Carregant...
 

CV0268-2022 Consulta vinculant a tributs, del 4 de desembre del 2022, en relació amb la dissolució d’una determinada comunitat de béns

Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0268-2022 Consulta vinculant a tributs, del 4 de desembre del 2022, en relació amb la dissolució d’una determinada comunitat de béns
Data document:
04/12/2022
Impostos relacionats:
IRPF, ITP
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la dissolució d’una determinada comunitat de béns

Número de consulta CV0268-2022
Data d’emissió 04/12/2022
Normativa Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials del 29 de desembre del 2000
Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

El senyor A,

EXPOSA

1. Caràcter de la Consulta


Que d’acord amb allò que disposa l’article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i l’article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs, per mitjà del present escrit desitja plantejar una Consulta Tributària, relativa als fets i normes tributàries que s’exposen a continuació pel període impositiu 2022 i en endavant.

El senyor A manifesta expressament que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la consulta.

1. Normativa d’aplicació i referències legals d’interès




“1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.

2. Són també actes subjectes a aquesta Llei:

a) La transmissió d’accions o de participacions de societats mercantils, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50 per cent de l’actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre els mateixos i que, com a resultat de la transmissió d’accions o de participacions, o de la constitució o cessió de drets reals sobre les mateixes, l’adquirent tingui més d’una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.
b) Les transmissions o adjudicacions de béns immobles realitzades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.
c) Les insolutumdacions de béns immobles i les adjudicacions dels mateixos béns per a pagament de deutes.
d) Els expedients de domini i les actes de notorietat als quals la Llei atribueixi l’efecte de reconèixer la propietat de béns immobles a una persona, a menys que s’acrediti haver pagat l’impost amb anterioritat.
e) Els reconeixements de domini a favor d’una persona determinada, amb la mateixa excepció que preveu l’apartat anterior.
f) Les concessions administratives que impliquin la utilització privativa de béns immobles.
g) L’ampliació posterior del contingut de drets reals constituïts, que s’ha de liquidar sempre que impliqui per al seu titular un increment patrimonial, el qual serveix de base per a l’exigència del tribut.


3. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren també subjectes a l’impost els contractes de promesa i els contractes d’opció quan tinguin per objecte un bé immoble o drets sobre els béns immobles.

4. Als efectes d’aquesta Llei, en les promeses de compravenda on s’estipuli el pagament d’un preu superior al 20 per cent del preu total que s’hagi pactat, es liquidarà la totalitat de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries com si es tractés de la transmissió de l’immoble amb independència del moment en què tingui lloc la formalització posterior de la compravenda.

En el moment de la formalització del contracte definitiu de compravenda s’aportarà el document que acrediti la liquidació d’aquest impost.

5. Als efectes d’aquesta Llei, es considera que els contractes de permuta comporten l’existència de dues transmissions.

6. Als efectes d’aquest impost les resolucions o anul·lacions de contractes per voluntat de les parts tenen la consideració de nova transmissió. En les compravendes a carta de gràcia o amb pacte de retrovenda, l’exercici del dret de lluir i quitar o la retrocessió de les compravendes tenen també la consideració de nova transmissió.”


2. Que en dret comparat una sentència del Tribunal suprem espanyol del 28 de juny de 1999 es confirma la doctrina d’un cas de divisió de la cosa comuna com en el cas exposat en aquesta consulta:


