Carregant...
 

CV0235-2022 Consulta vinculant a tributs, del 9 de març del 2022, en relació amb la tributació de les assegurances del ram de vida contractades a entitats no establertes a Andorra

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0235-2022 Consulta vinculant a tributs, del 9 de març del 2022, en relació amb la tributació de les assegurances del ram de vida contractades a entitats no establertes a Andorra
Data document:
09/03/2022
Impostos relacionats:
Altres
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la tributació de les assegurances del ram de vida contractades a entitats no establertes a Andorra.

Número de consulta CV0235-2022
Data d'emissió 09/03/2022
Normativa Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis d'assegurança,de 14-5-2002

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la formula

ANTECEDENTS

S’informa que al moment de presentació de la present consulta vinculant no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongui plantejat en la consulta.

CONSULTA VINCULANT

NORMATIVA APLICABLE

- Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança de 14 de maig del 2002, en relació amb la Llei de l’11 de maig del 1989 reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances al Principat i la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

- Reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança de 3 de juliol del 2002.

ANTECEDENTS

La societat consultant és una societat estrangera dedicada al sector de les assegurances.

Ha estat interessada per residents del Principat d’Andorra per tal d’adquirir per part d’aquests assegurances del ram de vida. Aquesta societat no té cap delegació permanent oberta al Principat d’Andorra, ni és una companyia asseguradora autoritzada a exercir a Andorra, motiu pel quin, la formalització del contracte es realitzaria fora del Principat d’Andorra, tenint en compte que els prenedors són residents habituals del Principat d’Andorra.

Antigament, la Llei de l’11 de maig del 1989 reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances al Principat, no preveia expressament la possibilitat de que un particular resident al Principat d’Andorra pogués adquirir una assegurança del ram de vida amb una companyia no autoritzada a exercir a Andorra.

Amb la nova Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, es preveu aquesta possibilitat, concretament la Disposició Addicional Cinquena, apartat primer, disposa literalment que “Totes les assegurances de rams diferents de vida en les quals el Principat d’Andorra sigui l’Estat de localització del risc o l’Estat del compromís, hauran de contractar-se necessàriament amb entitats asseguradores autoritzades a exercir llur activitat en el Principat d’Andorra”.

Igualment, la nova Llei 12/2017, als seus articles 6.30 i 6.31, defineix l’Estat de localització del risc i l’Estat del compromís com el lloc de residència habitual del prenedor, sempre que parlem d’assegurances del ram de vida.

En aquest sentit, no hi ha dubte que un resident andorrà, pot contractar amb una empresa estrangera com seria la societat consultant, una assegurança del ram de vida, tot i que d’acord amb les definicions anteriors s’haurà d’entendre que l’estat de localització del risc i l’estat del compromís es troben a Andorra.

Paral·lelament, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança data del 14 de maig del 2002, és a dir, que es va elaborar a la llum de la realitat existent en aquell moment, amb la Llei de l’11 de maig del 1989 reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances al Principat en vigor, la quina no preveia l’excepció que han referit.

La Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança de data 14 de maig del 2002, disposa al seu article 9 un tipus de gravamen del 4 per 100 a la prestació dels serveis d’assegurança entre les quines la prestació dels serveis d’assegurança del ram de vida articles 3 i 4).

Pel que fa a l’àmbit territorial, aquest impost serà aplicat quan aquestes prestacions de servei siguin realitzades en el territori andorrà article 2). Igualment l’article 7 disposa que s’entenen realitzades en territori andorrà totes aquelles prestacions de servei que reuneixin una o qualsevol de les condicions següents:

a) Que la localització del risc o del compromís se situï en territori andorrà.
b) Que siguin contractes o formalitzades en territori andorrà.


