Carregant...
 

Sentència 4-2023 del TSJA. Procés contenciós. Extemporaneïtat de la demanda. Validesa de la notificació practicada a una persona autoritzada prèviament per l’empresa.

Ítems
Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 4-2023 del TSJA. Procés contenciós. Extemporaneïtat de la demanda. Validesa de la notificació practicada a una persona autoritzada prèviament per l’empresa.
Data document:
24/01/2023
Impostos relacionats:
Bases de l'ordenament tributari
Texte:

Sentència 4-2023 del TSJA. Procés contenciós. Extemporaneïtat de la demanda. Validesa de la notificació practicada a una persona autoritzada prèviament per l’empresa.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: La controvèrsia d’aquest procés judicial rau en determinar si l’agent (P. SLU) va presentar de forma extemporània la demanda contra la resolució de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària. En aquest sentit, les dates que cal tenir en compte són:

- 31 de juliol de 2020, quan es practica la notificació de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària a la Sra. MPY.
- 9 d’octubre de 2020, data en que es va presentar la demanda contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària.


El Tribunal limita l’objecte del procés a determinar la validesa de la notificació practicada a la Sra. MPY.

La recurrent admet que havia atorgat la seva representació a la Sra. MPY en el marc de dos procediments anteriors, els quals van ser declarats caducats, però nega que aquesta representació es pugui estendre a l’expedient que és objecte d’aquest procés, que considera independent dels anteriors.

El Tribunal rebutja aquesta argumentació perquè els tres expedients referits es refereixen als mateixos fets i en l’inici del nou expedient es va acordar incorporar tota la documentació que constava en els procediments anteriors, ja que l’objecte era el mateix i l’arxiu dels dos primers s’havia produït per caducitat.

A més, assenyala que la Sra. MPY va rebre el 18 de juliol de 2019 la notificació de la proposta de liquidació emesa en aquest mateix procediment el 5 de juny anterior, i va utilitzar en aquest acte el segell de l’empresa. L’empresa es va donar per notificada d’aquest acte sense cap obstacle, ja que consta una compareixença davant del Departament de Tributs i de Fronteres en què, en relació amb la referida proposta de liquidació, fa constar que està d’acord amb el seu contingut.

Resolució: Confirma la sentència recorreguda (Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 21 de març de 2022) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per la societat.

Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000053/2020
Núm. de Rotlle: TSJA-0000042/2022

SENTÈNCIA 4-2023

PARTS:

Apel·lant: P. SLU
Representant: Sra. EAM
Advocat: Sr. ARG

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. VAX
Advocada: Sra. MBV

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 24 de gener de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000053/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de l’entitat P. SLU va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava l’acord de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), que havia desestimat el recurs formulat contra una anterior resolució de 9 de desembre de 2019 de la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent, que va aprovar la liquidació provisional subsegüent a la comprovació de valors corresponent a l’impost general indirecte dels exercicis 2016 i 2017.

La sentència de 21 de març de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va acordar la inadmissió de la demanda, en considerar que s’havia presentat de forma extemporània, un cop transcorregut amb escreix el termini d’un mes que estableix l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa.

2.- La representació de la societat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

- No és vàlida la notificació realitzada el 31 de juliol de 2020 a la Sra. MPY, ja que la mateixa no disposava de cap tipus d’autorització ni de poder de representació en aquest expedient administratiu. Les autoritzacions que s’havien atorgat a aquesta senyora es referien a dos expedients anteriors dels quals s’havia declarat la caducitat.
- Tampoc és cert que s’hagués notificat la resolució impugnada a la Sra. TPZ el 2 de setembre de 2020, ja que en aquella data se li va entregar còpia de la liquidació provisional de 9 de desembre de 2019, però no de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que aquí es recorre.
- La Sra. TPZ tampoc disposava d’autorització o de poder de representació per rebre notificacions en aquest expedient.


3.- La representació del GOVERN s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d’acord amb els següents arguments:

- L’actual expedient T-00XXXXX/19 va incorporar totes les actuacions dutes a terme en els anteriors procediments caducats, on constava la representació atorgada a la Sra. MPY.
- En aquest mateix expedient T-00XXXXX/19 la Sra. MPY va rebre notificacions, amb el segell de l’empresa, de manera que estava degudament autoritzada per a fer-ho.
- No hi ha constància de cap altra notificació de la resolució de la CTT, de manera que el dia 2 de setembre de 2020 la recurrent ja era coneixedora d’aquesta resolució.


