Resum: L’entitat va incloure en la seva autoliquidació de l’impost sobre societats de l’any 2016 com base de la deducció per noves inversions l’adquisició d’un immoble, que havia venut l’any 2014, en virtut de l’aplicació d’una condició resolutòria.
El Tribunal, ratificant la sentència de primera instància, argumenta que la reincorporació de l’immoble litigiós al patrimoni de la societat no és conseqüència d’una nova inversió, sinó que no és més que l’efecte jurídic de l’incompliment de les condicions imposades al comprador en un contracta de compravenda.
Resolució: Confirma sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 21 de febrer de 2021) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel contribuent.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
Representant: Sra. EAM
Advocat: Sr. XPA
Representant: Sra. IOM
Advocada: Sra. MBV
a) La societat agent va subscriure l’any 2014 un contracte de compravenda d’un immoble, amb condició resolutòria per garantir el pagament del preu ajornat. Això va comportar l’efectiva transmissió de la propietat al comprador.
b) La posterior efectivitat de la condició resolutòria suposa una nova transmissió, i no es pot compartir l’argument de la sentència apel·lada, segons el qual es produeix una ineficàcia contractual de forma retroactiva. Aquesta retroactivitat és incompatible amb la inicial consumació de la compravenda.
c) Aquesta nova transmissió determina la incorporació d’un actiu nou al patrimoni de la societat agent, que suposa una nova inversió, en els termes de l’
article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats.
d) La sentència introdueix un nou criteri, relatiu a la finalitat econòmica de la segona transmissió, que no havia mencionat el Departament de Tributs, la qual cosa ha produït a l’agent una situació d’indefensió.
a) L’aplicació de la condició resolutòria del contracte de compravenda implica la readquisició de l’immoble per part del venedor inicial. Això no suposa cap contradicció amb el fet de que, abans de la resolució del contracte, la compradora hagi estat efectivament la propietària del bé.
b) La deducció per noves inversions que preveu la
Llei de l’impost sobre societats està directament vinculada a una finalitat empresarial, ja que constitueix un incentiu fiscal al creixement del teixit empresarial de les societats andorranes.
c) La readquisició de l’immoble per part de l’agent no obeeix a una nova inversió, sinó a la resolució del contracte de compravenda, de manera que la nova alta en el patrimoni de l’empresa no respon a una decisió tendent a l’ampliació, l’expansió, la millora o la renovació d’aquest, sinó a una circumstància aliena a la voluntat de l’agent, com és l’incompliment per part del comprador dels pactes previstos en la compravenda i la consegüent aplicació de la condició resolutòria.