Carregant...
 

Sentència 76/2021 del TSJA. Impost sobre societats. Sanció per aplicació indeguda d’una deducció tributària. Principi de culpabilitat. Error de dret basat en una interpretació raonable de la normativa.

Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 76/2021 del TSJA. Impost sobre societats. Sanció per aplicació indeguda d’una deducció tributària. Principi de culpabilitat. Error de dret basat en una interpretació raonable de la normativa.
Data document:
25/11/2021
Impostos relacionats:
Impost Societats
Texte:

Sentència 76/2021 del TSJA. Impost sobre societats. Sanció per aplicació indeguda d’una deducció tributària. Principi de culpabilitat. Error de dret basat en una interpretació raonable de la normativa.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: L’obligat tributari havia inclòs indegudament en la seva autoliquidació de l’impost sobre societats de l’any 2016 com base de la deducció per noves inversions l’adquisició d’un immoble, que havia venut l’any 2014, en virtut de l’aplicació d’una condició resolutòria. El Tribunal considera que no es procedent sancionar el contribuent per absència del principi de culpabilitat d’acord amb les següents circumstàncies:

a) No hi ha hagut ocultació de dades rellevants.
b) No existia doctrina administrativa sobre la qüestió litigiosa en la data en què es va presentar la declaració corresponent.
c) El fet de que l’agent hagués adquirit novament l’immoble de referència en aquest darrer exercici fa que no sigui manifestament irraonable el criteri de considerar-lo com una nova inversió i, en conseqüència, deduïble.
d) El plantejament d’una consulta vinculant a l’Administració no és exigible al subjecte passiu, ja que la normativa configura aquest mecanisme com a voluntari.
e) L’Administració no justifica la culpabilitat de l’infractor, i ni tan sols el grau de negligència en què hauria incorregut.


Resolució: Confirma la sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 22 de febrer de 2021) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel Govern.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

Núm. de Protocol: 2000068/2020
Núm. de Rotlle: TSJA-0000031/2021

SENTÈNCIA 76-2021

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. EMG
Advocada: Sra. EVC

Apel·lat: P. SAU
Representant: Sra. EAM
Advocat: Sr. XPA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000068/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l’entitat P. SAU va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l’acord adoptat per la Comissió Tècnica Tributària en data 29 de setembre de 2020, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del Departament de Tributs i Fronteres de 20 de maig de 2020, en virtut del qual es va imposar a l’agent una sanció de 93.694,29 €, com a responsable d’una infracció de defraudació lleu, respecte de la liquidació de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2016.

La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 22 de febrer de 2021 ha estimat la demanda i ha anul·lat les resolucions administratives impugnades.

2.- La representació del Govern interposa recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) L’agent va aplicar indegudament una deducció per noves inversions en l’exercici de 2016, ja que es referia a un immoble adquirit prèviament l’any 2014. Aquesta actuació demostra la negligència del subjecte passiu, que li ha comportat a més determinats beneficis fiscals.
b) Les infraccions de defraudació queden constituïdes amb qualsevol grau de negligència, tal com ha succeït en aquest cas, en què els informes d’auditoria no avalen l’aplicació de la deducció per noves inversions.
c) L’agent no va actuar amb la diligència necessària, ja que no va fer ús de la possibilitat de presentar una consulta vinculant a l’Administració.


3.- La part agent s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En aquest sentit, al·lega que:

a) Segons la Llei de bases de l’ordenament tributari, només pot donar-se una infracció de defraudació quan hi ha una actuació dolosa o fraudulenta, el que suposa un element subjectiu en el comportament de l’obligat tributari.
b) En aquest cas, l’Administració no concreta els motius pels quals s’hauria incorregut en negligència, ni tampoc precisa quin seria el grau de la mateixa.
c) En tractar-se d’un procediment sancionador, són aplicables supletòriament els mateixos principis del dret penal, entre els quals el de presumpció d’innocència, segons l’article 119.2 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.
d) El plantejament d’una consulta vinculant no és obligatori per al ciutadà, sinó merament voluntari, d’acord amb l’article 65 de la mateixa Llei.
e) En absència de qualsevol pronunciament previ de l’Administració sobre el particular, la societat agent va aplicar la deducció tributària en una interpretació raonable de la norma, que exclou la possibilitat de qualsevol sanció.


4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que va imposar a la societat agent una sanció de 93.694,29 € de multa, com a responsable d’una infracció de defraudació lleu, respecte de la liquidació de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2016, amb motiu d’haver aplicat unes deduccions indegudes per noves inversions.

La sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda interposada per l’agent, en considerar que qualsevol infracció requereix la presència de culpabilitat i, per tant de dol o negligència, i que, en aquest cas, l’obligat tributari havia declarat el fet imposable, no havia ocultat informació, i havia aplicat una deducció partint d’una interpretació de la norma que no es pot considerar desenraonada.

Tercer.- Aquesta Sala ha destacat en reiterades ocasions la coloració penal que presenta el dret administratiu sancionador i, en conseqüència, la necessitat de que la infracció sigui imputable al seu autor a títol de dol o negligència. Així resulta de l’article 123.bis.4 del Codi de l’Administració i, en l’àmbit específicament tributari, de l’article 125.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari (LBOT), segons el qual “són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions per les lleis (...)”.

El principi de culpabilitat és un element essencial de l’il·lícit administratiu, de manera que s’ha d’acreditar la responsabilitat per dol o culpa a l’hora de qualificar la conducta d’una persona com a susceptible de sanció. La càrrega de la prova sobre aquest extrem correspon a l’Administració, segons l’article 119 de la LBOT, segons el qual:

“2. Correspon a l’Administració provar que concorren les circumstàncies que determinen la culpabilitat de l’infractor en la comissió de les infraccions tributàries i també el seu grau”.


En aplicació d’aquest principi, la Sala ha declarat en diverses ocasions la improcedència de l’aplicació d’una sanció tributària, quan el subjecte passiu no coneixia exactament el criteri de l’Administració i ha actuat segons una interpretació raonable de la norma. En aquesta línia, es poden citar les sentències núm. 38-2020, de 26 de novembre, i 46-2020, de 18 de desembre.

En conseqüència, es pot afirmar que la comissió d’un error de dret no és susceptible de sanció, en la mesura en que l’error sigui raonable i la norma ofereixi dificultats d’interpretació, i sempre que el subjecte passiu hagi declarat o posat de manifest la totalitat de les bases o elements integrants del fet generador.

Així resulta de l’article 120.1 de la LBOT, segons el qual les accions o les omissions tipificades a les lleis no donen lloc a responsabilitat, entre d’altres supòsits:

“e) Quan s’hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. Entre altres casos, s’entén que s’ha posat la diligència necessària quan l’obligat hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma o quan l’obligat tributari ajusti la seva actuació als criteris manifestats per l’Administració en la contestació a una consulta formulada per ell mateix o per un obligat tributari, i en aquest darrer cas, sempre que els supòsits de fet siguin assimilables, que hi siguin aplicables els criteris esmentats i que aquests criteris no hagin estat modificats”.


Quart.- En el cas que ara s’examina, l’Administració ha considerat improcedent una deducció tributària per noves inversions que la societat agent va aplicar en la seva declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2016. La resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària posa de relleu que l’immoble objecte de la deducció ja havia estat adquirit anteriorment l’any 2014 i que la readquisició de l’any 2016 no pot ser considerada com una nova inversió.

En base a aquestes circumstàncies, s’han de ponderar els següents elements de judici:

a) No hi ha hagut ocultació de les dades rellevants als efectes fiscals per part del subjecte passiu.
b) No existia doctrina administrativa sobre la qüestió litigiosa en la data en què es va presentar la declaració corresponent a l’any 2016.
c) El fet de que l’agent hagués adquirit novament l’immoble de referència en aquest darrer exercici fa que no sigui manifestament irraonable el criteri de considerar-lo com una nova inversió i, en conseqüència, deduïble.
d) El plantejament d’una consulta vinculant a l’Administració no és exigible al subjecte passiu, ja que la LBOT configura aquest mecanisme com a voluntari.
e) L’Administració es limita a considerar que l’aplicació indeguda d’una deducció implica per sí mateixa la comissió d’una infracció tributària, però no justifica la culpabilitat de l’infractor, i ni tan sols el grau de negligència en què hauria incorregut, com exigeix l’article 119.2 de la LBOT.


Aquests extrems condueixen a la conclusió de que la societat agent ha pogut incórrer en un error en la exegesi de la norma, però que el mateix no és constitutiu d’una infracció tributària, per absència del principi de culpabilitat, ja que els termes en què s’expressa la normativa permeten defensar de manera raonable una interpretació com la que va aplicar en aquest cas el subjecte passiu.

Per tot això, s’ha de desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 22 de febrer de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.