“Per tal de resoldre el primer dels punts litigiosos que enfronten les parts, s’ha de partir del contingut de l’escriptura de compravenda de la parcel·la, de data 29 d’octubre de 2018, segons la qual el preu que van pactar la venedora U. SL i la compradora P. SLU es va fixar en l’equivalent al 24% del preu que s’obtingués per la venda de les edificacions que es preveia construir sobre el terreny. De tota manera, es va establir un preu mínim de 4.300.000 €, distribuït entre les sis cases que constituïen la promoció. Atès que finalment la venda dels habitatges es va fer per un preu superior al mínim, la compradora de la parcel·la va satisfer a la venedora l’import corresponent a la diferència fins al 24% del preu que realment es va obtenir per la venda.

Mentre que el Govern considera que el valor d’adquisició s’ha de fixar en l’import de 4.300.000 € fixats en l’escriptura, la part agent defensa que s’ha d’afegir la quantitat posteriorment satisfeta al venedor, fins al 24% del preu obtingut per la venda dels habitatges resultants de la promoció.

Plantejat el debat en aquests termes, s’ha de confirmar la sentència apel·lada, ja que el preu de la compravenda del terreny es va fixar des d’un primer moment en el 24% del preu que s’obtingués per la venda de les edificacions. La quantitat de 4.300.000 € constitueix només un mínim establert en garantia del venedor, pel cas que de la promoció no s’obtinguessin els resultats esperats.

És cert que el preu definitiu de la compravenda depenia d’un fet futur, com era el preu que s’obtingués finalment per la venda dels habitatges, però no és menys cert que la determinació d’aquell no depenia d’un acord ulterior entre les parts, sinó que venia fixat clarament i des d’un inici en el referit 24% del preu de venda de les cases unifamiliars. Aquesta és una estipulació perfectament admissible des de la perspectiva del dret privat, com resulta del Digest 18,1, 7-2.

En conseqüència, no es pot considerar que les factures emeses per U. SL siguin un mer ajust del preu, sinó que formen part del mateix, ja que el seu objecte és, com s’ha dit, abonar la diferència entre el preu mínim abonat inicialment i el 24% del producte de la venda dels habitatges, que havia estat acordat per les parts.

El Govern invoca els articles 7 i 8 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, segons els quals s’ha de consignar en l’escriptura o document acreditatiu de la transmissió el valor de la mateixa. Ara bé, el preu de venda de la parcel·la es va fixar en la pròpia escriptura de compravenda en el 24% de l’import que s’obtingués de la posterior venda dels habitatges que s’havien de construir. D’aquesta manera, aquest preu percentual resulta de la mateixa escriptura, sense que intervingui cap pacte ulterior entre les parts, per la qual cosa s’ha donat adequat compliment al requisit legal.”