Carregant...
 

Sentència 10-2022 del TSJA. Impost sobre societats. Deducció per noves inversions. No és aplicable quan es recupera la titularitat d’un immoble en virtut de la condició resolutòria inscrita en un contracte de compravenda previ.

Ítems
Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 10-2022 del TSJA. Impost sobre societats. Deducció per noves inversions. No és aplicable quan es recupera la titularitat d’un immoble en virtut de la condició resolutòria inscrita en un contracte de compravenda previ.
Data document:
28/01/2022
Impostos relacionats:
Impost Societats
Texte:

Sentència 10-2022 del TSJA. Impost sobre societats. Deducció per noves inversions. No és aplicable quan es recupera la titularitat d’un immoble en virtut de la condició resolutòria inscrita en un contracte de compravenda previ.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: L’entitat va incloure en la seva autoliquidació de l’impost sobre societats de l’any 2016 com base de la deducció per noves inversions l’adquisició d’un immoble, que havia venut l’any 2014, en virtut de l’aplicació d’una condició resolutòria.

El Tribunal, ratificant la sentència de primera instància, argumenta que la reincorporació de l’immoble litigiós al patrimoni de la societat no és conseqüència d’una nova inversió, sinó que no és més que l’efecte jurídic de l’incompliment de les condicions imposades al comprador en un contracta de compravenda.

Resolució: Confirma sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 18 de maig de 2021) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel contribuent.

Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000030/2020
Núm. de Rotlle: TSJA-0000071/2021

SENTÈNCIA 10-2022

PARTS:

Apel·lant: S. SAU
Representant: Sra. EAM
Advocat: Sr. XPA

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. VAX
Advocada: Sra. EEE

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrats: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000030/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l’entitat S. SAU va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 2 de març de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat contra una anterior resolució de 13 de novembre de 2019 de la Direcció adjunta d’inspecció tributària, que va rectificar l’import declarat per l’agent en l’impost sobre societats, respecte de l’epígraf relatiu a la deducció per noves inversions durant l’exercici 2016, i va emetre la liquidació provisional corresponent a aquest impost i exercici.

La sentència de 18 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

2.- La representació de l’entitat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La societat agent va subscriure l’any 2014 un contracte de compravenda d’un immoble, amb condició resolutòria per garantir el pagament del preu ajornat. Això va comportar l’efectiva transmissió de la propietat al comprador.
b) La posterior efectivitat de la condició resolutòria suposa una nova transmissió, i no es pot compartir l’argument de la sentència apel·lada, segons el qual es produeix una ineficàcia contractual de forma retroactiva. Aquesta retroactivitat és incompatible amb la inicial consumació de la compravenda.
c) Aquesta nova transmissió determina la incorporació d’un actiu nou al patrimoni de la societat agent, que suposa una nova inversió, en els termes de l’article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats.
d) La sentència introdueix un nou criteri, relatiu a la finalitat econòmica de la segona transmissió, que no havia mencionat el Departament de Tributs, la qual cosa ha produït a l’agent una situació d’indefensió.


3.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs, en base a les següents argumentacions:

a) L’aplicació de la condició resolutòria del contracte de compravenda implica la readquisició de l’immoble per part del venedor inicial. Això no suposa cap contradicció amb el fet de que, abans de la resolució del contracte, la compradora hagi estat efectivament la propietària del bé.
b) La deducció per noves inversions que preveu la Llei de l’impost sobre societats està directament vinculada a una finalitat empresarial, ja que constitueix un incentiu fiscal al creixement del teixit empresarial de les societats andorranes.
c) La readquisició de l’immoble per part de l’agent no obeeix a una nova inversió, sinó a la resolució del contracte de compravenda, de manera que la nova alta en el patrimoni de l’empresa no respon a una decisió tendent a l’ampliació, l’expansió, la millora o la renovació d’aquest, sinó a una circumstància aliena a la voluntat de l’agent, com és l’incompliment per part del comprador dels pactes previstos en la compravenda i la consegüent aplicació de la condició resolutòria.


4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les qüestions plantejades en aquest procés han estat ja examinades i resoltes en la sentència d’aquesta Sala núm. 65-2021, de 30 de setembre, relativa a un supòsit de naturalesa anàloga al present. En conseqüència, procedeix reproduir substancialment les mateixes consideracions en què es va basar la referida sentència.

Com resulta de les actuacions, la societat agent va procedir, durant l’any 2014, a la venda a un tercer d’un immoble de la seva propietat. Aquesta compravenda es va subjectar a condició resolutòria, pel cas que el comprador incomplís alguna de les obligacions assumides per la seva part.

Atès que aquest incompliment es va produir efectivament, l’agent va resoldre el contracte de compravenda i va tornar a adquirir l’immoble litigiós.

La qüestió litigiosa es contrau a determinar si aquesta nova adquisició pot ser considerada com una nova inversió, als efectes de l’article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats, en la redacció que li va donar la Llei 17/2011, d’1 de desembre, i, en conseqüència, si pot gaudir de la deducció del 5% de l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial.

