Carregant...
 

CV0231-2022 Consulta vinculant a tributs, de l’1 de febrer del 2022, en relació amb l’obligació de retenir sobre una renda satisfeta a una persona resident fiscal a Espanya

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0231-2022 Consulta vinculant a tributs, de l’1 de febrer del 2022, en relació amb l’obligació de retenir sobre una renda satisfeta a una persona resident fiscal a Espanya
Data document:
01/02/2022
Impostos relacionats:
IRNR
Texte:

Consulta vinculant, de l’1 de febrer del 2022, en relació amb l’obligació de retenir sobre una renda satisfeta a una persona resident fiscal a Espanya.


Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la formula

ANTECEDENTS

A la data d’aquesta consulta no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu, ni judicial, en relació al règim, la classificació o qualificació tributària respecte l’objecte d’aquesta consulta.

Amb caràcter previ i per tal que l’Administració tributària pugui atendre de millor manera la consulta tributària formulada, passo a realitzar una exposició de les operacions que porten lloc a la mateixa, segons els següents antecedents:

Objecte de la consulta:

La societat X, presenta la següent consulta vinculant

La consultant es dedica a:

Realitzar el manteniment dels equips informàtics del servei (maquinari i programari) en temes d’ordinadors i perifèrics associats.

Diagnosticar avaries i errors, reparar o informar sobre la necessitat d’una reparació més profunda “in situ” o en el taller.

Resolució d’incidències en què hi hagi problemes de connexió o mal funcionament de qualsevol element de l’equip (accés des habilitat, errors de connexió a la xarxa, instal·lació de programes especials per resoldre la incidència, etc.)

Resoldre incidències dels gestors de correu electrònic que el client tingui instal·lat.

Resoldre incidències dels software d’ofimàtica o de qualsevol altre tipus que el client tingui en propietat.

Instal·lació de gestors de correu electrònic, programes d’ofimàtica o qualsevol altre software que el client tingui en propietat i necessiti assistència externa.

Resoldre incidències dels programes de gestió que el client tingui contractats. Configuració de xarxes i tallafocs de forma remota

L’objecte de la consulta, és la contractació d’una persona, autònoma espanyola amb residència fiscal a Espanya, que treballarà durant el 2021 i en endavant si no canvia la normativa, amb els clients de la de la societat X i amb la mateixa empresa, proporcionant remotament serveis informàtics de manteniment de sistemes i equips. Aquests serveis els fa des de territori espanyol connectant-se amb els clients anteriorment mencionats. La societat X paga a la persona física resident fiscal a Espanya per aquets serveis informàtics.

Atès que segons la llei 94/2010 del 29 de desembre de l’impost sobre la renda dels no residents:

“Article 4. Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra, que obtinguin rendes en aquest territori.”


Vist l’Edicte del 17-12-2015 pel qual es fa públic que el Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal que va entrar en vigor el 26 de febrer del 2016:

“El Conveni estableix a quins impostos s’aplica el mateix. S’inclouen, pel que fa a Andorra, tots els impostos directes sobre la renda que afecten els residents fiscals andorrans en les seves activitats financeres a Espanya, i els residents fiscals espanyols pel que fa a les rendes obtingudes a Andorra. Actualment aquests impostos són: l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries i els impostos locals sobre la renda.


Capítol I. Camp d’aplicació del Conveni

Article 1. Persones concernides

Aquest Conveni s’aplica a les persones residents d’un Estat contractant o dels dos Estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part de cadascun dels Estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren com a impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

a) pel que fa a Espanya:
i) l’impost sobre la renda de les persones físiques;
ii) l’impost sobre societats;
iii) l’impost sobre la renda dels no residents; i
iv) impostos locals sobre la renda.
(a partir d’ara denominats com a “impost espanyol”).

b) pel que fa a Andorra:
i) l’impost sobre societats;
ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;
iii) l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques;
iv) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals;
v) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; i
vi) impostos locals sobre la renda.
(a partir d’ara denominats com a “impost andorrà”);”


La consultant, segons requeriment del Departament de Tributs i de Fronteres, amplia la informació relacionada amb la qüestió plantejada i exposa que la relació existent entre l’entitat consultant i el beneficiari de la renda és mercantil.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

La renda percebuda per l’autònom no resident ha d’estar subjecta a retenció de l’IRNR? I per tant si s’ha de fer algun pagament o ingrés corresponent.

En qualsevol cas si s’ha de presentar alguna documentació al respecte.

Resposta

En relació amb la vostra consulta sobre les obligacions tributàries que es poden derivar com a pagador d’una renda a una persona que no és resident fiscal a Andorra, l’obligació de retenció i ingrés a compte que recau sobre les entitats andorranes que satisfan rendes a persones no residents fiscals a Andorra està prevista a l’article 34 del capítol cinquè del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Aquest capítol correspon a les rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent. Per tant, en primer lloc, perquè sorgeixi l’obligació de retenir, l’empresa no resident fiscal a Andorra beneficiària de la renda no ha d’actuar en territori andorrà mitjançant un establiment permanent a Andorra. En el cas que la persona no resident fiscal a Andorra actués mitjançant un establiment permanent en territori andorrà, no escauria efectuar la retenció corresponent, ja que seria la mateixa persona no resident que hauria de liquidar l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals amb els termes previstos en el capítol quart de la mateixa Llei, que fa referència a les rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjançant un establiment permanent.

En aquest cas en qüestió, si la persona que no és resident fiscal andorrà no actua mitjançant un establiment permanent en territori andorrà, s’ha de determinar si l’entitat consultant, com a pagadora de la renda, té l’obligació d’efectuar la retenció de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals prevista a l’article 34 del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Segons es desprèn de la informació proporcionada, el beneficiari de la renda satisfeta per l’entitat consultant és una persona resident fiscal a Espanya; per tant, serà aplicable el Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal. Aquest conveni, sobre la potestat impositiva dels beneficis empresarials, a l’article 7, preveu el següent:

“Article 7. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels Estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.

3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.

4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.

5. A l’efecte dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.

6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions del present article.”


D’acord amb aquest precepte, quan el beneficiari de la renda no actuï mitjançant un establiment permanent en territori andorrà, la renda que es pugui generar com a conseqüència del servei de manteniment informàtic estarà exempta de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Consegüentment, l’entitat consultant pagadora de la renda no haurà d’efectuar la retenció de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Aquesta resposta es limita exclusivament a la qüestió plantejada per l’entitat consultant, sense valorar altres possibles obligacions tributàries que es podrien donar per a la persona beneficiària de la renda.