Carregant...
 

Sentència 88-2022 del TSJA. Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Determinació del valor d’adquisició actualitzat. Justificació de les despeses vinculades a la promoció immobiliària.

Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 88-2022 del TSJA. Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Determinació del valor d’adquisició actualitzat. Justificació de les despeses vinculades a la promoció immobiliària.
Data document:
29/11/2022
Impostos relacionats:
Impost Plusvàlues Immobiliàries
Texte:

Sentència 88-2022 del TSJA. Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Determinació del valor d’adquisició actualitzat. Justificació de les despeses vinculades a la promoció immobiliària.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: Dues societats van formalitzar un contracte d’obra, que va ser protocol·litzat notarialment, segons el qual una entitat contractava els serveis de l’altre societat, en règim d’exclusivitat, per realitzar uns treballs sobre un habitatge. Es va emetre una factura per aquests serveis, però posteriorment les parts van acordar resoldre el contracte i emetre una factura rectificativa.

El Govern sol·licita que el tribunal es pronunciï sobre la valoració de la prova practicada en instància, concretament, sobre la força executiva i el caràcter vinculant d’un document públic per l’Administració.

El Tribunal desestima el recurs en considerar que de la prova practicada s’arriba a la conclusió de que la societat no va rebre cap ingrés pel contracte d’obra. Així mateix, el tribunal indica que encara que el contracte inicial estigués protocol·litzat, això no impedeix que posteriorment les part pugin acordar deixar sense efecte aquest compromís contractual.

Resolució: Confirma sentència recorreguda (Tribunal de Batlles de 10 de desembre de 2021) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000048/2021
Núm. de Rotlle: TSJA-0000009/2022

SENTÈNCIA 88-2022

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. VAX
Advocada: Sra. EVC

Apel·lat: L. SL
Representant: Sra. ECC
Advocada: Sra. LPT

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000048/2021.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l’entitat L. SL va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava la resolució de 22 de juny de 2021 de la Comissió Tècnica Tributària, que va desestimar el recurs formulat contra els certificats del valor d’adquisició actualitzat de les diverses unitats immobiliàries que conformen l’edifici LC, ubicat al carrer C. núm. 10 de la Parròquia X., que havien estat emesos per la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent en data 25 de gener de 2021.

La sentència d’1 de desembre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat la resolució impugnada, únicament pel que fa a la no inclusió del conjunt de factures que aquesta darrera classifica amb la lletra B, a l’hora de determinar el valor d’adquisició del terreny afectat a efectes del càlcul de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb l’excepció dels 4 rebuts emesos pel Comú X. que també s’inclouen en aquella relació.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

a) La societat agent hagués pogut aportar en via administrativa els documents acreditatius de les despeses associades a la promoció immobiliària i, si no ho va fer així, només a ella mateixa li és imputable per manca de diligència.
b) L’Administració va actuar conforme a dret en no admetre la inclusió dels imports de les factures del grup B, ja que no s’identificava la promoció a què corresponien, i va resoldre d’acord amb les dades de què disposava en aquell moment.


3.- La part agent s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

a) El Govern no discuteix que les despeses corresponguessin a aquesta concreta promoció immobiliària, sinó que es limita a invocar un argument formal, com és que la societat hagués pogut aportar els documents acreditatius en fase administrativa.
b) L’entitat agent va aportar les factures en el seu moment, però l’Administració va considerar que li mancava informació. En tot cas, la societat desconeixia els motius que van determinar el valor d’adquisició consignat en els certificats, i va sol·licitar expressament que es justifiquessin aquests càlculs. No va ser fins a la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que va conèixer les raons per les quals no es van tenir en compte aquestes factures i, en conseqüència, va haver d’aportar les justificacions documentals necessàries en el moment de presentar la demanda jurisdiccional.


4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de l’acord de la Comissió Tècnica Tributària de 22 de juny de 2021 que va desestimar el recurs formulat contra els certificats del valor d’adquisició actualitzat de les diverses unitats immobiliàries que conformen l’edifici LC, ubicat al carrer C. núm. 10 de la Parròquia X, que havien estat emesos per la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent en data 25 de gener de 2021.

La sentència apel·lada ha considerat ajustada a dret la resolució administrativa impugnada, en la part en què va confirmar l’addició al valor d’adquisició del terreny de l’import de les despeses associades a la promoció de l’edifici que es va bastir sobre el mateix. Recull sobre aquest punt la doctrina continguda en la sentència d’aquesta Sala núm. 74-2021, de 9 de novembre, i aquesta qüestió ja no es torna a plantejar en aquesta instància, atès que la part agent ha consentit aquest pronunciament del Tribunal de Batlles.

Tanmateix, la sentència impugnada ha estimat parcialment la demanda, en la mesura en què considera que s’ha d’incloure en el càlcul el valor d’adquisició actualitzat de l’immoble l’import de diverses factures que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària enumera amb la lletra B, amb l’excepció de 4 rebuts emesos pel Comú X. L’Administració va considerar que no havia quedat justificat que aquelles factures corresponguessin a la promoció immobiliària de referència, mentre que la sentència conclou que la documentació incorporada a les actuacions acredita de forma suficient que es tracta de despeses vinculades a la promoció de l’edifici.

Tercer.- L’examen de les actuacions de la instància, i especialment dels documents acompanyats a la demanda, permeten apreciar que el Tribunal a quo ha valorat adequadament la prova practicada, ja que de les certificacions incorporades com a prova documental es desprèn clarament que les factures discutides corresponen a treballs corresponents a la promoció immobiliària de què es tracta.

De fet, l’Administració recurrent no discuteix aquest extrem, sinó que es limita a al·legar que l’agent hauria hagut d’aportar les justificacions en via administrativa, i que va resoldre segons les dades de què disposava en aquell moment.

Ara bé, el cert és que les factures ja es van aportar inicialment, i que, quan es van emetre els certificats del valor d’adquisició actualitzat de les diverses unitats immobiliàries de l’edifici, no es van indicar a l’agent els motius pels quals no havien estat acceptades aquelles factures. De fet, la pròpia societat ja va indicar en el seu recurs administratiu (foli 61) que:

(...) va sol·licitar que aquesta Administració volgués acreditar documentalment a aquesta part els càlculs efectuats per tal d’arribar als valors copsats en els diferents certificats adjuntats, tot i demanant igualment que vulgui especificar a més dels càlculs efectuats, quines factures inclou i quines no inclou de les que ja va aportar en el seu moment aquesta part, i per quins motius als efectes de determinar la base de tributació corresponent. El Govern no ha contestat encara a dia d’avui aquesta petició, posant a la meva mandant en un clar estat d’indefensió, atenent que desconeixem els càlculs efectuats per Govern”.


En conseqüència, va ser la resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària la que va precisar que les factures classificades sota la lletra B no s’havien tingut en compte “perquè en la factura no s’identifica la promoció” (foli 18).

Aquestes circumstàncies justifiquen que la societat agent adjuntés a la seva demanda la documentació acreditativa de que les despeses discutides es referien a aquesta promoció immobiliària, ja que anteriorment no havia pogut conèixer les raons que havien determinat la seva exclusió.

No es poden compartir, doncs, els raonaments formals en què es basa el recurs d’apel·lació, de manera que s’ha de confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Quart.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada l’1 de desembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.