Carregant...
 

Sentència 74/2021 del TSJA. Impost sobre la plusvàlua. Grava també la venda d’unitats d’una promoció d’obra nova.

Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 74/2021 del TSJA. Impost sobre la plusvàlua. Grava també la venda d’unitats d’una promoció d’obra nova.
Data document:
09/11/2021
Impostos relacionats:
Impost Plusvàlues Immobiliàries
Texte:

Sentència 74/2021 del TSJA. Impost sobre la plusvàlua. Grava també la venda d’unitats d’una promoció d’obra nova.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: L’entitat demandant considera que en la venda d’immobles d’obra nova l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries només s’ha de calcular respecte la plusvàlua obtinguda sobre el terreny i no de cadascuna de les unitats immobiliàries.

El Tribunal, ratificant la sentència de primera instància, manifesta que quan es tracta d’obra nova, al preu d’adquisició del terreny s’ha de sumar les despeses de la construcció degudament justificades, i la plusvàlua serà l’increment del valor de venda sobre el preu d’adquisició del terreny i del cost de la construcció.

Es referma en aquesta interpretació per doctrina reiterada del Tribunal Constitucional en que aquest impost grava especialment les plusvàlues de caràcter especulatiu del sector immobiliari (incloent-hi les promocions de nova construcció) i perquè el reglament de l’esmentat impost estableix els documents que els obligats tributaris han de presentar en el cas de noves promocions immobiliàries per acreditar les obres fetes.

Resolució: Confirma sentència recorreguda (sentència del Tribunal de Batlles número 24/21) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel contribuent.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

Núm. de Protocol: 2000052/2020
Núm. Rotlle: TSJA-0000054/2021

SENTÈNCIA 74-2021

PARTS :

Apel·lant: C., SLU
Representant: Sra. EAM
Advocada: Sra. LPT

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. IOM
Advocada: Sra. ECV

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrats: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el nou de novembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 200052/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat C., SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació presumpta del recurs administratiu interposat contra els certificats de valor actualitzat de les unitats immobiliàries identificades amb els números 1 a 44, emesos el 16 de març del 2020 i 4 de maig del 2020 per la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent del Departament de Tributs i de Fronteres.

2.- En la sentència nº 24/21 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació la societat C. SLU estima, en substància, que:

- No es pot calcular la plusvàlua sobre el valor de venda de les unitats immobiliàries de nova promoció, doncs aquestes eren inexistents i són de nova creació.
- L’increment de valor s’ha de referir a uns béns preexistents, condició que no es dona en el cas de les noves construccions.
- El preu d’adquisició del terreny fou de 1.700.000 euros, mentre que el valor actualitzat és de 1.800.000.
- La interpretació que fa la sentència d’instància és incorrecta, compte tingut que la plusvàlua s’ha de calcular només sobre el valor del terreny.
- En la sentència del Tribunal de Batlles dictada en la causa 2000036/2017 es parteix de la base que la plusvàlua està vinculada al preu del terreny, juntament amb les millores i inversions vinculades al mateix, però que en cap cas s’addicionen les inversions i millores objecte de la construcció.


4.- En la seva contesta GOVERN estima, en substància, que:

- Els certificats s’han emès tenint en compte el valor d’adquisició del bé transmès i d’acord amb les previsions de l’art. 8.4 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, i la base de tributació resulta d’aplicar el que disposa l’art. 8.1 de la llei esmentada.
- L’administració ha tingut en compte les factures que es relacionen, per un total actualitzat de 5.237.957,74 euros, però no ha considerat quatre de les factures presentades per la part agent, compte tingut que manca una acreditació fefaent per part de la societat que siguin imputables a les inversions o millores efectuades en el terreny.
- La sentència del Tribunal de Batlles, dictada en el marc de la causa 2000036/2017, no resol un cas idèntic, compte tingut que en aquell cas es varen justificar totes les seves despeses i factures en temps i forma.


5.- En la vista, ambdues parts van confirmar els seus arguments.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió principal que es planteja en aquest recurs és eminentment jurídica ja que va referida a la interpretació que cal fer de la regulació de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

Doncs bé, l’art. 1r de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (en endavant LPTPI) estableix que aquest impost és un tribut de naturalesa directa que grava l’increment del valor dels béns immobles que es posi de manifest per les transmissions, oneroses o lucratives, “inter vivos” de béns immobles, així com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos béns, tot afegint que, als efectes de l’impost, es consideren béns immobles les instal·lacions de qualsevol tipus establertes amb caràcter permanent, que no siguin transportables per la seva forma de construcció i encara que el terreny sobre el qual es trobin situades no pertanyi al propietari dels béns immobles.

L’art. 3.1 de la mateixa Llei estableix que estan subjectes a aquest impost les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives “inter vivos”, de tota classe de béns immobles, així com en la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles.

A l’últim cal recordar que l’art. 8 de la LPTPI disposa:

“1. La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor d’adquisició.

2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.

3. El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.

4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.

No es consideren despeses associades les derivades de la intermediació en la venda ni d’altres que no estiguin directament relacionades amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.”


