Carregant...
 

CV0276-2023 Consulta vinculant a tributs, del 6 de març del 2023, en relació amb les obligacions formals declaratives del retenidor

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0276-2023 Consulta vinculant a tributs, del 6 de març del 2023, en relació amb les obligacions formals declaratives del retenidor
Data document:
06/03/2023
Impostos relacionats:
IRNR
Texte:

Consulta vinculant en relació amb les obligacions formals declaratives del retenidor.

Número de consulta CV0276-2023
Data d’emissió 06/03/2023
Normativa Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscal.

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Consulta vinculant en relació amb les obligacions formals dels retenidors de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Normativa aplicable:

- Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (en endavant, Llei de l’IRNR).

- Decret del 30 de setembre del 2015 de publicació del Reglament de l’Impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

El sotasignat, el senyor A, actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B:

EXPOSA

Que, d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari i l’article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa, per mitjà del present escrit formula la següent Consulta Tributària, en relació amb les obligacions formals dels retenidors de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals al Principat d’Andorra.

Que la present consulta té com a objectiu conèixer quin és el criteri d’aquest Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant DTF) respecte a la consulta plantejada, per l’any 2023 i següents.

DESCRIPCIÓ DELS FETS

La societat consultant és una entitat que en l’exercici de la seva activitat té la necessitat de contractar serveis amb nombroses societats no-residents al Principat d’Andorra.

Tenint en compte que, d’acord amb l’establert en el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, les rendes s’entenen obtingudes en territori andorrà i els proveïdors no operen mitjançant un establiment permanent al Principat, la societat consultant, d’acord amb la referida Llei , és subjecte obligat a retenir i a ingressar a compte respecte de les rendes subjectes que abona a les societats no establertes.

La consultant presenta la declaració i efectua l’ingrés a compte de l’IRNR en el lloc, la forma i els terminis escaients, adjuntant una relació de totes les retencions efectuades durant el trimestre corresponent.

Així mateix, també presenta a l’administració tributària trimestralment còpia de totes les factures o documents justificatius de les rendes subjectes i no exemptes satisfetes als proveïdors no-residents fiscals al Principat, essent aquest últim fet el que li planteja dubtes, segons la normativa actualment aplicable.

INTERPRETACIÓ DEL CONTRIBUENT

Les entitats no-residents fiscals a Andorra que efectuen prestacions de serveis a l’entitat consultant són els “obligats tributaris” de l’impost sobre la renda dels no-residents, per les rendes obtingudes en aquest territori, tal com preveu l’article 4 de la llei de l’IRNR:

“Article 4 Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes, que d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.”


“Article 33 Declaració

1. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar declaració, amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent, per aquest impost en la forma, el lloc i els terminis que s’estableixin reglamentàriament.

2. També poden efectuar la declaració i l’ingrés del deute els responsables solidaris definits en l’article 5.

3. No s’exigeix als obligats tributaris no-residents fiscals presentar la declaració corresponent a les rendes respecte de les quals s’hagués practicat la retenció o s’hagués efectuat l’ingrés a compte a què es refereixen els articles 34 i 35.

4. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei.”


La mateixa normativa, a l’article 34, estableix qui té l’obligació de retenir i ingressar a compte en el cas de rendes obtingudes sense establiment permanent. Concretament, l’article en qüestió disposa el següent:

“Article 34 Persones i entitats amb obligació de retenir i ingressar a compte

1. Tenen la consideració de retenidors les persones físiques o les entitats a les quals aquest article imposa l’obligació d’ingressar al ministeri encarregat de les finances, amb motiu dels pagaments que facin als obligats tributaris definits en l’article 4.

(...)

4. Estan obligats a practicar la retenció i l’ingrés a compte respecte de les rendes subjectes a aquest impost que satisfacin o abonin:

a) les entitats residents fiscals en el territori andorrà, incloses les entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de la lletra a) de l’apartat A) de l’article 15 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996;


(...)”


És l’article 35 de la Llei de l’IRNR que determina les normes de retenció i ingrés a compte deixant clar que el “subjecte obligat a retenir” ha de presentar la declaració en temps i forma i conservar la documentació pertinent, així com facilitar una relació de retencions, sense que s’estableixi que en el moment de presentar les declaracions per l’obligat a retenir hagi d’adjuntar les factures (o documents justificatius):

“Article 35 Normes de retenció i d’ingrés a compte

(...)

4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaració i ha d’efectuar l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. Així mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentàriament. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes, en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei.

El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte està obligat a conservar la documentació corresponent i a expedir una certificació acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. L’abast d’aquestes obligacions formals s’ha d’establir reglamentàriament.”


