“El primer dels motius d’impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d’informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana –(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.

Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016.

L’article 4 de l’esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.

I l’article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.

D’altra banda, la Llei 10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’OCDE, i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE, tal com diu el seu article 1.3.

Endemés, al “Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios”, aprovat pel Comitè d’Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:

“El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información.”

Així, si l’OCDE permet l’intercanvi d’informació d’una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l’intercanvi d’informació en aquest cas”.

“A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l’Acord sobre intercanvi d’informació en matèria tributària de l’OCDE, la part requerida no té l’obligació d’investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora”.