(el subratllat no és de l’original)

És aquest precepte, concretament l’apartat 4, el què s’interpreten de forma diferent per les parts. Així, mentre GOVERN considera que, quan es tracta d’obra nova, al preu d’adquisició del terreny s’ha de sumar les despeses de la construcció degudament justificades, i la plusvàlua serà l’increment del valor de venda sobre el preu d’adquisició del terreny i del cost de la construcció, posició compartida en la sentència apel·lada, la part agent considera que la plusvàlua grava només l’increment de valor del terreny.

Doncs bé, si, com s’ha vist, l’impost grava l’increment de valor dels béns immobles i pel seu càlcul es preveu que caldrà tenir en compte com a despesa les obres realitzades, és evident que la interpretació correcta és la defensada per GOVERN, com encertadament es sosté a la sentència del Tribunal de Batlles.

Aquesta posició es referma amb la lectura de l’exposició de motius de la LPTPI, paràmetre per a la seva interpretació segon doctrina reiterada del Tribunal Constitucional:

“Per altra banda, l’impost grava més les plusvàlues de caràcter marcadament especulatiu que es produeixen en el sector immobiliari i que són generades en un curt termini de temps. Així, l’impost pretén produir un efecte desincentivador de l’especulació en el sector, pel fet que aquestes plusvàlues resulten subjectes a un tipus impositius proporcionalment més elevats, de manera que es redueixi l’espiral alcista de preus provocada per aquestes situacions d’especulació.

(...)

Per altra banda, convé assenyalar que el gravamen que aquesta Llei regula és regressiu amb el temps: es preveu gravar menys les plusvàlues generades a llarg termini i més les que s’hagin generat a curt termini. En altres paraules, es pretén gravar més les plusvàlues especulatives. És per això que el tipus de gravamen es minora correlativament amb el temps en què s’hagi mantingut la titularitat, fins a arribar a una tributació nul·la quan la plusvàlua s’ha generat en un període superior als dotze anys.”


Així, la voluntat del legislador és clara: es pretén gravar especialment les plusvàlues de caràcter especulatiu del sector immobiliari, per això, cap sentit té que en el cas de promocions de nova construcció l’impost es calculi només sobre la repercussió del terreny sobre el cost dels habitatges, a banda que aquesta interpretació és contrària a la regulació de l’impost.

En coherència amb aquest plantejament, l’art. 6 del Reglament de l’impost, aprovat el 17 de gener del 2007, determina el següent:

Article 6. Acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració

1. Quan l’obligat tributari hagi d’acreditar obres de millores o inversions que augmentin el valor d’adquisició, d’acord amb el que preveu l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, ha de justificar davant el ministeri encarregat de les finances l’import de les inversions o millores realitzades i que augmentin el valor d’adquisició del bé o dret objecte de gravamen, aportant la documentació següent:

a) Autorització de les obres realitzades d’acord amb la legislació urbanística.
b) Factures acreditatives de les obres autoritzades.
c) Documents acreditatius del pagament de les factures.


2. En el cas de noves promocions immobiliàries, els obligats tributaris han d’acreditar l’import de les obres fetes i aportar la documentació relativa als aspectes següents:

a) Llicència urbanística.
b) Projecte executiu.
c) Relació amb el detall dels costos de l’obra.
d) Escriptura de divisió en propietat horitzontal, on consti l’assignació del coeficient del sòl que correspon a cada entitat construïda.


3. En ambdós casos anteriors, l’Administració n’ha de procedir a la comprovació i ha d’emetre un certificat del valor d’adquisició actualitzat que ha d’incloure l’import de les inversions i millores realitzades, d’acord amb el que preveu l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. En el cas de les promocions immobiliàries, s’ha d’emetre un certificat per cada entitat construïda.

(...)”


Així, el Reglament estableix els documents que els obligats tributaris han de presentar en el cas noves promocions immobiliàries per acreditar les obres fetes. No hi ha dubte, doncs, que l’impost també grava les plusvàlues que es generen amb l’obra nova.

Pel que fa la sentència del Tribunal de Batlles dictada en la causa 2000036/2017, tot i ser ferma –no es va apel·lar per cap de les parts-, no vincula a aquest Tribunal Superior.

D’altra banda, pel que fa les quatre factures no acceptades per GOVERN, la part agent no ha acreditat que puguin ser imputades a la construcció de l’edifici bastit, per la qual cosa no poden ser comptabilitzades per emetre els certificats de valoració de els entitats immobiliàries resultants.

En definitiva, els certificats objecte del recurs en primera instància s’han emès tenint en compte el valor d’adquisició del bé transmès, afegint el cost de la construcció bastida sobre el mateix, com determina la LPTPI.

En l’acte de la vista, la part actora va aportar com a document l’escrit d’al·legacions presentat pel Govern a la causa del Tribunal de Batlles núm. 1000090/2019, en el qual es ve a mantenir la mateixa posició que defensa la part agent en el present procediment. Tanmateix, i sense perjudici de les contradiccions de Govern en aquesta qüestió, aquest Tribunal està vinculat a l’imperi de la Llei.

Amb tot, convé recordar que no es pot aplicar un criteri diferent en funció de qui sigui el contribuent, compte tingut que l’aplicació de la llei ha de ser homogènia, principi que oblida als Tribunals però també a l’Administració púbica.

Tercer.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per C., SLU.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que els certificats de valor actualitzat de les unitats immobiliàries identificades amb els números 1 a 44, emesos el 16 de març del 2020 i 4 de maig del 2020 per la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent del Departament de Tributs i de Fronteres són ajustats a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.