Aquest redactat no efectua cap precisió respecte de la situació de l’asseguradora que comercialitza el producte, en particular la seva localització

Com veiem, a la llum de la nova Llei d’assegurances 12/2017, malgrat els contractes d’assegurances del ram de vida podrien ser formalitzats a l’estranger, la localització del risc o del compromís se situaria en territori andorrà en ésser aquest lloc de residència habitual del prenedor, pel que semblaria que es trobarien afectats per la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança.

Per una banda la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança, disposa al seu article 6 apartat 2 que són obligats tributaris els asseguradors o companyies d’assegurances definits en l’article 4 de Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig del 1989, fent per tant referència a un article d’una Llei actualment derogada però que en tot cas, aquest precepte parlaria d’asseguradores autoritzades a exercir a Andorra, no del cas concret d’una asseguradora estrangera com el que plantegem.

Per una altra banda, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança, disposa al seu article 6 apartat 3 que són obligats tributaris subsidiaris d’aquest impost els prenedors de les assegurances, en el cas d’entitats asseguradores no andorranes definits en l’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989 – llei actualment derogada -, i el reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, disposa al seu article 2 en relació amb el 13 que “Són obligats tributaris subsidiaris els prenedors de les assegurances que contracten serveis d’assegurança a entitats asseguradores no establertes a Andorra en els casos que resultin de l’aplicació de l’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989.”

L’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig del 1989, no establia la excepció a l’obligatorietat de contractar assegurances amb companyies autoritzades a Andorra pel que fa al ram de vida, que com hem exposat, si preveu la nova Llei 12/2017 a la seva Disposició Addicional Cinquena. Però com hem dit, el contingut de la Llei de 1989 i per tant, de l’article 7 d’aquella Llei, han quedat derogats.

Semblaria doncs que en el cas particular que plantegem, no es podria aplicar l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança, en no haver doncs un obligat tributari, doncs totes les referències que en la Llei de l’impost es fan en relació als obligats tributaris, ho són en relació a preceptes que es troben actualment derogats.

Així doncs, veiem que la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança i el Reglament que la desenvolupa, fan referència a les disposicions d’una Llei de 1989 quin text ha estat completament derogat per la Llei posterior del 2017, pel que es genera un dubte sobre l’aplicació de dit impost a Andorra per la formalització de contractes d’assegurança del ram de vida per part d’un resident andorrà amb una asseguradora estrangera no autoritzada a Andorra quan aquests son formalitzats a l’estranger.

Tanmateix cal destacar que si finalment aquestes operacions es trobessin gravades per l’impost de referència no queda clar qui seria l’obligat tributari, doncs els articles 6.2 i 6.3 fan referència a preceptes d’una Llei que es troba a dia d’avui derogada (la Llei de 1989), tampoc es concreten quines serien les formalitats per les quines una asseguradora estrangera –que en principi en base a la Llei de l’impost i les referències que fa a d’altres lleis (avui derogades) no seria obligat tributari- podria gestionar l’aplicació i liquidació de dit impost i amb quina periodicitat i com hauria d’obtenir un NRT –si fos el cas- per efectuar aquestes gestions. De fet la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança i el seu Reglament, parlen de la figura de l’obligat tributari subsidiari, el que sembla doncs que hi ha una inversió del subjecte passiu de l’impost en relació a la persona que contracta, la quina en principi no hauria de ser subjecte passiu d’aquests impost en tractar-se d’un particular, sent-ho la companyia asseguradora.

En darrer lloc, i amb caràcter previ a les qüestions objecte de la present consulta i que s’enunciaran tot seguit, cal precisar que per calcular quina part del càrrec total d’una pòlissa d’assegurança de vida vinculada a la unitat seria atribuïble a la cobertura del risc de vida, la pòlissa es valorarà per part de la societat consultant mitjançant un model actuarial que reflecteixi el que fa l’asseguradora en valorar l’empresa segons les directius de Solvència II.

