- Els Srs. AAA i BBB havien anant presentant les seves declaracions d’IRPF com a residents fiscals al Principat, i el 28/09/2018 van presentar les corresponents a l’exercici 2017, tanmateix, com a conseqüència de la inspecció realitzada per l’Agencia Estatal de la Administración Tributaria espanyola (AEAT), al juliol de 2020 van sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.
- Els agents mai han negat ser residents fiscals a Andorra o tenir el seu centre d’interessos aquí, sinó que és l’AEAT qui ha determinat que al 2017 el tenien a Espanya.
- L’art. 23 del Conveni per evitar la doble imposició signat entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya obliga que la persona concernida sotmeti el cas a l’autoritat competent de l’Estat d’on és resident, tanmateix, els agents no ho han fer sinó que s’han limitat a sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF.
- Abans d’arribar a concloure que s’ha produït una situació de doble imposició, cal activar tots els mecanismes que estableix el propi Conveni per tal de determinar que els contribuents han tributat per les mateixes rendes en els dos Estats contractants, i només quan s’estigui davant d’una situació de doble imposició és quan s’haurà d’aplicar les disposicions de l’art. 4.2.a) del propi Conveni.
- A la sentència apel·lada es diu que l’administració tributària andorrana no discuteix que l’any 2017 el centre d’interessos dels agents radicà a Espanya, quan no és així.
- Si l’administració tributària andorrana ha de discutir el lloc on els agents tenien el seu centre d’interessos, ho ha de fet amb l’AEAT en el marc dels procediments establerts en el Conveni, que han de ser activats pels agents, i no ho han fet.
- Per acreditar la doble imposició caldria examinar el detall de les rendes satisfetes en ambdós països, i comprovar que efectivament es tracta de les mateixes rendes, i que aquestes han estat gravades per impostos sobre la renda, comprovacions que no s’han dut a terme, compte tingut que les declaracions presentades al Principat s’informa d’uns imports corresponents a rendes essencialment de capital mobiliari, però en cap cas s’ha presentat el detall d’aquestes rendes o la documentació que dona suport a aquesta informació per poder contrastar aquesta informació amb la documentació i les rendes per les que han tributat a Espanya, i aquest treball és el que s’ha de dur a terme en el marc d’un eventual procediment amistós que s’ha d’iniciar per les persones concernides.

- Resulta d’aplicació el criteri adduït per l’AEAT per considerar que els agents són residents fiscals a Espanya, compte tingut que l’any 2017 van tenir el seu centre d’interessos al país veí.
- El Conveni per evitar la doble imposició té un rang superior a la Llei de l’IRPF i és el que determina en quin país s’ha de considerar resident fiscal un contribuent quan els dos països consideren que ho és al seu territori, i el criteri de tenir els interessos econòmics i vitals en un concret país (que addueix Espanya) té preferència sobre el criteri de residir 183 dies al seu territori, que és el que addueix Andorra.
- El procediment amistós previst a l’art. 23 del Conveni no està desenvolupat reglamentàriament pel Principat d’Andorra, per la qual cosa els agents van sol·licitar la devolució de les quantitats pagades a Andorra en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.
- L’AEAT decideix que els agents eren residents fiscals a Espanya tot aplicant l’art. 9.b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.
- Tant Espanya com el Principat consideren que els agents eren residents fiscals al seu país, però l’acreditació que tenen els seus vincles personals i econòmics a Espanya deriva del document “Acta con acuerdo” subscrit entre els agents i l’AEAT que es va portar a les actuacions, document que el GOVERN no ha impugnat.
- L’art. 23 del Conveni no obliga als agents a sol·licitar l’inici d’un procediment amistós, sinó que es pot acudir també a la via de recurs d’acord el dret intern dels Estats concernits.
- A les actuacions s’ha demostrat que les rendes liquidades al Principat pels agents en l’exercici 2017 i en concepte d’IRPF, són les mateixes que s’han liquidat a Espanya per aquest mateix exercici i concepte.
- El GOVERN no ha discutit que els agents hagin tingut durant l’exercici 2017 els seus interessos vitals a Espanya.

a) Que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
b) Que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta.

a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós Estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels Estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós Estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós Estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels Estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.