“Y, por último y en tercer lugar, porque no puede tacharse de errónea la doctrina seguida por la sentencia recurrida. Esta Sala, aun en supuestos no estrictamente similares al que ahora se enjuicia y como recuerda la Sentencia de 23 de Mayo de 1998, con cita de otras de la Sala Primera y de la Sala Tercera de este Tribunal, tiene reconocida, con vocación de generalidad, la doctrina consistente en que "la división y adjudicación de la cosa común son actos internos de la comunidad de bienes en los que no hay traslación del dominio, de modo que, en consecuencia, por primera transmisión solo puede entenderse la que tiene como destinatario un tercero". En principio, pues, la división y consiguiente adjudicación de las partes en que se hubieran materializado las cuotas ideales anteriormente existentes no son operaciones susceptibles de realizar el hecho imponible del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales a tenor de lo establecido en el art. 7º.1.A del Texto Refundido y de su Reglamento, aquí aplicables, de 1980 y 1981, respectivamente -hoy los mismos preceptos de los Textos vigentes de 24 de Septiembre de 1993 y 29 de Mayo de 1995-. La división de la cosa común debe ser contemplada -recuerda la sentencia mencionada de 1998- como la transformación del derecho de un comunero, reflejado en su cuota de condominio, en la propiedad exclusiva sobre la parte de la cosa que la división hubiera individualizado. Con otras palabras: la división de la cosa común y la consiguiente adjudicación a cada comunero en proporción a su interés en la comunidad de las partes resultantes no es una transmisión patrimonial propiamente dicha -ni a efectos civiles ni a efectos fiscales- sino una mera especificación o concreción de un derecho abstracto preexistente. Lo que ocurre es que, en el caso de que la cosa común resulte por su naturaleza indivisible o pueda desmerecer mucho por su división -supuesto que lógicamente concurre en una plaza de aparcamiento e incluso en un piso (no se trata de la división de un edificio, sino de un piso, art. 401 del Código civil)- la única forma de división, en el sentido de extinción de comunidad, es, paradójicamente, no dividirla, sino adjudicarla a uno de los comuneros a calidad de abonar al otro, o a los otros, el exceso en dinero -arts. 404 y 1062, párrafo 1º, en relación este con el art. 406, todos del Código civil-. Esta obligación de compensar a los demás, o al otro, en metálico no es un "exceso de adjudicación", sino una obligación consecuencia de la indivisibilidad de la cosa común y de la necesidad en que se ha encontrado el legislador de arbitrar procedimientos para no perpetuar la indivisión, que ninguno de los comuneros se encuentra obligado a soportar -art. 400-. Tampoco, por eso mismo, esa compensación en dinero puede calificarse de "compra" de la otra cuota, sino, simplemente, de respeto a la obligada equivalencia que ha de guardarse en la división de la cosa común por fuerza de lo dispuesto en los arts. 402 y 1.061 del Código civil, en relación este, también, con el 406 del mismo cuerpo legal. En puridad de conceptos, cuando la cosa común es indivisible, bien materialmente o bien por desmerecimiento excesivo si se llevara a cabo la división, cada comunero, aun cuando tenga derecho solo a una parte de la cosa, tiene realmente un derecho abstracto a que, en su día, se le adjudique aquélla en su totalidad, dada su naturaleza de indivisible, con la obligación de compensar a los demás en metálico. Esta forma, pues, de salir de la comunidad es también, por tanto, concreción o materialización de un derecho abstracto en otro concreto, que no impide el efecto de posesión civilísima reconocido en el art. 450 del Código civil y no constituye, conforme ya se ha dicho, transmisión, ni a efectos civiles ni a efectos fiscales. Por lo demás, el hecho de que el art. 7º.2.B) de la Ley y Reglamento del Impuesto aquí aplicables solo exceptúe de la consideración de transmisión, a los efectos de su liquidación y pago, "los excesos de adjudicación declarados, salvo los que surjan de dar cumplimiento a lo dispuesto en los arts. 821, 829, 1056 (segundo) y 1062 (primero) del Código civil..." y entre ellos no se cite precepto alguno regulador de comunidades voluntarias, sino solo de comunidades hereditarias, no constituye argumento en contra de la conclusión precedentemente sentada, habida cuenta que a lo que quiere con ello aludirse es a los excesos de adjudicación verdaderos, esto es, a aquellos en que la compensación en metálico, en vez de funcionar como elemento equilibrador de la equivalencia y proporcionalidad que deben presidir toda división o partición de comunidad a costa del patrimonio del adjudicatario, sobrepasa en realidad su interés en la comunidad y viene a constituir, efectivamente, una adjudicación que lo supera en perjuicio del resto de los comuneros. No hay, pues, tampoco, con esta interpretación, desconocimiento alguno del art. 24 de la Ley General Tributaria -hoy 23.3 de la misma tras la reforma operada por la Ley 25/1995, de 20 de Julio-, cuando veda la utilización del procedimiento analógico para extender, más allá de sus términos estrictos, el ámbito del hecho imponible o el de las exenciones o bonificaciones tributarias.”


3. Que en dret comparat segons les conclusions establertes en la Resolució Vinculant de la Direcció General de Tributs de Espanya, V0053-22 de 14 de Gener de 2022 que confirma la doctrina del tribunal suprem espanyol plasmada en la sentència 1502/2019, de 30 d’octubre de 2019 i en la qual entre altres disposa que la compensació de l’excés d’adjudicació podrà ser en metàl·lic, mitjançant l'assumpció de deutes de l'altre comuner o mitjançant la dació en pagament d'altres béns.


“CONCLUSIONES:

1. En principio, la determinación de si la concurrencia de una pluralidad de bienes propiedad de las mismas persones supone la existencia de una o varias comunidades de bienes constituye una cuestión de hecho sobre la que este Centro Directivo no puede pronunciarse con carácter definitivo, y que deberá ser valorada, en su caso, en las actuaciones de comprobación e inspección de la Administración Tributaria competente para la gestión del tributo.