L’objecte de la consulta serà d’aplicació per períodes tributaris posteriors a la presentació de la mateixa.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

i) Cas que un resident andorrà contracti una assegurança del ram de vida amb una asseguradora radicada a l’estranger i no autoritzada a exercir a Andorra, i quan aquest contracte d’assegurança malgrat estar formalitzat fora del territori andorrà l’estat del compromís i l’estat de localització del risc es troben al lloc de residència habitual del prenedor (Andorra, d’acord a les definicions de la Llei 12/2017), aquesta operació està subjecta a l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança?

ii) En cas afirmatiu, qui seria l’obligat tributari de l’impost? Suposant que sigui l’asseguradora estrangera, estaria legalment permès que una altra entitat, com ara els advocats andorrans del prenedor, paguin l’impost o ha de ser pagat directament per la companyia d’assegurances?

iii) En cas que l’obligat tributari de l’impost fos l’asseguradora estrangera no autoritzada a Andorra, quins tràmits administratius hauria de fer l’asseguradora estrangera per complir amb les obligacions derivades de dit impost (obtenció de registre, gestió, liquidació de l’impost...)?

Resposta

En referència a la vostra qüestió, en primer lloc us informem que aquesta resposta es limita exclusivament a l’àmbit tributari, concretament a l’aplicació de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, sense valorar les obligacions, els requisits i altres formalitats que es puguin derivar de l’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Pel que fa a la qüestió relacionada amb la possibilitat que l’entitat no resident a Andorra esdevingui obligada tributària de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, s’ha de determinar si segons el tipus de servei que presta la consultant i el lloc on s’entén efectuat aquest servei es produeix o no el fet generador de l’impost. En relació amb això, els articles 3, 4 i 7 de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, del 14-5-2002, estableixen el següent:

“Article 3. Fet generador

1. Estan subjectes a l’impost les prestacions de serveis d’assegurança definides en l’article següent, que tinguin com a objecte la cobertura de riscs de tota classe.

[…]

Article 4. Concepte de serveis d’assegurança

1.S’entén serveis d’assegurança les operacions d’assegurança i les operacions de reassegurança.

2.Constitueixen operacions d’assegurança aquelles d’assegurança directa de vida i aquelles d’assegurança directa altres que les de vida.

3.Sense que aquesta relació tingui caràcter limitatiu, constitueixen operacions d’assegurança directa de vida les cobertures d’un o diversos dels riscs següents:

a) els de defunció,
b) els de supervivència,
c) els que abracen conjuntament defunció i supervivència, d) les garanties complementàries d’un o diversos dels riscos abans esmentats amb cobertura de la malaltia i la invalidesa derivada d’accident.


[…]

Article 7. Lloc de realització de les prestacions dels serveis

Als efectes d’aquesta Llei, s’entenen realitzades en territori andorrà totes aquelles prestacions de serveis que reuneixin una qualsevol de les condicions següents:

a) Que la localització del risc o del compromís se situï en territori andorrà.
b) Que siguin contractades o formalitzades en territori andorrà.”


Segons es desprèn de la informació proporcionada, l’entitat consultant prestarà serveis d’assegurança de vida a persones que actuen com a prenedors amb residència habitual a Andorra; per tant, considerant les característiques del servei i que el risc es localitza en territori andorrà, en el cas exposat es produeix el fet generador de l’impost.

D’altra banda, la mateixa norma, en relació amb la consideració d’obligat tributari, a l’article 6, preveu el següent:

“Article 6. Obligats tributaris

1. Són obligats tributaris d’aquest impost, les entitats asseguradores quan realitzin les operacions gravades per l’impost.

2. Es consideren entitats asseguradores:

a) Els asseguradors o companyies d’assegurances, definits en l’article 4 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989.
b) Els delegats o delegacions de companyies d’assegurances, definides en l’article 5 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989.


3. Són obligats tributaris subsidiaris els prenedors de les assegurances, en el cas d’entitats asseguradores no andorranes, definits en l’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989.”


