Carregant...
 

Sentència 33/2023 del TSJA. Intercanvi informació fiscal. Determinació de la residència de la persona concernida. Justificació de la sol·licitud

Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 33/2023 del TSJA. Intercanvi informació fiscal. Determinació de la residència de la persona concernida. Justificació de la sol·licitud
Data document:
21/06/2023
Impostos relacionats:
Altres
Texte:

Sentència 33/2023 del TSJA. Intercanvi informació fiscal. Determinació de la residència de la persona concernida. Justificació de la sol·licitud.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: L’objecte, indirecte, del plet és si les peticions d’intercanvi d’informació procedents de l’Agència tributaria espanyola han de ser ateses o no per l’Administració.

El Tribunal rebutja els arguments formulats per l’administrat en el seu recurs en base a:

  • Disposar d’un certificat de residència fiscal a Andorra no fa improcedent la tramesa de la informació sol·licitada per l’Agència tributaria espanyola. Les dades que es sol·liciten poden ser rellevants als efectes del procediment d’inspecció espanyol i és en el marc d’aquell procediment on l’interessat podrà presentar els elements justificatius de la seva residència efectiva.
  • Així mateix la sol·licitud tramesa per l’Agència tributaria espanyola descriu amb suficient precisió els fets que la motiven i, per tant, la petició d’intercanvi fiscal es considera suficientment justificada a efectes del Conveni.
Resolució: Confirma la sentència recorreguda (Tribunal unipersonal del Batlle de 9 de març de 2023) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per l’apel·lant.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Núm. de Protocol: 2000012/2023
Núm. de Rotlle: TSJA-0000033/2023

SENTèNCIA 33-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. TTT
Representant: Sra. HDB
Advocat: Sr. RPD

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. VAX
Advocat: Sr. LBA

COMPOSICIó DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 21 de juny de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000012/2023.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. TTT va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 7 de febrer de 2023, en virtut de la qual es va desestimar el recurs d’oposició formulat per l’interessat contra dues peticions d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia procedents de l’Agència tributària espanyola.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 9 de març de 2023 ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) El requeriment d’informació és improcedent, ja que l’interessat és resident fiscal al Principat i no pot ser gravat per la Hisenda espanyola respecte dels rendiments de capital obtinguts a Andorra.
b) No es justifica que la informació sol·licitada sigui rellevant i les dades facilitades no són suficients per deduir la residència fiscal a Espanya del recurrent.


4.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

a) El certificat de residència fiscal a Andorra constitueix una presumpció iuris tantum, i no impedeix que les autoritats espanyoles sol·licitin la informació que considerin rellevant als efectes del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal.
b) La sol·licitud tramesa per l’Agència tributària espanyola compleix els requisits de l’article 5 de la Llei 10/2017, i l’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions presentades per l’autoritat requeridora, la qual assumeix la responsabilitat respecte de la seva veracitat.
c) L’objecte d’aquest procediment no és la determinació de la residència fiscal de l’interessat, sinó verificar que la sol·licitud compleix els requisits legals per tal de trametre la informació sol·licitada.


5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.|||CFL)}

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 7 de febrer de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per l’agent contra les sol·licituds d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedents de l’Agència tributària espanyola i que es circumscrivien a l’obtenció de determinades dades bancàries i societàries.

Tercer.- El recurrent al·lega, com a primer motiu d’impugnació, que disposa del certificat de residència fiscal a Andorra dels exercicis 2019 i 2020, i que la manté fins a l’actualitat, de manera que un resident fiscal al Principat no pot ser gravat a Espanya pels rendiments de capital obtinguts a Andorra. Com a conseqüència d’això, considera que és improcedent la tramesa de la informació sol·licitada.

Aquesta qüestió ha estat tractada en anteriors sentències d’aquesta Sala, per la qual cosa procedeix reproduir els mateixos arguments que van fonamentar aquestes resolucions. En aquest sentit, com es va dir en la sentència núm. 89-2018, de 17 d’octubre:

“El primer dels motius d’impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d’informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana –(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.

Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016.

L’article 4 de l’esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.

I l’article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.

D’altra banda, la Llei 10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’OCDE, i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE, tal com diu el seu article 1.3.

Endemés, al “Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios”, aprovat pel Comitè d’Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:

“El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información.”

Així, si l’OCDE permet l’intercanvi d’informació d’una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l’intercanvi d’informació en aquest cas”.


En aplicació d’aquests criteris, que han estat aplicats de forma reiterada, procedeix també en aquest cas desestimar el motiu d’impugnació que articula la representació del recurrent. Les dades que se sol·liciten poden ser rellevants als efectes del procediment d’inspecció que segueixen les autoritats espanyoles i, com bé diu la sentència apel·lada, és el marc d’aquell procediment on l’interessat podrà presentar els elements justificatius de la seva residència efectiva. En definitiva, no es pot considerar, en funció de les circumstàncies del cas, que la imposició de l’Estat requeridor sigui contrària als principis d’imposició generalment admesos, ni a les disposicions del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal, de manera que no hi ha infracció de l’article 16.1.e) de la Llei 10/2017.

Quart.- Pel que fa a la justificació de la sol·licitud tramesa per l’Agència tributària espanyola, s’ha de concloure que la mateixa compleix els requisits formals que preveu l’article 5 de la Llei 10/2017. Cal tenir en compte que, segons l’apartat VII.2 del Protocol del Conveni abans esmentat, aquests requisits han d’interpretar-se de manera que no perjudiquin l’intercanvi d’informació efectiu.

En el supòsit que ara s’examina, la sol·licitud descriu amb la suficient precisió els fets que la motiven, que fan referència al control que exerceix el recurrent sobre dues societats andorranes, de les quals rep determinades transferències en entitats bancàries espanyoles. Al mateix temps, es documenta l’adquisició d’uns immobles a la ciutat de València per part d’una d’aquestes societats i es considera que l’agent ha residit més de 183 dies en territori espanyol.

En conseqüència, la petició d’intercanvi d’informació fiscal està degudament justificada, en els termes de l’article 5 de la Llei 10/2017, i s’ajusta a les finalitats que preveu l’article 24 del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal. Procedeix, doncs, donar curs a la mateixa, sens perjudici que l’interessat pugui fer valer els seus mecanismes de defensa quant a la seva residència fiscal efectiva, en el marc del procediment d’inspecció que segueixen les autoritats espanyoles.

Sobre aquest particular, convé recordar que, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d’abril):

“A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l’Acord sobre intercanvi d’informació en matèria tributària de l’OCDE, la part requerida no té l’obligació d’investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora”.


En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d’empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).

Per tot això, s’ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. TTT contra la sentència dictada el 9 de març de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.