4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.|||CFL)}

Segon.- L’objecte d’aquest recurs es circumscriu a examinar si es va presentar o no de forma extemporània la demanda formulada per la societat agent contra la resolució de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, relativa a la liquidació provisional subsegüent a una comprovació de valors respecte de l’impost general indirecte dels exercicis 2016 i 2017.

La sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha considerat que la resolució impugnada de la CTT es va notificar a l’agent en data 31 de juliol de 2020, mentre que la demanda va ser presentada el 9 d’octubre de 2020, quan ja havia transcorregut amb escreix el termini d’un mes que preveu l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989.

Tercer.- El nucli de la qüestió litigiosa versa sobre la validesa de la notificació practicada el 31 de juliol de 2020 en la persona de la Sra. MPY, que la part recurrent considera que no disposava de cap autorització ni de poder de representació en aquest procediment tributari.

Pel que fa al segon argument en què es basa la sentència impugnada, l’examen de les actuacions permet apreciar que el 2 de setembre de 2020 es va entregar a una altra persona, la Sra. TPZ, una còpia de la liquidació provisional emesa el 9 de desembre de 2019, però no de la resolució de la CTT de 29 de juny de 2020, i així ho admet la representació del Govern. En conseqüència, no es pot considerar l’esmentat 2 de setembre de 2020 com a dies a quo del termini d’interposició de la demanda.

D’aquesta manera, com abans s’ha exposat, el thema decidendi queda reduït a examinar la validesa de la notificació practicada el 31 de juliol de 2020 a la Sra. MPY.

Quart.- Sobre aquest punt, la recurrent admet que havia atorgat la seva representació a la Sra. MPY en el marc de dos procediments anteriors (T-000YYYY/17 i T-000TTTT/18), els quals van ser declarats caducats, però nega que aquesta representació es pugui estendre a l’expedient que és objecte d’aquest procés (T-00XXXXX/19), que considera independent dels anteriors.

Aquesta al·legació no pot ser compartida. Cal tenir en compte que els tres expedients referits es refereixen als mateixos fets. El primer a la liquidació de l’impost general indirecte del segon semestre de 2016, el segon es va ampliar a la liquidació del segon semestre de 2017 i el tercer correspon a aquests mateixos exercicis.

A més, quan es va iniciar l’expedient T-00XXXX/19, es va acordar expressament la incorporació de tota la documentació que constava en els procediments anteriors, ja que l’objecte era el mateix i l’arxiu dels dos primers s’havia produït per caducitat. En conseqüència, en no haver-se revocat la representació concedida inicialment, la mateixa seguia sent vàlida en el nou expedient, d’acord amb el principi de conservació dels actes i tràmits que no incorrin en invalidesa, atesa la identitat d’objecte amb el procediment anterior.

En conseqüència, s’ha de concloure que la Sra. MPY estava autoritzada per rebre les notificacions corresponents a l’expedient T-00XXXX/19.

Cinquè.- A més de les consideracions anteriors, no es pot deixar de banda que la Sra. MPY va rebre el 18 de juliol de 2019 la notificació de la proposta de liquidació emesa en aquest mateix procediment el 5 de juny anterior, i va utilitzar en aquest acte el segell de l’empresa, tal com resulta del foli 96 de les actuacions.

L’empresa es va donar per notificada d’aquest acte sense cap obstacle, ja que al foli següent (foli 97) consta una compareixença davant del Departament de Tributs i de Fronteres de la Sra. TPZ, en què, en relació amb la referida proposta de liquidació, fa constar que està d’acord amb el seu contingut.

No hi ha dubte, doncs, que la Sra. MPY havia rebut anteriorment altres notificacions per compte de la recurrent, sense cap reserva per part d’aquesta, de manera que la notificació discutida de 31 de juliol de 2020 s’ha de considerar vàlida, en aplicació de la doctrina dels actes propis de la part agent.

Sisè.- En darrer terme, s’ha de considerar que, d’acord amb els articles 108 del Codi de l’Administració i 38.5 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, per als actes i gestions de tràmit es presumeix la representació. En conseqüència, en no tractar-se de la notificació d’un dels actes que requereixen acreditar la representació mitjançant document públic o oficial, s’ha de concloure també des d’aquest punt de vista que la Sra. MPY va rebre la notificació de la resolució de la CTT per compte de la recurrent en data 31 de juliol de 2020.

En conseqüència, quan va interposar la demanda el 9 d’octubre següent, ja havia transcorregut el termini d’un mes que preveu l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Setè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa l’entitat P. SLU contra la sentència dictada el 21 de març de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.