Aquest precepte menciona una norma actualment derogada. Concretament, la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra esmenta de forma expressa la derogació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig de 1989, llevat dels articles 3 i 6, i la derogació de la Llei 12/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig de 1989. En conseqüència, en el cas exposat seran aplicables les disposicions previstes a la norma derogatòria, és a dir, les disposicions establertes a la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra. Per tant, sempre que en el cas exposat es donin les circumstàncies previstes en l’àmbit subjectiu i objectiu perquè l’entitat consultant i la seva activitat quedin sotmeses a la Llei 12/2017, del 22 de juny, la consultant serà obligada tributària de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança.

Quant a les obligacions tributàries formals, estan previstes al Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i desenvolupades al Reglament d’aplicació dels tributs. Aquest Reglament, en l’article 3, preveu quines persones o entitats han de formar part del Cens d’Obligats Tributaris:

“Article 3. Formació del Cens d’Obligats Tributaris

1. El Cens d’Obligats Tributaris està format per la totalitat de les persones o entitats que hagin de tenir un número de registre tributari per a les seves relacions de naturalesa o amb transcendència tributària d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

2. El Registre d’Empresaris i Professionals està format per les persones o entitats que duguin a terme o hagin dut a terme en el territori andorrà activitats empresarials o professionals; és a dir, les activitats econòmiques la realització de les quals confereixi la condició d’empresari o professional. […]”


El mateix Reglament, a l’article 17, estableix qui ha de sol·licitar el número de registre tributari i en quin moment s’ha de fer:

“Article 17. Sol·licitud del número de registre tributari de les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica

1. Les persones jurídiques o entitats sense personalitat jurídica que siguin titulars de relacions de naturalesa o amb transcendència tributària han de sol·licitar l’assignació d’un número de registre tributari.

En cas que no el sol·licitin, l’Administració tributària pot procedir d’ofici a donar-los d’alta en el Cens d’Obligats Tributaris i a assignar-los el número de registre tributari que correspongui.

2. Quan es tracti de persones jurídiques o entitats sense personalitat jurídica que realitzin activitats empresarials o professionals, han de sol·licitar el seu número de registre tributari abans de la realització de qualsevol lliurament, prestació o adquisició de béns o serveis, de la percepció de cobraments o de l’abonament de pagaments, o de la contractació de personal laboral, efectuats per a l’exercici de la seva activitat. En tot cas, la sol·licitud s’ha de formular dins del mes següent a la data de la seva constitució o del seu establiment en territori andorrà.

3. La sol·licitud s’ha de fer mitjançant la presentació de l’oportuna declaració censal d’alta.”


Tenint en compte que l’entitat consultant efectuarà una activitat econòmica en territori andorrà amb transcendència tributària haurà de formar part del registre d’empresaris i professionals i, consegüentment, sol·licitar el seu número de registre tributari abans d’efectuar qualsevol prestació de servei.

Sobre la possibilitat que una tercera persona actuï en representació de l’entitat consultant, el Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 38.9, diu el següent:

“Article 38. Capacitat d’obrar i representació

[…]

9. Als efectes de les seves relacions amb l’Administració tributària, els obligats tributaris que no resideixen al Principat d’Andorra han de designar un representant persona física o jurídica amb residència en territori andorrà quan actuïn a Andorra per mitjà d’un establiment permanent, o quan ho estableixi expressament la normativa tributària. Aquesta designació s’ha de comunicar a l’Administració tributària en els termes que la normativa del tribut assenyali. El nomenament d’un representant no supleix l’obligació d’obtenir un NRT per part de l’obligat tributari no resident, llevat que la llei pròpia de cada tribut estableixi el contrari.

[…]”


Atès que la normativa que regula l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança no preveu l’obligació o la possibilitat d’actuar mitjançant un representant fiscal, serà la mateixa consultant, actuant mitjançant el seu representant legal, qui compleixi amb les obligacions tributàries formals i materials.

Tal com s’ha comentat en el primer paràgraf, aquesta resposta fa referència únicament a l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança sense avaluar altres obligacions relacionades amb la imposició directa.