En el mateix sentit, al Reglament de l’impost, a l’article 18 s’estableix el contingut de la declaració pels “obligats tributaris” no-residents fiscals (no pels “subjectes obligats a retenir”). En concret, estableix a l’apartat 2 l’obligació per part de “l’obligat tributari” d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació d’aquestes.

“Article 18. Declaració

1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.

2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.

3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.”


D’altra banda, és l’article 20 del mateix text legal que estableix l’obligació de retenció i ingrés a compte per part del “retenidor o obligat a ingressar a compte l’impost”. L’apartat 3 de l’article mencionat determina que el retenidor té l’obligació de presentar una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, però en cap assimila totes les obligacions a les de “obligat tributari” ni determina que “l’obligar a retenir” hagi d’adjuntar en la declaració trimestral que ha de presentar les factures o documents justificatius.

“Article 20. Obligació de retenció i d’ingrés a compte

1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern. No obstant això, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relació a les rendes meritades l’últim mes del trimestre natural es poden declarar en el període de liquidació del trimestre natural següent.

(...).

3. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb l’ingrés a compte, una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha fet cap retenció en virtut del que s’estableix a l’article 35 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.”


D’acord amb tots els preceptes anteriorment esmentats, s’estableix que un no resident fiscal que obtingui rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent és “l’obligat tributari” de l’impost. Aquest (“l’obligat tributari”), haurà de presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, i d’acord amb l’article 18.2 del reglament de l’impost A la declaració s’hi ha d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals.

En cap cas, els articles anteriorment esmentats traslladen totes les obligacions de “l’obligat tributari” amb les del “subjecte obligat a retenir” o retenidor.

D’acord amb l’anterior, l’entitat consultant entén que l’obligació d’adjuntar les factures és de “l’obligat tributari” (en el supòsit que estigui obligat a presentar declaració), però en cap cas del “subjecte obligat a retenir” o retenidor. Aquest últim, d’acord amb l’article 20.3 del Reglament de l’impost, ha d’incloure una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, però ni l’articulat de la Llei ni el Reglament estableixen que el retenidor hagi d’acompanyar les factures juntament amb la declaració, sinó que té l’obligació de conservar la documentació.{GROUP(notgroups=Anonymous)}

MANIFESTACIÓ EXPRESSA

L’entitat consultant manifesta expressament que al moment de presentació de la present consulta, no té coneixement de què s’estigui tramitant cap procediment o recurs administratiu, ni judicial, en relació amb el règim, la classificació o qualificació tributària respecte l’objecte d’aquesta consulta.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

Tenint en compte les disposicions exposades de la Llei i del Reglament de l’Impost sobre la renda dels no-residents fiscals, l’entitat consultant qüestiona si, com a “subjecte obligat a retenir” per les rendes satisfetes a no-residents fiscals al Principat d’Andorra, ha de presentar còpia de les factures rebudes trimestralment juntament amb les declaracions trimestrals de retenció i ingrés a compte de l’IRNR.

Resposta

En relació amb la vostra consulta relacionada amb les obligacions declaratives de la consultant que actua com a retenidora per satisfer rendes a empreses no residents, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 35.4, en relació amb les normes de retenció i ingressos a compte, disposa el següent:

“Article 35 Normes de retenció i d’ingrés a compte

[…]

4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaració i ha d’efectuar l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. Així mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentàriament. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes, en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei.

El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte està obligat a conservar la documentació corresponent i a expedir una certificació acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. L’abast d’aquestes obligacions formals s’ha d’establir reglamentàriament.”


Per la seva banda, el Decret del 23-9-2015 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, en el capítol tercer, desenvolupa les obligacions tributàries materials i formals que són aplicables a les rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent. Concretament, aquest capítol del Reglament, en els articles 18 i 20.1, estableix el següent:

“Capítol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent

[…]

Article 18. Declaració

1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.

2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet, així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.

3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.

[…]

Article 20. Obligació de retenció i d’ingrés a compte

1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern. No obstant això, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relació a les rendes meritades l’últim mes del trimestre natural es poden declarar en el període de liquidació del trimestre natural següent.”


D’acord amb aquests preceptes, el retenidor està obligat a retenir i ingressar l’import de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i a presentar la declaració corresponent en la forma i els terminis previstos. Com es pot observar, l’abast de les obligacions formals i materials està previst al mateix capítol tercer, Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent. Per consegüent, la declaració que ha de presentar la consultant que actua com a retenidora ha de contenir els documents que menciona l’apartat 2 de l’article 18.