a) L’agent va aplicar indegudament una deducció per noves inversions en l’exercici de 2016, ja que es referia a un immoble adquirit prèviament l’any 2014. Aquesta actuació demostra la negligència del subjecte passiu, que li ha comportat a més determinats beneficis fiscals.
b) Les infraccions de defraudació queden constituïdes amb qualsevol grau de negligència, tal com ha succeït en aquest cas, en què els informes d’auditoria no avalen l’aplicació de la deducció per noves inversions.
c) L’agent no va actuar amb la diligència necessària, ja que no va fer ús de la possibilitat de presentar una consulta vinculant a l’Administració.

a) Segons la Llei de bases de l’ordenament tributari, només pot donar-se una infracció de defraudació quan hi ha una actuació dolosa o fraudulenta, el que suposa un element subjectiu en el comportament de l’obligat tributari.
b) En aquest cas, l’Administració no concreta els motius pels quals s’hauria incorregut en negligència, ni tampoc precisa quin seria el grau de la mateixa.
c) En tractar-se d’un procediment sancionador, són aplicables supletòriament els mateixos principis del dret penal, entre els quals el de presumpció d’innocència, segons l’article 119.2 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.
d) El plantejament d’una consulta vinculant no és obligatori per al ciutadà, sinó merament voluntari, d’acord amb l’article 65 de la mateixa Llei.
e) En absència de qualsevol pronunciament previ de l’Administració sobre el particular, la societat agent va aplicar la deducció tributària en una interpretació raonable de la norma, que exclou la possibilitat de qualsevol sanció.

a) No hi ha hagut ocultació de les dades rellevants als efectes fiscals per part del subjecte passiu.
b) No existia doctrina administrativa sobre la qüestió litigiosa en la data en què es va presentar la declaració corresponent a l’any 2016.
c) El fet de que l’agent hagués adquirit novament l’immoble de referència en aquest darrer exercici fa que no sigui manifestament irraonable el criteri de considerar-lo com una nova inversió i, en conseqüència, deduïble.
d) El plantejament d’una consulta vinculant a l’Administració no és exigible al subjecte passiu, ja que la LBOT configura aquest mecanisme com a voluntari.
e) L’Administració es limita a considerar que l’aplicació indeguda d’una deducció implica per sí mateixa la comissió d’una infracció tributària, però no justifica la culpabilitat de l’infractor, i ni tan sols el grau de negligència en què hauria incorregut, com exigeix l’article 119.2 de la LBOT.