2. Conforme a la doctrina del Tribunal Supremo, plasmada en su sentencia 1502/2019, de 30 de octubre de 2019, en la disolución de comunidades de bienes sobre bienes indivisibles, si las prestaciones de todos los comuneros son equivalentes y proporcionales a las respectivas cuotas de participación, resultará aplicable el supuesto de no sujeción a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas regulado en el artículo 7.2.B) del TRLITPAJD y, consecuentemente, procederá la tributación de la operación por la cuota gradual de la modalidad de actos jurídicos documentados, documentos notariales. A este respecto, también cabe la formación de lotes equivalentes y proporcionales a adjudicar a cada comunero en proporción a sus cuotas de participación, en cuyo caso es indiferente que los bienes sean o no indivisibles, pues lo principal es que los lotes sean equivalentes y proporcionales a las cuotas de participación de los comuneros.

3 En definitiva, el Tribunal Supremo considera que, cumpliéndose los requisitos de indivisibilidad, equivalencia y proporcionalidad, la disolución simultánea de varias comunidades de bienes sobre inmuebles de los mismos condóminos con adjudicación de los bienes comunes a uno de los comuneros que compensa a los demás, deberá tributar por la cuota gradual de actos jurídicos documentados, documentos notariales, por resultar aplicable el supuesto de no sujeción regulado en el referido artículo 7.2.B); y ello, con independencia de que la compensación sea en metálico, mediante la asunción de deudas del otro comunero o mediante la dación en pago de otros bienes. En este último caso, en opinión del Tribunal Supremo, solo tributaría por la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas la transmisión de bienes privativos de un comunero al otro, pero no la de bienes que ya estaban en condominio, pues en tal caso no se produce transmisión alguna, sino disolución de una comunidad de bienes con especificación de un derecho que ya tenía el condómino que se queda con el bien.”




“1. Estan subjectes a aquest impost les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives “inter vivos”, de tota classe de béns immobles, així com en la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles...”


5. Que el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques en l’article 24 estableix que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:


“1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.

2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:

a) En els supòsits de divisió de la cosa comuna.
b) En les transmissions de béns i en les constitucions i cessions de drets realitzades pels cònjuges a la comunitat conjugal, així com les que efectuï qualsevol dels cònjuges a favor de l’altre en el marc de la modificació de la comunitat conjugal.
c) En la dissolució de l’associació de guanys, en l’extinció del règim econòmic matrimonial de participació o en l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició legal o resolució judicial es produeixin adjudicacions per causa diferent de la pensió compensatòria.
d) En la dissolució de comunitats de béns.


En tot cas, els béns i els drets als quals s’apliquin les lletres anteriors conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu n’impliqui una modificació del valor a efectes impositius.”

|||CFL)}
QÜESTIÓ PLANTEJADA

  • Qüestió plantejada
En el cas objecte de la consulta el senyor A manifesta que a l’any 2005, la senyora B i ell mateix van adquirir conjuntament al cinquanta per cent cadascú, mitjançant escriptura publica de compravenda, un pis, dues places d’aparcament i un traster ubicats a Andorra.

En el mateix acte els adquirents van signar un préstec hipotecari amb una entitat bancària del país per l’import total de la compravenda.

El senyor A manifesta que des del 2014 esta pagant totes les quotes hipotecàries i totes les quotes de comunitat íntegrament ell amb els seus recursos personals.

En data d’avui la senyora B i el senyor A manifesten que volen dissoldre la comunitat de béns que tenen en comú i atès que la cosa comuna desmereixeria molt per la seva divisió acorden, que el senyor A s’adjudiqui al cent per cent els béns immobles que configuren la comunitat de béns. Per compensar la senyora B, el senyor A assumirà la totalitat del deute hipotecari pendent amb l’entitat bancària, condonarà el deute que la senyora B té amb el senyor A des del 2014 per la part de les quotes hipotecàries i de comunitat corresponents a la senyora B i satisfetes pel senyor A i la diferència que hi pugui haver es compensarà a una o altra part amb la finalitat que ninguna de les parts surti perdent de la divisió de la cosa comuna ni hi hagi cap excés d’adjudicació per cap de les parts. Tanmateix en el cas que hi hagués un excés d’adjudicació no compensat en la seva totalitat, s’entendria que hi hauria transmissió i consegüentment subjecció tant a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries com a l’impost de les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries per la part corresponent a la diferencia entre la part que s’hauria d’haver compensat i la part efectivament compensada.

1. Conclusions

Entenem que en el cas exposat no es produeix transmissió alguna, sinó una dissolució d'una comunitat de béns amb especificació d'un dret que ja tenia el condomini que es queda amb el bé i consegüentment l’adjudicació a un dels comuners de la totalitat dels béns indivisibles que conformen la comunitat de béns, amb la corresponent compensació econòmica de l’altra part per que no hi hagi en cap cas un excés d’adjudicació, no estan subjectes a l’impost de transmissions patrimonials ni a l’impost de plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, ja que com que no es considera que hi hagi transmissió patrimonial, no es produeix el fet generador de l’impost.