L’Administració i la sentència apel·lada han considerat que no es tracta d’una nova inversió, ja que el retorn o recuperació de l’immoble no persegueix l’adquisició, renovació o millora d’elements de l’immobilitzat a través de l’afectació de nous recursos i, d’aquesta manera, millorar la seva capacitat productiva, sinó que, ben al contrari, es tracta de l’efecte jurídic dimanant de l’incompliment per part d’un tercer del contracte de compravenda subscrit anys enrere i, per tant, desvinculat de l’estratègia empresarial tendent a l’obtenció de beneficis.

Per la seva part, la societat apel·lant sosté que la primera transmissió de l’immoble es va perfeccionar, i que l’incompliment del comprador dona lloc a una segona transmissió, i no a una ineficàcia contractual que actuï de forma retroactiva. En conseqüència, en la seva opinió, aquesta segona transmissió ha de ser considerada com una nova inversió que dona lloc a l’aplicació dels incentius fiscals corresponents.

Tercer.- Com a punt de partida per a resoldre adequadament la qüestió litigiosa, s’han de confirmar íntegrament les consideracions que conté la sentència apel·lada sobre la naturalesa de la condició resolutòria i els efectes que produeix la seva aplicació.

En efecte, aquest pacte comissori atribueix al venedor la facultat d’instar la resolució del contracte de compravenda en cas d’incompliment de l’obligació del comprador de satisfer el preu convingut. La resolució es produeix amb efectes retroactius, encara que aquests poden ser modulats en determinats casos, que no és necessari examinar, ja que resulten aliens a l’objecte d’aquest procés.

Com a conseqüència de l’anterior, no es pot considerar, com pretén la part apel·lant, que la restitució de la finca en favor del venedor inicial sigui una segona transmissió amb substantivitat pròpia o desvinculada de la primera. La resolució del contracte dona lloc a la restitució de la finca al venedor, i porta causa de l’incompliment de les clàusules pactades en el seu dia, de manera que es produeix una ineficàcia sobrevinguda del negoci jurídic inicial.

Quart.- Un cop establert l’anterior, procedeix examinar la naturalesa i la finalitat dels incentius fiscals que es discuteixen en aquest cas.

L’article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats preveu que els obligats tributaris poden minorar la quota de tributació aplicant el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial, sempre que aquests actius es mantinguin durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la inversió com la despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, mentre que invertir significa esmerçar (diners) en béns no fungibles, especialment els dedicats a la producció. Aquest significat concorda perfectament amb el criteri que segueix l’article 26 de la Llei de l’impost sobre societats, que considera com a “noves inversions” les adquisicions de béns i drets destinats a l’activitat econòmica.

L’exposició de motius de la Llei 17/2011, d’1 de desembre, que va donar nova redacció a l’article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats, posa de manifest la finalitat a què respon la creació d’aquesta deducció, quan afirma que “s’introdueixen uns incentius significatius respecte de la creació de llocs de treball i noves inversions, l’objectiu dels quals és potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes”.

En conseqüència, s’ha d’entendre que són beneficiàries de la deducció les societats que hagin fet una nova inversió a Andorra en actius fixos afectes a l’activitat empresarial. La inversió, en el seu sentit gramatical i legal, comporta una despesa en béns de capital que s’apliquen a l’objecte social de l’empresa, mentre que l’exigència de que siguin “noves” implica l’aportació d’un capital que abans estava destinat a d’altres finalitats.

No es pot considerar que aquestes condicions es donin en aquest cas. En efecte, la reincorporació de l’immoble litigiós al patrimoni de la societat no és conseqüència d’una nova inversió, sinó que, com diu la sentència apel·lada, no és més que l’efecte jurídic de l’incompliment de les condicions imposades al comprador en un contracte de compravenda anterior, en virtut de la condició resolutòria incorporada al mateix.

No es tracta, doncs, d’una nova aportació de capital destinada a l’activitat econòmica de l’empresa, sinó de la cessació dels efectes de la compravenda concertada l’any 2014, per causa de l’incompliment del comprador. En aquest sentit, la restitució de la finca no està desvinculada del contracte inicial.

Cinquè.- La part apel·lant considera que les referències de la sentència a la finalitat econòmica de la segona transmissió introdueixen un element totalment nou en el debat, que li causa indefensió. Aquesta al·legació ha de ser totalment descartada. El Tribunal d’instància s’ha limitat a examinar el contingut i la finalitat de la deducció tributària que reclama l’agent, i ha arribat a la conclusió de que el concepte legal de “noves inversions” està vinculat a l’adquisició, renovació o millora d’elements de l’immobilitzat, a fi de millorar la seva capacitat productiva i, en definitiva, els seus resultats.

Aquestes consideracions no alteren en absolut l’objecte del procés, ni suposen un pronunciament aliè a les respectives pretensions de les parts. Ben al contrari, van encaminades a determinar el veritable sentit de la norma legal aplicable, de manera que s’ha de descartar qualsevol situació d’indefensió de la part agent.

Per tot això, s’ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Sisè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa l’entitat S. SAU contra la sentència dictada el 18 de maig de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.