“L’article 7 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, que regula el procediment de tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal per part de l’autoritat competent andorrana, disposa que:

“8. Llevat que s’hagi establert el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, l’autoritat competent informa la persona concernida i el posseïdor de la informació de la possibilitat de comparèixer davant seu per consultar, en presència de l’autoritat competent, les parts de l’expedient que no hagin de romandre confidencials i que siguin essencials per a la sol·licitud d’intercanvi d’informació. L’autoritat competent fixa un termini per comparèixer i per consultar l’expedient. La sol·licitud d’intercanvi d’informació rebuda i les comunicacions entre autoritats competents han de ser confidencials en tots els casos.

9. Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida, el contingut dels edictes, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació fins al procediment d’oposició, incloent-hi les demandes grupals”.

En desenvolupament i aplicació d’aquest precepte, l’article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017 determina quin ha de ser el contingut de l’expedient que es pot consultar en la compareixença, tant per part del posseïdor de la informació com de la persona concernida. Pel que fa a aquesta darrera, l’apartat 3r disposa que les parts que es poden consultat són les següents:



En aquest cas, l’interessat va tenir accés a la totalitat dels documents que enumera aquest precepte, de manera que el procediment s’ha ajustat a les disposicions que el regulen. D’altra banda, en el marc d’aquest procés, ha conegut la totalitat de l’expedient.

El recurrent reconeix que s’han complert adequadament aquestes disposicions legals i reglamentàries, però considera que s’han limitat els drets de defensa, ja que el fet de limitar la consulta de l’expedient als mateixos extrems que ja se li van notificar d’acord amb l’article 5.2 del Reglament deixa sense sentit l’esperit de la consulta.

Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que la consulta de l’expedient s’ha fet d’acord amb les disposicions aplicables, i l’interessat ha tingut coneixement de tots els extrems essencials que aquelles enumeren i ha pogut articular els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris, inclòs aquest procés jurisdiccional. En aquestes condicions, s’ha de descartar l’existència de cap tipus d’indefensió que pugui donar lloc a anul·lar les resolucions impugnades, segons l’article 49.1 del Codi de l’Administració”.

Aquests mateixos arguments resulten aplicables en aquest cas. En tractar-se d’un procediment de cooperació administrativa internacional, determinades parts de l’expedient tenen naturalesa confidencial, segons els estàndards de l’OCDE. Però és que, en qualsevol cas, la interessada ha tingut accés a la totalitat del procediment en el marc d’aquest litigi, i ha pogut formular al·legacions un cop n´ha conegut el contingut, d’acord amb la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019 (causa 2018-68 i 69 RE). En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu determinant de la invalidesa de l’acte impugnat per aquest motiu”.

“Aquest Tribunal Constitucional ha tingut ja ocasió de pronunciar-se en relació amb la vulneració eventual del dret a la defensa i del dret a consultar l’expedient a les dependències administratives. En aquest sentit, l’aute esmentat del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-31 i 32-RE, va declarar que: “Per tant, no correspon, en cap cas, a aquest Tribunal Constitucional la competència de determinar en quin moment del procediment administratiu d’un expedient informatiu incoat i en quines condicions pot ser consultat per les persones afectades per tal que puguin defensar llurs interessos; ni tampoc si ha de ser abans o després de l’execució de les possibles peticions d’informació demanades per la part requeridora; ni tampoc sobre la via, supòsits i moment procedimental en què les persones directament interessades puguin exercir el dret a demanar-ne una còpia autenticada. Correspon al legislador regular la matèria i a l’Administració reglamentar-la. En tot cas, el Tribunal Constitucional no té per finalitat revisar la interpretació i l’aplicació del dret ordinari dels tribunals, sinó que el seu examen ha de limitar-se a la possible existència de lesions als drets fonamentals garantits pel recurs d’empara. En aquest cas, la resolució judicial impugnada no és irraonable, incongruent, arbitrària o mancada de motivació”.

I, amb posterioritat, l’aute del 4 de juny del 2018, recaigut en la causa 2018-12-RE (citat erròniament com a aute de l’11 de setembre del 2018 per la Sala administrativa del Tribunal Superior i pel Govern en les seves al·legacions en aquest recurs d’empara) enfoca adequadament l’exercici del dret a la defensa amb la possibilitat d’impugnar l’accés limitat a l’expedient administratiu, quan sosté que “3.4 (…) Altrament dit, el dret a la defensa del recurrent s’ha pogut exercir mitjançant l’activació de les vies de dret previstes en el Principat per tal d’impugnar la denegació de l’accés a la integralitat dels elements continguts en l’expedient que l’afecta”.

Per tant, i en consonància amb la doctrina d’aquest Tribunal, ja fixada en relació amb l’exercici del dret a la defensa, no es produeix la seva vulneració quan el recurrent ha gaudit dels mecanismes previstos per oposar-se a la decisió administrativa i per impugnar aquesta decisió a la jurisdicció administrativa”.