Entenem que en el cas que hi hagués un excés d’adjudicació no compensat en la seva totalitat, s’entendria que hi hauria transmissió i consegüentment subjecció tant a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries com a l’impost de les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries per la part corresponent a la diferència entre la part que s’hauria d’haver compensat i la part efectivament compensada.

Entenem també, que en el cas exposat no hi ha guany o pèrdua patrimonial a integrar a la declaració de l’impost de la renda de les persones físiques, ja que tal com estableix la Llei de l'IRPF, a l'article 24 s’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni del contribuent en cas de dissolució d’una comunitat de béns. En tot cas, els béns conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu n’impliqui una modificació del valor a efectes impositius.

Resposta

Pel que fa a les qüestions exposades en la vostra consulta tributària escrita sobre l’adjudicació del bé comú a un dels comuners, en primer lloc cal fer una referència especial al deure d’informació per part de l’Administració tributària previst a l’article 64 del Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari:

Article 64. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris

1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.”


Altrament, en relació amb les consultes tributàries escrites, la mateixa Llei, a l’article 65, als apartats 1, 2 i 3, disposa el següent:

Article 65. Consultes tributàries escrites

1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és:

a) Dades identificadores del consultant.
b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas.
c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable.


2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.

3. L’Administració tributària arxivarà sense donar resposta aquelles consultes que no compleixin amb els requisits contemplats en aquest article.

[...]”


El consultant exposa diverses qüestions relacionades amb l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i amb l’impost sobre la renda de les persones físiques. Considerant que les obligacions tributàries sobre l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries recaurien sobre l’altra persona que es menciona en la consulta i no sobre el mateix consultant, el consultant no està legitimat per efectuar consultes tributàries sobre obligacions tributàries d’aquesta altra persona. En conseqüència, aquesta resposta es limita exclusivament a les qüestions relacionades amb l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i l’impost sobre la renda de les persones físiques en què s’exposen dubtes que s’originen en matèria tributària del mateix consultant.

Respecte a les interpretacions que menciona el consultant emanades de tribunals i òrgans de l’administració d’altres països en les resolucions en virtut de les seves pròpies normes tributàries, aplicables a fets i circumstàncies assimilables als inclosos en la consulta tributària, aquestes interpretacions són eines que es poden utilitzar com a dret comparat per avaluar les possibles solucions. No obstant això, cal matisar que en cap cas la jurisprudència emesa per aquests tribunals o òrgans no complementa l’ordenament tributari andorrà.

En relació amb el fet generador de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials, del 29 de desembre del 2000, a l’article 3.1 estableix el següent:

Article 3. Fet generador

1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”


Altrament, la mateixa norma preveu una exempció per a les transmissions que es puguin donar com a conseqüència d’una modificació de la comunitat conjugal.

Article 4. Exempcions

Resten exemptes de l’impost:

[…]

1. Les transmissions de béns immobles i les constitucions i cessions de drets realitzades pels cònjuges a la comunitat conjugal, les que realitzi qualsevol dels cònjuges a favor de l’altre en el marc de la modificació de la comunitat conjugal i, en general, les adjudicacions de béns i drets que es realitzin en el marc de la dissolució i liquidació del règim econòmic del matrimoni.

[…]”


Per tant, d’aquests preceptes se’n desprèn que l’adjudicació d’un bé immoble que s’efectua d’un comuner a favor de l’altre i que dona lloc a la dissolució de la comunitat es tracta d’una operació subjecta a l’impost. Tanmateix, segons les dades facilitades, l’adjudicació del bé immoble no s’efectua en el marc de la dissolució i la liquidació del règim econòmic del matrimoni; per tant, no serà aplicable aquesta exempció.

Amb referència a la qüestió sobre la renda que es pot generar a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en seu del consultant com a conseqüència de la dissolució de la copropietat, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 1, disposa el següent:

Article 1. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost

L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava, segons els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, la renda obtinguda per les persones físiques en funció de la seva quantia i de les seves circumstàncies personals i familiars.”


La mateixa Llei, a l’article 24, sobre la consideració de guany patrimonial, a l’article 24, a l’apartat 1 i el 2.a, estableix el següent:

Article 24. Concepte

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.

2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:

a) En els supòsits de divisió de la cosa comuna.
[…]”


A l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la dissolució de la comunitat no genera cap renda a l’efecte de l’impost, sempre que es guardi la deguda proporció amb les quotes de titularitat de cadascun dels adjudicataris. A efectes impositius, els béns conserven el valor d’adquisició originari. Així mateix, si es produeix un excés d’adjudicació, en seu del consultant que actuaria com a adquirent d’aquest excés no s’haurà d’imputar cap renda a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques.