs un contracte intel·ligent. Per tant, en el cas del WBTC, el custodi necessita tenir 1 Bitcoin per cada 1 “Wrapped Bitcoin” que emet. Dins de la cadena de blocs queda registrada la prova d’aquesta emissió.

Tal i com s’ha vist a l’operativa anterior, cada vegada que un custodi emet 1 “Wrapped Bitcoin”, es requereix tenir 1 Bitcoin en dipòsit. Per tant, com es pot comprovar en l’operativa, el valor subjacent (i.e. “la criptomoneda) segueix existint, (en aquest cas, en custòdia) però no existeix un bescanvi d’una criptomoneda per una altra. És a dir, la creació d’un “wrapped bitcoin” no produeix una alteració patrimonial per l’adquirent, ni cap intercanvi de criptomonedes en l’emissió de WBTC.

Fent una analogia a les finances tradicionals, podríem definir el wrapping com l’emissió d’un xec bancari. El xec bancari seria el Token que utilitzem. Aquest xec (i.e. Token) és un títol valor, i el portador del xec té els drets de l’actiu subjacent (que vindrien a ser les criptomonedes). El Banc emissor del xec faria de custodi de la divisa subjacent. Per tant, hem d’entendre que si l’emissió d’un xec no tributa, tampoc hauria de meritar cap impost per l’emissió de “wrapped” bitcoins, o de qualsevol subjacent.

L’objecte d’aquesta consulta és determinar si l’operació de “wrapping” (“embolcallament”) es considera un fet imposable a raó de la llei de la Renda de les Persones Físiques.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

L’article 42 del llei 5/2014, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, estipula:

“1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:
...
c) Els guanys i les pèrdues de capital s’imputen al període impositiu en què tingui lloc l’alteració patrimonial.”


Addicionalment, l’apartat ix) “operacions amb divises” del Comunicat tècnic sobre la tributació en l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques de determinats productes financers publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, Núm. 18 any 2015, de l’11 de març, estableix que;

“Les rendes obtingudes per l’obligat tributari derivades de diferències produïdes pel canvi de moneda d’una determinada divisa a una altra tenen la consideració de guanys o pèrdues de capital, en la mesura que, sense tenir encaix en una altra categoria de rendes (assumint, per tant, que tals rendes no es generen en el marc de l’exercici d’una activitat econòmica), tals operacions són susceptibles de determinar una variació en el valor del seu patrimoni, conseqüència d’una alteració en la seva composició.

Aquesta renda s’hauria de computar per la diferència entre els imports rebuts en el moment de cancel·lar l’operació o desfer la posició i les quantitats satisfetes per tal d’adquirir les corresponents divises, tenint en compte les despeses associades a ambdós operacions.

El guany o la pèrdua es merita en el moment en què es desfà la posició o es cancel·la l’operació i, per tant, es percep el reemborsament o cobrament de les quantitats corresponents.”


D’acord amb els articles exposats, i atesa la definició i posterior explicació que hem realitzat sobre les monedes virtuals, podem assimilar l’obtenció/compravenda de criptomonedes a les transmissions de divises tradicional. Però tal i com remarcàvem a l’inici de l’exposició de fets, aquest no és l’objecte de la consulta.

La qüestió que ens determina aquesta consulta és determinar si l’operació de “wrapping” i de “unwrapping” entra en les categories de fets imposables dins dels articles que hem exposat o no.

Tenint en compte l’analogia del xec bancari que explicàvem abans, l’emissió d’un xec bancari no és un fet imposable, i per tant considerem que les operacions de “wrapping” i de “unwrapping”, no són fets imposables.

En les operacions de “wrapping” i de “unwrapping”, no es produeix cap tipus de variació patrimonial. Simplement, el que es fa és afegir funcions, per tal de ser utilitzada en altres cadenes de blocs diferents de la pròpia cadena de blocs de la criptomoneda, o per ser utilitzada per altres funcions (i.e. contractes intel·ligents). Però en tot moment es manté la hegemonia de la criptomoneda, és a dir es conserva el subjacent.

En l’exemple que hem comentat abans, si fem un “wrapping” de un Bitcoin per convertir-lo en un “wrapped” Bitcoin, seguim conservant patrimonialment un Bitcoin, encara que en comptes de tenir nosaltres mateixos aquest Bitcoin, el té el custodi, i nosaltres tenim un Token anomenat “wrapped” Bitcoin, que equival a aquell Bitcoin, i que podem recuperar quan vulguem.

D’acord amb l’establert en les anteriors línies, es pregunta si:

Si, tal i com aquesta part proposa als efectes de la llei de la renda de les persones físiques, les operacions de “wrapping” i “unwrapping” són fets imposables d’acord amb la legislació actual o no.

I en virtut dels expositius anteriors,

SOL·LICITA

Que, tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant els criteris administratius per considerar:

- Que l’operació plantejada de “wrapping” i de “unwrapping” criptomonedes plantejada en el present escrit, no es considera una variació patrimonial, i que per tant no entra en la definició de “guanys i pèrdues de capital” que estableix l’article 24 de la llei 5/2014, 24 de abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i per tant no tributaria.

Resposta


En referència a la vostra qüestió, per poder avaluar si les operacions exposades a la consulta generen o no renda sotmesa a l’impost sobre la renda de les persones físiques, esdevé essencial avaluar propietats, utilització, naturalesa, drets i obligacions associats al que anomena el consultant com a actiu digital. Així mateix, s’ha de tenir en compte que actualment a l’ordenament jurídic andorrà no hi ha un norma que defineixi i reguli les operacions mencionades pel consultant. Segons el que es desprèn del que s’exposa a la consulta, el que s’anomena wrapping s’efectua mitjançant un criptovalor (token), que es defineix com un vehicle vinculat a les monedes virtuals del consultant i que li permet accedir a diferents plataformes de compravenda d’aquest tipus de productes. Per tant, si es tracta únicament d’una representació digital de les seves monedes virtuals que li dona accés a negociar en diferents plataformes, la creació d’aquest criptovalor que serveix d’enllaç amb les seves monedes virtuals no generarà una renda sotmesa a l’impost sempre que se’n conservi la propietat. Altrament, sobre la cancel·lació d’aquests tipus de producte, anomenada pel consultant unwrapping, en l’escrit de la consulta no s’aporta informació sobre els mecanismes i procediments de cancel·lació d’aquest producte; consegüentment no es pot determinar si com a conseqüència d’aquesta cancel·lació es genera o no una renda sotmesa a l’impost. Aquesta resposta es limita exclusivament a la qüestió plantejada i no valora altres aspectes tributaris sobre la compravenda d’aquest tipus de productes.